dimarts, 19 de juny de 2012

Defensa gasta més d’un milió d’euros en la neteja de quadres i atenció als cavalls

Els privilegis dels militars són incomptables. L'erari públic també destina gairebé la mateixa quantitat a escoles bressol per als fills dels uniformats i dedica 60.000 euros a l'adquisició d'ulleres per als soldats.

Un dels departaments que menys està notant les retallades del Govern espanyol és el Ministeri de Defensa, que segueix acumulant despeses ingents en compres d’armament, missions a l’exterior o, simplement, nòmines dels milers de soldats. Però més enllà d’això, l’Exèrcit espanyol també és un clar exemple de despeses surrealistes i de privilegis. El diputat al Parlament d’ERC Pere Aragonès ha tret a la llum alguns exemples d’algunes despeses, com a mínim qüestionables, en temps de crisi i les difon a través de l’etiqueta #cosesdelBOE pel seu compte de Twitter.

En les darreres hores, Aragonès ha denunciat que el Ministeri de Defensa es gasta gairebé 1,1 milions d’euros en el manteniment de quadres i atenció al bestiar de l’Organismo Autónomo Cría Caballar de las Fuerzas Armadas. Segons una resolució del proppassat 4 de juny, l’adjudicació del contracte s’ha repartit entre quatre empreses, que seran les encarregades de cuidar els cavalls de l’exèrcit espanyol que, amb el pressupost que s’hi destina, deuen viure a cos de rei.

A més a més, la setmana passada va aparèixer l’anunci per a licitació de la contractació del servei d’escoles bressol pels centres d’educació infantil de l’Armada per al curs vinent. El pressupost és d’un milió d’euros, de manera que mentre que totes les famílies es veuen obligades a desemborsar una notable quantitat de diners per portar els seus fills a un centre d’educació infantil, als militars els surt gratis i a compte de l’erari públic. Un altre privilegi dels militars són els 60.000 euros que Defensa destina a l’adquisició d’ulleres per a ells.

Dinamarca col·loca deute a dos anys a interessos negatius

El Tresor de Dinamarca ha col·locat aquest dimarts 1.550 milions de corones (208 milions d'euros) en bons amb venciment a dos anys pels que ha ofert per primera vegada en la seva història un tipus d'interès negatiu del 0,08%, sumant-se així a Suïssa, l'altra economia europea que no només es finança gratis a mig termini, sinó que obté beneficis per emetre deute.

Les dades de la subhasta d'aquest dimarts contrasten amb els de l'última operació d'aquest tipus celebrada per la institució dependent del Banc Nacional de Dinamarca el passat 24 d'abril, quan va haver d'oferir un interès del 0,31% per col·locar 300 milions de corones (40 milions d'euros).

En comparació, Alemanya va col·locar el passat 23 de maig 4.555.000 d'euros a dos anys a un interès mínim històric del 0,07%, tot i que per primera vegada aquests bons comptaven amb un cupó zero.

Per la seva banda, Itàlia va vendre el passat 28 de maig 3.500 milions d'euros en bons a dos anys a un interès del 4,037%, mentre que el Tresor Públic espanyol va pagar un interès mitjà del 4,335% en la subhasta del 7 de juny per col·locar 638 milions a dos anys.

Pare i fill multats amb 1.200 € per recollir pinyes seques per escalfar-se

L'Ajuntament nazicatòlic del PP a Zamora ha multat amb 1.215 euros a un pare i el seu fill per recollir pinyes seques del parc de León Felipe, ja que "les pinyes són de l'Ajuntament". Izquierda Unida ha recordat que aquestes pinyes solen recollir-se i llençar-se a les escombraries.

Com a «vergonyosa», qualifiquen des del grup municipal d'IU la sentència, ja que segons afirmen, «cal tenir en compte que les pinyes només podien ser utilitzades com a combustible de calefacció i cada any són els empleats del manteniment de jardins dels que han de recollir les pinyes seques com a material de rebuig per llençar-les al contenidor. Per això els gitanos no estaven recollint un material valuós, sinó que acabaria a les escombraries», es denuncien, mentre demanen a l'alcaldessa del PP que doni a conèixer la sentència en Junta de Govern local, com és habitual en tots els casos que guanya l'Ajuntament.

El material robat va ser taxat en 440 euros, de manera que els fets van ser qualificats com furt per suposar la taxació una quantitat major de 400 euros, i l'Ajuntament va confiscar les pinyes. Un fet davant el qual el grup d'IU es pregunta quina ha estat la seva destinació, «Les hauran venut per obtenir uns euros que ajudin a eixugar el dèficit?», comenten amb ironia.

El cas va començar quan dos policies municipals van denunciar al pare i el fill per furt a finals de novembre de 2011, «ja que les pinyes són de l'Ajuntament», pas després del qual la denúncia arriba als Jutjats de Zamora i els fets van ser qualificats per el ministeri fiscal com a delicte de furt i condemnats a pagar 360 euros cadascun en concepte de multa, una indemnització a l'Ajuntament de 495 euros i les costes del judici.

Un procés que «hauria d'avergonyir tots els regidors i convertir-se en el símbol de la manca de direcció de l'equip de Govern», que en paraules d'IU, «s'encarreguen de temes que interessen a empreses, com la privatització de la Ciutat Esportiva, però no en els temes del dia a dia», lamenten.

Al novembre, els condemnats van demanar un ajornament i ha estat en aquest mes de juny quan han acabat de pagar les quantitats reclamades pel "furt" de les pinyes seques que habitualment feien servir com a combustible per a la caldera de casa seva.

Per acabar de sumir-se en el desvergonyiment l'Ajuntament al·lega ara que les pinyes eren per agafar pinyons quan aquests pins no els donen en no ser de la varietat Pinus pinea, barrejant als condemnats amb la persecució dels que viuen de recollir pinyons en els vedats dels terratinents del PP.

'Il Corriere' es qüestiona la salut mental de la mà dreta de Ratzinger

Itàlia assisteix sorpresa a les declaracions del número dos del Vaticà, el cardenal Tarcisio Bertone (foto), en què assegura que molts periodistes estan jugant a ser Dan Brown en l'assumpte del 'Vatileaks'. Il Corriere Della Sera -de dretes- mostra la seva sorpresa per aquesta entrevista avançada per les agències. El diari més venut d'Itàlia arriba, fins i tot, a proposar una reflexió sobre les condicions psicològiques del primer ministre del Vaticà. Negocis tèrbols al Banc Vaticà.

Bertone afirma que s'inventen faules i llegendes. Tot és fals-diu-i hi ha una voluntat de dividir que ve del diable. Per això, demana més unitat al voltant del papa.

En l'entrevista al setmanari catòlic Famiglia Cristiana, Bertone assegura que no té cap informació que hi hagi cardenals implicats en la filtració de notícies i rebutja que hi hagi lluites internes per a la conquesta del poder de l'Església.

Bertone molt nerviós per les filtracions

El majordom del papa és l'únic detingut per aquest assumpte. Aquesta setmana se li prendrà una nova declaració per intentar aprofundir en el cas perquè ningú es creu que un majordom hagi estat capaç d'ordir la trama i robar documents dels despatxos de diferents palaus.

Il Corriere Della Sera qualifica d '"extrema autodefensa" del secretari d'Estat. Potser, hipotiza el diari, Bertone estigui nerviós pel contingut del document de l'expresident del Banc Vaticà, Ettore Gotti Tedeschi, que hauria escrit en cas que fos assassinat, com és la seva por des que li van cessar al capdavant de l'entitat financera del petit estat.

Aquesta destitució sempre s'ha relacionat amb Bertone i l'opacitat d'alguns dipòsits del banc que poguessin venir del reciclatge de diners i la màfia.

Itàlia, Vaticà, màfies i ara de la Lògia P2 a la P4

Els jutges arresten un assessor de la Presidència del Govern italià i a un diputat del PDL, acusats de formar una societat secreta que informava a Gianni Letta, mà dreta del primer ministre i Gentilhome del Papa. El protagonista central del nou escàndol general a Itàlia que implica, com el de la lògia P2 i el cardenal Marcinkus, las altes esferes del govern, l'esglèsia i la societat oligàrquica italiana, és Luigi Bisignani (foto), un fosc faccendiere (intermediari) romà, nascut el 1953, que des de molt jove va estar inscrit en la lògia maçònica P2 i va ser condemnat per corrupció en els anys de l'escàndol Tangentopolis. Tot i això, els fiscals sostenen que, des de fa anys, ha exercit el seu enorme poder a l'ombra des d'un discret despatx situat a palau Chigi, la mateixa seu de la presidència del Govern.

http://reportatges.sirius.cat/2011/06/italia-vatica-mafies-i-ara-de-la-logia.html

Negocis tèrbols al Banc Vaticà

El Vaticà guarda silenci al voltant de la dimissió, quan estava a punt de ser cessat, del director del Banc Vaticà, Ettore Gotti Tedeschi. Tedeschi dirigia l'Istituto per li Operi de Religione (Institut per a les Obres de Religió), que és, en realitat, el Banc Vaticà. La seva història es remunta al segle XIX, però amb la seva estructura i nom actuals existeix des de 1942, quan Mussolini va donar l'independència al Vaticà. En les últimes dècades, s'ha acusat una i altra vegada a la institució d'estar involucrada en negocis tèrbols, com blanqueig de diners de la màfia i el narcotràfic, tràfic d'armes, etc. Una nova fita en aquest relat de corrupció és la dimissió del seu director, Ettore Gotti Tedeschi i la detenció del majordom de Ratzinger.

Segons el Vaticà, Gotti Tedeschi "no ha portat a terme determinades tasques, tot i les repetides advertències". No s'esmenten més detalls. Per això mateix, es disparen les especulacions sobre quins poden ser els veritables motius de la seva dimissió. Alguns mitjans italians sospiten que es deu a alguna qüestió relacionada amb l'escàndal "VatiLeaks". Diversos van rebre documents confidencials, alguns d'ells relacionats amb la conducta financera del Vaticà. Però, en aquest cas, també haurien pesat antigues indagacions portades a terme al voltant de infraccions per blanqueig de diners per part de Gotti Tedeschi, encara que finalment s'arxivés la investigació per les pressions de govern i Vaticà.

Un dels bancs més opacs del món


"Es tracta d'un banc molt especial, un banc que mou milers de milions, també en béns immobles", diu el professor Wolfgang Gehrke, expert bancari i president del Centre de Finances de Baviera,. "És un banc que desenvolupa la seva activitat en els mercats per al Vaticà i que presumeix de ser un dels més opacs del món. Naturalment, quan hi ha aquesta falta de transparència, cal tolerar també que puguin sorgir tot tipus de rumors".

El periodista d'investigació italià Gianluigi Nuzzi s'ha ocupat de escodrinyar en les intrigues financeres del Banc Vaticà. En el seu llibre Vaticà, SA, Nuzzi revela els tripijocs de la primera institució catòlica en el terreny de la política, les finances, i fins i tot acusa el Vaticà de prendre part en assassinats i negocis relacionats amb la màfia.

Segons la publicació de Nuzzi, fins i tot l'antic primer ministre democratacristià Giulio Andreotti, que tenia reconegudes connexions amb la màfia, té un compte secret al Banc Vaticà amb més de 60 milions d'euros.

http://noticies.sirius.cat/2012/05/negocis-terbols-al-banc-vatica.html

P2: Todos los caminos de Roma conducen a Washington

Prat (CiU) va usar Innova per pagar 13.000 euros al mes a un exdirector de Salut

L'auditoria que l'Ajuntament de Reus (Baix Camp) està duent a terme a la seva empresa municipal Innova ha destapat un nou cas d'elevats pagaments de diners públics en benefici d'alts càrrecs de la sanitat catalana. Carles Manté, director del Servei Català de Salut (CatSalut) de gener de 2004 a desembre de 2006, va començar a cobrar poc després de deixar el càrrec uns 13.000 euros mensuals des Innova per suposats "honoraris" de "consultoria estratègica" percebuts a través de l'empresa CCM Estratègies i Salut.

La primera factura està datada l'abril del 2007, just després de la creació de l'empresa CCM, propietat de Manté i la seva dona. L'última cobrada està datada el juny de 2011, mes que coincideix amb el relleu de Lluís Miquel Pérez (PSC) per Carles Pellicer (CiU) a l'alcaldia de Reus. Després de l'arribada Pellicer al càrrec, Manté va seguir enviant factures a Innova, però aquestes van ser retornades per "injustificades", van explicar fonts municipals.

En total, Manté va cobrar entre 2007 i 2011 prop de 695.000 euros, a raó de 155.000 anuals. La despesa per Innova puja a 185.000 euros anuals i un total de 838.000 euros a causa del pagament de l'IVA. Les factures eren emeses mensualment per un import de 15.600 euros (IVA inclòs) i el 2007 tres d'elles van ser pagades amb caràcter retroactiu per completar els ingressos anuals.

Fonts municipals assenyalen que les factures de l'exdirector de CatSalut estan emeses en concepte de "honoraris" per tasques de "consultoria estratègica", però que l'Ajuntament "no ha trobat treballs que justifiquin les factures ni el seu import". Un portaveu de l'Ajuntament de Reus va declinar valorar els pagaments en espera que "l'auditoria en marxa estigui conclosa".

El màxim executiu d'Innova en aquests anys era Josep Prat, actual president de l'Institut Català de la Salut (ICS).
Prat, que percebia uns ingressos anuals de 280.000 euros (més un Audi A6) pel seu treball a Innova, va declinar ahir oferir la seva versió sobre els fets. Aquest diari tampoc va aconseguir la versió de Carles Manté, tot i que es va posar en contacte amb persones del seu entorn. L'exalcalde de Reus Lluís Miquel Pérez va assegurar que desconeixia els pagaments, informa Mercè Pérez.

Manté va ser un dels màxims directius del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC) fins a ser nomenat el gener del 2004 director de CatSalut per la consellera de Salut del tripartit, Marina Geli (PSC).

Els ingressos que Manté va percebre d'Innova no són els únics que van engrossir els comptes de la seva empresa. Segons les dades del registre mercantil, CCM Estratègies i Salut va ser creada el 7 de març de 2007 i aquest primer any ja va ingressar 202.568 euros (IVA exclòs). El 2008, la xifra neta de negoci de CCM va ascendir a 220.000 euros; a 167.000 el 2009, ja 211.000 el 2010, últim any amb els comptes dipositats. D'aquestes quantitats, uns 155.000 euros provenien d'Innova. Aquest diari no ha aconseguit saber a quines altres empreses o institucions va facturar Manté.

Els cobraments de l'exdirector del CatSalut se sumen a altres casos coneguts en els últims mesos i que han beneficiat amb fons públics a càrrecs sanitaris, com els que afecten el mateix Josep Prat, el diputat de CiU Xavier Crespo, l'ex gerent adjunt de l'hospital de Sant Pau, Ricard Gutiérrez Martí, i l'empresari i exalcalde de Calella per CiU, Ramon Bagó.

En tots ells es reprodueix el mateix esquema: una administració-el CatSalut o l'Ajuntament de Reus-finança ens públics que compten amb una elevada autonomia de gestió -fundacions o consorcis titulars d'hospitals, Innova, el CSC ...- que són els que al seu torn proporcionen elevats ingressos o contractes a gestors sanitaris.

En el cas de Manté es tanca el cercle. Com a director del CatSalut, i sense concurs públic, va encarregar al CSC mitjançant un conveni signat l'1 de juny de 2005 que impulsés el centre sociosanitari de Cotxeres de Borbó, a Barcelona. El projecte va adquirir rang de compromís al novembre de 2006, quan la comissió de polítiques socials de la Generalitat va aprovar un nou conveni que establia una concessió administrativa a 30 anys per a la construcció i gestió de Cotxeres de Borbó, inaugurat el 2011. El conveni ja fixava la quantia dels diners que gestionaria fins 2041 el CSC: 342.900.000 d'euros, xifra que la Generalitat ampliaria en 2008 a 348.600.000 euros.

La embull d'ens públics i interessos creuats que bateguen en la sanitat pública catalana també queden en evidència en aquest cas, on la milionària adjudicació feta al CSC va tenir un impacte en Innova. El CSC-en origen un ens municipalista al que s'associen Ajuntaments i hospitals locals-té un holding d'empreses que actuen com si fossin companyies privades. El mateix passa amb l'Ajuntament de Reus i la seva empresa Innova.

Les relacions entre els dos holdings de Innova i el CSC són accionarials-el primer és accionista del segon-i de directius. Josep Prat va ser vicepresident de CSC SA fins a 2011 i durant anys va compaginar aquest càrrec amb el de director general d'Innovació, igual que Josep Abelló, exalcalde socialista de Reus, que va tenir càrrecs de responsabilitat en ambdues entitats.

Prat va dimitir dels seus càrrecs a Innova després de ser denunciat per la CUP de Reus per l'aparent incompatibilitat dels càrrecs que acumulava: president de l'ICS, director general d 'Innovació i vicepresident del grup hospitalari privat USP.

L'Ajuntament de Reus va ordenar auditar els comptes d 'Innovació davant les primeres irregularitats conegudes fa un any i després de transcendir que el grup municipal acumula deutes per més de 200 milions d'euros.

Josep Prat: D'un "holding" opac a les retallades sanitàries de l'ICS


El president de l'Institut Català de la Salut i principal artífex de les retallades sanitàries, Josep Prat Domènech, és a més el director general d'un immens conglomerat d'ens instrumentals, molts dels quals sanitaris, nascuts a Reus i que Prat dirigeix de manera omnímode des del 2003, en que deixà de ser director general del Servei Català de Salut (del que ara és president). A Reus, Prat exerceix legalment dos càrrecs: El de director general de l'ajuntament (pel que pot percebre uns tres mil euros mensuals) i, a la vegada, el de director general del holding municipal d'empreses, Innova, amb un sou desconegut fins i tot pels regidors.

Ramon Bagó i Agulló, membre del consell d’administració de CSC,SA, contracta serveis del seu hòlding Serhs

Ramon Bagó i Agulló és president i conseller delegat del gran hòlding Serhs, que ofereix des de serveis turístics a càterings per a grans events, entre els que destaca ser el nou proveïdor de càtering del Camp Nou, l’estadi del F.C.Barcelona. Bagó també és membre per designació de CiU del consell d’administració de CSC,SA un grup d’empreses amb entitat jurídica pròpia que depenen del CSC i li possibiliten realitzar els serveis per als que va ser constituït als seus associats (hospitals, centres de salut, serveis socials d’ajuntaments...) i representar-los davant les administracions.

Serhs, que s’autoanomena “el primer grup turístic de Catalunya”, és un entramat d’empreses que ofereixen serveis d’alimentació, turisme, hotels i distribució de productes. Alhora, Bagó, que va ser alcalde convergent de Calella, la seva població natal, entre 1979 i 1991, és membre des de fa anys del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC), del qual en va ser president quan s’anomenava Consorci Hospitalari de Catalunya, una entitat pública, de caràcter local i base associativa.

Declaracions d'Alexis Tsipras al final de la jornada electoral

Els meus companys grecs: Sis setmanes més tard de les eleccions de maig, ens hem embarcat en un viatge difícil i fascinant, per defensar la dignitat i l'orgull del poble grec. Per posar fi als memoràndums d'austeritat i empobriment de la gent. Per encendre un camí d'esperança, per aturar la cursa d'Europa a la seva destrucció i dissolució.

Hem dut a terme aquesta lluita amb tenacitat i amb rebuig en contra d'un atac d'extorsió sense precedents, la distorsió i el terrorisme psicològic.

El contuberni dels poders del passat al país, i des d'altres llocs, feren tot el possible per deixar sense esperança als nostres pobles per arribar a assolir la justícia social i una vida digna.

Ens sentim orgullosos d'haver suportat la càrrega i la responsabilitat.

Estem molt contents amb el suport i la resistència de gran part del nostre poble, que ha multiplicat les nostres posicions durant un mes i mig, és un fet únic per a un poble en la història recent de tot Europa.

Encara SYRIZA no ha aconseguit arribar a la primera posició, s'ha convertit en la branca principal de la majoria popular, progressista i anti-memoràndum.

Fa poc he trucat al Sr Samaras per telèfon i l'he felicitat. Ell té l'oportunitat de formar un govern en la direcció escollida en el seu propi programa.

Nosaltres estarem presents en els esdeveniments com la principal oposició.

No només no abandonem la hipòtesi que les reivindicacions sorgiran dels nous esdeveniments per la intervenció del poble i la forta presència de SYRIZA contra els defensors del memoràndum, sinó que més aviat li demanem al govern dsede el començament de la nostra oposició responsable i combatent de usar-les en benefici de la població.

En qualsevol cas, tothom ha de saber que les mesures d'austeritat i de venda de la riquesa pública no es pot portar a la pràctica, perquè ja que no tenen legitimitat.

El nostre poble ha condemnat dues vegades el Memornadum en un mes. Ell ha obligat els partits polítics a admetre que aquest és un pla financer inviable.

Aquest rebuig s'ha convertit en un clar mandat donat i repetit pel poble.

I el govern que es formi al voltant del Partit Nova Democràcia haurà de prendre's seriosament el fet que en situacions importants i fonamentals, no pot continuar sense el nostre consentiment.

No pot procedr amb una política que estarà en completa contradicció amb la voluntat popular.

Els meus companys grecs

Nosaltres estarem preparats per la seqüència d'esdeveniments.

La nostra proposta per revertir els memoràndums d'austeritat a Europa és l'única solució viable, no només per al poble grec, sinó per a tots els pobles d'Europa.

Des del lunes18 al matí continuarem la nostra lluita.

El futur no pertany als que estan terroritzats, sinó a aquells que porten esperança.

Un nou dia s'ha aixecat per a Grècia.

Gràcies a tots.
Alexis Tsipras

Mineria: 'Guerra oberta' i sense precedents a Ciñera

Última hora: Nova victòria a Ciñera! Els GRS es retiren direcció La Robla i carretera i via del tren segueixen tallades. Ni entrant al poble disparant a tot el que es movia han pogut amb la resistència minera. L'enfrontament entre GRS i miners ha arribat de nou al centre de la població amb una virulència desconeguda: "Mai hem vist res així", asseguren els veïns. Els carrers de Ciñera s'han convertit de nou aquest dimarts en l'escenari d'una batalla campal entre efectius dels Grups Rurals de Seguretat (GRS) de la Guàrdia Civil i 'piquets' miners en protesta per les retallades en la mineria. Foto: Les forces repressives al centre de Ciñera, aquest dimarts.

Les barricades realitzades pels miners a la Nacional 630 (no menys de cinc en aquesta ocasió) a penes han contingut l'avanç dels efectius de la Guàrdia Civil arribats a aquest punt.

Immediatament els antiavalots s'han 'colat' al nucli urbà on han mantingut des de poc abans de les 13:00 hores un dur enfrontament amb els miners.

L'enfrontament està sent seguit per una quinzena de periodistes arribats de tots els punts d'Espanya (des de Sevilla fins al País Basc, des d'Argentina fins a Anglaterra) i davant la mirada atemorida dels veïns que han assegurat que aquest és "el enfrontament més dur que hem vist. De veritat que aquí mai s'havia viscut una cosa així".

Al carrer ressonen els trets dels antiavalots, mentre que del costat miner es poden veure coets creuant el carrer i llançament de pedres.

Suport aeri per a la repressió

L'enfrontament entre miners i antidisturbis s'ha prolongat al centre de Ciñera durant 45 minuts, i durant el mateix els GRS han desplegat una important 'dosi' de material antiavalots. La Guàrdia Civil també ha comptat amb el suport d'un helicòpter que ha realitzat diverses 'passades' sobre la localitat.

Al nucli urbà l'alcalde de Ciñera, Francisco Castañón, ha recordat del "greu perill que suposa l'ús de material antiavalots al casc urbà", mentre la població es manté 'atrinxerada' a casa seva.

Durant els enfrontaments a mínim un periodista ha resultat assolit per una pilota de goma. Després d'aquest primer enfrontament els antiavalots s'han retirat passades les 13:15 hores del centre del nucli urbà, encara que els miners creuen que és l'avantsala d'un "imminent retorn a l'acció".

No obstant això l'alcalde de la localitat, Francisco Castañón, ja ha advertit que "el pactat" és que no tornin els antiavalots "i que cessi l'enfrontament". Castañón també ha assenyalat a leonotidias.com que el d'aquest dimarts "ha estat l'enfrontament més dur viscut des de l'inici del conflicte".

Comunicat de la FAC sobre la Llei de Seguretat Ciutadana dels feixistes del PP

La reforma del PP de la Llei de Seguretat Ciutadana -per un govern ple d'alcohòlics i lligams amb el narcotràfic- és una mostra del nazicatolicisme imperant des del despatx del ministre de l'Opus Dei i feixista reconegut Jorge Fernández Díaz, que vol incrementar un 1.000% la quantia de les multes per tinença i consum de 'drogues', però sense comptar amb la més perillosa i comú a Espanya: l'alcohol. Tampoc sap que a l'Espanya de les màfies es ven aspartà cancerígen -prohibit a Europa- inclús als xarops 'homeopàtics' i és la més gran plantació de cultius transgènics prohibits a Europa.

Es pretén aconseguir 1.000 milions d'euros extra a base de criminalitzar a les persones usuàries. La Federació d'Associacions cannàbiques (FAC) denuncia aquest impost de facto i reclama que es deixin de perseguir la tinença, consum i autoproducció de cànnabis.

La reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana anunciada pel ministre d'Interior inclou un espectacular augment de la quantia de les sancions per tinença o consum en llocs públics de drogues il · lícites, l'import mínim passa de 300 a 3.000 euros. La Federació d'Associacions cannàbiques (FAC) considera que aquesta mesura suposa un nou pas en la criminalització de les persones usuàries de substàncies psicoactives, especialment de cànnabis, atès que la immensa majoria de les 300.000 sancions que s'imposen a l'any són per la tinença o consum d'aquesta planta.
.
És totalment injustificable que el simple fet de portar un tros de haixix a la butxaca o de fumar un porro amb els amics en un parc es consideri un atemptat greu contra la seguretat ciutadana, però és encara menys justificable incrementar un 1.000% l'import de les sancions, en plena crisi i amb milions de famílies gairebé sense ingressos.
.
No tenim molts dubtes sobre la intenció que subjau a aquesta mesura. El govern sap que l'ús de cannabis és una realitat social arrelada i que les mesures repressives no serveixen per dissuadir a hores d'ara d'un consum que milions de persones consideren totalment normal. El que es persegueix no és altra cosa que augmentar la recaptació, ja que si es cobraran les 300.000 sancions anuals a partir de 3.000 euros cadascuna, es recaptarien uns 1.000 milions d'euros extra, que sens dubte ajudarien a tapar el forat de Bankia.
.
L'ús de cànnabis per part de persones adultes és una conducta absolutament normal, legítima i acceptada amb normalitat per la majoria de la població, i no es justifica que es mantingui en vigor una norma, nascuda en plena histèria col · lectiva per l'extensió de l'heroïna als carrers i per l'abandonament de xeringues, per tractar com a delinqüents i imposar sancions clarament desproporcionades i abusives a persones que no causen cap dany als seus conciutadans.
.
El consum i tinença de drogues il · lícites està clarament despenalitzat en la jurisprudència espanyola, però els diferents governs s'han negat fins ara a regular, tal com com succeeix en cada vegada més països europeus i de la resta del món, les quantitats que es poden emmagatzemar, cultivar o portar a sobre amb destinació a l'ús personal. Això provoca una enorme inseguretat jurídica i un gegantí despesa repressiu que, curiosament, no sembla patir les retallades amb la mateixa intensitat que la resta de la despesa pública.
.
Reclamem que d'una vegada es regulin la tinença, cultiu i consum de cànnabis i d'altres substàncies psicoactives, deixant de perseguir-los, sigui per via penal o administrativa. Rebutgem que s'usi la Llei de Seguretat Ciutadana per imposar un impost de facto a les persones consumidores de substàncies considerades il · lícites sense reconèixer-los a canvi cap dret. Així mateix, denunciem el gir repressiu que es pretén donar a aquesta llei per tal de dissuadir als qui intentin protestar per la crisi i per les nombroses injustícies presents en una societat marcada per un govern ple d'alcohòlics coneguts.

Judici per megafrau contra un mafiós de Miami soci d'Aznar

La Fiscalia Anticorrupció d'Espanya demana cinc anys i sis mesos de presó per a Jorge i Juan Carlos Mas Santos per un megafrau que va provocar la fallida de SINTEL -privatitzada- i va condemnar a la desocupació a 1,828 treballadors. Jorge Mas Santos és president de la junta directiva de la Fundació Nacional Cubano Americana, de Miami, organització mafiosa de Miami que va orientar, va organitzar i va finançar durant anys les activitats terroristes de Luis Posada Carriles, acusada també de narcotràfic.

El judici contra els dos empresaris cubanoamericans i sis executius còmplices, començarà aquesta setmana a Madrid.

Tots són acusats de desfalcar a la companyia de telecomunicacions SINTEL, privatitzada pel govern de José María Aznar, la campanya electoral havia estat àmpliament subsidiada i recolzada per l'organització de Jorge Mas Canosa, líder fundador de la FNCA, oficial de la CIA i pare dels germans Mas, mort el novembre de 1997.

La transacció va revelar una colossal estafa. Els germans van aconseguir desviar els diners de SINTEL cap a societats financeres establertes a Haití, Luxemburg, Illes Verges Britàniques, Mèxic, Puerto Rico i Suïssa per després dirigir-ho a comptes de MasTec en bancs de Miami i Nova York.

Els germans Mas Santos, són inculpats de delictes de "insolvència punible, delictes societaris i contra la Hisenda Pública", que van provocar la fallida de SINTEL i la pèrdua del seu treball per als 1,828 treballadors de la firma privatitzada.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat als Estats Units que s'embarguin els béns dels inculpats nord-americans. Una tal eventualitat és però poc probable, la FNCA promou la candidatura del demòcrata Barack Obama i la màfia cubanoamericana domina el sistema judicial del sud de Florida.

Aznar qui va mentir i manipular grollerament l'opinió espanyola durant els dies posteriors als atemptats de l'11 de març de 2004 (11-M), en què van perdre la vida 191 persones, mai va ser portat fins ara a explicar, davant la Justícia espanyola, la gegantina estafa Sintel/MasTec que va fer encara més rics als seus amics de Miami i va arruïnar definitivament a milers de treballadors del que era una prospera empresa espanyola d'estat.

L'expresident del consell espanyol qui va donar suport al cop d'Estat del 11 d'abril de 2002 a Veneçuela, en ordenar el seu ambaixador de precipitar als peus del president colpista, Pedro Carmona, al costat del ambaixador nord-americà i que ara vol governar a Amèrica Llatina, tampoc va explicar la naturalesa dels seus llaços amb la colla terrorista miamense.

Impostos i frau fiscal a Espanya: El paradís dels rics i els lladres

Vicenç Navarro: Aquest article qüestiona la tesi àmpliament acceptada en cercles financers i econòmics del país que l'Estat espanyol ha esgotat les possibilitats de generar més recursos. L'article assenyala informació del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) que mostra que l'Estat podria recollir 89.000 milions d'euros si tingués voluntat de fer-ho. Imatge: L'Espanya del franquisme corrupte: 107.000 milions estafats a l'hisenda pels mafiosos al govern sols al 2011: la quarta al món en frau fiscal.

El Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) és una de les institucions més valuoses que té aquest país. D'una manera metòdica i rigorosa proveeixen informació d'una gran importància que documenta les enormes injustícies existents en el sistema fiscal espanyol que s'han accentuat encara més amb les polítiques públiques dutes a terme pels governs Zapatero i Rajoy (més aquest últim que el primer) en resposta a la crisi.

En un interessant article publicat a Tercera Informació (02.05.12), Miguel Ángel Mayo, coordinador a Catalunya de tal sindicat, proveeix gran quantitat de dades sobre el frau fiscal a Espanya que, per desgràcia no han aparegut en els mitjans de major difusió. Vegem.

El frau fiscal representa una xifra, 89.000 milions d'euros, molt elevada i que l'Estat deixa d'ingressar any rere any. És un dels fraus fiscals més elevats de la Unió Europea i també de l'OCDE (el club de països més rics del món). D'altra banda, Espanya és el país que té menys inspectors d'Hisenda en relació a la població tributària. Hi ha un inspector per cada 1.680 contribuents, tres vegades inferior a la mitjana dels països de l'OCDE i cinc vegades inferior a Franca i Alemanya.

El frau és, doncs, un problema greu. Ara bé, una altra dada de gran rellevància és que tal frau fiscal es concentra en un sector molt petit de la població: les grans fortunes i les grans empreses que facturen més de 150 milions d'euros l'any, frau fiscal que es realitza a través de la banca, la institució més important que el canalitza cap als paradisos fiscals, és a dir, països on pràcticament no es paguen impostos.

En realitat, el Fons Monetari Internacional calcula que una quarta part (sí, va llegir bé, una quarta part) de la riquesa del món està dipositada en aquests paradisos fiscals. Segons l'OCDE, 600.000 milions de dòlars no s'ingressen en els comptes dels Estats de tal grup de països (inclòs Espanya), resultat del dipòsit dels súper rics i rics d'aquells països en paradisos fiscals.

Espanya és un dels països que té major nombre de forats fiscals que disminueixen els ingressos a l'Estat. A Espanya un dels instruments que més utilitza com paradisos fiscals són les 3.113 societats d'inversió de capital variable (conegudes com SICAV), que gestionen un patrimoni de 26.154.000 d'euros.

De totes aquestes dades, resulta que els rics i súper rics amb prou feines paguen impostos a Espanya. El sistema de tributació és profundament injust. El 44% dels ingressos a l'Estat procedeix dels impostos sobre la renda de les persones físiques (IRPF), dels quals el 83% de la recaptació es basa sobre les rendes del treball (és a dir, la població que treballa i està en nòmina). I un 32% dels ingressos a l'Estat procedeix dels impostos sobre el valor afegit (conegut com IVA), que es basa en el consum i és profundament regressiu, la qual cosa vol dir que les classes populars paguen molt més que els rics i els súper rics.

És, doncs, una enorme frivolitat l'argument que Espanya ha arribat al seu límit quant a despeses, doncs el país no dóna per més. Si a Espanya la càrrega impositiva total fora (com a percentatge del PIB) com a Suècia, l'Estat espanyol ingressaria 200.000 milions d'euros (sí, ho ha llegit bé, 200.000 milions) més dels que ingressa. Aquí està el quid de la qüestió: els que haurien de pagar molt més del que paguen no són el ciutadà normal i corrent, sinó el 10% de la població -els rics i els súper rics- que tenen un enorme poder polític i mediàtic al país. Així de clar.

20 de juny: manifestacions contra les retallades i la Reforma Laboral.

Demà 20 de juny hi haurà manifestacions a les principals ciutats del país per denunciar els durs retallades socials i tornar a rebutjar la regressiva reforma laboral. Unes mobilitzacions que continuaran fins on sigui necessari si el Govern s'entossudeix a seguir retallant els drets dels treballadors i treballadores.

Enfront de la imposició i les retallades, CCOO aposta pel creixement i la inversió pública, per l'ocupació de qualitat i la sostenibilitat del model social.

Sarkozy rep la seva primera denúncia tres dies després de perdre l'immunitat

Els familiars de les víctimes d'un atemptat contra enginyers i tècnics francesos a Karachi (Pakistan), perpetrat el 2002, van presentar aquest dilluns una denúncia contra l'expresident francès Nicolas Sarkozy, tres dies després que acabés la immunitat que li otrogaba ser cap de l'Estat. A més d'aquesta denúncia, la Justícia pot convocar-lo en els quatre casos en què s'ha vist implicat el seu nom.

L'advocat de les dues famílies denunciants, Olivier Morice, ha explicat que consideren que Sarkozy va violar el secret de la instrucció judicial sobre l'atemptat amb un comunicat difós el passat 22 de setembre, en què assegurava que el seu nom no apareixia en el dossier de l' investigació.

Morice ha assenyalat en declaracions emeses per la cadena de televisió BFM TV que aquest comunicat de l'Elisi va constituir una violació del secret sumarial, a més d'una falta en el compliment dels deures del president.

Sandrine Leclerc, un dels demandants i filla de un dels 15 morts a Karachi el 8 de maig de 2002, ha posat l'accent davant aquesta mateixa televisió en què vol que Sarkozy justifiqui aquest text.

Publicat després de la inculpació de dues persones de l'entorn del llavors cap de l'Estat, el seu missatge era que el nom de Sarkozy no apareixia en "cap dels elements del dossier" judicial obert per aclarir l'atemptat i que tampoc ho havia citat cap de les parts implicades.

La immunitat perduda

El president de la República francesa està protegit amb immunitat sobre els actes i decisions que pren en l'exercici del càrrec.

Però els denunciants estimen que en aquest comunicat el que feia era defensar una decisió presa per ell quan va ser ministre del Pressupost entre 1993 i 1995 sobre un polèmic contracte de venda de submarins al Pakistan, que les famílies de les víctimes sospiten que va ser el motiu del atac contra els enginyers francesos que treballaven en la seva construcció.

Sarkozy va perdre divendres passat la immunitat lligada al seu càrrec al complir-se un mes del traspàs de poders al seu successor al capdavant del país, el socialista François Hollande.

A més d'aquesta denúncia, la Justícia pot convocar-lo en els quatre casos en què s'ha vist implicat el seu nom. Es tracta de dos assumptes relacionats amb el finançament de la seva campanya electoral el 2007, un altre sobre la d'Edouard Balladur el 1995 -quan Sarkozy era ministre de Pressupost i el seu portaveu- i l'atribució d'uns contractes durant la seva passada presidència poden perseguir Sarkozy a els propers mesos.

El cas L'Oreal i la seva relació amb Gaddafi

La investigació judicial més avançada pel que fa a Sarkozy és la relativa al presumpte finançament il·legal de la campanya electoral que el va portar a l'Elisi el 2007 per la multimilionària hereva del grup de cosmètics de la família nazi de L'Oréal, Liliane Bettencourt.

Un jutge instructor de Bordeus investiga si la segona fortuna de França va lliurar importants sumes de diners a Sarkozy, directament o a través del que llavors era tresorer de la seva campanya, l'exministre de Sarkozy Éric Woerth (a la foto amb Liliane).

El cas, destapat per casualitat en el context d'una investigació paral·lela per una disputa familiar, ha portat al jutge a processar Woerth i l'exconseller financer de Bettencourt, Patrice de Maistre, presumpte receptor d'una suma en metàl·lic de 500.000 euros aparentment destinada a l'extresorer de Sarkozy, segons la llavors comptable de la milionària.

Drone espacial dels EUA aterra després de missió secreta


Militars nord-americans van difondre imatges d'aterratge de l'avió espacial no tripulat X-37B després d'una missió secreta de 15 mesos. El vídeo va ser gravat a la base militar de Vandenberg, a Califòrnia.

Els miners asturians segueixen la lluita i criden a la vaga general



Els miners al nord d'Espanya van cremar pneumàtics i van bloquejar les carreteres continuant amb la vaga per les retallades del Govern a la indústria minera. Aquestes accions són les últimes i més violentes de les que sacsegen a Espanya contra les dures mesures d'austeritat dirigides a disminuir la crisi financera. Representants dels miners han fet una crida a la Vaga General a tota la classe treballadora de l'estat.

Els i les manifestants van preparar un ninot que representava el president espanyol, Mariano Rajoy, penjat pel coll a la torre de la mina Santiago. "Si ells (el Govern espanyol) eliminen un bastió de defensa, com les mines de carbó i els miners, quins seran els pròxims? Per què la gent no es rebel·la i reacciona en contra d'aquestes polítiques?" Diu un líder miner no identificat a Santiago.

Una delegació del Consell d’Europa visita Barcelona per investigar la repressió dels Mossos

L'aterratge per sorpresa a la capital catalana arriba, segons informa El Triangle, després de la petició que va fer l'Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de la UB, que va denunciar la persecució de la dissidència contra les retallades.

Menys de dues setmanes després que l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona presentés un informe en què denunciava un “alarmant” increment de la repressió contra aquelles persones que, simplement, protesten contra l’allau de retallades i instaven al Consell d’Europa a investigar-ho, una delegació de l’esmentat organisme ha arribat per sorpresa a la capital catalana. Segons un comunicat emès per l’OSPDH, durant la visita es “realitzaran una sèrie de reunions, comprovacions i visites a establiments de privació de llibertat”.

La delegació del Consell d’Europa s’ha reunit amb representants de l’Observatori, que ha aportat més informació i dades amb relació a l’informe Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com a respostes davant la crisi econòmica a Catalunya. En concret, l’OSPDH ha detallat més informació sobre les denúncies per maltractaments dels Mossos; la situació del centre d’internament d’estrangers (CIE) de la Zona Franca; i sobre l’estat de sis presons del Principat.

En l’esmentat informe, se citen exemples de l’increment de la repressió que, a criteri de l’OSPDH, viu el Principat des de fa 18 mesos. Entre d’altres, s’enumera l’anunci de canvis legislatius dirigits a facilitar la persecució de la protesta social, el degoteig de detencions i empresonament de persones sense antecedents penals i la posada en funcionament d’una web per ajudar persones que, suposadament, van participar en els aldarulls de la vaga general del 29 de març. Durant la presentació del document també es va parlar del pas d’un “Estat social” a un “Estat penal”. El Consell d’Europa, organisme dedicat a la defensa dels drets humans, no té competències sancionadores i, en tot cas, si ho considera oportú pot fer recomanacions a les administracions sobre què han de fer per evitar els abusos un cop culmini la investigació.

La missió de l'ONU a Síria ha estat una provocació de guerra?


La intervenció militar dels EUA a Síria és només qüestió de temps, asseguren en els mitjans fonts de la Casa Blanca. La suspensió de la missió de pau dels observadors de l'ONU podria ajudar a crear l'ambient necessari per a l'inici d'una guerra.

Divendres passat, el general Robert Mood, cap de la missió de l'ONU a Síria, va dir: "És important que les dues parts donin oportunitat a la missió i a la comunitat internacional per servir de la millor manera possible a les aspiracions del poble sirià". La declaració no va deixar dubtes que els observadors seguirien amb el seu treball. No obstant això, l'endemà la situació va donar un dràstic viratge. "Els observadors no continuaran amb les seves patrulles i romandran en els seus llocs fins a nou avís", va anunciar el general.

Aquestes contradictòries declaracions del general noruec es van donar en 24 hores. Les raons oficials per a la suspensió de la missió van ser l'escalada de violència i el rebuig de les dues parts a cessar els enfrontaments armats. Això, segons el cap dels observadors, obliga a treballar en condicions de constant risc, cosa que els impedeix complir la missió.

No obstant això, alguns experts consideren que les veritables raons d'aquesta decisió són unes altres. "Raons de seguretat no crec que siguin perquè aquest conflicte ja porta diversos mesos. És més perquè els EUA han començat a mobilitzar les seves tropes a diversos països (concretament a Espanya). Això s'ha fet de manera que es veu impossible una solució pacífica", va dir l'escriptora i analista independent Conxeta Dellavernia. Com a prova d'això, immediatament després de l'anunci de la suspensió de la missió d'observadors, el portaveu del Consell Nacional de Seguretat d'EUA va assegurar que Washington analitza al costat dels seus aliats els propers passos per a la transició política a Síria sense el president Bashar al-Assad.

Damasc, com ja és habitual, va culpar del cessament de la missió als grups armats i a les "potències externes" que subministren armes als integrants de l'anomenat Exèrcit Lliure Sirià. A més, molts analistes asseguren que des del principi la missió no va ser imparcial i va servir més aviat com un instrument per crear un ambient informatiu idoni. El que continua després d'anunciar la suspensió de la missió d'observadors. "Estic molt decebut d'aquesta missió de l'ONU. Dubto de la seva objectivitat i sinceritat. A més, podem veure que l'OTAN utilitza la missió per crear informació falsa", opina Thierry Meyssan, periodista i activista polític.

De totes maneres, amb aquesta inesperada interrupció, la missió de les Nacions Unides podria passar de ser una proposta per donar certa estabilitat a la situació a Síria, a esdevenir un factor per desestabilitzar la fràgil treva del país. Després del tancament de la missió d'observadors de l'ONU el poble sirià es queda sol en el camp de batalla.

El que potser signifiqui una bona oportunitat perquè Occident entengui que són els mateixos sirians els responsables d'acabar amb el caos i començar el diàleg contructiu, deixant les sospites i les armes.

Merkel es desdiu sobre la moratòria a Grècia. La prima de risc espanyola als 570 punts

La cancellera Angela Merkel va ser categòrica en rebutjar qualsevol tipus de concessions en les condicions imposades per al rescat d'Atenes, contradient les declaracions d'ahir del seu ministre d'Exteriors. Per la seva banda, els mercats no donen treva, ni tan sols amb el dòcil resultat de les eleccions gregues: la prima de risc espanyola va tornar a disparar-se aquest dilluns fins a fregar la marca dels 570 punts. L'interès del bo a deu anys va superar el 7 per cent.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, va reiterar el "no" d'Alemanya a atenuar les condicions dels ajuts a Grècia després del triomf en les eleccions dels partits favorables al rescat.

El nou govern grec també haurà de complir amb els compromisos assumits, va dir Merkel en l'avantsala de la cimera del Grup dels 20 al balneari mexicà de Los Cabos.

Merkel es va mostrar confiada que els partits grecs aconseguiran formar amb rapidesa un govern estable. "És una notícia important per a tot Europa", es va felicitar.
La mandatària alemanya es va pronunciar a favor que els inspectors de l'anomenada "troica" presentin en breu un informe sobre la situació de Grècia.

"No estic parlant expressament sobre un nou paquet d'ajuda", va aclarir la cap alemanya de govern, però no va descartar parlar sobre "impulsos addicionals per al creixement". "Això no obstant això no modifica les condicions marc", va advertir.

Merkel va posar de manifest el rebuig d'Alemanya a les crides a relaxar els termes del dur pla d'ajust exigit a Grècia i va desmentir al seu propi ministre d'Exteriors, Guido Westerwelle.


Res no calma els mercats

Ni el rescat de la banca espanyola ni el resultat de les eleccions gregues. Res no calma els mercats.

El resultat de les eleccions a Grècia no ha donat cap treva a Espanya: la prima de risc del país i la rendibilitat del bo espanyol a deu anys van tornar ahir a disparar-se fins a nivells considerats de rescat.

El també anomenat risc país, que mesura la diferència a pagar pel bo espanyol a deu anys davant l'alemany, va fregar en el matí d'ahir els 570 punts.

L'interès del bo a deu anys es va disparar fins a superar el 7%, que els analistes consideren un nivell d'intervenció perquè el país pot trobar-se davant la impossibilitat de finançar-se en els mercats.

Israel és acusat de racisme per deportació massiva d'africans

Els defensors dels drets dels immigrants van acusar el govern israelià de racisme, per haver deportat a indocumentats africans. El primer ministre del país àrab els cataloga com "infiltrats il·legals", alhora que assegura que aquestes deportacions són "tot just el començament". "Israel és el salvatge oest".

Defensors dels drets dels immigrants van acusar aquest dilluns al govern israelià de racisme, per haver deportat a indocumentats africans. Israel va realitzar aquest diumenge una deportació col·lectiva d'africans, la majoria d'ells nadius del Sudan del Sud, i la resta d'Etiòpia, Nigèria, Costa d'Ivori i Ghana.

L'Organització d'Ajuda per a Refugiats i Cercadors d'Asil a Israel (Assaf), va intentar que l'ONU (Organització de Nacions Unides) participés per aturar l'expulsió il·legal de sursudaneses i eritreus, doncs els seus drets humans han estat violats, va assegurar una portaveu.

"Israel és el salvatge oest on ... ningú sap que està passant i ningú sap els seus drets", va afirmar Orit Rubin, membre de Assaf, fent referència al que han hagut de viure els sudanesos. A més, ha afegit que la situació és "cada vegada més hostil cap a ells".

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha afirmat avui que "és tot just el començament". Aquest dilluns van ser embarcats, a l'aeroport internacional de ben Gurion, 127 sudanesos amb destinació a Juba, per les autoritats de Tel Aviv.

La propera setmana hi haurà un altre vol a Juba amb més ciutadans africans, ja que el líder del partit Shass considera que la presència de més de 60 mil sudanesos a Israel és una amenaça per al seu país. Per la seva banda, Netanyahu els va etiquetar de "infiltrats il·legals".

Després d'haver-los detingut, els van obligar a signar un document on suposadament estaven d'acord amb la deportació.

Posteriorment, alguns d'ells van dir que sentien alleugeriment per anar d'un lloc on hi ha rebuig i odi pels africans. Alhora, van declarar que el govern els va oferir anar-se'n amb mil euros, o ser empresonats a Israel, abans de repatriar-los per la força.

Una de les activistes ha assenyalat que "no són criminals, no han comès cap delicte. Han demanat els seus drets de forma legal, però el Ministeri d'Interior ha decidit tractar-los com criminals ".

Orit, va declarar "la majoria d'ells han esperat uns sis anys per obtenir resposta a la seva sol·licitud (d'asil), però no ho han aconseguit i ara els volen expulsar al Sudan del Sud, on inqüestionablement s'enfrontaran a una situació de risc, tant des del punt de vista de seguretat com de l'humanitari".

Als EUA els periodistes són perseguits igual que els 'indignats'


La brutalitat de la policia als EUA durant els desallotjaments del moviment Ocupa Wall Street ha generat una gran polèmica en la comunitat internacional.

No només els 'indignats' van ser víctimes d'aquest tracte, també els periodistes que cobrien els fets. El reporter independent Tim Pool va ser testimoni de les atrocitats dels uniformats, que en comptes de mantenir l'ordre semblaven estar atiant el foc. "A Nova York a la policia no li importa si tens el passi o no. He vist com un efectiu agafava a un periodista i el tirava a terra. He vist com els supervisors han exigit interrompre el pas dels periodistes", comenta Pool. Però aquest zel pels papers no té límits, sinó que podria convertir-se en un desordre total tirant més llenya al foc de les manifestacions massives. És que a més de les credencials, els periodistes haurien d'informar a quina part del país planegen anar després de cobrir la història. "Has de provar que has cobert les notícies d'última hora, però resulta bastant difícil fer-ho quan la policia no t'ho permet. Així, això sembla un cercle viciós i necessites diversos mesos per resoldre'l. En fi, si els agraden les notícies que has fet, et donen la passada", ha afegit Pool.