El Senat insta el govern a aplicar la llei al "Valle"

El Senat va aprovar ahir una moció defensada pel senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, en què es demanava que el monument del Valle de los Caídos compleixi amb la Llei de Memòria Històrica. Nuet va dedicar la moció a la memòria de José Antonio Labordeta i va citar les seves paraules: “Hi haurà un dia en què tots a l’aixecar la vista veurem una terra anomenada llibertat”. El senador va manifestar que això no es pot dir avui malgrat la Llei de Memòria Històrica, perquè el decret llei del 57 regeix encara al mausoleu i diu que el monument va ser construït per a honrar els que van guanyar la Guerra Civil. “Avui després de 50 anys”, va dir Nuet, “això no ha canviat tot i la llei”.
Segons Nuet, la llei no està complint i “seguim profunditzant en aquella mateixa cicatriu, el mateix objectiu amb el que es va contruir el Valle.

El senador va subratllar que donem dels pressupostos 340.000 euros per a la gestió i per als seus usos i que el monument “és propietat de tots els espanyols i espanyoles”. No obstant això, a la cripta del Valle de los Caídos, segons el senador, se celebren misses en què es recorda el “germà Francisco”. “Seria possible que a la catedral de Colonia o a la de Milà es recordi als "germans" Adolf i Benito?

Aquest és el text aprovat finalment i subscrit per tots els grups parlamentaris, excepte pel PP, que ha votat en contra:

“El Senat insta el Govern a adoptar les disposicions que siguin necessàries per a adequar el Valle de los Caídos al diposat a la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la que es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor d’aquells que van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura, incloent entre els seus objectius el d’honrar i rehabilitar la memòria de totes les persones mortes a conseqüència de la Guerra Civil i la repressió política, així com el foment de les aspiracions de reconciliació i convivència de la nostra societat.

Miralles crida a la “vaga de la dignitat”

El coordinador general d’EUiA, des del barri barceloní de Sants, explica els motius per sumar-se a una aturada “justa i necessària” i demana no caure en “la por i la resignació”. Miralles, que ha estat acompanyat per la coordinadora d’EUiA al districte Sants-Montjuïc i consellera de la dona, Anna Rubio, ha denunciat la complicitat de CIU en la reforma laboral del govern espanyol que afectarà a tothom però, molt especialment, a les classes treballadores. El també diputat al Parlament ha recordat que la reforma comporta mesures com per exemple “l’acomiadament més fàcil i finançat per recursos públics.

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha visitat aquest dimarts a la tarda el barri de Sants per repartir material i informació sobre la vaga general del 29 de setembre entre els ciutadans.

Miralles ha demanat als ciutadans que no caiguin en la “por i la resignació” i que dimecres 29 de setembre se sumin a “la vaga de la dignitat, justa i necessària” amb l’objectiu d’aconseguir que el govern espanyol s’assegui a dialogar, rectifiqui la reforma laboral i “no continuï amb la reforma del sistema de pensions, que allargarà l’edat de jubilació i farà més difícil accedir a una pensió”.

IU proposa Aminatu Haidar candidata al premi Sakharov

Willy Meyer, eurodiputat d'Izquierda Unida, ha proposat a Aminatu Haidar com a candidata al Premi Sakharov per la Llibertat de Consciència que promou el Parlament Europeu cada any. Aminatu Haidar és una destacada defensora saharauí dels drets humans i activista per la independència del Sàhara Occidental. És la presidenta de CODES (Col.lectiu Saharauí de Defensors dels Drets Humans). Haidar és un exemple de la lluita no violenta i de resistència pacífica, per la qual cosa se la coneix també com la "Gandhi saharauí". A la foto Aminatu Haidar, Willy Meyer i l'actor Willy Toledo en unes jornades del GUE-NGL (Grup de l'Esquerra Europea, amb I.U. i EUiA).

Aminatu ha estat víctima en nombroses ocasions de persecució i repressió pel seu compromís en defensa dels drets humans del poble sahrauí. El 1987 va participar en una manifestació pacífica que exigia al Marroc la celebració d'un referèndum per l'autodeterminació del Sàhara Occidental, com estableixen diverses resolucions de les Nacions Unides. Per això, va ser empresonada sense cap tipus de judici i va estar desapareguda durant quatre anys en presons secretes marroquines, on va ser torturada juntament amb desenes de presos polítics sahrauís.

El 2005 va ser condemnada pel Marroc a 7 mesos de presó, aquesta vegada a la "Presó Negra" d'Aaiun, ciutat del Sàhara Occidental ocupada pel Marroc. El Parlament Europeu va aprovar l'abril d'aquest any una resolució demanant al Marroc seu alliberament immediat i la d'altres 36 presos de consciència sahrauís. Va ser alliberada en finalitzar la seva condemna.

El novembre de 2009, a la tornada d'un viatge a Estats Units per recollir el premi al Coraje Civil va ser expulsada il.legalment l'aeroport d'El Aaiun (Sàhara Occidental) per les autoritats marroquines, requisant el passaport i sent traslladada forçosament a Espanya. Aminatu va iniciar una vaga de fam a l'Aeroport de Lanzarote (Illes Canàries) que va durar 32 dies després dels que va aconseguir tornar la seva llar en els Territoris Ocupats.

Durant la seva vaga de fam Willy Meyer, juntament amb Cayo Lara, Coordinador Federal d'IU van visitar a Aminatu Haidar per mostrar la solidaritat de tota Esquerra Unida amb la seva lluita.

"Els motius pels quals crec que hauria atorgar a Aminatu són més sobrats-va declarar Meyer-. A més, quan Aminatu es trobava en vaga de fam a Lanzarote el grup Popular Europeu juntament amb el Grup Socialista bloquejar que el parlament Europeu aprovés una resolució en el seu suport. Així que el Parlament Europeu l'hi ha. Per això he treballat per aconseguir les 40 signatures necessàries per presentar la candidatura i seguiré lluitant perquè els diputats de les comissions d'Afers Exteriors i de la Comissió de Desenvolupament votin per Aminatu".

L'acord PNB-PSOE: "Discriminatori i insolidari"

El responsable federal d'Economia i Treball d'IU, José García Rubio, veu "discriminatori i insolidari" l'acord pressupostari PNB-Govern i adverteix que "pot trencar la 'caixa única' de la Seguretat Social", i assenyala que pactes d'aquest tipus demostren en la pràctica que "els successius governs de PSOE i PP prefereixen pactar amb els partits nacionalistes de dretes polítiques que afecten a tot l'Estat, encara que només representen els interessos territorials d'un nombre limitat d'electors".

El responsable federal d'Economia i Treball d'Esquerra Unida, José Antonio García Rubio, considera que "encara que no es coneixen la totalitat dels seus continguts i la seva aplicació pràctica en detall, si l'acord sobre els Pressupostos Generals de l'Estat 2011, aconseguit entre el PNB i el Govern, inclou competències normatives ens trobem davant d'un clar atemptat a l'anomenada 'caixa única' de la Seguretat Social, a més de davant d'un autèntic 'dumping social'.

"En tot cas-assenyala el dirigent federal d'IU-, estem davant d'una concessió discriminatòria i insolidària perquè, al calcular els fons destinats a les polítiques actives d'ocupació a Euskadi per la metodologia de la quota fiscal i no per les necessitats objectives que es dedueixen del nombre i la situació dels aturats, els aturats d'altres comunitats autònomes rebran moltes menys ajudes per a aquest tipus de polítiques, en molts casos menys de la quarta part per parat del transferit Euskadi".

García Rubio destaca, a més, "una altra qüestió essencial, com és que s'introdueix en la Seguretat Social el criteri de la quota. La seva transcendència ho és més encara quan les quantitats acordades -472000000 d'euros-es descomptaran del pagament pel Govern basc de la quota fiscal a l'Estat. L'intercanvi de recursos fiscals i de Seguretat Social suposa una altra amenaça més sobre la 'caixa única'".

Per al responsable d'Economia i Treball d'IU "aquest acord es produeix en un context determinat i té una explicació senzilla: els successius governs de PSOE i PP prefereixen pactar amb els partits nacionalistes de dreta polítiques que afecten a tot l'Estat, encara que només representin els interessos territorials d'un nombre limitat d'electors. No els importa que aquests pactes posin en perill aspectes essencials de la solidaritat comuna per al conjunt de l'Estat i prefereixen fer-ho així abans de reformar una Llei Electoral injusta i possibilitar que cada força política tingui al Congrés la representació real que li dóna el nombre de vots aconseguit".

Julio Solaz segueix demorant la declaració de Millet

El jutge Julio Solaz es resisteix a citar Millet i Montull per declarar sobre les comissions a CDC i posposa la citació dels pèrits més de tres setmanes per donar temps a les defenses dels imputats a analitzar els informes. El jutge que investiga el saqueig del Palau de la Música es resisteix a citar a declarar per ara Fèlix Millet i Jordi Montull per interrogar-los sobre el suposat pagament de comissions a CDC, a l'espera que els pèrits ratifiquin els seus informes sobre el desviament de fons de l'entitat.

Segons van informar fonts judicials, en un acte, el titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Juli Solaz, va ajornar ahir més de tres setmanes la ratificació de les pericials de l'auditora Deloitte i de l'Agència Tributària, que va assenyalar per als pròxims dies 18 i 25 d'octubre, respectivament. A més, respecte a la petició de les acusacions que Millet i Montull declarin de nou per respondre dels fets que s'han conegut en l'últim any, com l'informe d'Hisenda que apunta al presumpte pagament de comissions a CDC, Solaz es va limitar a assenyalar que ho resoldrà una vegada estiguin ratificades les pericials.

Al posposar la citació dels perits, inicialment assenyalades per als dies 27 de setembre i 1 d'octubre, Solaz -criticat per alguns dels seus col·legues per la seva lentitud en aquesta causa- va accedir a la pretensió de les defenses de Millet i Montull, que el van demanar ajornar un mes les pericials al·legant que no disposaven de prou temps per analitzar els informes. La Fiscalia, de la seva banda, es va mostrar partidària que la pericial es prorrogués deu o quinze dies, mentre que l'acusació particular exercida pel Consorci del Palau de la Música es va oposar a posposar-la.

Possible pagament

L'ajornament de la pericial de l'Agència Tributària, que va revelar que Millet hauria pagat a CDC comissions procedents d'empreses adjudicatàries d'obra pública, podria provocar que la nova declaració dels saquejadors confessos del Palau es demorés més enllà de les eleccions catalanes del pròxim 28 de novembre, encara que tampoc és descartable que coincideixin en plena campanya.

La Fiscalia, en una petició a la qual es van sumar les altres acusacions, considera necessari que Millet i Montull declarin per segona vegada en aquesta causa -que discorre paral·lela a la del cas de l'Hotel- per respondre davant les noves revelacions del saqueig, conegudes des de la seva declaració com a imputats a l'octubre passat. De fet, en la primera declaració dels principals imputats per l'espoliació, després de la que el jutge els va deixar en llibertat provisional, ni tan sols es coneixia el resultat de les auditories provisionals, que van elevar a un mínim de 20 milions un desviament de fons que Millet i Montull limitaven a 3,3 milions en la seva confessió.

L'ONU confirma que Israel es burla dels Drets Humans

L'ONU confirma l'il·legalitat de l'atac d'Israel a la 'Flotilla de la Llibertat' i que es tractà d'un crim contra l'humanitat i un assassinat perpetrat per l'estat sionista. L'informe de tres experts, nomenats pel Consell de Drets Humans de l'ONU, subratlla que l'assalt als vaixells humanitaris en el qual van morir al menys nou activistes propalestins -vuit turcs i un turc-americà-, va comportar violacions dels drets humans. El document també ataca el bloqueig que pateix la franja de Gaza, com va condemnar aquesta semana la matança a Gaza de 1.400 civils, 400 d'ells nens, davant l'indiferència de la colonia del R.U. i EUA i els seus protectors i financiadors. Foto: Boicot als productes israelians.

L'atac que comandos israelians van fer a una flotilla de vaixells que transportava ajuda humanitària a Gaza al maig va ser il·legal i va comportar violacions dels drets humans i de les lleis humanitàries internacionals, segons han conclòs els tres experts internacionals. Els tres inspectors han afegit que el bloqueig d'Israel a Gaza ha causat una crisi humanitària i és il·legal.

Els experts, jutges del Regne Unit i Trinidad i un activista malaisi pels Drets Humans, han explicat en un informe que l'acció militar israeliana va utilitzar una força desproporcionada i "una increïble violència totalment innecessària" per interceptar la Flotilla de la Llibertat. "Va comportar un nivell inacceptable de brutalitat. Una conducta d'aquest tipus no pot ser justificada ni condonada per motius de seguretat o qualsevol altre motiu", asseguren a l'informe que serà entregat al consell dels Drets Humans el 27 de setembre.

Els tres experts han dit que Israel té el dret a defensar la seva seguretat -malgrat sigui un estat il.legal comprat a cop de soborn a l'ONU pel sionisme i R.U.-, i que el llançament de coets al seu territori des de la franja de Gaza, controlada pels islamistes de Hamas, també constitueix una violació de les lleis humanitàries. Però el bloqueig israelià de Gaza suposa un càstig col·lectiu a la població civil il·legal en qualsevol circumstància, afegeixen.

Els inspectors, que no van tenir permís per entrar a Israel, han dit que el país hebreu ha refusat cooperar amb la seva missió, i han cridat les autoritats israelianes a identificar les persones involucrades en l'atac i a perseguir-les. El govern sionista segueix mentint i asirmant que els activistes propalestins al vaixell van ser abatuts quan atacaven els seus soldats, i ja havia dit des del principi que l'informe no seria vàlid per l'impune estat criminal.

Comença el judici a Carlos Fabra

El president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, s'ha declarat innocent i ha dit que no tenia pas res a amagar quan ha arribat al jutjat d'instrucció número 1 de Nules. Envoltat d'una gran expectació mediàtica i amb la plana major de la corporació provincial fent-li costat, ha llegit una declaració a l'entrada del jutjat i no ha admès preguntes; ha dit que era innocent i que venia a demostrar les 'mentides de les terminals mediàtiques de l'esquerra'. La fiscalia l'acusa de corrupció, de frau fiscal i de delictes contra l'administració i li demana quinze anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros.

Fabra encara la denúncia d'Hisenda per unes suposades irregularitats en la declaració de la renda del 1999. Segons la investigació judicial, Fabra va ingressar, a través de comptes personals o familiars, 5,3 milions d'euros sense justificar durant sis anys, una quantitat que representa 70 vegades el seu salari. Per aquests càrrecs, la fiscalia demana quinze anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros.

Fabra, president del PP provincial, havia d'haver declarat el maig passat però no va assistir al jutjat al.legant motius de salut. De fet, dos mesos abans havia delegat les seves funcions, també per qüestions de salut, al vice-president primer de la diputació de Castelló.

Els partits valencians van coincidir en demanar el passat mes de juliol que el PP actués contra el seu president provincial a Castelló. EUPV i PSPV van exigir al PP l'expulsió immediata de Fabra. Compromís va atribuir la continuïtat de Fabra a la direcció espanyola del PP perquè 'les decisions es prenen a Madrid'. Iniciativa va dir que el mal que ha fet Fabra no s'adoba ni amb la dimissió.

Les protestes paralitzen Grècia un altre cop

Grècia es veu afectada per noves vagues iniciades pels empleats ferroviaris i els transportistes en protesta contra la política d'ajustaments del Govern socialista del primer ministre Georgios Papandreou per disminuir el deute del país. Els treballadors dels trens grecs porten a terme una aturada de cinc hores en un intent de provocar cancel.lacions i modificacions en els trajectes nacionals i internacionals i en contra de la decisió de privatitzar el sector i retallar els salaris per a esmenar les actuals pèrdues de 10.000 milions d'euros l'any.

D'altra banda, una vaga de 1.500 transportistes grecs va desencadenar el caos circulatori, afectant el trànsit a Atenes i causant un greu desproveïment de productes bàsics, matèries primeres i benzina, en romandre detinguts els contenidors amb diversos productes.

A més grups d'agricultors s'han concentrat al centre de la capital per manifestar-se contra l'exigència de l'Executiu que facin servir caixes registradores en la venda dels seus productes en els mercats per controlar millor la seva facturació, així com l'augment de l'IVA en els mateixos.

A més, el sindicat de funcionaris ha convocat una vaga de 24 hores per al proper 7 d'octubre contra la rebaixa salarial i el retard de l'edat de jubilació aprovat pel Govern.

Nova supervisió financera comú per l'UE

Les mesures preses per la Unió Europea (UE) per crear el seu sistema de la supervisió financera es divideixen en dues parts: la creació d'un Comitè Europeu de Risc sistèmic i la de tres autoritats europees de supervisió. Les tasques del Comitè Europeu de Risc sistèmic, amb seu a Frankfurt, seran: Alertar i aconsellar als Estats de l'UE o a les autoritats de supervisió nacionals quan percebin importants problemes d'estabilitat econòmica, com a crisi immobiliàries o financeres. Les recomanacions no tindran per què ser públiques. El seu gerent serà el president del Banc Central Europeu (BCE) durant els primers cinc anys. Passat aquest temps, els governadors dels bancs centrals, i alguns experts, discutiran el futur del Comitè.

Les característiques i funcions de les tres autoritats europees de supervisió seran:
L'organisme que supervisarà el sistema bancari es denominarà EBA i tindrà la seu a Londres. El que se centrarà en el mercat borsari serà el ESMA, amb seu a París. I l'últim supervisarà el sector de les assegurances, el EIOPA, amb seu a Frankfurt.
Aquests supervisors podran elaborar normes tècniques a nivell europeu. A més, supervisaran la seva aplicació i tindran veu en les decisions sobre els sistemes financers dels països membres.
En casos de discrepàncies entre bancs centrals de dos o més països, aquestes autoritats exerciran de mediadors.
Podran prohibir temporalment operacions econòmiques de certs productes financers si consideren que tanquen riscos i poden amenaçar l'estabilitat financera d'un país membre o de la Unió Europea en conjunt.
En cas d'emergència decretada per algun dels Vientisiete, els vigilants europeus indicaran als supervisors nacionals les mesures que han de dur a terme, fins i tot intervenint directament en cas que aquests fallin amb decisions cap als bancs nacionals d'obligat compliment.
Les autoritats de supervisió europees no podran interposar-se en les decisions pressupostàries dels Estats, és a dir, no podran forçar els governs a reflotar als bancs amb dificultats.
Davant les reticències del Regne Unit al nou sistema de supervisió, la UE ha decidit incloure una "clàusula de salvaguarda" a la qual podran acogersa els governs nacionals si consideren que les decisions de les autoritats afecten a la seva sobirania nacional. No obstant això, els governs no podran abusar d'aquesta "excepció".
La UE deixa oberta la possibilitat d'atorgar a la ESMA noves funcions de supervisió, registre i, en cas necessari, sanció sobre les agències de qualificació de riscos. Mentrestant, a Espanya, el Govern ha reforçat les competències en aquest camp de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), encarregada de supervisar els mercats borsaris i, ara també, les agències de qualificació.

La reforma estipula el reforç del control financer mitjançant el Consell Europeu de Riscos sistèmics (CERS) i de tres autoritats de vigilància de bancs, mercats i asseguradores dirigits pel president del Banc Central Europeu (BCE) durant els primers cinc anys, després dels quals aquesta qüestió serà reexaminat.

El CERS observarà i avaluarà les possibles amenaces per a l'estabilitat financera, emetrà alertes de risc i recomanacions d'actuació i vigilarà la seva aplicació. No obstant això, les mesures correctives que aconselli per evitar una crisi no tindran caràcter vinculant i podran ser ignorades pels estats membres.

Les noves autoritats elaboraran normes tècniques a nivell europeu, supervisaran a les agències de qualificació de regs i mitja de forma vinculant quan hi hagi discrepàncies entre els reguladors nacionals dels països on opera una entitat transfronterera.

A més tindran autoritat per prohibir temporalment operacions que amenacen l'estabilitat financera, com les vendes a curt. Així mateix, en situacions d'emergència, poden adreçar directament als bancs decisions d'obligat compliment, encara que només quan hi hagi una vulneració de la legislació comunitària.

No podran forçar a un govern a injectar liquiditat en un banc en dificultats, segons una clàusula promoguda per Gran Bretanya. Però si l'autoritat insisteix en aquesta necessitat, la resta de governs europeus es pronunciaran sobre això. Aquesta mena de fre de seguretat vol dir que l'última paraula la tindran els ministres d'Economia de la UE.

L'església protegeix a València un altre pederasta

Un rector de 39 anys i professor universitari va ser detingut en un municipi de la Ribera Alta, a València, després que familiars de dues menors presenten denúncies contra ell per abusos sexuals. Després de prendre declaració a les víctimes, de 13 i 14 anys, la Guàrdia Civil ha arrestat al pederasta, que ha reconegut els fets. El jutge instructor ha decretat llibertat provisional per al sacerdot després de prendre-li declaració, en considerar que en cap cas va arribar a haver penetració, només tocaments i altres tipus d'abusos. Atès que els nens tenen més de 13 anys però menys de 16, la pena que li correspondria a l'acusat, en cas de ser declarat culpable en el judici, és d'un a dos anys de presó per cada delicte, com a màxim.

De moment, aquestes dues són les úniques denúncies presentades contra el rector, que, a més, és professor de la Universitat Catòlica en un municipi de València, segons el mateix diari. El mossèn i els menors residien en la mateixa localitat, el nom no ha transcendit per mantenir l'anonimat de les víctimes i l'impunitat del pederasta, com sempre.

Reacció de l'arquebisbe de València

L'arquebisbe de València, Carlos Osoro, ha manifestat que sent "profundament els fets que es denuncien" perquè els "s'avergonyeixen i humilien".

En declaracions als mitjans de comunicació després de la cerimònia d'obertura del curs acadèmic 2010-2011 de la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, Osoro ha mostrat també la seva "confiança en la ràpida resolució que els tribunals de Justícia faran".

A més, ha expressat la seva "total disposició", com ha assenyalat aquest matí en un comunicat, "per prestar l'ajuda que fos necessària als afectats ia les famílies".

En el comunicat també ressaltava que l'Arquebisbat de València ha retirat "tots els ministeris pastorals" el sacerdot denunciat i que li ha rescindit "de forma immediata" la seva relació laboral amb la Universitat Catòlica.

El president del Pontifici Consell de la Cultura de la Santa Seu, monsenyor Gianfranco Ravasi, va inaugurar el 13 d'abril, la nova Càtedra 'Fides et Ratio' per a l'estudi de la relació Fe-Raó, Fe-Ciència i Fe-Cultura de la Universitat Catòlica (UCV) de València Sant Vicent Màrtir. L'acte va ser presidit per l'arquebisbe de València, monsenyor Carlos Osoro i el director de la Càtedra i vicerector d'Extensió Universitària i Cultural de la universitat, José Luis Sánchez (foto).

Fòrum "L'Àrtic: Territori de diàleg"

En el fòrum 'L'Àrtic: Territori de diàleg', organitzat per la Societat Geogràfica russa, s'han reunit més de 300 dels més grans especialistes sobre el tema, juntament amb polítics i economistes de diversos països. El seu objectiu és analitzar perspectives i problemes de la zona nòrdica i, a més, tractar de trobar les vies de col.laboració internacional a la regió. Rússia crearà el nou atles global de la regió de l'Àrtic, va informar el ministre de Situacions d'Emergència rus i president de la Societat Geogràfica nacional, Serguei Shoigú, durant el fòrum internacional inaugurat aquest dimecres a Moscou.

D'acord amb el ministre, aquest pla contindrà la descripció detallada dels accidents geogràfics àrtics que potencialment podrien representar un perill. Shoigú va informar que els especialistes russos es posaran a treballar en aquest projecte en un futur pròxim i expressar la seva esperança que es presenti ja per al següent fòrum dedicat als problemes de la regió, la data de celebració però, encara no s'ha concretat.

L'Àrtic ja "ha patit modificacions importants en els sistemes ecològics" pel canvi climàtic i l'impacte del factor humà, va subratllar. Aquest problema, així com el de l'aprofitament del potencial de la regió "es debat enèrgicament al món", però la celebració del Fòrum Àrtic Internacional "contribuirà a intensificar el debat dins del país i esbossar davant la comunitat mundial el futur de la regió tal i com ho veuen els experts de Rússia", va dir Shoigú.

Segons els especialistes russos, actualment a la zona sorgeixen nous perills, com l'aparició d'icebergs, originada per la disminució de la capa de gel a l'Oceà Glacial Àrtic.

"Mai abans s'havia observat un fenomen de tal magnitud a la zona. Era una cosa característic de l'Oceà Atlàntic, Groelandia occidental i l'Antàrtida. Ara els icebergs estan a l'Àrtic i poden generar efectes molt negatius per a les plataformes petroleres", va indicar l'assessor del president en assumptes climatològics, Alexander Bedritski: "Hem d'estudiar el fenomen, elabrorar mesures de protecció perquè per exemple si un d'ells impactés amb una plataforma, el resultat seria terrible", va concloure.

Entre els assistents a la conferència figuren en concret el president del Consell de Tutors de la Societat Geogràfica Russa, el primer ministre rus, Vladímir Putin, el Príncep de Mònaco, Albert II, el president d'Islàndia, Olaf Ragnar Grímsson, la directora del Consell l'Àrtic, Sheila Riordon, el president de la Universitat de l'Àrtic, Lars Kullerud i altres personalitats destacades de la política i la ciència.

EUPV demana la dimissió del gerent de Vicasdi

Marina Albiol, diputada d'EUPV, considera la despesa de 97.000 euros de Vicasdi: “Serveix només per a omplir les butxaques dels amics de Fabra, i no per a millorar la situació de les famílies de les comarques de Castelló”. Albiol demana que el gerent de Vicasdi dimitisca per la seua nul.la labor, i ataca la gestió de la societat: “Només serveix per a tindre contents als amics i clients de Fabra amb un bon sou, però per a res més”, i continua recriminant que és absolutament indignant que des que es va constituir, “no s'ha construït ni un sol habitatge social de lloguer per a les rendes més baixes, que era la seua raó de ser”.

“Ignacio Sòria, gerent de Vicasdi i expert en societats fantasmes com Mundo Ilusión, ha de donar explicacions de quin ha sigut el seu treball al front d'aquesta empresa”, critica la diputada, “ha estat cobrant de l'erari públic, i no sabem perquè, a més de per ser amic de Fabra”. La portaveu d'EUPV a les comarques del nord considera absolutament indecent les despeses de Vicasdi de 97000 euros d'aquest any, “diners que no són invertits en millorar la situació de Castelló, com tots podem comprovar, sinó en pagar a la tropa de paràsits institucionals que ha creat el senyor Fabra ”, i considera que si Soria tinguera “una mínima vergonya, dimitiria i se n'aniria a sa casa d'una vegada per totes”.

A juí de la representant d'esquerres aquest és un exemple més de la política del PP a les comarques del nord, “no treballen per als interessos de la gent, sinó pel seus propis i els dels seus amics, per omplir-se les butxaques a costa dels impostos de tots i totes, i tot en un context de crisi molt greu”.

Razones para una huelga

Extracte del documental: "Quién debe a quien", produït per l'Associació Cultural Roig i Sírius amb la col·laboració de la Fundació Pere Ardiaca.