dilluns, 10 de desembre de 2012

Mercenaris de l'OTAN sirians obliguen a un menor a decapitar un oficial

Un grup de mercenaris sirians -dels finançats per Espanya, l'OTAN i les monarquies dictatorials del Golf Pèrsic- obliguen a un nen a decapitar un oficial capturat a la ciutat d'Homs. Diversos homes encoratgen el menor a tallar el cap del soldat amb un matxet, mentre l'oficial de l'exèrcit es troba lligat de mans i indefens estirat a terra amb el cap sobre un maó.

Al vídeo també es pot veure el cadàver d'un altre cos decapitat, encara que no queda clar si també el va matar el menor. Segons assegura una informació de l'agència DPA, els morts serien oficials segrestats part d'un grup de deu oficials de la minoria religiosa alauita-com el president Assad-segrestats pels rebels islamistes finançats per les monarquies sunnites wahabís de Aràbia Saudita i Qatar, en Homs.

Pel que sembla una parella de segrestats va ser posada en llibertat a canvi del pagament d'un rescat, mentre sis romanen encara retinguts.

Aquesta és la gent que França, Alemanya i el regne Unit financien i armen per enderrocar el govern i prendre, com a Líbia, els seus recursos naturals.

Cayo Lara demana a la Fiscalia de l'Estat que obri una "investigació exhaustiva" contra el frau fiscal i els comptes en paradisos fiscals

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha fet avui públic l'escrit de denúncia registrat aquest mateix matí davant la Fiscalia General de l'Estat en el qual, en nom d'IU, sol·licita que es realitzi una "investigació exhaustiva i en profunditat" sobre tot el frau fiscal que es comet en el nostre país i, especialment, que aquesta es dirigeixi contra aquelles persones o empreses que puguin tenir comptes secrets a Suïssa o en qualsevol paradís fiscal. També que "es designi un fiscal especial perquè dirigeixi la investigació fins a la seva conclusió i que es puga exercir així totes les accions penals oportunes".

La denúncia, signada pel coordinador federal d'IU i registrada aquest matí, demanda també al màxim òrgan fiscal que, sobre la base de les diligències que es practiquin, "si és procedent, exerciti les accions penals oportunes contra totes aquelles persones que puguin ser responsables d'activitats delictives".

Lara va oferir una roda de premsa a la seu federal d'IU on ha insistit que la investigació demandada ha d'anar dirigida contra "qualsevol empresa o particulars que poden tenir comptes opacs en paradisos fiscals oa Suïssa per evadir impostos o per amagar presumptes activitats delictives".

El màxim responsable d'Esquerra Unida va explicar que per dur a terme aquest ardu treball s'ha requerit també que "es designi un fiscal especial perquè dirigeixi la investigació fins a la seva conclusió i que es puga exercir així totes les accions penals oportunes".

L'escrit dirigit a la Fiscalia General de l'Estat elaborat pels serveis jurídics d'IU exposa diversos fets i dades. Una bona part d'aquest fa referència a la situació vinculada al ciutadà italià-francès Hervé Daniel Falciani, un informàtic extreballador del Banc HSBC a Ginebra que, en funció del seu treball, es va fer amb un llistat de milers de suposats evasors fiscals amb comptes a Suïssa, anomernada a Europa "Llista Lagarde" per la cap del FMI.

Falciani va ser detingut en arribar a Espanya el passat estiu i es troba pendent que l'Audiència Nacional decideixi si accepta la petició d'extradició a Suïssa sol · licitada per les autoritats helvètiques. El mateix Falciani havia explicat que durant el seu treball habitual va poder comprovar com diàriament es feien centenars d'operacions-transferències entre comptes anònims immediatament esborrades gràcies al programa Hexagon-que no deixaven rastre.

Lara ha recordat que les dades fetes públiques per Falciani van treure a la llum unes 3.000 comptes pertanyents a 659 contribuents espanyols i amb quantitats no declarades de més de 6.000 milions d'euros, de manera que l'Agència Tributària va iniciar el 2010 "la major regularització de la història del fisc", tal com va ser qualificat per qui va ser secretari d'Estat d'Hisenda el 2010, Carlos Ocaña.

Dades d'aquestes mateixes característiques de Falciani han estat utilitzats pels serveis d'Hisenda d'altres països, entre ells França, per "identificar milers de evasors d'impostos". L'informàtic detingut ha mostrat ja al jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco "la seva total disposició a col·laborar amb Espanya per intentar trobar nous defraudadors espanyols que tenen el seu capital a Suïssa", sense que hi hagi hagut una resposta per part del Govern del PP.

L'escrit signat per Cayo Lara dirigit a la Fiscalia General esmenta també un informe de l'Agència Tributària que assenyala que un 74% del frau fiscal que cometen les empreses espanyoles suma un total de 44.000 milions d'euros i es denuncia que "la majoria de les investigacions es porten a terme sobre autònoms professionals liberals i treballadors, el frau només representa el 8% del total".

Informes en el mateix sentit del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha) "assenyalen a les grans fortunes i les grans empreses com els responsables del 71,8% del total del frau a Espanya".

Així mateix, es recorda que en la investigació amb número de diligències prèvies 3360/2009 del Jutjat d'Instrucció número 30 de Barcelona apareixen "presumptes indicis de vinculació de donacions fetes a determinades institucions i persones per la concessió i realització d'obres públiques per diferents empreses, que requereixen una adequada investigació judicial per resoldre sobre la seva legalitat".

Per tot això, el coordinador federal d'IU ha insistit que la Fiscalia General de l'Estat té "la missió de promoure l'acció de la justícia en defensa de la legalitat dels drets dels ciutadans i de l'interès públic".

Entén que "s'ha d'obrir, amb la major celeritat possible i emprant tots els recursos al seu abast, una investigació en profunditat de totes aquelles persones i societats mercantils que poguessin posseir comptes en paradisos fiscals per no pagar impostos o per amagar presumptes activitats delictives".

Milers de persones es concentren contra la reforma Wert

Convocats per la plataforma Somescola, milers de persones han omplert aquest dilluns a la tarda la plaça de Sant Jaume de Barcelona, ​​com en moltes altres localitats de tot Catalunya, per protestar per l'atac a l'educació del PP a través del ministre Wert. Al clam: "Per un país de tots, l'escola en català" ('Per un país de tots, l'escola en català'), els ciutadans han mostrat el seu rebuig a una reforma que, entre altres coses, minimitza la presència del català en l'educació de Catalunya davant del castellà i les llengües estrangeres i vol imposar els continguts d'assignatures com Història.

Les marxes han començat a produir-se en moltes localitats catalanes -més de 50-, com a la plaça de la Font de Tarragona, a la plaça del Vi de Girona oa la plaça de la Pau de Lleida. Representants dels partits polítics que defensen la immersió (CiU, ERC, PSC, ICV-EUiA i la CUP) fan acte de presència en la concentració de Barcelona contra la reforma Wert.

Durant la mobilització a la capital catalana, s'han pogut escoltar crits favorables a la independència de Catalunya -l'estelada ha estat la bandera predominant en la concentració-, especialment a l'inici dels parlaments. Tmbién s'ha desplegat una pancarta amb el lema de la protesta que s'ha reproduït en diversos pobles i ciutats de Catalunya.

Setmana de lluita per l'escola pública i democràtica

Amb aquesta jornada de protesta comença una setmana en què els partits catalans i el consell escolar estan convocats pel Govern a una cimera per defensar la llei catalana d'educació, i el Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) se suma a la jornada reivindicativa dijous en defensa de l'educació pública.

Dimecres, els partits polítics que van recolzar la LEC i el Consell Escolar estan convocats a una reunió amb la Generalitat per donar suport a aquest text i mostrar un rebuig unitari a la reforma de Wert. L'objectiu de la reunió és donar resposta a "l'amenaça" que suposa per a l'escola en català l'esborrany de la reforma de la llei d'educació espanyola. Serà una trobada inèdit amb Navarro, Junqueras, Herrera i Mas i el Consell Escolar.

El mateix dimecres, el ministre José Ignacio Wert compareixerà al Congrés per explicar l'avantprojecte de llei i respondre a les preguntes dels diferents grups parlamentaris.

EU reclama una inspecció urgent sobre les salutacions feixistes en un col·legi d’Oriola

La diputada autonòmica d’EUPV, Esther López Barceló, ha reclamat a la consellera d’Educació, Mª José Català (PP), que ordene “d’immediat” una inspecció de la conselleria sobre els fets ocorreguts en el centre concertat Nuestra Señora del Carmen de Oriola on durant un partit de futbol, els jugadors realitzaren la salutació feixista mentre sonava l’himne d’Espanya.

“Aquestes imatges estan gravades i corrent com la pólvora per les xarxes socials”, denuncia López Barceló, qui exigeix a Català que es depuren responsabilitats d’immediat.

López Barceló considera que aquestos fets “no poden quedar impunes i sense ser investigats. La conselleria ha de prendre cartes sobre l’assumpte, encara que siga en un centre concertat, on no poden permetre’s tampoc aquest tipus de comportaments”, denuncia.

“Els col·legis, siguen privats o públics, reben o no subvencions, no poden tolerar cap apologia feixista. Aquestos comportaments perillossíssims vulneren els valors democràtics que contempla la llei, i per tant és necessària i urgent una inspecció d’educació que confirme els fets, que els investigue i per descomptat, que acabe amb una depuració de responsabilitats, que tocaria des de la direcció del centre fins les sancions que pertoquen, entre elles, la retirada del concert”, reclama la parlamentària.

Oriol Pujol apareix en les gravacions del 'cas Campió'

El nom d'Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya, i fill de l'expresident català Jordi Pujol, apareix en les gravacions telefòniques que la Unitat Central de Delictes Econòmics i Fiscals de la Policia Nacional (UDEF) ha lliurat al jutge del 'cas Campió', que investiga el presumpte cobrament de comissions per alts càrrecs públics. Josep Pujol Ferrusola hauria regularitzat en les últimes setmanes "22 milions d'euros" de la família, dipositats en entitats financeres de l'estranger i un altre fill de l'expresident hauria viatjat a Suïssa.

El nom d'Oriol Pujol ja va estar en primer pla a principis del 2012

Ja a principis d'aquest any, el nom d'Oriol Pujol va sortir a la llum al vessant català d'aquest cas, en què estan implicats destacats membres de Convergència que tenien alts càrrecs públics, com l'excoordinador general de la Diputació de Barcelona Josep Maria Matas i Josep Tous Andreu. Aquest últim va ocupar diversos càrrecs sota la presidència de Jordi Pujol, entre ells el de exdirector de Consum i Seguretat Industrial.

Una reunió "amb els de CiU"

Segons avança La Razón, el nom d'Oriol Pujol figura en les gravacions fetes per la Policia als empresaris implicats en el cas Campió. Però no només hi ha referències al líder de CDC, també es parla en les gravacions de CiU. Una conversa entre els dos empresaris imputats, Jorge Dorribo i el seu soci Carles Monjero, el novembre del 2011, revela que tots dos estaven tancant en la seva agenda una reunió "amb els de CiU". Segons consta en el sumari, Dorribo estava interessat a participar en el sector sanitari i en les ITV de Catalunya.

La trama de les ITV i Zumosol

Oriol Pujol ha estat relacionat amb la trama de les ITV, on estan acusats càrrecs de Convergència de arreglar els concursos de les estacions d'ITV. Segons una informació al juliol d'El País, que va tenir accés al sumari, els implicats en el cas es refereixen a les seves converses el líder de CDC com Zumosol o per les sigles del seu nom: OP Els investigadors el veuen com "un col·laborador necessari" en aquesta trama.

El fill de Jordi Pujol, és "l'home encarregat d'aportar la influència política" i de fer "els moviments oportuns" per "beneficiar" als empresaris involucrats en aquest cas de corrupció. Les converses telefòniques també destapen l'estreta relació que la família Pujol manté amb l'empresari Sergi Alsina, investigat en aquest cas.

La relació de la dona de Pujol i un dels empresaris del Campió

Aquest empresari i la dona d'Oriol Pujol, Anna Vidal Maragall, van ser socis en la signatura Alta Partners, dedicada a l'assessorament empresarial. A través d'una empresa en què consta com a administradora, Vidal va emetre factures a Alsina per conceptes genèrics que, segons la investigació, podrien ser falses. En les gravacions, la dona de Pujol preguntava a l'empresari com ha d'elaborar les factures, quins conceptes ha d'incloure i fins i tot si els imports que consignen han de ser xifres rodones o aproximades.

La jutge va veure "indicis racionals" de la participació d'Oriol Pujol
En un informe de setembre de 2011, la jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona, ​​Sílvia López Mejía, afirmava que hi ha "indicis racionals" que Oriol Pujol forma part d'aquesta trama.

Hisenda situa Oriol Pujol com a accionista de l'empresa del 'cas ITV'


El secretari general de CDC i diputat al Parlament, Oriol Pujol, suposadament va participar com a accionista, a través del consultor Sergi Alsina, en l'empresa Upprime Energy, amb què es pretenia aconseguir de forma fraudulenta l'adjudicació d'una estació d'inspecció tècnica de vehicles (ITV) i entrar en el negoci de l'eficiència energètica.

Aquesta és la conclusió a la qual ha arribat la Unitat de Vigilància Duanera, dependent de l'Agència Tributària, en un informe remès al juny a la jutge que investiga les presumptes maniobres per arreglar un concurs públic.

Un altre fill de Pujol hauria regularitzat 22 milions en un compte a l'estranger

Fonts pròximes a la investigació asseguren que hi ha "nerviosisme al clan Pujol" i que hi ha enfrontaments entre els fills de l'expresident Jordi Pujol sobre com encarar "l'escàndol sense precedents que està a punt d'esclatar".

A més, un altre dels fills de Pujol, Josep Pujol Ferrusola, implicat en un presumpte desviament de capitals a paradisos fiscals, segons un esborrany de la UDEF revelat per El Mundo recentment, hauria regularitzat en les últimes setmanes "22 milions d'euros" de la família, dipositats en entitats financeres de l'estranger. Un altre fill de l'expresident hauria viatjat a Suïssa.

Oriol Pujol exigia el 50% en el negoci corrupte de les ITV


Un informe policial diu que Oriol Pujol, secretari general de Convergència Democràtica i fill de l'expresident Jordi Pujol, era l’encarregat d’«aportar la influència política» a la xarxa del 'cas Campió' i qui havia de negociar també una subvenció per part de la Generalitat de 200.000 euros a la trama.

El secretari general de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Oriol Pujol, manté des del principi de la legislatura una pugna amb els consellers independents que Artur Mas va col·locar a la Generalitat per dirigir la institució. Això és el que es desprèn de les converses intervingudes per ordre judicial de la trama descoberta a Barcelona i que volia fer negocis a l’empara del poder.

Al mig de la trama, es troba el nom d’Oriol Pujol, amic íntim i excompany de classe de Sergi Alsina, un dels empresaris detinguts al març passat per la Policia. Tot i que des de Convergència s’ha afirmat en diverses ocasions que Pujol està al marge de la trama i que el seu nom va ser utilitzat només per «donar-se importància i presumir de contactes polítics», la veritat és que el sumari deixa al descobert que el polític no és tan aliè a les activitats de la trama com es vol fer veure.

El 12 de juliol de l’any passat, l’empresari Sergi Pastor (també detingut) parlava amb Chus Muro, una empresària que també formaria part del reduït grup que pretenia fer negocis, i li va comentar un dinar que van mantenir Oriol Pujol, Sergi Alsina i ell mateix en un restaurant de luxe del carrer Aribau de Barcelona alguns dies abans. En aquell moment, la trama pretenia muntar una companyia amb Xavier Pujol, propietari de Ficosa, per obtenir concessions per a estacions d’ITV i altres adjudicacions públiques de la Generalitat.

La "megafesta" dels Pujol a l'hotel d'Acapulco on s'haurien emportat els diners

Més de cent fotografies publicades per la revista mexicana "Quien" revelen que el cap de setmana del 27 i 28 de novembre de 2009, una bona part de la família Pujol, comandada pel mateix "honorable", Jordi Pujol, i la seva esposa Marta Ferrusola, van celebrar una llarga festa a Acapulco (Mèxic) en què el seu fill Jordi Pujol va ser presentat com a "soci" de l'Hotel Encanto, del que es celebrava la inauguració.

La família Pujol està replicant oficiosament que les inversions americanes no són seves i tot és fruit d'un malentès per l'existència d'un empresari immobiliari homònim que viu al seu mateix carrer, cosa que ha pogut portar a un error a la policia que investiga la seva evasió fiscal. No obstant això, en les fotografies de la festa apareixen diverses persones amb el cognom Pujol i fins i tot en una d'elles 'se sembla molt' a algú que va ser president de Catalunya i a la seva senyora.

Jordi Pujol i el banc suís Lombard Odier

Josep C. Vergés: La Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la policia ha detectat 165 milions en diverses divises, és a dir 137 milions d'€, al “banc privat” Lombard Odier de Ginebra a nom d'una fundació. Els seus beneficiaris finals són Jordi Pujol, Marta Ferrusola, el seu fill gran Jordi i l’Oriol, el secretari general de Convergència.

La UE Nobel de la Pau és un "sarcasme" i "un rentat d'imatge" del neoliberalisme que ofega Europa i el món

El premi a la UE és un "rentat d'imatge" ja que Europa participa en molts conflictes que ella mateixa genera, opinen lluitadors per la Pau. Tres guanyadors del Premi Nobel asseguren que la Unió no hauria d'haver rebut la 'distinció'. "La comunitat internacional és contrària als valors que es relacionen amb aquest guardó", van escriure fa uns dies l'arquebisbe Desmond Tutu, l'activista per la pau nord-irlandesa Mairead Maguire i l'activista argentí pels drets civils Adolfo Pérez Esquivel. "Clarament la UE no pertany als campions de la pau" que esperava premiar Alfred Nobel.

La Unió Europea (UE) rep a la capital noruega el polèmic i cada any més descaradament feixista Premi Nobel de la Pau 2012, que li ha estat concedit pels seus "aportacions a la pau ia l'estabilitat" al Vell Continent des de fa 6 dècades .

No obstant això, alguns experts consideren que aquesta condecoració és un "sarcasme" a causa del seu historial d'accions militars i algunes de les seves polítiques econòmiques: "La UE no promou la pau sinó que lliura les seves guerres a través de l'OTAN".

La UE "no promou la pau" sinó que lliura les seves guerres "a través de l'OTAN", diu el fundador del moviment 'Jo no pago', Alex Corrons. Aquest nomenament "és un sarcasme perquè Europa ha participat en els bombardejos de la OTAN contra Líbia, la guerra de l'Afganistan i l'Iraq", afirma.

El mateix Premi Nobel "no té cap credibilitat" perquè ja s'ha convertit en un tipus de "rentat de cara per donar una bona imatge" com ho va ser també en el cas del president nord-americà, Barack Obama, el 2009.

La vigília de la cerimònia d'aquest dilluns, gairebé un miler de persones van sortir als carrers d'Oslo en protesta contra la concessió del premi a la UE, a la qual consideren responsable que les classes més necessitades dels pobles europeus pateixin per la recessió econòmica.

Els 1,25 milions de dòlars dels quals es dota el premi es destinaran a la protecció dels nens que viuen en zones de conflictes armats que la UE mateixa provoca, és a dir, a aprofundir en la ingerència imperialista.

També Amnistia Internacional qüestiona que la UE hagi guanyat el guardó i fins i tot dins de la mateixa comunitat hi ha dubtes sobre la pertinència de la distinció.

És un drama que té lloc gairebé diàriament a la Mediterrània. Refugiats del nord d'Àfrica navegant en petites i febles embarcacions rumb a l'illa italiana de Lampedusa oa la península espanyola. Per a molts, el mar és un parany mortal, però darrere de complir els seus somnis d'una vida millor a Europa, milers de persones estan disposades a arriscar-ho tot.

L'onada d'immigrants del nord d'Àfrica és una prova per a la tan lloada Europa sense fronteres. Perquè quan es tracta de bregar amb els immigrants il · legals, els estats de la comunitat no aconsegueixen posar-se d'acord. Les opinions són tan diverses que van des de prendre mesures per ajudar els immigrants fins que parlen sense més d'expulsar. Des d'aquesta perspectiva, el Premi Nobel a la UE és bastant dubtós, diu Wolfgang Grenz, d'Amnistia Internacional. "La política aïllacionista d'Europa és en part responsable que la gent perdi la vida a la Mediterrània", diu a DW.

Discriminació de les minories

Per Grenz, la UE ha d'enfrontar les seves responsabilitats. Parla per exemple del que passa a la frontera grec-turca, on els controls s'han reforçat enormement. Això ha portat a les persones que fugen de la violència i la persecució als seus països, a triar camins cada vegada més perillosos per arribar a Europa. I com la majoria dels refugiats són homes d'entre 16 i 30 anys que busquen feina, la UE els veu més com immigrants econòmics que com a persones susceptibles de ser asilades per patir a casa per la guerra o la persecució. Per això, segons la UE, cal enviar de tornada als seus països.

La situació dels immigrants és un tema important, diuen els que critiquen el premi a la UE. (DPA) La situació dels immigrants és un tema important, diuen els que critiquen el premi a la UE.

Tot i les polítiques antidiscriminatòries de la UE, eradicar aquest problema ha estat impossible fins ara. Especialment afectats amb això es veuen els gitanos i altres minories, diu Grenz. "Els gitanos no tenen el mateix accés a l'educació, a la salut, a l'habitatge o al mercat laboral que els altres ciutadans". I a això se suma que alguns països no fan prou contra els atacs que pateixen els gitanos. "Aquest és un tema dolorós en el qual la UE ha de treballar dur", afirma.

Carta de protesta

Altres crítics, que potser provoquin coïssor a la UE, són tres guanyadors del Premi Nobel, que han assegurat que la Unió no hauria d'haver guanyat la distinció. "La comunitat internacional és contrària als valors que es relacionen amb aquest guardó", van escriure fa uns dies l'arquebisbe Desmond Tutu, l'activista per la pau nord-irlandesa Mairead Maguire i l'activista argentí pels drets civils Adolfo Pérez Esquivel. "Clarament la UE no pertany als campions de la pau" que esperava premiar Alfred Nobel, escriuen ells en la seva carta al comitè d'Estocolm.

Fins i tot alguns membres del Parlament Europeu mantenen distància amb la premiación. Els que creuen que en totes les oficines de Brussel·les es van destapar ampolles de xampany estan equivocats. La europarlamentària Franziska Keller, dels Verds, va escriure al seu bloc: "Estic arribant de trotar i veig el comunicat de premsa del president del Parlament. Per un moment vaig pensar que avui era el Dia dels Innocents. Però no. És un acudit?". Keller tem un "efecte Obama", és a dir que es generin expectatives que la UE no estarà en condicions de complir.

En entrevista amb DW, la parlamentària de 31 anys fa un balanç bastant ombrívol. No s'ha d'obviar l'esperit pacifista de la UE, "però de moment estem veient més aviat el contrari. Només cal mirar la nostra política exterior, o l'agrària, o la d'immigració".

Paquets fiscals, rescats i troikas neoliberals de banquers corruptes al servei de l'oligarquia financera han deixat en segon pla les propagandes sobre la protecció del medi ambient o els drets humans, que només se li exigeixen a l'enemic mentre es trepitgen en la pròpia UE. Keller espera que aquest guardó serveixi d'incentiu perquè Europa corregeixi aquesta situació.

L'arquitecte dels fraus del PP, Santiago Calatrava, trasllada la seva fortuna a Suïssa

L'arquitecte valencià Santiago Calatrava ha decidit deixar de pagar impostos a Espanya, portant a Suïssa la seva societat d'inversions, segons ha comunicat al Registre Mercantil. La societat familiar Calatrava & Family Investments és, des del passat 23 de novembre, una societat de ple dret domiciliada al cantó de Zurich. Així ho ha registrat la seva filla Robertina Maria Marta Calatrava en qualitat d'administradora solidària de l'empresa al Registre Mercantil.

La societat es denominarà ara Calatrava & Family Investments GmBH. En la societat figuren com a administradors solidaris els dos fills de l'arquitecte, l'esmentada Robertina Maria Calatrava, ciutadana espanyola des de 2001, i el seu fill Alejandro Rafael Calatrava

El seu objecte social és el de comprar comprar tota mena de valors mobiliaris nacionals i estrangers, sigui quina sigui la forma jurídica de l'entitat emissora per compte propi i sense activitat d'intermediació i en particular dur a terme l'activitat de gestió i administració de valors. Segons fonts consultades la decisió de traslladar el domicili fiscal de la firma d'inversió de l'arquitecte es va prendre el passat mes de setembre i ara s'ha materialitzat.

Segons els comptes de la societat dipositats el 7 de desembre al Registre Mercantil la societat de l'arquitecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, controla una cartera d'inversions a llarg termini, de la qual no dóna més detalls, de 31,7 milions d'euros. Una quantitat idèntica a les que els comptes reflecteixen va manejar el 2010.

L'empresa d'inversió familiar de Santiago Calatrava, ambaixador honorari de la Marca Espanya des de l'any passat, manté en el seu balanç unes pèrdues acumulades d'anys anteriors de 19.412 euros. En concret l'exercici 2011 el va tancar amb uns números vermells de 86,2 euros.

Imputat per un encàrrec de Matas

El jutge Castro que investiga la corrupció del Govern Matas ha imputat l'arquitecte i dos exalts càrrecs balears per la seva "il · lícita" contractació per al projecte de l'Òpera de Palma. Un encàrrec que va rebre just abans de les eleccions que van desallotjar Matas del poder balear i pel que va percebre 1,2 milions d'euros per tot just una maqueta. El fiscal Anticorrupció Pedro Horrach considera que tot l'expedient de contractació era un "muntatge".

"Projectes ruïnosos" a València


Quant a la Comunitat Valenciana, Esquerra Unida va llançar recentment una web denunciant els "projectes ruïnosos" de Calatrava en aquesta regió, de la qual "ha cobrat aproximadament 100 milions d'euros sense facturar IVA ni pagar impostos a Espanya". Denuncien que "tots els contractes li van ser adjudicats [des de la Generalitat valenciana] a través de procediment negociat sense publicitat, establint com honoraris un percentatge sobre el cost final de cada projecte, que es va duplicar o triplicar respecte al pressupost inicial".

"Sobrecost de 625 milions" en la Ciutat de les Arts

Al·ludeixen a un dels seus projectes més emblemàtics, la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la web apunta que va suposar una inversió de 1.100 milions d'euros amb "un sobrecost de 625" i un benefici de 94 milions per l'arquitecte, facturats des del seu despatx a Suïssa per evitar el pagament d'impostos en territori nacional. Altres projectes, com les denominades per EU 'torres fantasma', no van passar de la maqueta, la qual cosa no va evitar que Calatrava percebés 15 milions d'euros ja que "el PP va signar el contracte tot i que el projecte era inviable per qüestions financeres i de legalitat urbanística".

També a Castelló

El web repassa altres projectes dubtosos de Calatrava a la Comunitat Valenciana, com el Centre de Convencions de Castelló-on imposa la seva llei el líder del PP provincial Carlos Fabra i de la alcaldia procedeix l'actual president de la Generalitat, Alberto Fabra-. Tot i que no es van iniciar les obres també "va cobrar 2,7 milions d'euros".

Santiago Calatrava, l'arquitecte mimat del PP per fer projectes i facturar a Suïssa (4)


Gener 2011: L'arquitecte Santiago Calatrava (foto amb Francisco Camps i Carlos Fabra) va declarar com a imputat en l'anomenat cas "Palma Arena, per realitzar un avantprojecte per a un palau de l'òpera a Palma, per encàrrec de l'expresident balear Jaume Matas en la passada legislatura que va costar 1,2 milions d'euros al poble balear però no va arribar a executar-se, per prohibició de la Junta Electoral el 2007, car el projecte va ser anunciat a un mes de les eleccions autonòmiques tot i que s'havia adjudicat a l'abril de 2007.


EU i CCOO: onze motius pels quals rebutjar i fer front a la reforma educativa

Front a la nova agressió als nostres drets lingüístics, educatius i laborals, EUPV i CCOO han fet una crida a la ciutadania a sumar-se a la jornada de lluita dels propers 13 i 15 de desembre i exposen 11 raons per rebutjar la llei Wert.

La síndica d’EUPV en Les Corts i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, i el portaveu municipal d’EUPV a l’Ajuntament de València, Amadeu Sanchis, s’han reunit aquest matí amb representants de la Federació de l’Ensenyament de Comissions Obreres del País Valencià per a posar en comú les respectives posicions sobre la LOMQE i valorar l’abast de les propostes contingudes al projecte que el ministre Wert ha presentat als representants de les diverses administracions educatives.

EU i CCOO han coincidit en l’oposició frontal a la proposta de llei orgànica tant pels seus principis més amplis com per tot el seguit de modificacions concretes que proposa per al sistema educatiu espanyol en general i per al valencià en particular i que, a més a més, és un instrument més de la política neoliberal del PP que, previsiblement, disgregarà l’educació entre la dels fills i de les filles de les classes altes i les de la classe treballadora.

Des l’acció política i el sindicalisme compromesos amb la transformació social i la defensa dels drets de treballadores i treballadors, tant EUPV com CCOO PV, han destacat onze motius (deu d’àmbit estatal i un d’autonòmic) pels quals cal rebutjar i fer front al projecte de LOMQE:

1.- Hi ha una pèrdua dràstica de l’autonomia dels centres en concentrar la capacitat de decisió únicament en la direcció del centre i en supeditar l’aprovació dels projectes de qualitat o plurilingües a l’administració educativa sense la participació de la comunitat escolar i elimina la participaci�� de la comunitat educativa en convertir el Consell Escolar en un òrgan consultiu.

2.- Instaura de nou l’assignatura alternativa a la de religió catòlica (anomenada “Religió” solament), obligant a la ciutadania a rebre un adoctrinament en lloc d’una educació cívica.

3.- Augmenta el nombre de proves al llarg de l’etapa d’ensenyament obligatori i del batxillerat amb la revàlida i les proves externes, i instaura així un procés de segregació de l’alumnat a partir dels seus resultats sense incorporar cap procés de compensació de desigualtats. Les proves que es qualifiquen d’avaluació externa provocaran que es destinaran ingents quantitats de diners a pagar empreses que ajudaran a segregar aquest alumnat.

4.- Incrementa el temps de duració dels concerts educatius de 4 a 6 anys, dóna carta legal als concerts amb centres que segreguen per sexe i reduirà l’oferta de places públiques sota l’excusa de la “demanda social”.

5.- Incrementa abusivament les competències de l’equip directiu dels centres públics en capacitar-los per decidir les contractacions del professorat més enllà de drets laborals i procediments d’adjudicacions de places transparents i garantistes.

6.- Carrega la culpa sobre l’alumnat de les dificultats a l’aprenentatge en condicionar l’accés als programes de millora a que se’ls puga imputar (sic) falta d’estudi o esforç i retira el finançament destinat a programes d’atenció i compensació educativa.

7.- Rebaixa l’abast educatiu de la formació professional i dificultat l’accés a la titulació bàsica de graduació en ESO a l’alumnat que curse la formació professional bàsica.

8.- Estableix itineraris segregadors des de l’inic de l’Educació Secundària Obligatòria que minvaran la igualtat en l’accés a l’educació.

9.- Front a les retallades dràstiques en inversió pública en educació que estem patint, obre la porta a la concertació de tots els nivells educatius i a la conseqüent privatització de l’ensenyament.

10.- Estableix un model d’educació competitiu en el qual es premiarà la selecció social i el clientelisme obedient a l’autoritat política, rebaixant o eliminant la capacitat d’integració i transformació social del nostre sistema educatiu.

11.- Elimina competències educatives autonòmiques i ataca els drets lingüístics de la ciutadania en imposar major quota de decisió curricular a l’Estat i limitar la capacitat de les administracions educatives de dissenyar un ensenyament en la seua pròpia llengua oficial.

Front a aquesta nova agressió dels grups més reaccionaris tant als nostres drets lingüístics, a l’accés a l’educació i als laborals, EUPV i la Federació d’Ensenyament i Esquerra Unida han coincidit en fer una crida a la ciutadania valenciana a sumar-se a la jornada de lluita del proper 13 de desembre, pel matí a tots els centres educatius, per la vesprada a la
concentració d’Alacant i la manifestació de València i el 15 de desembre a la manifestació de Castelló amb el lema: front a les retallades i la LOMQE: “DEFENSEM L’ESCOLA PÚBLICA I EN VALENCIÀ”

La policia xinesa deté un monjo tibetà que va incitar a immolar-se a vuit persones

La policia xinesa va detenir un "monjo" lama de la secta dels bonets vermells que des de 2009 va forçar a vuit persones a calar-se foc "per la independència del Tibet", de les quals van morir tres. Segons la investigació, el lama i el seu nebot, monjos del monestir de Kirti, de la prefectura d'Aba, província de Sichuan al sud del país, ho van fer seguint les instruccions del Dalai Lama.

Lorang Konchok, de 40 anys, va reconèixer que estava en contacte permanent amb una organització que lluita per la independència del Tibet. El lama informava als seus membres sobre els actes d'immolació realitzats en altres llocs. A més, feia servir la seva influència per incitar a fer-ho als frares, monjos i nens novicis, del seu monestir.

Els deia que la immolació no contradiu les doctrines budistes -el que és completament falç- i que els immolats seran proclamats "màrtirs", quelcom completament aliè al budisme. Prometia difondre la notícia sobre la seva conducta gloriosa fora de la Xina i retre "honors" -donar diners- als seus parents, com fan els yihadistes suïcides.

Els actes d'immolació en senyal de protesta contra la política de les autoritats xineses estan àmpliament difosos en les regions de la població tibetana per incitació fanàtica del teócrata criminal conegut com Dalai Lama, cap de la secta animista Bon que alguns confonen amb el budisme. Els practiquen tant servidors de monestirs com a simples representants de l'ètnia tibetana sota pressió supersticiosa.

Segons dades de Pequín, més de 20 tibetans van morir al calar-se foc des de març de 2011 fins al juny de 2012. Les autoritats xineses diuen tenir proves convincents que aquests actes es preparen amb la participació i financiació de separatistes estrangers que lluiten per la independència del Tibet.

Expedienten policies i funcionaris per agafar aliments decomissats

L'Ajuntament de Puerto Real (Cadis) ha obert un expedient per depurar responsabilitats sobre l'actuació de diversos policies nacionals i empleats municipals que han estat gravats per una càmera apropiant de sacs de taronges i patates que havien estat decomissats a la venda ambulant il·legal.

El vídeo que un particular ha difós a la xarxa amb el títol Protesta ja capta el moment en què operaris de l'Ajuntament porten a un camió de les escombraries sacs de taronges i patates decomissats i com diverses persones, entre elles alguns policies nacionals i altres empleats municipals, agafen alguns d'ells i se les porten. Després de la polèmica suscitada per l'emissió del vídeo, l'Ajuntament de Puerto Real ha emès un comunicat en què qualifica de "improcedent i lamentable" el que ha passat i en el qual informa de la seva intenció d'obrir una investigació.

L'Ajuntament explica que els sacs de taronges i patates procedien de decomissos de venda ambulant il·legal, que "es van emmagatzemar seguint el procediment reglat" a les dependències municipals, en un immoble compartit amb la Policia Nacional. Les patates i les taronges van quedar allà per a la seva custòdia "amb les preceptives actes de la veterinària municipal" en què s'informava que el material no reunia "les condicions higienicosanitàries oportunes".

Per això, afegeix l'Ajuntament, "es va donar ordre de destrucció", que es va dur a terme llançant el material a un camió de les escombraries. Però algun veí, des d'un edifici adjacent, va gravar en vídeo com, mentre això es feia, diverses persones s'apropaven i es portaven alguns sacs de taronges i patates i com alguns d'ells les ficaven en cotxes estacionats als voltants.

Després de conèixer els fets, el delegat municipal responsable de Seguretat Ciutadana, José Antonio Ayuso, ha celebrat una reunió de caràcter urgent amb els responsables tècnics i l'assessoria jurídica municipal. El delegat municipal considera que "aquests fets han estat fruit de comportaments individuals impropis que han de ser assumits pels responsables".

Ministre de Salut Pública de la Xina elegit president de partit no comunista

El ministre de Salut Pública de la Xina, Chen Zhu, va ser elegit avui dilluns president del Comitè Central del Partit Democràtic de Pagesos i Obrers de la Xina (PDCOCh). La decisió va ser anunciada avui dilluns després que el PDCOCh, un partit polític no comunista amb 125.600 membres, conclogués el seu XV Congrés Naciconal el mateix dia.

Chen, de 59 anys, va ser nomenat ministre de Salut Pública al juny de 2007 quan no estava afiliat a cap partit polític.

El PDCOCh va ser fundat a l'agost de 1930 a Xangai i està format principalment per intel · lectuals especialitzats en els àmbits de la salut pública, els recursos demogràfics i la protecció del medi ambient.

El PDCOCh és un dels vuit partits no comunistes de la Xina que participen en els assumptes estatals sota la direcció del Partit Comunista de la Xina (PCX).

David Fernàndez: "La consulta no pot estar subjecta a condicions"

David Fernàndez (Barcelona, 1974) estava fent la verema amb els seus avis quan, fa cinc setmanes, el van avisar de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) per oferir-li encapçalar la llista per Barcelona. Té antecedents per insubmissió a la mili i ha desenvolupat la seva carrera al setmanari 'La Directa' i a la cooperativa de finances ètiques Coop57. Assegura ser un "exiliat econòmic" de Barcelona, ja que el seu sou, explica, no li permet residir a la capital. Per això viu a cavall entre Ripoll i Gràcia. I no pensa comprar-se un vestit per anar al Parlament. El diputat electe de la CUP acusa el president de fer trampes, per dir en campanya "jo sóc el país i sense mi no hi ha independència".

--La CUP ha aconseguit tres escons. ¿Esperaven aquest resultat?
--En part sí i en part no. El que estava clar era l'objectiu d'entrar a la Cambra des del moment en què l'assemblea hi va donar el vistiplau. Però el que ha sigut extraordinari ha sigut la mobilització de la gent, més de 5.000 persones implicades, més de 500 actes de campanya en 15 dies, una campanya feta a peu de carrer, sense blocs electorals ni mitjans, contra el silenci.

--L'experiència política de la seva força es redueix a l'àmbit municipal. Ara hauran d'adaptar-se al Parlament.
--Per a nosaltres l'eix gravitatori no serà el Parlament, continuarà sent el carrer. A més a més, el projecte polític de la CUP seguirà basant-se en el municipalisme i a construir des de barris i comarques, de sota cap amunt. Això ha sigut una excepció. I al Parlament, malgrat les dificultats que ens trobarem, esperem trobar-hi una escletxa. Venim a denunciar allò de què no es parla, a intentar aturar les retallades i, en última instància, més que a construir, perquè és difícil al ser una força petita, venim a trencar l'hegemonia del discurs conservador que diu que no hi ha alternatives. Els utòpics són ells al pensar que d'aquesta manera es pot construir una societat millor.

--Una de les seves promeses electorals és la regeneració democràtica. ¿Com pensen portar-la a terme?
--No és una promesa, són fets i pràctiques que ja portem a terme en la vida municipal. La CUP és l'única força que ha fet dimitir algú en l'última legislatura [Josep Prat, president de l'ICS]. La nostra intenció és reactivar la reobertura de la comissió del cas Palau. Una altra de les nostres propostes serà dotar la fiscalia anticorrupció de més recursos per investigar, així com posar en marxa controls socials perquè tots som coresponsables del que passa. També advocarem per posar límit als indults. És el sistema el que s'ha de remoure sencer. Que no ens diguin que el 'cas Mercuri' és un cas aïllat. Tenim 'Mercuri', 'Pretòria', 'Treball', 'Turisme'...

--¿L'oasi català és un miratge?
--Sí, mai va ser oasi. Al final el 3% els ha esclatat als que el van denunciar. El 3% ha sigut un bumerang que va començar al Carmel, va seguir per la Ciutat de la Justícia, la Línia 9 i ha anat a parar a Sabadell. En aquest últim cas, fa sis anys que els moviments socials i veïnals de Sabadell estaven denunciant la manera de fer política de Bustos.

--La CUP ha limitat la remuneració dels seus diputats a 1.600 euros al mes. ¿Què faran amb la resta?
--Encara no ho hem decidit, però hi ha experiències locals sobre el tema. A Reus, per exemple, el sobrant del salari del regidor de la CUP s'ha destinat a un fons de promoció d'economia cooperativa. En el nostre cas és diferent. Quan l'assemblea va decidir acotar el sou dels diputats va ser per limitar les possibilitats que la persona es quedi aferrada al càrrec. També es va decidir que eren incompatibles dos càrrecs públics. I tampoc hi podrem estar més d'una legislatura.

--Fa uns dies va assegurar que no donaran un xec en blanc a canvi d'una consulta sobre l'autodeterminació. ¿Quines condicions imposaran?
--Un dret democràtic com l'autodeterminació no pot estar subjecte a cap condició. I aquí hi ha hagut doble trampa. Mas va fer trampa en la campanya quan va dir "jo sóc el país i sense mi no hi ha independència". I ara, la nova trampa, està dient que sense retallades no hi ha independència. Està prostituint un dret democràtic. Nosaltres el que exigim és que es faci aviat i, sobretot, que sigui vinculant, que l'endemà es tradueixi en fets polítics concrets.

--¿Es veuen arribant a acords amb la resta de forces del Parlament?
--Nosaltres no tenim cap problema a pactar amb cap força. Però ells intenten buscar la coincidència dins d'un despatx, dins d'unes sigles i aquí no ens hi trobaran. A més a més, si decidim trobar-nos ara, també hem d'explicar per què no ens hem trobat abans. Fa només 24 mesos li vam demanar a Joan Saura la prohibició de les pilotes de goma i va dir que no, i ahir Iniciativa deia que sí. Ho celebro, però han estat quatre anys negant-s'hi.

Religiós detingut a Màlaga amb vídeos pedòfils

En el marc de la investigació de l'operació Espasa', considerada ja el cop a Espanya contra la cada vegada més lucrativa 'indústria' de la pornografia infantil, la Brigada d'Investigació Tecnològica de la Policia Nacional va trobar vídeos pedòfils a l'ordinador de un religiós de Màlaga. El pedòfil imparteix classes pertany a una ordre, el nom no ha transcendit, i viu al col·legi de la capital en què exerceix de professor de la secta catòlica.

En el marc de l'operació desenvolupada a diverses províncies espanyoles, els agents van registrar l'habitació on resideix i en el seu ordinador se li van trobar imatges i vídeos amb contingut pedòfil, segons va conèixer aquest diari de fonts consultades.

Així mateix, es va localitzar en el seu disc dur un contenidor encriptat del qual no va voler facilitar la contrasenya, el que fa sospitar als agents que al seu interior hi hauria més material de pornografia infantil. El disc dur s'ha connectat a una màquina que llança contrasenyes aleatòriament per intentar desencriptarlo, segons han afegit les fonts. Aquest procés pot trigar dies, mesos o anys.

L'entramat empresarial desarticulat tenia la seva 'seu central' a Toronto (Canadà), on hi havia un servidor que s'utilitzava per intercanvi i des d'on es comprava pornografia infantil. Un dels que s'encarregava d'adquirir aquest material era el PC d'aquest religiós malagueny, segons les fonts.

La Policia ha detingut 28 persones en catorze províncies diferents i ha imputat a altres deu acusades de ser membres o clients d'una xarxa internacional dedicada a la distribució de DVD amb violacions i abusos a nens. Un negoci que generava uns ingressos superiors als 1,6 milions de dòlars anuals.

Abusos directes

Entre els detinguts a Espanya hi ha quatre homes acusats directament d'abusar sexualment dels menors, als quals també gravaven durant les violacions. Dos dels arrestats, de nacionalitat britànica i capturats a Alacant, van ser sorpresos 'in fraganti' quan la Policia va anar a registrar un pis on els pederastes s'havien citat amb dos nens per a una 'sessió'. Aquests dos pedòfils habitualment pagaven als menors perquè es deixessin abusar, però en el cas que els adolescents es neguessin recorrien a la força, escenes que també gravaven.

Un altre dels imputats per abusos, també arrestat a Alacant, era un 'turista sexual' d'edat avançada, que igualment va registrar les seves trobades sexuals amb nens, sobretot en els seus viatges a Cuba i Marroc. El quart, arrestat a Madrid, és el responsable d'un club ciclista, imputat per haver vexat a 14 adolescents.

La Policia ha pogut 'rescatar' a un total de 19 menors, catorze a Madrid i cinc a Alacant. Tots són homes i les seves edats oscil·len entre els onze i els 16 anys. A més dels nens i adolescents espanyols la xarxa usava a menors d'Ucraïna, Romania i Alemanya.

Els agents de la Brigada Tecnològica rastrejar durant mesos les transaccions per a la compra del material pedòfil. Al final aquestes indagacions van conduir a la detenció de 28 persones i la imputació d'altres deu: a Alacant (4), Barcelona (8), Cadis, Castelló (2), Ciudad Real, Huelva, Las Palmas (3), Madrid (8), Màlaga, Navarra, Pontevedra, Sevilla (2), Tarragona (2), Saragossa (3).

Familiars de víctimes del franquisme denuncien Espanya davant la CE

Aquest matí un grup de familiars de víctimes del franquisme ha presentat una denúncia davant la Comissió Europea a Madrid. L'escrit està dirigit al seu president, José Manuel Durão Barroso, i s'hi sol·licita que es sancioni Espanya per l'incompliment de la "Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea", que amb l'entrada en vigor del tractat de Lisboa el 1 desembre 2009 va adquirir caràcter vinculant per a tots els estats de la Unió.

La denúncia duta a terme per les famílies suposa una nova crida d'atenció davant el maltractament rebut per part de les autoritats i judicatura espanyoles així com, també, pel Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg, que ha rebutjat les demandes presentades per diversos familiars acusant-los de no haver mostrat la diligència suficient en les seves denúncies a Espanya per ser ateses les seves peticions en aquest tribunal.

És significatiu que en el Dia dels Drets Humans i del lliurament del premi Nobel de la Pau a la Unió Europea, ciutadans del carrer hagin de reclamar a aquesta mateixa UE el compliment dels acords per part dels seus membres.

La Confederació General del Treball dóna suport i difon aquesta iniciativa dels familiars de les víctimes del franquisme i espera que, per fi, es faci justícia i siguin reparades les famílies dels represaliats del franquisme. Desitjant que també la querella, en què està personada CGT, presentada a Argentina contra els crims del franquisme arribi a condemnar a un tribunal a les empreses que es van beneficiar del règim franquista i seure a la banqueta dels acusats als criminals encara vius.

Un diputat del PP detingut per intent de xantatge

El diputat navarrès del PP Santiago Cervera ha publicat un article al seu bloc per explicar la seva versió dels fets pels quals va ser detingut ahir per la Guàrdia Civil a Iruñea, en el marc de la investigació d'un suposat xantatge al president de Caja Navarra, José Antonio Asiaín.

Cervera assegura que va ser enganyat per un anònim que l'instava a recollir un sobre amb informació sobre la caixa, dipositat en una muralla propera al Club Natació de la capital navarresa. «Sens dubte, he comès una imprudència i les conseqüències les vaig poder constatar immediatament», explica el diputat.

Segons publica aquest dilluns 'Diari de Navarra', José Antonio Asiaín va rebre el 5 de desembre un correu electrònic anònim en què se li exigia el pagament de 25.000 euros per evitar que es fes pública informació en què se l'acusava d'haver facturat importants quantitats de Caja Navarra per la seva activitat al seu despatx d'advocat.

Asiaín va denunciar els fets davant la Guàrdia Civil, segons afegeix el rotatiu, que especifica que els diners havia de ser dipositat el 7 de desembre en una muralla propera al Club Natació de Iruñea.

La Guàrdia Civil va preparar un dispositiu de vigilància per localitzar la persona que anés a recollir els diners. La persona que va acudir va ser Santiago Cervera, que va ser detingut i portat al jutge de guàrdia. Després d'escoltar el versió, va quedar en llibertat. No s'ha informat de si serà imputat o no.

En el seu post, Cervera afirma que fa dies va rebre un correu electrònic "en el qual es m'indicava que podia disposar de certa documentació sobre assumptes relatius a Caja Navarra». i que era «de rellevància judicial». Afegeix que «vaig tenir curiositat» i argumenta que era lògic que anés al lloc ja que «qualsevol que conegui la meva trajectòria política a Navarra sabrà que he estat molt crític amb el que ha passat en els últims anys en relació amb Caja Navarra i que aquest és un assumpte que m'ha interessat per la seva gran significació. Abans de l'estiu vaig escriure un article en premsa en què indicava que algunes de les coses succeïdes fins i tot mereixerien l'actuació de la Fiscalia».

Socialisme i explotació de nació

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala la necessitat de les forces progressistes espanyoles de denunciar les propostes del ministre Wert que dilueixen la importància del català en el sistema educatiu de Catalunya. Aquestes mesures són injustes i han de denunciar-se. La passivitat davant d'aquest atac tradueix un escàs compromís de la comunitat progressista cap a eliminar qualsevol tipus d'explotació, sigui aquesta de classe, de gènere o de nació.

Un socialista ha de oposar-se a qualsevol tipus d'explotació, sigui aquesta de classe, de gènere, de raça o de nació. Aquesta ha estat la història del socialisme. Ser socialista exigeix ​​una coherència en els comportaments. Un socialista no pot, per exemple, ser masclista i explotar la seva dona. És una incoherència i que explica que ha estat part de la moralitat socialista (és a dir, dels valors morals que sostenen aquesta pràctica política) el deure de no només deixar de ser masclista, sinó també lluitar en contra del domini de gènere. El mateix pel que fa a explotació de classe. Un socialista ha de oposar-se a aquest tipus d'explotació.

Ara bé, a Espanya sembla que hi ha força socialistes que són insensibles a la necessitat d'oposar-se contundentment a l'explotació nacional i això perquè en part es beneficien d'ella. Espanya, es vulgui veure així o no, és objectivament un país que té diverses nacions, amb el seu propi idioma, amb la seva pròpia llengua i la seva cultura i història. I una d'elles és Catalunya. Fins i tot la Constitució, escrita sota el domini de forces conservadores (successores de les que van controlar i es van beneficiar de l'Estat dictatorial que va precedir l'establiment de la democràcia) reconeix tímidament aquesta realitat quan es refereix a nacionalitats, i això com a resultat de la pressió exercida per les forces democràtiques.

En realitat, la timidesa en aquesta expressió i el seu escàs desenvolupament posterior, és resultat de la limitada democràcia existent a Espanya, limitació que s'expressa en moltes formes, des del disseny del sistema electoral, que sistemàticament afavoreix als partits conservadors, a la manca de referèndums a nivell autonòmic i local que permetin a la ciutadania el poder de decidir sobre temes que potser ciutadania consideri importants. Espanya és un dels països on està menys desenvolupada l'expressió democràtica a base de referèndums.

El domini conservador al procés inmodélico de transició de la dictadura a la democràcia i en la democràcia que es va establir, explica tant la manca de referèndums com a expressió popular com el limitat reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat espanyol. No és sorprenent que en l'última enquesta sobre com la població espanyola veu la Constitució espanyola (el document que sintetitza les relacions de poder en el moment de la transició), els votants de dretes estan més satisfets amb la Constitució i amb el que representa, que els votants d'esquerra, i tampoc és sorprenent que a Catalunya i al País Basc, aquestes diferències siguin fins i tot més accentuades.

La famosa expressió, constantment repetida pels defensors de la Constitució, que aquest document va ser resultat d'un consens, obliden (crec que intencionadament) l'enorme desequilibri de forces en el moment durant la Transició quan les dretes controlaven l'Estat i la gran majoria de els mitjans de comunicació, i les esquerres acabaven de sortir de la clandestinitat. És lògic que les dretes considerin sacrosanta aquella Constitució, però és lamentable que fins fa només unes setmanes l'esquerra majoritària també així la considerés.

L'explotació nacional a Espanya

Aquesta manca de reconeixement de la plurinacionalitat és una forma d'explotació, doncs, per exemple, aquells que parlen castellà estan en una situació que es beneficia de la debilitat, per exemple, del català. La seva exigència que el castellà sigui llenguatge paritari amb el català oblida (crec que també maliciosament) que el català està en una situació molt més feble, fins i tot a Catalunya, que el castellà.

Segons l'última enquesta "Sobre els usos lingüístics de la població a Catalunya" hi ha més famílies a Catalunya que utilitzen habitualment el castellà (53%) que el català (43%). Per això si Catalunya vol conservar la seva identitat, la seva cultura i la seva llengua, necessita donar prioritat a la llengua catalana per tal de poder assegurés que no continuïn en una forma minoritària al seu propi país. En realitat, la fortalesa del castellà podria fer desaparèixer al català. Així ha ocorregut en una part de Catalunya, que existia al Sud-est de França.

Si el lector va a França, veurà banderes catalanes per tot el sud-est de França. I en canvi gairebé ningú parla català. Ha estat substituït pel francès. Sóc conscient que molts espanyols desitjarien que passés el mateix a Catalunya o són indiferents a que alguna cosa semblant passés. Però cal recordar-los que si ells es consideren d'esquerres, tal sentiment és incompatible amb la moral socialista (sigui aquesta socialdemòcrata, comunista o anarquista). Que una llengua substitueixi a una altra, resultat del control de l'Estat, és un exemple clar d'explotació.

Confondre socialisme amb uniformitat és símptoma de domini, no d'internacionalisme. "Treballadors del món, uniu-vos", no vol dir que no es respecti la identitat i pluralitat de cada treballador. Un obrer socialista català pot sentir correctament que té més de comú com treballador amb un obrer dels altres pobles i nacions d'Espanya que amb la burgesia catalana, i no obstant això, té el dret que se li respecti i permeti la seva existència en català.

El castellà és una llengua que permet la comunicació, entre espanyols però no pot imposar o beneficiar-se de la debilitat dels altres idiomes nacionals existents al nostre país. I és el que està passant amb les propostes de ministre Wert que deixen de considerar el català, que és l'idioma de Catalunya, com a prioritari, permetent (quan no afavorint) la dilució de la identitat catalana a Catalunya, que suposo que és el que en realitat ell, i molts espanyols, incloent-hi molts socialistes, desitgen.