dimarts, 17 de gener de 2012

Willy Meyer: "Un nou President del Parlament Europeu: les mateixes polítiques"

Willy Meyer (IU-EUiA-PEE-GUE-EL): A meitat de legislatura es produeix en el Parlament Europeu l'elecció del o la nova presidenta en una rotació pactada entre el Grup Popular Europeu (EPP) i els anomenats socialdemòcrates del Grup Socialistes i Demòcrates (S&D;). El Parlament Europeu, mitjançant aquest consens, juga un paper actiu en la defensa de les polítiques neoliberals que estan portant a molts Estats,-com Grècia, Portugal o Espanya-, literalment a la ruïna. L'actual socialdemocràcia europea, per desgràcia, té d'esquerres el que jo d'Arquebisbe d'Aquisgrà. Foto: Willy Meyer (IU) i Antoni Barbarà (EUiA), membres del Partit de l'Esquerra Europea.

Ha estat elegit com a nou president del PE l'alemany Martin Schulz en un context dramàtic per a les conquestes socials de les persones treballadores europees, amb atacs sistemàtics a la democràcia i les Constitucions Nacionals, amb un índex rècord d'atur i en plena "operació" per l'aprovació d'un Tractat Internacional que obligui els Estats membres vinculats a concretar i plasmar en les seves Constitucions la filosofia i la lletra de les polítiques neoliberals que vénen defensant a la UE l'anomenada socialdemocràcia, els liberals i la dreta europea des del Tractat de Maastricht al de Lisboa.

El Pacte per l'Euro i l'anomenat Semestre Europeu, consensuats pels següents dos principals grups parlamentaris, és la conseqüència del seu acord a l'hora de traslladar el Consens de Washington a la Unió Europea:

- No intervenir ni planificar democràticament l'economia, en particular els sectors financers
- Reduir al no-res la capacitat dels Estats per mantenir sectors estratègics de producció, privatitzant aquests sectors
- Contenir o reduir salari
- Privilegiar les rendes del capital amb una manca de polítiques fiscals progressives
- Contenir la despesa pública
- Mantenir l'Euro sense un Tresor Públic Europeu.

En definitiva: deixar en mans del mercat desregulat el destí de l'els pobles europeus.

El Parlament Europeu, mitjançant aquest consens, juga un paper actiu en la defensa de les polítiques neoliberals que estan portant a molts Estats,-com Grècia, Portugal o Espanya-, literalment a la ruïna.

En aquest marc, l'elecció del nou president del Parlament Europeu lamentablement no representarà cap novetat i, com sempre, tindrem un nou president però sobre la base de les mateixes polítiques que estan fent retrocedir a la Unió Europea als anys 30.

Per desgràcia,-en un context en què el Fons Monetari Internacional, el Banc Central Europeu i els estafadors financers es comprometen a destruir el model social europeu amb l'anuència i acord de el Grup Popular Europeu i el Grup dels Socialistes i Demòcrates- , per primera vegada el Grup de l'Esquerra Unitària Europea-Esquerra Verda Nòrdica (GUE / NGL) no presenta un candidat o candidata alternatiu per donar un senyal clara i inequívoca que nosaltres i nosaltres no formem part d'aquest consens neoliberal.

Hauria estat una bona ocasió per presentar, com hem fet sempre, al nostre candidata o candidat, amb un discurs alternatiu i anticapitalista, que demandés del Parlament Europeu l'exigència de modificar la pactada actual orientació econòmica, depredadora per al'ocupació, la biodiversitat, els serveis públics, les conquestes socials, el desarmament i la pau.

Un candidat o candidata que es comprometés davant la ciutadania de la UE a sotmetre a referèndum vinculant en tots els Estats membres el nou Tractat Internacional (en no prosperar la reforma del Tractat de Lisboa) que pretén imposar a sang i foc les polítiques neoliberals en totes les Constitucions Nacionals.

Per nosaltres és impensable la construcció europea sense la participació activa de la ciutadania. Hem de passar de la "Unió Europea S.A." a la Unió Europea dels Ciutadans i Ciutadanes.

Un missatge d'esquerres, és clar, compromès amb els i les treballadores, amb la democràcia, amb l'economia real, amb la intervenció pública de l'economia i el control democràtic del Banc Central Europeu, amb els serveis públics, amb l'augment salarial, amb la reducció de jornada laboral i de l'edat de jubilació, amb la inversió pública ... Això és el que el GUE / NGL hauria d'haver realitzat, com hem fet sempre.

Malauradament, tal com ha reconegut el propi grup parlamentari en la seva última reunió, en aquesta ocasió no vam tenir el temps suficient per discutir la possibilitat de presentar un candidat.

En qualsevol cas, en referència al poc que vam tenir ocasió de debatre, no comparteixo en absolut la idea de votar el candidat del Grup Socialista i Demòcrates "per garantir la unió de l'esquerra". Aquesta afirmació no se si serà encertada a Alemanya però a Grècia, Portugal o Espanya es converteix en una broma de mal gust.

L'actual socialdemocràcia europea, per desgràcia, té d'esquerres el que jo d'Arquebisbe d'Aquisgrà.

El fisc dels EUA 'caça' a Urdangarín per amagar una part dels seus ingressos

Iñaki Urdangarín no només va enganyar a Hisenda per eludir el pagament d'impostos a Espanya. El duc de Palma també va tractar de burlar al fisc dels EUA, país on viu i treballa des de l'estiu de 2009, fins que va ser finalment caçat la tardor passada per la Internal Revenue Service (IRS), l'agència tributària nord-americana, segons han revelat fonts pròximes a la investigació que dirigeix ​​el jutge José Castro, instructor del cas Urdangarín.

Segons consta en l'última declaració de l'gendre del rei Joan Carles al fisc nord-americà, presentada el 2011 i corresponent a l'exercici fiscal de 2010, Urdangarín va assegurar haver obtingut uns ingressos de 1,4 milions de dòlars (1,1 milions d'euros). Una quantitat que, segons el parer dels inspectors de l'IRS, no es correspon amb les rendes realment acumulades aquell any pel duc de Palma, afegeixen les mateixes fonts.

A més d'ocultar una part dels seus ingressos, Urdangarín també va presentar la seva declaració fora de termini. Però l'Agència Tributària nord-americana, segons asseguren les fonts consultades, va detectar el suposat frau, i el passat mes de novembre va obligar el gendre del Rei a pagar una multa de més de 12.000 dòlars (uns 9.500 euros), sense incloure els interessos de demora.

L'exjugador internacional d'handbol, imputat pel jutge Castro en una peça separada del cas Palma Arena -desviament de fons públics en la construcció d'un velòdrom a la capital balear-, ja va ocultar presumptament en paradisos fiscals una part dels diners captats pel Institut Nóos. Urdangarín va tractar, així, d'esquivar el pagament d'impostos a Espanya, segons es desprèn de la investigació judicial.

De l'abundant documentació confiscada en els registres policials de les seus de l'Institut Nóos i les seves societats satèl·lit, a més de les declaracions dels testimonis que han desfilat davant el jutge, els investigadors conclouen que Urdangarín va vendre la seva condició de membre de la família reial per apropiar-se de fons públics i, posteriorment, eludir a Hisenda a través d'un entramat de societats instrumentals que no tenien activitat. Part d'aquests diners es van desviar a paradisos fiscals com Belize, i una altra part substancial van acabar a la immobiliària Aizoon S. L., propietat al 50% del duc de Palma i la seva esposa, l'infanta Cristina de Borbó.

Només entre els anys 2004 i 2008 l'Institut Nóos va tenir un volum de negocis pròxim als 10 milions d'euros. Però la societat amb prou feines va pagar 16.000 euros durant aquest període en concepte d'impost de societats, segons consta als informes que l'Agència Tributària ha lliurat al jutge Castro. L'entitat presidida pel duc de Palma fins al 2006 -que va seguir controlant a l'ombra amb posterioritat a aquesta data- es va acollir als avantatges fiscals concedits a les entitats sense ànim de lucre.

Les empreses públiques valencianes van contractar 4.000 treballadors a dit

Un de cada tres treballadors de les empreses públiques del País Valencià va ser contractat a dit, per entrevista, i no per principis de mèrit, capaçitat, igualtat d’oprtunitats i publicitat, segons les diferents fonts polítiques i sindicals consultades pel rotatiu lasprovincias.es. Les vuitanta empreses públiques valencianes, de titularitat autonòmica, tenen 12.136 treballadors i costen a les arques públiques 2.600 milions d’euros l’any, dels quals 462,5 són destinats a salaris. El volum salarial dels que van ser contractats a dit és de 139 milions.

Un de cada tres d’aquests treballadors ha estat contractat de “forma directa”, sense publicitar les places a cobrir ni passar per cap concurs de mèrits on es valoréssin les aptituds dels sol·licitants.

Les empreses més proclius a contractar a dit són Vaersa, amb 1.645 treballadors, l’Institut Valencià de la Vivenda, amb 347 assalariats, la Ciutat de les Arts i les Ciències, amb una plantilla de 343 persones. També es coneixen casos de contractacions a dit a l’Entitat de Sanejament, a l’Agència Valenciana de Prestacions Socials, al Circuit del Motor, a Ciegsa –que construeix col·legis i instituts- o al Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani.

Altres empreses també estan sota sospita, així com les fundacions, en concret les dels hospitals. El secretari de l’àrea de sanitat d’UGT, Miguel Usó afirma que les fundacions dels hospitals “s’utilitzen per premiar. En teoria desenvolupen determinades especialitats però no reten comptes a ningú”.

Els Mossos fan controls de circulació no programats com a mesura de protesta

La protesta dels Mossos d'Esquadra per les retallades està adoptant formes diverses. L'última: controls de pas de vehicles que no han estat planificats ni ordenats per òrgans superiors i que generen retencions i cues, amb el consegüent perjudici per a l'usuari. La Conselleria d'Interior ha reconegut que els últims dies ha detectat controls no programats tant a Barcelona com en alguna de les grans vies. Un altre forma de protesta dels Mossos és la donació de sang que es farà al Banc de sang de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida el Dijous 19 de gener a les 11 hores.

El departament sospita que aquests controls són una mesura de protesta i ja ha fet saber als agents que han de deposar aquesta actitud immediatament. Fonts d'Interior han explicat a aquest diari que l'avís ha tingut efecte i que aquestes accions ja s'han acabat.

Cues de vehicles

Els talls no previstos es van produir dilluns en diversos punts de Barcelona, com l'avinguda del Paral·lel o a la Trinitat, i també a la N-II, de Mataró a Girona, amb cues de vehicles.

Davant aquesta situació, la prefectura dels Mossos ha enviat una notificació interna en què es queixa que “en les últimes hores s'han produït una sèrie de controls de pas no planificats prèviament pels caps de les Unitats de Seguretat Ciutadana i que fins i tot no han estat comunicats a les Sales Regionals de Control”.

En el missatge, s'avisa que aquests controls “incompleixen la normativa bàsica de protecció de la seguretat ciutadana”. És per això que s'ordena als caps operatius “que donin instruccions precises perquè només es facin aquells controls de pas que responen a una planificació prèvia”. Encara que en cas d'urgència un agent pot ordenar un control, el missatge deixa clar que aquests controls d'emergència només podran ser ordenats pel cap de torn.

Fonts sindicals dels Mossos han assenyalat que aquesta mesura de protesta està sortint dels mateixos agents. “El descontentament és molt gran i ens comença a desbordar”, han comentat aquestes fonts, que han explicat que l'objectiu no és perjudicar l'usuari sinó posar de manifest que, davant la falta de cotxes que els impedeix patrullar, els mossos només poden realitzar la seva tasca policial controlant el pas de vehicles.

Un altre forma de protesta és la donació de sang que es farà al Banc de sang de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida el Dijous 19 de gener a les 11 hores.

USPAC: TENIM CONVIDATS DE LUXE A LA DONACIÓ DE SANG


Companys/es, us informem que tenim convidats de luxe a la donació de Lleida.
L’associació d’amics dels Mossos d’Esquadra i policia local catalana, ha confirmat la seva assistència i ens ajuda portant beguda i menjar pels donants (tot un luxe del que ens alegrem molt).
Lloc: Banc de sang de l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida
Dia: Dijous 19 de gener Hora: 11:0 hores
PÀRQUING GRATUIT PELS DONANTS

Serem els que serem, n’esperem molts, i segurament encara seriem molts més, si no ens haguéssim trobat les traves internes que ens estem trobant per donar difusió i demanar una màxima assistència, sempre benvinguda segurament pel BANC DE SANG, a un acte solidari i altruista.

Si us plau, siguem els màxims possibles, reenviem aquest comunicat i fem un esforç com estan fent molts companys/es d’arreu del territori.

Salut i ànims!
Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya

Iran lliurarà als EUA una maqueta, de l'avió militar capturat el desembre, de 4 dòlars

Iran enviarà a Estats Units una còpia a escala de l'avió militar no tripulat Sentinel RQ-170, capturat per la República Islàmica el passat desembre. Teheran respon així a la sol·licitud de Washington de tornar el drone que va caure en el territori de l'Iran, abatut segons els iranians i "per algun error" segons els EUA.

El model que Teheran remetrà a la Casa Blanca és una vuitena part la mida de l'avió original. La còpia també es posarà a la venda a la República Islàmica per un preu de 70.000 rials (al voltant de 4 dòlars).

El passat desembre, els mitjans de comunicació iranians van informar sobre l'enderrocament de l'un avió no tripulat nord-americà RQ-170 i van mostrar imatges de l'aeronau.

Iran abat dos avions espia al Golf Pèrsic

Les autoritats iranianes asseguren haver enderrocat dos avions no pilotats occidentals quan sobrevolaven l'espai aeri del país en aigües al golf Pèrsic. Així ho declarà ahir diumenge el comandant de la Força Aèria de la Guàrdia Revolucionària -cos d'elit de les forces de seguretat iranianes-, el general Amir Ali Hajizadeh, que no obstant això no ha proporcionat detalls sobre quan hauria ocorregut l'incident: "Els occidentals tenen una capacitat que no pot ser ignorada, en particular satèl.lits i avions espies que poden fer fotografies, com els que fan servir a l'Afganistan i l'Iraq".

"Però nosaltres hem abatut nombrosos avions espies dels models més avançats. Ara, per primera vegada, anunciem que hem fet caure dos d'ells al Pèrsic", ha explicat el general.

Bankia (Rodrigo Rato) va pagar a Ángel Acebes 163.000 euros en sou i dietes el 2011

Ángel Acebes, exdiputat del PP i ministre de l'Interior en el Govern de José María Aznar, va percebre 163.000 euros com a membre del Consell d'Administració del Banc Financer (format per Caja Madrid i diverses caixes fusionades i matriu de Bankia, que governa el mateix Rodrigo Rato que va enfonsar Caja Madrid i el FMI). D'aquests 163.000 euros, 73.000 (48.000 de dietes i 25.000 de remuneració) li corresponen per ser membre del consell; 31.000 «com aportacions als sistemes d'estalvi a llarg termini», és a dir, un pla de pensions, i 59.000 com dietes per anar als consells d'empreses participades.

La quantitat s'ha conegut després que el Banc d'Espanya fes públics els comptes de diverses entitats. El Banc Financer i d'Estalvi és la unió de set caixes, entre elles Caixa d'Àvila, que va ser obligada per l'entitat que presideix Miguel Ángel Fernández-Ordóñez a realitzar un acte de transparència en els seus comptes a causa de les ajudes públiques rebudes.

Acebes era company al banc d'Agustín González, alcalde del PP que va cobrar més de 200.000 euros per diversos càrrecs. Després de la publicació d'aquestes dades que afecten a Acebes, la polèmica s'ha centrat en l'alcalde de "El Barco de Ávila", Agustín González. González compaginava, entre altres ocupacions, relatades al bloc d'Ignacio Escolar, la presidència de Caja Àvila amb una cadira al Consell d'Administració del Banc Financer. En total, per aquests càrrecs va cobrar un total de 224.000 euros. El grup del 15-M d'Àvila i diversos partits polítics fa dies demanant la seva dimissió.

El passat 5 de desembre, el Banc d'Espanya va publicar una circular que obligava a una major transparència davant l'opinió pública en matèria de salaris a les entitats que han rebut ajuda del Fons de Reestructuració Bancària Ordenada (FROB). Les entitats han accedit a aquesta imposició, encara que amb un cert malestar, especialment perquè l'exercici de transparència que se'ls exigeix ​​no s'ha traslladat a altres sectors econòmics que també han rebut ajudes públiques, com el del turisme i l'automòbil.

L'organisme supervisor va donar de termini fins al 31 de desembre a les entitats financeres que han rebut ajudes per a publicar les remuneracions dels directius i consellers, el que afectava BFA-Bankia, BMN, Banca Cívica, Caixa Espanya-Caja Duero, la BBK , CatalunyaCaixa, UNNIM, i Novagalicia.

CiU evita comentar una possible fusió entre La Caixa i Bankia

El portaveu del Govern de CiU, Francesc Homs, ha eludit avui fer cap comentari sobre una possible fusió entre CaixaBank i Bankia, una de les operacions que estudia el ministre d'Economia, Luis de Guindos. Una fusió entre el banc de La Caixa -la quarta entitat espanyola- i la SIP presidida per Rodrigo Rato -primera entitat en actius- donaria com a resultat un gegant financer amb una dimensió superior al 50% del PIB espanyol.

Preguntat sobre la qüestió, Homs ha preferit no pronunciar al · legant que el Govern no li correspon fer comentaris sobre la reforma del sistema financer que preveu l'Executiu, especialment quan aquesta està en curs i quan no s'ha confirmat cap operació.

Encara que no ha confirmat ni negat cap de les informació, Homs ha assegurat que el Govern farà "la valoració que correspon quan les coses estiguin fetes, en el sentit que siguin". El portaveu ha justificat la seva posició de "prudència" per la situació que viu actualment el sector.

D'aquesta manera, Homs no ha volgut confirmar si la Generalitat ha donat llum verda a la integració entre ambdues entitats. Una fusió entre el banc de La Caixa-la quarta entitat espanyola-i la SIP presidida per Rodrigo Rato-primera entitat en actius-donaria com a resultat un gegant financer amb una dimensió superior al 50% del PIB espanyol.

Iran qualifica de infundades les acusacions de França sobre infracció a l'embargament d'armes

Iran qualifica "d'infundades i arbitràries" les acusacions de França contra Teheran per infringir l'embargament sobre importacions i exportacions d'armament, va informar el portaveu de la República Islàmica, Ramin Mehmanparast: "Les declaracions de les autoritats franceses no corresponen a la realitat. Desafortunadament, moltes vegades els representants de països europeus, en aquest cas els de França, adopten postures polítiques que no tenen fonament", va dir Mehmanparast en una roda de premsa.

Ahir, el portaveu adjunt del Ministeri d'Afers Exteriors de França, Romain Nadal, va declarar que un grup d'experts de l'ONU per a l'Iran va detectar diversos casos d'infracció d'embargament sobre importacions i exportacions d'armes per part de Teheran del que va notificar al Consell de Seguretat de l'ONU.

El portaveu del ministeri de Relacions Exteriors de l'Iran, Ramin Mehmanparast, ha declarat aquest dimarts que els països occidentals no estan disposats a obrir un capítol seriós per a les sancions contra el sector petrolier iranià.

L'alta autoritat iraniana, a la roda de premsa setmanal, ha explicat que els països europeus no estan preparats per imposar plenament sancions a l'Iran i només podran aplicar-les, en el pitjor dels casos, per un termini de tres mesos o ajornar-les, informa IRNA.

Mehmanparast, en assenyalar que "la Unió Europea és el principal rival dels EUA", ha advertit que la Casa Blanca s'esforça perquè el grup comunitari segueixi les seves polítiques cegament per tal de eliminar-lo de l'escena internacional.

Ha recordat que els europeus esperen que els seus governants prenguin decisions polítiques independents que proveeixin l'interès nacional.

Mehmanparast, en esment a l'assassinat del científic iranià Mohammad Ahmadi Roshan, ha declarat que 'els Estats Units, en implicar-se en la mort de joves elits iranians, no mostra signes de voler iniciar bones relacions amb l'Iran'.

El diplomàtic iranià ha criticat enèrgicament les mesures hostils de Washington, com acusacions i sancions, que violen els drets de la nació iraniana. Així mateix, s'ha referit al tractament desigual de les autoritats nord-americanes que s'esforcen per convèncer a altres països perquè col·laborin en la imposició de sancions unilaterals contra l'Iran, mentre intenta mantenir nexes amb el país persa.

Mehmanparast, en al·lusió a l'onada de 'despertar islàmic', ha dit que l'extensió d'aquest moviment mostra el rebuig del poble davant les polítiques imperialistes promogudes pels EUA. Ha recordat que les enquestes revelen que el 84% dels nord-americans s'oposen a l'actuació de la gestió del Congrés del seu país.

En referir-se a les activitats de Ford, ha informat que "l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA) supervisa totes les activitats relacionades a l'enriquiment de l'urani realitzada en aquestes instal·lacions", ubicades prop de la ciutat central de Qom.

"Iran està compromès en el compliment dels seus deures davant l'AIEA i com signatari del Tractat de No Proliferació Nuclear (TNP) té tot el dret de desenvolupar el seu programa pacífic nuclear".

"Auto de fe" a Madrid: "Això no és un judici, és un linxament"

"Això és el món al revés: feixistes i corruptes jutgen al jutge!", criden darrere d'una enorme pancarta que sostenen represaliats del franquisme, els seus familiars, personatges del món de la cultura, com l'actriu Pilar Bardem, i polítics com el diputat d'IU Gaspar Llamazares. "Això no és un judici, és un linxament", ha explicat Llamazares: "Un judici sense cap garantia, una mena de bomba de dispersió en la justícia: si no s'el carreguen (a Garzón) en una, caurà en la següent. S'el jutja per haver tingut la voluntat d'investigar la corrupció de Gürtel i els crims del franquisme. Això és un esperpent nacional i un escàndol internacional. La sala segona del Tribunal Suprem s'ha confabulat amb el franquisme i la corrupció".

Llamazares considera, a més, que el judici a Garzón, "és un avís a navegants" que senti un perillós antecedent, ja que pot incitar a altres jutges a "no voler ficar-se en embolics de casos de corrupció".

El líder d'IU, Cayo Lara, també s'ha sumat més tard a la protesta per dir: "Això és una cacera. La major injustícia que ha passat a Espanya en el segle XXI".

"Cacera", "linxament", "escàndol", "esperpent", "la major injustícia del segle XXI", "enveja", "gelosia" ... Unes 200 persones s'han concentrat aquest matí davant de la porta del Tribunal Suprem convençudes que el judici a Baltasar Garzón té poc a veure amb la justícia. Al magistrat de l'Audiència Nacional assegut avui a la banqueta, li van dedicar un enorme aplaudiment en arribar. Als jutges del Suprem una sonora xiulada: "Feixistes! Fora!", "Pocavergonyes!".

Mentre familiars de víctimes del franquisme cridaven: "Garzón, valent! Garzón, innocent!", Molts d'ells sostenint imatges de desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura i altres, vestint caretes amb la cara del jutge suspès. "Estic patint molt pel que estan fent a Garzón. Aquesta no és l'Espanya que jo volia veure", ha confessat l'hispanista Ian Gibson. "Espanya està quedant fatal davant el món. Queda molt franquisme a la judicatura".

Juan Vallejo, represaliat del franquisme, feia la següent anàlisi del que li passa a Garzón: "Els seus col·legues li tenen molta enveja, que és el pecat capital d'aquest país, perquè és més conegut i té més prestigi fora que ells".

Diversos col·lectius per la recuperació de la memòria històrica han anunciat mobilitzacions de suport al jutge per als pròxims dies. Pensen concentrar davant del Suprem cada dia de judici i planegen una gran manifestació per al pròxim 29 de gener a Madrid.

Els barcelonins celebren la mort de Fraga amb cava a Canaletes

Les xarxes socials van possibilitar una trobada molt espontània que va derivar en manifestació i va acabar davant la simbòlica comissaria de Via Laietana. Mig miler de ciutadans es van aplegar dilluns al vespre al voltant de la font de Canaletes, al principi de les Rambles -on es celebren les victòries del Barça-, per brindar amb cava per la mort de l'exministre franquista Manuel Fraga Iribarne, l'assassí de Julian Grimau i els 5 obrers de Gasteiz, entre d'altres víctimes del feixisme espanyol. El cava va circular i dutxar els presents, que guarnits amb banderes independentistes, catalanes, basques i gallegues corejaven consignes contra la repressió franquista i en record de les víctimes de Vitòria i Salvador Puig Antich.

S'hi va anar afegint més gent i la concentració va esdevenir manifestació i van anar a fer una petita protesta, primer davant la seu del PP a Ciutat Vella i després a la comissaria de Via Laietana, on durant el franquisme i la trancisió els policies de la Brigada Politico Social havien torturat i engarjolat a molts antifranquistes sota les ordres de Fraga i Martín Villa, qui ahir va dir del dirigent popular que havia estat "un reformista".

Manifestació fins a la 'sinistre' Jefatura

La protesta es va transformar en una manifestació que va recórrer el trajecte que separa la mítica font de Les Rambles de la Via Laietana. L'objectiu era fer soroll davant la seu del Partit Popular de Ciutat Vella, però el local es trobava buit i amb les llums apagades. Un dels manifestants aleshores va proposar caminar uns metres més i arribar fins a la Jefatura Superior de Policia de la Via Laietana, un lloc que recorden molt bé els lluitadors antifranquistes com a sòrdid, sinistre i perillós, perque era des d'on els policies de la Brigada Político Social que treballaven a les ordres de Manuel Fraga i Rodolfo Martín Villa, executaven pallisses, tortures i assassinats d'Estat.

Aquells calabossos de rajoles blanques, bruts i humits, ara són un lloc de pas per a molts immigrants sense papers que posteriorment seran traslladats al CIE de la Zona Franca. En homenatge a tots els que hi han passat en algun moment de la història les manifestants van llançar potents petards mentre el gruix de la protesta cridava: "Aquí es tortura com a la dictadura". Darrera d'una cortina del segon pis s'ho mirava amb passivitat un dels actuals funcionaris policials que ara hi treballen, mentre escoltava el crit de "Fraga escucha, la calle ya no es tuya", però com si la cosa no anés amb ell.

La marxa es va disoldre pocs minuts després a les boques de metro de la plaça Urquinaona. En aquell moment també van marxar les sis furgonetes dels mossos d'esquadra que convenientment amagades s'ho miraven tot des de la rereguarda de la plaça Universitat. A la ciutat de Lleida també es va viure una celebració similar però amb menor presència de gent, en aquest cas a la plaça de La Paeria de la capital del Segrià.

Dos ciutadans de Rússia van ser víctimes de tràfic d'òrgans a Kosovo

Almenys dos ciutadans de Rússia figuren entre les víctimes d'una xarxa criminal que es dedicava a la sostracció il·legal i tràfic d'òrgans a la clínica privada Medicus situada a la capital de Kosovo, Pristina, ha informat el portaveu del Comitè d'Investigació de Rússia, Vladímir Markin. Segons ha explicat Markin en declaracions al diari Kommersant, el 14 de juliol de 2011 la entitat va obrir una investigació contra els integrants no identificats d'una xarxa criminal internacional per delictes de tràfic de persones i lesions greus a ciutadans russos.

Per ara, hi ha dos russos declarats oficialment víctimes de la banda que el 2008 va sostreure a banda i el ronyó esquerre a la clínica Medicus per a la seva trasplantament posterior.

Els casos de tràfic d'òrgans a Kosovo van ser denunciats per primera vegada per l'ex fiscal del Tribunal Penal Internacional per al'antiga Iugoslàvia, Carla del Ponte. En el seu llibre publicat la passada primavera, Del Ponte afirma que a finals dels 1990 diversos centenars de persones d'origen no albanès van ser traslladats forçadament de Kosovo a Albània per la sostracció il·legal d'òrgans. El president de Kosovo, Hashim Thaçi (foto), és directament acusat per membres de l'ONU de ser el capo d'aquesta organització mafiosa, i de que l'OTAN que el va subvencionar ho sabia des del primer dia.

El negoci il·legal de la clínica Medicus es va destapar el 2008, després de conèixer el cas d'un ciutadà turc de 23 anys que va ser víctima d'una sostracció il·legal de ronyó per al seu trasplantament a un israelià de 70 anys que va pagar per l'òrgan 120.000 euros.

A continuació, van ser detinguts dos uròlegs i un gerent del centre mèdic. Posteriorment, les autoritats van detenir també a un exsecretari del Ministeri de Sanitat kosovar, sospitós de col·laborar amb els acusats.

Segons es va revelar, potencials donants d'òrgans eren captats en països d'Europa de l'Est i Àsia Central, com Turquia, Kazakhstan, Moldàvia o Azerbaidjan, amb la promesa d'una recompensa de 20.000 euros. No obstant això, molts dels donants mai van arribar a percebre-la.

El 17 de febrer de 2008 les autoritats albaneses de Kosovo, recolzades pels EUA i alguns països europeus, van proclamar la seva independència de Sèrbia.

El desembre de 2008 la missió de la Unió Europea a Kosovo per l'imperi de la llei, EULEX, va assumir la responsabilitat de la seguretat al país, paper exercit anteriorment per la missió de l'ONU, UNMIK.

Una altra exhumació de nen robat en què tampoc es troben restes òssies

Ahir es va dur a terme una nova exhumació al cementiri de Itsasondo i allà tampoc es van trobar restes òssies del nadó suposadament enterrat, segons publica "Diari Basc". La família de Rebeca Llosa Ocáriz, les restes tampoc van aparèixer en l'exhumació practicada fa sis dies, i SOS-Bebès Robats es reuniran avui amb l'alcalde donostiarra, Juan Karlos Izagirre. La família del nadó que presumptament va ser enterrat al cementiri de Itsasondo ha interposat una denúncia i ha preferit mantenir-se en l'anonimat a l'espera de l'evolució del cas.

Es tracta de la segona exhumació en sis dies que llança els mateixos resultats. Dimarts passat, es va dur a terme una exhumació al cementiri donostiarra de Polloe i, tampoc en aquella ocasió es van trobar restes òssies de Rebeca Llosa Ocáriz, la nena donada per morta-en estranyes circumstàncies, segons la família-al cap de pocs dies de néixer i presumptament enterrada allà el 1977.

Reunió amb Izagirre

Precisament, la família Llosa Ocáriz es reunirà amb l'alcalde de Donostia, Juan Karlos Izagirre, per donar-li a conèixer el cas. Està previst que després del partit, al qual també assistirà una representació de l'associació SOS-Nadons Robats, es dirigeixin a la premsa per donar compte dels continguts de la reunió.

El cas de Rebeca Llosa Ocáriz és un dels centenars que tramita a Guipúscoa SOS-Bebès Robats, que investiga la desaparició, entre les dècades dels anys 40 i 80, de nens que suposadament haurien estat arrabassats a les seves mares només néixer i que només a la CAB afecten unes 600 persones.

En total, són tres les exhumacions dutes a terme a Euskal Herria en relació a aquests casos. La primera d'elles es va realitzar el setembre de 2011 al cementiri de Derio. En aquella ocasió tampoc van aparèixer restes òssies d'un nadó suposadament mort el 1993 a la clínica Verge Blanca de Bilbo.

Sánchez Gordillo confia a encapçalar la llista d'IU per Sevilla. Valderas: «El vermell d'IU frenarà el blau que avança»

El parlamentari andalús de IULV-CA per Sevilla, alcalde de Marinaleda i líder nacional del CUT-BAI, Juan Manuel Sánchez Gordillo, s'ha mostrat aquest dissabte confiat a aconseguir un "suport majoritari" de les assemblees de la província per poder encapçalar la llista per Sevilla. Abans d'assistir a la Comissió Executiva de IULV-CA celebrada aquest dissabte a la capital sevillana, Sánchez Gordillo ha explicat que "per descomptat" la seva intenció és ser número u per Sevilla i que, per això, té el "tot el suport" del CUT-BAI, col·lectiu que espera obtenir el suport "majoritari" de les diferents assemblees on s'han de debatre les candidatures. Foto Efe: Diego Valderas conversa amb l'alcalde de Marinaleda, Juan Manuel Sánchez Gordillo.

El dubte es resoldrà, com a molt tard, el pròxim 5 de febrer, data en què, segons Sánchez Gordillo, han d'estar aprovades totes les llistes provincials d'IULV-CA.

Per la seva banda, el coordinador general d'IULV-CA i candidat a la Presidència de la Junta d'Andalusia, Diego Valderas-qui ja ha anunciat que encapçalarà la llista per Huelva-, ha assegurat aquest mateix dissabte que seran "les bases de Sevilla les que hagin de parlar i expressar-se "sobre aquesta qüestió i, en última instància," com a últim estament, l'Assemblea de Convocatòries "de la formació. A més, Valderas ha advertit en aquesta línia que no hi ha "res d'escrit". "Ningú té res en el seu poder i tot queda obert a la voluntat de la militància i dels simpatitzants", ha recalcat.

Valderas: «El roig d'IU frenarà el blau que avança»


Diego Valderas, ha advertit de les "polítiques similars" de PSOE i PP quan governen i ha assegurat que només el "roig" que representa la seva formació, i no així "el rosa destenyit" del PSOE, podrà frenar "el blau que avança", en al·lusió al PP. Durant la seva intervenció en la Comissió Executiva, Valderas ha defensat que IULV-CA és "l'únic gran projecte de l'esquerra a Andalusia" i ha demanat als militants que traslladin aquest missatge per "tots els racons" de la comunitat.
Sánchez Gordillo confia a encapçalar la llista d'IU per Sevilla

"Tota l'organització ha d'estar bolcada en repetir fins a la sacietat que una altra Andalusia és possible, que hi ha altres polítiques i altres solucions i que som un grup parlamentari per posar fi al continuisme polític", ha demandat. Abans que res, ha explicat, perquè IULV-CA no està d'acord amb la política "neoliberal del PP" però tampoc "amb les polítiques que s'han plantejat a Andalusia ni amb el endollisme, amb les polítiques de corrupció, amb el tràfic d'influència ni amb el nepotisme". "El Govern andalús no té crèdit, està tenallat per l'atur, per les retallades, sense pressupost, sense projecte andalús, corromput pels ERO, danyat per l'endollisme i pel tràfic d'influències", ha afegit.

Nous registres a l'església belga en una operació contra la pederàstia

La policia judicial belga porta a terme nous registres a la seu de l'arquebisbat de Malines-Brussel·les, així com en els bisbats d'Anvers i Hassels, al nord de Bèlgica, en una investigació iniciada fa mesos sobre casos de pederàstia en el si de l'església catòlica del país. El jutge d'instrucció Wim De Troy ha donat l'ordre d'iniciar els registres a les seus dels bisbats d'Anvers i Hasselt, abans de continuar en la de Malines-Brussel·les, on el juny de 2010 ja es van produir inspeccions que van incloure l'obertura parcial de tombes en les dependències de l'arquebisbat.

El portaveu del bisbat d'Anvers, Olivier Lins, ha indicat que la policia judicial federal ha confiscat en aquesta seu una dotzena d'arxius relacionats amb suposats abusos sexuals, així com llistes amb noms de possibles víctimes que havien contactat l'arquebisbat. "Evidentment hem acceptat col·laborar. Ens hem quedat amb còpies dels informes per tal de poder continuar el nostre treball", va comentar. Paral·lelament, la Policia va inspeccionar durant hores el bisbat de Hasselt, d'on una quinzena d'investigadors va sortir portant una gran caixa blanca.

"No tenim res a amagar", va declarar el portaveu d'aquesta seu, Clem Vande Broek. "Després de catorze anys al bisbat, puc assegurar que, durant aquest període, totes les declaracions d'abusos que ens han arribat han estat escrupolosament arxivades i remeses a la Justícia", ha apuntat. Pel que fa a l'arquebisbat de Malines-Brussel·les, el seu portaveu, Jeroen Moens, també va confirmar que la policia judicial va iniciar registres allà cap a les 13.00 hora local.

EUiA a la tercera trobada de l’Esquerra Àrab a Beirut

Del 13 al 15 de gener, delegacions de 22 partits polítics provinents d'11 països àrabs han participat a la tercera trobada de l’Esquerra Àrab que s’ha celebrat a Beirut (Líban). Durant aquests tres dies i sota el lema ‘El front àrab de resistència nacional davant l’imperialisme i per lluitar per un canvi democràtic radical’, els representants de l’esquerra àrab han debatut sobre les realitats i processos a nivell nacional i regional, fent balanç en el primer aniversari de les revolucions democràtiques àrabs en països com Tunísia i Egipte, entre d'altres.

Esquerra Unida i Alternativa ha estat l’única força de l'esquerra europea present a la trobada. En aquest marc, Albert Company, responsable de relacions internacionals d'EUiA, i Jordi Garrell, membre de l’Assemblea de Solidaritat de la formació, han mantingut reunions amb representants de l'esquerra del Líban, Palestina, Egipte, Tunísia, Jordània i Iraq entre d'altres, aprofitant per aprofundir les relacions entre EUiA i l’esquerra àrab reunida a Beirut. Han participat de la trobada delegacions provinents de Síria, Palestina, Iraq, Kuwait, Bahrain, Sudan, Jordània, Marroc, Tunísia, Egipte i el Líban.

A continuació, un resum de les conclusions de la trobada:

“Els partits avui presents volem començar per recordar a tots els màrtirs que durant les revolucions àrabs han estat morts o empresonats i torturats.

Acordem:

1. TTreballar per implementar la democràcia en totes les seves expressions. El que succeeix actualment al món àrab es un procés històric que les esquerres hem d’aprofitar en la lluita contra l’imperialisme, i afavorir un canvi democràtic radical que permeti una revolució nacional en cada un dels nostres països amb el socialisme com a horitzó.

2. Reafirmem la necessitat d’evitar que l’imperialisme apliqui el seu programa de configurar un ‘Nou Orient Mitjà’ dividint comunitàriament i confessionalment la regió.

3. La situació a Palestina segueix sent un element central en el món àrab: la lluita contra el sionisme, el dret al retorn dels refugiats, la concreció d’un Estat Palestí amb Jerusalem com a capital. Fem una crida a la resistència palestina i àrab en totes les seves formes.

4. Cal crear un front nacional i democràtic del món àrab que lluiti per un canvi democràtic i acompanyi el moviment d’alliberament nacional.

5. Cal donar importància a la lluita ideològica, sobretot en els mitjans de comunicació. Per això treballarem per crear una xarxa de mitjans de comunicació de l’esquerra àrab.

6. Treballarem junts per:

a. Acabar amb l’economia imperialista a la regió.

b. Desenvolupar un programa per a la defensa dels sectors públics.

c. Desenvolupar un programa comú contra l’atur.

d. Per una educació púbica de qualitat.

e. Per una xarxa de seguretat social universal.

f. Per un programa de desenvolupament agrícola.

Beirut, 16 de gener de 2012

Cayo Lara: "No hi ha un problema de reforma laboral, és de reforma empresarial i de model productiu"

El coordinador federal d’Izquierda Unida, Cayo Lara, ha assegurat avui, en espirar el termini donat pel Govern a sindicats i patronal per a què assoleixin un acord sobre la reforma laboral, que “cap reforma ha creat ocupació a Espanya. No és un problema de reforma laboral, és un problema de reforma empresarial i de model productiu”.

Lara ha valorat en nom d’IU que aquestes modificacions del mercat de treball “sempre han estat únicament una excusa per limitar drets dels treballadors” i ha recordat que l’última que va realitzar el Govern del PSOE la passada legislatura és la “més elocuent per a demostrar-ho”, ja què “el que ha creat és més atur, acomiadaments més barats i no ha creat gens d’ocupació fixa”.

El màxim responsable d’Izquierda Unida ha detallat en roda de premsa quina és la posició d’aquesta formació en els punts més polèmics que mantenen estancat l’acord en el diàleg entre els agents socials. Ha mostrat el seu “total rebuig” a la modificació de la negociació col·lectiva, perquè no és possible que hi hagi “una situació de diferència de drets en diferents territoris o en diferents empreses del mateix sector”.

Ha denunciat també l’intent de la CEOE d’abaratir l’acomiadament amb l’excusa d’ajudar a la sortida de la crisi i ha sentenciat que “abaratir l’acomiadament significa més atur, como ja s’ha demostrat en casos anteriors”.

Cayo Lara ha reclamat al Govern que plantegi un Ple monogràfic en el Congrés per “parlar tranquil·lament del model d’ocupació” i ha sol·licitat també la creació d’una “Mesa en què intervinguin totes les formacions polítiques, els agents socials i el Govern per aportar idees al canvi de model productiu”, perquè l’actual resulta “intolerable i insostenible”.

Al fil d’aquesta qüestió, el coordinador federal d’IU ha valorat que la rebaixa de la qualificació a nou països de la ‘zona euro’ –inclosa Espanya- realitzada el divendres passat per l’agència Standard & Poor's (S&P;) suposa “un pas més en aquesta pressió que estan exercint sobre els governs aquestes agències”, inclòs el “permetre la ingerència inacceptable de reclamar al Govern del nostre país que executi una reforma laboral”.

Ha advertit també que, tot i l’optimisme inicial sobre els efectes que en els mercats havia tingut el primer paquet de retallades aprovat pel Govern de Mariano Rajoy, amb el temps es demostra que “no han generat més confiança; la prima de risc avui segueix pujant. Continuen amb les excuses per a seguir especulant amb el bo espanyol. La voracitat dels especuladors financers no canvia”.

Ha alertat també que ens enfrontem a un “problema polític”, donat que la situació canviaria de ple si els diferents governs europeus possibiliten que el Banc Central Europeu compri directament el deute als països a l’1% i no que la màxima entitat monetària de la UE presti diner barat als bancs per a què siguin ells els qui guanyin diners amb el deute”.

Lara ha valorat que aquesta és una de les qüestions que Mariano Rajoy hauria de plantejar i aclarir en la trobada que té prevista amb el president francès, Nicolàs Sarkozy.

El Ghetto 'democràtic' del CIE a la Zona Franca

El número d’identificació d’un intern ressona insistentment entre les parets del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, un centre d'aïllament i reclusió antidemocràtic, entre camp de concentració, presó de Guantánamo i ghetto nazi. El seu germà s’inquieta i comença a moure la cama nerviós. Cerca la mirada còmplice en la resta de visitants, però no la troba. La demora no és bon senyal: “Alguna cosa ha passat”, remuga. De sobte, entra a la sala la policia que els ha rebut. “Ja no està aquí. El van portar a la Model ahir… crec”. Fa mitja volta i tanca la porta amb un cop. El jove s’aixeca i se’n va amb la mirada perduda. Sap que acaba de començar un nou viacrucis: tornar a trobar al seu germà.

“Una altra vegada de zero. A la Model, diu. Qui m’assegura que no l’han retornat al Sàhara?”. Ningú, perquè ja no hi haurà més explicacions.

Després de la mort del jove guineà Idrissa Diallo, la passada nit de Reis, per un problema cardíac del qual, segons asseguren algunes entitats, no va ser atès a temps, els ànims estan molt crispats. “Hi ha molta més policia”, explica un advocat. La por de les famílies ha crescut; també la dels interns.

Des de fa dues setmanes, una dona boliviana acudeix cada dia a visitar el seu marit. Fins que aconsegueix veure’l a través d’un vidre durant 15 minuts –alguns dies només en tenen cinc– i parlar-hi a través d’un telèfon, ha de passar per tres sales d’espera i un control de seguretat. El seu marit li diu que han arribat sis bolivians nous d’una batuda a Pubilla Cases. No saben on són i no tenen diners per trucar als familiars. El bolivià explica a la dona que els diners que li va donar el dia anterior els ha repartit. Les famílies poden passar als interns gairebé de tot, però no menjar.

Els diners, les targetes telefòniques i el tabac, com en qualsevol presó, funcionen de moneda de canvi. Segons els interns del CIE, l’esmorzar és un cafè i un tros de pa dur. El dinar i el sopar se serveixen freds. La resta de productes d’alimentació, inclosa l’aigua –expliquen–, estan dins d’unes màquines expenedores a preus escandalosos: dos euros per una ampolleta d’aigua de 33 centilitres.

Al final de la visita als quatre interns, un policia nacional lliura 30 euros a un intern romanès i mira la seva dona a través del vidre. L’agent vol que vegi com li dóna els diners. L’ambient al CIE, la instal·lació policial on són confinats els estrangers en situació irregular a l’espera de ser deportats, és molt tens: ningú confia en ningú. La dona assenteix amb el cap al policia i murmura: “Aquí els diners ho són tot, sense euros estan morts”.

Alguns familiars es queden al davant del centre, que es troba al mig del no-res, envoltat de polígons de productes diversos, des de làctics fins a aeronàutics. Una família de bolivians i una dona xilena s’han conegut a l’exterior. Els bolivians vénen a veure un familiar, però no tenen res clar. La seva germana explica que encara no li han assignat un advocat d’ofici: “Fa tres dies que el meu germà està detingut i encara no l’ha atès cap advocat”.

El seu germà va ser detingut després de tenir “un problema de diners amb el propietari del seu pis”, explica. L’amo va cridar la policia “i esclar, si no tens papers, no tens veu”, lamenta aquesta dona. Assegurava que el que vol és saber què faran amb ell, després de vuit anys vivint a Espanya i amb permís de treball fins que es va quedar sense feina. “Si l’han de deportar, que ho facin ja, el que no pot ser és que estigui aquí dins”, reclama la seva germana, que va tenir el fill en la mateixa situació.
Deu minuts de visita

El marit de la xilena ja fa dues setmanes que està reclòs. “No m’explica massa del que hi ha dins per no fer-me patir”, diu. “Trigo dues hores a arribar aquí per deu minuts de visita i he de deixar el nen a casa”.

Mentre les famílies esperen, els nens juguen a l’espai obert entre el centre i la sala d’espera. “Segons l’agent que hi hagi, el meu fill pot passar o no abraçar el seu pare”, explica una mare. “No entenc per què si el meu marit no ha comès cap delicte no pot abraçar el seu fill”, es pregunta. Una jove catalana porta el fill a veure el pare, marroquí, i li explica al nen, per tranquil·litzar-lo, que el pare està al metge.

Els marits confessen a les dones que comparteixen les “habitacions” sense lavabo amb cinc o sis persones. “Han de demanar permís per anar-hi”, diu una dona. “El meu marit va demanar una maquineta per afaitar-se i, com que va insistir, li van pegar”, denuncia una altra, que insisteix que la violència és habitual. A algunes de les dones els han dit que l’endemà de la mort d’Idrissa Diallo els antiavalots “van entrar i van pegar a tothom”.

Les visites curtes es poden fer cada dia de 5 a 7 de la tarda, però només poden entrar els que tenen els papers en regla. Més d’un que ha anat a fer visita sense estar regularitzat, diuen, no ha pogut sortir. Les normes i els riscos en l’infern per a immigrants de la Zona Franca són així.