dissabte, 23 de juliol de 2011

Els supervivents d'Utoya diuen que el tirador tenia un còmplice

Alguns supervivents de la matança que va provocar la vigília 84 víctimes a l'illa de Utoya, prop de la capital noruega, afirmen que el tirador tenia un còmplice, ha informat avui la cadena de televisió NRK. "Alguns joves entrevistats ahir a la nit per NRK van dir que hi havia dos criminals, i no un com es pensava", va comunicar la cadena. Un inspector de la Policia va dir a aquesta font que "cal esbrinar com més aviat millor si realment hi havia un número dos". Segons alguns testimonis, els terroristes tenien pressa però remataven als ferits.

De moment hi ha un sol detingut: Anders Behring Breivik, de 32 anys, un militant d'extrema dreta que es va disfressar d'agent i va obrir foc indiscriminat en un campament juvenil del governant Partit Laborista, d'esquerres.

La tragèdia es va desencadenar poc després que una explosió causés set morts i una vintena de ferits en ple centre d'Oslo, a prop de la seda del Govern, i en vigílies d'una visita que el primer ministre noruec i líder laborista, Jens Stoltenberg, anava a realitzar al campament de Utoya.

El passat 17 de juliol, Breivik va deixar en el seu compte de Twitter un únic missatge: "Una persona de fe té força igual a la de 100.000 que només tenen interessos ". La Policia sospita que Breivik va adquirir sis tones de fertilitzants fa unes setmanes. L'home posseeix una granja però aquest material, en principi, podia usar-se per la fabricació de la bomba que va esclatar divendres passat al centre d'Oslo.

El doble atemptat d'ahir, que el primer ministre Stoltenberg ha qualificat de crim més greu viscut per Noruega des de la Segona Guerra Mundial, va causar al voltant de 30 ferits, entre ells, 20 molt greus, segons una font mèdica citada avui pel diari Aftenposten.

Oslo: El detingut pels attemptats és un "fonamentalista cristià" segons la policia

Noruega es fa de dia aquest dissabte amb un nou balanç de víctimes que eleva a almenys 91 els morts en el doble atemptat terrorista de divendres, 84 d'ells en la matança al campament juvenil de l'illa de Utøya, al costat de Oslo, i 7 a conseqüència de la bomba davant del complex governamental de la capital noruega. Un noruec de 32 anys i proper a la ultradreta, un "fonamentalista catòlic a qui la policia ha identificat com islamòfob, va ser detingut després de la matança de l'illa i la policia li imputa els dos atacs.

El primer ministre noruec, Jens Stoltenberg, ha qualificat aquest dissabte de "tragèdia nacional" i de "malson" el doble atemptat. "Des de la Segona Guerra Mundial, el nostre país no havia estat colpejat per un delicte d'aquesta magnitud", ha dit Stoltenberg en una roda de premsa.

Segons fonts policials, almenys 84 persones, segons un nou balanç d'aquest dissabte, van morir en la matança perpetrada al campament juvenil, un atac que la policia ha descrit com de dimensions "catastròfiques" i que va passar dues hores després de l'atemptat amb cotxe bomba al complex governamental d'Oslo, en què van morir almenys set persones més.

Segons fonts policials, es tem que el còmput de víctimes pugi encara en les pròximes hores, donat l'alt nombre de ferits greus, tant a conseqüència del primer atemptat a la capital com del segon atac a l'illa. Així mateix es busca possibles víctimes entre les aigües, ja que molts joves van intentar fugir nedant.

El presumpte autor, de 32 anys i de tendències ultradretanes i islamòfobes, va ser detingut a la mateixa illa després de la mantanza, que es va produir després d'entrar al campament un home amb uniforme de policia que va obrir foc a discreció.

La Policia sospita que el detingut podria no haver actuat en solitari i busca un còmplice. A més, el sospitós va comprar al maig sis tones de fertilitzants agrícoles, de vegades utilitzats en la fabricació d'explosius, segons ha revelat una empresa de subministraments agrícoles.

De ultradreta i fonamentalista catòlic contrari a l'islam

La policia noruega ha identificat el presumpte autor del doble atemptat com un noruec de 32 anys amb "opinions hostils a l'islam" i "fonamentalista catòlic".

El sospitós, detingut després de la matança a l'illa i identificat per mitjans noruecs com Anders Behring Breivik, va actuar en solitari, encara que no es descarta que tingués còmplices, segons les investigacions policials en curs.

Segons la policia, el sospitós tenia "opinions hostils a l'Islam" i properes al "fonamentalisme cristià", com va revelar un registre efectuat a casa seva, on la policia va trobar diversos missatges penjats a internet amb continguts ultradretans.

Testimonis van relatar a aquest mateix mitjà que l'agressor va entrar al campament juvenil socialdemòcrata amb uniforme de la policia i es va identificar com a tal per accedir al recinte. Segons un guarda del campament, l'agressor va explicar que anava a revisar la seguretat i, per la qual cosa va apreciar, portava dues armes.

A més, segons ha revelat una empresa de subministraments agrícoles, el detingut va comprar al maig sis tones de fertilitzants. Alguns tipus de fertilitzants s'han utilitzat en alguna ocasió per fabricar explosius.

"La mercaderia li va ser lliurada el 4 de maig", ha afirmat Oddny Estenstad, una portaveu de la cadena de subministrament agrícola Agricultura Felleskjoepet, que no va especificar el tipus exacte dels fertilitzants comprats. "Eren sis tones de fertilitzants, que és una comanda petita, normal per a un productor agrícola normal", han explicat des de l'empresa agrícola, que ha afegit que la comanda es va fer a través d'una altra empresa que ja havia fet comandes anteriorment.

En una anterior conferència de premsa, les fonts policials havien informat que es partia de la base que els atemptats no eren atribuïbles al terrorisme internacional, sinó a una variant local afí als moviments antisistema, el que queda ara prou lluny de la realitat.

"Paradís convertit en infern"

Per la seva banda, el primer ministre noruec ha qualificat com la "pitjor tragèdia des de la Segona Guerra Mundial" el doble atemptat aquest matí en una roda de premsa televisada.

"Va ser un atac al paradís de la meva joventut, convertit ara en un infern", ha afegit el polític, que abans de l'atemptat tenia previst acudir aquest dissabte a l'illa, lloc que havia visitat en els seus anys joves per participar en campaments juvenils i on l'esperaven ara correligionaris i amics.

El primer dels atacs, a la capital, va ser perpetrat a les 13.20 GMT (15.20 hora catalana) a l'esclatar una potent bomba en el complex del Govern, situat al centre d'Oslo, on van morir set persones i quinze han resultat ferides. Dues hores després va ocórrer la matança del campament de les joventuts socialdemòcrates (UAF) a l'illa de Utøya, a uns 20 quilòmetres de la capital.

En aquest moment hi havia a les colònies unes 560 persones i estava previst que aquest dissabte les visités el primer ministre noruec, el socialdemòcrata Jens Stoltenberg, que no es trobava al seu despatx quan es va produir l'atemptat.

149.200 joves catalans ni estudien ni treballen


Durant l'any 2010 un total de 149.000 joves catalans de 16 a 24 anys no seguien cap tipus d';itinerari formatiu ni realitzaven cap tipus de treball reconegut. Aquesta xifra representa un 22,8% del total dels joves del nostre país i, lluny de millorar, suposa un estancament respecte a l'any anterior. Són les dades que s'extreuen de l'informe "Els altres joves", presentat aquest matí per Adela Carrió, secretària d'Anàlisi i Recerca de la UGT de Catalunya, i Daniel Garcia, portaveu nacional de l'Avalot-Joves de la UGT de Catalunya.

El Banc d'Espanya intervé la CAM i n'acomiada els gestors

El Banc d'Espanya va anunciar ahir la intervenció de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) i la substitució dels seus administradors per procedir a la seva recapitaltizació, reestructuració i venda en els propers mesos. És la tercera intervenció que executa l'organnisme des que es va iniciar aquesta crisi (abans van ser les de CCM i Cajasur). Però en aquest cas hi ha una gran diferència, ja que es tracta d'una gran caixa, la quarta de major grandària abans que comencés la crisi i l'octava una vegada que s'han realitzat les fusions.

El secretari general de la Federació de Serveis de la UGT, José Miguel Villa, ha afirmat avui que la intervenció de la CAM estava prevista després de sortir de la fusió amb Cajastur i va dir que aquests processos haurien d'aprofitar per crear una banca pública.

Ahir al matí, el conseller delegat de Banc Popular, Jacobo González-Robatto, va deixar entreveure que esperarien a final d'any per veure si apareixia alguna oportunitat de comprar caixes perquè és llavors quan el Banc d'Espanya posarà a la venda les que "intervingui" en els propers mesos. En un primer moment, aquesta frase semblava una explicació exagerada del procés de recapitalització que acabarà a final d'any.

A la tarda, es va veure que no era una frase fortuïta i, molt menys, una exageració. El Banc d'Espanya va anunciar la intervenció de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) i la substitució dels seus administradors per procedir a la seva recapitalització, reestructuració i venda en els propers mesos. És la tercera intervenció que executa des que es va iniciar aquesta crisi (abans van ser les de CCM i Cajasur). Però en aquest cas hi ha una gran diferència: es tracta d'una gran caixa, la quarta de major grandària abans que comencés la crisi i l'octava una vegada que s'han realitzat les fusions. Té uns actius de 69.401 milions d'euros, que suposen més del 5% del sector, la qual cosa d'alguna manera pot afectar a la solidesa del conjunt. En els casos anteriors, representaven el 0,6% dels actius, amb el que eren innòcues per a la resta. Ara, una vegada que la majoria de les entitats estan enfortides o en marxa la seva recapitalització, la situació tampoc hauria de contagiar-se a altres entitats, però la qüestió és molt més perillosa, admet un directiu d'una de les caixes convertides en bancs, que recorda que el sector financer viu de la confiança dels dipositants.

Per solucionar al més aviat possible la situació, la CAM rebrà 2.800 milions en ajudes públiques, la qual cosa elevarà la seva solvència a un nivell superior al 10% i al temps podrà disposar d'una línia de liquiditat de 3.000 milions amb la qual fer front (en l'hipotètic i improbable cas que ocorregués) a la sortida de dipòsits.

A excepció de la línia de liquiditat, que previsiblement no serà utilitzada, els diners que rebrà la caixa en ajudes serà el que estava previst quan al març passat es va determinar el seu nivell de solvència. Des de llavors, la caixa ha intentat trobar inversors privats per disminuir al mínim l'entrada de fons públics i va arribar a aconseguir un acord amb el fons nord-americà JC Flowers (que invertiria 800 milions), però el Banc d'Espanya no ho va veure amb bons ulls i la seva entrada no es va materialitzar.

Davant això, el supervisor va exigir en la tarda del dijous a la CAM que presentés un pla de recapitalització alternatiu, al que la caixa va contestar que no veia una altra sortida que la intervenció i la substitució dels administradors perquè entrés els diners públics. Aquesta fórmula és una de les incloses en el reial decret de capitalització de les caixes, però no era la via que s'esperava. El previst era que el FROB valorés la caixa (un procés que està en marxa des de fa setmanes) i que prengués el control de la participació que li correspongués, per sobre del 80%, encara que sense intervenir la caixa ni llevar als seus administradors. Només es faria amb el nomenament de consellers.

De fet, la fórmula prevista per a la resta de caixes que esperen diners públics segueix sent aquesta: l'entrada dels diners del FROB però sense necessitat d'intervenció ni canvi de gestors. En aquesta situació estan Novacaixagalicia, CatalunyaCaixa, Unnim i Caixa Espanya-Duero. Al Banc d'Espanya expliquen que totes les fórmules estan previstes en el reial decret i que en cada cas s'escometrà la que sigui necessària. Abans de final de setembre es resoldrà la resta.

L'entrada de capital públic en la CAM estava previst per a finals de juny o principis de juliol. L'espera fins a ahir no ha estat casual, expliquen en el sector. No convenia una intervenció en un moment en el qual Espanya estava en la picota dels mercats, i quan Bankia i Banca Cívica havien de sortir a Borsa. Superats els debut d'ambdues entitats i quan semblava que hi havia acord a Europa, ja millorava molt la situació per anunciar una decisió tan difícil. I per reduir els riscos de pànic entre els clients, tenen al seu favor l'existència d'un cap de setmana llarg en diverses comunitats.

La CAM comença avui mateix a funcionar com a banc i per això avui mateix el FROB podrà injectar els diners que necessita. D'aquí a uns dies, una vegada que s'hagi conclòs la valoració de la caixa, se sabrà què part de la seva capital passa a ser propietat del fons d'ajudes públiques. Però, al marge del nombre de consellers que li corresponguin, el fons passa des d'avui a ser el gestor de l'entitat.

Interventors a Cajasur

Per exercir aquesta labor, ha nomenat a José Antonio Iturriaga Miñón, a Tomás González Peña (tots dos van ser interventors de Cajasur) i a Bernicio Herranz Bella. Són experts en banca i auditoria. La seva labor consistirà a analitzar l'interior de la CAM, a reorganitzar-la i a ordenar-la per posar-la a punt per a la seva venda.

La col·locació hauria de realitzar-se en els propers mesos. Quan es va trencar la fusió amb Cajastur i el Banc d'Espanya va prémer la possibilitat que alguna una altra entitat la comprés, van mostrar el seu interès per ella tant Banc Santander (a través de Banesto), com a BBVA o Unicaja. De partida, en el sector financer es dóna per fet que qui més opcions té per guanyar la subhasta és Banc Santander.

La CAM no arriba a aquesta situació neta de pols i palla. Al desembre va rebre una inspecció del Banc d'Espanya i va rebre un acta que li va obligar a elevar en més de mil milions la seva xifra de morosos. L'última taxa publicada és del 8,54%.

L'entitat ha arribat fins a aquí després de diverses fusions fallides. Ho va intentar amb Caixa Murcia i amb BBK, però va voler manar i no va aconseguir un acord. Després ho va aconseguir amb Cajastur, Extremadura i Cantàbria, però es va trencar in extremis. La seva obstinació per dirigir li ha portat a la pitjor de les situacions possibles.

La vicepresidenta del Govern, Elena Salgado, va destacar que la intervenció s'ha produït a petició de la caixa i no tindrà \"en absolut\" efectes als mercats. El secretari general de la Federació de Serveis d'UGT, José Miguel Vila, va demanar que aquests processos s'aprofitin per crear una banca pública, i el secretari d'Organització de Comfia-CCOO, Benito Gutiérrez, va reclamar la garantia de l'ocupació.

Convocatòria Social d'IU: 6 eixos revolucionaris per la sobirania popular

Avui dissabte 23 de juliol des de les 11:30 h està tenint lloc a l'Ateneu de Madrid (Carrer Prado 21), la trobada per a la presentació de la Convocatòria Social per part d'Esquerra Unida. La Convocatòria Social és, en expressió dels convocants, "una aportació a la lluita i a la mobilització per una alternativa social per sortir de la crisi i avançar en l'construcció d'un nou model de societat.

Segons els convocants, "volem construir entre tota la gent d'esquerres una nova agenda per al canvi social, un nou Programa Polític per a l'esquerra a Espanya, un programa que avanci decididament, també, en la defensa d'un nou model de democràcia econòmica i social, en la reforma del poder judicial, en un nou sistema electoral just, en la laïcitat de l'Estat, amb una plena separació d'aquest de les Esglésies i en una superació de les injustícies de gènere, en la perspectiva d'un procés constituent republicà "

Cayo Lara aposta per una democràcia real

El passat 4 de juliol, Cayo Lara, Coordinador federal, va oferir una roda de premsa a la seu federal amb els responsables d'Acció Política i de Proposta Programàtica, José Luis Centella i Marga Ferré, en la qual van definir la Convocatòria Social com un procés amb la col.laboració dels ciutadans "de cara a elaborar un programa electoral perquè la democràcia es posi al servei del poble.Serà un contracte que signarem i complirem amb tota la ciutadania ".

Els tres dirigents van detallar que en els pròxims mesos IU organitzarà "en tots els territoris i a tots els nivells assemblees obertes per convocar a joves, dones, organitzacions socials, professionals, sindicalistes i representants de la Cultura perquè ens facin les propostes necessàries que desemboquin en un programa per a la regeneració política i econòmica ".

Presentació de la convocatòria

5 milions d'aturats i aturades, milers de desnonaments, retallades socials i laborals demostren que la crisi generada per un sistema econòmic injust l'estem pagant la majoria social treballadora d'aquest país, un país on les sortides proposades des dels grups econòmics dominants, el BCE i el FMI i defensades pel Govern i el PP, ens pot portar a una situació de pèrdua de poder econòmic i democràtic de la majoria de la població.

Aquesta situació ha de canviar i ha de canviar ràpidament.Per això, la Convocatòria Social proposa unir esforços entorn a 6 revolucions que signifiquin canvis qualitatius i ràpids, perquè la sobirania popular s'exerceixi des del poble i no des de qui pretén empobrir a milions per salvar a uns pocs.

Proposem debatre entorn d'una revolució econòmica, una revolució democràtica, una revolució ambiental, una revolució per la igualtat, una revolució pels serveis públics i una revolució per la cultura.

Volem fer una trobada per debatre i proposar entorn a aquestes revolucions, perquè tenim idees i tenim les mans per fer-les.Però hem de fer-ho juntes, entorn a dues preguntes clau: quins canvis són els més necessaris avui?i com anem a implementar aquests canvis?

Per sentir a molts i moltes sobre aquests temes us convidem a venir a aquest acte-presentació en el qual comptarem amb veus del món sindical, juvenil, dones, defensors dels serveis públics i d'una altra cultura.

CINC CIBER-ACCIONS PER DIFONDRE:

Des del correu electrònic pots:

1-Reenvia aquest text com a correu d'invitació.

Si tens Facebook:

2-Pots convidar els teus amics i amics a l'acte:
www.facebook.com / esdeveniment.php?propietat = 186855091374625

Si tens Twitter:

3-Pots escriure comentaris amb el hashtag # Convocatòria

Si tens web o blog:

4-Posar el banner de la Convocatòria Social:
Rectangular: www.esquerra-unida.és / ftp / convocatoria_home.png
Quadrat: www.esquerra-unida.és / ftp / convocatoria_dentro.png
Mentre preparem la web de la Convocatòria Social pots enllaçar a:
www.esquerra-unida.es/taxonomy/term/558
On trobaràs informació sobre la Convocatòria.

5-Ens ajudaria que escrivissis un article sobre la Convocatòria Social i difonent l'acte.

Com en altres ocasions, depenem en gran mesura del nostre treball ciber-militant per difondre la presentació de la Convocatòria Social. Moltes gràcies per la teva ajuda!

Més informació: Izquierda Unida

A 10 anys de l'assassinat de Carlo Giuliani


El 2001, durant una manifestació del moviment altermundialista contra la Cimera del G8 a Gènova, la policia italiana va assassinar a l'activista Carlo Giuliani.

Carlo Giuliani (14 de març de 1978 - 20 juliol 2001) va ser un activista italià simpatitzant del moviment antiglobalització. Es va fer conegut públicament com a conseqüència de la seva mort durant un dels disturbis de la Contracimera del G8 a Gènova: Va rebre un tret efectuat per un carabiner i va ser atropellat pel vehicle de la policia al qual havia estat atacant.

Les circumstàncies de la seva mort i la investigació subsegüent van generar una gran polèmica internacional, i actualment continuen sent discutides.

Transcorreguts 10 anys des de les manifestacions amb motiu de la cimera del G8 a Gènova, les investigacions i els judicis han estat escassos, les autoritats italianes segueixen sense condemnar i oferir una disculpa pública pels maltractaments infligits als manifestants, ha declarat Amnistia Internacional en demanar a Itàlia que reforci les mesures contra l'ús de la força arbitraria i abusiva per part de la policia.

"Les víctimes i les seves famílies mereixen una disculpa", ha manifestat Nicola Duckworth, directora del programa d'Amnistia Internacional per a Europa i Àsia Central.

"Itàlia no ha dut a terme una investigació independent, exhaustiva i efectiva sobre l'actuació policial durant les manifestacions de juliol de 2001. Com a conseqüència, 10 anys després, la brutalitat manifestada als carrers de Gènova ha quedat impune en gran mesura."

Més de 200.000 persones van participar en manifestacions antiglobalització convocades a Gènova durant la cimera del G8 de 2011.

Encara que la gran majoria va protestar pacíficament, en algunes manifestacions es van registrar actes violents que van causar un nombre significatiu de ferits i importants danys a la propietat.

Durant la manifestació l'activista Carlo Giuliani va ser abatut per trets d'un agent de policia.

Una considerable quantitat d'informació mostra que els manifestants van patir maltractaments policials durant les manifestacions de carrer, però també a l'escola Armando Díaz, que s'utilitzava com a dormitori, i al centre de detenció temporal de Bolzaneto.

La tortura en el crim constitueix en la legislació nacional italià. Per això, els agents que puguin haver infligit tortura a manifestants no han estat acusats d'aquest delicte. És més, l'enjudiciament de molts dels delictes comuns imputats als agents ha prescrit, el que ha portat a una situació d'impunitat.

Les autoritats italianes tampoc han establert mecanismes efectius per prevenir l'ús arbitrari i abusiu de la força per part de la policia, ni han adoptat mesures concretes per garantir la investigació i el processament de tots els agents encarregats de fer complir la llei sospitosos de tortura, ús excessiu de la força o altres violacions de drets humans.

"Des de la cimera de Gènova de 2001, Itàlia ha passat 10 llargs anys sense fer que les seves forces policials rendeixin comptes davant la llei pels delictes comesos contra els manifestants", ha afirmat Nicola Duckworth.

Itàlia encara no ha ratificat el Protocol Facultatiu de la Convenció contra la Tortura, ni ha establert un mecanisme preventiu nacional independent per a la prevenció de la tortura i els maltractaments en l'àmbit nacional.