dilluns, 31 de gener de 2011

Israel defensa Mubarak i amenaça a ses "democràcies" aliades

El president d'Israel, Shimon Peres, ha estat el primer dirigent sionista a manifestar descaradament el seu suport al dictador egipci, Hosni Mubarak, en expressar la seva posició sobre la revolta egípcia: "Sempre hem tingut i tenim gran respecte pel president Mubarak. No diem que tot el que faci sigui correcte, però va fer una cosa per la qual li estem agraïts: Mantenir la pau a l'Orient Mitjà", interpretant com a pau la repressió i els crims contra el seu poble del titella de l'OTAN i soci d'Israel.

Això ha afirmat Peres en una cerimònia a sa residència oficial en l'acte de recepció de credencials de nous ambaixadors, segons ha informat l'emissora de ràdio de l'Exèrcit israelià. Peres ha insistit que un règim fanàtic i religiós a Egipte -com el sionista i racista que ell governa- no serà millor que la falta de democràcia, com ja passa a Israel i les plutocràcies de l'OTAN.

Es tracta de la primera vegada, des que el passat dimarts començaran les multitudinàries protestes a Egipte, que un alt càrrec israelià dóna suport a un o altre bàndol.

Segons informa avui el diari Haaretz, Israel ha demanat a EUA, la Xina, Rússia i diversos països europeus que baixin el to de les seves crítiques a Mubarak per preservar l'estabilitat a la regió.

Por a l'ascens dels Germans Musulmans

Fonts oficials no identificades citades pel rotatiu van assenyalar que el Ministeri d'Afers Exteriors israelià va enviar el dissabte un comunicat a diverses de les seves ambaixades, per demanar als ambaixadors que facin èmfasi davant les autoritats locals de la importància que per a Israel té l'estabilitat a Egipte.

Mubarak és el principal soci d'Israel a la regió i la seva col.laboració és essencial per mantenir el bloqueig sobre la franja de Gaza i aïllar el moviment islamista Hamàs, que governa aquest territori palestí.

Israel tem que la seva caiguda pugui donar lloc a l'ascens al poder dels islamistes Germans Musulmans, el que contempla com un important risc estratègic.

El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ja va alertar aquest diumenge que cal garantir el manteniment de la pau amb Egipte, governi qui governi al Caire.

"Els nostres esforços se centren en mantenir l'estabilitat en la nostra regió", va expressar el cap de l'Executiu, que va afegir que la pau entre Israel i Egipte "ha continuat durant més de tres dècades i és el nostre objectiu garantir que aquestes relacions continuïn amb qualsevol esdeveniment que tingui lloc".

Les oligarquies demanen "contenció" i "diàleg"

Netanyahu va declarar als membres del seu Gabinet que és moment de mostrar "responsabilitat, temprança i màxima consideració" i els va demanar màxima cautela.

La secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va instar ahir el Govern egipci a iniciar un procés de diàleg amb l'oposició per garantir una transició a "una democràcia real", sense especificar si es referia a quelcom com el que han fet a l'Afganistan i l'Iraq.

Des d'Europa s'ha demanat també a Mubarak contenció amb els manifestants i la introducció de "reformes". Mahmoud Wagdi ha estat nomenat com a nou ministre egipci de l'Interior per Mubarak, segons Xinhua.

"Els (nord) americans i els europeus s'estan deixant-se portar per la seva opinió pública i no estan tenint en compte els seus interessos reals",
va dir al Haaretz un alt càrrec israelià.

"Encara que critiquin a Mubarak han de fer que els seus amics sentin que no estan sols. Jordània i Aràbia Saudita estan veient les reaccions d'Occident, com tot el món està abandonant a Mubarak, i això tindrà serioses implicacions", va advertir.

8 detinguts -3 alcaldes, regidors i empresaris- a Galícia per corrupció

Vuit persones han estat detingudes per presumpta comissió de delictes contra l'Administració Pública, com a tràfic d'influències, prevaricació i suborn, així com de falsificació en documents. Entre els arrestats hi ha l'alcalde José Manuel Traba (foto) i dos regidors de Fisterra del PP; l'alcalde de Cee, Ramón Ramiro Vigo, un independent recolzat pel PSOE, i l'alcalde de Mazaricos, José Manuel Santos, també del PP.

En total s'han realitzat vuit registres, entre els quals es troben els tres ajuntaments esmentats i altres de caràcter domiciliari. La Policia Nacional encara es troba en els consistoris ja que les inspeccions encara no han acabat, informa TVE.

L'alcalde de Cee continua detingut a l'interior de l'ajuntament, on agents de la Policia estan examinant la documentació intervinguda. Així ho ha confirmat el regidor Daniel Oca, del BNG, en l'oposició municipal, a Efe.

A les portes del consistori han apostat sis policies que impedeixen el pas. Un total de cinc furgons policials, amb uns quinze agents, es mantenen aparcats a les proximitats de l'edifici.
L'operació està oberta

L'Operació Orquestra l'ha dut a terme la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Prefectura Superior de Policia de Galícia amb seu a la Corunya.

Aquesta operació, ordenada pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Corcubión i dirigida per l'Audiència Nacional, està oberta i no es descarten noves detencions. A més, s'ha decretat el secret de sumari.

Segons informa La Veu de Galícia, en els registres la Policia Nacional ha buscat informació relacionada amb una empresa constructora de Muxía per adjudicacions públiques a la Costa da Morte.

El PSOE demana "respecte institucional"

A més han estat detinguts tres industrials de la zona. Els ajuntaments de Fisterra i Mazaricos estan governats pel PP i el de Cee, per un independent recolzat pel PSOE.

El secretari general dels socialistes gallecs, Pachi Vázquez, ha ofert "la màxima col.laboració amb la Justícia" ja que "és la nostra obligació".

A més, ha demanat "respecte institucional" per a tots els consistoris i ha assegurat no saber el perquè de l'operació.

EUiA recolza la revolució a Egipte

Dissabte al vespre, unes 200 persones es van concentrar a la Pl. Sant Jaume de BCN per a donar suport a la revolució que s’està produint a Egipte i també per denunciar la repressió que Mubarak està exercint contra el poble egipci, que ja ha produït més d’un centenar de morts i milers de ferits.

La responsable de Solidaritat i Pau d’EUiA, Àngels Tomás, va participar en la protesta juntament amb integrants de la Comunitat Palestina a Catalunya i la seva presidenta, Salam Almaslamani, i amb diversos membres de la Plataforma Aturem la Guerra.

Els ciutadans egipcis a Barcelona van cridar “Ves-te’n Mubarak” i “Egipte lliure” i van demanar que s’estigui alerta i que les autoritats catalanes i espanyoles pressionin al govern egipci.

L'Ateneu Roig també a Badalona

Amb l'objectiu de convertir-se en un espai de trobada generacional, cultural i molt dinàmic, així ha ha nascut l'Ateneu Roig de Badalona. Un espai de producció, difusió i dinamització cultural que surt de l'iniciativa d'un grup de persones, procedents de l'Associació de Veïns de Sant Mori de Llefià, amb la inquietud de desenvolupar un projecte cultural fet des del mateix barri.

"Fugim d'una cultura d'elit, volem fomentar la cultura de barri, amb el que sabem fer nosaltres mateixos, impulsar la creativitat dels propis veïns i veïnes que agafa des de la cuina fins a tallers d'arracades, presentació de llibres i col·loquis" va explicar la seva presidenta, Rosa Bofill.

El sentit d'aquest nou espai va molt més enllà. La idea, segons els seus promotors és la de recuperar la tradició i el sentit dels ateneus populars que van néixer arran de la Revolució Industrial, d'uns moments en què l'ensenyament, per exemple, no estava a l'abast de la classe obrera. D'aquesta manera, i en un context de crisi econòmica, els seus responsables volen recuperar la idea de la tasca col·lectiva per fer front als problemes. A l'Ateneu Roig, situat a Llefià es podran fer activitats, compartir espais, compartir temps i coneixements.

Exposicions, i altres activitats

De moment a l'Ateneu ja es pot visitar una exposició anomenada Roig i Violeta, un homenatge a les dones lluitadores de l'Associació Cultural Roig. El mateix dia de la inauguració, el passat divendres, també es va portar a terme la primera activitat. Un cinefòrum del documental GUERRA DEL AGUA i un sopar bolivià. "La idea es obrir el centre a totes les entitats, i tota la gent que tingui idees, per configurar l'agenda d'activitats" va explicar el vicepresident de l'Ateneu Roig Badalona, Jordi Garcia.

També foren presents membres de la Fundació Pera Ardiaca, del PCC, i el representant d'EUiA al Partit de l'Esquerra Europea i president de Dempeus per a la Salut Pública, el Dr. Antoni Barbarà.

De moment l'Ateneu ja compta amb espai de lleure, sales de reunions i aquesta participació en la programació d'agenda, però està previst també crear un espai WI-FI, i una publicació, entre altres coses. De moment es pot seguir la seva activitat a la seva pàgina web.

Per què tot això sigui possible, l'Ateneu necessita tenir socis, tothom pot formar part d'aquest ateneu, només ha d'adreçar-se als seus responsables i pagar un quota molt econòmica. La seu de l'Ateneu comparteix espai amb l'AV Sant Mori aprofitant la seva remodelació i l'ampliació de les seves dependències; està situat a la carretera antiga de València, 60 A, de Badalona.

CCOO i UGT: "L'acord de pensions és una reconducció substancial de les propostes del Govern"

"Amb l'acord de pensions, CCOO i UGT han aconseguit -en paraules de Fernando Lezcano, portaveu de CCOO- jugular la pretensió del Govern de fer obligatòria la jubilació als 67 anys". En la mateixa lògica, Carlos Bravo, responsable de Seguretat Social i representant de CCOO a les negociacions en matèria de pensions, ha afirmat que "els sindicats han aconseguit una reconducció substancial de les propostes del Govern". Foto: Carlos Bravo i Fernando Lezcano en la roda de premsa.

Així ho han afirmat en roda de premsa, en la qual els secretaris confederals de Comunicació i de Seguretat Social de CCOO i d'UGT han explicat l'acord assolit amb el Govern en matèria de pensions.

L'acord en matèria de pensions ha estat valorat pels responsables sindicals i, fins i tot, han realitzat una crida al PP i als partits polítics de l'esquerra a sumar-se a l'acord, un cop CCOO i UGT han aconseguit durant la negociació "neutralitzar, reconduir i reorientar" les mesures que pretenia imposar l'Executiu en matèria de pensions.

Els sindicats han aconseguit "corregir considerablement" la posició del Govern, de manera que, segons el parer de Fernando Lezcano, per entendre la importància i dimensió de l'acord cal "establir les comparacions amb el que pretenia imposar el Govern". El portaveu de CCOO ha estat rotund al respecte: "Estava en joc la viabilitat i el futur de les pensions, i "hem aconseguit jugular la pretensió de fer-la obligatòria la jubilació als 67 anys".

Un acord que enforteix el sistema de pensions i l'equitat del mateix


Carlos Bravo, secretari confederal de Seguretat Social de CCOO, que ha participat en les negociacions juntament amb Carmen López, la seva homòloga de l'UGT, ha estat també categòric quan ha afirmat que CCOO i UGT han "reconduït substancialment les propostes del Govern". "És un acord coherent que aborda una reforma en la lògica que necessita el sistema de pensions", va afegir, "i que respon als reptes futurs en matèria demogràfica i de finançament".

Segons va explicar Bravo: "La lògica d'aquest acord no és la retallada de drets", i sí poder parlar d'un nou sistema d'accés a la jubilació, subratllant que més de la meitat dels treballadors i jubilats podria seguir retirant als 65 anys, i no tots als 67 anys com pretenia l'Executiu. També va assenyalar que hi haurà jubilació anticipada als 63 anys, sense necessitat que hi hagi un acomiadament o d'estar en situació d'atur, ja que aquesta opció es consolida com un dret individual i subjectiu: "L'edat de referència per a jubilar-se seguirà sent els 65 anys", ha conclòs.

Segueix la negociació


L'acord de pensions és l'element més destacat, però no l'únic, al qual s'han referit els responsables sindicals. Així, Fernando Lezcano va començar la seva intervenció en la roda de premsa destacant que "sense la iniciativa de CCOO i UGT presentada a la primavera de 2009, amb vista a assolir un gran pacte d'Estat, no es pot entendre el principi d'acord global assolit amb el Govern", del qual ha assenyalat que estan pràcticament ultimades les matèries relatives a pensions, negociació col.lectiva i la recuperació de les prestacions dels aturats sense altres ingressos.

Aquestes tres qüestions "prioritàries", segons va explicar, a les que s'incorporaran referències als empleats públics, la política industrial o les polítiques energètiques, entre altres, i que s'abordaran en Taules de negociació específiques, constituiran el contingut d'una declaració global en la qual es presentarà l'acord, després de la seva aprovació pels màxims òrgans de direcció de CCOO i UGT el proper 1 de febrer.

Finalment, s'ha referit a la reforma laboral, de la qual ha dit que ha perjudicat a les persones, recordant que "seguirem la batalla", i que en breu es podrà iniciar la recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular.

Vagues i protestes paralitzen Grècia

Una nova onada de vagues i protestes contra l'estratègia del govern començarà avui dilluns a Grècia i paralitzaran el transport públic a Atenes. Els treballadors del metro van declarar una vaga de 24 hores, i entre les 9 i les 14 s'interromprà la circulació d'autobusos. Els sindicats de transport sostindran una reunió per decidir com prosseguir amb les vagues que van començar el passat desembre.

Els sindicats del transport acusen el govern d'adoptar una postura falsa en les negociacions sobre la reforma en el sector i d'ignorar les exigències dels treballadors.

El govern planeja reduir el nombre d'empreses de transport, reduir el salari dels treballadors i disminuir la subvenció estatal. A més, segons la reforma, a partir de febrer el preu del transport públic per als ciutadans pujarà en un 20-40%.

Els treballadors de l'Institut de seguretat social (IKA) i els metges planegen iniciar la vaga el dimarts, 1 de febrer, i organitzar una manifestació davant del Ministeri de salut pública. Avui dilluns els sindicats farmacèutics decidiran si se sumen a la vaga.

El govern redueix els ingressos en el sector de salut pública i promou la liberalització de les anomenades "professions tancades", el que significa cancel.lació d'alguns privilegis per estimular la competència laboral i el creixement econòmic.

A partir del maig del 2010 l'executiu de Grècia es va veure obligat a prendre mesures rígides com la liberalització de professions tancades, la reforma del transport i de la seguretat social a canvi de l'ajuda financera del Fons Monetari Internacional (FMI) i l'Unió Europea de 110.000 milions d'euros.

Aristide és a Cuba i vol tornar a Haití

L'expresident haitià, Jean Bertrand Aristide, que roman en exili forçós des de 2004, es troba a Cuba per raons mèdiques, segons va confirmar Inmaculada Nervil, directora de la Casa de Germanor Haitiana-Bolivariana i membre del Moviment Unit Socialista Haitià que pressiona pel retorn del expresident a la nació caribenya al febrer.

"Es troba a Cuba per raons de sa visió. Els metges sud-africans (on es trobava fins el seu viatge a Cuba) van aconsellar que havia de rebre tractament en un clima tropical", ha afirmat Nervil, que va dir haver-se comunicat amb els assessors de l'expresident.

L'activista haitiana-veneçolana ha afirmat a més que els moviments socials aprofitaran la seva estada en un país membre de l'Aliança Bolivariana dels Pobles de La nostra Amèrica (ALBA) per instar els governs pertanyents al bloc que exigeixin al president haitià, René Préval, que renovi el passaport d'Aristide, permetent així el seu retorn a Haití.

"La Constitució proclamada el 1987 diu que cap haitià pot romandre a l'exili", ha afirmat Nervil, que considera que Préval "té l'obligació de permetre la renovació del passaport d'Aristide, que és l'única raó que impedeix el seu retorn".

Setmanes enrere el mandatari va expressar que es trobava a punt per tornar, quan l'hi permetessin.

Vetlla pel retorn


Així mateix, va anunciar que es projecta l'organització de vigílies tant a Caracas com a Puerto Príncipe per demanar el retorn del popular líder haitià: "A partir del 7 de febrer esperem el retorn d'Aristide. Aquesta és una data emblemàtica per a nosaltres, ja que és el dia en que, en el 1990, es va produir la sortida del poder del dictador (Jean Claude Duvalier) a Haití", ha afirmat.

Nervil va advertir a més sobre les "campanyes mediàtiques" i els "jocs de l'imperi" a través dels quals s'intenta instal.lar la idea que el retorn de l'expresident, del partit Fanmi Lavalas que està proscrit, podria produir un caos: "Així ho va difondre l'ONG adscrita a l'ONU, Caleta Haití", va dir.

Egipte: Fugues de les presons i cadàvers amuntegats

Desenes de cadàvers jeien a terra prop d'una presó al Caire al matí d'aquest diumenge, quan un motí va tenir lloc a la nit i hi va haver trets durant la fugida dels presoners, s'ha sabut d'una font dins dels serveis de seguretat, que no va poder aclarir les circumstàncies de les morts i es limita a citar "trets efectuats des de l'interior i fora de la presó", Abu Zaabal.

La presó d'Abu Zaabal està situada en una zona desèrtica a la carretera des del Caire a Alexandria, 100 quilòmetres al nord de la capital. Diversos casos de presons abandonades i fugides massives s'han registrat a tot el país des del començament de la revolta sense precedents contra el règim de Hosni Mubarak en el poder des de 1981.

Milers de presos s'escaparen de la presó per la nit, després d'un motí a la presó de Wadi Natron, 100 km al nord del Caire, durant la qual es van apoderar de les armes dels guàrdies de la presó, d'acord amb la mateixa font.

Entre els presos hi ha presos polítics i islamistes així com delinqüents comuns.

Trenta-quatre membres, inclosos els dirigents de la Germandat Musulmana, la primera força d'oposició, arrestats dijous, també van ser capaços de sortir d'aquesta presó, segons l'advocat de la Germandat Abdel Moneim Abdel Maqsood.

Comunicat de Ahmed Sa'adat des de la presó de Nafha

En resposta a les últimes negacions de responsabilitat pel segrest del camarada Ahmed Sa'adat, secretari general del Front Popular per l'Alliberament de Palestina, per Tawfiq Tirawi, Saadat ha fet la següent declaració des de la seva cel.la d'aïllament a la presó de Nafha, centrant-se en la responsabilitat no només de Tirawi, ans de l'ANP en el seu conjunt, i la seva política de cooperació en seguretat amb els ocupants israelians:

Comunicat del Camarada Sa'adat: La cooperació transnacional sobre la seguretat de l'Autoritat Palestina és responsable de la meva detenció. "La meva posició sobre els detalls que es van comunicar sobre la meva detenció, el 15 gener 2002, és que l'Autoritat Nacional Palestina és responsable de la nostra detenció i el nostre empresonament i del crim de l'acceptació de l'acord per empresonar-nos a Jericó i després, més tard, el nostre trasllat de la presó de Jericó, al març de 2006.

Aquest acord sobre Jericó era il.legítim i sobre tot per a mi [l'empresonament de Sa'adat va ser considerada infundat i il.legal pel Tribunal Superior de Palestina]. Reflecteix la política de cooperació per a la seguretat i l'acceptació per l'AP, en que els seus òrgans de seguretat juguen el paper dels agents per protegir la seguretat d'Israel.

Hi ha tants exemples de lluitadors per la llibertat que van sacrificar les seves vides i la seva llibertat com preu d'aquesta política, incloent-hi els elements de resistència procedents d'Al Fatah. Com ja he dit en el passat, el principal responsable de la meva detenció és Iàsser Arafat i tots els caps de seguretat van estar involucrats en una o altra manera en el procés d'arrest i detenció, incloent-hi Tawfiq Tirawi. Va participar en l'engany i va ser un dels que va orquestrar aquest frau per arribar a la meva detenció, tenint darrere de l'escenari els arranjaments per a la meva detenció.

El que em preocupa és la continuació de la mateixa política amb l'slogan del respecte de les obligacions dels acords vergonyosos que no tenen cap valor amb l'ocupació. Això significa que els lluitadors per la llibertat encara estan pagant el preu del crim d'acords, en matèria de seguretat i la cooperació de seguretat, amb l'ocupació. El que em preocupa més no és la condemna de qualsevol persona en particular, sinó el camí que segueix en peu i encara ofereix serveis gratuïts a les forces d'ocupació contra la resistència palestina.

Ahmed Sa'adat, secretari general del Front Popular per l'Alliberament de Palestina, des de l'aïllament a la presó de Nafha.

Mubarak, titella sanguinari de l'OTAN

El president egipci, Hosni Mubarak ha governat durant 30 anys Egipte, el país més poblat del món àrab, amb mà de ferro i actuant en política exterior com a mediador de l'Orient Mitjà. Igual que altres estadistes àrabs, Mubarak va ser un militar que va canviar les armes per la política.

Nascut el 1928 al Delta del Nil, es va fer pilot de combat i el 1973 va exercir un important paper durant la guerra del Yom Kippur contra Israel com a cap de la Força Aèria egípcia.

Va ocupar aquest càrrec fins a 1975 quan el president Anuar el Sadat va nomenar el seu vicepresident. El 1981, l'assassinat de Sadat va convertir sobtadament en president.

Des de llavors, Mubarak ha governat ininterrompudament Egipte durant gairebé tres dècades en què es va centrar en garantir la seguretat del país i la pau a l'Orient Mitjà, alhora que s'assegurava la seva permanència en el poder.

Home d'ideologia indefinida i sense un especial carisma, va recollir el llegat del seu antecessor, Anuar el Sadat, amb el propòsit de convertir-se en el principal catalitzador de l'Orient Mitjà i mantenir la pau amb Israel.

Amb aquesta política i amb l'ajuda dels Estats Units va aconseguir llaurar-se una reputació com a estadista i convertir-se en l'aliat d'Occident a la regió.

A l'interior del país, va exercir un control ferri, ajudat per la Llei d'Emergència, vigent durant tot el seu mandat. Aquesta llei va adquirir justificació quan amb ella es va aconseguir contenir l'onada de terrorisme islàmic que va sacsejar Egipte en els anys 90, però també li va servir a Mubarak per escombrar l'oposició política al seu règim.

Amb l'excusa de la lluita contra el terrorisme, la Llei d'Emergència permetre suspendre les llibertats de premsa i associació, va ampliar els poders dels òrgans de seguretat i anul.lar drets civils i polítics com el dret a la vaga, o ser assistit per un advocat en cas de ser detingut.

En matèria econòmica, Mubarak va continuar amb la liberalització econòmica, però sense tocar els subsidis als productes bàsics per garantir la pau social.

Egipte va viure durant anys una etapa d'estabilitat política i econòmica en la qual les eleccions es van reduir a una ratificació del governant Partit Nacionalista Democràtic (PND).

No obstant això, a poc a poc, la manca de llibertats polítiques, la corrupció, les creixents diferències socials i la pobresa (prop del 40% dels 80 milions d'egipcis viuen amb menys de dos dòlars al dia, segons estadístiques internacionals) van fer que les forces d'oposició hagin guanyat terreny.

Progressar en especial els Germans Musulmans, un grup il.legalitzat però semitolerado pel Govern. La repressió de l'islamisme i l'obstinació de Mubarak a mantenir la pau amb Israel, també li van valer l'enemistat de molts egipcis.

El 2005, Mubarak-pressionat, segons sembla, pels EUA-va donar senyals d'una tímida obertura i va permetre la concurrència de diversos candidats a les eleccions presidencials, una novetat, tenint en compte que fins llavors ell era l'únic candidat i era elegit mitjançant un plebiscit.

Així, en les eleccions presidencials de 2005, els egipcis van tenir la possibilitat de votar a un altre president, encara que el 88,5 dels que van acudir a les urnes (només va votar el 23 per cent de l'electorat) van optar per seguir amb Mubarak.

En les eleccions parlamentàries celebrades a finals de 2005, però, els Germans Musulmans-que es van presentar com a independents-van obtenir un històric 20%.

Cinc anys després, al desembre de 2010, el partit de Mubarak va tornar a guanyar els comicis legislatius amb 420 escons, els independents van obtenir 70 i l'oposició integrada per diversos partits es va fer amb catorze.

El passat 25 de gener, va començar a Egipte una onada de protestes-inspirades en la revolta de Tunísia i convocades via internet-en demanda de reformes polítiques i econòmiques i de la dimissió de Mubarak.

Mubarak ha imposat el toc de queda i en el seu discurs més recent ha anunciat el canvi de govern i promès reformes, però no ha expressat cap intenció d'abandonar el poder.

Un veí de Vilafant denuncia que la seva germana és un nadó robat

"Els meus pares sempre han sabut que la meva germana no havia mort sinó que els l'havien robat", diu en Ricardo López. Ell és un dels demanants dels gairebé 300 casos de "nens robats" que aquest dijous van presentar-se davant la Fiscalia de l'Estat. El seu cas es remunta a l'any 1963 quan la seva mare va arribar a Vilafant provinent de Màlaga i, als tres dies de ser aquí, es va posar de part a l'antic Hospital la Caritat de Figueres. Foto: El president d'Anadir, Antonio Barroso (esquerra), presenta la denúncia col.lectiva a la Fiscalia General.

"La nena va néixer a les deu del vespre del 27 de març d'aquell any i els van dir que tot havia anat bé", explica. Fins i tot, la seva mare va sentir plorar la criatura durant la nit des d'una habitació propera, on l'havien instal·lat. "El matí una monja i un capellà els van dir que la nena havia mort i que no la podien veure, tot i les exigències del meu pare, per evitar-los dolor i que ja l'havien enterrat en una fossa del pati de l'hospital", explica. Així va començar, diu, la troballa del registre civil "fals" i les incerteses.

"Eren altres èpoques i l'Església s'havia de respectar", explica en Ricardo. I és que durant anys van intentar investigar què havia passat "però no tenien diners per assumir-ho". L'any 1993 van anar al programa Quién sabe dónde on, diu, van trobar un certificat d'un bateig amb dades que corresponien i on constava com a mare una dona anomenada Clara Martin Prieto, "precisament, el nom que apareixia com el de la meva mare al registre, en lloc de Carmen, que és com es diu i una nena sense nom".

També constava al registre que la critatura tenia sis mesos "en lloc de nou". Després d'això, no gaire res més. "Una treballadora de l'hospital els va dir als meus pares que tenien raó però no hem trobat ningú més amb un cas semblant a la ciutat", assegura en Ricardo. El temps va anar passant i, l'any passat, va decidir unir-se a l'associació Anadir. Espera que, través de la demanda conjunta, pugui accedir a les proves que li fan falta. I és que va demanar al Registre Civil de Vilafant -on viu- l'accés al de Figueres per trobar documentació relativa als anys 1962, 1963 i 1964 per poder trobar casos similiars assistits pel mateix metge però, tal com consta al document que ens mostra, li van denegar per falta de proves.

El pare d'en Ricardo va morir sense haver obtingut resultats, tot i que la seva mare segueix viva. Diu recordar que ell li va explicar com a la sortida de l'hospital li van reclamar els diners que costava l'enterrament a la fossa de l'Hospital. "Li van reclamar! Després de dir-los que no podien veure el cos", exclama.

En Ricardo té prevista una reunió amb responsables de l'actual Hospital de la ciutat. "Sé que els que hi ha ara no hi tenen culpa però necessito documentació", assegura. Vol trobar respostes al fet que canviessin el nom de la seva mare al registre, que hi aparegués que la criatura tenia sis mesos en lloc de nou i el perquè de certificar una mort sense que mai poguessin veure el cadàver. Encara té l'esperança de poder conèixer algun dia la seva germana.

La investigació conjunta que demanen els afectats li ha obert una escletxa per seguir creient. També espera que el seu cas obri la porta a trobar altres persones de Figueres o de la zona que estiguessin en una situació similar i descobrir la veritat de l'entremat que podria haver significat la sostracció de milers de nadons acabats de néixer arreu d'Espanya, entre els anys 40 i 90.

I és que Anadir calcula que hi podria haver fins a 300.000 nens robats a tot l'Estat. Segons el seu advocat, Enrique Vila, el primer període va començar als anys 40, quan "agafaven els nens de dones republicanes que estaven empresonades". Després, durant la dècada dels 50, diu, s'hauria convertit en una mena de trama "mafiosa" i amb finalitats econòmiques que es va allargar fins als anys 90.

Anguita: "Amb el que aqui s'està robant..."

"En un àmbit de persecució del frau, em sembla molt bé que s'abordi el tema de les pensions parlamentàries. I si cal retallar-les, d'acord. Però fixar-se només en aquest tema, tenint en compte el que aquí s'està robant, em sembla indecorós", assegura Julio Anguita, ex coordinador general d'Izquierda Unida. Anguita és un dels pocs que ha renunciat expressament al complement de pensions al qual diputats i senadors tenen dret. Un complement, que recorda Anguita, es va pensar "per a diputats que havien patit la repressió de la dictadura: Era una manera de que tinguessin una pensió digna".

Després d'estar més de 8 anys com a parlamentari per IU, Anguita va enviar una carta per renunciar a la pensió parlamentària i en aquests moments rep la de mestre d'escola.

L'exalcalde de Còrdova reitera una i altra vegada que ell està a favor de revisar les pensions dels diputats, "en el marc d'una revisió total".

Fixar-se només en les pensions dels diputats és farisaic

"Hi ha tant i tant on ficar mà, tant bisturí per utilitzar, que fixar-se en aquest petit gra, que sens dubte ho és, doncs em sembla, com a menys, farisaic", explica.

"Ficar mà al capital"

I aquesta revisió, "tenint en compte la situació en què estem i la manca total d'ètica en el que és la vida econòmica", passa, segons Anguita, per "ficar mà" als llocs "on està privilegiat el capital".

"Cal tocar els grans privilegis que tenen els consells d'administració, el tema de la banca o l'SICAV (la societat d'inversió de crèdit variable)", subratlla, per després llançar una reflexió: "És que ningú s'escandalitza que un futbolista guanyi el que guanya?".

"Mentre això estigui així, centrar-se exclusivament en aquestes pensions em sembla escandalós, per no dir una altra paraula més dura. I jo he predicat amb l'exemple", subratlla Anguita.

"Si no estem disparant contra una petita peça de caça i ens estem oblidant dels elefants", assevera aquest jubilat i militant de base de IU.

Els ingressos dels expresidents

Julio Anguita es mostra especialment bel.ligerant amb els expresidents del Govern i les seves múltiples ingressos. Una cosa que per ara seguiran mantenint, després del bloqueig de PSOE i PP a la proposta d'IU limitar les pensions vitalícies.

"Aquí ningú s'ha escandalitzat que el senyor González guanyi 80.000 euros com a president i altres 80.000 com a membre del Consell d'Estat al que els expresidents del Govern automàticament passen. I el mateix passa amb el senyor Aznar", explica l'exdirigent del PCE.

A més, Anguita recorda també la seva pertinença als consells d'adminstració d'Endesa i Gas Natural Fenosa, el que "és un escàndol, sobretot en l'època en la que estem vivint, amb l'atur que tenim, amb la reducció de les pensions, amb la baixada del sou als funcionaris...".

Albiol critica la paralització del TRAM a Castelló

La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, ha anunciat que demanarà a Les Corts la compareixença del Conseller d’Infraestructures, Mario Flores, per a exigir-li celeritat amb la posada en marxa del TRAM a la Plana Alta i a la Plana Baixa. Albiol apunta que la realitat és que ja hauria de funcionar el TRAM entre Castelló, el Grau i Benicàssim i entre Castelló, Almassora, Vila-real i Borriana: “Van prometre aquesta infraestructura per al 2010, però a hores d’ara sols està funcionant el trajecte entre la UJI i el Parc Ribalta”.

La diputada d’Esquerra Unida considera que el Conseller ha de donar explicacions de “per què en aquests moments sols s’estan fent les obres del trajecte que va entre Castelló i el Grau, però no se sap res de la connexió amb Benicàssim, i res d’Almassora, Vila-real i Borriana”. “El Partit Popular es dedica a fer promeses que després no pot complir, perquè la seua nefasta gestió econòmica fa que no tinguen ni un duro per a aquesta infraestructura”, afegeix Albiol.

Albiol considera que ampliar el projecte fins a Orpesa i el Grau de Borriana “estaria molt bé, però de moment és una utopia, ja que en sis anys només han posat en funcionament un trajecte d’un kilòmetre i mig”, i per això anima al Consell a que “es deixen d’anuncis pre electorals per fer-se propaganda i que es posen a treballar per a que al menys la primera fase estiga en funcionament abans de que s’acabe el 2011”.

Alternativa per Castellbisbal presenta els candidats

Alternativa per Castellbisbal ha celebrat l'acte de presentació de candidats a les properes eleccions municipals, a l'auditori Pau Casals del municipi vallesà. Una delegació d'EUiA Sabadell, encapçalada pel responsable d'organització local, Fulgencio Cánovas, va assistir com a convidada a l'acte. Amb un auditori pràcticament ple, l'ex-alcalde Joan Playá va intervenir explicant com van ser els inicis d'Alternativa fa 20 anys, la seva constitució com a partit, la situació del poble en aquells moments i el treball realitzat pel seu equip. Foto: F. Cánovas.

La regidora Mercè Caraltó, al seu torn, va donar comptes sobre el control de la gestió del govern municipal des de l'oposició. En un exercici d'autocrítica va reconèixer l'error d'haver donat per guanyades unes eleccions, cosa que no es tornarà repetir, va afirmá.

Jordi Marzo va destacar com, malgrat l'increment notable en els impostos per part del consistori, aquest es troba a la vora de la fallida. Marzo va aportar dades concretes de les pujades: IBI 60%, IAE 200%, taxa de manteniment del cementiri 400%, així com el lloguer d'una nau industrial per a la brigada d'obres que té un cost mensual superior a 21.000 €.

Seguidament es va projectar un vídeo titulat "I ara, qué?" en què es relatava, de manera senzilla però encertada els motius per votar Alternativa per Castellbisbal.

Xavi Docampo, despres d'una breu autobiografia, va reivindicar la política com a eina per transformar i millorar el món i, quin millor lloc per començar que Castellbisbal?

L'acte va concloure amb la intervenció de la cap de llista Mònica Pidelaserra que, després de nomenar els candidats i membres del partit, es va comprometre a la recuperació econòmica del poble, si els electors donen la confiança al seu projecte polític.

Badia del Vallès aprova la moció contra els desnonaments bancaris d'ICV-EUiA

Tots els grups polítics presents a l'ajuntament de Badia del Vallès han recolzat la Moció de la Plataforma d'Afectats per l'Hipoteca, presentada per ICV-EUiA per demanar un canvi en la llei hipotecària que inclogui la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb l'habitatge, la totalitat del deute (principal, més interessos i costos judicials) quedi liquidat, tal com succeeix en els altres països de l'UE, EUA o Rússia.

El portaveu d'ICV-EUiA, Eusebio Argueta (foto) s'ha alegrat de que aquesta Moció tiri endavant a Badia com una proposta d'acord "ja que estem davant d'un conflicte social que cada dia afecta a més famílies i que es concreta en l'àmbit local, ja que són els ajuntaments en un moment de crisi econòmica com l'actual on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la recerca d'ajuda".

La proposta surt reforçada amb la sentència de l'Audiència de Navarra d'aquesta mateixa setmana que ha ratificat la decisió de primera instància i considera que el valor de la finca, no obstant el resultat de la subhasta, és suficient per cobrir el principal del deute reclamat.

De la mateixa manera, ICV-EUiA es congratula el recolzament obtingut a la proposta de manteniment del programa temporal de protecció per desocupació i inserció. En aquesta proposta ICV-EUIA demana al Govern central el manteniment del PRODI, el subsidi mínim d'atur de 426€, "que ha donat cobertura a 688.894 persones des de l'inici de l'aplicació del programa i que s'eliminarà a partir d'aquest mes de febrer. El govern central ha de garantir ingressos econòmics de subsistència a les persones que han perdut la feina i no disposen d'ingressos alternatius, del contrari un important nombre de famílies es veuran abocades a la pobresa i l'exclusió social".

Avui a Gramenet manifestació contra les retallades


Avui,31 gener, Manifestació: CONTRA les RETALLADES ECONOMIQUES I SOCIALS, a la PL. de l'Ajuntament, a les 18,30h, a Coloma de Gramenet.

Vols viatjar a Cuba com a brigadista?


L'agència cubana de turisme AMISTUR del ICAP (Instituto Cubano de Amistad con los Pueblos) ha preparat un viatge a l'Havana per celebrar la festa del 1r de maig, especialment dirigit als amics del moviment de solidaritat de l'estat espanyol.

El viatge, d'una setmana de durada, comença el 29 d'abril des de l'aeroport de Madrid amb retorn el dia 5 de maig (arribada a Madrid el dia 6).

A més de participar en la demostració pel Dia Internacional dels Treballadors a la Plaça de la Revolució el dia 1 i en la Trobada Mundial de Solidaritat amb Cuba amb la participació de les delegacions assistents a les activitats del 1r de maig (el dia següent, dia 2 de maig), s'ha preparat un ampli ventall d'activitats de tipus social i polític.

Tots els interessats podeu contactar amb Txema al correu [email protected]"

diumenge, 30 de gener de 2011

PCC: Més organització i lluita contra el feixisme


El PCC es reforça i aposta fort pel front d'esquerres. La Federació del Moviment Unitari i Territorial del PCC va celebrar ahir al matí (29/01/2011) una participada conferència a Cotxeres de Sants de Barcelona amb prop de 200 assistents. Els objectius: Més organització del PCC, aprofundir en els acords congressuals i adaptar-se als nous temps per continuar apostant pel front d'esquerres.

Després de l'aprovació de les propostes sobre la configuració de la mesa i el desenvolupament de la Conferència, Mercè Civit, responsable de la Federació del MUT -Moviment Unitari i Territorial-, va saludar als assistents lloant la seva participació en els debats, avui molt necessaris pel Partit dels i les Comunistes de Catalunya, així com pels militants que treballen per enfortir el Front d'esquerres. Civit va mostrar la seva preocupació per l'avenç de les dretes i el feixisme en un context polític ultraliberal de retallades socials, laborals i nacionals.

En la seva intervenció, Mercè Civit va manifestar que s'ha de continuar treballant sobre escenaris polítics, socials i culturals i que cal un calendari per la l'acció, la lluita i la mobilització. Mercè Civit va concloure reafirmant la utilitat de la Federació del MUT com a eina de direcció, treball i unitat en els marcs del propi partit, EUiA i la coalició amb ICV.

La conferència va continuar amb la intervenció Joan Josep Nuet secretari general del PCC. Nuet va recordar als assistents l'anàlisi fet al XII Congrés del PCC celebrat el gener de 2010: "Constatàvem com l'oligarquia financera mundial avançava en la conformació dels seus interessos. Ara són més forts i hegemònics perquè s'han imposat també progressivament en l'àmbit social", afirmà Nuet.

El secretari general del PCC també va interpretar en clau de partit els resultats electorals de les passades eleccions catalanes: Va ser una important pèrdua de l'esquerra plural i un avenç preocupant de la configuració d'una nova majoria del conjunt de les dretes encapçalada per CIU amb suports del PP: "És necessari que el PCC doni un nou impuls al debat sobre la crisi, les seves causes, conseqüències i perills reals que comporta, especialment a Catalunya i Espanya, i per tant que aposti per la recuperació democràtica i progressista de les conquestes socials", va dir Nuet.

En quant al dret d'autodeterminació, Nuet va recordar que el PCC defensa l'autogovern de Catalunya i recolza el seu Estatut d'Autonomia. En aquest sentit els i les comunistes s'oposen categòricament a la sentència del Tribunal Constitucional perquè és "un veritable atac a la democràcia que no vol respectar la decisió del poble català". Nuet també va recordar que el PCC continua apostant pel Federalisme en un estat plurinacional. En quant al front d'esquerres, el PCC continua apostant per EUiA, la coalició amb ICV, IU i el conjunt de l'esquerra com a fronts on s'impulsi l'Espanya social i plurinacional, enfront de l'Espanya centralista i neoliberal: "Aquesta és la Espanya herència del franquisme nacional i catòlic", va sentenciar Nuet.

"Els i les comunistes hem de recordar que volem desenvolupar un Front Democràtic i Social que deixi de banda el sectarisme i que aposti per la cultura del Front Popular", va dir Nuet. El secretari General segueix dient que: "El PCC continua apostant per EUiA com a moviment polític i social. S'hauran d’introduir actualitzacions en l’ organització, en la forma de fer, segons el moment actual que vivim, sense sobrevalorar la visió institucional, potenciant l'acció, l'activisme social, el treball en els marcs unitaris amb altres esquerres per portar la batalla als espais públics i centres de treball. Els i les comunistes continuarem treballant per fer avançar qualitativament i quantitativament el Front d'esquerres, desenvolupar-lo i estendrel en l'àmbit polític, social, nacional i local", va concloure Nuet.

La conferència va continuar amb la reunió de les comissions per acordar el document que traci la línia estratègica del Partit en el front d'esquerres. L'acte va concloure amb la quasi total unanimitat en la votació del document i el nou comitè de la MUT. Mercè Civit ha estat escollida per unanimitat com a Responsable Política del Comitè.

Els caps militars d'EUA i Egipte reunits a Washington

Una delegació militar d'Egipte d'alt rang es trobava a Washington el passat divendres, per sostenir converses sobre plans de pre-defensa, al mateix temps que l'exèrcit egipci prenia la responsabilitat de fer front als problemes que enfronta el país, segons l'Agència de Premsa azerí. El cap de l'Estat Major de les forces armades d'Egipte, el tinent general Sami Enan (a l'esquerra de la foto), dirigeix la delegació, durant la setmana de negociacions que començaren el dimecres passat, va dir el portaveu del Pentàgon, el coronel Dave Lapan.

Lapan va dir que espera que les reunions continuaran com estava previst malgrat la crisi, i que no creia que "l'òptica" dels portaveus -del 27 període de sessions anuals-, fos modificat: "Nosaltres, el Ministeri de Defensa, tenim una llarga relació militar amb Egipte".

Egipte rep prop de 1.300.000.000 $ a l'any d'ajuda militar dels EUA i centenars de milions de dòlars en ajuda econòmica -en segon lloc i només darrera d'Israel-.


Des de l'enderrocament de la monarquia el 1952, els quatre presidents vénen del mateix exèrcit egipci, ara dirigit pel mariscal de camp Hussein Tantawi, de 75 anys, que és comandant en cap del govern i la defensa.

Enan, a Washington es troba per sota d'ell, però és un dels millors oficials de l'exèrcit a Egipte.

Un expert militar de l'Orient Mitjà a Washington, parlant amb condició d'anonimat, va descriure Enan com "algú que sembla tenir el respecte dels Estats Units".

S'espera que Enan assisteixi a les reunions del Pentàgon i altres esdeveniments a Washington. L'expert va posar en dubte que Enan i la delegació es trobin en els Estats Units si la situació a Egipte continua deteriorant-se.

"Crec que la veritat de l'assumpte és que es desenvolupa molt ràpidament", va dir l'expert. "Si això es converteix en una qüestió política, (Enan)tornarà a casa".

El cap de l'oposició islàmica torna a Tunísia des de l'exili

El dirigent de l'oposició islàmica tunisiana, el sheik Rachid Ghannuchi, ha tornat avui al país després de vint-i-dos anys d'exili. El cap del moviment Ennahda ha viscut a Londres des que l'ex-president Zine al-Abdine Ben Alí el va expulsar del país el 1989 i va ser condemnat en rebel·lia a cadena perpètua, el 1991. 'El nostre rol serà participar en el compliment dels objectius d'aquesta revolució pacífica: ampliar el sistema democràtic, la justícia social i posar límit a la discriminació sobre grups vetats', ha dit. 'El dictador ha caigut i volia tornar al meu país'.

Ennahda, que té una ideologia semblant a la del governant partit AK de Turquia, havia estat la força opositora més sòlida a Tunísia abans de la crisi que va obligar Ghannouchi a abandonar el país, fa dues dècades. Amb tot, en l'anomenada 'revolució de gessamí', que va fer caure el règim de Ben Alí fa dues setmanes, els grups islàmics no han tingut gaire pes i no se sap, per tant, quin resultat poden tenir en unes futures eleccions, a les quals és molt possible que es presentin.

La tornada de Ghannouchi té lloc després de l'amnistia general que va decretar el primer ministre interí, Mohamed Ghannouchi.

Ja són 109: Xipre reconeix la sobirania Palestina

Xipre és avui, després de Paraguai, el 109 estat que reconeix a Palestina com a estat sobirà amb les fronteres de 1967, ha informat avui l'agència oficial palestina WAFA que cita una carta enviada pel president de Xipre al líder palestí Mahmud Abbas: "Confio en un ràpid arranjament pacífic a la regió perquè el poble palestí construeixi un Estat lliure i independent amb les fronteres de 1967 i amb la capital a Jerusalem Est", va escriure en la seva carta el president xipriota Dimitris Christofias.

Divendres passat, l'Estat palestí va ser reconegut per Paraguai, que es va unir d'aquesta manera a altres països llatinoamericans com Brasil, Argentina, Equador, Bolívia, Xile, Guyana, Perú, Cuba, Nicaragua, Costa Rica i Veneçuela.

Les negociacions de pau entre l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) i Israel es van veure encallades per la negativa de Tel Aviv a aturar la construcció d'assentaments jueus en els territoris palestins ocupats. L'ANP va declarar que no hi haurà diàleg amb Tel Aviv mentre no cessi la construcció.

EUiA satisfeta per la retirada de la Victòria franquista

Esquerra Unida i Alternativa ha assistit aquest matí a la retirada de l’última gran estàtua franquista de Barcelona, la de la Victòria, ubicada a la cruïlla entre Passeig de Gràcia i l’Avinguda Diagonal. La coordinadora d’EUiA de Barcelona expressa l’acontentament per la retirada del monument i demana que es vagi més enllà i que en el seu lloc s’hi torni a posar l’estàtua d’homenatge a la República retirada pels feixistes.

La retirada ha estat possible gràcies a una moció impulsada per ICV-EUiA dels districtes de l’Eixample i de Gràcia. La delegació d’EUiA que ha volgut estar present en la retirada d’un gran símbol franquista a la ciutat catalana, l’han encapçalat la coordinadora d’EUiA de Barcelona i delegada de Salut a l’Ajuntament, Isabel Ribas, el regidor d’EUiA del districte de Gràcia, David Companyon, la responsable de l’Àrea de Memòria Democràtica d’EUiA, Maria Molina, i la portaveu d’EUiA i diputada al Parlament, Mercè Civit.

Isabel Ribas ha declarat que “avui és un dia joiós i de celebració en què no només recuperem la memòria democràtica de la nostra ciutat sinó que també confirmem les nostres ànsies de mantenir l’època de llibertat i de democràcia en què vivim, de passar pàgina a un lamentable escenari, ara fa més de 70 anys, quan les tropes franquistes van entrar a Barcelona per aquest punt, i de recuperar els 40 anys d’història gris de Barcelona.” Per a Ribas “amb la retirada de l’estàtua s’assoleix una fita molt important des del punt de vista democràtic i de recuperació de la memòria històrica, per la seva ubicació de l’estàtua i la seva grandària i vistositat.”

La coordinadora d’EUiA de Barcelona ha apuntat que la seva formació vol anar més enllà, i demana que a l’encreuament entre Passeig de Gràcia i Diagonal torni a haver-hi , tal i com hi havia en el passat, l’escultura d’homenatge la República o una còpia, i que s’estudiï si canviar el nom a la plaça. “S’ha de poder combinar passat, present i futur”, ha afirmat la responsable d’EUiA.

Ribas ha recordat que des d’EUiA no es pot considerar que la història democràtica de Barcelona sigui completa fins que desapareguin els símbols dels anys de repressió franquista i que per tant la formació d’esquerres ha perseguit i segueix fent-ho l’eliminació de tots els símbols de la dictadura.

Egipte: 150 morts. Merkel es reunirà amb Netanyahu

13:22 La petroliera austríaca OMV ha anunciat que evacuarà temporalment els seus treballadors de nacionalitat austríaca i als seus familiars d'Egipte. 13:20 Turquia envia tres avions a Egipte per repatriar 750 nacionals. 13:15 Al Jazeera a Internet eleva el nombre de morts a 150 des que divendres van començar les manifestacions massives a Egipte. El Govern no ha ofert xifres oficials.

13:14 Els usuaris de Twitter segueixen comentant la situació a la xarxa i asseguren que després de les protestes "Egipte ja no tornarà a ser mai igual". Entre els enllaços penjats, trobem una galeria de fotos de les protestes d'Egipte sota l'epígraf de "No Comment".

13:04 Merkel viatjará demà dilluns a Israel amb diversos membres del seu Gabinet. És una visita oficial, amb motiu de la reunió bianual entre els dos governs. El primer ministre israelià, Netanyahu, ha precisat que avaluarà amb Merkel la "situació a la regió", en referència a la inestabilitat que viu el veí Egipte i que té molt preocupat al govern sionista, per la posible pèrdua d'aliats a la regió.

12:58 El president egipci Hosni Mubarak ha visitat aquest diumenge una caserna militar i s'ha reunit amb alts comandaments. Segons l'agència estatal de notícies oficial, Mubarak està passant revista a les seus de les forces armades a càrrec de la seguretat.

12:52 El corresponsal de de la BBC a Jerusalem diu que hi ha molta preocupació a Israel davant el desenvolupament dels esdeveniments a Egipte. Sembla que se succeeixen les reunions a la cúpula del Govern per dissenyar un pla de futur. Preocupa com mantenir la seguretat al llarg d'aquesta frontera entre la franja de Gaza i Egipte.

12:50 Els bancs d'Egipte i la borsa romandran tancats avui per segon dia consecutiu, segons anuncia el Banc Central.

12:48 Exteriors confirma la recomanació de no viatjar a Egipte "si no és necessari" i als que es quedin a la zona de conflicte els aconsellen que respectin el toc de queda.

12:45 En aquest moment mig centenar d'espanyols que romanien retinguts al Caire viatgen de tornada a Espanya, confirma RNE.

12:39 Diversos familiars del president, entre ells el seu fill i possible successor, Gamal, han sortit del país.

12:38 La cadena de televisió Al-Jazira confirma que han tallat el seu senyal de radiodifusió. El satèl.lit Nilesat ja no emet. "Estimats televidents, el senyal d'Al Jazeera ha estat tallat en Nilesat", es pot llegir a través d'un missatge visible en el senyal que emet a Kuwait, informa Reuters.

12:30 Creix l'animadversió contra els estrangers a Egipte: "Quan ens veuen gravar, ens agredeixen", explica Molló, que fins i tot diu que estan sent amenaçats amb armes, pals i ganivets.

30 mil nous gens descoberts per a la producció de biocombustible

Científics nord-americans han descobert prop de 30.000 nous gens que poden ser usats en l'elaboració i modificació genètica de microorganismes de plantes de cultiu i deixalles d'herbes que poden ser utilitzats en la producció de biocombustibles. D'acord amb declaracions dels investigadors, aquest treball permetrà augmentar aproximadament en un terç la quantitat coneguda de molècules biològiques. L'activitat en els processos d'obtenció de combustible biomassa provinent de microbis és estudiada des de fa dècades.

Eddy Rubin (foto), Director de l'Institut de Genòmica del Departament d'Energia dels Estats Units, responsable del descobriment, va dir que l'objectiu central de la investigació era aconseguir l'obtenció de nous organismes que permetin mètodes més barats de producció de biocombustibles.

Segons Rubin, els biocombustibles a base de cel.lulosa (etanol cel·lulòsic) són una bona alternativa per reduir la dependència mundial dels combustibles fòssils. En conseqüència, en la investigació es va treballar àrduament en la recerca d'estratègies per superar les barreres que presenta la producció a gran escala de biocombustibles cel·lulòsics.

L'investigador descriu que els processos fonamentals de la producció de biocombustibles cel.lulòsics i explica com pot la genòmica "catalitzar" estratègies de recerca per al seu desenvolupament, des del cultiu i recollida de biomassa, passant pel pretractament o sacarificació, fins a la fermentació per obtenir etanol a partir dels sucres components.

En l'actualitat, la major dificultat en la producció de combustible per al transport provinent de l'herba, serradures, tiges d'hortalisses i plantes de cultiu és presentada per la descomposició del component bàsic de la biomassa vegetal, la cel.lulosa, als components simples.

Javier Solana: Ha fracassat la guerra contra la droga

Eminents personalitats es reuniren ahir a Ginebra per discutir les diferències entre el narcotràfic i la producció local i artesanal de drogues, la despenalització de la marihuana per a ús personal i altres temes durant un simposi que busca un debat global sobre les drogues, l'ús i la comerç. La comissió estarà composta per ex presidents de països productors, polítics europeus i per eminent personatges de les arts i la societat civil que debatran els possibles beneficis de la legalització dels estupefaents.

El president de la comissió és Fernando Henrique Cardoso, expresident del Brasil. Espanya està representada per Javier Solana, ex alt representant per a la Política Exterior de la Unió Europea, amb qui hem mantingut aquesta conversa.

José Zepeda: Fa la impressió que és molt oportuna la reunió d'aquesta Comissió, i dic fa l'efecte que el que hi ha fins ara, a nivell internacional, són polítiques o iniciatives locals però no hi ha una política llatinoamericana, no hi ha una política de la Unió Europea, respecte del tema de les drogues.

Javier Solana: Crec que és veritat el que diu, i la resposta en certa manera és la creació d'aquesta Comissió, que va a tractar de fer anàlisis i donar algunes línies d'acció, canviar la política que s'ha tingut en els darrers anys, la "guerra contra la droga", per dir d'alguna manera, alguns han utilitzat aquesta terminologia, que crec que està fracassada.

Per tant cal buscar una nova visió, que tingui més en compte dos tipus de problemes: el tractament d'aquella persona que malauradament té una relació negativa amb la droga, ja sigui perquè està lligat d'una manera tan difícil de separar d'ella que cal tractar amb la dignitat que tota persona humana té, tractant d'ajudar, d'encarar els components mèdic i de salut que té aquest problema, i des d'un altre punt de vista, estem veient com les organitzacions internacionals criminals estan guanyant terreny. Les dues coses demostren que hi ha quelcom de fracàs en la política que s'ha portat fins ara i que val la pena una mirada nova, una perspectiva diferent des del punt de vista global.

JZ: Aquests dos sectors que apareixen de manera molt forta en l'escena pública, aquells que són prohibicionistes, que no volen res de legalitzacions, i els altres que sí que volen avançar cap a la legalització. Són aquests sectors els que han impedit, d'una o altra manera, la recerca de solucions més pràctiques i harmonioses?
JS: A poc a poc s'ha d'anar avançant cap a un terme que jo qualificaria de "descriminalització l'ús de la droga".

Això seria una via d'avançar, on podríem trobar posicions comunes entre els uns i els altres. Sens dubte cap, aquest és l'esforç que cal fer, i crec que en aquesta direcció seran les recomanacions d'aquesta Comissió, quan acabi el seu treball i que podrà fer-les públiques quan acabi la seva feina.

JZ: Senyor Solana, vostè sap que un dels cavallets de batalla de la política, si més no en l'arena internacional dels països llatinoamericans, ha estat la recerca de la corresponsabilitat, tant dels consumidors com de productors. Vostè comparteix aquest criteri?
JS: Comparteixo totalment que aquí hi ha responsabilitats de tots, i que col lectivament, com tots els problemes que tenen una dimensió gairebé global, necessiten solucions també amb el compromís, la participació i l'assumpció de responsabilitats de totes les parts.

JZ: Quan vostè parla de descriminalització del tema de la droga, estem parlant d'un procés a molt llarg termini.
JS: Estem parlant d'un procés que pot ser llarg o pot ser menys llarg, jo no m'atreveixo a dir els temps. Jo crec que cal regular també les diferents drogues de diferent manera, però crec que el cànnabis, per exemple, ja hi ha països que, d'una manera més o menys oberta, estan tractant el tema del cànnabis d'una manera diferent, tractant de descriminalitzar el seu ús.

Per què fa més fred en el Pol Sud que al Pol Nord?

Al Pol Nord la temperatura mínima que s'ha registrat és de -71'2 graus centígrads. Aquesta mateixa setmana (de gener-2011) la calor va sorprendre els habitants de Oymyakon, el poble més fred del món, situat a la república russa de Iacútia, (Sibèria). Així, els termòmetres de la localitat van marcar 25 graus sota zero, un fet inusitat per a un lloc que el 1926 va aconseguir la temperatura més baixa registrada mai en territori habitat: 71,2 graus sota zero, però no al planeta Terra.

Si això ja resulta esgarrifós, esperin a llegir la del Pol Sud per caure de la cadira: -89,6 graus centígrads. Es va registrar el 21 de juliol de 1983 a l'estació russa de Vostok a una altitud de 3.400 metres.

El Pol Sud és més fred que el Nord i la raó és senzilla: el Pol Nord és en la seva immensa majoria un mar gelat (l'Oceà Àrtic) i el Pol Sud és un continent gelat (l'Antàrtida).

L'aigua absorbeix el 95% de les radiació solar que incideix i reflecteix tan sols un 5%. Per la seva banda, la terra reflecteix fins a un 35% de les radiacions. És a dir, els oceans absorbeixen més calor que els continents i així, és més difícil assolir temperatures baixes.

La superfície de gel que es forma en el Pol Sud és gairebé vuit vegades més gran que al Nord

A més, "al trobar-se sobre un continent ia 3.000 metres d'alçada sobre el nivell del mar, la superfície de gel que es forma en el Pol Sud és gairebé vuit vegades més gran que al Nord, per tant reflecteix més raigs de sol i disminueix la temperatura ", explica a RTVE.es el meteoròleg Emilio Rei, també conegut com @ digitalmeteo a Twitter.

Per rematar, en l'hivern austral, l'Oceà Glacial Antàrtic es gela gairebé íntegrament, duplicant la grandària de l'Antàrtida, i reflectint el 80% de la radiació que arriba.

I a més, aquesta radiació escalfa menys, perquè arriba amb una inclinació molt més gran que al Pol Nord perquè "quan és hivern al sud, la Terra es troba més lluny del Sol que quan és hivern al Pol Nord", assenyala Rei.

En definitiva, el Pol Sud té totes les paperetes geogràfiques per ser el lloc més fred de la Terra.

L'escalfament d'aigua a l'Atlàntic Nord amenaça a l'Àrtic

La temperatura de l'aigua a l'Atlàntic Nord, entre Groenlàndia i Noruega, va arribar a principis del segle XXI al màxim històric dels darrers dos mil anys, el que podria accelerar el procés del desglaç a la regió de l'Àrtic, publica la revista Science. L'investigador alemany Robert F. Spielhagen, de l'Institut d'estudis marins Leibniz, a Kiel, i els seus companys van arribar a aquesta conclusió en analitzar les variacions de temperatura a partir dels microorganismes planctònics que es troben fossilitzats en el sediment marí, a l'Estret de Fram, entre Groenlàndia i l'arxipèlag de Svalbard.

L'aigua en aquesta zona s'escalfa fins a 6ºC en temporada estival, davant una mitjana de 3,5 graus que es va registrar en els primers 1.850 anys de la nostra era. Paral.lelament a l'escalfament va incrementar el volum de l'aigua que el corrent de l'Atlàntic Nord transporta a l'Oceà Àrtic.

El científic nord-americà Thomas Marchitto, coautor de l'estudi, va destacar que l'Àrtic és la regió més sensible a l'escalfament del clima, i va alertar sobre el risc de "canvis dràstics", ja que "aigües més càlides podrien causar major pèrdua de gel marí" que reflecteixen la llum solar i ajuden a refrigerar nostre planeta.

L'escalfament de l'Àrtic amenaça amb hiverns severs a Europa i Nord d'Àsia segons científics.

La pujada de temperatures a l'Àrtic amenaça de provocar hiverns extremadament freds a Europa i el nord d'Àsia, assenyala un article publicat a la revista Journal of Geophysical Research.

Els autors de l'article -Vladimir Petoukhov, de l'Institut d'estudis climàtics de Potsdam, i Vladimir Semenov, de la Universitat de Kiel, a Alemanya- afirmen que una contracció anòmala de la superfície glacera en els mars de Barentsz i Kara "pot triplicar la probabilitat de temporades hivernals de forta fred ", com la registrada en el límit de 2005 i 2006 quan les temperatures a Sibèria es van mantenir gairebé deu graus per sota de la norma.

Aquests hiverns severs "no es contradiuen amb el panorama de l'escalfament global sinó que més aviat el completen", opina Petoukhov. Una simulació realitzada per ambdós investigadors va demostrar que "la reacció del vent i de la temperatura de l'aire als canvis en el casquet glacial no és lineal: a mesura que es va reduint la superfície glacial, els hiverns poden tornar-se més càlids, després més freds i després més càlids altra vegada".

Amb Paraguai, 108 païssos reconèixen Palestina com a Estat lliure i independent

El Govern del Paraguai va reconèixer aquest divendres a Palestina com a Estat lliure i independent, amb els seus límits de fronteres anteriors a la Guerra de 1967, i ja són 108 el gran grup de països que han fet el pronunciament, més de la meitat del planeta: "La República del Paraguai reitera expressament el reconeixement d'aquest Estat com a lliure i independent amb les fronteres del 4 de juny de 1967", va informar a través d'un comunicat el Ministeri de Relacions Exteriors de Paraguai.

En el document oficial el Govern del president paraguaià, Fernando Lugo, va emfatitzar que Palestina ha estat "a la data reconegut oficialment com a Estat per 108 països (aproximadament el 56% dels membres de l'Organització de Nacions Unides)", tot i que la nació de l'Orient Mitjà no forma part d'aquest organisme.

Expressar que "fidel a la seva tradició pacifista ha donat suport als esforços de la comunitat internacional per col.laborar en la solució del conflicte territorial entre Palestina i Israel".

Paraguai va manifestar en el comunicat la seva convicció que "les negociacions bilaterals directes entre Israel i Palestina, actualment estancades, són fonamentals per aconseguir la pau i la seguretat".

Va comentar que "una resolució acceptable per les parts constitueix la clau perquè tots dos pobles puguin viure en pau amb els seus veïns i s'assoleixi la tan anhelada estabilitat a la regió".

El Govern paraguaià va recalcar, d'altra banda, que Palestina exerceix la seva representació diplomàtica "davant nostre país a través de la seva Ambaixada a Brasil acreditada des del 28 de maig de 2009 i la nostra representació diplomàtica és exercida a través de l'Ambaixada nacional a Egipte des del 29 octubre 2009".

Diversos països sud-americans han reconegut des del passat mes de desembre a Palestina com a Estat independent, entre ells l'Argentina, Brasil, Bolívia, Equador, Guyana, Uruguai, Xile i recentment Perú, encara que aquestes dues últimes nacions no ho van fer dins de les fronteres de 1967.

Prèviament, Cuba, Nicaragua, Costa Rica i Veneçuela van reconèixer l'Estat palestí. Només falten per sumar-se a aquesta voluntat les nacions de Colòmbia i Surinam, país que va anunciar que faria el seu reconeixement de l'Estat palestí per aquest any.

IUN-NEB i Batzarre han presentat la formació electoral "Esquerra-Ezkerra",

Representants de IUN-NEB i Batzarre han presentat oficialment la formació electoral "Esquerra-Ezkerra", un nou projecte polític amb el que volen "guanyar la batalla a la resignació". La presentació s'ha realitzat a Iruñea, en el transcurs d'un acte en què José Miguel Nuin (foto), cap de llista, ha declarat que "la dreta no té respostes" a uns problemes que "ella mateixa ha creat i aspira a la resignació" de la societat.

Ha indicat que el PSN-PSOE "ha llençat la tovallola" i "ha baixat les mans"a la defensa de l'estat social, mentre que "els nacionalistes estan cada dia més abstrets en les seves coses, perduts en el seu univers de banderes i fronteres" i "allunyats del que realment passa cada dia al carrer".

Nuin ha expressat un compromís amb els principis i valors de l'esquerra, que "la dreta i el neoliberalisme estan obstinats a llençar a un racó de la història" i ha instat a lluitar contra "aquest individualisme paralitzant i asfixiant que vol ocupar tot l'espai social".

Sabanès, "I.U. oberta a les dretes", candidata d'Equo a Madrid?

El partit "ecologista" que està muntant l’exdirector de Greenpeace a Espanya, Juan José López de Uralde, Equo, que de moment és una fundació, però que vol concórrer a les eleccions municipals i autonòmiques i convertir-se posteriorment en partit polític hauria ofert a Sabanés encapçalar la llista en les eleccions a l’Assemblea de Madrid, el proper mes de maig, i "Sabanés s’ho està pensant".

Inés Sabanés –que va néixer a Cubells (la Noguera) el 1951– ja va ser cap de llista d’Izquierda Unida en les autonòmiques del 2007 a Madrid; llavors el partit va obtenir 11 escons. Provinent del PASOC (el Partit d’Acció Socialista, avui integrat a IU), abans havia estat diputada al Congrés –de 1996 a 1999– i regidora a l’Ajuntament madrileny.

El 2008 va fundar el corrent intern Izquierda Unida Oberta, afí a l’antic coordinador Gaspar Llamazares, portaveu al Congrés de la coalició. Liderant aquest sector, va concórrer a les primàries per accedir a la coordinació federal, que va perdre davant dels comunistes i Cayo Lara. Més endavant també va ser derrotada en les eleccions internes per liderar la coalició a Madrid, en aquest cas per Gregorio Gordo. Des de llavors, havia quedat apartada dels centres de decisió del partit.

Aquesta setmana va comunicar a Cayo Lara que abandona els seus càrrecs al Consell Polític Federal, la Presidència Executiva i la Comissió Executiva. De moment, no s’ha donat de baixa com a militant d’IU, però podria fer-ho si es confirma l’entente amb López de Uralde.

Precisament en la reunió del PCC, celebrada aquest cap de setmana, es va aprovar per majoria la següent esmena:
"El nostre model (d'EUiA) d'estat és el federal i, més enllà, la República federal.
Aquesta formulació pressuposa sempre una realitat plurinacional de l'estat espanyol i per suposat el respecte de la sobirania popular expressada democràticament a l'enunciat dels drets universals dels pobles per a la seva autodeterminació. Per a nosaltres Catalunya es una nació dins de l'estat plurinacional d'Espanya i el pluriestatal d'Europa".

Aquest procés d'acollida i extensió oberts, mai podrà ser utilitzat per a generar o sumar organitzacions sigles o sectors que confrontin políticament i que competeixin electoralment contra IU. I això inclou qualsevol exploració o maniobra que vingui de la mà dels nostres coalitzats (ICV).

EUiA d'Educació crida a participar en les eleccions sindicals de l’ensenyament públic

L’Àrea d’Educació d’EUiA, de la qual n’és responsable Gregorio Belmonte, crida el personal docent no universitari, treballadors i treballadores, a participar en les eleccions sindicals de l’ensenyament públic del pròxim tres de febrer. EUiA defensa que calen polítiques educatives més progressistes i afeblir els retrocessos que ja existeixen i els que estan per venir.

EUiA anima a tothom a informar-se de les propostes que fa cada sindicat per tal d’escollir els i les representants sindicals que considerin més capacitats per lluitar per a la millora dels seus drets laborals, i per a fer polítiques educatives dels governs més progressistes i afeblir els retrocessos que ja existeixen i els que estan per venir, que són conseqüència de les lleis educatives i de les rebaixes pressupostàries per a l’educació pública. Des del sector d’Educació d’EUiA també es crida a la unitat sindical de la comunitat educativa i dels treballadors i treballadores dels municipis un cop passades les eleccions per aconseguir els canvis a la política educativa que millorin la societat.

EUiA considera l’educació pública, de tots i totes, referent del sistema educatiu, i la única que pot garantir la qualitat i l’exercici del dret social i universal de l’educació, en condicions d’igualtat, inclusió, cohesió social, amb base científica i amb els valors democràtics de la laïcitat i la coeducació. A l’educació pública es pot trobar una veritable formació integral al llarg de la vida.

Per a EUiA, cal una escola pública democràtica, participada de tota la comunitat educativa i arrelada a l’entorn, un millor lligam entre els centres educatius públics i entre aquests i les universitats, així com un finançament potent; recursos materials i humans, formació de qualitat per als i les professionals, suficients centres educatius públics...i condicions laborals saludables perquè el personal docent pugui exercir de manera adequada les funcions que li corresponen.

Aquest model educatiu és el que EUiA va defensar, votant en contra de la LEC, llei que va ser aprovada pel Parlament català, també amb els vots de CiU, però sense el consens de la comunitat educativa, i que segueix afavorint les patronals de l’ensenyament privat i religiós.

Per tot això, EUiA considera que cal enfortir el paper dels sindicats que aposten per aquesta manera d’entendre l’educació, sindicats que són coneixedors de la realitat dels centres educatius i de les necessitats educatives de cada poble i ciutat. Històricament, el moviment sindical, amb el treball col•lectiu, ha aconseguit millores socials i laborals per a tota la ciutadania, persones afiliades o no, i ara necessita del suport de tothom, per poder-ho seguir-ho fent.

ICV-EUiA vota contra l’enduriment de l’ordenança de civisme

Ricard Gomà demana al PSC que “abandoni la deriva cap al populisme punitiu que alimenten CiU i PP”. Els representants d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona han votat aquest matí contra l’acord adoptat per la Comissió de Govern per tal tramitar l’aprovació inicial de l’enduriment de l’ordenança de civisme, introduint-hi el nudisme i la seminuesa a l’espai públic com a noves conductes sancionables.

“És un greu error polític que el PSC no hagi atès la nostra petició de retirar aquest punt de l’ordre del dia de la Comissió”, ha assegurat el president de la coalició d’esquerra verda al Consistori, Ricard Gomà, qui ha reclamat als socialistes que “abandonin la deriva cap a posicions de populisme punitiu i no es deixin arrossegar cap a l’agenda que, de manera interessada i demagògica, marquen CiU i PP”.

Gomà ha considerat “incomprensible que el PSC vulgui aprovar a les acaballes del mandat” una regulació que “respon a una mirada conservadora i intransigent” sobre la ciutat. “El vestir és un instrument d’expressió de la identitat que respon a la llibertat individual de cadascú”, ha assegurat Gomà, recordant també que “la nuesa i la seminuesa no han provocat a Barcelona cap conflicte de convivència”.

“Estem davant d’un nou episodi de legislació simbòlica”, ha insistit el líder d’ICV-EUiA, convençut que és “del tot innecessari” normativitzar aquestes conductes a l’espai públic. “La convivència a les ciutats es construeix des del respecte a la diferència, i no establint línies divisòries absolutament subjectives entre allò que suposadament és decent i el que no”, ha assegurat.

Gomà ha advertit també de la “difícil aplicabilitat” d’una mesura “basada en criteris molt poc objectivables” i que genera, a més, “una sobrecàrrega absurda al cos d’agents de la Guàrdia Urbana”.

Camats destaca la demagogia i manca de responsabilitat de CiU

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Dolors Camats, creu que CiU "torna a enganyar a la ciutadania" i demana al Govern com pensa finançar la modificació del pla de millora de la qualitat de l'aire després de repetir "com un mantra" que no hi ha diners i que cal limitar la despesa. Camats ha preguntat a Recoder com pot consentir la modificació d'una mesura, la de la limitació de 80 km/h als accessos de Barcelona, quan ell l'ha qualificada d'eficaç per la reducció de la contaminació i la millora de la qualitat de l'aire.

"És irònic que el conseller de sostenibilitat digui que aquesta és una mesura eficaç per reduir la contaminació i que no només per reduir la contaminació sinó també per reduir els embussos i que malgrat tot això ell doni permís perquè aquesta mesura es modifiqui", ha dit Camats aquest matí per posar de relleu la incoherència del Govern català amb aquesta qüestió.

Així Camats ha assegurat que CiU "torna a enganyar a la ciutadania perquè va prometre que eliminaria una mesura perquè demagògicament la va criticar, atacar i denostar des de l'oposició amb una falta de rigor i ara s'adona que no pot eliminar-la".

Camats ha demanat també al Govern català com pensa finançar el canvi dels panells per implantar la velocitat variable en la zona 80 "en un moment en què el Govern repeteix com un mantra que calen retallades i menys despesa". "I tot el que ens proposa per substituir una mesura que funciona és més despesa", ha denunciat Camats.

Per Camats el Govern "es troba atrapat en el que va dir des de l'oposició i des de la falta de rigor i ara es troben que aquesta mesura és eficaç" des d'un punt de vista científic i tècnic.

Camats ha fet aquestes declaracions aquest matí en el marc de l'Escola d'Hivern de Joves d'Esquerra Verda que aquest any té la vista posada en la pròxima campanya de les municipals.

Albiol denuncia traves a defensa per la consulta d'arxius militars

La diputada d’Esquerra Unida a Les Corts, Marina Albiol, ha denunciat que en la subdelegació de defensa de Castelló s’estan posant moltes traves als investigadors i als familiars que volen tindre accés als arxius judicials militars, tal i com assegura el Grup per la recerca de la memòria històrica de Castelló: “S’està dificultant que es puguen obtindre les copies dels sumaríssims, ja que no els permeteixen copiar els arxius digitalitzats, ni fer més de 10 còpies per dia, quan hi ha sumaríssims que tenen 200 o 300 pàgines”.

La diputada d’Esquerra Unida recorda que el fet que els familiars de les víctimes del franquisme puguen conèixer aquesta documentació “és una qüestió de justícia social i que els empara la llei de memòria històrica”.

Albiol exigeix a Defensa que “deixe de posar traves i facilite l’accés a la documentació i expedients relacionats amb la guerra civil i la repressió franquista” i afegeix que “només recuperant la nostra memòria col·lectiva sobre el passat podrem construir un futur just”.

La diputada d’EUPV ha anunciat que traslladarà la qüestió al Ministeri de Defensa mitjançant el Grup Parlamentari de IU en el Congrés dels Diputats, perquè “no viurem en autèntica democràcia fins que no es repare la memòria dels que van ser assassinats en la dictadura”.

dissabte, 29 de gener de 2011

EUA reconeix la financiació de la subversió a Bielorússia amb l'UE





Als Estats Units preparen noves "sancions" -llegeixi's ingerències i finançament del terrorisme i la subversió- contra Bielorússia, comunicà el dijous, durant l'audiència en el Senat, Philip Gordon, secretari d'Estat Adjunt per a Assumptes Europeus i Eurasiátics: "Hem d'estar preocupats pels últims esdeveniments a la República, sobretot les persecucions per part del Govern a l'oposició, la societat civil i els mitjans de comunicació independents que van ser conseqüència de les disputades eleccions presidencials".

Lukaixenko investit al mig del boicot de l'U.E. neofeixista

Al vídeo, de la cadena oficial russa RT, es poden veure les tendencioses afirmacions d'uns i la censurada i final opinió d'un expert i historiador independent. Les disputes entre el govern socialdemòcrata de Putin i el comunista Lukashenko omplen pàgines diriament a Rússia des de fa mesos.

I és que el resultat electoral va ser rotund i certificat pels "comissaris" de la CEI, encara que no pels de l'OSCE en mans del Partit Popular europeu, donant gairebé el 80% dels vots al comunista Lukaixenko i un ridícul 6% als 8 partits de l'oposició.

Els candidats opositors, ja abans de saber-se els resultats, van organitzar un atac i intent violent d'ocupació contra les seus governamentals, intentant una més de les "revolucions de coloraines" feixistes que ja anunciava Negrín, l'1 de gener de 1939, com part de la futura política colonial de les plutocràcies occidentals.

Cridant a alliberar tots els detinguts, EUA, segons el diplomàtic: "Està elaborant un paquet de mesures per al cas que el Govern de Bielorússia no canviï el seu rumb", comunica l'agència russa ITAR-Tass.

Entre aquests detinguts hi ha ciutadans russos, als quals Medvédev ha reclamat reiteradament, i que podrien haver format part de l'organització de les protestes, com ja va passar en Kirguizistan, i d'un cop d'estat que els serveis secrets de Lukaixenko ja preveien i que va ser avortat abans que anés a més, com els centenars de morts causats pels sequaços d'Otunbayeva a Àsia Central.

"Estem preparant sancions addicionals contra Bielorússia, proposem ajuda a les forces de l'oposició i als grups independents que representen la societat civil, treballem estretament amb la Unió Europea amb la finalitat de dirigir una senyal conjunta al Govern de Minsk", va destapar el bocamoll Gordon.

Entre les mesures preparades el secretari adjunt va nomenar "la revocació de la Llicència que permet als ciutadans nord-americans portar negocis amb dues sucursals del consorci 'Belneftejim', ampliació de la llista de membres de Govern bielorussos que tenen prohibit l'entrada a EUA, i sancions econòmiques addicionals contra certs ciutadans i companyies del país".

A més es planeja augmentar l'ajuda "a les forces "democràtiques" -que és com s'autoanomena el feixisme des d'abans de Hitler- de la República i les víctimes de les repressions", és a dir els terroristes financiats per EUA i l'U.E. i detinguts per la policia bielorussa. L'era Kissinger i la guerra freda no havien acabat ja, segons The Economist, Liberation i El País dels Bilderberg?

El secretari d'Estat va dir clarament que, si l'any passat el seu país va assignar 11 milions de dòlars per "el suport de la societat civil -llegeixi suborns a clans mafiosos com a Kosovo, Albània, Romania, Hongria, Rússia, Espanya, Egipte, Tunísia, Marroc, Mauritània, Iemen, Aràbia Saudita ...-, el suport de l'accés a la informació, l'amplificació de la competència política i cooperació de ciutadans bielorussos amb la resta del món", aquest any el volum de l'ajuda creixerà a un 30%, tot i aquesta crisi que diuen que hi ha a les butxaques dels ciutadans.

L'Administració d'Obama "coordinarà les seves accions de forma estreta amb l'Unió Europea", que, en mans del Partit Popular i els verds de dretes de Cohn Bendit -qui va comparar el premier feixista d'Hongria amb Hugo Chávez en una gran mostra de serietat política i fermesa ideològica- "planeja prendre la decisió sobre les mesures addicionals contra Bielorússia el 31 de gener".

Això el mateix dia en què la Casa Blanca ha dit que anunciarà els seus propis passos contra Minsk. L'imperi mana, els gossos obeeixen.

Les autoritats bielorusses van alliberar el passat 30 de desembre a tots els ciutadans russos detinguts durant les manifestacions de l'oposició a Minsk després de les eleccions presidencials del 19 de desembre, informà llavors la mateixa cancelleria russa.

Es tractà d'11 ciutadans russos que havien estat prèviament condemnats a arrest administratiu per un període de 10 a 15 dies. A més, les autoritats bielorusses alliberaren en dies posteriors al voltant de 300 persones detingudes durant els disturbis. En total durant les manifestacions no autoritzades del 19 i 20 de desembre van ser detingudes més de 600 persones, inclosos set "líders" de l'oposició finançada per l'OTAN.

Al mateix temps, set -dels 9- ex candidats a la presidència bielorussa van ser acusats de l'organització dels disturbis, informaren els mitjans locals, encara que aquesta informació no ha estat confirmada oficialment pels serveis de l'ordre públic del país. En total més de 25 detinguts actualment estan sent investigats per participar en l'organització dels disturbis. La legislació bielorussa preveu una pena de fins a 15 anys de presó per aquests delictes.