dimarts, 13 de setembre de 2011

Miralles: "L'energia nuclear és insegura, contaminant i un model insostenible"

A propòsit de l’accident succeït al magatzem de residus nuclears de Marcoule (al Gard, França, proper a Nîmes i Avignon), el coordinador general d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha declarat que "es torna a confirmar el convenciment de la majoria del nostre país que l’energia nuclear és insegura, contaminant i un model insostenible” i ha recordat l’alarma que han provocat els darrers accidents a les centrals d’Ascó (Terres de l’Ebre) i de Fukushima (Japó), del que ahir feia sis mesos.

Així, Miralles s’ha preguntat “a què més hem d’esperar?”, i ha defensat un pla de tancament de les centrals nuclears de l’Estat espanyol i la seva substitució per energies renovables.

Precisament aquesta tarda, el senador de l’Entesa Catalana de Progrés, Joan Saura, debatrà amb el Ministre de Indústria, Miguel Sebastián, sobre les mesures que pensa adoptar per fer possible el tancament de les centrals nuclears i, en particular, de les més antigues. Saura demanarà que es concreti la informació sobre la pròrroga de la llicència de funcionament d'Ascó I.

Víctimes d'abusos sexuals denuncien al Vaticà per crims contra la humanitat

Una organització de suport a víctimes d'abusos sexuals comesos per sacerdots ha denunciat al Vaticà davant la Fiscalia de la Cort Penal Internacional (CPI) per càrrecs de lesa humanitat. La Xarxa de Supervivents de Persones abusades per Sacerdots (SNAP) ha presentat la demanda per considerar que funcionaris del Vaticà van participar en el "encobriment generalitzat i sistemàtic de violacions i crims sexuals" contra nens a tot el món, segons un comunicat. Entre els acusats, segons l'agència Reuters, hi ha el propi Joseph Ratzinger.

Una portaveu de la Fiscalia de la CPI, amb seu a l'Haia, no ha pogut confirmar inicialment la recepció d'aquesta demanda, presentada per membres de SNAP d'Alemanya, Bèlgica, Holanda i Estats Units.

"Els crims comesos contra desenes de milers de víctimes, la majoria d'elles nens, continuen sent ocultats per funcionaris del més alt nivell al Vaticà", assenyala en la nota l'advocada Pamela Spees, del Centre de Drets Constitucionals (CCR, una ONG jurídica nord-americà).

Per això, Spees ha subratllat que als responsables "se'ls ha d'enjudiciar de la mateixa manera com es fa amb qualsevol altre funcionari culpable de crims de lesa humanitat".

Per la seva banda, la presidenta de SNAP, Barbara Blaine, ha assenyalat que les víctimes s'estan "mobilitzant a tot el planeta", de manera que conviden a altres persones en situació similar "a que s'uneixin a la nostra acció".

Segons l'organització de víctimes, la jurisdicció de la CPI estableix la violació, l'agressió sexual violenta i la tortura com a crims de lesa humanitat. Per això, demana que s'investigui al Vaticà per la presumpta responsabilitat individual d'alguns dels seus funcionaris que tenien al seu càrrec als autors directes dels delictes sexuals.

Seria "la primera vegada que un tribunal internacional declara la seva jurisdicció sobre el Vaticà per delictes comesos pels seus representants en tot el món", indica l'organització.

SNAP, una entitat creada fa 23 anys als EUA i amb gairebé 10.000 membres, assenyala que les mateixes autoritats eclesiàstiques d'aquest país han reconegut que gairebé 6.000 sacerdots han estat acusats públicament d'abusar sexualment de nens durant les últimes dècades, i que es calcula que ha hagut 100.000 víctimes menors d'edat només als Estats Units.

L'organització ha anunciat també l'inici d'una gira europea que passarà successivament per Amsterdam, Brussel.les, Berlín, París, Viena, Londres, Dublín, Varsòvia, Madrid i, finalment, Roma, on el proper dia 20 té previst un acte davant les portes del Vaticà.

Ja hi ha una denúncia a Euskal Herria contra el Papa per encobriment de pederastes

El passat 19 d'agost ja publicarem a Sírius que una desena d'organitzacions feministes i d'homosexuals d'Euskal Herria ha presentat una denúncia contra el Papa Benet XVI, en la qual demanen la seva detenció "en territori espanyol" per "encobriment de pederastes de manera sistemàtica i organitzada". La denúncia va ser registrada el passat dia 11 davant el Jutjat de Guàrdia de Donostia, però va ser donada a conèixer ahir. La denúncia fa referència als casos de pederàstia ocorreguts en el si de l'Església Catòlica i recorda que "no existeix immunitat dels caps d'Estat sobre actes que representin crims de lesa humanitat".

“La visita del Papa fou un gran negoci per a quatre espavilats i una ruïna per a la societat valenciana”

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha criticat que “l’ex director general de Canal 9, Pedro García (foto amb Camps), no haja assumit encara la responsabilitat política que té davant la societat valenciana”. Per al diputat d’EUPV, “la imputació dels dos empresaris de Teconsa confirma que la gestió de la visita del Papa a València resultà un negoci per a tres o quatre espavilats i una ruïna per al conjunt de la societat valenciana”.

El portaveu adjunt del grup parlamentari d’EUPV en Les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha dit hui que “és un escàndol majúscul la imputació dels dos empresaris de Teconsa per part del jutge Pedreira”. “Pedro García –ha afirmat el diputat- es va llevar del mig a temps i ha passat desapercebut però hauria d’assumir la seua responsabilitat política davant la societat valenciana”.

Blanco també ha recordat que el seu grup parlamentari ha demanat en diverses ocasions des que esclatà el Cas Gürtel la compareixença de Pedro García a Les Corts. El diputat ha assenyalat que el grup parlamentari d’esquerres ha presentat un recurs contra la decisió de la Mesa de Les Corts de no admetre a tràmit la petició de compareixença de Garcia, per l’adjudicació d’un contracte a una empresa relacionada amb la trama Gürtel, els administradors de la qual han estat imputats, en la cobertura de l’ens públic a la visita del Papa.

On està l'exdirector general de RTVV Pedro Garcia?

Va rebre regals de la trama del cas Gürtel en forma de trages i altres peces de roba, va adjudicar un contracte de sonorització de la visita del Papa a València per més del doble del que realment costava i més de 3 milions d'euros se'ls van repartir entre l'empresa Teconsa i algunes altres mercantils vinculades a Francisco Correa.

Garcia va aprofitar la remodelació del govern que va fer Camps l'agost passat per abandonar Canal 9 per la porta de darrere. I ni ha sigut interrogat, ni ha sigut imputat en el cas, ni ha donat cap explicació tot i les proves que s'acumulen sobre irregularitats en la seua gestió. Si nosaltres fórem jutge o fiscal, voldríem preguntar-li:

- Per què se li va adjudicar a una empresa constructora de Lleó per 6,4 milions d'euros el lloguer de pantalles de vídeo, el so i la megafonia quan el cost real, segons la documentació requisada a la trama corrupta va ser de 3,1 milions i la feina la va fer una empresa de Sevilla?

- Té vosté una part dels diners que van pagar-se de més?

- Si no els té, sap on estan i qui se'ls va repartir?

- Quina era la seua relació amb Francisco Correa, Jacobo Gordon, Alvaro Pérez el Bigots o Pablo Crespo?

- Va rebre instruccions per adjudicar aquesta contractació de la manera i a qui ho va fer? De qui?

- És habitual que rebera instruccions sobre contractacions o altres activitats, com ara informatives, de la cadena per part d'algú?

- A què es dedica ara? On treballa? Qui li ha donat feina després de saber-se com de malament gestiona vosté els recursos de l'empresa on treballava, que supera els 1.000 milions d'euros de deute? I quan cobra ara?

- Com és que sense haver treballat mai a una televisió o una ràdio el van fer director general d'una corporació con RTVV?

I així successivament. Clar que perquè un jutge o un fiscal li faça aquestes i altres preguntes, hauria de ser citat a declarar com a testimoni o d'estar imputat. I, de moment, no ho està. Que per què? Ens alegra que ens faça aquesta pregunta.

Marcoule: Hi ha perill nuclear?

Un forn del complex nuclear de Marcoule va explotar ahir dilluns, suscitant de nou la controvèrsia sobre la seguretat de les centrals nuclears, just un dia després que es complissin sis mesos de Fukushima. L'única mort es va produir a causa de l'explosió, no per causes radioactives. Dels quatre ferits, tres lleus es troben sota observació, mentre que el quart va ser evacuat d'urgència a l'Hospital de Montpeller.

A les 16.00 hores el Consell de Seguretat Nuclear de França (ASN) donava per acabat l'incident en un comunicat oficial, en què s'indicava que no s'havia detectat contaminació radioactiva a la vall del Roine, on es troba el complex nuclear de Marcoule. La Comissió d'Investigació i Informació Nuclear, un organisme independent, va confirmar aquest extrem. No va ser necessari activar, per tant, el protocol de seguretat per a la població.

Explosió en un forn

L'explosió va tenir lloc cap a les 12 del migdia, hora local, en un forn de fusió de metalls de CENTRACO, centre que des de 1999 tracta i condiciona residus de baixa intensitat radioactiva, és a dir, objectes que van estar exposats a radiacions, com els que s'utilitzen en plantes nuclears, i materials d'ús habitual en la vida quotidiana, com a material mèdic de radiodiagnòstic.

El Consell de Seguretat Nuclear de França va afirmar en el seu comunicat que està en contacte permanent tant amb SOCODEI, l'empresa que explota CENTRACO, com amb la prefectura de Gard, departament en què es troba el complex nuclear de Marcoule, a uns 30 quilòmetres al nord d'Avinyó. Les causes de l'explosió del forn incinerador estan encara per determinar.

Fonts del Govern francès consultades pel diari Le Monde, van apuntar a un "error humà", com la possibilitat més factible, tot i que podria tractar-se també, segons les mateixes fonts, d'una fuita d'aigua després d'entrar en contacte amb el metall en el punt de fusió, o potser de la reacció provocada per algun material de rebuig contingut en el metall.

Perill de contaminació radioactiva?

L'accident va fer saltar les alarmes a tot Europa, precisament un dia després que es complissin sis mesos des del desastre de Fukushima, que va generar un intens debat sobre la seguretat de les centrals nuclears. Encara que en els primers moments de confusió es va arribar a parlar de risc de fuga radioactiva a Marcoule, finalment el Consell de Seguretat Nuclear va descartar aquesta possibilitat en el seu comunicat, explicant que CENTRACO només treballa amb materials de baixa activitat, que, per tant, no tenen la capacitat letal d'altres amb alt potencial radioactiu.

No obstant això, per l'expert en temes nuclears Alain Correa, de l'organització ecologista "Sortir du nuclear", citat pel corresponsal a França de l'ADR, "és impossible que es produeixi una explosió d'aquesta magnitud amb materials innocus. Hi ha d'haver radioactivitat, que deu estar en aquests moments en l'edifici".

França, país dependent de l'energia nuclear

França és el país amb major quantitat de reactors nuclears en relació amb el seu nombre d'habitants. França compta amb 19 centrals i 58 reactors, que cobreixen el 86% de les necessitats energètiques del país. A més, és un dels principals exportadors d'energia atòmica.


Excepte el principal partit ecologista E.E. i el Front de Gauche comunista, que plantegen seriosament en els seus programes electorals la necessitat de prescindir de l'energia nuclear i potenciar les sostenibles i no contaminants, el debat polític entre el PSF i la dreta de l'UMP o Modem sobre les centrals nuclears es centra més aviat en l'antiguitat de les mateixes, el reforç de la seguretat i la investigació i el desenvolupament d'una tercera generació de centrals nuclears, que produiran encara més electricitat.

Activités

Aujourd'hui, de très nombreuses activités nucléaires sont réunies à Marcoule: production de MOX, ancienne usine de traitement du combustible usé, entreposage de déchets radioactifs, centre d'étude sur les déchets, installation nucléaire militaire exploitée par Areva NC, etc. Le site de Marcoule accueille comme installations nucléaires:

Phénix: réacteur expérimental de la filière à neutrons rapides;

Atalante (laboratoire): laboratoire de traitement des combustibles irradiés et d'étude sur la gestion des déchets radioactifs de haute activité et à vie longue;

Melox: usine de fabrication de combustible nucléaire MOX;

Centraco: centre de traitement et de conditionnement des déchets radioactifs.

Créé en 1956, le site nucléaire de Marcoule aussi connu comme Valrhô Marcoule s'étend sur les communes de Chusclan et Codolet, proches de Bagnols-sur-Cèze, dans le Gard ainsi que Pierrelatte, dans la Drôme. Ce site industriel, situé en bordure du Rhône entre Montélimar (65 km en amont) et Avignon (30 km en aval), est localisé en pleine région Côtes-du-Rhône, zone touristique, agricole et viticole. Nîmes est située à 45 km au sud-ouest du complexe.

Sur le site de Marcoule, AREVA est le partenaire industriel de référence du CEA pour l'assainissement et le démantèlement des installations nucléaires arrivées en fin de vie ainsi que pour l'expoitation d'installations industrielles. Le site de Marcoule a vu naître les applications industrielles et militaires du plutonium en France.

AI insta als mercenaris de l'OTAN libis a acabar amb les brutals represàlies

L'organització Amnistia Internacional (AI) insta el govern titella posat per Sarkozy i l'OTAN (el CNT) de Líbia a posar fi a la "brutal venjança" sobre les forces lleials al govern, que són assassinats i torturats després dels assalts casa per casa en les zones ocupades pels mercenaris. En un informe, difós aquest dimarts a Londres, AI ha assenyalat que el CNT "ha de controlar" als grups armats contraris a Gaddafi per frenar els atacs de represàlia i els arrestos arbitraris. AI oblida al seu informe els bombardejos de l'OTAN i ni la menciona, com si no formès part principal a la matança de civils com s'ha pogut comprobar reiteradament. També es deixa la matança, denunciada per Michel Collon i Investig'Action, de subsaharians per ser negres. Qui paga mana!

"La batalla per Líbia"

L'informe de 107 pàgines, titulat "La batalla per Líbia: assassinats, desaparicions i tortures", revela que mentre les forces de Gaddafi perpetrar nombrosos crims segons la llei internacional durant el conflicte, els combatents lleials al CNT també van cometre abusos que en alguns casos equivalen a crims de guerra.

"Les noves autoritats han de fer un tall complet amb els abusos de les quatre dècades passades i fixar nous estàndards en posar als drets humans al centre de la seva agenda", va dir Claudio Cordone d'AI. "La responsabilitat ara és al CNT de fer les coses de manera diferent, posar fi als abusos i posar en marxa les reformes sobre els drets humans que són necessàries amb urgència".

Crims d'ambdós bàndols

AI indica que va trobar "evidència"-sense mostrar-les doncs ja s'ha demostrat l'enorme quantitat de mentides de l'OTAN i els seus mercenaris al llarg del conflicte iniciat per França al març-, durant una visita realitzada 'en els mesos passats' que durant el conflicte les forces de Gaddafi van cometre crims de guerra i abusos que "podrien equivaler a crims contra la humanitat". Aquests inclourien -segons l'agència- atacs indiscriminats, assassinats massius de presoners, tortures, desaparicions forçades i arrestos arbitraris. En la majoria dels casos haurien estat civils els que van patir les violacions, segons AI, que no sembla recordar que els mercenaris són civils armats i que això és prohibit per les lleis de guerra.

Però l'organització també documenta -forçada sens dubte pels testimonis múltiples de mitjans com TeleSur, Xinhua o RIA Novosti, i persones tan poc sospitoses de manipulació com Michel Collon o la mateixa baronessa Ashton, que va visitar Trípoli després dels denunciats bombardejos de Gadaffi que no van deixar cap empremta com l'Alta Comissionada de l'UE va poder comprovar per el seu disgust-, una brutal "venjança" per part "d'algunes" forces antigovernamentals, incloent-hi el linxament de soldats lleials al govern després de la seva captura.

Des de febrer, centenars de persones pel fet de ser 'sospitoses' de ser ex agents de seguretat, seguidors de Gaddafi o mercenaris van ser i són assassinats després de ser arrestats, detinguts o capturats a l'est de Líbia, diu l'informe. "Assassinar presoners és un crim de guerra per a qualsevol part en un conflicte", ha indicat AI.

L'organització va advertir que mentre continuïn els combats i algunes regions del país que encara continuen sent disputades, hi ha el risc que aquests patrons es repeteixin. El que és una amenaça vetllada per a que els lleials al règim es lliurin o s'arrisquin a ser, com fins ara, massacrats amb les seves famílies pels mercenaris de l'imperi.

Una Líbia islàmica "moderada" -és a dir, sotmesa a Europa-, com la de la monarquia Idrís

A Trípoli, el líder del Consell Nacional de Transició libi, Mustafa Abdul Yalil, va prometre per la seva part en la vigília, davant milers de seguidors, la creació d'un Estat de dret allunyat de "ideologies extremistes", tot i que Al-Qaida nodreix i finança les tropes de mercenaris promonárquics.

"Som musulmans i demanem un Islam moderat i seguirem per aquest camí", va proclamar Yalil en el seu primer acte davant milers de seguidors. "No permetrem l'entrada d'ideologies extremistes de dretes o esquerres".

Yalil va cridar a la unitat i contra l'odi i la venjança. Les famílies dels antics líders "no són responsables dels crims" dels seus familiars, va apuntar: "Volem un Estat de dret, un Estat pròsper", va dir Yalil. "No al càstig, no a prendre els assumptes en les vostres pròpies mans i no a l'opressió".

El Congrés aprovarà una resolució a favor de la immersió lingüística

El congrés espanyol aprovarà aquesta tarda una resolució a favor de la immersió lingüística. És el resultat de les negociacions que han mantingut el PSOE i ERC per la polèmica interlocutòria del TSJC. El document, al que s'han afegit CiU, IU i ICV-EUiA, expressa el suport del congrés al 'model lingüístic vigent al sistema educatiu català com a garantia de la cohesió social i de la plena igualtat d'oportunitats' i recorda que els alumnes tenen 'dret al català com a llengua vehicular i d'aprenentatge' i 'a no ser segregats en centres ni en grups diferents per raó de la seva llengua'.

El text pactat s'aprovarà en forma d'esmena transaccional. El text insta el govern espanyol a defensar el model lingüístic actual 'en el marc de la legislació vigent' i destaca que els alumnes tenen dret a 'la immersió lingüística com a recurs pedagògic en el cicle inicial i com a garantia de coneixement amb suficiència oral i escrita del català i del castellà en finalitzar l'educació obligatòria, sigui quina sigui la llengua habitual en incorporar-se al sistema educatiu'.

La declaració recorda que els estudis comparatius que avaluen la qualitat del sistema educatiu demostren que alumnes catalans tenen un bon nivell de català i castellà quan finalitzen la seva etapa educativa, i que els alumnes catalans han de poder rebre l'educació en català 'd'acord al que disposa l'Estatut de Catalunya' i a que 's'utilitzi normalment el català com a llengua vehicular i d'aprenentatge, tal com estableix la jurisprudència constitucional'.

Medvédev opina sobre frustrada carrera com a espia de David Cameron


En una roda de premsa conjunta amb David Cameron, el president rus, Dmitri Medvédev, va contestar a una pregunta del corresponsal de la BBC, sobre la fallida carrera com a espia soviètic del primer ministre britànic: "Cameron hauria estat un bon agent de la KGB, però llavors no hauria estat primer ministre ".

El sector "madracista" proposa suprimir la figura de coordinador i crida a "una assemblea unitària"


L'assemblea d'EB l'1 d'octubre, convocada pel sector afí a Javier Madrazo, plantejarà modificar l'actual estructura organitzativa i eliminar la figura de coordinador general. En Bilbo, l'ex regidor d'Ezker Batua, José Navas, ha exposat l'esborrany del document polític que es debatrà en les assemblees locals de la formació i que planteja, entre els seus objectius, "situar-nos definitivament en el punt i final dels problemes interns "que EB ha patit des del 2009 i" recompondre "perquè sigui" una força unida i referència de l'esquerra basca federal, social i republicana". Vídeo en castellà.

Segons ha explicat, s'obrirà "un debat per dotar-nos d'una nova organització" amb "un canvi substancial" respecte a l'actual formació. Entre els canvis en l'estructura de l'organització, es proposa comptar amb una direcció "col.legiada" i suprimir el càrrec de coordinador general, per dotar-se d '"una estructura organitzativa més horitzontal, més participativa", on "les decisions siguin consensuades".

En concret, es planteja formar un Consell Nacional d'Euskadi, amb representació de les assemblees locals, i la posada en marxa d'una Taula d'Euskadi, "un òrgan més polític", i un equip permanent "més executiu" que "portarà el pes quotidià de l'acció política ".

Es proposa, a més, que la nova direcció tingui "el repte" d'iniciar un procés constituent de "refundació", que hauria de concloure el 2012, amb les tasques de "sumar la nostra força política amb altres persones d'esquerra" i de definir aliances i acords amb altres organitzacions de l'esquerra per aconseguir "una esquerra social amb més múscul" per donar "millor resposta" als "atacs del neoliberalisme". "A la indignació social cal dotar també d'indignació en les institucions", ha reclamat Navas.

L'esborrany del document polític planteja que la "pluralitat" de la societat basca no es veu representada, en la seva totalitat, pel PNB, el PSE-EE, el PP i Bildu, per la qual cosa s'advoca per donar resposta als problemes de els ciutadans des d'un "cinquè espai" que "prioritza el social sobre el sobiranisme". En aquest sentit, ha assenyalat que, si bé "no defugim aquest debat", ha d'estar "supeditat al debat social, element central de les polítiques que demana la societat".

Crida a la participació

Navas ha realitzat "una nova crida" a les diferents sensibilitats d'EB perquè participin en aquesta assemblea del dia 1 d'octubre, al Palau Euskalduna de Bilbo, "sense exclusions" per "debatre i consensuar la Ezker Batua del futur".

"Volem una assemblea unitària. El contrari, les discrepàncies que suposin divisions, suposaran un enfortiment de la dreta", ha advertit.

Què passaria si l'economia grega col.lapsa?

Ningú sap a què ens exposem perquè la situació va del previsible a l'inimaginable, però tots coincideixen que la situació és extrema. En el millor dels casos, es produiria una suspensió de pagaments parcial i ordenada a Grècia, és a dir, limitant al màxim els danys col.laterals. Segons el catedràtic d'Anàlisi Econòmica, Santiago Carbó: "Es preparen les ambulàncies i els bombers perquè caldria recapitalitzar els bancs europeus. Si fallida Grècia, fan fallida els seus bancs, i l'impacte del deute públic i privada, especialment pública, contagiarien a la resta de països".

El contagi dels bancs no només penalitza a Espanya. El valor en borsa del principal banc alemany, el Deutsche Bank, ha caigut un 60% des de començament d'any.

Per l'economista en cap d'Intermoney, José Carlos Díez, la pèssima gestió política de la crisi, ha acabat minant la confiança en l'economia europea. El crèdit estranger es tanca i el capital se'n va, enfonsant l'euro.

Nivells de tensió similars a la fallida de Lehman


"Estem en nivells de tensió similars a quan va fer fallida Lehman i tot el que va venir després. L'esdeveniment sistèmic i el pànic serà una decisió política, anem a veure si hem après alguna cosa des de 2008 i el evitem", segons Deu. L'economista creu que estem en possibilitat de reconduir la situació. Però bastaria un sol error en els pròxims dies o setmanes, per detonar una catàstrofe.

En el pitjor dels casos, el BCE ja va donar una pauta de com seria. Convertiria en una broma la caiguda de Lehman Brothers. Entre altres coses, perquè agafaria als governs sense munició, per fer front a fallides bancàries múltiples durant anys, economia en recessió i un nivell d'atur revolucionari.