dilluns, 28 de juny de 2010

Dimecres 30 de juny: Al carrer!

Dimecres 30 de juny: manifestacions a Catalunya contra la reforma laboral. CCOO de Catalunya convoca manifestacions a les principals ciutats el dimecres 30 de juny, juntament amb UGT, per protestar per la reforma laboral aprovada pel Govern de Zapatero. És una mobilització prèvia a la vaga general prevista per al 29 de setembre de 2010. Les manifestacions són les següents: Barcelona: Plaça Urquinaona, 18.30h. Tarragona: Plaça de la Font, 19.00h. Tortosa: Plaça dels Dolors, 19.30h. Lleida: Plaça Víctor Siurana, 19.00h. Girona: Plaça Independència, 18

Cayo Lara a l'acte de Refundació d'IU



L'acord SWIFT: L'UE sota els peus d'EUA

La dreta que governa Europa acaba de signar l'acord SWIFT, pel qual EUA té accès a totes les dades bancàries dels europeus sense cap mena de control ni contraprestació similar, per cinc anys més, fins que l'UE posi en marxa els seus propis sistemes d'investigació. Una vergonya que demostra la submissió humiliant de la sobirania de l'UE en mans dels especuladors i les agències corruptes d'EUA i el Pentàgon, sobirà a l'Europa dels lladres.

En un termini màxim de cinc anys, la Unió Europea vol tenir la potestat d'investigar per si mateixa les transaccions bancàries de particulars, a la recerca de "possibles fins terroristes". Fins aquell moment, EUA continuarà sent l'encarregat de tal activitat. Per què? "Perquè es sospita que certes transaccions bancàries guardin relació amb activitats terroristes", segons argumenten els negociadors nord-americans en l'eterna lluita per l'Acord Swift. "Possiblement". "Eventualment". "Això podria indicar que ...": Sobre la base de suposicions pobrament fonamentades, Estats Units tenen carta blanca per tafanejar en les activitats de tots els clients bancaris a Europa. Però Europa no té accés a les dades dels especuladors d'EUA.

Aquesta "vulneració de la privacitat del consumidor arribarà però aviat a la seva fi", afirma impúdicament l'europarlamentari Alex Alvaro. La seva fracció política al Parlament Europeu, la neofeixista Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), va manifestar la seva satisfacció per un acord assolit aquesta setmana entre Europa i els Estats Units en què, segons Álvaro, tots són guanyadors.

Nova oficina

Per cert que l'empresa Swift, que gestiona les transaccions bancàries internacionals, continuarà enviant dades a Estats Units: "Però en un període màxim de cinc anys s'ha de crear una agència de la Unió Europea, encarregada per si sola d'examinar les transaccions dels ciutadans europeus. A molt tard el 2015, Estats Units d'Amèrica deixarà de tenir accés directe a aquesta informació.

Vol dir això que fins aquell moment, els nord-americans tindran les mans lliures per actuar?: "Així és, no aconseguirem treure'l de la taula de negociacions", afirma Álvaro. "Però anem a obrir immediatament una oficina a Estats Units, on funcionaris europeus podran controlar els investigadors nord-americans. D'aquesta manera, sabrem què es fa amb les dades bancàries".

Preguntes

L'alegria dels liberals europeus, que consideren l'acord com un triomf, es veu temperada per l'Agència Europea de Protecció de Dades (EPDS): "Hi ha moltes preguntes sobre la protecció de la privacitat que queden sense respondre", diu el director Peter Hustinx.

Com pot un fer-se una idea del funcionament d'aquesta transferència de dades?: "Estats Units pregunta per exemple si poden veure totes les transaccions bancàries d'Holanda a Pakistan entre l'1 i 30 de setembre. Totes aquestes dades es transfereixen sense més", explica un col.lega de Hustinx.

"Els liberals europeus han cedit davant la pressió del lobby nord-americà", afirma el conegut expert en informació holandès Robert Vleugels.
Està convençut que els Estats Units seguirà exercint el seu control. "Els nord-americans són prou llestos com per, alhora que es negocia amb el Parlament Europeu, paral.lelament es realitzen converses bilaterals amb païssos membres de la Unió. Principalment els països de l'Europa Oriental senten la pressió dels Estats Units, que amenaça amb prendre mesures per limitar el comerç", comenta Vleugels.

"Així que volen l'Acord Swift? Llavors introduirem un sistema de visat. Així són les tàctiques d'aquest joc".

Avui dia hi ha un acord estipulant que en cinc anys, la Unió Europea s'encarregarà d'organitzar la recerca de les dades bancàries. No obstant això, els observadors es mostren molt escèptics. "Estats Units continuarà dialogant i negociant pacientment tant amb partidaris com amb opositors", comenta un funcionari de l'UE especialitzat en el tema.

"En el pitjor cas, la Comissió Europea i els líders dels governs nacionals no respectaran l'acord", opina l'europarlamentari Alex Alvaro. "Però els acords són vinculants. A molt tard en un lustre ens encarregarem de controlar les nostres dades. Si és necessari, recorrerem a la justícia".


En un plazo máximo de cinco años, la Unión Europea quiere tener la potestad de investigar por sí misma las transacciones bancarias de particulares, en busca de “posibles fines terroristas”. Hasta ese momento, Estados Unidos continuará siendo el encargado de tal actividad. ¿Por qué? “Porque se sospecha que ciertas transacciones bancarias guarden relación con actividades terroristas”, según argumentan los negociadores norteamericanos en la eterna lucha por el Acuerdo Swift. “Posiblemente”. “Eventualmente”. “Esto podría indicar que...”: En base a suposiciones pobremente fundamentadas, Estados Unidos tiene carta blanca para husmear en las actividades de todos los clientes bancarios en Europa.

Miralles convida Lothar Bisky a la festa d'EUiA

Miralles ha convidat al president del PEE, Lothar Bisky, a participar a la Festa d'EUiA. El coordinador general d´EUiA i membre del Consell de Presidents del PEE demana que també traslladi l'invitació al dirigent de Die Linke, Oskar Lafontaine. El coordinador general d´EUiA i membre del Consell de Presidents del Partit de l'Esquerra Europea (PEE), Jordi Miralles, es va reunir ahir la tarda amb el president del PEE i portaveu del Grup de l´Esquerra Unitària-Esquerra Verda Nòrdica (GUE-NGL), l'alemany Lothar Bisky.

La trobada va tenir lloc en el marc de la reunió del Comitè Executiu del PEE a Barcelona, amb EUiA d´amfitriona. Ambdós dirigents van intercanviar impressions sobre la situació política, econòmica i social que travessa Europa i, en concret, els seus respectius països, així com de les alternatives a la crisi que s´impulsen des de les formacions EUiA i Die Linke i, juntament amb 31 partits més de 25 països europeus, des del PEE.

Miralles va mostrar la seva preocupació per la utilització interessada del fet migratori per part de la dreta i l´extrema dreta a la UE en aquests temps de crisi, que atia la xenofòbia i el feixisme social, per això va senyalar la necessitat d´adoptar un posicionament més comú en el PEE respecte les polítiques d´immigració, que tingui una translació a les institucions.

D´altra banda, el coordinador general d´EUiA va aprofitar l´ocasió per convidar el president del PEE a la festa anual de la seva formació, que se celebrarà el pròxim 2 d´octubre a l´INEFC de Barcelona, i va fer extensiva la invitació a Oskar Lafontaine, el dirigent de Die Linke que, segons li va explicar Bisky, s´està recuperant d´una delicada malaltia i està disposat a incorporar-se aviat a l´activitat política. Miralles va dir Bisky que la seva presència significaria “una de les millors contribucions” a la campanya d´ICV-EUiA a les eleccions catalanes.

Miralles i Bisky també van acordar futures trobades per intercanviar experiències de govern entre EUiA i membres de Die Linke de Brandemburg i Berlín.

Moldàvia rebutja decretar el Dia de l'Ocupació Soviètica

La majoria de l'aliança de dretes governant provisionalment a Moldàvia "Per l'integració europea" ha aconseguit abolir el decret del president moldau en funcions, Mihai Gimpu, que volia establir el 28 de juny com a dia de la "ocupació soviètica", ha declarat el líder del Partit Democràtic, Marian Lupu: "De fet, el decret està anul.lat. Formalment hi ha dues vies de la seva abolició, el president mateix o el Tribunal Constitucional que ja va rebre una protesta respecte al decret", va dir Lupu als periodistes.

El Partit Comunista moldau és el primer partit en vots, a l'oposició per una aliança de dretes sense capacitat de crear govern, des de ja fa prop d'un any.

Mentrestant, fonts anònimes de l'aliança van informar que per ara Gimpu rebutja abolir el seu decret. Certs diputats consideren que en la seva recent sessió l'aliança va demostrar l'inici de la seva desintegració.

El passat 24 de juny Gimpu va ordenar commemorar cada 28 de juny com data de la "ocupació soviètica" a Moldàvia, a més va ordenar instal.lar al centre de Chisinau, davant de la seu del Govern, un monument a "les víctimes del règim totalitari comunista". El decret va cridar també a la retirada immediata de les "tropes d'ocupació" que Rússia manté a Transnístria.

Per la seva banda, Moscou va definir el decret com "una campanya política planificada que apunta contra l'associació entre Moldàvia i Rússia", i va qualificar de "aventurer" i "sacríleg" el nou intent de "tergiversar la història comuna" i els esdeveniments del període de la Segona Guerra Mundial.

El 28 de juny de 1940, Romania es va plegar a les exigències de la Unió Soviètica i va retirar les seves tropes de Bessaràbia i Bukovina del Nord, territoris que va ocupar el 1918. Algunes setmanes després es va proclamar la creació de la República Soviètica Socialista de Moldàvia, integrada per sis districtes de Bessaràbia i altres tants de Transnístria que, a partir de 1924, formaven part de l'autonomia moldava en el si d'Ucraïna.

L'actual president moldau en funcions, des de fa quasi un any en espera d'eleccions, i que va assumir el poder l'11 de setembre de 2009 sense la majoria suficient, és famós per les seves opinions feixistes, del estil dels Kaczynski polonesos o el Sakashvili georgià, i segons els últims sondejos, la seva popularitat entre la població moldava a penes arriba a un 2%.


Gobierno de Moldavia rechaza decreto presidencial sobre Día de la Ocupación Soviética

La mayoría de la alianza gobernante de Moldavia "Por integración europea" logró abolir el decreto del presidente moldavo en funciones, Mihai Gimpu, que estableció el 28 de junio como día de la "ocupación soviética", declaró hoy el líder del Partido Democrático, Marian Lupu.
Para leer más ir a enlace:

Els comunistes kirguisos dubten dels resultats

El referèndum constitucional celebrat a Kirguizistan diumenge passat es va realitzar d'acord a "tradicions autoritàries", ha afirmat avui el líder del Partit Comunista kirguís, Ishal Masalíev: "Estic consternat, el referèndum s'ha celebrat segons les tradicions autoritàries vigents al nostre país al llarg dels últims 20 anys", va dir Masalíev posant en dubte la possibilitat que l'índex d'afluència a les urnes pogués ser un 70% en una república que fa poc va patir una veritable guerra".

El govern colpista aixecà un dia abans del referèndum l'estat d'excepció al sud del país.

Així mateix, Masalíev va expressar la seva esperança que el referèndum celebrat permeti formar un govern legítim i va destacar que la presidenta en funcions de Kirguizistan, Rosa Otunbáyeva, és "una política independent i madura" i podrà reunir un nou gabinet amb nous ministres.

La vigília, Otunbáyeva ja va declarar que el nou gabinet ministerial romandrà sense canvis significatius, la dimissió la presentaran només els ministres que presideixen partits polítics i planegen participar en eleccions parlamentàries.

Així, el viceprimer ministre kirguís, Omurbek Tekebaev, i el ministre de l'Interior en funcions, Bolot Sherniyázov, ja van anunciar que abandonaran el gabinet el pròxim 10 de juliol.

Mentrestant, el nombre de morts per disturbis al sud de Kirguizistan va ascendir a 294 persones, dels quals el 93% són homes, el 6,9% dones i el 0,1% són nens, segons ha reportat avui el Ministeri kirguís de Salut.

L'oposició va iniciar manifestacions de protesta que van causar disturbis massius al sud del país el passat 7 d'abril. La situació es va agreujar el 10 de juny, després enfrontaments ètnics entre kirguisos i uzbeks.

Segons les dades no oficials, els disturbis van causar uns 2.000 morts.


Líder comunista dice que referendo en Kirguizistán transcurrió según “tradiciones autoritarias”

El referéndum constitucional celebrado en Kirguizistán el pasado domingo se realizó de acuerdo a "tradiciones autoritarias", afirmó hoy el líder del Partido Comunista kirguís, Ishal Masalíev.
Para leer más ir a enlace:

Calzada i el paradís dantesc de Caixa Girona

Diversos antics consellers i alts càrrecs s’han beneficiat de préstecs o han facturat serveis per a l’entitat –començant pel mateix expresident, que hi va vendre obres d’art–, incompatibilitats prohibides per la Llei de caixes catalana. A més, una inspecció del Departament d’Economia assenyala incidències en diversos convenis firmats per la fundació de Caixa Girona, entre les quals, dos donatius del 2008 a la Fundació Orfeó Català amb total manca de control en el moment d’assignar-los i també a l’hora de fer-ne el seguiment.

El consell d’administració de Caixa de Girona aprovà dilluns passat el Pla d’integració a La Caixa, que la direcció de l’entitat barcelonina ja va beneir fa dies.

La vella guàrdia de Caixa de Girona, el nucli de consellers, membres de l’assemblea i del patronat de la Fundació que es manté afí a l’expresident Arcadi Calzada –rellevat al juny de l’any passat per Manel Serra després de 14 anys de poder absolut a l’entitat–, s’havia entossudit a defensar la continuïtat en solitari de l’entitat, una hipòtesi suïcida tenint en compte la conjuntura financera que aboca les caixes a fusionar-se o morir i que el mateix Departament d’Economia no ha validat el Pla de viabilitat que fa uns quants mesos va presentar Caixa de Girona.

Per què, aquest enrocament? Segons la versió oficial, perquè un emblema de les comarques gironines perdrà la seva personalitat diluït en qualsevol altre escenari corporatiu. Però hi ha una versió oficiosa, no tan políticament correcta, segons la qual, quan Caixa de Girona perdi la marca i la personalitat jurídica, una representació selecta de crème gironina es quedarà sense una plataforma de negocis privilegiada de la qual ha gaudit durant anys en règim gairebé de barra lliure.

Que en l’època de Calzada –exalcalde convergent d’Olot i exvicepresident del Parlament– el nucli dur de l’entitat financera feia i desfeia a plaer, saltant-se els més elementals mecanismes de control i de bones pràctiques, ha estat una ombra de sospita que sempre ha planat al damunt de Caixa de Girona. Fa anys els jutjats gironins es van omplir de denúncies sobre activitats fraudulentes contra els principals administradors de l’entitat, activades per l’acció en solitari d’un membre del consell d’administració –i alhora treballador i membre del comitè d’empresa– Ricard Mues.


Tots aquells afers –tracte de favor a consellers i familiars, coneguts i saludats; crèdits a mansalva a patums gironines; tràfic d’informació privilegiada en operacions urbanístiques, concessió de préstecs a empresaris insolvents…– van acabar llanguint en els jutjats i molt pocs mitjans de comunicació (amb l’excepció d’EL TRIANGLE) se’n van fer ressò. En el seu dia, i parlem de l’any 2005 (vegeu l’edició 757), el promotor d’aquelles denúncies es va adreçar a la Direcció General de Política Financera de la Generalitat per tal que obrís un expedient als gestors de Caixa de Girona davant les sospites d’irregularitats, però la Generalitat se’n va desentendre argumentant que es tractava tan sols de denúncies i no de fets provats.

A Caixa de Girona hi ha sucat Millet


Una inspecció del Departament d’Economia assenyala incidències en diversos convenis firmats per la fundació de l’entitat d’estalvis, entre les quals, dos donatius del 2008 a la Fundació Orfeó Català

Manca de control en el moment d’assignar-los i també a l’hora de fer-ne el seguiment. Aquest és el diagnòstic que fa el Departament d’Economia de la Generalitat de Catalunya dels convenis de col·laboració econòmica que la Fundació Caixa de Girona va signar durant l’any 2008 amb altres entitats i empreses. Així queda recollit en una inspecció de la Direcció General de Política Financera sobre l’entitat que gestiona l’obra social de Caixa de Girona, datada el 17 de desembre de 2009.

Segons s’indica en aquest document, a l’entitat que va presidir l’exvicepresident del Parlament per CiU Arcadi Calzada [a la imatge] fins al març de l’any passat (poc abans de tancar-se la inspecció, doncs) s’hi detectava un monumental desgavell a l’hora de firmar convenis de forma transparent i degudament vigilada pels òrgans de govern de la caixa i la fundació. Per començar, quan els inspectors de la Generalitat van reclamar una llista dels convenis signats per la fundació durant el 2008, l’entitat se’n va oblidar d’uns quants, perquè només va informar de 31 convenis quan, a l’hora de la veritat, en van apareixer 53 (47 de la fundació i 6 directament de Caixa de Girona).

L’entitat «hauria de tenir identificats, en qualsevol moment, tots els convenis amb què hi té vinculació i fer un seguiment d’aquests de forma continuada», adverteixen els inspectors. Però això no succeïa a Caixa de Girona i fins a tal punt hi havia indicis d’opacitat que l’acta inspectora conclou que l’entitat «no ha pogut acreditar que els convenis signats per la fundació hagin estat aprovats pel patronat».

En concret, els inspectors de la Generalitat es detenen en 16 convenis de col·laboració. Alguns semblen que tenen sentit en una fundació que gestiona l’obra social d’una caixa d’estalvis: un acord amb la Universitat de Girona per atorgar beques a estudiants i d’altres amb empreses del sector cultural per muntar exposicions o altres activitats. Fins aquí, correcte, si no fos perquè en algun cas l’empresa beneficiada en el conveni té una relació de parentesc evident amb algun alt càrrec de l’entitat, com passa amb els acords que es van signar per fer una mostra del pintor Fernand Léger als Jardins de Cap Roig amb l’empresa Imparce Barcelona, vinculada a la família d’un gendre del mateix Arcadi Calzada (vegeu l’edició anterior d’EL TRIANGLE).

També hi ha convenis amb Hermes Comunicació (editora d’El Punt) i amb la Corporació Catalana de Comunicació (editora de l’Avui) amb una aportació directa de 54.000 euros en el segon cas i en espècie (16 subscripcions) en el primer, que, per cert, no està firmat per ningú de Caixa de Girona. De la seva banda, el Girona Futbol Club –en ple procés de conversió en societat anònima– es va endur un ajut de 30.000 euros per a la temporada 2008/2009.
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/a_caixa_de_girona_hi_ha_sucat_millet_14790.php

Pau Molins Amat ja no confia en Millet

L'advocat Pau Molins Amat, germà de Joaquim Molins, ex conseller d'Obres Públiques de Pujol i membres de la família Molins-López Rodó, propietària de Ciments Molins i accionistes de la multinacional Lafargue, renuncia a la defensa de Fèlix Millet perque hauria perdut la confiança en el seu client... El lletrat ha aportat aquest matí un document a la jutgessa del cas de l'hotel, Míriam de Rosa, on fa efectiva la seva renuncia i ha passat el cas a Mireia Astor, una advocada del despatx Piqué Vidal, que ja portava la defensa de l'esposa de Millet, Marta Vallès.

Molins també deixa la defensa en el cas del desfalc del Palau. L'advocat de Jordi Montull, Jordi Pina, per la seva part, sí que es manté al costat del seu client i de la seva filla, Gemma Montull.

En aquests moments la multinacional franco-catalana Lafargue ja té una empresa al kurdistan iraquí on gaudeix del monopoli del ciment per a la reconstrucció del país, i està a punt d'iniciar la construcció d'un altre factoria al sud shií, a Besora.

Pau Molins va ser membre del gabinet Piqué Vidal, que porta a la dona de Millet, Marta Vallès, amb l'advocada Míriam de la Rosa.

Segons fonts judicials, Molins ha deixat la defensa de l'exfactòtum del Palau de la Música "per motius personals". A més, afegeixen que ha perdut la confiança en el seu client. Pau Molins i Jordi Pina van aconseguir amb la seva estratègia que els seus il·lustres clients eludissin la presó provisional durant més de vuit mesos, després de confessar el saqueig del Palau. Fa dues setmanes, però, Millet i Montull van ingressar a la presó a causa del cas de l'Hotel. Després que es conegués aquesta notícia, Molins i Pina van anunciar que la recorrerien en entendre que els seus clients no podien influir en ningú perquè són un "apestats" i "marginats socials" als que ningú agafa el telèfon.

Molins, penalista de 48 anys, va començar la seva carrera professional en el despatx de Joan Piqué Vidal, que va ser el lletrat de Javier de la Rosa i va ser condemnat a set anys per exigir suborns milionaris a banquers i empresaris si volien evitar la presó en connivència amb l'exjutge Lluís Pascual Estevill.
L'estratègia de Molins fins ara ha estat la de fer-los firmar una confessió i gestionar la devolució d'una part de lo sostret, 1,8 milions d'euros. El mes passat va reclamar que se li fes un informe psiquiàtric a Millet. El despatx Molins & Silva s'ha encarregat de la defensa, per exemple, de l'exconseller de CiU, Ignasi Farreres, o de l'empresari tèxtil Josep Puigneró per delicte ecològic.

Veure també a



L'etiquetatge d'aliments vetat pels amos

Una campanya de pressió de grans empreses del sector d'alimentació -sostinguda amb els diners repartits on calen- ha fet fracassar un nou etiquetatge europeu sobre la composició dels aliments, segons publica The Independent. Kellog's, Danone, Coca-Cola, Nestlé, Unilever i Mars es troben entre les 11 companyies que han participat en aquesta campanya, a fi d'impedir la implantació d'etiquetes que s'assignarien els colors verd, groc i vermell a aliments i begudes, en funció de si els seus continguts en sucres, sal i greixos són saludables o no.

Segons aquestes empreses, aquest sistema, dissenyat per l'Agència de Normativa Alimentària del Regne Unit i que comptava amb el suport de destacades institucions de l'àmbit de la salut, com British Medical Association, British Heart Foundation i British Dietetic Association, no reflecteix la complexitat de la composició dels aliments.

Per això, han presentat nombrosos informes, enviat correus electrònics, i fins i tot visitat personalment als europarlamentaris, per tal de convèncer de la conveniència de mantenir l'actual sistema d'informació, basat en taules de quantitats diàries recomanades.

El passat dimecres, el Parlament Europeu va votar en contra de l'etiquetatge de colors, i va establir que es mantingui el sistema d'informació basat en quantitats diàries recomanades, convenient falsejat per les multinacionals que els paguen.

També va decretar que els aliments que continguin greixos trans han d'informar d'això en les seves etiquetes, mentre que els processats hauran d'indicar el país d'origen dels seus ingredients.


Fracaso de un nuevo etiquetado europeo de la composición de los alimentos, por la presión de grandes empresas

Una campaña de presión de grandes empresas del sector de alimentación habría hecho fracasar un nuevo etiquetado europeo sobre la composición de los alimentos, según publica el diario The Independent.
Para leer más ir a enlace:

La república bananera francesa al descobert


"La policia creu aturar al nebot de Sarkozy": És un muntatge, però funciona prou bé per demostrar que la república francesa és cada dia més una monarquia presidencialista i corrupte, on els ministres de finances ajuden al frau de les supermultimillonàries -legalment- i un suposat nebot de Sarkozy es passa la poli pel forro. Tot i que el vídeo és en francés s'enten tot molt bé: Prou i massa!

La granja policial europea en marxa

Els d'IU, que iniciaren la seva Refundació el cap de setmana passat, haurien de saber que, com es passin de radicals, se les hauran de veure amb el Gran Germà que els partits neonazis de l'UE han posat en marxa sota la presidència monàrquica espanyola. N'hi haurà prou amb que Interpol s'assabenti que I.U. dóna per morta a la monarquia, demana una constitució federal i propugna "un canvi polític que comporti un gir econòmic, social, cultural i ètic radical" perquè el retrat de Cayo Lara comenci a circular per Europa enmig d'un cartell d'Es busca, junt amb els militants comunistes. Així I.U. quedarà ben Abierta, als cors de misa, com l'eurocomunisme de Carrillo, Rosita la beata, López Garrido i Almeida, ara PSOE monàrquic i fatxenda.

Ja no es tracta que l'FBI s'inspiri en Llamazares per recrear a Bin Laden i el faci famós. El que va començar sent una iniciativa específica per a la prevenció del terrorisme, dirigida especialment a combatre l'activitat islamista, s'ha convertit sobre el paper en un programa de vigilància de ciutadans sospitosos de radicalització, procedents de grups religiosos, d'extrema dreta, extrema esquerra, nacionalistes o antiglobalització. La seva aplicació va ser beneïda en el Consell de la UE del passat 26 d'abril en un document públic, però la seva operativa s'aborda en un altre de caràcter confidencial que ha estat revelat per Statewatch, una ONG dedicada a la defensa de les llibertats civils.

El manual secret inclou un qüestionari de 70 preguntes que els vigilants d'aquesta platja hauran de contestar en relació als seus investigats. Entre elles han d'aportar dades sobre la situació econòmica i administrativa dels supòsits radicals, de la seva experiència laboral, si se'ls va negar una beca i, fins i tot, referències als seus companys de grup per determinar si eren amics seus o els va conèixer a l'escola o al veïnat. Algunes d'ells, per la seva naturalesa, exigeixen la intercepció de les seves comunicacions. S'aconsella, és clar, que tota la informació recollida sigui posada a disposició de les Policies dels Estats membres.

El principi del qual es parteix és que tot individu que propugna idees radicals és un terrorista en potència. I com no s'aclareix el concepte de radical, qualsevol pot ser-ho, el que amplia el ventall d'objectius. L'UE ha aconseguit trepitjar al mateix temps el dret a l'intimitat i a la llibertat d'expressió. Perquè després diguin que la presidència espanyola no ha estat un èxit.

Xina: Vagues exitoses per l'augment salarial

Una planta de peces per a automòbils de la companyia japonesa Denso (Honda) ubicada a la província meridional xinesa de Guangdong s'aplicarà un increment salarial per als seus treballadors, després d'un atur que va interrompre la producció durant tres dies. L'administració de la planta ha acordat augmentar els sous mensuals en 800 iuans (118 dòlars) per a cada empleat, sobre els 1.300 que guanyen de mitjana, va confirmar un dels més de 20 representants dels obrers que van participar en les negociacions. Mentrestant, Zara, Carrefour i H&M paguen, a la capitalista Bangla Desh, 25 dòlars mensuals al seus esclaus.

L'home, de cognom Zhang, va afegir que les discussions s'havien portat a terme "de manera amistosa", i que ambdues parts van expressar la seva voluntat de millorar l'enteniment mutu.

Més de 1.000 dels 1.200 treballadors de la fàbrica van participar en la vaga, que es va iniciar el dilluns passat, demanant un augment d'entre 800 i 1.000 iuans en els seus salaris mensuals, de 1.300 iuans de mitjana.

Honda Motor va haver de suspendre la seva producció dimecres en dues de les seves plantes d'acoblament a la Xina a conseqüència de l'atur en el proveïdor de peces de recanvi de Denso.

"Els administradors de la planta van dir que respondrien en un termini de dos mesos a 200 suggeriments presentats pels treballadors durant les negociacions. La seva actitud ha canviat. En el passat ignoraven les nostres demandes", va celebrar Zhang.

Segons el representant, els obrers van suggerir a la planta millorar les condicions de vida i els beneficis dels empleats, a més de l'augment dels salaris.

Els treballadors van assenyalar que les recents aturades en les fàbriques de components d'Honda i Toyota a Guangdong i la municipalitat septentrional de Tianjin els van inspirar per pressionar per les seves demandes de la mateixa manera.

La primera vaga relacionada amb Honda va tenir lloc a la Companyia de Manufactura de Components automobilístics Honda de Nanhai a la ciutat de Foshan, a Guangdong, del 17 de maig a l'1 de juny, i la segona en la Corporació de Components automobilístics Fengfu, a la mateixa ciutat, entre el 7 i el 9 de juny. Un tercer atur va passar a les instal.lacions d'Honda Lock (Guangdong) entre els dies 9 i 15 d'aquest mateix mes.

Treballadors de la Fàbrica de Plàstics Xingguang de Tianjin van realitzar un cessament d'activitats d'un dia el 15 de juny, i els d'un proveïdor de peces de la filial de Toyota a la mateixa ciutat també van suspendre les seves tasques entre el 17 i el 19 de juny .

Totes les protestes es van saldar amb augments salarials.


Suben salarios de trabajadores tras paro en planta japonesa en sur de China

Una planta de piezas para automóviles de la compañía japonesa Denso ubicada en la provincia meridional china de Guangdong aplicará un incremento salarial para sus trabajadores, tras un paro que interrumpió la producción durante tres días.
Para leer más ir a enlace:

RFA: L'arquebisbe Zollistch sota sospita

El cap de l'Església catòlica alemanya, l'arquebisbe Robert Zollistch, està sent investigat per possible complicitat en els casos d'abusos sexuals a menors, segons ha informat la Fiscalia de Friburg, al sud-oest d'Alemanya. La ministra alemanya de Justícia, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, ja havia acusat el Vaticà d'amagar casos greus d'abusos sexuals a l'Església i va qualificar aquests casos com "aterridors".

L'Arxidiòcesi de Friburg ja ha rebutjat les imputacions de la fiscalia d'aquesta mateixa ciutat del sud-oest de alemanya, precisant que quan Robert Zollistch era el cap de personal eclesiàstic el 1987 ni coneixia el passat pederasta d'un monjo del monestir cistercenc de Birnau ni va ordenar el seu trasllat a un altre lloc.

De fet, afegeix la nota episcopal, només fa quatre anys que es va tenir constància dels abusos sexuals, comesos en els anys seixanta per aquell clergue, i sobre el trasllat va decidir el màxim responsable de l'ordre cistercenc a la qual pertanyia.

En altres paraules, l'arquebisbat no podia decidir sobre els canvis de destinació dels monjos.

Els abusos a menors van tenir lloc en les proximitats del llac Constança, on segueix residint el pederasta, per la qual cosa la fiscalia d'aquesta zona també està treballant en el cas.

Robert Zollistch, el cap de l'Església Catòlica alemanya, va demanar perdó el mes de març a totes les víctimes dels abusos comesos per sacerdots alemanys.

Acusacions de la ministra de Justícia

La ministra alemanya de Justícia, Sabine Leutheusser-Schnarrenberger, ja havia acusat el Vaticà d'amagar casos greus d'abusos sexuals a l'Església i va qualificar aquests casos com "aterridors".

"En molts col.legis hi havia un mur de silenci que permetia l'abús i la violència", va denunciar a l'emissora Deutschlandfunk, Leutheusser-Schnarrenberger.

Feia aquestes declaracions després que es coneguessin nous casos d'abusos sexuals i físics en el cor de la catedral de Regensburg, dirigida per Georg Ratzinger, germà del cap Vaticà, l'escola del monestir benedictí de Ettal i una escola de caputxins a Burghausen.

No obstant això, l'escàndol va esclatar el passat mes de gener, quan diversos estudiants d'un elitista escola de jesuïta van revelar que van patir abusos de dos sacerdots, un dels quals abusà també després del seu trasllat a Espanya i a Xile.

En total, els jesuïtes han reconegut abusos sexuals d'uns 100 nens en tota Alemanya, la qual cosa va portar a una disculpa pública de Zollitsch, que no ha estat suficient.

Zollistch es va reunir amb el Papa el passat mes de març per tractar els casos d'abusos que es van denunciar des del gener. En aquesta reunió va mostrar "desolació" pels casos de pederàstia que esquitxen als sacerdots del país germànic. També va anunciar mesures per afrontar els escàndols de pedofília que taquen la imatge de l'església alemanya, com l'obertura d'una línia d'atenció telefònica les víctimes.


La Fiscalía investiga al jefe de la Iglesia alemana por complicidad en los abusos de un monje

El jefe de la Iglesia católica alemana, el arzobispo Robert Zollistch, está siendo investigado por posible complicidad en los casos de abusos sexuales a menores, según ha informado la Fiscalía de Friburgo, al suroeste de Alemania.
Para leer más ir a enlace:

El 4% de corrupció institucional de CiU

Nous documents que ha rebut aquest divendres el jutge Juli Solaz, que investiga el desfalc del Palau de la Música per part dels exdirectius Fèlix Millet i Jordi Montull, apuntarien que l'entitat cobrava comissions de fins al 4% procedents d’obres públiques adjudicades per CiU, com la Línia 9 del metro o la Ciutat de la Justícia. Segons publicà aquest dissabte El Periódico una part d'aquests diners es desviaven cap a la fundació Trias Fargas (ara CatDem), vinculada a CDC. La documentació surt dels ordinadors de les secretàries de Millet i Montull, clonats pels Mossos d'Esquadra durant el registre al Palau de la Música del 23 de juliol de l'any passat.

Segons el rotatiu barceloní, Millet i Montull "controlaven" des del seu despatx del Palau obres públiques com la línia L9 del metro, la Ciutat de la Justícia i algunes obres hidràuliques, totes elles adjudicades per governs de CiU. També exposa que hi havia desviament de diners cap a un tal Daniel, que el rotatiu, citant fonts judicials, considera que és Daniel Osàcar, actual responsable de finances de Convergència. A més, el diari assegura que ha tingut accés a documentació que confirma els pagaments per patrocini de Ferrovial al Palau i la seva presumpta vinculació amb el transvasament de diners de la institució cultural a la Trias Fargas i a firmes proveïdores comunes de l'Orfeó i de CiU.

A banda d'això, també s'apunta a comissions de fins al 4% que el Palau hauria cobrat per les obres atorgades a Ferrovial. Una nota amb l'epígraf "Situació Ferrovial i Fundació Orfeó Català-Palau de la Música" del març del 2000 assenyala: "Ferrovial, en el seu moment, va pagar 100 milions, corresponents al 4% dels 2.500 de l'obra. Posteriorment, per la relació del full A, la Generalitat indica que ja se li van adjudicar 250 milions, de manera que queden pendents d'adjudicar obres per 2.250 milions, cosa que Ferrovial accepta. Sobre aquests 2.250 milions que s'han d'adjudicar, la Fundació Orfeó Català ha de donar el 2,5% a la Generalitat, i això representa 56.250.000".

El CAC, TV3 i la veu de l'amo feixista

El Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) no ha estat mai un organisme independent, com promulguen els seus principis. Amb la pròxima renovació parcial de tres consellers, menys que mai. PSC, CiU i PP donaran un cop de rosca més a la dependència política de l'organisme. No és cap novetat. Tot i que la majoria dels seus membres han accedit al CAC com a premi a la seva carrera política, en alguns casos s'intentava maquillar la composió del consell amb la designació d'alguns professionals del sector de la comunicació. Ja no cal: La veu del amo feixista, TV3 i Catalunya Radio, amb els seus llepaculs i endollats meapiles, continuarà sent una vergonya "nacional" i internacional.

Quatre dels actuals membres provenen del món del periodisme: Ramon Font, que és el president, Santiago Ramentol, Rafael Jorba i Rodríguez Madero. Dos d'ells (Font i Ramentol), havien exercit responsabilitats polítiques en el primer tripartit, sempre relacionades amb els mitjans de comunicació.

Ara toca renovar els càrrecs que ocupen Rafael Jorba (designat pel PSC), Domènc Sesmilo (CiU) i Fernando Rodríguez Madero (PP). Llevat de Sesmilo, un aparellador de llarga trajectòria política a Unió Democràtica partit pel qual ha estat diputat i senador, els altres dos tenen un passat cent per cent periodístic.

Unió Democràtica mantindrà el perfil clarament polític del seu representant. Sesmilo serà rellevat per Josep Maria Guinart, amb una àmplia trajectòria a UDC. Ha estat alcalde de l'Escala i diputat, a més de president de la Intercomarcal del seu partit a Girona durant quatre mesos.

PSC i PP han optat per treure's la careta i rellevar dos professionals de la comunicació per dos persones de dilatada trajectòria política. Rafael Jorba serà susbtituït per Carme Figueras, exconsellera de Benestar i Família, diputada al Parlament des de l'any 1999 i entre 1993 i 1995 diputada al Congrés. És diplomada en Ciències Físiques. El PP té dos candidats a substituir Rodríguez Madero, però ambdós amb un currículum significadament polític. Un d'ells, Daniel Sirera, ha estat fins i tot president del partit a Catalunya. L'altra, Dolors Montserrat ha estat diputada i membre de l'Executiva del seu partit. A cap d'ells se'ls coneix vinculacions professionals amb els mitjans de comunicació.

Si s'acaben ratificant aquests nomenaments, el nombre de professionals de la comunicació presents en el Consell de l'Audiovisual quedarà reduït a dos: Ramon Font i Santiago Ramentol. La resta hi han accedit després d'una llarga trajectòria en els seus partits, entre ells Josep Micaló, president de CDC a Girona durant molts anys. Es pot donar la coincidència que comparteixen lloc en el consell dos expresidents de CiU a Girona: Micaló ho va ser de CDC i Guinart de UDC.

Més car que a França

El pressupost d'aquest any del CAC puja a 10.667.921 euros, mentres que el del Consell Superior de l'Audiovisuel és d'uns 33 milions d'euros. El cost per habitant del CAC triplica el del seu homòleg francès. El CSA costà anualment 0,5 euros per habitant, mentres que els catalans paguen 1,4 euros per càpita per mantenir aquest consell.

Més de la meitat de les despeses del CAC són de personal: ?gairebé sis milions d'euros dels 10,6 de pressupost són per aquest concepte, mentre que 1,2 milions són per a lloguers i cànons. El CAC dóna feina a 105 persones: 11 són alts càrrecs, 9 eventuals, 3 funcionaris i 82 laboral fix. El sou anual dels consellers és d'uns 116.000 euros anuals.

Bloqueig de CiU i PP


Per polititzar més el CAC, CiU i PP han decidit bloquejar la renovació parcial del Consell deixant aquest organisme amb tres vacants, almenys fins després de les eleccions catalanes, ja que la llei del CAC no contempla que els seus consellers segueixin en funcions fins a la designació dels nous membres per part del Parlament. El bloqueig també afecta la Sindicatura de Comptes.

Tant CiU com PP pretenen que l'elecció dels membres del CAC es faci després de les eleccions per veure si els resultats dels comicis els donen més força representativa. Es dóna el cas que el PP ara es quedarà sense representant, però als populars els preocupa poc. El seu membre, Rodríguez Madero, un veterà periodista radiofònic, ja fa temps que es va desmarcar de les directrius del partit que el va proposar. Per això, ara el PP presental un perfil polític per garantir la fidelitat.

El "model" francès

El CAC es va crear l'any 2000 a imatge i semblança del Conseil Superior de l'Audiovisuel (CAS) de França, que va néixer el 1989. Les diferències, però, són notables. El francès té membres com Michèle Reiser, amb una llarga trajectòria de realitzacions audiovisuals, musicals i teatrals; Françoise Laborde, que ha exercit de periodista a France 1 entre 1986 i 1992 i posteriorment ha estat redactora en cap a les cadenes France 2 i France 3; Christine Kelly, periodista i productora en diversos mitjans de comunicació; Sylvie Genevoix, productora i responsable de programes a Antenne 2, crítica literària a Le Figaro i l'Expréss; Rachid Arhab, presentador d'informatius a France 3, cap de política a Antenne 2, cap d'informatius a France 2 i presentador de diversos programes de televisió; Emmanuel Gabla, amb una carrera vinculada a les telecomunicacions i les noves tecnologies; o Michel Boyon, que n'és el president, exadministrador de France 2 i de France Presse i president-director general de Radio France entre 1995 i 1998. Entre 2002 i 2003 es va encarregar de la posada en funcionament de la TDT per encàrrec del primer ministre. Com es pot comprovar els consellers francesos presenten unes trajectòries relacionades amb la comunicació que res tenen a veure a les de la majoria de membres del CAC.

"Rajoy ha imposat l'estil Jaume Matas"

Marina Albiol (EUPV): “Rajoy ha imposat l’estil Jaume Matas per portar amb deshonra sis anys sent còmplice de les imputacions de Fabra”. La diputada autonòmica d’EUPV considera “increïble” que el PP hagi deixat que el president de la Diputació de Castelló es mantingui en el càrrec: “Estant en la situació en què es troba en els tribunals, amb una Fiscalia Anticorrupció anunciant ahir les imputacions per presumptes delictes de tràfec d’influències, suborn i per cinc fraus fiscals. Mariano Rajoy actua respecte el cas Fabra, al igual que ha fet amb Jaume Matas, és a dir, no fent res, amb un silenci còmplice per a la vergonya de tots els ciutadans que ho contemplem”.

Per a Albiol la causa oberta contra Fabra “té unes dimensions enormes, i és incomprensible que el PP no l’haja retirat de la vida política des d’un principi. El seu cessament com a president de la Diputació hauria d’haver-se produït fa anys”.

Esquerra Unida considera que el manteniment de Fabra en el càrrec “encara que siga en funcions, és ja un acudit, una burla als ciutadans que volem una institució neta i lliure de personatges imputats per presumptes delictes de corrupció. Castelló no es mereix el que està passant-li des de fa anys amb Fabra”, assenyala Albiol.

La parlamentària d’esquerres subratlla que els problemes de Fabra amb la Justícia “són gravíssims i nombrosos”. Per a Albiol, el PP no assumeix cap tipus de responsabilitat política “i això el fa còmplice de Fabra. Passe el que passe en els tribunals, Rajoy i el PP ja estan marcats per aquest presumpte corrupte”.

Polítics a Espanya: Robeu que el món s'acaba!

Els polítics perceben quantioses prebendes a més del seu sou: Diputats i senadors diuen que s'han baixat el sou, però encara mantenen exempcions fiscals de fins al 70%, pensions vitalícies, indemnitzacions, transport gratuït i incomptables privilegis, sense considerar els abusos impunes als comptes públiques dels corruptes abundants al corral franquista. Dedicar-se a la política en un país amb una Llei electoral feixista que apalanca a les mateixes families del franquisme en una aristocràcia pseudoparlamentària, més enllà de la voluntat popular i dels resultats electorals, amb la tupinada institucional d'una monarquia fatxenda i inmoral, sobrats de privilegis i al marge de responsabilitats, porta a la corrupció generalitzada de les democràcies europees: Un model d'estafa piramidal crònica i impune.

Diputats i Senadors
Indemnitzacions i dietes: L'assignació constitucional per a tots els diputats a data 1 juny 2010 és de 2.813,87 euros al mes (després de la rebaixa del 10% per la retallada a causa de la crisi). Una retribució a la qual cal afegir complements per raó del càrrec (en el cas del president, José Bono, és de 3.064 euros), una indemnització de 1.823,86 euros per als diputats de circumscripcions diferents a Madrid i dietes si estan de viatge oficial (de 120 euros al dia, si es traslladen a territori nacional, i 150 euros, si es troba a l'estranger).

Exempts d'IRPF: Mentre els ciutadans del carrer hem de passar comptes amb Hisenda de tots els nostres ingressos, de totes les remuneracions que reben els diputats i senadors, només l'assignació constitucional està sotmesa al règim general de retenció i tributació fiscals. La resta del seu sou (entre un 40% i un 70%) està exempt.

Transport gratuït: El Congrés també cobreix les despeses de desplaçament públic dels diputats, ja sigui en tren, avió o vaixell. En cas que el parlamentari prefereixi el cotxe particular, se li paguen 0,25 euros per quilòmetre. A més, des de 2006 les càmeres faciliten a cada diputat o senador que no disposa de vehicle oficial una targeta personalitzada, amb un límit de 250 euros mensuals, per pagar el servei de taxi a la ciutat de Madrid.

iPhone últim model: Com que les convocatòries a les sessions de la Cambra s'efectuen per correu electrònic i SMS, el Congrés facilita ordinadors i telèfons mòbils a ses senyories. Però no qualsevol telèfon. Un contracte amb Telefónica de 400.000 euros anuals permetrà que els 350 diputats del Congrés puguin gaudir del nou iPhone 4 (que arribarà a Espanya en els pròxims mesos amb un preu aproximat d'entre 161 i 242 euros) o la Blackberry.

Exdiputats i ex senadors

Pensió parlamentària: Es tracta d'una pensió complementària a la que tenen dret tots els diputats i senadors jubilats que s'hagin mantingut en el càrrec durant almenys set anys. A aquests, l'Estat els garanteix el 80% de la pensió màxima que cobren la resta d'espanyols, ja que, en cas de no arribar a aquesta quantitat amb la pensió que els correspondria per la cotització de la seva vida laboral, se'ls atorga una pensió parlamentària que 'esmene' aquesta diferència. Si la seva senyoria ha mantingut la seva condició de parlamentari entre nou i onze anys el percentatge garantit puja al 90% i al 100% quan el mandat és d'onze anys o més.

Indemnitzacions econòmiques: Perdre o abandonar un escó també suposa cert benefici. I és que després d'anys dedicats al servei públic la volta a la seva professió pot comportar «problemes», esgrimeix la normativa de les Corts Generals. En especial la manca de cobertura per desocupació. Per evitar aquest 'greuge' seus ex senyories tenen dret a rebre una suculenta indemnització (que es paga mensualment) que serà d'una mensualitat de l'assignació constitucional (2.817,87 euros) per cada any de mandat parlamentari, fins a un límit de 24 mesos . Aquesta indemnització també es cobra quan es dissolen les Cambres ja que la seva continuïtat dependrà de les urnes. Això sí, en el moment en que tornin a ocupar el seu escó deixen de percebre-la.

Diputats del Parlament de Catalunya

De la mateixa manera que els diputats i senadors del Congrés els diputats del Parlament de Catalunya també reben una assignació idèntica per a tots ells que els pressupostos de la Generalitat del 2010 fixen en 43.697,78 euros anuals. La xifra puja si, a més, ocupen un càrrec com el de president d'un grup polític o portaveu pel que obtenen 51.129,54 euros anuals i 43.825,32 euros, respectivament.

Desplaçament pagat: Tots els diputats catalans també reben una indemnització per desplaçaments en funció del seu lloc de residència. Els membres del Parlament residents a Barcelona oa la seva àrea metropolitana disposen de 21.605,22 euros anuals per cobrir aquests costos. Aquesta quantitat puja com més lluny de la capital resideixin. Per exemple, els diputats del Camp de Tarragona tenen 30.156,56 euros l'any per cobrir els costos del desplaçament per assistir a les sessions parlamentàries, mentre que els diputats de les Terres de l'Ebre disposen de 30.411,92 euros anuals.

Ex ministres


Sou durant dos anys: Jurar el càrrec de ministre també garanteix un futur còmode. I és que, després de perdre o abandonar la titularitat d'una cartera, l'ex ministre segueix cobrant el 80% del sou durant dos anys. És a dir, uns 64.300 euros anuals. Una quantitat a la qual s'afegeix la retribució com a diputat (ja que la majoria de ministres ho són) i altres pensions com excomissari europeu.

Un dels que gaudeixen de les dues remuneracions és l'exministre d'Economia, Pedro Solbes. A més del seu sou com a diputat per Madrid, el també ex vicepresident cobra una pensió vitalícia de la UE de 3.375 euros mensuals que li correspon per haver ocupat el càrrec de comissari d'Afers Econòmics i Monetaris durant quatre anys i set mesos. En els pressupostos del 2009 es van destinar 1,87 milions d'euros per pagar les pensions a ex ministres.

Ex presidents del Govern espanyol

Pensió vitalícia: En el cas dels expresidents la dotació que els correspon és vitalícia. La quantitat que reben també ve fixada pels pressupostos generals. En aquest sentit, els PGE del 2009 van establir 270.470 euros a repartir entre els tres ex caps del Govern vius (Adolfo Suárez, Felipe González i José María Aznar). Com si no haguesin xuclat prou mentre governaven!

Suport diplomàtic: A més de la seva pensió vitalícia els expresidents mantenen el tractament de «President» i en els seus desplaçaments fora del territori nacional poden gaudir del suport dels serveis de representació diplomàtica espanyola.

Cotxe: Mantenen un cotxe oficial i un servei de guardaespatlles. El transport els surt gratis.

Personal: També tenen a la seva disposició dos empleats a sou de l'Estat. Per poder realitzar la seva funció d'ex presidents, l'Estat els destina una dotació per a despeses d'oficina i lloguer de inmuebles.

Ex consellers


Tenen dret a una pensió durant un màxim de 18 mesos, encara que la deixen de percebre-teóricament- en el moment en què obtenen una altra retribució de l'erari públic. La quantia està fixada anualment en els pressupostos de la Generalitat. La partida d'aquest any va ser de 127.000 euros en pensions d'ex consellers.

Ex presidents del Parlament

Les persones que des de 1980 hagin ostentat el càrrec de president del Parlament tindran dret a percebre, durant el mateix temps que haguessin estat en ell i, com a màxim durant 24 mensualitats, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual corresponent a l'exercici del càrrec, el que suposa una pensió de 122.000 euros anuals, aproximadament.

A més, si ostenten el càrrec durant dos anys com a mínim, en arribar als 65 anys tenen el dret a rebre una pensió vitalícia del 40% del salari que rebien quan com a president del Parlament: Uns 61.000 euros a l'any. Ambdues percepcions són incompatibles entre si com cobrar per ocupació de qualsevol altre càrrec públic (sigui de la Generalitat o de l'Estat). A la pràctica fan el que volen sense cap control.

Ex president de la Generalitat

Sou: Per garantir que els expresidents de la Generalitat «puguin atendre les seves necessitats personals i polítiques amb la dignitat que correspon a les altes funcions exercides», els expresidents tenen dret a percebre durant la meitat del temps en què van estar en el càrrec, una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que li corresponia com President.

Si el dirigent socialista José Montilla es jubilés ara, s'embolsaría durant dos anys uns 135.000 euros anuales.

Pensió vitalícia. A més, a partir dels 65 anys, tenen dret a una pensió de jubilació vitalícia. La quantitat d'aquesta retribució serà del 60% del que fos el seu sou mensual com President. Seu gratuïta: El Govern de la Generalitat ha de facilitar als expresidents els mitjans necessaris perquè puguin disposar d'una oficina.


Los políticos perciben cuantiosas prebendas además de su sueldo
Diputados, senadores... se han bajado el sueldo, pero aún mantienen exenciones fiscales de hasta el 70% , pensiones vitalicias, indemnizaciones, transporte gratis... Dedicarse a la política en un país amb una llei electoral feixista que apalanca les mateixes families en una aristocracia pseudoparlamentària, més enllà de la voluntat popular, sobrats de privilegis i al marge de responsabilitats, porta a la corrupció generalitzada de les democràcies europees, model d'estafa piramidal crónica i impune.
Para leer más ir a enlace:

Lara denuncia l'hipocresia del govern amb el frau

Cayo Lara denúncia: "La doble vara de mesurar del Govern, benevolent amb els comptes opacs a Suïssa mentre treu els 426 euros d'ajuda als aturats". El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, denuncià ahir la "doble vara de mesurar" que evidencia la política econòmica neoliberal que practica el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero. I l'exemplificà recordant que el ministre de Treball, Celestino Corbacho: "Va deixar anar ahir que, presumiblement, va treure l'ajuda dels 426 euros als pobres més pobres del nostre país, a les persones que estan a l'atur i no tenen ni subsidi d'ocupació ni prestació de cap tipus".

"És un contrast important amb la benevolència amb què el Govern procedeix en relació amb els comptes residenciades a Suïssa, a més de la duresa d'unes mesures d'ajustament que faran patir més als que ja estan patint la crisi".

En roda de premsa a la seu federal d'IU, acompanyat del secretari federal de Refundació, Enrique Santiago, Lara va anunciar la sol.licitud de compareixença que es concretarà en el Congrés de la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, perquè "expliqui l'actuació de l'Agència Tributària pel que fa a les dades que hem conegut amb motiu de la denúncia del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gesta), en relació amb la llista de comptes numerades en bancs de Suïssa, i que pujaria a uns 6.000 milions d'euros de diner negre".

Lara va qualificar l'existència d'aquests comptes de "presumpte delicte fiscal massiu" i no va dubtar a qualificar l'actuació que prepara el Govern com "una amnistia fiscal encoberta".

Amb anterioritat a aquestes valoracions, el màxim dirigent d'IU havia iniciat la seva compareixença davant els mitjans traslladant en nom de tota l'organització el seu condol pels morts de Castelldefels: "Tot i desitjant la recuperació plena de les persones que han resultat ferides en el tràgic accident ocorregut a l'estació de tren catalana de Castelldefels", alhora que va manifestar la seva" solidaritat amb les famílies i amics de les víctimes". Lara va valorar que les declaracions del ministre de Foment, José Blanco, ratllant de 'imprudència' l'actuació de les víctimes poques hores després dels tràgics fets, han estat: "Poc sensibles i poc respectuoses. No comprenem, per raons de respecte a les víctimes, que a penes iniciades les investigacions es pretengui culpabilitzar de la seva pròpia mort". Donada l'afluència de gent que acudeix a aquesta festa, també sembla, en un principi, que no es van adoptar la mesures suficients per preveure aquesta situació".

D'altra banda, Cayo Lara va donar suport a la iniciativa parlamentària presentada ahir al Congrés de forma conjunta per IU i ATTAC, perquè "davant el pacte que han fet Rajoy i Rodríguez Zapatero de privatitzar les Caixes d'Estalvi en el nostre país, avanci la nostra proposta perquè les caixes formin part d'un sistema de Banca Pública. Aquesta ha d'estar enganxada al territori, tenir un control democràtic per donar suport a l'economia productiva i a les Pimes, i perquè tinguin un comportament de banca ètica, és a dir, que no sigui una banca especulativa".


Lara denuncia "la doble vara de medir del Gobierno", "benevolente con las cuentas opacas en Suiza" mientras quita los 426 euros de ayuda a los parados

El coordinador federal de Izquierda Unida, Cayo Lara, denunció hoy la “doble vara de medir” que evidencia la política económica neoliberal que practica el Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero. Y lo ejemplarizó recordando que el ministro de Trabajo, Celestino Corbacho, “deslizó ayer que, presumiblemente, va a quitar la ayuda de los 426 euros a los pobres más pobres de nuestro país, a las personas que están en el paro y no tienen ni subsidio de empleo ni prestación de ningún tipo.
Para leer más ir a enlace:

L'estafa del baix consum a l'U.E.

L'U.E. va a implantar l'ús generalitzat de les bombetes de baix consum el 2011. Les seves teóriques avantatges han estat àmpliament publicitades, no així les desavantatges i perills per la salut: No tocar la bombeta. No inhalar el vapor de mercuri. Es recomana utilitzar guants de goma per recollir les restes. S'han de posar els fragments de vidre en una bossa de plàstic segellada. No s'ha d'utilitzar l'aspiradora elèctrica per recollir les restes del llum. Evacuar a les persones de l'habitació durant quinze minuts com a mínim i ventilar bé l'ambient. Aquestes són les bombes ecològiques venudes a preu d'or i amb tota la desvergonya com a "ecológiques" per la fatxenda governant a l'UE.

L'ús d'aquestes làmpares hauria de suposar un estalvi de fins al 80% d'energia en comparació amb les bombetes incandescents. La raó venuda idecentment és molt simple, les de baix consum converteixen l'energia en llum i no en calor i, si bé el seu preu és superior a les tradicionals, la seva eficàcia acaba inclinant la balança a favor perquè la seva vida útil és molt més llarga, de mitjana sis vegades més que les incandescents. Bé, mentida. Sobre tot per que la teòrica durada NO ÉS GARANTIDA PER CAP DEVOLUCIÓ DE L'IMPORT ESTAFAT QUAN DURA UN DIA, UNA HORA O UNA SETMANA, COM A MOLT.

L'altra dels avantatges venuts i publicitats és que redueixen les emissions de diòxid de carboni, causants de l'efecte hivernacle i el canvi climàtic, però contaminen amb un tòxic pitjor: els vapor de mercuri.

Encara més: Una anàlisi més exhaustiva d'aquestes bombetes ens mostra el seu costat més fosc. El Doctor Eduardo Rodríguez Farré, metge i investigador especialitzat en toxicologia i farmacologia, membre fundador del Comitè Antinuclear de Catalunya i membre del Comitè Científic de la Unió Europea sobre Nous riscos per a la Salut, dóna bona llum a aquests aspectes desconeguts per la publicitat institucional.

Escolteu al Dr Eduardo Rodríguez Farré

Per començar les bombetes de baix consum emeten radiació ultraviolada (UV). Si la llum es troba a molt poca distància del cos durant moltes hores l'exposició pot causar enrogiment a la pell. Una altra precaució que cal tenir en compte és que aquestes llums contenen al seu interior 5 mil.ligrams de vapor de mercuri. Aquest element químic és altament tòxic. No per res des de l'abril del 2009 no es pot fabricar ni vendre termòmetres de mercuri en la Unió Europea. La prohibició dels termòmetres de mercuri es va imposar per tal d'evitar els greus problemes que causa aquest metall pesat en els éssers humans i l'ecosistema. Per aquest motiu si una persona vol desfer-se d'aquests termòmetres ha dipositar en els cubells de deixalles químics. En conseqüència, el mateix tractament residual que donem a les piles o bateries hauran de rebre les bombetes de baix consum. Ara bé si una llàntia es trenca s'han de tenir en compte les següents precaucions:

· No tocar la bombeta. No inhalar el vapor de mercuri. Es recomana utilitzar guants de goma per recollir les restes. S'han de posar els fragments de vidre en una bossa de plàstic segellada.
· No s'ha d'utilitzar l'aspiradora elèctrica per recollir les restes del llum.
· Evacuar a les persones de l'habitació durant quinze minuts com a mínim i ventilar bé l'ambient.

Amb tants inconvenients, cal preguntar llavors: Què s'amaga darrere de la decisió europea? Un Món Millor va trasl.ladar aquest dubte al Dr Rodríguez Farré: "Aquesta és una opinió personal, però com sempre hi ha l'interès econòmic. Si vostè és fabricant de bombetes i les va a vendre molt més cares per aquesta tecnologia i hauran d'substituir totes les antigues bombetes doncs, hi ha un interès econòmic. Un interès econòmic en contraposició als interessos de la protecció de salut ambiental i de la salut pública humana. Hi ha un criteri que és molt clàssic en salut pública que es remunta a l'època dels grecs: en el dubte, abstenir-se ".

Conclusions

Per tot això tot sembla indicar que les bombetes de baix consum no són la panacea universal. D'una banda es llança la proposta de reemplaçar les bombetes tradicionals per les de baix consum i de l'altra es demostra que aquesta idea lluminosa no és tan brillant i, per si fos poc, sota un pseudo embolcall ecològic, s'amaguen refulgents raons econòmiques i antiecológiques.

Kirguizistan i la tupinada electoral

"El referèndum s'ha portat a terme al Kirguizistan, la nova Constitució és aprovada, tot i la resistència violenta dels seus opositors", ha afirmat la presidenta colpista i del període de transició, Roza Otunbayeva, en una trobada amb periodistes, a les 20h, acabats de tancar els colegis i ha proclamat la nova constitució abans del recompte. Amb un triunfalisme incoherent amb la situació real del país, la ex ambaxaidora a EUA i cap dels colpistes s'agafa al poder amb el recolzament de l'UE, Rússia i EUA.

A Kirguizistan, a les 9 pm, sobre el 62% dels votants (1.737.836 persones) havien votat en el referèndum. La major assistència s'ha registrat a la província de Chui, on un 78,48% dels ciutadans que tenen dret a participar en el referèndum, han arribat a les escoles electorals. A Bishkek, un 73,1% han votat. En la província de Issyk-Kul, 73,98 %, a la província de Tales, 73,35%.

L'assistència més baixa, d'acord amb la CCA, s'ha registrat a la província d'Oix (50,99%), la província de Batken (50,04%), de Jalal-Abad (56,61%), la ciutat d'Oix (51,05%) i a els colegis egis electoralses electorals a l'estranger (53,71%).

Roza Otunbayeva: Referèndum al Kirguizistan es porta a terme, la nova Constitució és aprovada

Segons ella, més de la meitat dels ciutadans del país -1.077.352 persones (a partir de les 8 pm)- han votat a favor del projecte de nova Constitució i d'aquesta manera s'ha iniciat un període audaç al govern autoritari dels dos presidents anteriors. "Veiem que la gent ha donat suport a la nova Constitució. Una activitat inèdita dels ciutadans es va observar a la ciutat de Bishkek. Jo era a la ciutat de Oix i han votat allà (un 50%). El país està unit, les persones són indivisibles. No vam veure cap incident o cas de violació de les normes de votació durant el referèndum", va dir Roza Otunbayeva, i va expressar el seu agraïment a tots els observadors internacionals de la CEI i l'OCS, així com als observadors locals.

Es a dir, abans de l'escrutini, (les declaracions són de les 20 hores)l'inspirada presidenta autoanomenada ja ha donat per bo el resultat que l'interesa.


More than 62 percent of voters vote as of 9 p.m.

In Kyrgyzstan, according to the CEC, as of 9 p.m., more than 62 percent of voters (1,737,836 persons) have voted at the referendum, the Central Committee on Elections and Referendum states on its official website.
To read more go to link: