Mas ha de comparèixer abans d'un mes per explicar el rescat

La diputació permanent del Parlament s'ha reunit avui i ha aprovat que el president de la Generalitat, Artur Mas, comparegui abans d'un mes davant el Parlament per explicar les causes i conseqüències de l'acolliment al fons de liquiditat que va demanar el govern. Els vots de PSC, PP, ERC i ICV-EUiA han forçat que el president hagi d'acudir a donar explicacions, mentre que CiU i SI han denunciat 'l'electoralisme' de la resta de grups i han votat en contra.

Els mateixos grups de l'oposició també han forçat la compareixença del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, per la mateixa qüestió i la dels consellers de Benestar i Empresa, Josep Lluís Cleries i Josep Maria Mena, per explicar els canvis a la RMI.

El jutge cita a Torres, Juaneda i Rodrigo de Santos (PP) com a imputats en el cas Over Marketing

El director insular de l'Estat a Menorca, Antonio Luis Juaneda, el batlle d'Inca, Rafael Torres, l'exregidor d'Urbanisme a l'Ajuntament palmesà, Javier Rodrigo de Santos (a la foto), i Encarnación Padilla, cunyada de l'expresident autonòmic Jaume Matas, tots del PP, declararan la setmana a Palma com a imputats en el cas Over, on es investiga el presumpte finançament irregular del PP balear entre els anys 2003 i 2007.

Els tres estan entre les tretze persones citades avui pel jutge instructor, José Castro, en un acte en què també aixeca el secret de sumari d'aquesta causa de presumpta corrupció derivada del cas Palma Arena i que gira al voltant de les contractacions del Govern balear de Matas amb l'empresa de publicitat Over Marketing, relacionada amb la trama Gürtel.

Segons sospita la Fiscalia, aquests treballs es van justificar amb factures falses o inflades i, en realitat, eren una manera de pagar Over amb diners públics la feina de casa per al PP, entre les quals hi ha la campanya electoral de 2003 i 2007.

Juaneda està citat a declarar el dia 7 a les a les 11.30 hores, Torres l'endemà a les 13.00 hores i Padilla el dia 5 a les 13.00 hores.

Rodrigo de Santos, de nou imputat

El director insular del Govern a Menorca va actuar com a representant a Balears de Over Marketing, mentre que la vinculació de l'alcalde d'Inca del PP amb el cas és perquè aquest consistori va formalitzar en el seu dia un contracte amb l'empresa madrilenya.

Mentrestant, Encarnació Padilla va ocupar el càrrec de directora general de Tecnologia i Comunicació, dependent de la Conselleria d'Economia i Innovació, i va signar contractes amb Over.

En l'acte també figura com a imputat, el dia 8 a les 11.00 hores, Javier Rodrigo de Santos, exgerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma i coordinador de la campanya electoral del PP l'any 2003.

Rodrigo de Santos, que és a la presó condemnat per malversar diners públics i per abús de menors, va intervenir suposadament en la contractació d'Over per part de l'Ajuntament de Palma, que va requerir els seus serveis per a la inauguració del parc públic de Sa Riera.

Imputat el responsable de finançament de la campanya electoral

Un altre dels imputats és Antonio López (dia 7 a les 9.30 hores), exgerent del PP balear, que va controlar el finançament de la campanya d'aquest partit l'any 2003.

També està citada com a imputada Maria Luisa Durán (dia 7 a les 13.00 hores), qui va treballar en tasques de publicitat de la Conselleria de Salut i després va estar contractada per Over, empresa encarregada de dur a terme la campanya de publicitat del nou hospital de Son Espases.

Per part d'Over Marketing, el jutge ha citat com a imputat el dia 12 a les 9.30 hores el director gerent, José Ignacio Rodríguez, i a la directiva de l'empresa Maria Enriqueta Serra, el dia 5 a les 10.00 hores.

Com a testimonis estan citades cinc persones, amb Maria Luisa Ginard, exdirectora general Funció Pública-dependent de la Conselleria d'Interior-, el dia 8 a les 9.30 hores.

El jutge també interrogarà en qualitat de testimoni a tres encarregades de premsa de la Conselleria d'Obres Públiques del Govern de Matas, que declararan totes elles el dia 6, ia la persona que entre 2004 i 2005 va exercir el càrrec de cap de la Unió de Gestió Econòmica de la Conselleria d'Interior, que obrirà la ronda de declaracions el dia 5 a les 9.30 hores.

Possibles noves imputacions

Després d'aquestes tretze persones, i en funció a les seves declaracions, el jutge podria citar els responsables de les conselleries implicades en aquest cas de suposada corrupció.

Per ara són les d'Obres Públiques, el responsable era l'actual portaveu del PP al Parlament balear, Mabel Cabrer, Interior, dirigida per José María Rodríguez, que va dimitir com a delegat del Govern a Balears fa uns mesos per la seva implicació en la causa, i Salut, que tenia al davant Aina Castillo.

Cabrer va instar ahir a Matas a «donar la cara» davant les acusacions de finançament il·legal de l'organització política fetes pel president d'Over Marketing, Daniel Mercat, durant la seva declaració davant del jutge la setmana passada a Madrid en la primera fase d'aquesta operació anticorrupció, en què van ser imputats ell i una altra set persones més.

Baréin prohibeix les manifestacions i concentracions públiques

El Ministeri de l'Interior de la dictadura teocràtica bareiní ha prohibit totes les protestes al país fins que es restableixi la seguretat, amb l'objectiu de "protegir la unitat nacional", segons un comunicat de la monarquia wahhabita: "El Ministeri de l'Interior ha decidit prohibir tot tipus de manifestacions i concentracions fins que es recuperi la seguretat, per protegir la unitat nacional i la integritat del teixit social i impedir qualsevol forma d'extremisme", s'explica a la nota difosa a la pàgina web ministerial.

El Govern bareiní ha advertit que qualsevol protesta serà considerada il·legal i que les autoritats han d'adoptar mesures jurídiques contra els que convoquin manifestacions o concentracions i participin o estiguin implicats en elles.

En el comunicat, el ministre de l'Interior, general Rashid bin Abdellah al Khalifa, ha assegurat que l'Estat ha intentat garantir la llibertat d'opinió i expressió permetent les protestes. No obstant això, el ministre ha afirmat que la "falta de compromís amb la legalitat" per part dels manifestants, entre els quals va citar al partit opositor Al Wifaq, ha fet que es reprodueixi la situació viscuda entre febrer i març de 2011, quan van començar les revoltes antigovernamentals en Baréin, a la calor de la primavera àrab.

En Jalifa ha recordat que durant aquests mesos els manifestants "van demanar la caiguda del règim amb les seves consignes i van perjudicar els símbols de la pàtria i la sobirania de l'Estat, el que va amenaçar la pau nacional i va danyar la seguretat i l'ordre".

El ministre ha dit que el seu departament ha exercit els "màxims esforços" per evitar aquestes violacions i l'ha tractat en diverses ocasions amb els organitzadors de les protestes, que no han pogut impedir-ho.

Des de febrer de 2011, el regne de Baréin, amb una població de majoria xiïta, és escenari de protestes contra la minoria sunnita governant, que en ocasions han derivat en disturbis.

Entre març i juny d'aquest any, les autoritats van imposar l'estat d'emergència en Baréin, on els països del golf Pèrsic, de majoria sunnita, van enviar tropes per donar suport als efectius bareinís.

El sogre i el cunyat de Ruiz-Gallardón darrera "decretar l'estat de guerra" a Catalunya

Decretar "l'estat de guerra", destituir el "president-delinqüent" de la Generalitat i enviar l'Exèrcit "per apaivagar Barcelona". Aquestes són les mesures que proposa la Fundació Francisco Franco per posar fi al desafiament independentista d'Artur Mas a Catalunya. Formen part de la cúpula de la fundació l'exministre franquista José Utrera-Molina, sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón, un dels ministres de l'Opus Dei del PP, i l'advocat Luis Utrera-Molina, cunyat del ministre de Justícia.

La FFF alerta en el seu últim editorial contra el "malson sobiranista", i es pregunta si, davant el risc de "desintegració" d'Espanya, "no hi ha espanyols capaços d'acudir en defensa seva, costi el que costi".

Precisament Ruiz-Gallardón ha impulsat la creació d'una cèl·lula de crisi en el Govern per dissenyar una resposta legal amb la qual fer front a la Generalitat en el cas que Mas compleixi la seva amenaça i convoqui un referèndum il·legal a Catalunya. A més del ministre de Justícia, també formen part d'aquest grup de treball el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, l'advocada general de l'Estat, Marta Silva, i un representant del Ministeri de l'Interior, segons informava ahir El Mundo. Es dóna la circumstància que Silva és filla de Federico Silva Muñoz, que va ser ministre de Francisco Franco entre 1965 i 1970.

El incendiari editorial culpa de la "gangrena separadora" que "amenaça l'existència" d'Espanya no només a Mas, sinó també als "governants de l'Estat que han fet desistiment de les seves funcions i no han defensat la Constitució", en una clara al · lusió a Mariano Rajoy i el seu Govern. L'exministre Utrera-Molina és patró de la Fundació Francisco Franco, i el seu fill Lluís és membre de la seva junta directiva. Aquest últim va assenyalar ahir al Confidencial que "si la Generalitat vulnera la llei, caldrà aplicar la Constitució". En ser preguntat si subscriu plenament el contingut de l'editorial, el cunyat de Gallardón va afegir: "Es pot estar més o menys d'acord amb la seva retòrica, però la llei està per ser complerta".

"Detenir i jutjar"

Jaime Alonso, vicepresident executiu de la fundació-la presidenta és Carmen Franco Polo, filla del dictador-, va assegurar a aquest diari que "tots els editorials són ratificats pels directius i patrons de la fundació". I va afegir que, abans de la seva publicació, són revisats i validats per la junta directiva. José Utrera-Molina (Màlaga, 1926) va ser ministre d'Habitatge en el Govern de Luis Carrero Blanco, i després de l'assassinat de l'almirall a mans d'ETA es va incorporar al primer Executiu de Carlos Arias Navarro com a ministre secretari general del Moviment. La seva filla Maria del Mar Utrera és l'esposa de Ruiz-Gallardón.

La Fundació Francisco Franco proposa tres mesures per frenar els plans de Mas. La primera, aplicar l'article 8 de la Constitució, que consagra el paper de les Forces Armades com a garant de la integritat territorial d'Espanya. La segona, una reforma agreujada de la Carta Magna que hauria de ser ratificada en referèndum per tots els espanyols, inclosos els catalans. "La tercera opció seria similar a l'empleada per Alejandro Lerroux, cap de Govern de la II República presidida per Niceto Alcalá-Zamora el 7 d'octubre de 1934, quan Lluís Companys va proclamar la independència de Catalunya: proclamar l'estat de guerra, destituir el president-delinqüent de la Generalitat, detenir, jutjar i enviar al general Domènec Batet per apaivagar Barcelona".

La plataforma Acció Catalanista Europea ha enviat un escrit amb prop de 10.000 signatures al Parlament Europeu demanant la il · legalització de la fundació per "fer apologia explícita del feixisme" i per "instar el Govern d'Espanya a declarar l'estat de guerra contra Catalunya". La carta, adreçada al president de l'Eurocambra, Martin Schulz, acusa la fundació de "incentivar l'odi, la violència i la xenofòbia entre conciutadans" i de "criminalitzar qualsevol ideologia que no coincideixi amb els seus ideals totalitaris". I es pregunta: "¿S'imaginen que a Alemanya hi hagués una Fundació Adolf Hitler?".

Luis Utrera-Molina s'ha posat en contacte aquest matí amb la redacció del Confidencial per aclarir que "ni el meu pare ni jo recolzem que es decreti l'estat de guerra ni res semblant (...) Però és que tampoc ho fa l'editorial de la qual parla l'article -a la redacció no hem intervingut-, que només exigeix ​​que es compleixi el que estableix la Constitució i només fa aquesta mesura com antecedent històric del 1934 i referint-se a la mateixa en últim lloc i com a mesura similar a l'adoptada en aquell moment, la qual cosa, dit sigui de passada, s'ajusta absolutament amb el text constitucional (...) La Fundació Francisco Franco té la seva editorial i la seva personalitat pròpia i no necessàriament tots els que pertanyen han de subscriure al 100% el contingut dels seus editorials".

Jutges i fiscals acusen Gallardón que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació dels bancs"

La portaveu de l'APM assenyala que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació dels bancs". El col·lectiu rebutja el copagament judicial i no descarta una vaga en perdre 1.200 jutges substituts. Segons Joaquim Bosch, de Jutges per a la Democràcia, estan estudiant proposar a la carrera que es creï un torn especial per les execucions hipotecàries dels bancs, ja que estan col·lapsant els jutjats i dilatant la tramitació dels assumptes dels ciutadans particulars. Foto: Un agent de la "justícia" seguint les ordres de l'Opus Dei franquista que governa als despatxos del PP.

Els jutges i fiscals han amenaçat avui amb relegar les demandes judicials dels bancs, que majoritàriament són execucions hipotecàries i desnonaments, en resposta als plans del ministre Ruiz-Gallardón de retirar a 1.200 jutges substituts des d'aquesta setmana. Les set associacions representatives del col·lectiu, que actuen conjuntament des de juliol, mantenen un calendari de mobilitzacions que inclou treballar a reglament. una concentració el 23 de novembre, i, eventualment, una vaga.

Maria Teresa Sáez, nova portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura, majoritària en la carrera i de tendència conservadora, va ser encara més dura i va destacar que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació de les entitats bancàries".

Va explicar que les situacions d'insolvència en els ciutadans provocades per la crisi, han disparat els procediments d'execucions hipotecàries, embargaments i desnonaments, instats pels bancs, que no obstant això paralitzen en moltes ocasions aquests tràmits a l'espera d'assegurar el millor preu per als immobles.

Sáez ha afegit que, amb la creació del 'banc dolent', s'espera una allau als jutjat de bancs que pretenguin desfer d'immobles. La portaveu de l'APM va reclamar al Govern que, en comptes d'impulsar reformes contra la independència judicial, millorin la regulació dels desnonaments a Espanya, en la línia de l'estudi realitzat per encàrrec del Consell General del Poder Judicial que proposava ampliar la dació en pagament i altres mesures, una reforma que assegura que tindria "cost zero".

L'autoregulació incidirà en els processos d'empreses en fallida, segons Angel Dorado

Per la seva banda, Angel Dorado, president del Fòrum Judicial Independent, va destacar que, sense resposta positiva del Ministeri a les seves reivindicacions, a partir d'aquest divendres iniciaran la primera mesura de pressió, a través de la qual es 'autorregularán' establint com a càrrega màxima de cada jutjat els mòdul establerts pel Consell del Poder Judicial.

Per explicar el Batle d aquesta mesura de treball a reglament, Daurat va posar l'exemple dels dos jutjats mercantils de Saragossa, amb mòduls de 20 concursos de creditors a l'any, i que han rebut el 2012 més de 200. Si compleixen amb l'amenaça, 180 concursos (les antigues fallides) s'endarreriran almenys un any, amb el consegüent perjudici per a les empreses i els treballadors, ja que afectarien els possibles ERO.

El mateix Dorado admet que seria "una hecatombe" i la paralització de l'activitat econòmica en el que depèn dels jutjats, però entén que la responsabilitat no seria dels jutges sinó del Ministeri que no disposa dels mitjans adequats per que treballin. A més, la mesura des del 2 de novembre implica complir rigorosament els horaris de judicis de 10 a 14 hores, el que previsiblement ocasionarà l'acumulació gradual de retards.

Maria Moretó, de la Unió Progressista de Fiscals, es va encarregar en la roda de premsa conjunta de rebutjar de manera absoluta les taxes judicials - de fins a 1.200 euros - el pagament pret��n imposar el Govern als ciutadans per poder pledejar en l'àmbit civil , contenciós-adminstrativo i social. "Només els rics podran accedir a la justícia, i podria ser inconstitucional", va declarar Moretó.

En aquest terreny va tornar a ser més contundent seva companya de l'APM, que va reclamar que es mantinguin les taxes a les entitats bancàries, per evitar que usin "a l'administració de justícia per a fins privats".

Proposen que les taxes no s'imposin als ciutadans sinó només als bancs

Al costat d'aquesta bateria de crítiques i reivindicacions, els jutges no descarten convocar, "en el moment oportú, i si ho aproven les carreres judicial i fiscal", una vaga.

El portaveu de l'Associació Francisco de Vitòria i jutge degà de Madrid, José Luis González Armengol, va declarar que exigeixen que s'ocupin les vacants a la planta judicial, després de la marxa dels 1.200 jutges substituts, per tal de donar un servei de qualitat , i que es respecti la seva independència, el que consideren amenaçat pels projectes de Gallardón. També protesten, tot i que no és la prioritat segons asseguren, per les retallades salarials i de permisos.

Finalment, Antonio Roma, de la majoritària Associació de Fiscals, va posar en evidència que les ràtios de jutges i fiscals per habitant a Espanya són de les més baixes d'Europa -similars a les de Turquia i Azerbaidjan, segons González Armengol-. En concret, Roma va assenyalar que la taxa de jutges és de 10,2 per cada 100.000 habitants, i la de fiscals del 5,2, tot i ser el segon país d'Europa amb més assumptes per cada funcionari judicial.

La portaveu de l'APM va explicar que l'adhesió de la seva associació a la concentració del proper dia 23 davant del Ministeri de Justícia està pendent d'aprovació per la seva Comissió Permanent en els pròxims dies.

Alemanya: paradís pel blanqueig de diners de les màfies

El crim organitzat renta cada vegada més diners a Alemanya segons ho demostren xifres de l'Oficina Federal per a la Investigació Criminal. Combatre'l segueix sent difícil. Unes 13.000 denúncies per sospita de rentat de diners van ser registrades l'any anterior, la xifra més alta des de 1993. Segons l'informe de la BKA, entre 50 i 60.000 milions d'euros -guanyats a través d'extorsions, narcotràfic i venda d'armes- són reconduïts cada any a negocis legals a Alemanya.

Enguany va entrar en vigor la llei contra el rentat de diners. En el marc d'aquesta, els bancs estan obligats a comunicar a l'entitat de supervisió financera quan en comptes fins aquell moment poc cridaneres apareixen de sobte grans sumes de diners.

Segons l'informe, publicat el 29 d'octubre, són sobretot grans sumes provinents d'Itàlia, Rússia, Ucraïna i Bielorússia les que han cridat l'atenció. Amos de restaurants i de salons de joc i corredors d'immobles han posat a disposició els seus comptes, de manera conscient o no, per al rentat de diners.

Fluxos poc transparents

A través de salons de joc, restaurants, immobles el diner negre es torna legal. "La situació a Alemanya afavoreix encara el rentat de diners, ja que hi ha poca consciència de les seves dimensions", lamenta Gerhard Schick, diputat d'Els Verds i membre del comitè financer.

"Moltes vies comercials segueixen sent poc transparents", reconeix Jörg Ziercke, president de l'Oficina Federal per a la Investigació Criminal (BKA). En la seva opinió, els controls han de ser intensificats. En el mateix to s'expressen els especialistes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i de la Comissió Europea: a Alemanya, fins ara, no s'ha fet prou.

Crítica des de Brussel·les

Segons l'informe de la BKA, entre 50 i 60.000 milions d'euros -guanyats a través d'extorsions, narcotràfic i venda d'armes- són reconduïts cada any a negocis legals a Alemanya. D'ells, en ni tan sols un u per cent les autoritats han pogut demostrar alguna cosa. Al sector bancari cal desenvolupar encara mecanismes de processaments penals, en els altres rams, en el control i la supervisió estatal queda molt per fer.

Per què no s'ha fet? De fet, "no hi ha la voluntat política de fer-ho", opina el criminalista Sebastian Fiedler. La Comissió Europea, per la seva part, ha posat una demanda a Alemanya per incompliment del tractat. L'argument principal de la querella és que el rentat de diners impune possibilita el finançament incontrolada del terrorisme.

BKA sense personal

Encara que el comitè pertinent del Bundestag, el Parlament alemany, s'ha ocupat del tema i alguns components de la llei han estat millorats, "cal una estratègia central clara contra el rentat de diners", lamenta Schick. La manca de personal especialitzat en l'oficina federal d'investigació i la poca claredat en les competències del govern central i les autoritats locals són part del problema.

Nous trucs

D'altra banda, segons informa la BKA, sempre tornen a aparèixer noves vies de frau com la manipulació de m��quines de joc i jocs d'atzar via Internet. Es calcula que en aquests rubros s'han rentat uns 120 milions d'euros en un any. El rentat de diners via empreses insolvents ia través del comerç amb els bons d'emissió està també en voga.

Un problema addicional presenta el pas de fortunes mal hagudes a tercers. Amb això s'impedeix que les autoritats les incauten. El 2010, de 600 demandes, la BKA va poder confiscar només en 150 casos fortunes il·legals. Pel que sembla, a Alemanya no és difícil emmascarar fluxos de diners, el que es tradueix en què el país és un dels majors paradisos fiscals, al costat de Suïssa, les illes Caiman (del RU), Luxemburg i Jersey.

Els ens i organismes públics podran acomiadar massivament a partir de demà

Com ja alertarem a Sírius, els ens, organismes i entitats del sector públic que estiguin en situació de dèficit o dels que els pressupostos s'hagin reduït un 5% en l'exercici corrent o un 7% en els dos anteriors -pràcticament tots de fet- podran aplicar acomiadaments col·lectius entre el seu personal laboral des de demà, amb la llei del PP. Els funcionaris queden exclosos dels acomiadaments col·lectius, mentre que el personal laboral fix que hagi adquirit aquesta condició a través d'un procés -concurs, oposició...- tindran "prioritat de permanència" per seguir en el seu lloc.

Així ho fixa el Reial decret llei 1483/2012, que publica avui el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que recull el nou reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i de reducció de jornada.

Les regulacions d'ocupació aplicables a les administracions públiques podran justificar-se amb causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, tal com estan previstes en el sector privat.

S'entendrà per causes econòmiques una "insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents".

A aquesta situació es pot arribar per dues vies: perquè en l'exercici anterior l'administració pública en la qual s'integra el departament afectat hagués presentat una situació de dèficit pressupostari i perquè els crèdits, transferències o aportacions patrimonials s'hagin minorat en 5% el exercici corrent o un 7% en els dos anteriors.

Finalitat, cal tenir en compte les minoracions efectuades en el pressupost inicial i les realitzades en fase d'execució pressupostària.

El procediment de l'acomiadament col·lectiu s'iniciarà amb una comunicació per escrit als representants dels treballadors, a l'autoritat laboral i a l'òrgan competent en matèria de funció pública.

Serà un acomiadament col·lectiu si la mesura afecta a deu treballadors d'un departament de menys de cent empleats, al 10% de la plantilla d'un organisme d'entre 100 i 300 assalariats, i a 30 persones d'una entitat que doni feina a més de 300.

Entre la documentació que ha d'aportar l'empresari hi haurà la causa al·legada per a l'acomiadament i la seva relació amb els principis d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera.

A més, ha d'incloure els pressupostos dels dos últims exercicis (han de constar les despeses de personal) i la plantilla laboral del departament de què es tracti, entre altres dades.

Si l'acomiadament és per causes tècniques o organitzatives, les administracions públiques han de presentar una memòria explicativa que acrediti la concurrència de les causes.

Al Reial decret no es recull la possibilitat que s'apliquin reduccions de jornada o de salari, mesures de flexibilitat que es potencien en la reforma laboral del PP.

Ambdues mesures només són possibles per les entitats de dret públic i altres organismes dependents d'una o diverses administracions públiques que obtinguin més del 50% dels seus ingressos del mercat.

Els acomiadaments col·lectius de més de 50 persones hauran d'anar acompanyats d'un pla de recol·locació externa, que elaboraran els corresponents serveis públics d'ocupació.

El TSJM cancel·la les sancions a Enrique Rajoy

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha anul·lat la multa de 84.000 euros que la Direcció General dels Registres i el Notariat (DGRN) va imposar al registrador de la Propietat Enrique Rajoy Brei (germà de Mariano). En diverses sentències la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJM ha aixecat la sanció greu de suspensió dels drets d'absència, llicència o trasllat voluntari per 14 anys, i la postergació en l'antiguitat en 700 llocs.

Els fets sancionats es van iniciar el 16 d'agost de 2007, quan un notari va dirigir un escrit de denúncia a la DGRN, posant de manifest que havia rebut una qualificació negativa de Rajoy, que actuava com a registrador substitut en un registre d'Alcalá de Henares, en la Comunitat de Madrid.

Segons el notari, Rajoy no va estendre la seva nota de qualificació negativa en el propi títol sinó en foli a part, i, a més, Rajoy va qualificar negativament l'esmentada escriptura "en no donar per vàlida la qualificació de suficiència de poder que havia fet el notari a la mateixa".

No hi ha comportament tipificable

Les sentències determinen que no hi ha cap comportament tipificable com delicte, en aplicar la DGRN algunes de les seves resolucions anul·lades per diversos tribunals prèviament, pel que determina que "no es pot imputar desobediència alguna a una regla inexistent".

També considera que la resolució de la DGRN de 12 d'abril de 2002, vinculant per notaris i registradors, manté un criteri igual al mantingut per Rajoy, és a dir, "que el registrador ha de qualificar el judici de suficiència del notari a través de la relació succinta, però suficient de facultats representatives que ha de realitzar el notari", d'acord amb el que estableix la Llei Hipotecària (LH).

Les sentències reconeixen també que la resolució de la seva sanció és nul · la, perquè el silenci negatiu a les proves sol·licitades es considera positiu, ja que hi va haver "falta de resolució de l'Administració en termini dels recursos governatius interposats per les qualificacions negatives dels registradors, ja que no va resoldre en el termini de tres mesos que imposa l'article 327 de la LH".

Un portaveu de l'Associació professional Arbo, a la qual pertany Rajoy, van destacar que "les sentències denuncien l'ús fraudulent que es va fer de la norma i la irregularitat amb què va actuar la DGRN".

Mas afavoreix els interessos de Madrid

A què juga el president Artur Mas? D’un cantó, intenta convèncer els empresaris catalans de les bondats del procés 'independentista' que ha engegat, però de l’altra ataca els interessos econòmics de dues grans corporacions empresarials que paguen els seus impostos a Catalunya per afavorir els seus competidors... de Madrid!

El desconcert més absolut regna en els quarters generals d’Agbar i Abertis davant l’actitud del president de la Generalitat. No entenen els estranys tripijocs que es cuinen al Palau de la plaça de Sant Jaume. Aquests dies, els telèfons treuen fum i es succeeixen les reunions al més alt nivell per intentar escatir què passa pel cap d’Artur Mas, que sembla haver-se perdut en el seu propi laberint i no controla els consellers del seu Govern, que van per lliure. És el campi qui pugui.

En aquestes setmanes prèvies a les eleccions del 25-N, la Generalitat té una patata calenta sobre la taula: la privatització de les empreses públiques Aigües Ter-Llobregat (ATLL), Tabasa (que explota l’autopista de Sant Cugat) i Túnel del Cadí. Atesa la situació límit de les finances de l’administració catalana, la injecció de recursos procedents d’aquestes operacions es considera de vital importància per poder afrontar la viabilitat immediata de la Generalitat.

Al concurs per la privatització de l’ATLL s’hi han presentat dues ofertes: una, encapçalada pel grup Agbar, en companyia d’altres empreses catalanes del sector; i l’altra, liderada per l’empresa madrilenya Acciona, amb finançament del banc d’inversions brasiler BTG Pactual. El preu és el mateix, 1.000 milions d’euros, i només varien les condicions de l’explotació en el termini de 50 anys que fixa l’adjudicació. En aquest sentit, Agbar considera que la proposta a la baixa presentada per Acciona –feta a última hora i a cuita-corrents– és del tot "temerària i "irreal" i demana una acurada anàlisi per part d’experts independents abans que la Generalitat no emeti el seu veredicte.

Però el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que és qui ha convocat el concurs i ha de prendre la decisió, ha pres partit per l’oferta d’Acciona i sembla que així ho farà públic en les pròximes hores. La perplexitat i la indignació a la Torre Agbar és total. Com pot la Generalitat donar el control de l’abastiment de l’aigua de cinc milions de catalans a una empresa de Madrid que, a més, és especialista en pelotazos, com ha fet a Airtel, FCC i Endesa? S’han begut l’enteniment Lluís Recoder i Artur Mas... o estem parlant d’una operació on hi ha clàusules amagades (comissions, finançament del partit...)?

Quelcom semblant passa a Abertis, empresa catalana que opta a la privatització de Tabasa i de Túnel del Cadí SA. Amb l’agravi afegit que el president del hòlding d’infraestructures, Salvador Alemany, va ser nomenat per Artur Mas president de l’òrgan econòmic assessor de la Generalitat (CAREC) i és, en principi, una persona de la seva màxima confiança.

Al concurs convocat per la conselleria de Territori i Sostenibilitat només s’hi va presentar Abertis i la Generalitat va decidir declarar-lo desert, en no assolir els 430 milions que pensava obtenir-ne. Però les negociacions continuen obertes pel sistema de "diàleg negociat" i ara el conseller Lluís Recoder ha decidit incorporar a la subhasta l’empresa madrilenya Ferrovial. A Abertis al·lucinen amb aquesta maniobra i consideren una barrabassada que des de la Generalitat adulterin d’aquesta manera les regles del joc.

Però és que Lluís Recoder juga amb foc. Recordem que Ferrovial és l’empresa que, a través de la trama del Palau de la Música, pagava comissions a CDC i a la Fundació Trias Fargas per l’adjudicació d’obra pública a Catalunya. I que una de les obres de Ferrovial que estan sota investigació judicial és, precisament, la construcció del pavelló esportiu PAV3 a Sant Cugat... adjudicada en l’època en què Lluís Recoder era l’alcalde de la ciutat!

La UE rebutja les afirmacions de CiU sobre una Catalunya independent dins de la UE

La batalla catalana, a poques setmanes de les eleccions del 25 de novembre, es lliura també a Europa. Tant el Govern de Mariano Rajoy com el d'Artur Mas intenten atreure l'aigua al seu molí de les institucions europees. La Comissió Europea insisteix en no prendre una posició clara en públic. "Són assumptes interns", contesten a la Comissió. Però sí que hi ha un document en el qual el principal representant de la Comissió en aquest assumpte -la vicepresidenta i comissària de Justícia, Viviane Reding- assumeix les posicions de l'Executiu espanyol, que sosté que Catalunya en cap cas podria independitzar-se de manera unilateral i seguir en la UE.

Reding va enviar el passat 4 d'octubre una carta al Govern espanyol, en la qual tracta d'aclarir la malifeta que ella mateixa havia creat amb unes declaracions al Diari de Sevilla. Però la carta, el contingut de la qual va ser apuntat pel ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, en un debat parlamentari, va una mica més enllà.

No només "lamenta" la interpretació que es va donar a Espanya a les seves paraules, en què assenyalava que "cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza" i diu que ha enviat una rectificació. Afegeix un últim paràgraf amb una posició política clara: "Vull que no quedi cap dubte sobre la meva posició, que és igual a la posició expressada pel president Barroso en nom del Col·legi, i que coincideixo plenament en l'anàlisi del marc constitucional europeu que desenvolupa a la teva carta".

Aquest és el punt més nou i políticament rellevant de la carta que, malgrat haver-se enviat el 4 d'octubre, té vigència perquè des d'aleshores no hi ha hagut cap posició formal i tant Mas com l'executiu espanyol segueixen utilitzant l'assumpte de Catalunya dins la UE com a arma electoral.

Aquest "coincideixo plenament en l'anàlisi que desenvolupes" es refereix a una carta d'Íñigo Méndez de Vigo, secretari d'Estat per a la Unió Europea, a la qual ella està contestant. I ell és absolutament contundent sobre la impossibilitat que Catalunya s'independitzi dins de la UE, i assenyala que "l'article 4.2 del Tractat de la Unió Europea és terminant quan afirma que la Unió ha de respectar les estructures fonamentals constitucionals i polítiques i la integritat territorial dels Estats membres, dels que la determinació és competència exclusiva d'aquests. En conseqüència, la UE no pot reconèixer una declaració unilateral d'independència d'una part d'un Estat membre". Això és el que Reding assumeix en la seva carta.

Després d'explicar la impossibilitat que la Constitució espanyola acceptés aquesta declaració d'independència -caldria modificar-la- Méndez de Vigo insisteix amb la legalitat europea. "A efectes purament dialèctics, si la Constitució espanyola fos efectivament modificada per permetre la celebració d'un tal referèndum i si a resultes de la mateixa sorgís un Estat independent, aquest no formaria en cap cas part de la UE. Així resulta de l'article 52 del Tractat de la UE, en el qual s'enumeren els Estats membres a què s'apliquen els Tractats, entre ells el Regne d'Espanya. Per això, aquest hipotètic nou Estat hauria, d'acord amb el que estableix l'article 49 del Tractat de la UE, de sol·licitar l'adhesió i obtenir una decisió favorable del Consell, per unanimitat, ha de ser l'Acta d'adhesió ratificada pels Parlaments de tots els Estats membres".

Reding assumeix aquesta argumentació. La vicepresidenta conclou amb un altre missatge polític: "La meva intenció", assenyalava sobre la seva entrevista, "no era sinó explicar que confio en el sentit comú i en l'europeisme dels espanyols plenament per resoldre aquesta qüestió en l'àmbit domèstic que li és propi".

Fonts de la Comissió assenyalen que tots els seus membres tenen molt clar, sense discussió, que una part d'un Estat membre de la UE no pot separar unilateralment i seguir pertanyent a la UE. Quedaria fora i hauria de obrir una negociació en la qual per descomptat l'Estat membre de la UE, en aquest cas Espanya, tindria dret de veto. En qualsevol cas la Comissió vol evitar en públic aquest debat, però tant per al Govern central com per al català és clau la posició de les institucions europees abans del 25-N.

El Grup Godó ha rebut 20 milions de CiU

L’any passat, les empreses i els mitjans de comunicació del Grup Godó van rebre un total de 20 milions d’euros de les administracions controlades per CiU, segons expliquen fonts internes del hòlding mediàtic. Aquesta és la quantitat pactada entre les cúpules del Grup Godó i de CiU per tal que els seus mitjans (La Vanguardia, RAC1 i 8TV) afavoreixin les posicions polítiques d’Artur Mas.

Les aportacions –via subvencions directes i indirectes, publicitat, subscripcions en bloc, publireportatges...– es van repartir entre la Generalitat (12 milions d’euros) i l’Ajuntament de Barcelona (8 milions d’euros). És difícil, en el món occidental, trobar una conxorxa político-mediàtica tan descarada i econòmicament voluminosa com la que es produeix a Catalunya entre el Grup Godó i CiU.

Els nazicatòlics PP-CiU rebutgen un impost sobre la banca

La fatxenda corrupte nazicatòlica CiU i PP ha aprovat aquest dimecres sengles esmenes a la totalitat per evitar l'admissió a tràmit d'una proposició de llei d'ERC que aspirava a crear un impost sobre les entitats financeres, amb el que crear un fons de reordenació hipotecària per ajudar a les famílies en risc de ser desnonades i per evitar la seva possible exclusió social i econòmica. Una cosa és el discurs cara a la parròquia i una altra la pela que mana a CiU-PP.

En la seva intervenció davant el ple de la Cambra, el diputat d'ERC Pere Aragonès ha assegurat que el mateix impost l'estan aplicant governs conservadors al Regne Unit, França i Alemanya, entre altres països.

Ha recalcat que Catalunya és una illa dins d'una Europa que ja aplica mesures similars, i ha avisat que si Espanya no ho ha fet encara amb més motiu s'ha d'impulsar des de la Cambra catalana: "Si hem rescatat bancs, podem rescatar famílies".

En la mateixa línia, ha garantit que la llei preveia que les entitats financeres no poguessin fer repercutir aquest impost en les comissions als clients, i ha garantit que no hi hagués provocat una fuga de capitals.

Durant tota la setmana, ERC havia exigit a CiU que retirés l'esmena a la totalitat i permetés, si més no, la seva admissió a tràmit com "gest" d'acostament de cara a una hipotètica negociació sobre els pressupostos del 2012, un gest que no ha arribat.

Els vots dels aliats eterns PP i CiU -l'hipocresia nazicatòlica mentidera i demagògica- han estat suficients per vetar la iniciativa, que sí que tenia el suport de la resta de partits de la Cambra: PSC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i SI.

L'independentisme sicilià recupera la bandera amb les quatre barres

Els independentistes sicilians, encara extraparlamentaris, tornen a treure al carrer les banderes basades en les quatre barres. És una bandera que va dissenyar el Moviment Independentista Sicilià (MIS) en un primer període d'activitat, entre el 1943 i el 1947, i que va recuperar quan va renéixer, el 2004. Sicília dóna la seva confiança a un homosexual d'esquerres antimàfia.

El Regne de Sicília va formar part dels territoris de la Corona d'Aragó entre el 1282 i el 1714. Per aquesta raó el MIS, que va néixer com a reacció a l'ocupació aliada de l'illa el 1943, va adoptar les quatre barres a l'hora de dissenyar la bandera independentista.

La bandera actual de Sicília és formada per dos triangles, groc i vermell, que representen les ciutats de Palerm i de Corleone. Al mig hi ha tres cames flexionades, que simbolitzen la forma de l'illa, i al centre hi ha la cara de la Medusa mitològica amb ales i tres espigues de blat, signe de prosperitat i de fertilitat. Les tres cames i la Medusa figuren en la bandera independentista, sobre un requadre blau a l'angle superior esquerre de les quatre barres.

Sicília dóna la seva confiança a un gai d'esquerres antimàfia

El partit de Silvio Berlusconi ha perdut el govern de Sicília, bastió històric de la dreta, en benefici de l'esquerra, mentre el moviment antisistema Cinc estrelles del còmic Beppe Grillo ha aconseguit uns resultats espectaculars, segons els resultats parcials.

Amb més de la meitat dels vots escrutats (1.119.508 sufragis sobre 2,2 milions de vots emesos), el candidat del Partit Democràtic, Rosario Crocetta, ha aconseguit el 30,88% dels vots enfront del 24,9% Sebastiano Musumeci, candidat del Poble de la Llibertat (PdL) de Berlusconi.

"És la primera vegada que un candidat d'esquerres és elegit president de la regió i que el fa un candidat antimàfia. Em sembla una autèntica cita amb la història, no només un resultat electoral", ha declarat als mitjans de comunicació Crocetta.

El vencedor dels comicis té certament un perfil atípic per la conservadora regió del sud: homosexual declarat i antic alcalde de Gela, a la costa sud de Sicília, aquest home de 61 anys està a l'avantguarda de la lluita contra la màfia, el que fa que hagi de tenir protecció policial permanent. De fet, és vicepresident de la comissió especial antimàfia de la Unió Europea.

Sandy enfonsa el Bounty

El Servei de Guardacostes ha informat que ha recuperat el cos sense vida d'una de les tripulants del veler HMS Bounty, mentre una altra persona segueix desapareguda després del naufragi causat per l'huracà Sandy. La nau de tres pals i 55 metres d'eslora és una rèplica construïda per la pel·lícula "El motí del Bounty", de 1963, en què va ser protagonista Marlon Brando i també ha estat utilitzada en "Pirates del Carib".

El comunicat indica que un helicòpter de rescat va trobar el cos de Claudene Christian, de 42 anys, una de les dues persones que seguia desapareguda després del rescat de 14 tripulants d'aquesta rèplica del veler britànic "HMS Bounty" aquest matí.

Christian va ser traslladada a un hospital a Elizabeth City, Carolina del Nord, i segons ha indicat la CNN en la seva edició digital no s'ha pogut fer res per reanimar-la, de manera que es convertiria en la primera víctima mortal de l'huracà Sandy.

Els guardacostes continuen buscant des de l'aire al capità, Robin Walbridge, de 63 anys, a uns 145 quilòmetres al sud-est del Cap Hatteras, a Carolina del Nord.

Els missatges a la pàgina Facebook del "Bounty" indiquen que al voltant de les 12:00 GMT de dilluns la nau va patir una via d'aigua i va començar a anar-se'n en orris.

Segons els serveis de rescat, 14 dels 16 tripulants van aconseguir pujar als bots salvavides. La dona ha passat més de 9 hores a les fredes aigües de l'Atlàntic, batudes pels vents del "Sandy".

Sandy inunda Nova York: 12 morts per 'un desastre devastador'

L'huracà 'Sandy', una de les tempestes més grans que arribaren a la costa est dels Estats Units, va tocar terra ahir a les vuit de vespre (hora local) i inundà la ciutat de Nova York, amb conseqüències pitjors de les que es preveien, segons l'alcalde de la ciutat, Michael Bloomberg. La tempesta ha deixat uns cinc milions de persones sense electricitat a la costa est i prop d'un milió de persones han estat evacuades. La central nuclear Oyster Creek a New Jersey ha declarat l'estat d'alerta 3 pels efectes del cicló.

Sandy tocava terra a Nova Jersey com una gran tempesta que ha inundat les ciutats de la costa est, i a Nova York ha estat un dels més devastadors que es recorden. A última hora, l'alcalde feia un últim avís als ciutadans perquè es tanquessin a casa seva, evitessin els desplaçaments i fessin un ús racional dels telèfons d'emergències que encara estan col.lapsats per les nombroses trucvades dels ciutadans.

Molta aigua i vents huracanats han deixat els carrers inundats, fins a un màxim de quatre metres en alguns punts de Manhattan, i han fet nombroses destrosses.

Fins ara, han mort almenys 12 persones a la costa est, tres d'elles a Nova Yok. Ha calgut desallotjar dos hospitals que s'han quedat sense fluid elèctric i la central nuclear Oyster Creek, a New Jersey, ha declarat l'estat d'alerta pels efectes del cicló.

El pitjor desastre en les comunicacions novaiorqueses. El transport públic de Nova York "no ha afrontat un desastre tan devastador", en els seus 108 anys d'existència, com la tempesta Sand', ha afirmat avui el president de l'Autoritat Metropolitana de Transport, Joseph Lhota.

Inundació en els túnels del metro. Set túnels del metro de Nova York han resultat inundats per la pujada de les aigües provocada per Sandy, segons han informat els responsables del suburbà, que han qualificat el pas de la tempesta com "la pitjor catàstrofe en 108 anys".

El metro està tancat i potser no podrà obrir fins d'aquí a uns dies perquè les inundacions són molt importants. Els aeroports JFK i La Guàrdia han hagut de tancar perquè l'aigua salada ha arribat a les pistes. Almenys s'han hagut de suspendre 12.000 vols.