dimecres, 9 d’octubre de 2013

4 vídeos: ràdars xinesos confirmen que dos objectes acompanyen al cometa ISON

El cometa ISON, conegut com 'el cometa del segle', que va ser descobert en 2012, s'aproxima a la Terra en la companyia de dos objectes no identificats. En un video presumptament obtingut pel radar espacial xinès, es pot apreciar amb claredat la presència de dos objectes prop del cometa. Abans de la publicació d'aquest video han circulat d'altres informacions sobre que el cometa "no es desplaça sol", encara que sense proves prou clares que confirmessin aquesta informació.

Trajectòria del cometa ISON des del 01.10 fins al 02.12

El pas de l'ISON més proper al Sol (Periheli) serà el 28.11 a les 18:41 O.T.). Des del 2 de Desembre fins al 30 de Desembre on gradualment perdrà la seva lluentor (major magnitud), recorrerà des d'Scorpius, Ophiuchus, Serpens, Hèrcules, Corona Borealis, Hèrcules, Draco, Cassiopeia i Camelopardalis, és per això que serà invisible als observadors de l'hemisferi Sud. El 26 de Desembre estarà a una mínima distància de la Terra de 64,33 milions de quilòmetres, amb una magnitud de +5,1. Avui la pluja d'estels de les Dracònides arriba al seu apogeu.

El cometa va ser denominat C/2012 S1 (ISON) i descobert el 21 de setembre de 2012 per Vitali Nevski (Vítebsk, Bielorusia) i Artyom Novichonok (Kondopoga, Rússia) de l'observatori ISON-Kislovodsk.



Vídeo: L'ISON cap a Mart abans d'encarar-se al sol

Astrònoms de tot el món ja estan parlant sobre l'acostament del cometa C/2012 S1 ISON. L'1 d'octubre, el congelat visitant que prové del sistema solar exterior passarà fregant l'atmosfera externa del Sol i, si sobreviu, podria emergir com un dels estels més brillants en anys. Encara que, primer, haurà de sobrevolar Mart, com es veu a la previssió de la NASA en el vídeo.

"El cometa ISON visitarà al Planeta Roig", diu l'astrònom Carey Lisse, del Laboratori de Física Aplicada de la Universitat Johns Hopkins: "L'1 d'octubre, el cometa passarà a 0,07 UA de Mart, això és aproximadament sis vegades més a prop que el que mai estarà de la Terra".

Dimiteix el gerent de L'Hospitalet imputat en el cas de Catalunya Caixa

L'alcaldessa de L'Hospitalet, Núria Marín (PSC), ha acceptat avui la renúncia del gerent de l'ajuntament, Juan Echániz, imputat en el cas de Catalunya Caixa. Segons ha informat l'ajuntament, el gerent ha presentat la seva renúncia per motius professionals i personals i l'alcaldessa li ha agraït el treball que ha fet en el consistori des de juliol de 2011, i ha subratllat la seva "professionalitat al servei públic de l'ajuntament".

Juan Echániz és un dels 54 imputats per la Fiscalia Anticorrupció de Barcelona per un presumpte delicte d'administració deslleial en el cas Caixa Catalunya , en el qual s'investiga el balafiament de fons en benefici dels alts directius de l'entitat financera que va tenir lloc entre 2007 i 2010.

A la fi del passat mes de setembre, el titular del jutjat d'instrucció número 30 de Barcelona, Josep Maria Pijuan, va citar a declarar com imputats als 54 membres de l'antiga cúpula de Catalunya Caixa per aprovar sobresueldos a alts càrrecs malgrat la crítica situació econòmica de l'entitat.

L'ajuntament d'Hospitalet (Barcelona), governat pel Partit Socialista de Catalunya (PSC), va inventar la figura de gerent de l'ajuntament, càrrec que ostentaria Juan Echániz Sans, diputat provincial fins a les anteriors eleccions municipals que el PSC va sofrir un desastre.

Es dóna la circumstància que Echániz, que cobrava 101.601 euros anuals, és una persona molt vinculada a l'entorn més íntim de Miquel Iceta, ex-portaveu del PSC i membre del comitè federal del PSOE sorgit del recent congrés del partit celebrat a Sevilla i recentment defenestrat pel seu catalanisme pel PSOE dominant en el PSC.

Narcís Serra, Todó i l'ex cúpula de Caixa Catalunya imputats per administració deslleial

El jutge Josep Maria Pijuan ha citat a declarar com imputats a l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra i al seu exdirector general Adolf Todó, així com a altres 52 antics membres del consell d'administració de la caixa catalana per un presumpte delicte d'administració deslleial. Els responsables de l'espoli i fallida de l'entitat hauran de declarar en la recerca sobre els sous "desproporcionats" que va cobrar tota la colla malgrat la seva crítica situació econòmica. Les seves compareixences davant el jutge començaran el proper 21 d'octubre, quan han estat citats Narcís Serra, Todó i altres tres ex directius.

Xina arresta al “rei de l'estany”

Les autoritats de Xina han arrestat al cap de la major productora mundial d'estany refinat, Yunnan Tin Company (YTC), per un suposat delicte de corrupció. Al president de YTC, Lei Yi, se l'acusa d'haver acceptat suborns per 20 milions de yuans, uns 3,27 milions de dòlars, informa el Govern de la província de Yunnan. Hi està implicat en el suborn el banc sionista d'EUA i organitzador en cap de les "crisis" del 29 i l'actual, Goldman Sachs.

Un d'aquests episodis està relacionat amb l'empresa Leed International Education Group, en la qual participa el banc d'inversió Goldman Sachs. Segons el Govern regional, Lei va rebre diners del president de Leed, Li Hongtao, per facilitar-li la compra d'una participació del 45% que YTC tenia en un col·legi privat.

Yunnan Tin va produir el passat any unes 70.000 tones d'estany refinat, gairebé el doble que la seva principal competidora mundial, Malaysia Smelting Corp Berhad.

El buc de desembarcament Azov reforçarà l'esquadra russa al Mediterrani

Rússia reforçarà la seva esquadra al Mediterrani amb el buc de desembarcament Azov de la Flota del mar Negre, ha comunicat avui el portaveu d'aquesta Flota, capità de navili Viacheslav Trujachev: "Durant la seva travessia, el navili farà una escala tècnica a Ceuta (Espanya) per proveir-se de combustible, aigua i aliments", ha comentat Trujachev.

El Azov va participar al setembre en les maniobres estratègiques rus-bieloruses Zapad-2013 en el mar Bàltic i des d'allí va prendre rumb cap al Mediterrani.

A la zona del Mediterrani ja es troben 10 bucs de guerra russos: el creuer lanzamisiles Moskva, els bucs de desembarcament Peresvet, Almirall Nevelskoi, Minsk, Novocherkassk, Alexander Shabalin i Nikolái Filchenkov, el destructor antisubmarino Almirall Panteleev, així com les fragates Neustrashimi i Smetlivi.

Amb anterioritat, el ministre rus de Defensa, Serguéi Shoigú, va destacar la necessitat de mantenir aquest grup naval en el Mediterrani per defensar els interessos del país.

Rússia va procedir a la creació de l'esquadrilla del Mediterrani al març de 2013 en enviar a aquesta zona diversos bucs de la Flota del Pacífic, als quals posteriorment es van unir navilis de les flotes del Nord, Bàltic i mar Negre.

FAVB: Què està passant al Raval?

Volem manifestar la nostra inquietud davant les circumstàncies que envolten la mort d’un veí del Raval, dissabte passat al vespre, després d’haver estat detingut per una dotació dels Mossos d’Esquadra al carrer de l’Aurora. Les primeres informacions policials parlen de “resistència a l’autoritat” i fins i tot “d’agressió a dos agents”, descartant en qualsevol cas que la seva actuació tingués cap relació de causalitat amb el decés d’aquest ciutadà, poc després, a l’hospital Clínic. Tanmateix, testimonis veïnals -que han arribat a formalitzar una denúncia pels fets- parlen d’una brutal pallissa per part de vuit agents, que haurien seguit colpejant el detingut un cop immobilitzat.

Els testimonis afirmen, a més, que aquesta actuació no responia a cap actitud violenta, car la disputa de carrer arran de la qual foren requerits els Mossos ja s’havia acabat abans que arribessin els vehicles policials.

Des de la FAVB exigim un aclariment diligent dels fets. L’autòpsia determinarà la causa de la mort. Si es confirmessin les declaracions d’aquests testimonis, estaríem davant d’un cas excepcionalment greu de brutalitat policial. Molt ens temem, però, que calgués parlar aleshores de “la crònica d’una mort anunciada”.

Ja fa temps que, de manera recurrent, apareixen notícies inquietants al voltant de la comissaria del carrer Nou de la Rambla. L’estiu passat, el conegut periodista Bertran Cazorla, la credibilitat del qual no ofereix cap dubte per a nosaltres, hi fou arbitràriament detingut i colpejat. Arran de la seva denúncia, van sortir a la llum d’altres casos similars d’abusos i maltractaments, tots ells referits a actuacions de la plantilla d’aquesta comissaria.

Demanem, doncs, a l’Ajuntament de Barcelona una prompta convocatòria del Consell de Seguretat Urbana en què el Departament d’Interior forneixi les explicacions pertinents a les entitats ciutadanes. Res no seria més perillós que un grup violent i descontrolat, emparat en una mena de fraternitat corporativa, s’enquistés en una comissaria i fes regnar, al barri que té assignat protegir, la seva particular concepció de “l’ordre”.

Resulta imperatiu tallar de soca-rel derives d’aquest tipus, que fàcilment es tenyeixen de racisme o afavoreixen la corrupció. Si es verifiquen les pitjors temences a propòsit dels fets de dissabte, caldrà començar per remetre a la justícia els presumptes autors d’un crim veritablement odiós.

Els taliban es burlen d'EUA i l'aconsellen sobre la seva crisi

El grup armat dels taliban d'Afganistan, a més de burlar-se d'EUA pel tancament del Govern, ha culpat als seus polítics per "l'egoisme i la falta de cervell" i per “xuclar la sang del seu propi poble”. Els taliban han fet aquests comentaris en una nota emesa aquest dimecres, en la qual descriuen i s'en riuen de la paràlisi de les institucions ianquis.

Com a exemple posen el cas del tancament de les instal·lacions de l'Estàtua de la Llibertat que ha causat la caiguda del número de turistes i, per tant, ha afectat a tendes, restaurants i hotels de la capital: “El poble d'EUA ha d'adonar-se que els seus polítics juguen amb la seva destinació així com el d'altres nacions oprimides solament per l'assoliment dels seus propis interessos", afegeix la nota.

Els taliban afirmen que "l'egoisme i la falta de cervell" dels líders nord-americans han fet que prenguin els diners dels seus ciutadans que han estalviat amb dificultat per després gastar-ho pródigamente en el vessament de sang d'innocents i oprimits en lloc, agrega, d'utilitzar aquests fons en honor de la pau.

Les forces de l'Organització del Tractat de l'Atlántico Nord (OTAN) liderats per EUA, van envair Afganistan en 2001 sota pretext de lluitar contra els grups armats de la regió especialment contra els taliban. La realitat és que ara EUA controla la producció d'opi que ha augmentat exponencialment sota el control i mecenatge d'Obama i els seus aliats, els terratinents més poderosos, amb el corrupte president Karzai de cap.

L'OTAN va aconseguir enderrocar als taliban en 2001 del govern, però es van reagrupar el 2004 i van començar les seves operacions en contra de les forces afganeses i estrangeres, en una situació de derrota descarada pels imperialistes de l'OTAN.

EUA, la "potència mundial" imperialista sofreix una apagada financera que ha deixat sense activitat a moltes agències federals després que el Senat -en mans dels republicans neoliberals- no votés a favor del nou pla de pressupost d'Obama.

Espanya: La mateixa dictadura, els mateixos oligarques

L'oligarca Juan Miguel Villar Mir (OHL) suma en les seves vitrines nombrosos reconeixements, com la Gran Creu de l'Ordre d'Isabel la Catòlica que va rebre de mans del Govern de Zapatero en funcions, al desembre de 2011; o la Gran Creu de Carlos III que va recollir al juliol del 76. Ja el dictador Francisco Franco va lloar la "dedicació a Espanya" del president del Grup Villar Mir. En el 66 i el 68, va rebre les creus del mèrit civil i del militar, respectivament. La data de lliurament va ser en tots dos casos la mateixa: el 18 de juliol, efemèride de l'aixecament militar que va donar pas a la Guerra feixista contra la República.

Però, sens dubte, el major reconeixement de l'Estat ho va rebre quan el rei va crear un marquesat a la seva mesura al febrer de 2011. De fet, la joia del grup que presideix Villar Mir, OHL, va ser una de les empreses que es van portar el contracte per construir un AVE de Medina a la Meca, un acord en el qual van intervenir ministres i el propi Rei.

I és que l'ara empresari va sumar diversos càrrecs durant la dictadura franquista: va ser sotsdirector general de ports, director general d'Ocupació i secretari del Patronat del Fons Nacional de Protecció del Treball. Durant set mesos, va arribar a ser Ministre d'Hisenda al govern d'Arias Navarro.

Si les coses segueixen el rumb que ha marcat el marquès, el seu fill Juan Villar Mir de Fuentes heretarà el timó del grup familiar i, per tant, el de OHL. De moment, ja és vicepresident d'ambdues companyies. Els seus uns altres dos fills, Álvaro i Silvia, són consellers. El mateix esquema es repeteix en la Fundació Villar Mir: Juan pare és president; Juan fill, vicepresident; i Silvia i Álvaro són vocals.

Les noces de la filla, amb Botí, un Entrecanales i un Cosí de Rivera com a testimonis


Al setembre de 1990, Silvia Villar Mir es va casar amb Javier López Madrid. A les noces de l'única filla del president de OHL van acudir testimonis com Emilio Botín, Bruno Entrecanales Domecq (fill de Entrecanales de Azcárate) i Pelayo Primer de Rivera i Oriol (sí, el seu avi era germà de José Antonio Primer de Rivera). No seria la primera vegada que Bruno i Pelayo coincidirien en unes noces: set anys després, era el propi Pelayo el que es casava amb Inés Isabel Entrecanales, la cosina de Bruno.

Com a dot, el nou gendre va sumar el seu nom als consells d'administració del grup i, per tant, de OHL. A més, com la resta de fills del marquès, és vocal en la seva fundació. Javier López Madrid va ser un dels consellers que s'asseia en la taula de Bankia quan es va descobrir el forat just abans de la nacionalització.

Una SICAV més de franquistes


El 10 de maig de 1997 el príncep Felipe i la infanta Cristina van acudir a unes noces molt sonades a Madrid, la de Pelayo Primer de Rivera i Inés Isabel Entrecanales. Els cognoms no enganyen, tots dos són els hereus de dues sagues familiars de renom. El primer, com a descendent del dictador Miguel Primer de Rivera i del seu fill José Antonio, fundador de Falange; la segona, d'un dels clans familiars de constructors més importants d'Espanya.

A més de llibre de família, comparteixen una SICAV: Kefren. Ella apareix com a presidenta i ell com a conseller, encara que en el seu perfil de Linkedin es posiciona com Managing Director. La societat d'inversió no els ha anat gens malament en els últims anys. En 2010 sumava gairebé 40 milions i el balanç de 2013 ja va gairebé pels 57 milions i mitjà. Encara que en la SICAV participen 104 accionistes, el 99,79% de la societat està en mans d'un només d'ells. Qui serà? Aquesta informació no és pública, però no sembla difícil fer-se una idea.

Inés Isabel Entrecanales i Franco és filla de Juan Entrecanales de Azcárate, un dels germans que controlen Acciona. La seva filla va ser vicepresidenta del Grup Entrecanales, extingit en 2011 per donar pas a la nova societat.

Pelayo Primer de Rivera i Oriol, a més de presidir una empresa tèxtil, Gocco Confec, és president del Club Wharton a Espanya. A més del cognom, va heretar de la seva família un títol nobiliari -és comte del Castell de la Mota- creat per Francisco Franco per complimentar a la bestia de Pelayo, Pilar Primer de Rivera. La germana de José Antonio Primer de Rivera va ser Delegada Nacional de la Secció Femenina durant tota la dictadura franquista. A més del comtat a mesura, va rebre nombroses condecoracions del dictador.

El Consell d'Europa denuncia que les polítiques del PP "soscaven els drets humans"

El comissari que va visitar Espanya durant l'estiu assegura en un informe que la reducció de les partides en l'àmbit social, educatiu i de la sanitat "han conduït al preocupant increment de la pobresa de les famílies". Les diferents intervencions dels membres del Govern Rajoy aquest matí durant la sessió de control al Congrés dels Diputats demostren que, o bé l'Executiu d'incompetents de Mariano Rajoy no és capaç de reconèixer el devastador efecte que estan provocant les seves polítiques feixistes i antisocials, o que directament menteix com en un confessionari.

Per la segona opció es decanta el Consell d'Europa, que aquest dimecres ha publicat un informe sobre l'estat dels drets humans al nostre país que deixa en evidència la gestió del Pàg. El document, elaborat pel comissari de Drets Humans, Nils Muiznieks, després de la seva visita a Madrid i Sevilla el passat mes de juny, adverteix que les retallades indiscriminades estan soscavant els drets humans.

Muiznieks posa l'accent principalment en els menors i els discapacitats, encara que avisa que "les retallades efectuades en pressupostos socials, educatius i de salut han conduït al preocupant increment de la pobresa de les famílies a Espanya", per la qual cosa segons ell, aquestes retallades "tenen repercussions desfavorables en el gaudi dels drets humans".

L'informe, a més, parla de la corrupció i del respecte de les nostres autoritats pel dret de vaga i d'expressió, criticant durament les actuacions policials i la impunitat dels agents que cometen abusos.

"Els nens s'han vist afectats de manera desproporcionada per les retallades als pressupostos socials, en sanitat i educació" "El comissari està preocupat per l'augment de la pobresa infantil a Espanya, que va aconseguir en 2011 el 30,6% i potencialment pot tenir un impacte devastador en els nens i el país.

Els nens s'han vist afectats de manera desproporcionada per les retallades als pressupostos socials, en sanitat i educació al mateix temps que la disminució dels subsidis a les famílies està provocant que alguns nens hagin començat a sofrir problemes de nutrició" avisa l'informe.

Muiznieks fa un repàs de les ajudes que les famílies han anat perdent des que comencés la crisi que va des del famós xec bebè de Zapatero ─ 2.500 euros per cada naixement ─fins al subsidi a les famílies amb menys ingressos, que ha passat dels 500 euros als 291 actuals.

A més, recorda que en el passat el Comitè de Drets Socials ja va avisar que el nivell d'ajudes a les famílies a Espanya no era conforme amb les normes subscrites pels estats membres de la Unió, que s'han compromès a assegurar que es compleix el dret de les famílies a tenir una protecció social, legal i econòmica en condicions.

El cínic pocavergonya Montoro nega que els salaris hagin baixat a Espanya i el FMI el deixa per mentider


El FMI pronostica per a Espanya un llarg període de moderació salarial mentre el cínic pocavergonya i lladre ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, nega al Congrés que els sous hagin baixat a Espanya, sinó que segons l'Alí Babà del PP "s'han moderat en el seu creixement". Desmentint al desvergonyit comptable mafiós, l'economista cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, afirma que “els països perifèrics [entre ells Espanya] estan guanyant competitivitat amb una contenció salarial sense precedents que continuarà en 2014". Foto: un mafiós al servei del crim organitzat.

Els milionaris d'Espanya creixen un 13% fins a superar els 400.000 en plena estafa neoliberal

El nombre de milionaris en la claveguera franquista Espanya ha augmentat un 13% entre mitjans de 2012 i la primera meitat de 2013, fins a les 402.000 persones, segons l'últim informe sobre la riquesa mundial que publica anualment el banc Credit Suisse. L'augment té lloc mentre l'economia dels treballadors travessa la seva recessió més llarga en mig segle, l'atur augmenta a màxims històrics i les Administracions Públiques duen a terme dures retallades aprofundint en la injustícia de la dictadura feixista.

L'entitat suïssa, especialitzada precisament en la gestió de grans patrimonis, atribueix l'augment de milionaris a la bona evolució que ha registrat la Borsa i altres mercats financers on els rics tenen invertits els seus diners. També, afegeix el document, en el tipus de canvi entre la divisa europea i el dòlar, la qual cosa ha permès a Espanya —així com a d'altres països de la zona euro— recuperar la gran caiguda que van sofrir el passat any. Amb això, a més, s'ha compensat la caiguda dels preus de l'habitatge.

En concret, el nombre d'espanyols amb un patrimoni superior al milió de dòlars (740.000 milions d'euros al canvi actual) va augmentar en 4.700 en el període analitzat per l'informe. Amb això, Espanya es converteix al vuitè país entre els desenvolupats que registra un increment major de rics a costa de la misèria de la majoria de la població que ha vist reduïts els seus salaria en un 20 i més per cent en els últims anys cinc anys.

La classificació la lidera Estats Units per davant de França i Alemanya. No obstant això, no en tots els països creix el col·lectiu de rics, ja que baixa a Japó, Brasil, Rússia o Egipte, entre uns altres.

Estats Units, niu de nazis i oligarques

Estats Units també és el país amb més milionaris i multimilionaris ja que en la primera potència mundial viuen la friolera de 13,2 milions de persones amb un ampli patrimoni robat gràcies a les polítiques corruptes i a la misèria de les classes treballadores. En aquesta classificació, Espanya ocupa el dècim posat d'entre els "desenvolupats", malgrat totes les manques socials, començant per ser el país amb més ignorants i analfabets d'aquest "món desenvolupat".

A tot el món, Credit Suisse estima que existeixen 32 milions de oligarcas. Baixant la piràmide, hi ha altres 361 persones el patrimoni de les quals oscil·la entre els 100.000 i el milió de dòlars mentre en el graó immediatament inferior, que gestionen unes rendes d'entre 10.000 a 100.000 dòlars, hi ha 1.066 milions de persones. Mentre, el 69% de la població mundial, uns 3.200 milions, ingressa menys de 10.000 dòlars a l'any.

L'augment dels multimilionaris a Espanya és un factor determinant per explicar que -segons els comptes manipulats del neoliberalisme mafiós- la riquesa neta de les llars espanyoles hagi augmentat un 9,2% en el període analitzat per l'informe, fins als 93.178 euros. Aquest avanç supera al registrat a Europa, que va ser del 7,7%, el país encara que segueix per sota de la mitjana, que està en 154.900 euros. La de l'eurozona se situa en 148.542 euros de mitjana per adult.

CiU i ERC aprovaran els seus comptes i votaran si Junqueras pot ser cap de l'oposició i soci del govern al temps

Al ple del Parlament d'aquest dimecres i dijous CiU i ERC aprovaran el projecte de pressupostos de Catalunya per al 2014, que puja a 50,9 milions d'euros i comporta una reducció d'1,3 milions (2,55%) respecte el del 2012. Els comptes mantenen la supressió d'una de les 14 pagues dels diputats i funcionaris, que s'aplica des del 2012, dels teletacs i les targetes de Renfe, i redueix una vegada més l'aportació als grups parlamentaris.

A més del debat pressupostari de la Cambra catalana, es farà el debat de totalitat de dues proposicions de llei d'ICV-EUiA i C's sobre la figura del líder de l'oposició, càrrec que ocupa actualment el president d'ERC, Oriol Junqueras. Les dues iniciatives, que es debatran conjuntament, plantegen modificar la llei de la Presidència de la Generalitat i del Govern autonòmic, que estableix que el líder de l'oposició és el diputat que exerceix la presidència del grup de l'oposició amb més escons al Parlament.

Mentre que els ecosocialistes proposen que aquesta figura quedi vacant si el grup al qual li correspon firma un pacte de govern o d'estabilitat amb el qual governa, C's planteja la seva supressió en qualsevol cas.

També arribarà al ple la proposta de CiU per presentar a la Mesa del Congrés la modificació de la Llei Orgànica del Poder Judicial i la que regula l'estatut orgànic del Ministeri Fiscal perquè el català sigui un requisit en l'administració de justícia.

El grup d'ERC defensarà la proposició de llei per al desenvolupament d'una banca pública catalana i que planteja modificar la legislació estatal que regula les entitats de crèdit per incloure l'Institut Català de Finances (ICF), dotar-lo de la fitxa bancària corresponent i equiparar-lo a la resta d'entitats de crèdit que operen al mercat financer.

Abans de la sessió de control al president de la Generalitat, Artur Mas, els grups parlamentaris preguntaran als consellers per les conseqüències del projecte Castor, els pressupostos de la Generalitat per al 2014, les manifestacions previstes el 12 d'octubre, l'homogeneïtzació de peatges, el finançament públic de diferents fàrmacs dispensat per farmàcies dels hospitals, entre d'altres qüestions.

En el capítol d'interpel·lacions i mocions sortiran a debat temes com el de la negociació d'un nou model de finançament, l'acció exterior de la Generalitat, la reforma energètica de l'Estat, el cobrament a tercers del sistema sanitari públic, el pla hidrològic de l'Ebre, els Jocs del Mediterrània a Tarragona i sobre les polítiques públiques de la memòria, entre d'altres.

El cínic pocavergonya Montoro nega que els salaris hagin baixat a Espanya i el FMI el deixa per mentider

El FMI pronostica per a Espanya un llarg període de moderació salarial mentre el cínic pocavergonya i lladre ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, nega al Congrés que els sous hagin baixat a Espanya, sinó que segons l'Alí Babà del PP "s'han moderat en el seu creixement". Desmentint al desvergonyit comptable mafiós, l'economista cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard, afirma que “els països perifèrics [entre ells Espanya] estan guanyant competitivitat amb una contenció salarial sense precedents que continuarà en 2014". Foto: un mafiós al servei del crim organitzat.

Així, el comptable de la màfia del PP Montoro, en la seva resposta a una pregunta del diputat de l'Esquerra Plural i coordinador general d'IU, Cayo Lara durant la Sessió de Control al Govern que se celebra cada dimecres al Congrés dels Diputats, ha insistit en l'estupidesa -digna del país més ignorant, neci i corrupte del món- que és "compatible" moderar salaris i guanyar poder adquisitiu i que, gràcies a aquesta moderació i malgrat els milions robats pel feixisme que ell representa, "s'estan obrint les portes" a la recuperació econòmica.

També ha lloat el comportament dels sindicats en la negociació col·lectiva a l'hora de fixar els increments salarials dels treballadors, la qual cosa deixa als sindicats com a autèntics venuts al feixisme institucional.

Per la seva banda, el coordinador general d'IU, Cayo Lara, ha reclamat a Montoro que "es posi d'acord" amb el president del Govern, Mariano Rajoy, que a Japó està demanant inversors per a Espanya "perquè els salaris estan baixant", un argument que, segons el diputat d'esquerres, és "pobre i humiliant".

En contra del que s'ha dit per Montoro, Lara ha insistit que els salaris sí estan baixant, i li ha recordat que el Govern ha congelat de nou el sou dels empleats públics i que les pensions només pujaran un 0,25% en 2014, la qual cosa implicarà una "baixada real" del poder adquisitiu dels pensionistes i més empobriment per als treballadors.

El FMI pronostica per a Espanya un llarg període de moderació salarial

L'economista cap del Fons Monetari Internacional (FMI), Olivier Blanchard: “Els països perifèrics [entre ells Espanya] estan guanyant competitivitat, però encara de forma insuficient per compensar la caiguda de la demanda interna”. I com estan guanyant competitivitat? Doncs bàsicament amb una contenció salarial sense precedents que continuarà en 2014. Fins al punt que en l'assemblea de tardor conjunyeix del FMI i del Banc Mundial, el World Economic Outlook –el document d'anàlisi econòmica– preveu que l'any proper els salaris tornin a perdre poder adquisitiu.

En concret, segons el FMI, el guany per hora treballada –la mesura que utilitza el FMI per calcular l'evolució dels salaris– augmentarà l'any proper un 0,4%, tres desenes menys que en 2013. En tot cas, per sota de l'IPC previst en mitjana anual: un 1% en 2014. En cap altre dels grans països de l'eurozona es produirà una contenció similar. En la mitjana dels països avançats, els salaris creixeran un 2,7%, mentre que a Alemanya s'incrementaran un 1,6%, per sobre de l'1,2% que es registrarà a Itàlia. En el conjunt de l'euro, la pujada serà de l'1,1%.

No es tracta d'un fenomen conjuntural pegat al moment econòmic. El FMI pronostica que l'atonia econòmica a la zona de l'euro i “les pressions a la baixa sobre els salaris en la perifèria” mantindran la inflació en al voltant d'1,5% a mitjà termini, és a dir, per sota de l'objectiu fixat pel Banc Central Europeu (BCE) per dissenyar la seva política monetària.

El FMI diu que Espanya creixerà gairebé quatre vegades menys del que diu el Govern


L'organisme que dirigeix Christine Lagarde calcula que el PIB pujarà amb prou feines un 0,2% en 2014, enfront del 0,7% profetitzat pel PP, la qual cosa la col·loca entre les economies més febles de l'Eurozona. Les seves previsions d'atur també són pitjors, amb una taxa de desocupació del 26,9% en 2013 i el 26,7% en 2014.

El PP deixa el salari mínim en 645 euros un altre any


El salari mínim interprofessional (SMI) es quedarà en 645,30 euros al mes o en 9.034,20 euros en el còmput anual. La màfia de Rajoy també congela l'índex que s'usa per calcular les beques, ajudes, subvencions i subsidi de desocupació, la qual cosa fa inaccessible a la majoria de les miserables rendes espanyoles accedir a les ajudes. Al gràfic el salari mínim a Europa dividit en 12 pagues i no en 14, el que fa que a Espanya doni 752 i no els 645 € mensuals.

Vídeo: CiU blinda l'Audi de Mas i es nega a pagar armilles antibales als Mossos

Deu un policia pagar de la seva butxaca l'armilla antibales que ha d'usar en el transcurs de la seva comesa? Segons la Generalitat del feixista Mas, sí. O almenys, en part, perquè pretén abonar el 70% del preu i el 30% restant l'han de pagar els policies, al que els representants sindicals es neguen: “De la mateixa manera que el Govern no dubta en pagar un 30% més del valor de l'Audi oficial del president per blindar-ho, deuria també preocupar-se per la seguretat dels policies”, afirmen.

Ara, el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) acaba d'interposar una querella criminal contra el director dels Mossos, Manel Prat, i el sotsdirector general de Recursos Humans, Josep Maria Sanz, per “posar en perill la vida dels agents”, segons explica David Miquel, portaveu del SPC, en el que suposa un esglaó més en un historial plagat de convulsions.

En altres paraules, CiU ni ha fet res encara ni té la intenció de resoldre l'assumpte d'una vegada per sempre. “De la mateixa manera que el Govern no dubta en pagar un 30% més del valor de l'Audi oficial del president per blindar-ho, deuria també preocupar-se per la seguretat dels policies”, assenyala Miquel. La situació, segons aquest sindicat, ha arribat ja al límit. “Hem interposat la querella per defensar, primer, als nostres afiliats i després, a tot el col·lectiu dels Mossos”, explica el portaveu del SPC.

El detonant que els policies s'anessin directament al jutjat van ser dos successos esdevingut al juliol. El primer d'ells va tenir lloc el 9 d'aquest mes a la comarca del Berguedà, en la Catalunya profunda: un agent de la Policia Autonòmica va resultar ferit per arma de foc després d'un tiroteig. Tres dies després, el dia 12 de juliol, un altre agent va ser apunyalat per l'esquena a Lleida i va ser a punt de morir. “És una evident ocultació de la gravetat d'aquestes accions, davant la inspecció de treball i l'opinió pública. L'Administració va considerar els dos recents accidents com a ‘lleus’. Sens dubte, pretenia encobrir la seva responsabilitat per la falta de mitjans, tantes vegades reclamats, que haguessin evitat tant la situació de risc com la lesió”, diu el text de la querella.

Però no són els únics casos: al llarg dels últims anys hi ha hagut multitud d'incidents derivats de la falta d'armilla antibalas quan els Mossos d'Esquadra realitzen algun servei. Els més importants s'enumeren en el text de la querella.

El curiós del cas és que el Parlament català ha aprovat ja diverses resolucions instant al Govern al fet que doti als agents de la peça defensiva, però l'Executiu ha fet sempre oïdes sordes. L'última d'elles és del passat 21 de març. La resolució deia textualment que el Govern català ha de “facilitar armilles antibalas lleugers als agents que ho necessiten per raó del servei”. El 6 de juliol, pocs dies després de l'últim incident, el secretari general del SPC, David José, enviava una missiva al conseller d'Interior, Ramon Espadaler, recordant-li-ho. “Li sol·licitem que doni les ordres oportunes a qui correspongui per garantir el compliment del contingut d'aquesta resolució dins del termini establert de l'any 2013”, recollia la carta.

El sindicat també va enviar una missiva a Recursos Humans en el mateix sentit. I la resposta va ser antològica: “Les resolucions del Parlament, mentre que resolucions de voluntat i proposta d'actuacions per a l'impuls de l'acció de Govern, no gaudint de la consideració de text normatiu i, per tant, no tenint la força vinculant d'una norma legal, sí que adquireixen la condició de compromís”. Que prengui nota, doncs, el president de com han de prendre's les resolucions parlamentàries.

El sotsdirector de Recursos Humans, un dels querellats, també indicava en la seva resposta que es demanaria pressupostos per a l'adquisició d'armilles en aquest o en futurs exercicis pressupostaris, a pesar que el Parlament havia dit que el tema ha de quedar solucionat aquest any. Però això és moneda corrent, perquè a principis de l'any passat, la Càmera havia aprovat una altra resolució similar i posava la data del 2 d'agost del 2012 per quedar esmenat el problema. De l'ordre mai més es va saber.

La multinacional francesa Decathlon acusada de frau en la contractació

Una trentena de persones es concentraren ahir a la tarda a les portes de la botiga Decathlon que hi ha a la plaça Vila de Madrid de Barcelona, per denunciar la precària situació laboral que pateixen les treballadores de l'empresa. Oriol Pintos, responsable d'acció sindical de la Coordinadora Obrera Sindical (COS), assegura que el règim contractual és un frau de llei: “el fet que es concertin massivament contractes eventuals per circumstàncies de producció demostraria el frau, ja que la durada màxima d'aquests contractes és d'un any i s'ha de poder justificar per pics de producció”, supòsits que no es compleixen en molts casos.

A les portes de la botiga esportiva del centre de Barcelona, Laura, treballadora de l'empresa a la veïna Badalona, va explicar que la forma a través de la qual Decathlon pot allargar els contractes eventuals és mitjançant la contractació intermitent. “Se'ns contracta de sis mesos en sis mesos per tal de no fer-nos contractes indefinits”, va assegurar. La treballadora i militant de la COS també va afirmar que l'objectiu de les mobilitzacions és aconseguir la contractació indefinida de la plantilla de l'empresa. Durant el transcurs de la concentració, dos agents dels Mossos d'Esquadra van demanar la identificació d'alguna de les persones congregades, però finalment ningú no els la va facilitar.

Mediació o vaga indefinida

Aquesta mobilització se circumscriu a l'estratègia que la COS està duent a terme per forçar una negociació amb l'empresa. En aquest sentit, demà dijous a les deu del matí hi ha acordada una reunió entre militants del sindicat de l'Esquerra Independentista i Decathlon amb la mediació de la Generalitat, a través de la qual es vol negociar l'estatus de les treballadores de les botigues esportives on la COS hi és present. En cas que no s'arribés a cap acord, les militants d'aquest sindicat cridarien, l'endemà 11 d'octubre, a una vaga indefinida a la qual convoquen en solitari.

L'universitari espanyol llegeix i calcula pitjor que el batxiller holandès

Qui més qui menys sap que Espanya no sortiria ben parada en l'enquesta del Programa Internacional per a l'Avaluació de les Competències dels Adults (PIAAC), amb la qual l'OCDE ha avaluat per primera vegada les competències bàsiques dels ciutadans de 23 països desenvolupats i deixa als espanyols com els més ignorants i imbècils de tots: només veient els seus governants, corruptes, feixistes i retrasats mentals ja es veu prou clar. També l'universitari mitjà espanyol té un pitjor domini de les matemàtiques i una pitjor comprensió lectora que un batxiller o titulat de FP de grau mitjà de països com Holanda, Suècia o el Japó.

«La formació real que reben els titulats espanyols dista molt del que es podria esperar dels seus títols», admet l'analista de l'OCDE per a temes educatius Marta Encinas-Martín. El problema no és la universitat en si mateixa, «és que tot el sistema educatiu espanyol, des de l'etapa infantil fins als estudis superiors, no assegura les competències bàsiques, com sí que fan altres sistemes analitzats», afegeix Óscar Valiente, investigador a la Universitat de Glasgow i excol·laborador de l'OCDE en estudis educatius.

Tant Encinas-Martín com Valiente coincideixen a afirmar que la taxa de desocupació que hi ha a Espanya i les competències que mostren tenir els adults espanyols tenen una correlació molt forta. Per això, insisteixen tots dos, la gran assignatura pendent d'Espanya és el reforç de l'alabada formació contínua. «S'hauria d'incidir a canviar la cultura de l'adult espanyol. La formació no s'acaba a l'escola, s'ha de continuar», reitera, des de París, la investigadora.

També Eduardo Vidal-Abarca, catedràtic de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de València i membre del comitè d'experts de lectura de l'OCDE que ha elaborat el PIAAC, admet que el baix nivell dels universitaris espanyols «és una realitat» que «es produeix amb més freqüència que en la mitjana dels altres països». «La gent sobrequalificada té una competència de lectura menor que la que correspondria. La clau és l'experiència laboral», afegeix l'expert valencià. També hi influeix, en la seva opinió, la formació més memorística que s'imparteix a la universitat espanyola.

De fet, prossegueix Mariano Fernández Enguita, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense, «se'ls hauria de preguntar què estan fent, en particular, al batxillerat, i d'una vegada per sempre, a la universitat, on entre altres titulats es formen els docents de tots els nivells». Fernández Enguita subscriu que «la part més feridora de l'informe sens dubte és l'oprobiosa comparació entre els titulats superiors espanyols i els titulats mitjans d'alguns països».

El baix nivell dels espanyols en el domini de les competències bàsiques (les ja esmentades comprensió lectora i matemàtiques) respecte a la majoria de països desenvolupats ha de fer replantejar moltes coses, avisen sociòlegs, pedagogs i analistes. Si Espanya se situa a la cua (tan sols supera Itàlia en lectura) és, entre altres raons, perquè, «a més de la formació bàsica o inicial, està fallant també la formació continuada, la que rep una persona al llarg de la seva vida», sentencia Óscar Valiente. No ens reciclem com ho hauríem de fer.

Espanyols, els més analfabets, cretins i ignorants d'Europa


Diu la dita que cada país té el govern que es mereix i és que els espanyols són els més necis, ignorants i idiotes d'Europa i tenen en consonància el conjunt de mafiosos i pocavergonyes governant més menyspreable de la UE. Espanya se situa a la cua, juntament amb Itàlia, dels països de l'OCDE en comprensió lectora i en matemàtiques, i el nivell de rendiment dels seus ciutadans adults -pitjor a més les dones que els homes- se situa de mitjana en un equivalent a no entendre el gràfic del rebut de la llum o a no comprendre textos com "El Quixot".

Artur Mas amb Rouco Varela i el feixisme nazicatòlic

El president de la Generalitat, Artur Mas, assistirà aquest diumenge a l’acte de beatificació de 522 feixistes espanyols que tindrà lloc a Tarragona, sota la organització de la Conferència Episcopal Espanyola -encapçalada pel franquista Antonio María Rouco Varela-, i de la diòcesis tarragonina. Dissabte diversos col·lectius de l’esquerra expressaran el seu rebuig a l’acte nazicatòlic que es celebrarà a la plaça principal del Complex Educatiu de Tarragona. La manifestació antifeixista sortirà des de l’Estàtua dels Despullats de la Rambla Nova, sota el lema ‘Contra el feixisme i l’església colpista’.

L’acte servirà per beatificar 522 màrtirs de l’Església catòlica assassinats pel bàndol republicà i està previst que hi hagi l’assistència de més de 25.000 persones, entre ells 4.000 parents dels màrtirs, un centenar de bisbes -30 dels quals procedents de l’estranger- i 14.000 sacerdots. Aquesta acte ha rebut crítiques per part de sectors progressistes pel fet que deixen de banda a les víctimes dels franquistes. Des de l’Arquebisbat de Tarragona justifiquen l’elecció dels beats amb l’argument que van morir “a causa de la seva creença religiosa”, segons expliquen a la seva pàgina web.

La plataforma feixista ‘España en Marcha’ que aglutina partits d’ultra dreta com La Falange, Nudo Patriota Español, Alianza Nacional, Movimiento Católico Español i Democracia Nacional també té previst assistir a la cerimònia religiosa, aprofitant que aquest dissabte alguns dels seus membres aniran a Barcelona per celebrar un acte d’exaltació franquista el dia de la hispanitat. Des de la Conferència Episcopal Espanyola han declinat rebutjar públicament la presència de membres d’aquests partits de caire feixista

Entre les entitats que han criticat la beatificació hi ha el moviment Procés Constituent de la monja Teresa Forcades i l’economista Arcadi Oliveres, que van emetre un comunicat criticant durament l’acte organitzat per l’església espanyola perquè consideren que representa “injustícia envers les víctimes que defensaven les llibertats democràtiques de la II República”. Com a càstig per aquestes paraules, l’Arquebisbat de Tarragona va suspendre una conferència que tenia previst fer Forcades sota l’organització de Mans Unides, que depèn de la diòcesis tarragonina. L’Arquebisbe de Tarragona és el prelat membre de l’Opus Dei, Jaume Pujol.