divendres, 16 de desembre de 2011

Càrrega policial contra estudiants de la UdG que es manifestaven contra Artur Mas


Càrrega dels mossos en el Claustre de la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Els mossos d'esquadra carreguen contra un grup d'estudiants que es manifestaven contra el president. La protesta d'uns tres-cents estudiants per la visita del president de la Generalitat, Artur Mas, a la Universitat de Girona amb motiu del seu vintè aniversari, ha acabat amb aldarulls i càrregues de la policia (vídeo). Una cinquantena dels manifestants han entrat al claustre, molt a prop de l'Aula Magna, on es celebrava l'acte, cridant consignes contra el president i contra les retallades.

Agents antidisturbis de la policia han entrat al claustre i han carregat contra els estudiants, quinze dels quals han hagut de ser atesos pels serveis sanitaris.

El Sindicats d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), entitat convocant de la portesta, ha condemnat l'acció dels mossos d'esquadra en aquest comunicat. Amb Franco no s'atrevien a tant ni rectors ni el fatxa de torn, però, amb Artur Mas i Felip Puig tot s'hi val.

Qui li llença un salvavides al poble espanyol?





Els espanyols estan pagant els plats trencats dels abusos comesos per les entitats financeres. No obstant això, són precisament aquestes les responsables de la crisi i les que reben ajuda de l'Estat. El poble, al contrari, sembla estar últim a la cua dels que esperen ser rescatats, de manera que molta gent busca salvar-se a l'estranger, sense esperar que el Govern li tiri un salvavides.

Un poble exsangüe

En una economia monetària, "els diners són com la sang en el cos humà i el sistema bancari seria la medul · la espinal, és la que genera el flux de distribució del crèdit", explica l'economista en cap d'Intermoney, José Carlos Díez. En aquest sentit, una gran part dels espanyols 'va perdre molta sang'.

En aquesta crisi ja es van perdre més de 2 milions de llocs de treball a Espanya, 1,5 més que en el profund sot econòmic dels 70, segons el secretari d'economia social i ocupació de Comissions Obreres, Jordi Ribó.

Algunes persones, cansades de buscar feina sense èxit al seu propi país, han de fer el que probablement van fer els seus pares fa dècades: posar la seva ment en els països menys afectats per la crisi.

La desocupació afecta fins i tot els que tenen un títol universitari i anys d'experiència. Però la desocupació entre la gent jove és encara més alta: d'uns 4,4 milions d'aturats, prop del 45% són menors de 25 anys. Per a ells, trobar una feina encara que sigui temporal o tenir contracte indefinit és una sort.

Treure profit

La impressió que tenen molts especialistes és que "es busca abans l'estabilitat financera i d'empreses que el bé del ciutadà", diu Jordi Ribó.

D'una banda, "hi ha qui fa de la crisi una oportunitat" perquè "tira salaris cap avall, redueix plantilles i empitjora les condicions laborals". D'altra banda, els governs decideixen intervenir en el sistema bancari i recapitalitzar, sota la tutela de les institucions europees. Però al mateix temps, retallen despeses públiques i programes socials.

Però aquesta situació que no alleuja la vida de la gent ja va tenir les seves conseqüències: manifestacions de moviments com el 15-M i 'Democràcia real ja', així com la derrota dels socialistes en les passades eleccions, entre altres coses. I mentre la Unió Europea busca solucions comunes per a tota la zona de l'euro a través d'un ajust, la gent només pot comptar amb les seves pròpies forces.

Cayo Lara diu al rei que IU votarà "no" a la investidura de Rajoy

El coordinador federal d'IU explica el cap de l'Estat la seva preocupació per la crisi econòmica i per les "restriccions que s'estan imposant a la democràcia i a la transparència", i posa com a exemple l'exclusió de la Mesa del Congrés pactada per PP i PSOE. Cayo Lara, ha transmès avui al rei que la coalició s'inclina per votar 'no' a la investidura de Mariano Rajoy, com a president del Govern. Tot i això, ha assenyalat que la decisió definitiva dependrà del contingut del discurs d'investidura dilluns que ve, és a dir, de la "declaració d'intencions" que presenti en el debat parlamentari.

Cayo Lara s'ha reunit amb el rei al Palau de La Zarzuela, dins de la ronda de contactes prèvia a la investidura que manté el cap de l'Estat. En el contacte amb els mitjans de comunicació que va seguir a la trobada va assenyalar que durant el mateix li havia lliurat un exemplar del llibre 'Els dubtes de Hamlet', que "ha acollit amb molt gust", va valorar.

Sobre els temes tractats, el coordinador federal d'IU va mostrar "poques esperances" en que Rajoy vagi més enllà de les propostes avançades, tant per ell com per altres destacats dirigents de la seva formació, per abordar la sortida de la crisi a través de retalls de l' despesa per reduir el dèficit i de les restriccions als drets socials i els serveis públics per ajustar la despesa.

De la mateixa manera, va detallar que per aturar la crisi Esquerra Unida ha proposat una reforma impositiva per fer la tributació més justa i incidir en les rendes, els beneficis i les plusvàlues, així com en la lluita contra el frau i el suport a les petites i mitjanes empreses per aturar l'atur.

Al començament de la seva explicació, Lara va indicar que havia traslladat al rei la petició que la Chunta Aragonesista sigui inclosa a la ronda de contactes, ja que havia quedat fora de la mateixa per qüestions de protocol que va imputar al Congrés, un tema que el cap de l'Estat traslladarà al president de la Cambra Baixa, Jesús Posada.

També va comentar al monarca la preocupació d'IU tant per la crisi econòmica, com per les restriccions que està imposant la majoria del PP a la "democràcia i la transparència". En aquest sentit, va posar com a exemple el que "per primera vegada en democràcia", la Mesa del Congrés té representació de tres partits i no de quatre, com ha passat. Joan Carles s'ha compromès a traslladar aquestes queixes al president del Congrés.

Per Lara, situacions d'aquest tipus evidencien un distanciament de la política amb les exigències dels ciutadans, que estan demanant al carrer "més participació i pluralisme", mentre que en les institucions "es restringeix la democràcia i la transparència".

Cayo Lara va recordar que a IU també el preocupa el dèficit democràtic que suposa aquest sistema electoral i va insistir que amb una altra llei i amb un sistema proporcional Esquerra Unida hauria tingut 25 diputats i hauria diferències en la representació de la resta de grups, entre elles la majoria absoluta del PP.

En resposta a preguntes dels periodistes, Lara ha indicat que durant la trobada amb el rei no s'havia abordat el denominat 'cas Urdangarín', encara que va recordar que la posició d'IU és de sobres coneguda perquè la Justícia actuï amb rapidesa i "el que la faci, que la pagui", alhora que si hi ha hagut desviament de fons públics" que siguin retornats "a l'erari públic.

En relació a la formació de grups parlamentaris per part d'Amaiur i UPyD, va mostrar la seva impressió que el rei vol que es compleixi amb la legalitat vigent en aquesta qüestió. Per IU, ambdues formacions haurien de comptar amb grup propi i va recordar que en l'anterior legislatura UPyD va considerar una "nyap" que el BNG prestés a Esquerra Unida diputats i percentatge per formar grup, encara que ho permetia el Reglament del Congrés.

800 cures catòlics d'Holanda van abusar d'entre 10.000 i 20.000 menors

Entre 10.000 i 20.000 menors van ser víctimes a Holanda d'abusos sexuals per part de religiosos catòlics des de 1945, amb uns 800 presumptes capellans identificats, segons l'informe final presentat avui per una comissió independent que ha investigat aquests delictes. El president de la comissió, l'exministre Wim Deetman, va explicar que la xifra de víctimes és "una estimació dels abusos que van ocórrer en el si d'instàncies religioses".

Deetman ha indicat, en una roda de premsa, que els abusos abasten un ampli espectre, des de "contacte físic, fins penetracions" de les que va estimar que es van produir "unes 1.000".

A principis de novembre passat, l'Església Catòlica holandesa va acceptar pagar indemnitzacions a les víctimes d'aquests abusos sempre que hi hagi proves fins i tot en els casos en que els que el delicte ja hagi prescrit.

Aquesta decisió va seguir a les recomanacions publicades al juny passat per una altra comissió, dirigida per un catedràtic de la Universitat de Rotterdam, Siewert Lindenbergh, que va analitzar durant un any la possibilitat que l'Església compensés econòmicament a les víctimes d'aquests abusos.

Segons aquesta comissió independent, les víctimes d'abusos sexuals per part de religiosos tenen dret a una indemnització que podria arribar als 100.000 euros en els casos de major gravetat (per exemple violacions reiterades), mentre que altres compensacions oscil·larien entre els 5.000 i els 25.000 euros .

Querella contra un ex directiu de la CAM per la seva indemnització de 1,5 milions

El sindicat Associació Laboral de Treballadors de l'Estalvi (ALTA) ha presentat una querella contra un ex alt directiu de Caja Mediterráneo (CAM) per acollir-se il·legalment a l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) i haver cobrat una quantitat estimada en 1,5 milions d'euros. Segons la querella criminal, amb data del passat 6 d'octubre, ALTA afirma que en la inclusió de l'exdirector general d'Inversions Immobiliàries de CAM Daniel Gil (a l'esquerra a la foto) a l'ERO de l'entitat alacantina es podrien haver comès els delictes d'estafa, societari i de falsedat documental.

La querella va dirigida tant contra Gil com contra les persones físiques o jurídiques que hagin pogut ser còmplices. Es dóna la circumstància que Gil està imputat pel jutge de la branca del cas Brugal, que investiga les suposades il·legalitats en el disseny del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant. La querella exposa que el 2010 CAM va dissenyar un ERO que va afectar un total de 2.200 empleats, entre el llistat de noms no figurava el querellat Gil, que a més no tenia dret a acollir-se a l'esmentada prejubilació per les seves condicions laborals especials dins de CAM.

No obstant això, ALTA ha conegut que poc abans de la intervenció de CAM per part del Banc d'Espanya, concretament l'1 de juliol de 2011, l'entitat va presentar a l'administració un llistat de treballadors afectats entre els que sí que s'incloïa a Daniel Gil i en el qual s'informava que el contracte d'aquest últim havia quedat extingit dos dies abans. Per al sindicat querellant, Gil, "en connivència amb altres directius de CAM o responsables de recursos humans", va aconseguir "l'extinció del seu contracte de treball de forma fraudulenta mitjançant la inclusió en un llistat de treballadors afectats tot i que no formava part del ERO".

Encara ALTA assenyala que desconeix l'import econòmic exacte que ha cobrat Gil per la prejubilació, ha estimat que la xifra podria ser "superior al milió cinc-cents mil euros". A més, destaquen en la querella que la prejubilació de l'exdirectiu poques dates abans de la intervenció per part del Banc d'Espanya va permetre a Gil evitar un possible "acomiadament disciplinari sense dret a cap tipus d'indemnització", com va passar en el cas de l'exdirectora general de CAM, María Dolores Amorós.

En la querella es demana al jutge que prengui mesures cautelars contra Gil o els que li hagin ajudat, per exemple amb l'embargament preventiu de béns per valor de 1,5 milions d'euros. Un portaveu d'ALTA ha explicat que no han volgut donar a conèixer abans la presentació de la querella per evitar contribuir al deteriorament de la imatge de CAM, i ha recalcat que el seu propòsit és defensar els interessos tant dels treballadors com dels clients de l'entitat, ara propietat del Banc de Sabadell.

Salvador Milà és multat amb 200 euros per no declarar al judici del 15-J

El diputat d’ICV-EUiA no va comparèixer davant el jutge Eloy Velasco, que a banda de la multa el cita pel dia 23 de desembre sota amenaça de detenir-lo si no es presenta. Salvador Milà és un dels dos diputats d’Iniciativa per Catalunya-Verds, l’altre és Joan Boada, que va ser citat pel jutge de l’Audiència Nacional Eloy Velasco [a la imatge] per declarar com a perjudicat al judici pels fets del 15-J al Parlament.

Aquell dia, unes 3.000 persones es van aplegar a les portes del Parlament de Catalunya per impedir l’entrada als diputats, que havien d’aprovar els pressupostos que contenien les retallades. El sindicat ultradretà Manos Limpias, la fiscalia de l’Audiència Nacional i l’advocat de la Generalitat van interposar una demanda contra els fets i es van identificar una vintena dels manifestants, que van ser encausats.

El jutge Velasco va fer anar els imputats a Madrid a declarar però es va traslladar a Barcelona el dimecres per prendre declaració als diputats perjudicats. Dos dels deu diputats citats, els dos d’ICV, no es van presentar al·legant que no se sentien perjudicats pels fets del 15-J. Joan Boada va justificar la seva absència dels jutjats, però Milà no ho va fer. Els dos van comparèixer en roda de premsa explicant que si havien d’acabar declarant a Madrid ho farien, però que no respondrien cap de les preguntes de Manos Limpias, els costés el que els costés.

Doncs la primera despesa ja és ferma. 200 euros de multa per incompareixença per Milà, a més a més de l’obligació de presentar-se el dia 23 de desembre al Jutjat central d’Instrucció número 6, sota l’amenaça de detenir-lo com a “reu d’un delicte de l’article 463.1 del Codi Penal” si no compareix. És curiós que un dels diputats que no es va sentir perjudicat per aquells fets acabi pagant una multa.

Entitats sanitàries desconfien de l'entrada de capital privat a l'ICS

Un conjunt d'entitats sanitàries, agrupades a l'entorn del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), desconfien que l'Institut Català de la Salut (ICS) no permeti l'entrada de capital privat quan es constitueixin la vintena d'empreses filials en les quals s'organitzarà aquest ens públic. L'ICS va confirmar dimecres que aquestes societats filials tindran personalitat jurídica pròpia, però que seran "100% públiques". En un informe presentat aquest dijous, la plataforma, que agrupa des d'usuaris fins a personal sanitari, s'ha mostrat crítica amb el pla per fragmentar l'ICS.

El portaveu del Centre d'Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS), Josep Martí, ha assegurat que el que està fent el departament de Salut és utilitzar "un doble llenguatge", i ha afirmat que l'endemà que es constitueixin les filials, aquestes societats "poden decidir l'entrada de capital privat fent aliances, perquè tenen capacitat jurídica pròpia". A més, la plataforma ha reiterat les crítiques a les retallades. Els representants de CAPS, Josep Martí, i Toni Barberà Secretari de Dempeus per la Salut Pública i Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), entre d'altres entitats, han posat en dubte que finalment no es produeixi un procés de privatització de les filials que crearà l'ICS.

Al document presentat aquest dijous –amb el títol Per un millor sistema públic de salut–, les entitats sanitàries alerten que la tramitació de la llei òmnibus permetrà que l'ICS "deixi de ser una entitat pública que presta exclusivament serveis públics de salut per passar a ser un conglomerat empresarial al servei d'un mercat sanitari de serveis públics, privats, beneficis ocults i lucre explícit". Tots els portaveus que subscriuen el document han coincidit en la necessitat de donar més autonomia als territoris i establir sinergies entre centres, però han rebutjat que la via per aconseguir-ho sigui la creació de societats filials amb capacitat jurídica pròpia.

L'informe fa un diagnòstic de la situació actual del sistema de salut pública. Una de les principals reivindicacions ha sigut que l'atenció primària sigui la base del sistema sanitari. De fet, les entitats han coincidit en bona part de les propostes que ja ha presentat el Govern en el pla de salut 2011-15, com aquesta potenciació de l'atenció primària, la necessitat d'ordenar l'atenció especialitzada i el paper capital de les tecnologies de la informació en la gestió clínica.

Teotihuacán: Trobada l'ofrena original de la piràmide del Sol

Un equip d'arqueòlegs ha aconseguit penetrar fins al cor de la base de la piràmide del Sol de Teotihuacan (Mèxic), on ha descobert un conjunt d'estructures anteriors a la construcció i el que sembla ser una ofrena "dipositada com a part d'una cerimònia de consagració, probablement a l'inici de la seva edificació fa més de 1.900 anys", segons va explicar l'investigador Enrique Pérez Cortés en un comunicat l'Institut Nacional d'Antropologia i Història (INAH) de Mèxic.

Els científics, de l'INAH i la Universitat de Aichi (Japó), han dedicat els tres últims anys a internar-se en la piràmide del Sol Es tracta de la més alta del país, erigida entorn de l'any 50 de la nostra era (dne) per una civilització encara desconeguda, ja que fins i tot el nom de Teotihuacan li va ser donat a la ciutat pels invasors asteques al segle XIV.

Els experts sospitaven que, com en altres piràmides mesoamericanes, probablement la construcció es va aixecar sobre una ofrena de consagració. A la dècada de 1930, l'arqueòleg Eduardo Noguera va cavar un túnel de 116 metres al llarg d'un eix de la piràmide, però es va desviar del centre. A partir d'aquest corredor, l'equip de Pérez Cortés perforar diverses cates fins a arribar al cor de l'edificació, una zona que "sempre va estar negada, ja que la humitat que absorbeix l'edifici es concentra a la base i en l'àrea central", segons l'INAH.

En aquell lloc els investigadors van trobar tres estructures anteriors a la piràmide i set enterraments humans, alguns d'ells de nens, a més de dos ofrenes. La més rica d'aquestes contenia tres figures humanes de serpentina (mineral verd). La peça més notable és una màscara de 11 per 11,5 centímetres tallada en una sola peça i amb ulls de petxina i pirita. Segons els arqueòlegs, podria tractar-se d'un retrat. L'ofrena inclou a més 11 atuells, peces d'obsidiana i restes d'esquelets d'un felí, un cànid i un àguila que havia menjat dos conills.

Pel tipus d'atuells cerimonials, els arqueòlegs suggereixen que potser la piràmide no estava dedicada a l'inframón com es creia, sinó a una deïtat de la pluja similar al déu Tláloc, que encara s'adorava a Teotihuacan 1.500 anys després.

Putin carrega contra Gorbatxov per permetre la desintegració de l'URSS

El primer ministre rus, Vladímir Putin, va criticar ahir l'expresident soviètic, Mikhaïl Gorbatxov, per permetre fa 20 anys la desintegració de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS): "Hi havia de lluitar per la integritat territorial del nostre Estat de manera més insistent, conseqüent i agosarada, i no amagar el cap sota la sorra, deixant el cul a l'aire", va dir Putin.

Putin, un reconegut nostàlgic de l'Estat comunista, considera que "havia d'haver llançat a temps la reforma econòmica de la Unió Soviètica i enfortir la reestructuració democràtica al país".

I va subratllar que la situació a la Rússia de finals dels anys 90 del segle passat "era molt més dramàtica que en els últims anys de l'URSS".

"L'economia s'hagués enfonsat com a resultat de la crisi del 98, l'esfera social era a zero i l'Exèrcit va deixar d'existir. I ens topem amb l'agressió del terrorisme internacional, el separatisme i va esclatar una guerra civil. I Rússia estava a la vora de la desintegració", va dir.

Putin va afegir: "I vostès saben el que jo vaig començar a fer per conservar la integritat de la Federació de Rússia".

Putin qualifica d'inadmissibles els comentaris d'alts càrrecs militars sobre la qualitat de l'armament rus


Vladímir Putin va considerar també inadmissibles els comentaris d'alts càrrecs militars que posen en dubte la qualitat de l'armament rus.

"Aquests comentaris perjudiquen el comerç desenvolupat en el marc de la cooperació tècnic-militar de Rússia", va dir Putin durant una sessió de preguntes i respostes transmesa per la ràdio i televisió nacionals.

El cap de l'Estat Major, general Nikolái Makárov, ha criticat diversos tipus d'armament rus afirmat que les seves característiques eren inferiors als anàlegs estrangers. Particularment criticar els tancs T-90, les llançadores múltiples "Smerch" i els satèl·lits de reconeixement electrònic.

Un altre alt càrrec militar, el Comandant de l'Exèrcit de Terra de Rússia, general Aleksandr Póstnikov, va comentar que el "armament que produeix la indústria russa, com blindats, artilleria i armes de tir, no correspon pels seus paràmetres a les armes de l'OTAN ni de la Xina".

No a la renacionalització

Putin, es va pronunciar en contra d'una renacionalització, malgrat el injustes que van ser les privatitzacions a principis de la dècada del 1990.

"No és una nacionalització el que hauríem de plantejar sinó acorralar (als oligarques), obligar-los a que treballin d'acord amb la llei i, de manera que recaptem, resoldre els problemes socials", va assenyalar Putin.

Va admetre que molts magnats russos van pastar les seves fortunes multimilionàries a causa d'una campanya de privatitzacions mal implementada.

"Ells mateixos ho reconeixen però si ens posem a requisar ara aquestes propietats, tal confiscació pot comportar conseqüències pitjors que la privatització deshonesta en si, pot alterar el funcionament de grans empreses", va advertir.

Xina en guerra comercial contra EUA

Xina ha decidit celebrar els 10 anys de la seva adhesió a l'OMC amb una nova batalla de preus amb els EUA. Aquesta vegada 'l'atac' xinès va dirigit als fabricants d'automòbils que no només recorren al dumping (preus més baixos en els productes d'exportació que en el mercat intern) sinó que a més són subsidiats il·legalment per Washington.

Un comunicat oficial del Ministeri de Comerç de la Xina va anunciar l'augment de les tarifes de drets de duana per la importació d'automòbils fabricats als Estats. EUA., Mateixes que estaran vigents durant dos anys.

"Aquesta mesura xinesa evidència dues coses. En primer lloc, que el 'Drac d'Orient' està disposat a continuar la seva guerra duanera amb EUA. I està llest per influir en les normes de conducta de les empreses estadounidendes en el seu mercat. segon lloc, aquest augment de taxes ha d'estimular als fabricants estrangers a la Xina no només a la producció d'automòbils de baix consum d'energia i de baix cost, sinó també a acoblar allí els seus millors models", va dir al RBC Daily l'expert del Centre de Recerca automotriu de la Universitat de Duisburg-Essen, Ferdinand Dudenhöffer.

Segons molts experts, aquestes noves tarifes són la resposta de Pequín a la seva recent derrota en l'OMC en la qüestió de drets sobre les importacions de pneumàtics xinesos per part d'EUA.

Els xinesos fins i tot determinar la quantitat de tarifes necessàries per combatre el dúmping i la subvenció a la indústria automotriu nord-americana: el seu valor pot variar de 2 fins el 21,5%.

La major taxa de producció s'imposarà als petits productors nord-americans especialitzats en cotxes esportius de luxe, mentre que la taxa mínima s'aplicarà a les filials d'empreses europees i asiàtiques, com BMW i Honda.

Els pilars de la indústria automotriu nord-americana, com GM, Ford i Chrysler, es veuran obligats a augmentar el valor dels seus vehicles a la Xina en un 8,8 o 12,9%. En el gegant asiàtic ja es van introduir els drets de duana sobre els productes de la indústria automotriu estrangera a una taxa del 25%.

Les noves mesures de la normativa duanera s'apliquen únicament als vehicles amb una cilindrada superior a 2,5 litres i no afecten els populars automòbils de classe econòmica, la majoria dels quals són ensamblats a la Xina per empreses locals juntament amb companyies estrangeres. Segons les autoritats xineses, les noves tarifes només afectaran a 50.000 vehicles l'any.

Iñaki Urdangarín es va lliurar de la mili a Ceuta per "sordesa completa"

El gendre del Rei, don Iñaki Urdangarín, va eludir el servei militar el 1995 després d'al·legar una sordesa d'origen "traumàtic". Tot i que el 1993 l'Exèrcit va advertir que el dèficit auditiu de Urdangarín no era un eximent complet, dos anys després va aconseguir ser declarat "inútil" per "sordesa completa", una incapacitat que segons un informe mèdic (veure galeria) s'havia aguditzat amb el pas del temps. Aquesta minusvalidesa no el va afectar, però, en la seva exitosa carrera esportiva.

En un dels textos mèdics manuscrits que es van adjuntar a l'expedient militar de Urdangarín, el facultatiu destaca: "L'informe de 27-2-95 va ser d'exclusió total doncs sensiblement havia empitjorat la seva audició. Potser hi va haver una mica d'exageració, ja que fins als sordmuts exageren. Si ho preferiu, se li pot revisar de nou ". No va fer falta i Urdangarín va quedar definitivament exempt d'un servei militar, per aquells temps obligatori, que l'hauria manat a Ceuta.

Segons els documents segellats pel Ministeri de Defensa a què ha tingut accés Llibertat Digital, el duc de Palma, Iñaki Urdangarín Liebaert, es va lliurar de fer el servei militar obligatori el 1993 per "sordesa completa".

El marit de la infanta Cristina, amb la qual encara no s'havia compromès, triomfava en l'handbol d'elit amb el FC Barcelona i amb la selecció espanyola-amb la qual va aconseguir una medalla olímpica tres anys després en els jocs d'Atlanta. Precisament, va ser llavors quan es va oficialitzar la relació amb la que avui és la seva dona, segons expliquen les cròniques-.

Els expedients reflecteixen que Iñaki Urdangarín va ser declarat apte per al servei militar obligatori el 1992 sent destinat a la regió militar sud, a Ceuta.

Un any després, i abans que li cridessin a files, una sol·licitud en nom d'Iñaki Urdangarín-i recolzada en informes mèdics-demanava l'exempció del servei militar obligatori per "sordesa completa".

L'informe aportava un certificat mèdic i una prova en la qual, "segons l'interessat", es reflectia un antecedent traumàtic que li havia afectat a les orelles. Segons consta en l'informe, Urdangarín patia "Hipoacúsia bilateral en evolució".

Els facultatius consideraven que aquell perfil audiomètric no era suficient per a una exclusió total, però tampoc per l'aptitud. Així doncs, es va declarar per Urdangarín una exempció temporal del servei militar obligatori subjecta a revisió i en estat "pendent". Una revisió que va demorar el tràmit durant dos anys.

Així, el febrer de 1995, va arribar a l'Hospital Militar de Barcelona un nou informe en nom d'Iñaki Urdangarín en el qual es reflectia un empitjorament de la seva audició i en què es declarava "sordesa completa permanent" del duc de Palma. Aquell any, va guanyar amb el FC. Barcelona la Copa d'Europa i la Lliga Asobal. Les cròniques de l'època parlaven de "els avantbraços més famosos de l'handbol espanyol".

Dos anys després-quan la Casa Reial havia anunciat oficialment el compromís dels futurs Ducs de Palma-un control rutinari del Ministeri de Defensa (Direcció General de Reclutament), va detectar una anomalia en la concessió d'exempció del servei militar obligatori d'Iñaki Urdangarín. El sistema ressaltava com anòmal que un recluta que havia demanat pròrrogues per ser esportista d'elit resultés ser sord complet.

Així, el Ministeri va demanar un aclariment al centre de reclutament de Barcelona, ​​que al seu torn, va demanar els informes a l'Hospital Militar de la Ciutat Comtal. En aquests informes, queda reflectit que Urdangarín patia suposadament de sordesa bilateral o, el que és el mateix, sordesa completa.

A Catalunya gairebé un de cada quatre menors de 16 anys és en risc de pobresa

Arran del fort i continuat impacte de la crisi econòmica, la pobresa ha augmentat a Catalunya durant els darrers anys. La últimes dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) demostren un augment d’ 1,5% de la taxa de risc de pobresa el 2010, respecte l’any anterior. Amb l’agreujament de la situació econòmica, cada vegada s’ha fet més evident un fenomen que amenaça la cohesió social del país i que està desbordant ja les capacitats de suport social que presten l’administració, les entitats del tercer sector o les pròpies xarxes familiars. Aquest marcat increment, però, comporta també l’augment d’altres fenòmens que deriven d’aquesta situació però que resten més invisibles. És el cas de la pobresa infantil, que actualment ja afecta a quasi 1 de cada 4 infants catalans.

Com que no es tracta d’un fet tan evident, cal prendre encara més consciència de què signifiquen uns índexs tan elevats de pobresa infantil, quines són les seves formes i quines són i en seran les previsibles conseqüències en un futur a mig i llarg termini.

Podeu consultar el dossier aquí:

http://www.tercersector.cat/admin/repositori/file/Dossier-La-Pobresa- Infantil-a-Catalunya.pdf

La Maruja de 9 Barris: la lluita continua



La gent de PachamamaTv ha anat a veure a la Maruja a Prosperitat, i ens ha comentat les seves sensacions desprès de rebutjar de mans de l'alcalde convergent la Medalla d'Honor de Barcelona. En poques paraules: hem de seguir lluitant contra les retallades.

La sanitat privada dels EUA: la més cara i menys eficient

ELs Estats Units és el segon país del món que més percentatge del PIB dedica a sanitat (el primer és Malta). És el que diu el mapa de dalt, per això està tan fosc. Mentre que els Estats Units gasten el 16% del seu PIB, Espanya gasta el 9,7%. Això vol dir simplement que dels diners total del país, els ciutadans gasten un 60% més en la cura de la seva salut. Aquest model de sanitat privada és clarament ineficient perquè no fa servir els mínims recursos per aconseguir els seus objectius. Un pot pensar que sí, que es gasten més, però que tenen la millor sanitat del món. Vegem ara la qualitat de la sanitat dels Estats Units. La taxa de mortalitat infantil és un bon indicador del nivell de salut d'un país. Segons les dades de la web, Estats Units es relaciona en aquest àmbit amb països com Hongria, Bielorússia i Nova Caledònia. La seva taxa és de 6 morts per cada 1000 naixements normals. A Espanya la taxa està en 3,4, gairebé la meitat i inferior fins i tot a les de Finlàndia, Alemanya, França i Noruega.

La imatge que tenim de la sanitat dels Estats Units està extremadament mediatitzada per les informacions puntuals que ens arriben, les pel·lícules i les sèries. Només sabem que el famós de torn s'ha anat a operar d'una malaltia incurable a les amèriques (del que no parlen és de la factura) i veiem a la tele grans i moderníssims hospitals i ambulàncies que semblen naus espacials. La realitat és una altra per a qui no és milionari (el 99%).

Hi ha més dades interessants. Estats Units està per sota d'Espanya en nombre de llits d'hospital per habitant i en densitat de metges per habitant, però està molt per sobre en la taxa de mortalitat matera (la dels Estats Units és 4 vegades més alta, un escàndol) i en obesitat en adults (el doble). En esperança de vida, que és una mesura general de la qualitat de vida d'un país, Espanya està en el lloc 12 del món, mentre que els Estats Units està en el 37, seguint-lo de prop Taiwan i Panamà.

Tot un negoci. Es gasten més per obtenir menys. El negoci real no està pensat per als ciutadans sinó per a les grans empreses sanitàries privades. Ells saben que tots els ciutadans necessitem serveis de salut. Tots sense excepció. Hi ha gent a qui no li agraden les begudes amb gas i no les compra. Coca-Cola mai farà negoci amb ells per moltes campanyes publicitàries estupendes que facin. Però tots els ciutadans, absolutament tots, necessitem anar al metge. Si poguessin privatitzar un bé tan fonamental com l'aigua que bevem també ho farien. Ai què tonto, que ja ho han fet!

Ni des del punt de vista econòmic ni des del de qualitat, la sanitat privada supera la pública. Des del punt de vista de la justícia social tampoc. Si a Espanya anem pel camí de la privatització, la conseqüència directa és que tindrem una sanitat de pitjor qualitat, augmentarà la seva despesa i podrem invertir menys en altres sectors com l'educació, els serveis socials, la investigació, les pensions ... De veritat volem anar per aquí?

A la vista d'aquesta anàlisi, l'estratègia de Mas, Cospedal, Rajoy i companyia és claríssima: cal desviar la despesa pública (que és el que ens exigeixen els "mercats", és a dir, els bancs, agències de qualificació i altres) al sector privat. D'aquesta forma el sector privat tindrà accés a nous diners, fresc i fàcil (no cal oblidar que tots necessitem sanitat). I senyors del privat, els obsequiem a més amb un altre regal: la societat gastarà més diners amb vosaltres del que gasta actualment. És cert que la qualitat empitjorarà, però no us preocupeu, nosaltres ja ens hem encarregat de convèncer la societat en cas contrari. I en això seguim cada vegada amb més força.

Recomano aquest vídeo de David Hall, director de la Unitat de Recerca Internacional dels Serveis Públics de la Universitat de Greenwich, sobre la inversió pública i el seu efecte en la societat i en l'economia. Ell ho explica molt millor que nosaltres:



* Qui tingui dubtes de l'origen de les dades de la pàgina web en la qual ens basem, ha de saber que són dades de la Central Intelligence Agency (sí, la CIA), organisme poc sospitós de maquillar-se contra dels Estats Units. Hi ha una altra font també poc sospitosa, el Banc Mundial, que coincideix amb les estadístiques analitzades en aquest article.

Islàndia reconeix formalment a Palestina com Estat independent

El Govern d'Islàndia va reconèixer formalment aquest dijous a l'Estat palestí sent el primer país d'Europa occidental a fer-ho, d'acord a informació de la premsa local. El ministre de Relacions Exteriors Össur Skarphédinsson, va dir "avui és el dia en què li presento la declaració de la independència de Palestina d'acord amb la voluntat del Parlament islandès".

Skarphédinsson va oferir el reconeixement del seu país davant el ministre d'Exteriors de l'Autoritat Nacional Palestina, Riad Malki durant una reunió a la Casa de la Cultura a la capital islandesa, Reykjavík.

D'altra banda, un comunicat de la Cancelleria d'Islàndia ha destacat aquest dijous que els dos Estats haurien anunciar l'establiment de les relacions diplomàtiques per a la continuïtat d'un procés de pau.

L'anunci formal d'Islàndia cap a Palestina es genera després que el passat 29 de novembre el Parlament islandès emetés una resolució presentada pel ministre Össur Skarphédinsson per al seu reconeixement.

La resolució "autoritza al govern a reconèixer Palestina en tant Estat independent i sobirà en el marc de les fronteres anteriors a la Guerra dels sis dies el 1967".

El passat 31 d'octubre, l'Organització de Nacions Unides per al'Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco) va admetre a Palestina com a membre de ple dret de l'organisme, després d'una votació realitzada a la seva seu a París (capital francesa) amb 107 vots a favor, 14 en contra i 52 abstencions.

Més d'un centenar de països han reconegut ja a l'Estat Palestí. Entre els països europeus que han formalitzat aquest reconeixement figuren la República Txeca, Polònia, Hongria i Malta.

Putin assegura que EUA no vol tenir aliats sinó "vassalls"

El primer ministre rus, Vladímir Putin, ha afirmat avui que la nació que representa té dificultats per establir una aliança amb els Estats Units (EUA), basada en principis de cooperació, perquè Washington no desitja aliats sinó "vassalls". Va destacar que als russos els "agradaria" ser socis del país nord-americà, però la gent s'ha cansat del dictat d'una nació i d'acord amb el que s'ha vist fins el moment "no és una aliança (...) moltes vegades tinc la impressió que EUA no desitja socis, perquè ells volen vassalls ".

Durant un programa de televisió rus, Putin va assenyalar que Washington "està equivocat" perquè considera que abans de veure a la nació euroasiàtica com un país aliat, cal privar-la del seu arsenal nuclear.

"Estats Units veu amb recel el nostre potencial estratègic i crec que cometen un error creient que al principi cal treure aquest potencial i després veure'ns en qualitat del seu possible aliat", ha afegit i ha destacat que aquesta postura es remunta als temps de la Guerra Freda i impedeix desenvolupar relacions tant entre Rússia i EUA, com entre Rússia i la Unió Europea (UE).

El líder de la nació euroasiàtica ha destacat que són notoris els canvis interns que està experimentant la societat nord-americana, perquè ja no volen ser el vigilant del món "i sobre això escriuen els experts de les universitats nord-americanes".

Respecte d'això Vladimir Putin va indicar que Rússia "desitja i construirà millors relacions amb el país nord-americà on hi ha transformacions en marxa. No anem a construir la nostra política internacional basant-nos en que estem envoltats d'enemics ".

Funcionaris russos han elevat recentment el to de les seves declaracions amb relació als Estats Units, suggerint una desacceleració de la reactivació de relacions bilaterals, negociada pel president Dimitri Medvédev i el seu homòleg Barack Obama.

En el període en què va ser president de Rússia (2000-2008), Putin va mantenir relacions difícils amb els mandataris nord-americans, especialment amb George Bush.

L'Estat adverteix que les quotes participatives de la CAM poden perdre tot el seu valor

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) i la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) -en mans del PP fins la fallida- han advertit aquest dijous que el valor comptable de les quotes participatives de l'entitat es podria veure reduït a zero. Fa una setmana, el president del Banc Sabadell assegurava que les quotes participatives de la CAM "no tenen valor econòmic". Avui S&P; ha rebaixat la valoració, entre d'altres bancs espanyols com Bankia, de Banc de Sabadell en dos punts. Al tancament del tercer trimestre del 2010, les últimes dades disponibles, es calculava en prop de 54.000 el nombre d'inversors. Foto: Els dos principals culpables del frau en la CAM, Roberto Lopez Abad (Dir. general, a la esquerra) i Vicente Sala Belló (President, a la dreta). Els dos van manar en els anys de creació del forat.

El juliol de 2008, la CAM va col·locar en borsa un paquet quotes participatives per valor de 155 milions d'euros a un preu de 4,77 euros. Al tancament del tercer trimestre del 2010, les últimes dades disponibles, es calculava en prop de 54.000 el nombre d'inversors. La cotització de les quotes en borsa està suspesa des del passat 9 de desembre per la CNMV a un valor de 1,34 euros el títol.

Aquest dijous, segons han comunicat tant el FROB com la CAM a l'entitat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), "a la vista de les dades comptables de Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) és previsible que les pèrdues imputables a les quotes participatives, d'acord amb els criteris establerts en el fullet d'emissió, redueixin el valor comptable de les mateixes a zero".

Els propietaris de les quotes poden perdre tots els seus recursos


En aquest sentit, el fullet d'emissió preveu que, "com a conseqüència de la compensació de pèrdues, els quotapartícips poden arribar a perdre tots els seus recursos". No obstant això, un cop formulades i auditats els comptes anuals de CAM corresponents a l'exercici 2011, els òrgans de govern competents de l'entitat adoptar "els acords oportuns per a l'amortització de les quotes participatives".

Sabadell ja ho havia advertit

El Banc Sabadell ja havia adverteix que les quotes participatives de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) no tindran valor econòmic.

A través d'un comunicat, Sabadell aclaria divendres passat que les quotes participatives de la CAM no es van traspassar al nou Banc CAM amb la resta del negoci financer, que és el que l'entitat va adquirir pel preu simbòlic d'un euro i amb ajudes del Fons de Garantia de Dipòsits (FGD), que es nodreix de les aportacions de les entitats financeres, per més de 5.200 milions d'euros.

A la roda de premsa per explicar la compra de la CAM per part del Banc Sabadell, el president de l'entitat catalana, Josep Oliu, indicava que en les quotes participatives, que són l'equivalent a les caixes d'estalvi al capital, "es produirà una operació d'acordió, per tant el capital es redueix a zero".

El FROB anul·la la participació accionarial de CAM a Banc CAM, que és el que ha comprat Sabadell


I això és just el que ha anunciat el FROB, una operació 'acordió' a Banc CAM, consistent en una reducció de capital de l'entitat que s'ajusta a zero el valor de les quotes participatives de la caixa i una simultània ampliació de capital per import de 2.800 milions d'euros.

Segons va comunicar el FROB a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), l'esmentada operació, conforme al pla de reestructuració de la caixa intervinguda, redueix a zero la participació accionarial de CAM a Banc CAM, el que tindrà un "impacte negatiu" en el seu patrimoni i en el valor de les quotes.

Per això, Caixa d'Estalvis del Mediterrani haurà de renunciar a la seva autorització per actuar com a entitat de crèdit i procedir a la seva transformació en una fundació especial, tot això d'acord amb els tràmits que s'estableixin amb aquesta finalitat.

Standard & Poor's (S & P) retalla la valoració de deu entitats financeres espanyoles


L'agència de qualificació creditícia Standard & Poor 's (S & P) ha retallat la valoració de deu entitats financeres espanyoles en el marc d'una revisió generalitzada amb motiu de l'aplicació dels nous criteris i la nova metodologia en l'elaboració de les qualificacions de la banca, segons ha informat l'agència en un comunicat.

En concret, l'agència ha revisat en un esglaó a la baixa la qualificació a llarg termini de Banki, de la seva companyia matriu Banc Financer i d'Estalvis (que passa a la categoria de 'bo escombraries'), de Caixabank, de la seva matriu La Caixa, d'Ibercaja, de Kutxa, de BBK, de Bankinter i de Banc Popular. En el cas de Banc Sabadell, S & P ha retallat la seva valoració en dos esglaons.

Així mateix, l'agència recorda que la qualificació d'aquestes entitats es troba des del passat 8 de desembre a revisió amb implicacions negatives, després d'adoptar una decisió similar sobre el deute sobirà espanyol.

L'agència nord-americana ja va rebaixar el passat 30 de novembre la qualificació d'alguns dels grans bancs de tot el món, inclosa l'espanyola BBVA i ha posat aquest mes de desembre sota revisió per a la seva possible rebaixa la qualificació del deute sobirà de 15 països de la zona euro per la crisi a la qual s'enfronten.