dilluns, 11 d’octubre de 2010

Cadena perpètua pel policia que va matar un jove grec

Un tribunal grec ha condemnat avui a cadena perpètua a un agent de la policia per la mort a trets d'un menor d'edat fa dos anys a Atenes. D'aquesta manera, segons ha determinat la cort de la ciutat grega de Anfisa, després de set mesos de judici, Epaminondas Korkoneas, de 39 anys, va disparar intencionadament contra Alexis Grigoropulos, de 15 anys al barri atenès de Exarchia.
Davant l'acusació, l'agent condemnat assegurava que el que va fer va ser realitzar trets d'alerta durant la protesta abans de ser atacat per un grup de joves.

Satisfacció de les famílies

La mort d'Alexis Grigoropulos va desencadenar el desembre de 2008 una onada de disturbis que van paralitzar la vida pública de Grècia durant diverses setmanes.

Korkoneas ha estat declarat per majoria, amb el vot a favor de quatre jutges contra tres, "culpable d'assassinat intencionat i amb propòsit", i a més de la presó de per vida, ha estat condemnat també a uns altres 15 mesos de presó per "mal ús l'arma".

Segons ha informat ha informat el canal estatal NET, el tribunal va determinar que el 6 de desembre de 2008, l'agent "va ser al lloc on va caure mort el jove amb la intenció de matar".

D'altra banda, el seu col.lega, Vasilis Saraliotis, ha estat també declarat culpable de "col.laboració" en el crim, i condemnat a 10 anys de presó.

Per la seva banda, Saraliotis ha assegurat que té intenció d'apel·lar contra la decisió del tribunal.

Segons els mitjans locals, familiars de les víctimes van expressar satisfacció perquè consideren justa la condemna.

La rapinya franquista queda al descobert després de 70 anys

Un grup de 32 investigadors de vuit universitats ha rescatat dels comitès de confiscació i els tribunals de responsabilitats polítiques d'Andalusia més de 53.000 expedients personals, acreditatius de la justícia militar totalitària que el franquisme va arbitrar fins a la fi de la primera postguerra amb capellans, falangistes, guàrdies civils i alcaldes com a delators. La iniciativa, finançada per la Junta, suposa la primera investigació que posa negre sobre blanc la dimensió en una regió espanyola de l'espoli econòmic, encara avui el més desconegut dels pilars sobre els quals es va assentar la repressió franquista.

"És el gran tema tabú. Només s'ha parlat en veu baixa", explica Cecilio Gordillo, activista destacat del memorialisme andalús. Tampoc ho va tocar la Llei de Memòria Històrica. Arribada la democràcia, els principals partits i sindicats si van pactar la devolució dels seus béns. Però els particulars van pagar un altre dels peatges d'oblit de la Transició.

Les xifres de la humiliació

Al marge de les dificultats per a la reparació de les víctimes, els queda el consol parcial que el mantell de silenci està començant a destapar-se amb algunes dades. A l'octubre de 1941, els tribunals havien incoat gairebé 125.000 expedients de confiscació i quedaven unes 100.000 denúncies pendents, segons les dades recopilades per Manuel Álvaro en el llibre col.lectiu La gran repressió (2009), coordinat per Mirta Núñez, professora de la Complutense.

Més de 200.000 famílies van patir a Espanya la recerca, retenció o espoliació dels seus béns, segons els càlculs més fiables. I això en un país que el 1940 rondava els 26 milions d'habitants. Fernando Martínez, coordinador del projecte andalús, xifra en "prop de 60.000" les persones famílies, en realitat afectades entre 1936 i 1945.

La historiadora Àngela Cenarro, que coordina a Aragó un projecte similar a l'andalús, xifra en uns 13.000 els expedients oberts a la regió. A Galícia l'ambiciós projecte Nomes e Voces també ha abastat la investigació de la repressió econòmica entre 1936 i 1939. A falta de dades globals, el seu coordinador, Lourenzo Fernández, destaca la "clara voluntat" del règim d'encebar-se amb els derrotats, així com altres formes d'espoliació, com l'expropiació de boscos comunals.

La rapinya dels revoltats comença de forma espontània el mateix 18 de juliol del 36 i amb el temps es va emparant en bàndols, decrets i, finalment, en la Llei de Responsabilitats Polítiques de 1939. La maquinària va funcionar a aquest ritme que el 1941 el Tribunal Nacional de Responsabilitats Polítiques va advertir de la incapacitat de l'Estat per comptar o gestionar els béns.

Per això el 1942 es va suavitzar la llei, multiplicant els sobreseïments. El 1945, amb el franquisme intentant endolcir la seva imatge, van cessar els expedients, encara que va haver famílies que van pagar terminis fins a finals dels 60. A part de l'espoli, el règim s'havia fet amb un detallat fitxer de vermells i havia estès per tot Espanya una cultura indeleble de por i delació.

El volum de béns confiscats i diners recaptats per multes és difícil de precisar, més quan fins al règim es confessava incapaç de fer-ho. Però diverses dades donen una idea. A Toledo va ser confiscada més de la meitat de la propietat rústica. El total de multes imposades a Andalusia va rondar els cent milions de pessetes de l'època, quan un bancal de terra per alimentar una família podia costar cent pessetes i una casa obrera en un poble andalús, entre 300 i 500.

No totes les multes es pagaven. A Madrid, Álvaro xifra les imposades en 660 milions, tot i que la majoria van ser sancions absurdament altes, més exemplars que pràctiques, a prohoms de la República. "Les que sí que es pagaven, i eren demolidores per a les classes mitjanes i baixes, eren les de centenars o milers de pessetes. I tot el procés en si, que suposava la immobilització dels béns, era un càstig", explica Martínez. La seva intenció, quan acabi l'estudi, és penjar a la xarxa Que es vegi tot: víctimes, delators, sentències. Serà una petita part comparada amb el molt que segueix ocult 70 anys després.

Mor l'històric sindicalista Simon Rosado

Lamentem comunicar-vos la trista notícia de la mort del company Simón Rosado, secretari d'Acció Sindical i Política sectorial de CCOO de Catalunya i membre històric d'aquesta organització.

Nascut l'11 de març de 1957 a Hervas (Càceres), va treballar a Derbi entre el 1974 i el 1984, i va ser-ne president del Comitè d'Empresa des del 1979. El 1974 va ingressar a CCOO dins de la Coordinadora de CCOO del Vallès Oriental. Aquell mateix any va ingressar a les Joventuts Comunistes del PSUC. El seu compromís el va portar a ser detingut el 1976 arran de la vaga organitzada per la COS contra la reforma política i per la Llibertat política i sindical i l'any 1977 arran de la vaga pel Conveni provincial siderometal·lúrgic.

Del 1980 al 1988 va ser secretari general de la Unió Local de CCOO de Mollet del Vallès. Entre el 1984 i el 1988 va ser secretari general de la Unió Comarcal de CCOO del Vallès Oriental i posteriorment, va ocupar el càrrec de secretari general de la Federació del Metall i la Mineria de CCOO de Catalunya. Des de l'abril de l'any 2000 era membre del Secretariat de CCOO de Catalunya. Actualment, a més, era membre del Consell Nacional d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV).

Kirguizistan: 5 partits entren al Parlament

Cinc partits polítics del Kirguizistan han rebut el nombre necessari de vots per formar part del Parlament, segons dades preliminars del Comitè Electoral Central kirguís, ha informat avui el seu portaveu Muradil Zhanzhalbekov. Els partits "Ata Jurto", SPDK (partit socialdemòcrata del Kirguizistan), "Respublika", "Ar Namys" i "Lliga Meken" van obtenir més del 5% de vots a nivell nacional i més del 0,5% a escala regional, suport necessari per entrar al Parlament. Curiosament no s'han donat les xifres de participació, el que apunta a la tupinada electoral que s'esperava d'un govern colpista i corrupte.

Les eleccions, celebrades ahir, diumenge, canviaran la forma del govern del Kirguizistan en convertir el país de república presidencialista i parlamentària a república parlamentària, on el president exerceix només funcions representatives.

Així mateix, les eleccions són una etapa important en el procés d'intent de la legitimació d'unes autoritats marcades pel cop d'estat i la corrupció flagrant.

El Govern Provisional de Kirguizistan, integrat per la colpista Roza Otunbayeva, ex ambaixadora a EUA, va arribar al poder el passat 7 d'abril després que el llavors president, Kurmanbek Bakíev, fos enderrocat per una revolta instigada per Rússia i EUA, en defensa de les seves bases militars a la zona, i abandonés el país.

El passat mes de juny el país va celebrar un referèndum que va aprovar una nova Constitució, que delega poders executius en el primer ministre nomenat per la majoria parlamentària.

UM: A més de corrupció, compra de vots

La policia i la fiscalia estan ultimant l'investigació per la compra de vots d’Unió Mallorquina (UM) a les passades eleccions municipals de 2007. La policia està interrogant a immigrants que, previ pagament en metàl·lic o ve a canvi d’obtenir un treball si UM governava, varen votar i fer campanya per aquest partit. La trama de compra de vots es va centralitzar a Palma i va ser orquestrada pel president d’UM a la capital i exregidor de l’Ajuntament, Miquel Nadal [foto]. Amb els diners obtinguts del contracte que tenia l’empresa Video U, que gestionava la televisió de Mallorca, es compraven els vots.

Es dóna la circumstància que el 50% de les accions de Vídeo U, segons la confessió de varis imputats en el cas Maquillatge, es trobaven en mans de Maria Antònia Munar, l’expresidenta del Parlament que va dimitir per aquest cas, i de l’expresident insular, Miquel Nadal, qui la va involucrar en aquests fets a través de persones de palla. Aquesta productora va rebre subvencions de més de quatre milions d’euros públics durant la passada legislatura, en principi amb l’objectiu d’endegar la televisió insular, mentre Nadal i Munar ocupaven els seus respectius càrrecs en el Consell de Mallorca.

La idea dels dirigents d’UM a Palma era aconseguir uns milers de vots garantits a través de les associacions d’immigrants sudamericans. Els esforços es van centrar, inicialment, en el col·lectiu argentí. Es va crear, per exemple, una associació que es deia Nuevos Mallorquines.

Itziar González serà acusació particular a Ciutat Vella

L'exregidora Itziar González es persona, junt amb l'Ajumtament de BCN i la Generalitat, com a acusació particular en la trama d'irregularitats a Ciutat Vella, en la concessió de llicències, especialment de pisos turístics, que investiga el Jutjat d'Instrucció número 33 de la ciutat. Durant la seva etapa com a regidora, González va intentar aclarir la concessió de les esmentades llicències, en el marc de l'actuació per evitar pisos turístics molestos per als veïns, i va revisar alguns dels contractes, motiu pel qual va rebre diverses amenaces. González va abandonar el càrrec a l'abril.

A principis de juliol, després d'aixecar-se el secret de sumari, l'Ajuntament de BCN també es va personar com a acusació. En el cas estan imputats l'enginyer Joaquim Quilez Mata, el funcionari Heliodoro Lozano Fernández -que havia estat cap de serveis tècnics del districte i va ser imputat de diversos delictes de suborn- i la funcionària Elena Ariza, que havia ocupat diversos càrrecs tècnics a Ciutat Vella, l'últim, com a secretària tècnico-jurídica.

També 25 empresaris de l'oci i propietaris d'apartaments turístics a Ciutat Vella són acusats de suborn i han declarat en el judici per corrupció en la concessió de llicències municipals.

Va ser el propi Ajuntament qui va comunicar al jutjat l'existència d'irregularitats en l'administració local, després de rebre una denúncia d'un ciutadà, a partir de la qual el mateix consistori va començar una investigació a l'abril de 2009. El jutjat va decretar presó al desembre per a l'enginyer Quilez Mata per un delicte de suborn i amenaces dintre de la mateixa investigació. L'enginyer també va ser imputat en la trama dels prostíbuls Riviera i Saratoga.

La trama de Ciutat Vella va amenaçar alts càrrecs amb tècniques mafioses

Amb les tècniques del més pur estil mafiós. Així és com actuava la xarxa de corrupció de Ciutat Vella que presumptament cobrava entre 2.000 i 4.000 euros a propietaris d'apartaments turístics per agilitzar els seus expedients administratius. Segons consta a les diligències judicials, un dels imputats, l'enginyer Joaquin Quílez, hauria amenaçat, pressionat i coaccionat dos alts càrrecs del districte i una arquitecta tècnica.

Les víctimes van rebre cartes "de greu contingut amenaçador", fotos anònimes de la porta de les seves vivendes particulars i, fins i tot al'arquitecte se li va arribar a manipular la moto perquè tingués un accident. Entre les víctimes amenaçades, hi havia també Itziar González, qui el juliol de 2009 va rebre un sobre precintat al seu domicili particular.

A dins hi havia una nota en què se l'amenaçava de mort si no deixaven el càrrec ella i la gerent. Tot just obrir la carta, va llegir una frase en què se li deia "zorra" i se la invitava a abandonar el càrrec. Pocs mesos abans de deixar el càrrec, la llavors regidora va patir un robatori a casa seva de material informàtic a casa seva, fet que va provocar que se li proporcionés protecció policial. També va ser pressionada per la trama la gerent de Ciutat Vella i una altra funcionària, que s'ha vist obligada a abandonar el seu lloc de treball.

La jutge de Barcelona Elisabet Castelló està instruint unes diligències judicials per sospites de suborns contra l'enginyer Joaquin Quílez Mata, l'exfuncionari de l'Ajuntament de Barcelona Heliodoro Lozano Fernández, i la cap de l'assessoria legal de Ciutat Vella, Elena Ariza, entre altres. Estan sota sospita 128 expedients d'obres, d'inspecció i d'activitats relatius a un total de 29 immobles.

Imputats 25 empresaris per la trama de corrupció de Ciutat Vella

25 empresaris de l'oci i propietaris d'apartaments turístics a Ciutat Vella, acusats de subornar els membres d'una trama, han declarat en el judici per presumpta corrupció en la concessió de llicències municipals. En la trama hi ha implicat un alt funcionari, Heliodoro Lozano, que durant vuit anys (entre el 2001 i el 2008) va ser cap de serveis tècnics del districte i que després va ser nomenat director de llicències i espai públic a Nou Barris. Lozano, suspès de funcions, va ser detingut el desembre del 2009 i ha estat a la presó fins al 13 de juny per la concessió de llicències irregulars a apartaments turístics, a restaurants i a un hotel de Ciutat Vella.

Primeres pistes al Riviera i al Saratoga

Les primeres pistes sobre aquests presumptes suborns es van trobar en la investigació que es va portar a terme l'estiu del 2007 sobre una xarxa de prostitució il·legal als clubs de cites Saratoga i Riviera, de Castelldefels, i que va derivar en un cas de suposada corrupció policial i municipal. En el transcurs d'aquestes indagacions es va practicar una entrada i registre al despatx de l'enginyer Quílez, que va ser empresonat. Els Mossos d'Esquadra, que es van encarregar de l'operació, hi van trobar un paper amb anotacions sobre cobraments de diners. En el mateix document, segons fonts coneixedores del procés, figurava el nom «Helio» i el repartiment de les quantitats percebudes.

Al descobrir-se aquest document, la jutge, en coordinació amb la fiscalia anticorrupció, va obrir una investigació separada de la del Saratoga. El consistori va remetre també la denúncia d'un particular al districte de Ciutat Vella. Una conversa de Quílez i altres indagacions van permetre els investigadors corroborar que aquest tal «Helio» era Heliodoro Lozano. A partir d'aquí, es va fer un exhaustiu examen d'expedients municipals i es van acumular proves sobre la seva relació amb l'enginyer industrial i les irregularitats en la tramitació de llicències d'activitat, sobretot d'apartaments turístics.

Lozano va ser detingut i el dia 16 de desembre passat va ingressar a la presó, després de declarar davant la jutge. En una entrada i registre al seu domicili, els investigadors van rastrejar el seu ordinador i van descobrir-hi una llarga llista de noms amb unes quantitats de diners relacionades. En aquell document, figurava l'hotel de Ciutat Vella. A partir d'aquí, van començar a declarar els empresaris i els propietaris d'apartaments.

A Lozano i Quílez se'ls imputen diversos delictes de suborn (a funcionaris), tot i que al segon també se li atribueixen amenaces. La víctima d'aquestes coaccions va ser la que era regidora de Ciutat Vella, Itziar González, que va dimitir el mes d'abril passat i ha declarat durant el procés judicial. Va ser precisament amb l'arribada al districte de González quan Lozano va caure en desgràcia. Al final, va ser traslladat el juny de l'any 2008, primer a la direcció general d'Infraestructures i Urbanisme, on va ser fins al març del 2009, i després a Nou Barris.

El dietari secret de Millet: Les dades d'un espoli

Un dietari que es troba als jutjats de Barcelona podria aportar més llum a l’anomenat cas Millet, el de la corrupció al Palau de la Música. El dietari és una detallada anotació de les entrades i sortides de diners en efectiu de la caixa forta que l’expresident del Palau, Fèlix Millet, tenia a la tercera planta de la seu. La seva existència va ser revelada per la secretària de Millet, Elisabet Barberà. El conserge del Palau, Xavier Barberà, va ser qui declarà que aquests diners eren de la institució, ja que era ell a qui enviaven, de vegades, a cobrar els talons al banc.

Elisabet Barberà, en la seva declaració davant del jutge al mes de maig passat, va insistir que els diners que manegava el seu cap servien tan sols per pagar hipoteques privades de la família, el servei domèstic de les seves mansions i una aportació de 3.000 euros mensuals que donava a la seva esposa, Marta Vallès, per a les despeses pròpies, tret d’alguna vegada que havia pagat a altres persones. També va dir que els diners que entraven a la caixa forta provenien de comptes particulars de Millet i no es corresponien amb cap detracció del Palau.

En aquesta caixa forta va ser on els Mossos d’Esquadra van trobar, al juliol de l’any passat, quan van fer l’escorcoll de les dependències, 200.000 euros en efectiu, que van deixar. Quan una setmana després van repetir la visita per requisar els diners, havien desaparegut. Hi ha sospites fundades, però, que aquestes sumes monetàries, que oscil·laven entre 40.000 i 50.000 euros mensuals, provenien dels comptes corrents del mateix Palau, que Millet s’encarregava de buidar en benefici propi.

Albiol alerta de l'inseguritat del TRAM al Grau

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, adverteix del perill del TRAM al seu pas per l'institut del Grau de Castelló, per la desaparició d'una tanca de seguretat que impedeix que es travesse l'Avinguda del Mar i es cometan imprudències amb greu perill per a la integritat física dels joves: “El problema és que, amb la construcció de la plataforma del TRAM per l'Avinguda del Mar, al seu pas per l'institut del Grau, aparentment aquesta mesura de protecció desapareix ja que no es recollida en el projecte del TRAM, amb el conseqüent perill que comporta”.

La diputada considera oportú que l'ajuntament i la direcció de l'institut amb els pares i mares dels alumnes, tinguen reunions, amb l'objectiu de consensuar una solució satisfactòria per a tots. “No considerem adient que es prenguen mesures unilaterals per part de l'equip de govern popular, és necessari escoltar a les parts implicades perquè aporten el seu punt de vista”, apunta.

La portaveu d'esquerres considera que és imprescindible que el projecte del TRAM no ignore elements de seguretat tan evidents i necessaris, i critica la falta de previsió per part dels responsables municipals. “Un nou element de transport mai pot significar un perill o una minva de la seguretat dels estudiants i estudiantes de l'IES Miquel Peris i Segarra”, finalitza.

La corrupció a la Girona de CiU s'estén per arreu

Una dotzena d'ajuntaments gironins estan en el punt de mira de la justícia per corrupció urbanística. La fiscalia ha ordenat obrir investigacions per esclarir si aquests ajuntaments han comès delictes i, si és així, hauran de respondre penalment davant d'un jutge. Segons ha explicat el fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, els casos més habituals són per tràfic d'influències a l'hora de concedir llicències urbanístiques, afavorir determinades empreses de construcció o de subministrament o requalificar terrenys propis o de familiars de l'equip de govern. Barata alerta que amb la reforma de la llei penal més ajuntaments poden acabar a la banqueta dels acusats.

Un d'aquests ajuntaments és el de Massanes (Selva). La fiscalia ha obert una investigació per veure si l'alcalde i els dos tinents d'alcalde han comès un delicte de prevaricació a l'hora d'atorgar llicències municipals a una planta d'asfaltatge i a una de biomassa del polígon de Can Thos, situat a peu de la carretera GI-555.

També hi ha el cas de Castellfollit de la Roca (Garrotxa). L'alcalde, Moisès Coromina i Soler (CiU), i la secretària municipal ja han prestat declaració davant del jutge per, suposadament, haver falsificat documents urbanístics per aconseguir una subvenció.

L'exalcalde de Roses (Alt Empordà), Carles Pàramo, també ha de respondre davant la justícia per haver retirat multes de trànsit de forma arbitrària a alguns veïns de la població quan estava al capdavant de l'ajuntament. També a l'Alt Empordà hi ha l'alcalde de Palau-saverdera, investigat per tot l'afer del Sun Village.

Un altre dels consistoris investigats és el d'Aiguaviva (Gironès) després que un informa de la Sindicatura de Comptes de Catalunya determinés que l'anterior equip de govern hauria manat pagaments sense justificar al fons de l'ajuntament per valor de més de 46.000 euros.

Aquests són només cinc dels casos d'ajuntaments que han arribat a la fiscalia per suposats delictes de corrupció urbanística. Enrique Barata ha explicat que en són una dotzena tot i que, per no perjudicar la investigació, encara no en poden transcendir els noms. A més, també comenta que algunes de les denúncies poden no tenir fonament per perjudicar alguna formació política concreta aprofitant la proximitat de les eleccions.
Enrique Barata ha explicat que entre el 2009 i aquests mesos del 2010 la fiscalia ha vist indicis de corrupció urbanística en una dotzena d'ajuntaments de les comarques gironines. Per això, ha ordenat obrir investigacions que han de determinar si realment s'ha comès algun delicte. En cas que així sigui, els alcaldes o regidors hauran de respondre davant d'un jutge per delictes de prevaricació, que comporten penes de presó i d'inhabilitació per a l'exercici de càrrec públic.

La majoria dels casos han arribat a mans de la fiscalia a través de denúncies. El fiscal especialitzat en Medi Ambient i Urbanisme a Girona, Enrique Barata, ha detallat que hi ha molta varietat de pràctiques fraudulentes en els casos de corrupció municipal. Les més habituals són que l'alcalde o els regidors afavoreixin determinades persones o empreses a l'hora d'atorgar llicències urbanístiques, que hi hagi tràfic d'influències en contractes de subministraments o d'obres o que requalifiquin determinats terrenys que pertanyen a persones vinculades, per parentiu o per amistat, amb membres de l'equip de govern municipal.

Més alerta amb la reforma penal

Els ajuntaments hauran d'anar més en compte a partir del desembre, quan entri en vigor la reforma de la llei penal. Enrique Barata ha explicat que el nou text és molt més contundent amb la corrupció i, a banda d'endurir penes i retardar la prescripció, també inclou la figura de la 'prevaricació omissiva'. El fiscal ha detallat que això significa que a partir d'ara també tindrà conseqüències penals el 'mirar cap a un altre costat'. 'Les autoritats municipals que, tenint constància d'il·legalitats, no facin res també cometran un delicte', ha explicat Barata. 'Hauran d'anar més amb compte', ha conclòs el fiscal.

El pazo de Meirás dels Franco serà obert al públic

Revés judicial a la filla putativa del dictador. El Tribunal Suprem acaba de confirmar que el pazo de Meirás, espoliat per la família Franco i situat al terme municipal de Sada (A Coruña), és un bé d'interès cultural. Els seus magistrats han rebutjat ara un recurs de cassació que va presentar Carmen Franco Polo -filla del germà del dictador, el republicà ramón Franco segons desvelà Villalonga-, perquè s'anul.lés aquesta declaració i s'evités que persones alienes al clan el puguin visitar.

Aquesta sentència avala la decisió presa pel Tribunal Suprem de Justícia de Galícia el juny d'aquest any, quan va rebutjar la suspensió cautelar del decret 299/2008, de 30 de desembre, de la Xunta de Galícia -pel qual es va establir el pazo de Meirás com un bé d'interès cultural- sol.licitada per la família Franco. La disposició obliga a obrir la propietat al públic durant quatre dies al mes, de conformitat amb el que estableix la Llei 8 / 1995, del Patrimoni Cultural.

Per evitar aquestes visites, la filla de Franco al.legava les "despeses de vigilància i d'assegurança per accidents, que li ocasionaria haver d'obrir el pazo al públic durant quatre dies al mes". També "l'alt cost que suposaria haver de rebre els visitants procedents de tota Galícia, sense descartar que hi pugui haver problemes d'ordre públic davant una eventual manifestació de caràcter polític o per l'entrada de qualsevol persona que aprofités l'ocasió per cometre algun acte vandàlic o un atemptat, i per al control la recurrent no té competències".

El Suprem ha qualificat tots aquests arguments de "perjudicis hipotètics". A més, Carmen Franco Polo ha estat condemnada a pagar 3.000 euros per les costes del judici.

El Pazo de Meirás és una propietat que va rebre el cabdill del "poble" de la Corunya el 1938, és a dir, que es va autoregalar. El seu cost (9.000 pessetes de l'època) es va sufragar amb una subscripció popular que va incloure descomptes forçosos en els salaris de funcionaris i empleats. Un cop mort el dictador, va passar a mans de la família Franco en lloc de a la Prefectura de l'Estat. El seu valor cadastral supera en l'actualitat els 500.000 euros.

Per als descendents del feixista, el cognom Franco ha estat molt rendible en "democràcia". Segons Mariano Sánchez Soler, autor de Los Franco, SA (OBERON), la família ha creat una "estructura de poder" al seu voltant i "ha fet diners del cognom". La fortuna del clan rondava els 45 milions d'euros el 2007, abans de la crisi econòmica.

Un dels primers negocis fructífers de Carmen Polo, vídua de Franco, va ser la compra i venda d'aparcaments a Madrid. La immobiliària és la principal activitat amb la qual s'han enriquit els Franco. Per exemple, una finca que va generar grans beneficis per a ells va ser la del Cant del Bec, a San Lorenzo de l'Escorial. El dictador la va heretar del comte de les Almenas, José María Palau i Abarsusa, en 1937. La família va obtenir 320 milions de les antigues pessetes nets per la seva venda mig segle després. No obstant això, l'opacitat inunda tot el referent al llegat de l'ex cap de l'Estat.

Ministre anglès demana que els aturats no tinguin fills

El ministre de Cultura britànic, Jeremy Hunt, és al centre de les polèmiques per haver declarat que els desocupats no poden permetre's tenir fills, o haurien de deixar de tenir-los. Durant un debat sobre els xecs de suport a les famílies, que ara seran limitats als que guanyen menys de 44.000 lliures l'any (70.000 dòlars; 50.000 €), Hunt va dir que no és deure de l'Estat finançar un creixent nombre de nens en famílies on ningú treballa.

El líder de l'oposició, Ed Miliband, no va trigar a reaccionar i va dir en una entrevista de televisió: "Crec que s'ha d'ajudar a totes les famílies d'aquest país i certament no donar-los una lliçó de la manera que ho va fer Jeremy Hunt".

Una associació de beneficència per a nens pobres va definir els comentaris com "desagradables", mentre la parlamentària laborista Kate Green va dir a la BBC: "És profundament equivocat que els nens hagin de patir per les condicions en què es troben els pares. És errat dir que només els rics i els que estan bé poden convertir-se en pares".

No obstant això molts conservadors li van donar la raó a Hunt. "Moltes persones que treballen durament estalvien abans de tenir fills i qui en canvi es queda a casa sense fer res no hauria d'esperar que els contribuents paguin el preu d'aquesta manera de viure", va dir el parlamentari Philip Davies.