dilluns, 26 de setembre de 2011

Metges confirmen que la suposada fossa comuna a la presó d'Abu Saleen és falsa

El diumenge va circular a través de les grans agències de notícies de la mentida que una fossa comuna amb més de 1.000 cadàvers (tv3 i El País deien 1700 i d'altres 1270 malgrat les 'fonts' eren el mateix CNT) havia estat trobada per les forces pro-OTAN a la presó d'Abu Saleen, de manera que quedaria en evidència un cop més (segons ells) que el govern de Gaddafi ordenava assassinats massius contra opositors en aquesta presó. No obstant això, els metges en el lloc van declarar que la suposada fossa comuna és falsa, i els fragments ossis no són humans. Un altre cop dur a la propaganda de l'OTAN.

L'OTAN ha acusat el Govern de Líbia, Jamahiriya, de cometre una massacre a la presó d'Abu Saleen però, similar a la majoria de les acusacions, no s'han aportat proves. Encara que algunes persones van ser condemnades a mort per traïció a la pàtria d'aquesta presó, una massacre mai ha tingut lloc, una mentida propagandística orquestrada pels enemics de Líbia. Molts agents de la CIA van ser executats pel Govern de Líbia després d'un fallit cop d'Estat que va ser encapçalat pel coronel Khalifa Haft que estava operant des EUA.

Forces patriotes capturen a tres rates espies i el CNT talla internet a Trípoli


Segons el lloc web de la Zengtena resistència líbia de Trípoli, combatents de l'Exèrcit van capturar a tres espies que treballaven per als agents d'Estats estrangers. Un dels agents és un estranger. Segons la font, la CNT ha tallat Internet a Trípoli aquest matí. És una estratègia per tallar la comunicació entre els combatents de l'Exèrcit libi i voluntaris pro Gaddafi, segons les forces de la Jamahiriya.

El Servei Secret alemany va emprar un criminal nazi per espiar Castro

El servei d'intel.ligència alemany BND va emprar en els anys 50-60 del segle passat a un ex criminal nazi, Walther Rauff (foto), per recollir informació sobre el líder cubà Fidel Castro, segons un article publicat a Der Spiegel. Rauff va idear per a la SS càmeres de gas mòbils que els nazis van usar àmpliament en camps de concentració i territoris ocupats per matar presos amb emanacions de gas.

Després d'acabada la Segona Guerra Mundial, va escapar a Sud-amèrica i es va assentar a Xile. S'ignora, si el BND va reclutar Rauff abans o després de la fugida però hi ha proves que va ser agent en el període de 1958-1962, va rebre entrenament a l'Alemanya occidental i va cobrar del seu servei secret 70.000 marcs, una suma molt substancial per aquella època. Tot això, tot i que hi havia una ordre per capturar com a criminal de guerra.

Una de les missions de Rauff, segons un investigador consultat per Der Spiegel, consistia en espiar contra Cuba, és a dir, recollir informació sobre Fidel Castro. És probable que aquesta tasca formés part d'una operació conjunta amb la CIA que per aquelles dates tramava un atemptat contra el líder de la revolució cubana.

Tant l'espionatge occidental alemany com el seu emissari coneixien perfectament el paper exercit per Rauff durant el nazisme, com a coordinador i responsable d'unitats mòbils de càmeres de gas, desenvolupades per ell mateix.

Rauff dirigir una unitat especial de les SS, que va arribar a disposar de 20 camions equipats per càmeres de 1,7 metres d'ample per sis metres de llarg, que estaven connectades al tub d'escapament del vehicle de manera que els presos morien per emanacions de gas. Aquestes càmeres van ser utilitzades tant en camps de concentració al costat de Berlín com a la Polònia ocupada i Ucraïna, prossegueix el setmanari. Tot i això, el BND va contactar amb el criminal nazi, amb la comesa de subministrar als serveis d'espionatge informació sobre Fidel Castro.

A canvi d'aquests serveis, Rauff percebre 70.000 marcs alemanys ia més se li va avisar a temps que destruís tots els seus documents quan la policia va anar a detenir-lo a Pont Arenas el 1962.

Rauff va ser capturat el 1945 per tropes nord-americanes, però va escapar d'un camp de presoners italià un any després i, després de passar una temporada a Síria i després a Equador, va arribar a Xile a mitjans dels 50, on es va establir com a home de negocis a Punta Arenas.

El 1962 va ser detingut i se li va obrir judici en virtut a una petició de la justícia alemanya, que el reclamava per la mort d'uns 98.000 presoners durant el nazisme. El procés va acabar sobresegut, perquè la justícia xilena va considerar que els seus crims havien prescrit en haver transcorregut més de quinze anys d'aquests.

Va morir el 1984 a Xile, on havien transcorregut els últims 26 anys de la seva vida, part dels quals protegit pel règim d'Augusto Pinochet.

El seu cas no és l'únic. Investigadors van descobrir en els arxius del BND testimonis de que l'ex oficial de la SS Alois Brunner, responsable per la deportació d'uns 130.000 jueus als camps de concentració, era "ex col.laborador" del servei secret alemany a Damasc.

Lara: "Aquest ha estat un Govern per als bancs i els mercats"


El coordinador general d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha assenyalat que en els últims quatre anys l'Executiu socialista ha estat "un Govern per als bancs i els mercats" i per "la dreta política i econòmica", que ha "perjudicat els interessos de els treballadors i de la majoria social". Lara ha fet aquesta anàlisi de la legislatura i de l'actuació de l'Executiu socialista, que en lloc d'escoltar les propostes de l'esquerra va optar per una política de dretes que ha tingut el seu "toc d'alerta" final amb el pacte amb el PP de la reforma de la Constitució per "incorporar la ideologia neoliberal" a la Carta Magna i sense consultar als ciutadans mitjançant referèndum. Al vídeo, Lara aboga per un estat laic.

El líder d'IU ha recordat que el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero va justificar els durs retallades de maig de 2010 a la necessitat d'enviar "missatges als mercats", però aquests missatges "han fracassat", perquè es paguen més interessos pel deute que abans i "hi ha més crisi i més atur".

Cayo Lara ha lamentat la "pèrdua de sobirania" del poble espanyol a través de les institucions perquè "manen més els mercats" i també ha denunciat que s'hagi produït el "retallada més nítid, com no hem conegut en molts anys, de drets socials i laborals ". La política econòmica aplicada en aquesta crisi, ha continuat, ha estat "absolutament erràtica", i així ho reconeixen ara institucions com l'ONU o fins i tot el FMI. "Qui ho havia de dir", ha assenyalat Lara, per a qui es comença a reconèixer ara les propostes de partits com el seu, a qui fa molt poc temps es titllava de "bojos".

ICV signa amb Equo, per fer grup al Congrés i anar junts a les europees

Tal i com estava previst, ICV ha signat "un acord d'associació" amb Equo en el qual ambdues formacions es reconeixen com a partits "germans" i es comprometen a anar junts a les eleccions europees, un pacte que evidencia la distància ideològica que hi ha actualment entre la formació ecosocialista i la IU de Cayo Lara. El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha reivindicat la vigència de la seva coalició electoral amb Esquerra Unida i Alternativa, el referent català d'Izquierda Unida, però ha destacat que en aquesta relació amb EUiA "ningú imposa res a ningú".

Encara que l'acord signat avui per Herrera i el cap de llista per Madrid de Equo, Juan López de Uralde, no parla de les eleccions generals, Herrera no ha amagat que vol formar grup amb Equo al Congrés després del 20 de novembre, si bé ha subratllat que tot això es decidirà en el si de la coalició ICV-EUiA.

ICV aspira a reunir en un sol grup parlamentari als seus diputats i als de Equo, IU i Compromís, i ha insistit que, si IU necessités del seu suport per a formar grup, li tendiria la mà.

La signatura de l'acord de col.laboració coincideix amb els últims cops de cua de la complicada negociació entre ICV i IU. La federació de Cayo Lara anhela reeditar el pacte global, i per a tot l'Estat, entre les dues formacions, com el 2004 i 2008, però els ecosocialistes segueixen resistint-se. 'No els va agradar' que el Consell Nacional d'Esquerra Unida i Alternativa -EUiA, referent català d'IU- consagrés en una resolució seva exigència d'ocupar el número dos a totes les candidatures catalanes.

El major mos està a Barcelona, ​​on EUiA havia ocupat fins ara el tercer lloc. Ara vol compensar la pèrdua, el 2010, del seu únic senador autonòmic a favor d'ICV. Després del comunicat del Consell Nacional, els roigverds van demanar a IU "calma" i endarrerir a aquesta setmana les negociacions previstes amb la direcció federal.

El Col·legi de Metges adverteix Mas que noves retallades de sous són "inassumibles"

Inassumibles", amb aquest contundent adjectiu ha qualificat el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Miquel Vilardell, les noves retallades que prepara el Govern Mas pels sous dels treballadors de la sanitat pública. Vilardell ha recordat que els sous d'alguns professionals sanitaris ja s'ha vist retallat fins a un 20% entre el 7% de la rebaixa establerta i la reducció de serveis com les hores extres i guàrdies. Per això, Vilardell ha considerat "inassumibles" noves retallades en aquest sentit i li ha demanat al Govern que les decisions que prenguin respecte a les condicions laborals dels professionals de la sanitat, siguin "consensuades" amb els treballadors i, sempre "reversibles" en el temps.

Les advertències de Vilardell arriben el mateix dia que les juntes clíniques dels principals hospitals i del consell sectorial de l'Institut Català de la Salut (ICS) es reuneixen amb els representants dels treballadors del sistema sanitari. Respecte a les manifestacions i constants protestes del col·lectiu sanitari, Vilardell s'ha mostrat comprensiu i ha afirmat que ara mateix "la situació del conflicte és important".

Cameron enganya als britànics amb les despeses militars a Líbia

El Govern britànic va maquillar el cost financer de la seva implicació en la guerra a Líbia, segons es desprèn d'un estudi dut a terme per un conegut periodista i expert militar britànic, Francis Tusa. Segons Tusa, en comptes dels 400 milions de dòlars previstos inicialment, que va ser la xifra oficial anunciada al juliol, les autoritats britàniques han invertit un total de 2.710 milions de dòlars per 'destronar' el coronel Muammar Gaddafi i combatre a les seves tropes a Líbia. És a dir, les despeses reals de la campanya militar van sobrepassar gairebé en 7 vegades la xifra revelada pel Govern britànic als seus ciutadans.

A més, s'estima que el cost de la guerra va en augment, ja que les tropes del Regne Unit segueixen combatent als gaddafistas que resisteixen a Líbia.

Els resultats de l'estudi ja han causat reaccions oficials. No en va, el partit laborista britànic ha exigit al Govern conservador que presenti un informe detallat sobre les despeses militars de la guerra a Líbia.

Segons dades del Ministeri britànic de Defensa, des que va començar la campanya militar els avions de la Reial Força Aèria han realitzat 1.600 missions, aconseguint 900 objectius. A més d'avions, els militars britànics han emprat helicòpters d'atac Apache i diversos vaixells de guerra, inclòs un porta-helicòpters i un submarí.

El ministeri de Leire Pajín subvenciona l’OJE amb 45.000 euros

El BOE publicava el 12 d’agost passat, en plenes vacances, el llistat de subvencions concedides per l’Institut de la Joventut, adscrit al ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, bona part de les quals han anat a parar a associacions catòliques i a entitats que recorden altres temps, com l’Organización Juvenil Española (OJE), fundada el 1960 com a una branca del Front de Joventuts i, per tant, de la Secretaria General del Movimiento, tot i que, evidentment, en l’actualitat ja s’ha desempallegat del franquisme encara que conserva certa estètica tradicionalista.

L’Institut de la Joventut (Injuve), dirigit pel periodista andalús Gabriel Alconchel, de 33 anys, ha concedit 45.000 euros a l’OJE, dels quals 39.000 es destinaran a la seu central i al manteniment dels seus òrgans de govern i, els 6.000 restants, a l’acondicionament d’altres instal·lacions.

El 1977, l’OJE va deixar de ser un organisme públic estatal, es va convertir en associació i es va oblidar de la retòrica falangista, tot i que, en l’actualitat, encara conserva en els seus campaments d’estiu certs elements amb reminiscències d’altres temps. Per exemple, als nens d’entre 6 i 10 anys se’ls segueix anomenant «flechas».

L’OJE no organitza només campaments d’estiu, sinó també tallers sobre diverses activitats, cursos de formació, fòrums o conferències.

Altres entitats juvenils subvencionades per l’Injuve, depenent del ministeri de Leire Pajín, són Acció Social Catòlica (15.000 euros), Joventut Estudiant Catòlica (23.000), Joventuts Marianes Valencianes (33.500), Joventut Obrera Cristiana (32.700), Joventut Obrera Cristiana d’Espanya (71.000), Moviment de Joves Rurals Cristins (19.000), ... si bé també hi figura, per exemple, la Federació Estatal de Lesbianes, Gays, Transsexuals i Bisexuals (21.000) o la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia (50.000).

Holanda: Els abusos i crims en residències catòliques per a minusvàlids

Durant anys es van fer callar una sèrie de greus abusos comesos en residències catòliques per a minusvàlids a Holanda. Entre els críms es troben abusos sexuals, castracions, experiments mèdics secrets i prohibits i fins i tot assassinats. Un dels religiosos va ser expulsat a l'Àfrica per realitzar investigacions cerebrals no ètiques. Ràdio Nederland va aconseguir localitzar-lo.

Fins fa pocs anys, la majoria dels abusos en les institucions catòliques de salut es mantenien fora de l'atenció pública. Una excepció va ser l'escàndol el 1978 d'experiments mèdics a "Huize Assissië", un internat catòlic per a nois minusvàlids a la meridional ciutat de Udenhout.

Radiografies de cervell


Un metge de família i un infermer catòlic conegut com el Germà Dionís van realitzar puncions espinals en uns 180 pacients, incloent-hi menors d'edat. Injectaven fluids i aire en els cervells dels pacients per prendre radiografies de l'escorça cerebral. Aquestes es feien servir per a investigacions neurològiques que es realitzaven solapadament. Després de les injeccions, els pacients patien per dies de nàusees i mals de cap. Mai es va demanar el consentiment dels pares, ni es va informar sobre els procediments.

Enviat a Àfrica

Quan ex funcionaris van fer la denúncia, el doctor va ser acomiadat i va haver de pagar una multa. La congregació a la qual pertanyia el Germà Dionís el va enviar a Tanzània.

El cas es va tractar al Parlament holandès, i els parlamentaris es van queixar que l'inspector de la salut havia donat carta blanca a institucions com Huize Assissië.

"Res indecorós"

Ràdio Nederland ha descobert que el Germà Dionisio continua treballant com a infermer en un hospital de la localitat tanzana de Sengerema, propera al Llac Victòria. En conversa telefònica amb Ràdio Nederland, el religiós va declarar no haver fet "res indecorós".

"El que vam fer passava també en altres institucions", afirma. "Com radiòleg, només complia les ordres del doctor. No era de la meva incumbència si els pares dels pacients ho sabien o no. Ja m'havien acomiadat quan la història es va donar a conèixer, però això es va fer per evitar problemes".

Secrets escabrosos

Va ser una raresa que aquest abús institucional sortís a la llum. El més corrent és que aquests casos s'arxivin en un calaix, i que aquí romanguin per dècades. No obstant això, en els últims temps alguns d'aquests lúgubres secrets s'han fet públics.

En una investigació realitzada per la televisió holandesa, un ex infermer cap de la Huize Saint Joseph, una residència catòlica per a nois minusvàlids, afirma que un dels seus predecessors va enverinar, amb conseqüències fatals, a almenys vint pacients a començament dels anys 50.

Diverses persones que van viure en Huize Saint Joseph afirmen que els religiosos catòlics sovint colpejaven als nens al seu càrrec i els tancaven en confinament solitari. La historiadora Annemieke Klijn va relatar en un llibre de la violència existent en aquesta institució. En ell descriu les nombroses formes de restricció i coerció que els religiosos aplicaven, incloent-hi "desmesurats càstigs físics".

Greus errors

La historiadora Klijn descriu a Saint Joseph com una institució on molts homes religiosos treballaven amb gran dedicació, però on la qualitat de la cura presentava greus falles. Això es devia en part al amuntegament de la residència i a la falta de personal qualificat.

Com molts altres centres catòlics de salut d'aquesta època, Saint Joseph no tenia els fons necessaris. Les residències catòliques per a minusvàlids es resistien a més als intents externs i laïcs d'imposar entrenaments per professionalitzar la qualitat de l'atenció. Es desconeix com d'estesos estaven els abusos en altres institucions catòliques similars a Saint Joseph.

Castració


Una pràctica en aquest llavors bastant estesa, però que no es va fer pública fins fa pocs anys, era la castració química de pacients. Una de les institucions on això passava era la residència Saint Willibrordus, una instància catòlica per a minusvàlids al poble de Heiloo, al nord d'Amsterdam. Entre els castrats es trobaven religiosos que havien comès delictes sexuals, o seminaristes als quals es considerava incapaç de controlar la seva libido.

Fins ara, no sembla haver molt interès per realitzar àmplies i minucioses indagacions dels abusos en les institucions catòliques per a minusvàlids. La parlamentària i experta en ètica mèdica qüestiona la necessitat de fer més indagacions. Dupuis, que presideix la principal organització comercial holandesa de proveïdors d'atenció al minusvàlid, afirma que qualsevol trobat culpable d'abusos ha de ser castigat, però prefereix emfatitzar quant ha millorat l'atenció holandesa des de les dècades en què els abusos van ocórrer. "Gràcies a Déu, ja no vivim en aquests temps".