divendres, 5 d’agost de 2011

L'ultracatòlic Andrzej Lepper, ex viceprimer ministre de Kaczynski, es penja al seu despatx

Andrzej Lepper, líder del partit polític polonès ultracatòlic Autodefensa i exviceprimer ministre al Govern del mort en accident, Jaroslaw Kaczynski, va ser trobat avui mort a la seu de Varsòvia del seu partit, va comunicar a la premsa el portaveu de la policia de la capital de Polònia, Mariusz Mrozek. Lepper es va penjar, segons una font pròxima a la direcció del partit Autodefensa: "A la seu del partit es troben policies que realitzen els primers tràmits de recerca. Però tot indica que el polític es va suïcidar", va dir.

El polític tenia 57 anys. En quatre ocasions es va postular per a la presidència del país. Va fundar el partit Autodefensa. Va ser diputat de la Dieta de la 4 i la 5 legislatures entre 2001 i 2007. Es va exercir com a ministre d'Agricultura i viceprimer ministre al Govern de Jaroslaw Kaczynski. Tenia dona i tres fills.

La família Botín tenia més de 2.000 milions d'euros ocults a Suïssa

La família Botín tenia un mínim de 2.000 milions d'euros ocults en els comptes suïsses del banc HSBC, segons es desprèn dels diners que han ingressat a les arques de l'Estat per regularitzar la seva situació, 200 milions. I atès que Hisenda no s'ha donat per satisfeta amb aquesta quantia -per això ha passat el cas als tribunals-, aquest patrimoni ha de ser superior als 2.000 milions.

Experts fiscalistes consultats assenyalen que, encara que no és possible saber exactament a què corresponen aquests 200 milions, un deute tributari d'aquesta magnitud ha hagut de ser generada per un patrimoni d'almenys els 2.000 milions esmentats. Aquesta quantitat suposa una tercera part del patrimoni ocult espanyol total detectat en l'HSBC, xifrat en 6.000 milions, així mateix, els 200 milions pagats per la família Botín representen el 70% de les quantitats pagades al Fisc per tots els afectats, 288 milions. Un portaveu de la família va declinar confirmar la quantia del patrimoni ocult.

La Fiscalia Anticorrupció reclama a la Emilio Botín, el seu germà Jaume i tots els fills d'ambdós l'Impost de Patrimoni de tres exercicis (2005-2007) i l'IRPF de diversos dels últims cinc anys, diferents en funció de cada membre de la família . Aquest IRPF es refereix als guanys obtinguts per aquests comptes, ja que l'origen del patrimoni-l'herència del pare d'Emilio i Jaime-ja està prescrit ja que va morir el 1993.

L'Impost del Patrimoni tenia un tipus marginal del 2,5%, el que fa un 7,5% en tres anys, que es pot elevar al 8% amb recàrrecs i interessos de demora. Això suposaria ja 160 milions d'euros de deute tributari i deixaria 80.000.000 com deute referida a les plusvàlues generades. Si suposem un tipus mitjà del 20% (el tipus de les plusvàlues ha anat pujant al llarg del període considerat), això suposaria un guany de 200 milions, és a dir, el 10% del patrimoni, la qual cosa és raonable segons els experts consultats.

A més, altres possibles plusvàlues estarien exemptes si s'han cobrat a través de vehicles holding (com els dividends del 12% del capital de Bankinter que s'inclou dins d'aquest patrimoni, que a més s'aplicarien la deducció per doble imposició internacional). O bé si pertanyen a fons d'inversió que no s'han venut encara, com és sabut, a Espanya els fons només tributen per les plusvàlues materialitzades, no per les latents.

Prendre una quantitat inferior a aquests 2.000 milions suposaria rebaixar el deute corresponent a l'Impost de Patrimoni i elevar la quantia corresponent a plusvàlues, que a més haurien estat generades per un patrimoni inferior, la qual cosa és poc creïble, segons aquestes fonts.

A més, hi ha la qüestió de que Hisenda no s'ha donat per satisfeta amb la regularització dels Botín, el que pressuposa que pot haver-hi més quantitats que han de declarar i no ho han fet, és a dir, que el patrimoni en tot cas serà superior, no inferior.

La Generalitat perdrà 42 milions d'euros sols amb la venda de quatre edificis

El president Artur Mas ha decidit malvendre el patrimoni de la Generalitat per fer front a la delicada situació financera del Govern català. El Departament d'Economia, el titular és Andreu Mas-Colell, ha posat a la venda 37 edificis, amb els quals espera ingressar fins a 550 milions d'euros. La venda d'aquests immobles en l'actual situació de crisi causarà quantioses pèrdues a la Generalitat que, sols en el cas de quatre dels últims immobles comprats, ascendiran a 42,4 milions d'euros. Dos, adquirits el 1994 i 1999, han estat posats a la venda a un preu molt similar al de la seva compra, tot i que els preus en el mercat d'oficines s'ha triplicat en aquest temps i que la vivenda no ha baixat més del 22%.

Amb la majoria d'edificis, però, no és possible quantificar encara les minusvalideses ja que es tracta d'immobles que ja eren de la Generalitat o que aquesta els ha rebut transferits d'altres administracions.

Els edificis en venda s'han distribuït en dos lots. Pel primer, compost per 26 immobles, la Generalitat espera aconseguir almenys 450 milions. El segon lot, dels que la venda ha sortit a concurs a través d'ICF Equipaments, està compost per altres nou locals, una nau i la seu de Territori, per 97 milions més.
més informació

8.000 milions només per cobrir dèficit


El tripartit va iniciar una onada de compres poc després d'arribar al Govern. Segons un estudi que va elaborar la Generalitat, els elevats lloguers als quals feien front conselleries i organismes oficials eren un dispendi que es podia evitar comprant els immobles. Sota aquesta justificació, va iniciar un pla d'adquisicions que ara l'actual Govern desactiva, a costa de vendre per sota del preu de compra a qui en aquests moments de crisi pugui comprar-los.

La seu de Territori, al costat de l'estació de Sants, es va comprar per 60 milions d'euros el 2010. S'ha posat a la venda un any després per un mínim de 56 milions. El Ecourban, situat al barri 22 @ i seu de l'Agència Catalana de Comerç i l'Institut Català d'Energia (Icaen), va ser adquirit per 31.800.000 el 2008. Ara surt a la venda per 19,8 milions. L'edifici d'Agricultura de l'avinguda de la Meridiana va ser comprat el 2003 per 19.700.000 i el seu preu de sortida és ara de 10,3 milions. L'antiga conselleria de Treball, al carrer de Sepúlveda, es va comprar per 27,5 milions el 2004 i set anys després es ven fins a 110.000 euros més barat.

En el cas de l'edifici d'Economia a la Gran Via número 639, es ven per 9,8 milions, tot i que es va comprar per 26 milions. Aquesta venda, però, permetrà a la Generalitat estalviar les despeses del cens emfitèutic. Aquest sistema de compra, utilitzat pel Govern des dels noranta, és una figura medieval que permet comprar sense desemborsar tota la quantitat o amb hipoteca, ja que les quotes es paguen al propietari, però les despeses que comporta són molt elevats.

D'entre els preus coneguts de compra anys enrere (extrets dels pressupostos de la Generalitat de diversos anys), només els immobles adquirits abans de l'any 2000 es venen amb una plusvàlua considerable. Però cal tenir en compte que han passat més de 10 anys i el metre quadrat d'oficina, segons xifres de l'Ajuntament de Barcelona, ​​ha més que doblat el seu valor al centre de la ciutat. El 1997, any de compra de diversos immobles, a l'Eixample al metro de oficina vàlua de mitjana 1064 euros. El 2010, a la mateixa zona, es va vendre a 3467 euros de mitjana.

La direcció general d'Agricultura, a la Gran Via de les Corts Catalanes número 612, amb 12.879 metres quadrats, es va comprar el 1994 per 25 milions i es ven ara per 26,9 milions. Un altre immoble de Treball a Puig i Xoriguer, de 2349 metres quadrats, es va comprar el 1999 per 2,7 milions i es ven per 3,2 milions.
Preu de mercat

Una portaveu d'Economia va assenyalar ahir que els edificis s'han taxat segons el preu actual del mercat, i va recordar que els publicats són els preus mínims pels quals pot negociar "i potser s'acabi venent per més". El mercat, va explicar, no està en el seu millor moment i els edificis no es venen buits, sinó que inclouen un inquilí, ja que, un cop venuts, la Generalitat no els desocupar, sinó que seguirà en ells en règim de lloguer.

La renda, segons l'acord de Govern, estarà garantida com a mínim durant 25 anys. En el cas, per exemple, de l'edifici de la Borsa de Barcelona, ​​que es ven a partir dels 57.400.000 al passeig de Gràcia número 19, el lloguer anual pactat ascendirà a 4,7 milions. La seu de Treball de Sepúlveda té un lloguer pactat de 2,2 milions a l'any.

El primer lot, de 26 edificis valorats en 450 milions, està sent gestionat per la consultora PWC. Conté molts immobles en l'anomenada zona prime de la ciutat, a prop de passeig de Gràcia, Via Laietana i Diagonal. El segon bloc, que ha sortit a concurs a través d'ICF Equipaments, inclou per 97.800.000 la seu de Territori de Josep Tarradellas, una nau al polígon de Molí del Racó a Sant Sadurní d'Anoia i nou oficines d'ocupació. Aquestes últimes estan a Vilanova i la Geltrú, Tortosa, Granollers, Sant Cugat del Vallès, Barberà del Vallès, Berga, Rubí, Esplugues de Llobregat i Cambrils. Totes les oficines tenen entre 400 i 1.000 metres quadrats i la majoria es va construir després de 2000.

En el plec del concurs d'ICF Equipaments s'especifica que l'empresa que s'encarregui de la venda d'aquest lot haurà posar el paquet complet, que és indivisible. A més, especifica que la companyia que s'encarregui de la venda es s'embutxacarà un 2% del preu total si ven en menys de sis mesos, és a dir, un mínim de 1,9 milions d'euros, sense IVA. El percentatge de benefici baixa conforme augmenti el temps de venda, i si triga sis mesos baixa fins al 1,6%. La data màxima perquè es formalitzin les escriptures públiques és el 16 de desembre.

IU denuncia la despesa pública de la JMJ i acusa els organitzadors de falsejar les dades

La coordinadora de l'Àrea Federal de Joventut d'IU, Esther López Barceló, lamenta que en les explicacions donades ahir pels organitzadors d'aquestes jornades "s'introduïssin nombroses falsedats per confondre a la societat i es recorregués fins i tot a la mentida a l'indicar que aquestes jornades no tindran cap cost de diners públics, quan suposarà un cost d'almenys 50 milions d'euros, segons la primera estimació realitzada per l'Observatori per la Laïcitat".

L'Administració Central i la Comunitat de Madrid "assumiran nombroses despeses, com allotjament, seguretat, tranport... a més de proporcionar generoses exempcions fiscals a les empreses col.laboradores, la qual cosa suposarà un cost d'almenys 50 milions d'euros, segons la primera estimació realitzada per l'Observatori per la Laïcitat", organització que fiscalitzarà les despeses públiques d'aquest esdeveniment privat, proporcionant dades mentre es realitzi.

"Quan els organitzadors -assenyala López Barceló- afirmen sense ruboritzar-se que aquests actes seran sufragats exclusivament pels participants, l'Església i les empreses i particulars que col.laboren menteixen directament. Potser després ho arreglin amb una confessió en una de les misses de qualsevol d'aquests dies, cosa que no serà tan fàcil d'arreglar per als comptes públics amb què s'haurà de fer front a les generoses desgravacions fiscals aprovades pel Govern del PSOE per les empreses participants. Esperem conèixer algun dia el cost final de diners públics que tindrà tot això, ja que fins ara el Govern socialista s'ha negat a facilitar a IU cap dada concreta sobre això".

Gaspar Llamazares registra una pregunta sobre els costos per a RTVE de l'visita privada del Papa

El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida al Congrés, Gaspar Llamazares, ha registrat una pregunta parlamentària dirigida al president del Consell d'Administració de RTVE en relació a l'alteració de la programació de RTVE amb motiu de la visita, a títol particular, del Papa a Madrid els propers dies 18, 19 i 20 d'agost. Llamazares exposa en el seu escrit si "¿Li sembla adequada a la direcció de RTVE una alteració tan important de la seva programació per la visita d'àmbit privat, i no en qualitat de cap d'Estat, de Don Joseph Aloisius Ratzinger donat que la nostra Constitució estableix la existència d'un Estat aconfessional?".

També s'interessa per "Quin serà el cost econòmic final que tindrà per a RTVE l'important desplegament humà i tècnic que s'ha decidit posar en marxa per a l'ocasió?"

El parlamentari d'IU porta a terme aquesta iniciativa després de tenir coneixement del protocol de col.laboració subscrit entre la societat mercantil Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola (RTVE), l'ens públic Ràdio Televisió Madrid (RTVM) i l'Arquebisbat de Madrid per tal que els signants garanteixin la producció i difusió del senyal de tots els actes que Ratzinger desenvolupi a Madrid amb motiu de l'anomenada Jornada Mundial de la Joventut.

Llamazares recorda que "malgrat el seu nom, aquesta jornada només té caràcter d'àmbit estrictament privat i religiós, de manera que així és difícilment comprensible que en l'esmentat protocol es fixi que RTVE s'encarregarà de produir i difondre el senyal de múltiples actes" , entre els quals es troben: a) Arribada a Barajas de Ratzinger, b) Estada i audiències a la nunciatura, c) missa de seminaristes a La Almudena, d) visita al centre de discapacitats Sant Joan de Déu, e) vigília a Cuatro Vents, f) missa a Cuatro Vientos, g) trobada voluntaris a IFEMA ih) sortida de Ratzinger de Barajas.

El portaveu d'IU no fa referència en la seva iniciativa a la producció i difusió del senyal d'altres actes que tindran cobertura per part de RTVM, en no ser competència del Congrés el control d'aquesta televisió autonòmica.

Per Llamazares, "tot i que teòricament vivim en un Estat aconfessional, tal com consagra la nostra Constitució, s'ha preparat un desplegament humà i tècnic que en època de retallades de la despesa pública, tant a nivell de RTVE de forma particular com en totes les administracions públiques estatal, autonòmiques i locals, sembla cap mena de dubte excessiu per l'ingent ús de mitjans públics per a la cobertura d'actes exclusivament privats i religiosos".

"A més-assenyala-, es decideix alterar de manera significativa la programació habitual de les cadenes de la televisió pública estatal sense tenir en compte que precisament pel seu caràcter públic hauria de garantir una programació que quedés al marge d'imposicions i interessos ideològics i religiosos, i en què tots els espectadors creients o no, catòlics o no, es considerin representats".

Raúl Castro rep l'enviat de Gaddafi i reitera la condemna a l'operació de l'OTAN a Líbia

L'enviat especial del líder libi Abdulhafid Zlitni va arribar la vigília a l'Havana, on va ser rebut pel president del Consell d'Estat de Cuba, Raúl Castro, que va tornar a condemnar l'operació de l'OTAN a Líbia. Zlitni, que ocupa el lloc de secretari del Comitè Popular de Finances i Planificació de Líbia, va informar el dirigent cubà sobre "els esforços que desenvolupa el seu Govern per resistir la campanya d'aïllament internacional que intenten imposar a Líbia les potències occidentals".

Raúl Castro al seu torn va tornar a condemnar "l'agressió militar de l'OTAN contra Líbia", especialment, "els bombardejos contra instal.lacions civils que provoquen la mort de persones innocents". Exhortar a donar solució política al conflicte, respectant incondicionalment la independència, la integritat territorial, la sobirania i el dret a l'autodeterminació de Líbia. També va recolzar la gestió de la Unió Africana per normalitzar la situació al voltant de Líbia.

A mitjans de febrer a Líbia van esclatar protestes massives contra el règim de Muammar Gaddafi que porta més de 40 anys en el poder. Les manifestacions van desembocar en xocs armats entre els rebels i les forces governamentals.

El 27 de febrer, els rebels libis instituir en Bengasi, aquest de Líbia, el Consell Nacional de Transició (CNT), al que van declarar l'únic organisme de poder legítim.

El 15 de juliol, més de 30 països, inclòs EUA, van qualificar de il.legítim al règim de Muammar Gaddafi i de fet van proclamar que el CNT és representant legítim del poble de Líbia.

L'abril passat, el líder de la revolució cubana Fidel Castro va qualificar de "nazi" l'operació de l'OTAN a Líbia. Va dir que si el líder libi Muammar Gaddafi no cedeix davant les pressions de l'Aliança, entrarà en la Història com "una de les grans personalitats" del món àrab.

La Fiscalia italiana confisca diversos documents de Moody's i S&P per abús d'informació

La Fiscalia de Trani ha confiscat diversos documents en les oficines de les agències de ràting Moody's i Standard & Poor's implicades en una investigació oberta des de fa mesos per abús d'informació, manipulació del mercat i ús d'informació privilegiada. Els magistrats estan investigant a tres analistes de Standard & Poors i a un analista de Moody's, així com als responsables legals per a Itàlia d'ambdues agències. A més, la Comissió Nacional per a la Societat i la Borsa (Consob) ha permès als fiscals l'accés als documents de registre de les dues agències a Itàlia.

Per la seva banda, l'agència de ràting S&P ha assegurat que la investigació "no té cap fonament" i ha recordat que defensaran "sempre la nostra actuació, la nostra reputació i la dels nostres analistes".

"Mentrestant, seguirem el nostre treball habitual consistent a proporcionar valoracions independents sobre el crèdit dels emitents, entre els quals els Estats sobirans, que nosaltres valorem seguint la nostra metodologia pública i transparent", ha afirmat l'agència en un comunicat.

Una denúncia contra cada agència

La Fiscalia de Trani ha obert dos processos, un per Moody's i un altre per Standard & Poors, després de dues denúncies presentades pels grups de consumidors Adusbef i Federconsumatori, en relació a l'especulació que es va verificar a la Borsa de Milà després de la difusió del ràting sobre Itàlia.

La primera denúncia implica a l'agència Moody's i es refereix a l'informe difós el 6 de maig de 2010, amb els mercats encara oberts, en el qual s'afirmava que el sistema bancari italià, després de la caiguda de Grècia, estava també en risc. La difusió d'aquest informe va provocar la caiguda del mercat dels títols italians. Segons ha assegurat la Fiscalia, l'informe es va basar "en judicis infundats i imprudents".

La segona denúncia és més recent i implica a Standard & Poors per un informe emès el passat 1 de juliol sobre el pla d'ajust difós pel Govern italià. Segons ha explicat el fiscal de la República de Trani, Carlo Maria Capristo, l'agència va expressar judicis negatius sobre el pla d'ajust "quan els mercats estaven encara oberts" i fins i tot "abans que existís un text definitiu" d'aquest pla.

A més, la Fiscalia investigarà dos informes més emesos per S&P, els informes difosos el 20 i 23 de maig, que expressaven un judici negatiu sobre el deute públic italià. El fiscal Capristo ha precisat que en aquest informe "l'agència va canviar la seva opinió sobre el deute públic del positiu al negatiu" el que va provocar "la immediata reacció" del ministre d'Economia, Giulio Tremonti que ha assegurat que aquesta valoració "no era creïble".

Així mateix, el fiscal ha assegurat que "aquesta valoració va determinar la venda dels títols de mercat bancari i els títols públics".

David Blitzer, director general, President del Comitè índex Standard & Poor's

David M. Blitzer (foto) és director general i president del comitè de l'índex Standard & Poor's amb la responsabilitat general de selecció d'índexs de seguretat, així com de l'anàlisi de l'índex i de gestió. Abans de convertir-se en President de la Comissió d'índex, el Dr Blitzer va ser economista en cap de Standard & Poor's. Abans d'unir-se a Standard & Poor's, va ser economista a l'empresa McGraw-Hill Companies, empresa filial d'S&P.

Abans d'això, era un analista sènior econòmic a National Economic Research Associates, Inc i feia treballs de consultoria per a diverses agències governamentals i del sector privat, incloent-hi el Departament de Nova Jersey de Protecció de l'Ambient, la Comissió Nacional sobre Política de Materials, i el Natural Resources Defense Council.

Blitzer és l'autor de la superant Pros: la utilització d'índexs de Outpacing the Pros: Using Indices to Beat Wall Street’s Savviest Money Managers, (McGraw-Hill, 2001) i Què és el que l'economia està tractant de dir-te? Una guia per a que tohom comprengui i l'aprofiti l'economia, (McGraw-Hill, 1997).

L'any 2000, el Dr Blitzer va ser nomenat a la llista de distingits de la revista SmartMoney de les 30 persones més influents en el món de les inversions, la qual cosa el va situar setè, i l'any 1998, el Dr Blitzer va ser nomenat el principal economista de la nació, rebent el Blue Chip Premi de Previsió Econòmica per predir amb exactitud els principals indicadors econòmics del país durant quatre anys consecutius.

Un orador molt conegut en la inversió i la indexació de les conferències, el Dr Blitzer és citat sovint en la premsa econòmica nacional, incloent-hi el New York Times, Wall Street Journal (de Rupert Murdoch), EUA Today, el Financial Times i altres publicacions financeres i de la indústria.

Se l'escolta amb freqüència en la televisió local i nacional i la ràdio d'EUA.És graduat de la Universitat de Cornell amb una B.S. en l'enginyeria i el Dr Blitzer va rebre el seu MA en Economia de la Universitat George Washington i el doctorat en Economia de la Universitat de Columbia.

Camats no aclareix si serà cap de llista d´ICV a les generals

La portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha evitat respondre si està disposada a ser la candidata d'ICV a les generals i s'ha limitat a dir que està "molt bé" i "mot tranquil•la" com a portaveu al Parlament tot indicant que a la tardor encara tindrà més feina a causa de les mesures "antisocials" del Govern. A més, Camats ha definit el procés de primàries que ICV impulsarà al setembre com un "debat d'idees" i no "un problema de persones" i ha elogiat la tasca tant de Joan Herrera com de l'actual diputada Núria Buenaventura. D'altra banda, creu que el problema de l'Estat "no és que les eleccions siguin abans o no", sinó que les polítiques amb les que es fa front a la crisi són les "equivocades".

Davant de les insistents preguntes dels periodistes, Camats s'ha guardat el secret per després de vacances sobre la possibilitat que es presenti per encapçalar la llista d'ICV a les pròximes eleccions del 20-N. Tot i així, Camats ha assegurar estar "molt tranquil·la" fent la seva feina al Parlament.

Camats ha assenyalat que el procés de primàries que ICV engegarà el pròxim 3 de setembre "no és un problema de persones" sinó que serà "un debat d'idees" i, en aquest sentit, ha reivindicat que pocs parits en poden fer bandera. "Encarem un procés de debat sobre el projecte, que ja tenim consolidat, però amb un debat d'idees i propostes que és il·lusionant", ha afirmat.

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, ha tingut paraules d'elogi pel que va ser cap de llista del partit al Congrés els anys 2004 i 2008, Joan Herrera, i també per l'actual diputada Núria Buenaventura que va rellevar Herrera quan va tornar a la política catalana.

Els comptes poc clars del monarca

Aquest any, gràcies a la reducció d'aproximadament un 7% del seu pressupost oficial, a Espanya tenim la monarquia "més barata d'Europa", segons La Razón que viu com La Vanguàrdia de subvencions públiques. No és difícil, si comparem els minsos vuit milions i mig d'euros de la casa espanyola amb els més de 46 milions d'euros de la britànica. El salari mínim interprofessional del Regne Unit és aproximadament el doble que l'espanyol, però aquesta és una dada sense importància. Segons la Constitució, el rei pot distribuir lliurement l'import que rep per "al sosteniment de la seva família i Casa". Així, la casa reial gasta diner públic sense que la ciutadania pugui saber en què ho fa.

La monarquia espanyola ja havia patit la congelació de la seva partida de fons públics durant els dos anys anteriors, previs a la retallada. En canvi, en l'exercici del 2008 al 2009, ja en plena crisi, els seus pressupostos oficials van augmentar en 233.900 euros.

Però fins ara només hem parlat de la partida oficial de diners públics que rep el rei. En un article al diari Público, l'any passat, s'explicava que, a més a més, hi ha despeses que el rei no paga amb els fons que se li assignen. Per exemple, els sous dels treballadors de la casa reial, que al 2010 sumaven més de sis milions d'euros, anaven a càrrec d'una altra partida dels comptes estatals, sota el títol de Suport a la gestió administrativa del cap de l'Estat, que també reservava 321.640 euros per a despeses corrents. Joan Carles I tampoc no paga viatges a l'estranger -van a càrrec del Ministeri d'Exteriors-, ni les residències de la seva família -propietat de Patrimoni Nacional. Altres partides són assumides per Interior o Economia, per exemple.

L'opacitat dels comptes de la Casa Reial queda ben justificada al seu web: "Igual que ocorre en altres òrgans constitucionals -com el Congrés i el Senat- i en altres països del nostre entorn -tant monarquies com repúbliques-, l'assignació global de la Casa de S.M. el Rei no està sotmesa al Tribunal de Comptes." Al marge dels ingressos mencionats, el rei té també negocis privats. Potser és per això que el cinturó li estreny, no deu tancar bé.

Dos capellans maltesos condemnats a cinc i sis anys de presó per abusar de 11 nens

L'arxidiòcesi de Malta ha demanat formalment perdó a les víctimes de dos sacerdots catòlics, Charles Pulis i Godwin Scerri (foto), que van ser condemnats ahir per un tribunal maltès a una pena de presó per haver comès abusos sexuals contra onze menors, d'entre 13 i 16 anys, d'un orfenat catòlic a finals dels anys 80. L'arquebisbe de Malta ha expressat el seu "profund pesar" davant un nou cas d'abusos sexuals dins de l'Església i ha demanat perdó "a totes les víctimes que han patit abusos" i "a la societat maltesa en general".

L'arxidiòcesi ha lamentat també que les investigacions realitzades per les autoritats portaran "tant de temps per arribar a una conclusió definitiva" i ha instat a "totes les persones que puguin tenir coneixement de l'abús als menors" que "denunciïn aquests casos de forma immediata "i ha recordat que" l'Església ha enfortit les seves estructures per tal d'evitar aquests casos".

L'arquebisbe de Malta, Paul Cremona, ha expressat la seva voluntat de reunir-se amb les víctimes per demanar de nou "el seu perdó".

Els capellans Charles Pulis i Godwin Scerri han estat condemnats a cinc i sis anys de presó respectivament per haver comès abusos sexuals contra onze nois d'entre tretze i 16 anys en un orfenat catòlic de Malta en els anys 80.

La major fracció en el CNT libi exigeix ​​destituir diversos dels seus membres

La "Coalició febrer 17", la major fracció en el Consell Nacional de Transició libi (CNT) format pels opositors al règim de Muammar Gaddafi, va exigir destituir diversos membres claus del CNT, va comunicar avui el portal An-Nil: "Condemnem aquest fet criminal (assassinat de Yunis)... La 'Coalició febrer 17' exigeix ​​la destitució de l'encarregat d'assumptes internacionals del CNT, Ali al-Aisaui, que ha insistit en l'arrest de Yunis, el ministre de Defensa del CNT, Jalal Al-Dgheli, i el jutge Juma al-Obeidi, qui va ordenar interrogar Yunis", diu el comunicat.

Aquests membres, segons afirma la "Coalició", estan involucrats en el recent assassinat d'Abdul Fatah Yunis (foto), comandant de les forces monàrquiques líbies.

Exministre de Seguretat durant el règim de Gaddafi, Yunis es va passar al bàndol de l'oposició al febrer passat. Va ser assassinat a finals de juliol quan el portaven per interrogar a la seu del CNT. L'assassinat, els detalls encara es desconeixen, va provocar serioses discrepàncies i fins xocs armats entre les fraccions de l'oposició líbia.

La "Coalició", a més, demana realitzar una investigació "exhaustiva i independent" de la implicació d'aquestes persones en l'assassinat del comandant de les forces rebels líbies.

Die Welt denuncia l'extraterritorialitat del bloqueig contra Cuba d'EUA

El diari alemany Die Welt denuncia que les accions de PayPal i eBay contra comerciants a Alemanya que venen productes cubans a Internet "són grollerament il.legals". El diari critica les accions contra els propietaris alemanys d'un lloc web que ven havans cubans, qui van veure bloquejades les seves transaccions i van patir el tancament dels seus comptes en PayPal, empresa que va estendre les sancions nord-americanes contra Cuba al territori alemany. Foto: Notificació oficial que va enviar la companyia Pay Pal al Grup de Suport a Cuba a Irlanda.

La sucursal europea de PayPal, empresa encarregada de facilitar transaccions electròniques per Internet, va exigir a la signatura alemanya Rum & Co treure de la seva pàgina web havans, rom i altres productes provinents de l'illa caribenya.

El pretext per prendre aquesta decisió va ser el bloqueig que els EUA imposa a Cuba, que prohibeix a les companyies nord-americanes fer negocis amb l'Illa "Però no hi ha aquestes restriccions en contra d'empreses de la Unió Europea (UE) i eBay, amb seu a Califòrnia, ha permès abans que les transaccions relacionades amb Cuba siguin executades pels europeus ", segons Die Welt.

Thomas Altman, que ven els havans i roms cubans a través de la seva botiga d'Internet, va dir que "PayPal va tancar el seu compte pel que li és impossible vendre els seus productes".

Un portaveu de PayPal confirmar al rotatiu el tancament de la botiga d'Altman i el compte de diversos comerciants, afirmant que la seva actuació es deu al compliment de les polítiques de la seva empresa matriu als Estats Units.

Per la seva banda, l'advocat Lothar Farines va dir que "eBay està violant la legislació comunitària, sobretot la de la UE, en imposar extraterritorialment les regulacions del bloqueig".

Des d'Irlanda: El Bloqueig d'Obama

"El bloqueig econòmic, comercial i financer dels Estats Units contra Cuba persisteix i fins i tot s'intensifica sota l'actual presidència, en particular en les transaccions bancàries", afirma l'informe Central presentat per Raül Castro al recent Congrés del Partit Comunista de Cuba.

El que ve a continuació són dos fets més, d'una llarga llista, que reafirmen l'actualitat i veracitat de l'afirmació anterior. Primer va ser el Barclays Bank. El Cuba Support Group d'Irlanda (Grup de Suport a Cuba) va obrir un compte d'ajuda humanitària destinada al heroic treball que està realitzant el personal cubà a Haití, abans del terratrèmol.

El compte estava oberta a la ciutat de Dublin, i en assabentar-se, els Sindicats de Belfast al Nord d'Irlanda van decidir enviar un xec pel valor de 600 lliures esterlines a aquest fons. Quina sorpresa la que es van dur! Van rebre una notificació oficial del poderós Barclays Bank, on s'advertia que en ser destinació final de la transferència un compte bancari d'un grup vinculat amb Cuba, no podia efectuar aquesta transferència a causa del "Acta de Comerç amb l'Enemic", que va ser aprovada durant la Primera Guerra Mundial.

No era del tot absurd el que passava, ja que l'agost del 2010 el Barclays Bank es va veure obligat a pagar una multa de 289 milones de dòlars a la OFAC, del govern dels EUA., Per haver violat l'esmentada "Acta de Comerç amb l'Enemic ", en haver realitzat operacions vinculades amb Cuba.

Després va ser la famosa Pay Pal d'eBay, signatura electrònica que realitza transferències via Internet d'un compte a una altra o transferències bancàries en sentit general. El Cuba Support Group d'Irlanda va decidir continuar ajudant la tasca del personal cubà a Haití, en aquesta ocasió després del devastador terratrèmol que va passar en aquesta nació.

Ells van decidir enviar els diners recaptats a un compte que va obrir la Missió Cubana i que en el seu nom té les paraules "Cuba" i "Terratrèmol". Recórrer a la transferència a través de la companyia Pay Pal i quan pensaven que havien enviat la donació a la Missió Cubana a Haití, van rebre la següent notificació de la companyia nord-americana:

"Pay Pal estaria cometent una violació de la llei sota l'Acta de Comerç amb l'Enemic, si facilitar-vos una transacció els fons beneficiïn a Cuba ... i estaríem subjectes a sancions d'acord amb el definit per la OFAC".

Així que aquí tenen: més sancions extraterritorials, en transaccions bancàries i en plena Administració Obama. Ni tan sols es perquè alguna cosa arribi a Cuba, sinó per impedir l'ajuda humanitària a Haití.

¿Serà aquesta la modalitat del Bloqueig d'Obama?