La crisi grega arrossega l'euro i separa l'UE

Els mercats financers han mostrat la seva desconfiança (Euro: 1,3381$) davant la cimera dels líders de l'UE del 25 i 26 de març. Si el tema grec havia quedat exclòs de l'agenda, davant l'oposició d'Alemanya, altres països pressionen per un acord d'ajuda a Atenes: "Intentem trobar un acord abans la cimera", va dir un portaveu del president de la UE, Herman van Rompuy, en una trobada previa, com han demanat el president francès, Nicolas Sarkozy i José Luis Rodríguez Zapatero.

La possible intervenció del Fons Monetari Internacional (FMI) en un pla de rescat per aturar la crisi grega arrossega l'euro a mínims (1,3381$) enfront de les principals divises, i enfronta a l'U.E.

L'euro ha trencat la barrera dels 1,34 $ per unitat (1,3381) aquest dimecres, el nivell més baix des de maig de 2009, mentre que en el seu canvi enfront del franc suís ha marcat un mínim històric, al cotitzar a 1,4233 francs, el que podria forçar una intervenció del Banc Nacional de Suïssa per frenar la fortalesa de la seva moneda. També els metalls preciosos han perdut en la seva cotització.

FMI: senyal de debilitat

Alguns líders europeus pressionen a favor de la solidaritat amb Grècia, però la cancellera alemanya, Angela Merkel, demana que en tot cas, sigui el Fons Monetari Internacional (FMI) el que assumeixi el rescat i exigeix al mateix temps que s'endureixi el Pacte d'Estabilitat i de Creixement de la UE. França ha senyalitzat donar suport a la proposta alemanya. En els mercats de divises aquesta solució és interpretada com una debilitat de la política europea.

Les estrictes condicions imposades per Alemanya fan difícil que els líders de la Unió Europea arribin a un acord. "Sembla que l'eurozona no pot resoldre els seus problemes per si sola, per això recorre a l'FMI", va dir Tsutomu Soma, corredor de divises del grup japonès okasan Securities al diari Financial Times Deutschland.

Es parla d'un possible acord de la UE, que comprendria un pla amb préstecs bilaterals coordinats dels països de l'eurozona, en funció del seu PIB, i una contribució de l'FMI. La caiguda de l'euro passa enmig d'un acalorat debat polític a la Unió Europea al voltant del rescat d'Atenes.

Expulsió de la zona euro

Durant una intervenció davant el Parlament alemany, Merkel va proposar crear els mecanismes per tal que sigui possible expulsar de la zona euro als països que incompleixin amb les condicions necessàries, cosa que ha atiat la controvèrsia. "En el futur necessitem un text en el tractat (de Maastricht) que faci possible, com a últim recurs, excloure a un país de la zona euro si incompleix les condicions repetidament durant un llarg període", va dir Merkel.

El president del Banc Central Europeu, el francès Jean Claude Trichet, va qualificar d'absurda la proposta. "Una expulsió és jurídicament impossible, a més compartim un destí comú", va dir Trichet. També el cap de l'Euro Grup, el primer ministre luxemburguès, Jean Claude Juncker, es va oposar a Merkel assenyalant que si existís la possibilitat d'expulsió de l'eurozona, l'euro es convertiria en pilota de joc dels mercats financers.

El vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, va qualificar la situació com "un debat penós", però va advertir durant la presentació del llibre L'euro al rescat d'Europa, que l'excés d'endeutament públic dels estats de la zona euro trigarà 10 anys a absorbir-se i va exigir mecanismes per reduir-lo.

Suport a Merkel

A Alemanya on la població es mostra hostil a ajudar a Grècia, tant el ministre de l'Exterior, Guido Westerwelle (destacat neocon), com el d'Economia, Rainer Brüdele, es van pronunciar en contra d'atorgar ajuts alemanyes a Atenes. "Seria un senyal equivocada, sentaria un precedent per a altres membres de la UE", va dir Brüdele.

El polític liberal (que representa a la plutocràcia alemanya), va afegir que tots els països han de fer la seva pròpia tasca, i que el mateix Govern grec afirma que no necessita ajuda i que pot enfrontar la crisi amb els seus propis recursos. Brüdele va emfatitzar que el contribuent alemany no pot pagar pels excessos que cometin altres Estats.

Brüdelle obvia les conseqüències que el conflicte de Iugoslàvia, tant a Macedònia com Albània i Kosovo, encara xamuscant, han tingut i tenen sobre Grècia: Haver perdut un tràfic de mercaderies i turistes -procedents de la RFA o d'Àustria- que ara utilitzen els ports de Croàcia i Bòsnia, com des de Bismark i el kaiser Wilhelm -o el III Reich dels Krupp i els pares i avis de la CDU de Merkel i els seus aliats de govern- havien desitjat. I unes fronteres molt perilloses on abans sols hi havia contraban.

Sense parlar de les promeses d'igualtat amb la RDA que s'han convertit en abandó i desindustrialització de l'Alemanya Oriental, però ara silenciada pels mitjans perque ja és lliure i capitalista! Això sí, les contes de Lichstentein, les de Suïssa i les del seu fadrí, Helmut Kohl, dormen a la boira dels Nibelüngen.

En tot cas un euro a la baixa és una circumstància que beneficia exclusivament l'economia alemanya, ja que està orientada a l'exportació. En termes relatius Alemanya és el major exportador del món i l'exportació de productes és la seva principal arma per sortir de la crisi. Així, el model democràtic europeu alemà es resumeix en l'expressió barroca de Góngora: "Ándeme yo caliente...!"

La crisis griega arrastra al euro y divide a la UE

La posible intervención del Fondo Monetario Internacional (FMI) en un plan de rescate para atajar la crisis griega arrastra al euro a mínimos históricos frente a las principales divisas, y enfrenta a la Unión Europea.

Los mercados financieros mostraron su desconfianza este miércoles ante la cumbre de los líderes de la Unión Europea (UE) que se reúnen el 25 y 26 de marzo. Aunque el tema griego había quedado excluido de la agenda ante la oposición de Alemania, otros países presionan para encontrar un acuerdo de ayuda a Atenas. "Tratamos de encontrar un acuerdo antes de la cumbre", dijo un portavoz del presidente de la UE, Herman van Rompuy, para ello habrá un encuentro previo, como han solicitado el presidente francés, Nicolás Sarkozy y su homólogo español, José Luis Rodríguez Zapatero.

El euro rompió la barrera de los 1,34 dólares por unidad (1,3381) este miércoles, el nivel más bajo desde mayo de 2009, mientras que en su cambio frente al franco suizo marcó un mínimo histórico al cotizarse en 1,4233 francos, lo que podría forzar una intervención del Banco Nacional de Suiza para frenar la fortaleza de su moneda. También los metales preciosos perdieron en su cotización.

Leer más en enlace:

Uruguai: Contra la Llei de Caducitat

La senadora Lucía Topolansky, dona del president uruguaià José Mujica, es va mostrar oberta a acompanyar un projecte de derogació de la Llei de Caducitat, que va amnistiar repressors de la dictadura (1973-85). Va condicionar el suport a l'aparició de nous errors de la Justícia sobre la inconstitucionalitat de la norma, novament en el centre del debat, després de la recent presentació d'un projecte de derogació del diputat José Carlos Cardoso, del opositor Partit Nacional: "No és bo tenir, en el paquet legislatiu, lleis inconstitucionals. És més aviat horrible", va dir Topolansky, del governamental Front Ampli.

"Ara és el moment (de derogar la llei, ndr). M'agradaria que es seguissin presentant tots els expedients i que la Suprema Cort de Justícia seguís fallant sobre la major quantitat possible.

Si en tots els casos ens diu que no és constitucional, davant d'aquesta evidència al Parlament no li quedaria una altra alternativa que eliminar-la del paquet de lleis", va afegir.

Aprovada el 1986 durant el primer democràtic govern de Juliol Sanguinetti, la Llei de Caducitat va ser ratificada per dos referèndums, l'abril del 1989 i el 25 d'octubre del 2009.

També anomenada de "impunitat", la llei va amnistiar, llevat d'excepcions, a policies i militars acusats de violar els drets humans durant el règim militar.

L'anterior govern de Tabaré Vázquez, el primer de l'aliança d'esquerra, va donar una nova interpretació i excloure de l'esmentada llei alguns casos emblemàtics i altres vinculats a robatori de nens i delictes econòmics, cosa que va possibilitar l'empresonament d'ex repressors, entre ells l' exdictador Gregorio Álvarez.

En l'actual debat sectors de la coalició d'esquerra es mostren més proclius a l'anul·lació que a la derogació, a causa dels efectes jurídics de les dues opcions.

Paral.lelament, Topolansky va destacar la trobada que mantinguda la setmana passada per Mujica amb representants de les forces armades, inclosos els tres caps militars: "El president és el comandant en cap i és un gest nou que es reuneixi amb tots, des sergents fins generals. Crec que va valer la pena aquesta reunió i és el principi de coses que poden ser noves. La relació amb les Forces Armades és una cosa que a qualsevol president li ha d'importar", va dir Topolansky.

Mujica, ex guerriller tupamaro empresonat en brutals condicions durant la dictadura, va assumir l'Executiu el primer de març.

La senadora Lucía Topolansky, esposa del presidente José Mujica, se mostró abierta a acompañar un proyecto de derogación de la Ley de Caducidad, que amnistió a represores de la dictadura (1973-85).

Topolansky condicionó el respaldo a la aparición de nuevos fallos de la Justicia sobre la inconstitucionalidad de la norma, nuevamente en el centro del debate tras la reciente presentación de un proyecto de derogación del diputado del opositor Partido Nacional José Carlos Cardoso.

“No es bueno tener en el paquete legislativo leyes inconstitucionales. Es más bien horrible”, dijo Topolansky, del gubernamental Frente Amplio.

Para leer más ir a enlace:

El Chupacabra s'instal·la a Ucraïna?

Els veïns del districte de Mukachevo a la província de Transcarpacia (Ucraïna), es queixen que els seus animals domèstics pateixen atacs d'un Chupacabra. Els vilatans afirmen que el Chupacabra -mític gos vampir l'existència del qual no ha estat provada encara- va matar a diverses desenes de conills de corral, mossegant el coll i xuclant la sang dels animals.

Un veí va comentar als periodistes que era un animal de la mida d'un gos amb una peluda cua. Alguns ho han vist assegut en els arbres i en les tanques.

Aquesta no és la primera notícia sobre les "malifetes" d'un Chupacabra en les aldees ucraïneses. A mitjans de març, una veïna de la província de Rovno va declarar haver estat atacada per una criatura desconeguda amb cap allargat: "Tenia l'estatura d'una persona adulta i es desplaçava en dues potes".

Els habitants de la província de Rovno ja havien denunciat que algú matava a la nit als seus conills de corral. La policia va fer una batuda però no va aconseguir cap resultat.

Les primeres llegendes sobre el Chupacabra van aparèixer en els països llatinoamericans. El 2004 un habitant de Texas va matar, segons li va semblar, a un Chupacabra. Però va resultar ser un coiot malalt.

Los habitantes de Transcarpacia se quejan del chupacabras
Los vecinos del distrito de Mukachevo en la provincia de Transcarpacia (Ucrania), se quejan de que sus animales domésticos sufren ataques de un chupacabras.

Los lugareños afirman que el chupacabras -mítico perro vampiro cuya existencia no ha sido probada aún- mató a varias decenas de conejos de corral mordiéndoles en el cuello y chupando la sangre.

Un vecino comentó a periodistas que era un animal del tamaño de un perro con un velloso rabo. Algunos lo han visto sentado en los árboles y en las cercas.

Esta no es la primera noticia sobre las "fechorías" de un chupacabras en las aldeas ucranianas. A mediados de marzo, una vecina de la provincia de Rovno declaró que fue atacada por una criatura desconocida con cabeza alargada. Tenía la estatura de una persona adulta y se desplazaba en dos patas.

Los habitantes de la provincia de Rovno ya habían denunciado que alguien mataba por las noches a sus conejos de corral. La policía hizo una redada pero no consiguió resultado alguno.

Las primeras leyendas sobre el chupacabras aparecieron en los países latinoamericanos. En 2004 un habitante de Texas mató, según le pareció, a un chupacabras. Pero resultó ser un coyote enfermo.

Els Bin Laden cerquen refugi

Omar Bin Laden, quart fill d'Osama Bin Laden, el "terrorista més buscat del món" ha demanat a les autoritats de Qatar, Emirats Àrabs Units i Oman, acollir als seus familiars residents a l'Iran, ha informat el diari àrab "Ash-Shark al-Ausat". En un missatge enviat al rotatiu, Omar, de 29 anys i resident a Qatar, va recordar que des de 2001 més de 20 parents de Osama Bin Laden viuen sota arrest domiciliari a l'Iran i "requereixen de la generositat dels països àrabs del Golf Pèrsic".

Omar Bin Laden confia que l'Aràbia Saudita podria concedir la ciutadania als seus familiars, després d'anular la seu pare el 2001.

Per la seva banda, l'esposa d'Omar, Zina Bin Laden, va afegir que els parents del terrorista més buscat arribar a l'Iran després de la caiguda del règim talibà. A la República Islàmica, els Bin Laden van ingressar al país amb passaports del Sudan amb noms ficticis i van ser posats sota arrest domiciliari i estan privats de comunicació amb el món exterior.

No obstant això, Zina Bin Laden va precisar que les autoritats iranianes en qualsevol moment poden autoritzar la sortida del país de la família de Bin Laden si algun país accepta rebre'ls.

El desembre de 2009, l'Iran va permetre la sortida del país del fill menor del famós terrorista, Bakr Bin Laden, que va viatjar cap a Damasc. La setmana passada una altra filla de Bin laden, Iman, va seguir els passos del seu germà i, després de rebre la respectiva autorització, va abandonar Teheran amb destinació a Síria.

Hijo de Bin Laden pide países árabes acoger a sus familiares residentes en Irán

Omar Bin Laden, cuarto hijo de Osama Bin Laden ell terrorista más buscado del mundo pidió a las autoridades de Qatar, Emiratos Árabes Unidos y Omán, acoger a sus familiares residentes en Irán, informó hoy el diario árabe "Ash-Shark al-Ausat". En un mensaje enviado al rotativo, Omar, de 29 años y residente en Qatar, recordó que desde 2001 más de 20 parientes de Osama Bin Laden viven bajo arresto domiciliario en Irán y "requieren de la generosidad de los países árabes del Golfo Pérsico".
Omar Bin Laden confía en que Arabia Saudí podría conceder la ciudadanía a sus familiares, después de anular la su padre en 2001.

Leer más en enlace:

Les ONGs contra Lobo a la VI Cimera

Sr José Luis Rodríguez Zapatero: Les xarxes internacionals de societat civil, de cooperació i de drets humans sotasignants, volem expressar la nostra preocupació per la invitació que el seu govern ha fet el senyor Porfilio Lobo Sosa a participar en la VI Cimera de Caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea, Amèrica Llatina i el Carib que tindrà lloc a Madrid el pròxim mes de maig.

Com ho hem manifestat en reiterades ocasions, creiem que el traspàs de poder al senyor Porfilio Lobo Sosa no va solucionar el profund conflicte democràtic que afronta el govern d'Hondures des de la perpetració del cop d'estat el 28 de juny del 2009. El reconeixement ràpid del govern d'Hondures per part de la comunitat internacional, és un pèssim precedent per a Llatinoamèrica -regió que celebra dos segles d'independència, de construcció de democràcia- i que creia ja superat els fantasmes dels cops d'Estat.

Per tant recordem que:
1) El senyor Lobo Sosa, va ser electe en un procés electoral no reconegut per la comunitat internacional i viciat per la militarització del país, les limitacions a les llibertats fonamentals i sota la perpetració del crim de persecució política des del cop d'Estat mateix.

El senyor Lobo Sosa no solament no va condemnar el cop d'Estat sinó que, com a president del seu partit polític, no va impedir que aquest el recolza; tampoc havent estat electe President va contribuir per al restabliment previ de la democràcia i el compliment de l'Acord Guaymuras-Sant Josep.

Per llegir la resta: http://www.cifca.org/

Curto del PPC: Mayor Oreja al psiquiatra!

Josep Curto, exportaveu del PPC i actualment exmilitant de la formació conservadora, ha afirmat que l'exministre de l'Interior i actual eurodiputat popular Jaime Mayor Oreja té "desequilibrades les facultats mentals", en dir que ETA i José Luis Rodríguez Zapatero continuen negociant i s'ajuden mútuament. En declaracions a Com Ràdio i segons un comunicat d'aquesta emissora, Curto ha valorat així que Mayor Oreja digués que té la certesa que el Govern espanyol està negociant amb ETA i que aquesta va a ajudar Zapatero a guanyar les generals perquè no són adversaris, sinó aliats potencials, i els dos busquen una "Espanya afeblida".

Curto, que va ser diputat al Parlament durant quatre legislatures, creu que "només amb un desequilibri d'aquesta naturalesa (mental) es pot dir una barbaritat, una ximpleria tan gran com la que ha dit. És el típic cas que si visita el psiquiatra, li desequilibrarà el pressupost i la seva economia". "Si està bé i sap el que ha dit, més raó per inhabilitar-lo perquè és conscient, i si està malament, també", ha apuntat Curto.

CCOO: Pla d'Igualtat al Deutsche Bank

Ahir, després d'un llarg procés de negociació, es signà el Pla d'Igualtat per al Deutsche Bank. A l'acte, a més de l'equip de negociació de la Secció Sindical de Comfia Deutsche Bank, van assistir el Secretari General i la Secretaria de la Dona de COMFIA CCOO. Per part del Banc van ratificar la signatura el Conseller Delegat i el Director General de RRHH.

L'acord assolit té un fort compromís institucional al donar suport al Comitè Executiu de l'Entitat les mesures consensuades i assumir la responsabilitat de la seva aplicació. Hi ha hagut també un consens important en referència als indicadors a analitzar amb la finalitat d'impulsar, amb accions concretes, les mesures correctores per eliminar les situacions de desigualtat detectades.

El Pla consta de mesures positives directes en contractació, política salarial, formació, promoció, conciliació de la vida familiar i laboral. Entre elles cal destacar l'objectiu que cap gènere superi el 57% de la plantilla, garanties de no discriminació en el bonus per causa de la maternitat, potenciació de la formació en línia, vigilància que en els ascensos discrecionals cap mena superi el 54 %, etc.

Es dota també d'un protocol d'actuació contra l'assetjament moral, sexual o per raó de sexe que estableix, amb les degudes garanties, l'actuació de l'Empresa i la vigilància des de la Comissió d'Igualtat.
Per llegir l'acord complet:
http://deutschebank.comfia.net/igualdad/PLAN_DE_IGUALDAD_Deutsche_Bank_SAE_web.pdf

Firmado el Plan de Igualdad en Deutsche Bank

Ayer, después de un largo proceso de negociación, se firmó el Plan de Igualdad para Deutsche Bank. Al acto, además del equipo de negociación de la Sección Sindical de Comfia Deutsche Bank, asistieron el Secretario General y la Secretaria de la Mujer de COMFIA CCOO. Por parte del Banco refrendaron la firma el Consejero Delegado y el Director General de RRHH.

El acuerdo alcanzado tiene un fuerte compromiso institucional al apoyar el Comité Ejecutivo de la Entidad las medidas consensuadas y asumir la responsabilidad de su aplicación. Ha habido también un consenso importante en referencia a los indicadores a analizar con la finalidad de impulsar, con acciones concretas, las medidas correctoras para eliminar las situaciones de desigualdad detectadas.

El Plan consta de medidas positivas directas en contratación, política salarial, formación, promoción, conciliación de la vida familiar y laboral. Entre ellas cabe destacar el objetivo de que ningún género supere el 57% de la plantilla, garantías de no discriminación en el bonus por causa de la maternidad, potenciación de la formación on line, vigilancia de que en los ascensos discrecionales ningún género supere el 54%, etc.

Se dota también de un protocolo de actuación contra el acoso moral, sexual o por razón de sexo que establece, con las debidas garantías, la actuación de la Empresa y la vigilancia desde la Comisión de Igualdad.

Sindicats de PRISA temen el Fons Liberty

Els Comitès d'Empresa del Grup PRISA -Unión Radio (SER), Santillana, Sogecable, Ítaca, Cinco Días, As, El País, Box Publicitat, ASIP, Pressprint, Prisacom, Progressa, Cats i GDM-, han fet públic un comunicat en que mostren la seva preocupació per l'entrada en l'accionariat de PRISA del fons d'inversió Liberty, i demanen una reunió amb els responsables de les dues empreses per conèixer els seus plans.

"Serà interessant entendre com un fons especulatiu compra més de la meitat d'una empresa, amb forts deutes, i al mateix temps es manté al marge de la gestió; així com conèixer les condicions exigides pels bancs creditors. Pecariem d'ingenus i irresponsables si esperéssim que les previsions financeres dels nous inversors comportin més llocs de treball i un augment en la qualitat de l'ocupació", assenyalen.

Los Comités de Empresa del Grupo PRISA - Unión Radio (SER), Santillana, Sogecable, Ítaca, Cinco Días, As, El País, Box Publicidad, ASIP, Pressprint, Prisacom, Progresa, Catsa y GDM - han hecho público un comunicado en el que muestran su preocupación por la entrada en el accionariado de PRISA del fondo de inversión Liberty y demandan una reunión con los responsables de ambas empresas para conocer sus planes.

"Será interesante entender cómo un fondo especulativo compra más de la mitad de una empresa con fuertes deudas y al tiempo se mantiene al margen de la gestión, así como conocer las condiciones exigidas por los bancos acreedores. Pecaríamos de ingenuos e irresponsables si esperásemos que las previsiones financieras de los nuevos inversores conlleven más puestos de trabajo y un aumento en la calidad del empleo", señalan.
Para ver el comunicado ir a enlace de Confia CCOO.

Nuet: El PP derrotat en l'atac contra Cuba

El senador d'IU (per EUiA), Joan Josep Nuet, adscrit al Grup Parlamentari de l'Entesa Catalana, ha valorat positivament la derrota per 127 vots contra 121 de la Moció del Partit Popular al senat, que pretenia instrumentalitzar la mort d'Orlando Zapata. Segons Nuet: "L'extremisme del PP espanta fins i tot a la dreta, al desentendre's dels drets humans i intentar una posició de revenja amb el poble i Govern Cubà, igual que el desgast a qualsevol preu del Govern espanyol". Foto: Concentració a Madrid per Cuba.

"El PP s'ha quedat sol a la cambra i en cap moment ha intentat fer un debat objectiu sobre la situació a Cuba i les greus a conseqüència del bloqueig que sobre l'illa perpetren els Estats Units".

"Ha quedat clar també que hi ha una posició majoritària de suport a la modificació de la posició comuna de la UE amb Cuba i que el diàleg és l'únic instrument possible per avaluar les decisions sobiranes que pren el poble cubà sobre el seu autogovern".

Polònia: Troben documents sobre Mengele

Nombrosos documents del metge nazi Josef Mengele i del personal mèdic de les SS van ser trobats per un historiador aficionat a prop del camp de concentració d'Auschwitz. A l'imatge de 1944 es veuen alts jerarques nazis; d'esquerra a dreta, Richard Baer, comandant d'Auschwitz, i Josef Mengele; amagat, el comandant de Birkenau, Josef Kramer, i al davant a la dreta qui va ser comandant d'Auschwitz, Rudolf Hoess. No se sap la identitat de l'home a la extrema dreta.

Els documents van ser lliurats al Museu d'Auschwitz el diumenge passat després que un historiador convencés al seu propietari que els lliurés per al seu estudi. El conjunt de papers havia estat trobat fa 15 anys en un àtic durant els treballs de restauració d'una casa a la ciutat de Oswiecim, al sud de Polònia.

Entre els papers hi ha testimonis sobre l'anomenat Àngel de la Mort, com va ser anomenat el metge nazi Josef Mengele, que va arribar una trista fama pels seus inhumans experiments amb bessons i centenars de milers de presoners en el camp de concentració on es calcula que van ser assassinades més d'un milió de persones, la majoria jueus.

"Es tracta d'un important descobriment ja que proporciona informació sobre la manera de treballar de criminals nazis d'alt calibre com Josef Mengele, famós pels seus espantosos experiments", va afirmar Adam Cyra, investigador del Museu d'Auschwitz.

Pretensió erudita

El nom de Mengele es troba en dos vals per racions de menjar dels presoners, en què apareix escrit a mà equivocadament, Dr Josef Mergerle. "Donem per explicat que es tracta del mateix Mengele", va dir Cyra.

A principis d'any va ser subhastat a Connecticut, Estats Units, el diari del metge que va arribar el 1943 a Auschwitz per fer-se càrrec de les seleccions de presoners. En ell es llegeixen les seves observacions escrites a mà sobre les habilitats dels diferents pobles. Segons ell mentre que Alemanya és líder en lírica i filosofia, Anglaterra és millor en dramatúrgia, organització i ciències naturals. França i Rússia, destaquen en narrativa. "Té alguna cosa de fantasmagòric la pretensió erudita d'un home les activitats assassines van estar justificades per un suposat interès científic", escriu el diari Frankfurter Allgemeine.

Mengele decidia sobre la vida i la mort dels centenars de presoners que arribaven provinents de tot Europa. Les seves víctimes van ser sobretot nens, entre ells, Eva Moses Kor, que va arribar a Auschwitz el 1944 juntament amb els seus pares i la seva germana Miriam. Moses Kor va explicar la seva història al Sueddeutsche Zeitung. Són bessones?, Va preguntar un oficial a la seva mare. Les nenes van ser lliurades a un assistent de Mengele mentre que la mare va ser enviada a les cambres de gas.

117 membres de la família de Moses Kor van ser assassinats pels nazis, ella i la seva germana, que va morir a Israel el 1993, van ser les úniques que van sobreviure als experiments. Mengele injectava a la nena de deu anys bacteris i virus que feien que se li inflaven els membres, que li provocaven vòmits i febre fins que perdia el sentit. "No volia morir perquè llavors matarien Miriam amb una injecció al cor, ja que el que volia Mengele era comparar els cossos morts dels bessons", relata. D'uns 1.500 parells de bessons torturats amb els experiments pseudocientífics, només 200 van sobreviure.

Els documents trobats a Polònia comprenen uns 280 papers d'alt valor històric amb informació sobre el personal mèdic que va participar en els experiments, així com en les seleccions dels presoners que serien assassinats en les cambres de gas. Entre els papers es troba informació sobre els farmacèutics Adolf Krome i Victor Capesius. Krome va morir al camp de concentració d'una fallada al cor, segons la seva acta de defunció datada el 18 de febrer de 1944. El seu successor, Victor Capesius, va seguir en el càrrec fins l'avenç dels russos en 1945.

En el camp de concentració d'Auschwitz els nazis van matar més de 1,1 milions de persones fins a la fi de la guerra el 1945.

Hallan en Polonia documentos sobre Josef Mengele

Numerosos documentos del médico nazi Josef Mengele y del personal médico de las SS fueron hallados por un historiador aficionado cerca del campo de concentración de Auschwitz.

Imagen de 1944 en donde se ven a altos jerarcas nazis, de izquierda a derecha, Richard Baer, comandante de Auschwitz, Josef Mengele, escondido el comandante de Birkenau, Josef Kramer, y al frente a la derecha quien fuera comandante de Auschwitz, Rudolf Hoess. No se sabe la identidad del hombre a la derecha extrema.

Los documentos fueron entregados al Museo de Auschwitz el domingo pasado después de que un historiador convenciera a su propietario a que los entregara para su estudio. El conjunto de papeles había sido encontrado hace 15 años en un ático durante los trabajos de restauración de una casa en la ciudad de Oswiecim, en el sur de Polonia.

Entre los papeles se encuentran testimonios sobre el llamado Ángel de la Muerte, como fue apodado el médico nazi Josef Mengele, que alcanzó una triste fama por sus inhumanos experimentos con gemelos y cientos de miles de prisioneros en el campo de concentración en donde se estima que fueron asesinadas más de un millón de personas, la mayoría judíos.

"Se trata de un importante descubrimiento ya que proporciona información sobre la manera de trabajar de criminales nazis de alto calibre como Josef Mengele, famoso por sus espantosos experimentos", afirmó Adam Cyra, investigador del Museo de Auschwitz.

Pretensión erudita

El nombre de Mengele se encuentra en dos vales para raciones de comida de los prisioneros, en el que aparece escrito a mano equivocadamente, Dr. Josef Mergerle. "Damos por contado de que se trata del mismo Mengele", dijo Cyra.

A principios de año fue subastado en Connecticut, Estados Unidos, el diario del médico que llegó en 1943 a Auschwitz para hacerse cargo de las selecciones de prisioneros. En él se leen sus observaciones escritas a mano sobre las habilidades de los distintos pueblos. Según él mientras que Alemania es líder en lírica y filosofía, Inglaterra es mejor en dramaturgia, organización y ciencias naturales. Francia y Rusia, destacan en narrativa. "Tiene algo de fantasmagórico la pretensión erudita de un hombre cuyas actividades asesinas estuvieron justificadas por un supuesto interés científico", escribe el diario Frankfurter Allgemeine.

Mengele decidía sobre la vida y la muerte de los centenares de prisioneros que llegaban provenientes de toda Europa. Sus víctimas fueron sobre todo niños, entre ellos, Eva Moses Kor, que llegó a Auschwitz en 1944 junto con sus padres y su hermana Miriam. Moses Kor contó su historia al Sueddeutsche Zeitung. ¿Son gemelas?, preguntó un oficial a su madre. Las niñas fueron entregadas a un asistente de Mengele mientras que la madre fue enviada a las cámaras de gas.

117 miembros de la familia de Moses Kor fueron asesinados por los nazis, ella y su hermana, que murió en Israel en 1993, fueron las únicas que sobrevivieron a los experimentos. Mengele inyectaba a la niña de diez años bacterias y virus que hacían que se le hincharan los miembros, que le provocaban vómito y fiebre hasta que perdía el sentido. "No quería morir porque entonces matarían a Miriam con una inyección en el corazón, pues lo que quería Mengele era comparar los cuerpos muertos de los gemelos", relata. De unos 1.500 pares de gemelos torturados con los experimentos pseudocientíficos, sólo 200 sobrevivieron.

Los documentos hallados en Polonia comprenden unos 280 papeles de alto valor histórico con información sobre el personal médico que participó en los experimentos, así como en las selecciones de los prisioneros que serían asesinados en las cámaras de gas. Entre los papeles se encuentra información sobre los farmacéuticos Adolf Krömer y Victor Capesius. Krömer murió en el campo de concentración de un fallo al corazón, según su acta de defunción fechada el 18 de febrero de 1944. Su sucesor, Victor Capesius, siguió en el cargo hasta el avance de los rusos en 1945.

En el campo de concentración de Auschwitz los nazis mataron a más de 1,1 millones de personas hasta el fin de la guerra en 1945.

Matemàtic rus Perelman no vol 1 milió de $

El matemàtic rus Grigori Perelman va explicar als periodistes britànics per què no vol rebre el premi d'un milió de dòlars que li va adjudicar l'Institut Clay dels EUA, per haver resolt l'anomenada Conjectura de Poincaré, va escriure avui la premsa. Perelman no va convidar a entrar al seu apartament als reporters. Des de darrere de la porta tancada, els va explicar que: "Ho té tot i no necessita diners". Segons els seus veïns el savi viu, amb sa mare, a la més completa misèria.

Grigori, de 44 anys, viu amb la seva mare en un apartament diminut situat en un barri perifèric de Sant Petersburg, en la més pura misèria, segons els seus veïns.

A finals de 2005, el científic va abandonar per la seva pròpia voluntat l'Institut de Matemàtiques Steklov on va treballar, i des d'aleshores es guanya la vida donant classes particulars. Una altra font dels ingressos de la família és la miserable pensió que rep la mare.

El Premi del Mil.lenni, instituït per la Fundació Clay, és el segon guardó a la resolució de la Conjectura de Poincaré que rebutja Perelman. La demostració d'aquesta hipòtesi va portar més de 100 anys als matemàtics del món.

Perelman va publicar la seva en 2002. Al cap de quatre anys, el Congrés Internacional de Matemàtiques de Madrid li va adjudicar el Premi Fields (equivalent al Premi Nobel de les Matemàtiques), dotat d'una medalla i 10 mil dòlars. En aquella ocasió Perelman no va voler ni rebre la medalla, va dir que no li interessaven els diners i que no volia que el miressin com un animal del zoològic.

La Conjectura de Poincaré és un dels set enigmes per la resolució del qual l'Institut Clay adjudica el Premi del Mil.lenni. La llista d'aquests enigmes va ser aprovada el 2000. La hipòtesi que va demostrar Perelman va ser formulada pel cèlebre matemàtic francès Henri Poincaré el 1904.

Matemático ruso Perelman se niega a recibir 1 millón de dólares
El matemático ruso Grigori Perelman explicó a los periodistas británicos por qué no quiere recibir el premio de millón de dólares que le adjudicó el Instituto Clay de EEUU por haber resuelto la llamada Conjetura de Poincaré, escribió hoy la prensa.

Perelman no invitó a entrar en su apartamento a los reporteros. Al estar detrás de la puerta cerrada, les explicó que lo tiene todo y no necesita dinero.

Grigori, de 44 años, vive con su madre en un apartamento diminuto ubicado en un barrio periférico de San Petersburgo, en la más pura miseria, según sus vecinos.

A finales de 2005, el científico abandonó por su propia voluntad el Instituto de Matemáticas Steklov donde trabajó, y desde entonces se gana la vida dando clases particulares. Otra fuente de los ingresos de la familia es la mísera pensión que recibe la madre.

El Premio del Milenio instituido por la Fundación Clay es el segundo galardón a la resolución de la Conjetura de Poincaré que rechaza Perelman. La demostración de esa hipótesis llevó más de 100 años a los matemáticos del mundo.

Perelman publicó la suya en 2002. Al cabo de cuatro años, el Congreso Internacional de Matemáticas de Madrid le adjudicó el Premio Fields (equivalente al Premio Nobel de las Matemáticas), dotado de una medalla y 10 mil dólares. En aquella ocasión Perelman no quiso ni recibir la medalla, dijo que no le interesaba el dinero y que no quería que lo miraran como a un animal en el zoológico.

La Conjetura de Poincaré es uno de los siete enigmas por cuya resolución el Instituto Clay adjudica el Premio del Milenio. La lista de dichos enigmas fue aprobada en 2000. La hipótesis que demostró Perelman fue formulada por el célebre matemático francés Henri Poincaré en 1904.

Alemanya contra Europa?

El Govern alemany és blanc de pressions des de diferents fronts per refusar-se a deliberar sobre el "pla d'emergència" econòmic a benefici de Grècia, i l'euro pateix en el marc d'aquest impasse. El Govern de Merkel rebutja la crida de Barroso a decidir sobre la matèria aquesta mateixa setmana.
L'unificada Alemanya, a costa de la resta d'Europa incluit el conflicte iugoslau que va provocar per disposar de Croàcia, ara es mira el melic i mostra l'insolidaritat amb els socis més febles. Impresentable!

La negativa d'Alemanya a debatre sobre la creació d'un sistema d'auxili financer per al Govern d'Atenes en la reunió de caps d'Estat i de Govern de la Unió Europea (UE), pautada per als dies 25 i 26 de març, ha convertit l'estament germànic en blanc de pressions exercides pel president de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, i pels ministres d'Exteriors de França, Itàlia, Espanya, Àustria i Luxemburg.

Aquest cap de setmana, Barroso va instar que es prengui una decisió sobre el "pla d'emergència" econòmic a benefici de Grècia abans de la cimera europea que comença aquest dijous (25.3.2010), recalcant la seva importància en el cas que el país mediterrani no pugui suportar per si sol la pressió dels mercats financers. Però Barroso va acabar topant amb el ferm "no" d'Alemanya a primera hora d'aquest dilluns (22.3.2010).

"Grècia no ha demanat diners"

"En aquest moment no veiem cap necessitat de deliberar sobre cap possibilitat de cara a prendre una decisió final", va declarar el ministre d'Exteriors alemany, Guido Westerwelle, en ser consultat a Brussel sobre la matèria. "Fins ara, Grècia no ha demanat diners i, per això, no hi ha necessitat de prendre cap decisió sobre això", va afegir, donant suport les declaracions de la cancellera alemanya, Angela Merkel. El primer ministre de Grècia, Giorgos Papandreou, va insistir en hores de diumenge (21.3.2010) en què el seu país no necessitava suport financer extern.

Westerwelle sent la pressió dels seus homòlegs europeus i Merkel, la de Barroso.
Ulrich Wilhelm, portaveu del Govern alemany, va deixar saber aquest dilluns que Merkel no veia cap canvi en la premissa segons la qual els països socis només se'ls ha d'ajudar en cas d'extrema necessitat i com a última instància. Poc després, el ministre d'Exteriors luxemburguès, Jean Asselborn, va advertir que, encara que entenia els arguments d'Alemanya, no se li haurien de negar gestos de solidaritat al endeutat país mediterrani.

L'impasse pesa sobre l'euro

A part de l'impàs diplomàtic, la discrepància d'opinions al voltant de com i quan apuntalar l'economia grega ha fomentat la incertesa a la zona euro, catalitzant la devaluació de la moneda comunitària: aquest dilluns, l'euro va arribar al seu punt més baix en tres setmanes. "No se sap si s'arribarà a una solució a Grècia i aquesta falta de seguretat exerceix pressió sobre l'euro", diu Eugen Keller, membre del banc d'inversions privat Bankhaus Metzler.


Incertesa al voltant de la crisi grega posa a l'euro sota pressió.
Keller, un coneixedor del mercat de divises, sosté que si Berlín continua resistint-se a aprovar socors financers per al Govern d'Atenes, la moneda comunitària seguirà perdent el seu valor. De fet, el vice primer ministre de Grècia, Theodoros Pangalos, acusa Alemanya de propiciar l'escenari d'un euro debilitat per afavorir als seus exportadors i de permetre als bancs alemanys especular en contra de Grècia. Així de caldejats estan els ànims al Vell Continent.

Juncker versus Barroso

Merkel i el seu ministre d'Exteriors no són els únics en contra de convertir el rescat de l'economia grega en el tema principal de la esdevenidora reunió del Consell Europeu. Jean-Claude Juncker, primer ministre de Luxemburg i president de l'Eurogrup-un gremi informal conformat pels ministres de Finances de l'eurozona que es reuneix mensualment per coordinar les polítiques econòmiques dels seus respectius països-, els secunda.

"No és necessari que el Consell Europeu arribi a un acord al voltant d'aquest instrument", va dir Juncker, referint-se al sistema d'auxili financer ludit per Barroso, però emfatitzant que s'ha de continuar amb els preparatius tècnics del mateix per a que l'ajuda estigui disponible quan sigui imprescindible. Aquestes paraules podrien donar la impressió que Juncker no li atribueix a la crisi grega la mateixa gravetat que li atribueix Barroso, però el cap de l'Eurogrup està conscient de les dimensions del problema.

Una sortida indesitjable

La sola idea que les circumstàncies portin a un país de l'eurozona a acceptar ajuda financera del Fons Monetari Internacional (FMI) genera crispació a la UE i exacerba les pors que un membre de l'FMI com els Estats Units pugui exercir influència política indirecta sobre la regió. No obstant això, Juncker va deixar clar en el seu discurs d'aquest dilluns davant la comissió per a assumptes econòmics i monetaris del Parlament Europeu que, tot i que Europa ofereix la major part dels possibles auxilis financers, una intervenció de l'FMI en la crisi del deute grega no es pot descartar del tot.

Amb o sense decisió en la reunió del Consell Europeu d'aquest dijous al voltant de com solidaritzar-se amb Grècia, la crisi d'aquest país segueix el seu curs, adquirint els trets del repte més gran de la Unió Europea com a bloc. Merkel ja va trencar un tabú en invocar la possibilitat d'excloure a un país de l'eurozona en el més extrem dels casos.

Discordia europea por auxilios financieros para Grecia ponen al euro bajo presión

El Gobierno de Merkel rechaza el llamado de Barroso a decidir sobre la materia esta misma semana.
El Gobierno alemán es blanco de presiones desde diferentes frentes por rehusarse a deliberar en torno al “plan de emergencia” económico a beneficio de Grecia y el euro padece en el marco de este impasse.

La negativa de Alemania a debatir sobre la creación de un sistema de auxilio financiero para el Gobierno de Atenas en la reunión de jefes de Estado y de Gobierno de la Unión Europea (UE), pautada para los días 25 y 26 de marzo, ha convertido al estamento germano en blanco de presiones ejercidas por el presidente de la Comisión Europea, José Manuel Barroso, y por los ministros de Exteriores de Francia, Italia, España, Austria y Luxemburgo.

Este fin de semana, Barroso instó a que se tome una decisión sobre el “plan de emergencia” económico a beneficio de Grecia antes de la cumbre europea que empieza este jueves (25.3.2010), recalcando su importancia en el caso de que el país mediterráneo no pueda soportar por sí solo la presión de los mercados financieros. Pero Barroso terminó topándose con el firme “no” de Alemania a primera hora de este lunes (22.3.2010).

“Grecia no ha solicitado dinero”

“En este momento no vemos necesidad alguna de deliberar sobre ninguna eventualidad con miras a tomar una decisión final”, declaró el ministro de Exteriores alemán, Guido Westerwelle, al ser consultado en Bruselas sobre la materia. “Hasta ahora, Grecia no ha solicitado dinero y, por eso, no hay necesidad de tomar decisión alguna al respecto”, añadió, respaldando las declaraciones de la canciller alemana, Angela Merkel. El primer ministro de Grecia, Giorgos Papandreou, insistió en horas del domingo (21.3.2010) en que su país no necesitaba soporte financiero externo.

Westerwelle siente la presión de sus homólogos europeos y Merkel, la de Barroso.
Ulrich Wilhelm, vocero del Gobierno alemán, dejó saber este lunes que Merkel no veía cambio alguno en la premisa según la cual a los países socios sólo se les debe ayudar en caso de extrema necesidad y como última instancia. Poco después, el ministro de Exteriores luxemburgués, Jean Asselborn, advirtió que, aunque entendía los argumentos de Alemania, no se le deberían negar gestos de solidaridad al endeudado país mediterráneo.

El impasse pesa sobre el euro

Aparte del impasse diplomático, la discrepancia de opiniones en torno a cómo y cuándo apuntalar la economía griega ha fomentado la incertidumbre en la zona euro, catalizando la devaluación de la moneda comunitaria: este lunes, el euro alcanzó su punto más bajo en tres semanas. “No se sabe si se llegará a una solución en Grecia y esta falta de seguridad ejerce presión sobre el euro”, dice Eugen Keller, miembro del banco de inversiones privado Bankhaus Metzler.

Incertidumbre en torno a la crisis griega pone al euro bajo presión.
Keller, un conocedor del mercado de divisas, sostiene que, si Berlín sigue resistiéndose a aprobar socorros financieros para el Gobierno de Atenas, la moneda comunitaria seguirá perdiendo su valor. De hecho, el vice primer ministro de Grecia, Theodoros Pangalos, acusa a Alemania de propiciar el escenario de un euro debilitado para favorecer a sus exportadores y de permitirle a los bancos germanos especular en contra de Grecia. Así de caldeados están los ánimos en el Viejo Continente.

Juncker versus Barroso

Merkel y su ministro de Exteriores no son los únicos en contra de convertir el rescate de la economía griega en el tema principal de la venidera reunión del Consejo Europeo. Jean-Claude Juncker, primer ministro de Luxemburgo y presidente del Eurogrupo –un gremio informal conformado por los ministros de Finanzas de la eurozona que se reúne mensualmente para coordinar las políticas económicas de sus respectivos países–, los secunda.

“No es necesario que el Consejo Europeo llegue a un acuerdo en torno a este instrumento”, dijo Juncker, refiriéndose al sistema de auxilio financiero aludido por Barroso, pero enfatizando que se debe continuar con los preparativos técnicos del mismo para que la ayuda esté disponible cuando sea imprescindible. Estas palabras podrían dar la impresión de que Juncker no le atribuye a la crisis griega la misma gravedad que le atribuye Barroso, pero el jefe del Eurogrupo está consciente de las dimensiones del problema.

Una salida indeseable

La sola idea de que las circunstancias lleven a un país de la eurozona a aceptar ayuda financiera del Fondo Monetario Internacional (FMI) genera crispación en la UE y exacerba los temores de que un miembro del FMI como Estados Unidos pueda ejercer influencia política indirecta sobre la región. Sin embargo, Juncker dejó claro en su alocución de este lunes ante la comisión para asuntos económicos y monetarios del Parlamento Europeo que, aunque Europa provea la mayor parte de los posibles auxilios financieros, una intervención del FMI en la crisis de la deuda griega no se puede descartar del todo.

Con o sin decisión en la reunión del Consejo Europeo de este jueves en torno a cómo solidarizarse con Grecia, la crisis de este país sigue su curso, adquiriendo los rasgos del reto más grande de la Unión Europea como bloque. Merkel ya rompió un tabú al invocar la posibilidad de excluir a un país de la eurozona en el más extremo de los casos.

Jon Anza: Tot el cas és obert per França

La Fiscalia de Baiona va traslladar la setmana passada al procurador de Toulouse, Michel Valet, el dossier de Jon Anza per tal que un jutge d'instrucció determini les circumstàncies que van envoltar la mort del ciutadà basc. En declaracions a GARA, Valet afirma que la jutge assignada, Miriam Viargues, té davant seu un «cas obert». En el comunicat dels policies locals que van recollir a Anza consta que aquest sagnava per la boca i que els bombers que van arribar vint minuts més tard al lloc «van valorar que hi havia una hemorràgia interna» i el van traslladar a l'hospital Purpan, on va morir l'11 de maig.
«El cas Anza és a Tolosa perquè tot en aquest cas es porta a aquesta ciutat, per la qual cosa es planteja una qüestió de competències», explicà Michel Valet.

«No puc fer declaracions perquè està sota secret de sumari, només puc confirmar que la jutge compta ja amb tota la informació sobre aquest cas» manifesta a GARA el fiscal de Toulouse, Michel Valet, que la setmana passada va rebre de mans de la seva homòloga de Baiona, Anne Kayanakis, un complicat dossier judicial.

Segons remarca Valet, després de designar un jutge d'instrucció, «la família podrà accedir a tota la informació referent a aquesta investigació».

El fiscal confirma que la jutge d'instrucció encarregada del cas és Myriam Viargues. Preguntat sobre la petició cursada per la família Anza que no es descarti cap hipòtesi i que s'investigui també sobre l'eventual segrest de la seva acostat per forces de seguretat espanyoles, el fiscal respon: «La qüestió és oberta, i ara correspon a la jutge llançar tota la llum sobre el temps que transcorre des de la desaparició d'Anza fins avui ».

Abans i després de la mort

Amb aquesta darrera declaració, el procurador de Tolosa fa seves les línies de treball apuntades per Kayanakis, que va afirmar en la seva última compareixença de premsa sobre el cas que durant la fase d'instrucció no s'abordarà en exclusiva «la dimensió mèdico-legal» de la mort de Anza, sinó que es tractarà d'aclarir, «per aclarir tota sospita», el que va passar entre el 18 d'abril de 2009, quan Jon Anza arriba a Toulouse-segons corrobora ara la Policia-i l'última hora del 29 d'abril, quan el militant abertzale és recollit pràcticament defallit en un cèntric carrer de la ciutat occitana.

L'informe de la Policia Local

La que Kayanakis anomena «la dimensió mèdico-legal» del «cas Anza» segueix sent desconeguda per a la família, que ahir a la tarda seguia a l'espera de rebre l'informe de l'autòpsia practicada el dia 15 a Tolosa. La metge de confiança de la família no va poder estar present mentre es va dur a terme, en una decisió de la procuradora Kayanakis justifica en el procediment legal i que han qüestionat els advocats de la família, així com experts coneixedors de la pràctica forense a escala europea .

L'advocada Yolanda Molina va un pas més enllà i assevera que no hi ha llei que prohibeixi la presència d'una persona propera a la família en aquesta anàlisi: «Tot depèn de la voluntat, i en aquest cas és evident que Kayanakis no ha volgut», explica.

Ella mateixa va estar present en l'autòpsia practicada a parís a la presa política donostiarra, Oihane Errazkin, que va aparèixer penjada al juliol de 2004 a la presó de Fleury-Mérogis.

La família Anza concedeix tant o més importància als informes mèdics i els parts previs a la mort del seu familiar que va a l'autòpsia. Referent a això, l'edició de Tolosa del diari «Libération» publicada el passat dissabte un dada inquietant i que ha amagat fins ara la fiscal de Baiona.

En el comunicat dels policies locals que van recollir a Anza consta que aquest sagnava per la boca i que els bombers que van arribar vint minuts més tard al lloc «valorar que hi havia una hemorràgia interna» i el van traslladar a l'hospital Purpan, on va morir l'11 de maig.

La llei i l'excusa

Yolanda Molina va presenciar l'autòpsia practicada al juliol de 2004 a la presa donostiarra Oihane Errazkin. L'advocada desmenteix Kayanakis, que es va emparar en la llei per impedir que fes el mateix un representant de la família Anza.

Sang a la boca

El comunicat dels policies municipals que són els primers a socórrer Anza a última hora del 29 d'abril de 2009 en un cèntric boulevard de Tolosa constata, segons ha pogut llegir un periodista de `" LibéToulouse ", que aquest sagnava per la boca.

Un comunicant anònim va reivindicar per la mort d'Anza un atac al barri donostiarra de Gros contra un centre que, segons va dir, imparteix cursos per escortes, policies i militars. Es va produir la nit del 17 de març, va precisar.

El passaport estava a l'oficina d'objectes perduts

Des que aparegués el cos de Jon Anza, una de les preguntes que planeja en l'aire és com ha estat possible que el seu cadàver hagi estat deu mesos en una morgue sense que ningú ho hagi identificat. Quan Anza va partir de Baiona el 18 abril 2009 portava amb si el seu passaport.

La fiscal Anne Kayanakis s'ha referit en diverses ocasions a la manca de documents d'identitat com una dificultat més gran per als investigadors, encara que cal recordar que ni tan sols la localització del bitllet d'anada i tornada cap a Toulouse els va servir per situar l'origen del desaparegut en Baiona i plantejar preguntes en aquesta ciutat.

A mesura que els mitjans desgranen detalls del cas es fa més palès que la investigació que Kayanakis ha traslladat a Tolosa no es va fer amb la deguda solvència. D'altra manera resulta incomprensible la informació que publicava el cap de setmana «Sud-Ouest» i que una treballadora de l'oficina d'objectes perduts de Tolosa confirmava ahir a GARA: El passaport d'Anza va ser lliurat en aquest servei-segons alguns mitjans, en maig de 2009 - però la Policia no ha preguntat «fins fa uns dies» per ell. M.U.

La Fiscalía de Baiona trasladó la pasada semana al procurador de Toulouse, Michel Valet, el dossier de Jon Anza a fin de que un juez de instrucción determine las circunstancias que rodearon la muerte del ciudadano vasco. En declaraciones a GARA, Valet afirma que la juez asignada, Miriam Viargues, tiene ante sí un «caso abierto». En el parte de los policías locales que recogieron a Anza consta que éste sangraba por la boca y que los bomberos que llegaron veinte minutos más tarde al lugar «valoraron que había una hemorragia interna» y le trasladaron al hospital Purpan, donde murió el 11 de mayo.

«No puedo realizar declaraciones porque está bajo secreto de sumario, sólo puedo confirmar que la juez cuenta ya con toda la información sobre este caso» manifiesta a GARA el fiscal de Toulouse, Michel Valet, quien la semana pasada recibió de manos de su homóloga de Baiona, Anne Kayanakis, un complicado dossier judicial.

«El caso Anza está en Toulouse porque todo en este caso lleva a esta ciudad, por lo que se plantea una cuestión de competencias», explica el procurador.

Según remarca Valet, tras designarse un juez de instrucción, «la familia podrá acceder a toda la información referente a esta investigación».

El fiscal confirma que la jueza de instrucción encargada del caso es Myriam Viargues. Preguntado sobre la petición cursada por la familia Anza de que no se descarte ninguna hipótesis y que se investigue también sobre el eventual secuestro de su allegado por fuerzas de seguridad españolas, el fiscal responde: «La cuestión está abierta, y ahora corresponde a la juez arrojar toda la luz sobre el tiempo que transcurre desde la desaparición de Anza hasta hoy».

Para leer más ir a enlace de Gara:

Cayo Lara: Nova Llei Electoral frenarà al PP

"Amb un sistema proporcional, Rajoy no tindria mai majoria absoluta", adverteix el coordinador federal, Cayo Lara, als socialistes. Esquerra Unida (IU) crema altre cartutx en la seva lluita contra la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), vigent des de 1985. Ha cercat un altre argument, i el dirigeix directament al cor del PSOE: Un sistema electoral més just, més proporcional, amb una representació més equilibrada per a IU, debilitaria les opcions del PP de tornar al Govern.

El canvi d'estratègia es deu al tancament que dimecres passat va fer la subcomissió del Congrés encarregada de la revisió de la llei, cop de porta avalat per PSOE, PP i els nacionalistes. Davant del perill que la reforma mori definitivament, Cayo Lara la vol reactivar situant-se a l'ofensiva: "Amb un sistema proporcional, és probable que el PP no tingui majoria absoluta a Espanya", va dir en roda de premsa.

El PSOE, en negar-se a obrir el meló de la reforma, i al recolzar un model de "democràcia amputada" comet una "gravíssima irresponsabilitat", va recalcar el coordinador federal, perquè amb això "obre les portes de la Moncloa el PP". Si els socialistes no s'atreveixen a modificar ja la LOREG, va insistir, "estan fent un regal" als conservadors.

La federació es basa en els números. IU i Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que en les eleccions de 2008 van aconseguir 969.946 vots, haurien de tenir avui 14 diputats al Congrés amb una norma netament proporcional. Però tenen només dos, i els altres 12 se'ls van adjudicar PSOE i PP, "lladres" tots dos "d'una part important de la sobirania popular", va accentuar Lara.

Està en l'ADN socialista
Ara, l'escenari és negre per als socialistes, vistes totes les enquestes, que donen guanyador el PP. De manera que una LOREG que permetés a IU eixamplar el seu pes faria més difícil una victòria de Mariano Rajoy: "No ens resignem a que la dreta política d'aquest país pugui governar amb trampes legals, amb les cartes marcades". Tot això, amb la "connivència" de PNB i CiU, va assenyalar.

La crida al cor del PSOE no va ser una mica simbòlic, sinó literal. Si el partit de José Luis Rodríguez Zapatero "renúncia" a voltejar l'arquitectura electoral, "falta als principis del socialisme clàssic", va advertir el coordinador.

El gir d'IU és evident. Manté el retret sense pal.liatius el Govern i el PP, però alhora cerca la complicitat del PSOE. A més, si creix la força "d'una esquerra federal", els socialistes dependrien menys de les "dretes nacionalistes", va augurar Lara.

Campanya des de ja

Però, atès que la subcomissió del Congrés va donar cop de porta oficial a la discussió d'una reforma electoral en profunditat, IU emprendrà una nova campanya. I en tots els fronts. El seu principal argument tècnic és l'informe que el Consell d'Estat va elaborar el 2009, a petició del Govern, en el que reconeixia les disfuncions del sistema. I el fil polític és la "necessitat de regeneració democràtica", de neutralitzar el desencís ciutadà, d'impedir que es consumeix el bipartidisme, "la caricatura de la democràcia", com il.lustrava un dirigent. L'últim amarratge és la crisi, ja que una baixa representació de l'esquerra farà que la recessió es resolgui "per la dreta", minant drets als treballadors.

A partir d'aquests tres punts, i segons va acordar ahir a la tarda l'executiva federal, IU impulsarà la redacció d'un manifest i una recollida de signatures. Així mateix, es duran mocions de suport a una modificació del sistema electoral als ajuntaments i als deu parlaments regionals on la formació de Lara té representació.

Per al final de la primavera, els principals dirigents es traslladaran a les comunitats la llei electoral pròpia castiga més a IU (com València, Castilla-La Manxa, Astúries o Canàries).

La federació anirà concretant més "actes imaginatius, sense recórrer a les fórmules auxili", per implicar els ciutadans i mostrar-los que és un assumpte que els competeix, "i no una simple rebequeria d'IU", indica un màxim responsable. En tot el procés es buscarà el suport d'escriptors, intel.lectuals, artistes ... No hi haurà rendició.

IU pide al PSOE que cambie la ley electoral para frenar al PP
"Con un sistema proporcional, Rajoy no tendría nunca mayoría absoluta", advierte el coordinador federal a los socialistas

Izquierda Unida quema otro cartucho en su lucha contra la Ley Orgánica del Régimen Electoral General (LOREG), vigente desde 1985. Ha buscado otro argumento, y lo dirige directamente al corazón del PSOE: un sistema electoral más justo, más proporcional, con una representación más equilibrada para IU, debilitaría las opciones del PP de volver al Gobierno.

El cambio de estrategia se debe al cerrojazo que el miércoles pasado propinó la subcomisión del Congreso encargada de la revisión de la ley, portazo avalado por PSOE, PP y los nacionalistas. Frente al peligro de que la reforma muera definitivamente, Cayo Lara la reactivó situándose a la ofensiva: “Con un sistema proporcional, es probable que el PP nunca tenga mayoría absoluta en España”, dijo en rueda de prensa.

El PSOE, al negarse a abrir el melón de la reforma, al apoyar un modelo de “democracia amputada”, comete una “gravísima irresponsabilidad”, recalcó el coordinador federal, porque con ello “abre las puertas de la Moncloa al PP”. Si los socialistas no se atreven a modificar ya la LOREG, abundó, “están haciendo un regalo” a los conservadores.

La federación se basa en los números. IU e Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), que en las elecciones de 2008 lograron 969.946 votos, deberían tener hoy 14 diputados en el Congreso con una norma netamente proporcional. Pero tienen sólo dos, y los otros 12 se los adjudicaron PSOE y PP, “ladrones” ambos “de una parte importante de la soberanía popular”, acentuó Lara.

Está en el ADN socialista
Ahora, el escenario es negro para los socialistas, vistas todas las encuestas, que dan ganador al PP. De modo que una LOREG que permitiese a IU ensanchar su peso haría más difícil una victoria de Mariano Rajoy: “No nos resignamos a que la derecha política de este país pueda gobernar con trampas legales, con las cartas marcadas”. Todo ello, con la “connivencia” de PNV y CiU, señaló.

El llamamiento al corazón del PSOE no fue algo simbólico, sino literal. Si el partido de José Luis Rodríguez Zapatero “renuncia” a voltear la arquitectura electoral, “falta a los principios del socialismo clásico”, advirtió el coordinador.

El giro de IU es evidente. Mantiene el reproche sin paliativos al Gobierno y al PP, pero al tiempo busca la complicidad del PSOE. Además, si crece la fuerza de “una izquierda federal”, los socialistas dependerían menos de las “derechas nacionalistas”, auguró Lara.

Completa campaña desde ya
Pero, dado que la subcomisión del Congreso dio portazo oficial a la discusión de una reforma electoral en profundidad, IU emprenderá una nueva campaña. Y en todos los frentes. Su principal argumento técnico es el informe que el Consejo de Estado elaboró en 2009, a petición del Gobierno, en el que reconocía las disfunciones del sistema. Y el hilo político es la “necesidad de regeneración democrática”, de neutralizar el desencanto ciudadano, de impedir que se consume el bipartidismo, “la caricatura de la democracia”, como ilustraba un dirigente. El último amarre es la crisis, pues una baja representación de la izquierda hará que la recesión se resuelva “por la derecha”, minando derechos a los trabajadores.

A partir de esos tres asideros, y según acordó ayer por la tarde la ejecutiva federal, IU impulsará la redacción de un manifiesto y una recogida de firmas. Asimismo, se llevarán mociones de apoyo a una modificación del sistema electoral a los ayuntamientos y a los diez parlamentos regionales donde la formación de Lara tiene representación.

Para el final de la primavera, los principales dirigentes se trasladarán a las comunidades cuya ley electoral propia castiga más a IU (como Valencia, Castilla-La Mancha, Asturias o Canarias).

La federación irá concretando más “actos imaginativos, sin recurrir a las fórmulas socorridas”, para implicar a los ciudadanos y mostrarles que es un asunto que les compete, “y no una mera pataleta de IU”, indica un máximo responsable. En todo el proceso se buscará el apoyo de escritores, intelectuales, artistas... No habrá rendición.

Tota la cronologia del cas Palma Arena

El "cas Palma Arena", en el qual està imputat l'expresident balear Jaume Matas acusat de corrupció, es va iniciar l'agost de 2008 i en ell hi ha imputades ja una trentena de persones, la majoria polítics, càrrecs executius i personal tècnic.
Aquesta és la cronologia del cas des que es va iniciar:

* 23 març 2010. Jaume Matas declara com a imputat en el cas Palma Arena. També ho fan la seva dona, Maite Areal, el seu cunyat, Fernando Areal, i el seu presumpte testaferro, Bartomeu Reus.
* 15 març de 2010. Dulce Linares, que va ser directora de gabinet de l'expresident Jaume Matas, declara com a imputada davant el jutge que les decisions "més importants" del velòdrom les prenia l'exdirector general d'Esports José Luis 'Pepote' Ballester, però sempre "amb la consulta prèvia" amb Matas.
* 18 febrer de 2010. L'ex conseller de Turisme i diputat del PP Joan Flaquer compareix davant el jutge com a testimoni, en la seva declaració ha coincidit amb Rosa Estaràs en què el president Matas va plantejar la conveniència de construir el velòdrom després de ser-li adjudicat a Palma el Campionat del Món de Ciclisme. Aquell mateix dia, el periodista Antonio Alemany (columnista del diari El Mundo), va ser imputat en una peça separada del "cas" en relació amb un suposat finançament il.legal del PP. El jutge li va imposar una fiança civil de 250.000 euros i li imputa els delictes de falsificació de document públic, malversació i prevaricació.
* 17 febrer de 2010. L'eurodiputada i ex presidenta del PP Rosa Estaràs manté davant el jutge que l'expresident Jaume Matas va ser qui va proposar la construcció del velòdrom i nega haver participat en les reunions del seu patronat com a vicepresidenta de l'Executiu.
* 2 febrer de 2010. El magistrat considera "inevitable" que s'investigui el patrimoni de l'expresident Matas en relació amb una possible desviació de fons públics en la construcció del velòdrom.
* 24 desembre de 2009. En un acte, el jutge José Castro imputa de nou delictes a l'ex president balear, Jaume Matas, entre ells prevaricació, suborn, malversació de fons i apropiació indeguda.
* 21 octubre de 2009. L'ex assessor jurídic de l'Institut Balear de Turisme (Ibatur) Miquel Àngel Bonet declara com a testimoni davant el jutge instructor del cas, per explicar la contractació de la campanya de publicitat del Campionat del Món de ciclisme en pista amb l'empresa Nimbus.
* 14 octubre de 2009. El jutge José Castro, cita l'expresident del Govern balear Jaume Matas (PP) a declarar com a imputat en el cas, el 23 de març de 2010, per la seva gestió durant la construcció del Pavelló i per enriquiment il.lícit. A més, estan citats la seva esposa, María Teresa Areal, el seu cunyat Fernando Areal (que ja va declarar com a imputat), i el president de la companyia Gesa-Endesa, Bartomeu Reus.
* 18 setembre de 2009. El Govern balear aprova que es presentarà com a part perjudicada en les diligències prèvies, una vegada que s'ha aixecat el secret de sumari.
* 10 setembre de 2009. El jutge José Castro demana a la Fiscalia que li sigui remesa la investigació sobre el patrimoni de l'expresident Jaume Matas i el seu cunyat Fernando Areal, en relació amb aquest cas.
* 27 agost de 2009. Rafael Durán dimiteix com a portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, encara que segueix com a regidor.
* 14 agost de 2009. Declaren els germans Luis i Jaime García-Ruiz, arquitectes encarregats de la construcció del Palma Arena, després de la destitució del primer arquitecte, l'alemany Ralph Schürmann. El jutge fixa una fiança civil de 1,2 milions.
* 13 agost de 2009. L'expresident del Govern balear Jaume Matas s'ofereix a declarar voluntàriament davant el jutge.
* 9 agost de 2009. Els cinc detinguts queden en llibertat amb fiança, després del pagament de 50.000 i 15.000 euros. Les fiances més elevades, de 50.000 euros, van ser abonades per l'ex gerent del velòdrom, Jorge Moisès, i l'exdirector general d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester.
* 6 agost de 2009. El portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, demana el "habeas corpus" per prestar declaració davant el jutge, després de negar-se a fer-ho davant la Fiscalia.
* 5 agost de 2009. La Policia Nacional deté vuit persones, en relació amb "l'operació Espasa". Tres d'elles (l'enginyer Miquel Àngel Verger, l'exdirector general d'Esports del Consell de Mallorca, Antoni Palerm, i l'arquitecte Ignasi AS) són posades en llibertat hores després. Els altres cinc detinguts són l'exdirector general balear d'Esports, José Luis "Pepote" Ballester, el portaveu del PP a l'Ajuntament de Palma, Rafael Durán, l'ex gerent del consorci, Jordi Moisès, el director de l'agència de comunicació Nimbus , Miguel Romero, i el cap d'obres de la UTE constructora (FCC i Melchor Mascaró), Miguel Ángel Rodríguez.
* Agost de 2008. El jutjat número 3 de Palma i la Fiscalia obren la instrucció judicial que investiga la presumpta comissió de delictes de malversació de cabals públics, falsedat i suborn pel destí dels diners dirigit a la construcció en l'anterior legislatura (2003-2007) de l'velòdrom Palma Arena, que va costar el doble de l'inicialment pressupostat, de 48 milions d'euros a uns cent milions.
* 29 de març de 2007. S'inaugura el pavelló esportiu Palma Arena, en el qual se celebra el Mundial de Ciclisme.

(Per veure-la en castellà, anar al enllaç).

Badalona amb Palestina

Demà dijous, 25 de març, a la sala d'actes del IES Eugeni d'Órs de Badalona, "Coneixent Palestina", amb la participació i debat obert amb tres joves del camp de refugiats de Al Amari, a les 19'30 h. Organitza: Badalona per la Pau, en solidaritat amb el poble palestí.

Fundació l´Alternativa: Treballar sense homofòbia

La Fundació l'Alternativa, amb la col.laboració del Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), l´Observatori contra l´Homofòbia i la Diputació de Barcelona, organitza l´acte "Treballar sense homofòbia".Acte de la fundació l´Alternativa: "Treballar sense homofòbia". Lloc: Pati Manning (Montalegre, 7. Metro: Universitat) Barcelona; Hora: 18.30. Intervindran: Iñaki Vázquez, Àrea LGTB d´EUiA. Eugeni Rodríguez, portaveu del FAGC i president de l´Observatori contra l´Homofòbia. Núria Lozano, responsable del Món del Treball d´EUiA i coautora de l´estudi "L'homofòbia, ni a la societat ni a la feina".

Més informació a: www.observatoricontralhomofobia.org
www.fundacioalternativa.cat

Iraq: Rússia se'n fot de l'informació espanyola

Lic Carlos Pereyra Mele. El diari local "la Veu de l'Interior" reprodueix la gasetilla oficial de l'agència de notícies EFE preparada pels mass media "occidentals i cristians", fent referència al setè aniversari de la invasió i destrucció de l'Iraq per part de la "coalició" liderada pels Estats Units, amb un títol per altres eloqüent: "Indiferència després de set anys de guerra a l'Iraq".

"El nou aniversari va generar poca reacció en el món."

I sota aquest títol es descarrega tot un seguit de dades per al consum del lector com si es tractés d'un asèptic balanç realitzat per un comptador, que tanca el balanç anual d'una empresa comercial diu: Set anys després de la seva invasió a l'Iraq, amb una despesa de més de 713 mil milions de dòlars, gairebé 4.400 soldats morts i desenes de milers de ferits ...", Estats Units s'encamina a la sortida (EFE).

Gairebé 4.400 invasors morts i ni una sola línia dels mes 104.000 civils iraquians assassinats per les forces invasores.

Segons el Pentàgon, fins a aquesta setmana havien mort a l'Iraq 4.338 soldats i altres 31.700 havien patit ferides, en un conflicte que s'ha perllongat més que les intervencions dels Estats Units en la Primera i la Segona Guerra mundials juntes. (EFE). Ni una sola línia del gairebé milió de ferits iraquians per l'invasor i que són considerats per aquests "danys col.laterals", ni un sol comentari del dolor i patiment d'un poble que no només ha estat envaït i avassallat sinó que a més no té infraestructura hospitalària ni metges per cobrir aquesta demanda.

Això sí, EFE es preocupa per l'estat psicològic dels soldats invasors quan en l'article diu: Asseguren que hi ha més de 60 mil homes i dones que pateixen trastorns postraumàtics, i que desenes de milers més pateixen des de conflictes familiars fins a problemes per reinserir en els seus estudis o treballs... (EFE). Però ni una sola línia dels milers d'homes dones i nens afectats per la utilització d'armes amb urani empobrit: "S'ha tirat tanta munició que conté urani empobrit", que "el futur genètic de la majoria de la població iraquiana es pot considerar ja destruït".

Les dues Guerres del Golf: "Han estat guerres nuclears perquè han escampat material nuclear per tota la terra, i les persones -especialment els nens- estan condemnats a morir bàsicament de neoplàsies i malalties congènites d'aquí a l'eternitat". A causa de la immensament llarga vida mitjana de l'Urani-238, un dels elements radioactius continguts en els projectils disparats, "els aliments, l'aire i l'aigua estan contaminats per sempre", va explicar La Dra Helen Caldicott.

Tampoc una sola línia sobre la utilització de mercenaris que estan fora de tot control de "l'estat iraqui" i de les lleis internacionals, que rapinya ciutats i pobles iraquians i que estan autoritzats a aturar i "interrogar", millor dit, "torturar" als sospitosos d'oposar-se a l'invasor i tampoc una línia sobre: Guantánamo presó on es van enviar i envien a centenars d'iraquians. Res no es diu sobre els crims culturals, comesos contra el poble Iraquià, en suprimir la seva història saquejant els seus principals museus arqueològics com el de Bagdad, esborrant per sempre mil.lennis de cultura del món mesopotàmic.

Només recorda el butlletí d'EFE el fals argument de les armes de destrucció massives per envair l'Iraq: "Com va començar. La guerra a l'Iraq, que va començar també entre protestes multitudinàries, es va iniciar amb l'argument que el règim del president Saddam Hussein posseïa armes químiques, biològiques o radioactives que amenaçaven a tota la regió. Les anomenades "armes de destrucció massiva".

La campanya va ser veloç. En només 23 dies, l'avantguarda d'infanteria de marina havia arribat a Bagdad. Els equips d'experts militars, que durant mesos van inspeccionar l'Iraq, no van trobar els supòsits arsenals proscrits... (EFE) i que: "Per a totes dues campanyes, EUA va mobilitzar gairebé tres milions de soldats i centenars de milers de contractistes privats".

I el més terrible que ens recorda aquest article és el "cost" per Estats Units en l'econòmic abans que en vides humanes: Set anys després de la seva invasió a l'Iraq, amb una despesa de més de 713 mil milions de dòlars, gairebé 4.400 soldats morts i desenes de milers de ferits ...", 713 mil milions que no li van aportar res al poble Iraqui que van ser pressupostats per a la reconstrucció dels danys de la invasió. A set anys la mateixa, Iraq continua sense infraestructures, sense camins, sense escoles , sense hospitals, etc. Això sí, les empreses que es van beneficiar dels multimilionaris contractes de reconstrucció els cobren, i encapçala la llista l'empresa de l'ex Vicepresident de Bush jr., Dick Cheney.

Però tampoc una sola línia sobre qui es va quedar amb l'explotació i transport del petroli i gas iraquià, únic motiu real del conflicte i eliminació de Saddam Hussein que d'aliat es va convertir en un molest "dictadorzuelo" que els impedia negocis a les grans corporacions petroleres i gasífera d'origen nord-americà.

Avui, l'Iraq, a set anys de la invasió, és un país arrasat en el qual les fraccions xiïtes i sunnites s'enfronten a diari, i la insurgència contra l'invasor és cada vegada més sofisticada i més difícil d'eliminar per part de l'invasor, per això EUA i els seus reduïts aliats estan intentant retirar-se en forma gradual de l'Iraq (les seves baixes es van reduir només perquè no realitzen operacions de combat en ciutats i camp, el que no vol dir que hi hagi més seguretat per als iraquians).

Avui els mitjans propagandístics, transmetent les falses acusacions contra el règim de Saddam Hussein (com a part d'un gegantí negoci), i no només EFE, intenten, amb el silenci, fer desviar l'atenció dels preocupats nord-americans transmetent aquesta informació (sense el costat humà de la invasió), com dient que és un conflicte que no està més en el centre de l'atenció pública del país.

"En temps de mentides, dir la veritat es converteix en un acte revolucionari".

Mundo Mediático o Mundo Real

Lic. Carlos Pereyra Mele. El diario local "la Voz del Interior" reproduce la gacetilla oficial de la agencia de noticias EFE preparada para las mass media "occidental y cristiana", haciendo referencia al séptimo aniversario de la invasión y destrucción de Irak por parte de la "coalición" liderada por Estados Unidos al Irak, con un titulo por demás elocuente: "Indiferencia tras siete años de guerra en Irak."

"El nuevo aniversario generó poca reacción en el mundo."

Y bajo este titulo se descarga toda una serie de datos para el consumo del lector como si se tratara de un aséptico balance realizado por un contador, que cierra el balance anual de una empresa comercial dice: Siete años después de su invasión a Irak, con un gasto de más de 713 mil millones de dólares, casi 4.400 soldados muertos y decenas de miles de heridos...", Estados Unidos se encamina a la salida (EFE).

Casi 4400 invasores muertos y ni una sola línea de los mas de 104.000 civiles iraquíes asesinados por las fuerzas invasoras.

Según el Pentágono, hasta esta semana habían muerto en Irak 4.338 soldados y otros 31.700 habían sufrido heridas, en un conflicto que se ha prolongado más que las intervenciones de Estados Unidos en la Primera y la Segunda Guerra mundiales juntas.(EFE). Ni una sola línea del casi millón de heridos iraquíes por el invasor y que son considerados por estos "daños colaterales", ni un solo comentario del dolor y sufrimiento de un pueblo que no solo ha sido invadido y avasallado sino que además no tiene infraestructura hospitalaria ni médicos para cubrir esa demanda.

"En tiempos de mentira, decir la verdad se convierte en un acto revolucionario".

Para leer más ir a enlace RIA Novosti:

Carta a Zapatero dels internautes

La comunitat internauta ha redactat una carta oberta al President Zapatero, sota el lema "Queremos saber", per que expliqui públicament si les mesures sobre tancament de webs que apareixien en l'avantprojecte de la Llei d'Economia Sostenible segueixen en el text final aprovat pel Consell de Ministres.

"Benvolgut president:

El passat divendres 19 de març, el Consell de Ministres va aprovar a Sevilla el Projecte Llei de Economia Sostenible. Dins d'aquest projecte de llei s'enquadraria una disposició especial del Ministeri de Cultura que permetria el tancament de pàgines web per mandat d'una comissió creada a aquest efecte.

Després de l'aprovació del Consell de Ministres no hem sabut res sobre l'estat d'aquesta disposició que, com sabrà, ha generat gran inquietud entre tots els internautes.

A dia d'avui, no sabem què ha passat amb aquesta llei: no hi va haver cap comentari al respecte, cap pregunta a la roda de premsa posterior, i ni una sola línia en els textos que han transcendit de l'avantprojecte.

Així doncs, i atès que sempre ha defensat vostè la transparència i que altres parts de la LES si que han transcendit, ens agradaria saber en quin estat es troba el text referent al tancament de webs.

No demanem molt, només saber el contingut del projecte de llei aprovat per vostè i el seu Consell de Ministres.

Una cordial salutació.

(Nota: còpia aquest text i publica'l al teu web. També pots enviar la petició del text del projecte de llei al twitter @ mesures - compte oficial de la Llei d'Economia Sostenible -)

Estimado presidente:

El pasado viernes 19 de marzo, el Consejo de Ministros aprobó en Sevilla el Proyecto Ley de Economía Sostenible. Dentro de ese proyecto de Ley se encuadraría una disposición especial del Ministerio de Cultura que permitiría el cierre de páginas web por mandato de una comisión creada a tal efecto.

Tras la aprobación del Consejo de Ministros nada hemos sabido sobre el estado de esta disposición que, como sabrá, ha generado gran inquietud entre todos los internautas.

A día de hoy, no sabemos qué ha pasado con esa ley: no hubo ningún comentario al respecto, ninguna pregunta en la rueda de prensa posterior, y ni una sola línea en los textos que han trascendido del anteproyecto.

Así pues, y dado que siempre ha defendido usted la transparencia y que otras partes de la LES sí que han trascendido, nos gustaría saber en qué estado se encuentra el texto referente al cierre de webs.

No pedimos mucho, sólo saber el contenido del proyecto de ley aprobado por usted y su Consejo de Ministros.

Un cordial saludo.

(Nota: copia este texto y publícalo en tu web. También puedes mandar la petición del texto del proyecto de ley al twitter @medidas – cuenta oficial de la Ley de Economía Sostenible -)"