dijous, 8 de desembre de 2011

Els colomencs ocupen el CAP del c/ Major, dia i nit, en defensa dels drets sanitaris

Ahir dimecres, en una assemblea oberta convocada pels indignatsciutadans de Gramenet i a la qual van participar unes 200 persones, es va decidir ocupar l'ambulatori, CAP, del carrer Major, com a protesta per les retallades a la sanitat i la progressiva privatització que ha decidit el govern de CiU-PP a la Generalitat. També es va decidir avui i demà passar la nit a l'edifici del CAP. Foto: Calendari de mobilitzacions.

Es va ocupar el vestíbul de l'ambulatori, sense ocasionar cap desperfecte i sense destorbar ni a treballadors ni malalts, ni cap servei disponible. Després va tenir lloc un debat a l'interior entre els presents en que es va decidir programar les accions orientades a sensibilitzar i donar a conèixer les problemàtiques a la Sanitat, a més de fer una crida a la manifestació prevista pel dia 19 desembre a les 19 hores davant l'Ajuntament de Gramenet. Finalment, alguns ciutadans/nes, van passar la nit a l'interior de l'edifici.

També es va decidir avui i demà passar la nit a l'edifici del CAP. Ha estat confeccionat un calendari d'actuacions encaminades a informar i sensibilitzar a la població (veure foto).

Coloma de Gramenet ha patit fortes retallades en sanitat que afecten una població especialment afectada per l'atur i la manca de recursos:

• A l’hospital de l'Esperit Sant els treballadors pateixen un ERO que els deixa sense feina durant 25 dies. 25 metges han patit una substancial rebaixa de sou, el personal de ginecologia s’ha reduït dràsticament i s’han tancat 1 de cada 3 llits.

• Des de l’estiu no hi ha urgències als CAPs els dissabtes. Al desembre els CAPs
tanquen els dies 5, 7 i 9. Això vol dir que des del 3 fins a l’11 de desembre a tota la ciutat -amb 130.000 habitants censats- només hi haurà un reduït servei d’urgències.
Fotos: Juan Carlos Coco.

El Santander és el banc europeu que més capital requereix, 15.302.000 €

El Banc Santander és l'entitat que més capital necessita dins del grup de grans bancs europeus per complir amb les noves exigències, ja que presenta un dèficit de 15.302.000 d'euros, 332 milions més que els calculats inicialment. Els bancs espanyols necessiten 26.170 milions d'euros per recapitalitzar-se Segons la informació remesa avui pel banc a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), d'aquests 15.302.000, que representen el 58,5% de les necessitats de capital de les principals entitats espanyoles, 2.424.000 són pel deteriorament en la cartera de deute sobirà.

En qualsevol cas, l'entitat ja va explicar a finals d'octubre que les seves necessitats de capital es reduïen fins a uns 5.224.000 en incloure diferents emissions de bons convertibles en accions.

La EBA ha donat a conèixer aquesta tarda a Londres que el Banc Santander, BBVA, BFA-Banki, CaixaBank, i el Banc Popular han de reforçar el seu capital de màxima qualitat en 26.170 milions per aconseguir una ràtio del 9% sobre els seus actius de risc abans de finals de juliol de 2012.

Els bancs espanyols necessiten 26.170 milions d'euros per recapitalitzar-se


Els grans bancs espanyols necessiten 26.170 milions d'euros per recapitalitzar i complir els requisits de solvència, segons l'informe de l'Autoritat Bancària Europea (EBA) publicat aquest dijous. En total les entitats europees requereixen de 114.700 milions d'euros per recapitalitzar i fer front a la crisi de deute, el que suposa un augment sobre l'anterior estimació, de 106.000 milions d'euros.

Per al càlcul definitiu de les necessitats dels bancs s'han tingut en compte, segons informa el Banc d'Espanya, les xifres de capital i d'exposició al deute sobirà de les entitats a data de 30 de setembre de 2011. La xifra és lleugerament superior als 26.161.000 d'euros que va publicar l'EBA en les seves primeres estimacions després de la reunió dels líders europeus de finals del passat mes d'octubre.

De les cinc entitats espanyoles incloses en aquest últim exercici, la que majors necessitats de capital té és el Santander d'Emilio Botín, amb 15.302.000 d'euros, seguida del BBVA, amb 6.329.000 d'euros.

Per la seva banda, el Banc Popular necessita ampliar capital per import de 2.581.000 d'euros, Banc Financer i d'Estalvis (Bankia, de Rodrigo Rato -PP-) per valor de 1.329 milions d'euros i el Grup La Caixa per import de 630 milions d'euros.

El Banc d'Espanya ha donat de termini fins aquest 20 de gener a les entitats espanyoles afectades perquè presentin els seus plans de compliment i considera que "els objectius de capital plantejats es poden assolir raonablement". L'organisme assenyala en un comunicat que les entitats espanyoles "aspiren a complir els requisits marcats, sense que sigui necessari que el sector públic entre en el seu accionariat".

Alemanya necessita més del doble que l'estimació anterior


Els bancs grecs són els que més capital necessiten: 30.000 milions d'euros. Mentre que els alemanys necessiten 13.100 milions d'euros, més del doble de la xifra provisional de 5.200 milions anunciada a finals d'octubre, els italians de 15.400 milions d'euros i els francesos 7.300 milions.

Vuit entitats financeres europees, cinc espanyoles, dues gregues i una austríaca no van aprovar els test d'estrès als quals es van sotmetre el passat mes de juliol i en què s'exigia un capital de qualitat del 5%. Segons va anunciar llavors la EBA, vuit de les 90 entitats examinades no van aconseguir el capital bàsic que se'ls exigia per les condicions més dures.

No obstant això, els líders de la Unió Europea ja van acordar el passat 26 d'octubre augmentar els requisits de capital de qualitat de les entitats a un 9%, abans de juliol de 2012.

Els vídeos de Strauss-Kahn a l'hotel de Nova York reforcen la tesi de la conspiració


El cas Strauss-Kahn cada vegada deixa més en evidència un complot entre Obama i Sarkozy per eliminar al seu gran rival i l'enemic número 1 del dòlar. Si fa deu dies l'article de Edward Jay Epstein, publicat a The New York Review of Books, aportava noves dades que reforçaven la hipòtesi d'un complot contra l'ex-president de l'FMI, avui el canal de notícies francès BFM-TV ha publicat els vídeos enregistrats amb les càmeres de seguretat de l'hotel Sofitel de Nova York el dia en què suposadament la cambrera Nafissatu Diallo va ser assetjada sexualment per Strauss-Kahn.

Les imatges reconstrueixen tota la seqüència entre l'arribada de Strauss-Kahn a l'hotel i el moment en què se'n va, amb aire calmat i sense pressa. L'Hotel pertany a la cadena francesa ACCOR, de qui el propietari és íntim amic de Nicolas Sarkozy. També el cap de la policia de Nova York -directament implicat en la teatral i fallida detenció de qui era el principal rival de sarko a les properes eleccions- va estar condecorat pel mateix Sarkozy.


Al segon vídeo s'hi pot veure, com ja avançava Jay Epstein al seu article, com responsables de la seguretat de l'hotel celebren de manera molt expressiva alguna cosa just després de cridar a la policia perquè detingués Strauss-Kahn (vegeu el vídeo d'aquesta seqüència).

Corzine desconeix on van anar a parar els diners de MF Global

L'exsenador i exgovernador del partit "Demòcrata" d'Obama, que era president de la firma de corretatge que va entrar en suspensió de pagaments fa un mes, es declara "responsable" d'haver col·locat en bons europeus el doble de l'anunciat als inversors. Jon Corzine, abans d'entrar en política, va ser conseller delegat de Goldman Sachs, la mateixa firma que va generar la crisi del 29, l'actual i que controla des dels directoris que el Partit Popular europeu li ha concedit, l'economia d'occident en crisi de col·lapse, sempre a major benefici dels finançadors d'Obama i els seus aliats de l'OTAN, dels que els caps més visibles són Merkel, Sarkozy i Cameron. A part, o a més, els dos assalariats de Goldman, Papademos a Grècia i Mario Monti a Itàlia, són dirigits pel seu col·lega Mario Draghi des del BCE, i al FMI hi ha l'imputada per frau a França Christine Lagarde, del partit de Sarkozy (UMP).

Drahgi era el seu col·lega quan Goldman Sachs va enfonsar Lehman Brothers-que tenia la més alta qualificació de les tres agències de ràting aquell mateix dia-i Grècia, amb els tres en llocs clau del BCE que no van detectar la falsificació dels comptes grecs pel seu mateix grup mafiós, Goldman Sachs.

Corzine va donar la cara després d'un mes en parador desconegut. L'ex-senador i ex-governador demòcrata per Nova Jersey ho va fer davant els que van ser els seus propis col·legues al Capitoli, on la setmana passada va ser citat a testificar pel col·lapse de MF Global, la signatura de corretatge convertida en la primera víctima als Estats Units de la crisi del deute sobirà a Europa i de la qual Corzine era el seu president executiu des de fa any i mig.

De tot això es dedueix que MF Global -seguint les directrius mestres de Goldman Sachs- va apostar per les pèrdues i la fallida dels estats més febles de l'UE, afavorint els interessos dels especuladfors i -en últim terme- a la valoració d'un dòlar en caiguda lliure i la situació d'una economia americana propera al col.lapse. Darrera de les mentides de Corzine, Madoff o Lehmann apareix l'ombra sinistre de Samuel Goldman i el seu gendre Sachs, junt amb JP Morgan Chase, és a dir, la banca Rockefeller i l'aliança sionista del lobby que governa EUA amb qualsevol dels dos partits titelles.

El banquer es va declarar "responsable" de les apostes en bons emesos per Itàlia i Espanya, a més de Portugal, Irlanda i Bèlgica, per valor de 11.500 milions de dòlars, el doble dels que es va dir als inversors el passat estiu. La companyia, incapaç de sostenir les pèrdues, entrà en col·lapse el 31 d'octubre deixant un forat en els comptes dels seus clients que ascendeix a 1.200 milions.

On van anar a parar aquests diners és encara una incògnita, fins i tot per al propi Corzine, que va reiterar en una declaració inicial de 21 pàgines no saber res sobre això. És més, va dir sentir-se "sorprès" pel fet que la companyia no estigués en condicions de fer els comptes. Aquest desfassament va ser el que va impedir salvar la companyia, posant-la en mans d'un rival o un gran banc.

"Simplement no sé on són aquests diners o per què els comptes no van ser reconciliats", va reiterar l'exconseller delegat de MF Global en el seu primer testimoni. La companyia està ara en procés de liquidació dels seus actius. Tant l'FBI com el regulador del mercat de futurs (CFTC, per les sigles en anglès) estan investigant què va passar amb aquests diners.

Corzine ha assenyalat que com a conseller delegat era qui tenia la "responsabilitat última sobre la companyia". Però seguidament va marcar distàncies, en assenyalar que no va participar en cap moviment d'efectiu o de col·lateral, ni en qualsevol mecanisme de corretatge. És més, va precisar que no era un expert en les regles i reglaments que governaven les operacions de MF Global.

El seu testimoni davant el comitè d'Agricultura de la Cambra de Representants era el primer de tres i coincideix en un moment clau per trobar una solució que permeti evitar que l'euro s'esquerdi. La signatura de corretatge era un dels principals actors en els mercats de futurs de Nova York i Chicago, i el seu impacte es va notar especialment en el sector agrícola.

Paraules mesurades

És la primera vegada en un segle que un ex-senador és forçat a declarar. Tres anys després del col·lapse de Lehman Brothers, l'acarament va mostrar més aviat que no s'ha canviat molt amb la introducció de la 'reforma financera d'Obama', que se suposava donaria més responsabilitats a les agències que supervisen el mercat financer -les mateixes que ataquen el deute europeu- per fer una vigilància més efectiva del sistema.

Corzine, que abans d'entrar en política amb Obama ja va ser conseller delegat de Goldman Sachs, va haver de mesurar molts les seves paraules, perquè com a antic responsable de l'empresa -que ja ha estat sancionada per frau a EUA i el R.U.- encara no ha estat acusat de frau o d'irregularitat en la gestió. Va poder acollir-se a la Cinquena Esmena constitucional, per evitar autoincriminar-se, però va considerar "apropiat" respondre al comitè.

Els problemes en MF Global es van fer evidents el 24 d'octubre passat, després que les agències de qualificació li rebaixessin la nota als bons escombraries. No obstant això, els reguladors ja van identificar problemes de liquiditat a la companyia el juny, moment en què es va advertir a Corzine que es necessitava una injecció de capital, que ell va passar per alt.

El PP de Portugal acaba amb les últimes autopistes gratuïtes

El govern de dretes portuguès -company del PP al Parlament europeu- ja cobra peatge en totes les seves autopistes. Avui ha posat en funcionament el cobrament en tres que uneixen el país amb Andalusia, Salamanca i Galícia i en una altra de l'Alentejo (Portugal), tot i el rebuig d'empresaris, ajuntaments i usuaris. Plataformes ciutadanes de l'Algarve, del centre i nord del país, que es manifesten des de fa mesos contra aquesta mesura, preparen més protestes a les quals s'espera que s'uneixin també col·lectius espanyols. A Espanya el subdirector de la DGT (PP) proposa introduir el copagament a les carreteres el que suposaria un increment de preus i de la inflació generalitzats i un encariment de tots els serveis.

Aquests moviments denuncien les conseqüències dels peatges per al teixit econòmic i social de les regions afectades, amb efectes com la disminució de turistes espanyols i fortes repercussions en el comerç, el transport i les economies locals.

"No només es pot dificultar l'arribada d'espanyols, perquè nosaltres tenim un bon mercat espanyol, sinó també l'economia interna dels cotxes de lloguer, els taxis i altres, que tindran un augment de les despeses", ha assenyalat el president l'organisme Turisme Algarve, Antonio Pina.

Els nous peatges oscil·len entre els 11 i els 19 euros

Els nous peatges, que a partir d'avui oscil · len entre els 11 i els 19 euros, acaben amb les últimes autopistes gratuïtes de Portugal, conegudes com scute (acrònim en portuguès de "sense cost per l'usuari"), que van començar a operar finançades per l'Estat fa catorze anys.

A més dels costos extra, els empresaris, usuaris i ajuntaments, en particular els afectats a Espanya, han criticat el complex sistema de pagament electrònic d'aquestes autopistes. Davant del convencional cobrament en cabines mitjançant efectiu o targeta de crèdit, en els nous peatges el pagament es realitza amb un dispositiu electrònic que s'ha de comprar o llogar i portar al cotxe.

Boicot i cops de botzina

L'associació d'usuaris de l'A-23, autopista que creua la regió de l'Alentejo, ha tingut una de les reaccions més dures contra l'entrada en vigor de la mesura, i ha demanat el "boicot" a la via, mitjançant l'ús de altres carreteres, i protestes a base de "clàxons".

Els usuaris de l'A-22, la via que creua la turística regió de l'Algarve fins a Andalusia, per la seva part, van convocar ahir una marxa lenta a l'aeroport de Faro-el segon més important del país en nombre de passatgers-i tenen previst continuar avui amb les seves protestes.

IU llança una campanya per demanar a la casa reial "transparència sobre els seus comptes i patrimoni"

Izquierda Unida ha llançat una nova campanya de recollida de signatures a través de la Xarxa per a, amb la col·laboració dels internautes que li donin suport, sol·licitar a la Casa Reial "transparència sobre els seus comptes i patrimoni". Aquesta iniciativa parteix de Secretaria de Comunicació Interna d'IU, responsable d'impulsar la presència i les actuacions d'aquesta organització a Internet i en el conjunt de les seves xarxes socials, un camp en el qual Izquierda Unida ha demostrat la seva capacitat d'innovació, com s'ha pogut comprovar en l'última campanya electoral del 20-N.

La campanya es porta a terme a través d'un 'actuable', amb el qual es pot enllaçar per aconseguir més informació i participar a través d'aquesta adreça:
http://actuable.es/peticiones/pide-la-casa-real- transparència-sobre-els seus-comptes-i-patrimoni

En concret, a través d'aquesta iniciativa es demana textualment que la Casa Reial faci públics anualment:

La distribució de la quantitat percebuda pel Rei per al sosteniment de la seva família i Casa, a través dels pressupostos generals de l'Estat, incloent-hi les rendes i salaris.
El patrimoni de cada membre de la Casa Reial, incloent-hi les accions que es tinguin en qualsevol societat.
Els ingressos i rendes que tingui cada membre de la Casa Reial, el seu origen i les activitats a les quals es deuen.
Les organitzacions, ONG, patronats, etc ... en què tinguin càrrecs els membres de la Casa Reial.
Els regals rebuts per membres de la Casa Reial o per Patrimoni Nacional l'ús i gaudi a ells.

Partit Comunista de la Xina impulsa cooperació amb el PC francès

El cap de publicitat del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina (PCX), Liu Yunshan, s'ha reunit avui a Beijing amb Pierre Laurent, secretari nacional del Partit Comunista Francès (PCF). Liu va elogiar l'enorme progrés de les relacions bilaterals i de la cooperació en els anys recents i ha indicat que ha generat beneficis tangibles a la gent d'ambdós països.

El PCX està compromès a desenvolupar relacions de cooperació amistoses amb el PCF amb base en els quatre principis directrius de les relacions entre partits: independència, igualment complert, respecte mutu i no ingerència en els assumptes interns de l'altre.

Xina està disposada a treballar amb França per avançar en les relacions bilaterals des d'una perspectiva estratègica i de llarg termini ia millorar els intercanvis i la cooperació entre partits, per fer esforços conjunts per promoure el desenvolupament de llarg termini, estable i sa de les relacions bilaterals, va comentar.

Liu també va informar a Laurent sobre la teoria del desenvolupament científic, així com de les polítiques de la Xina per millorar el nivell de vida de la població, aprofundir la reforma i l'obertura i millorar la construcció del PCX.

Laurent va elogiar els èxits de la Xina en construcció socialista sota la direcció del PCX i expressar la seva disposició a promoure més els diàlegs i la comunicació entre el PCF i el PCX, per avançar el desenvolupament general dels llaços xinès-francesos i les relacions xinès-europees.

El Sabadell compra per un euro una CAM sanejada amb càrrec a la banca

El Banc Sabadell assumirà per un euro el 100% de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani, entitat que acumulava greus pèrdues, però que serà sanejada amb una multimilionària aportació del sector financer, 5.249 milions d'euros. En només sis mesos, l'entitat alacantina, ja convertida en el Banc CAM, ha passat de ser intervinguda a estar en mans del Banc Sabadell, una entitat catalana forjada a cop de fusions i que veurà augmentada la seva mida de manera excepcional, en un 75 per cent. Es tracta no només del major rescat del sector financer espanyol, molt superior al de Banesto de l'any 1994, sinó també de la primera vegada que un banc adquireix una "antiga" caixa, després de dècades de rivalitats entre els dos sectors. Foto: Els 'directius' del PP que espoliaren la CAM impunement.

L'operació, en contra del que es pensava, es realitzarà a més, sense costos per al contribuent, encara que si tindrà costos per al sector financer, que haurà de pagar el sanejament de la CAM a través del Fons de Garantia de Dipòsits. Aquest instrument -al qual els bancs, caixes i cooperatives aporten el 2 per mil dels dipòsits dels seus clients- invertirà 5.249 milions d'euros a fer-se amb el 100 per cent de la CAM, i després el traslladarà al Sabadell per un euro.

Queden així eixugades les pèrdues obtingudes per la CAM, que fins al setembre sumaven 1.730 milions d'euros. De fet, aquest mateix sistema serà el que s'aplicarà per a les operacions de rescat que s'acosten a Espanya, per impedir que es posi en perill l'objectiu de dèficit del 6 per cent del PIB previst per a aquest any.

Les pròximes operacions seran el rescat del Banc de València, intervingut fa unes quantes setmanes, i la venda de l'entitat catalana Unnim, segons fonts del Fons de Reestructuració Bancària Ordenada (FROB), format pel Ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya.

"A Espanya aquesta ha estat la tradició dels últims 30 anys. Ens sembla una política adequada, i aquesta filosofia ha estat d'èxit", van dir les mateixes fonts, en relació al fet que sigui el sector financer el que carregui sobre les seves espatlles el cost de les reestructuracions.

EL FGD veurà molt minvats els seus recursos després de l'ampliació de capital, de 6.500 a uns 1.200 milions d'euros, encara que no caldrà fer una derrama entre les entitats per pagar aquests costos, segons les mateixes fonts.

L'Estat, de la seva banda, no aportarà recursos, llevat que el Sabadell necessiti garanties per atendre les necessitats de liquiditat de la CAM, que compta amb un préstec del BCE de 7.700 milions, i deute emès per 4.600 milions, una part d'aquest amb venciment la primavera que ve.

Aquesta operació permetrà al Sabadell convertir-se, amb un cost mínim, en el nou propietari de la CAM, encara que el cert és que es tracta d'una entitat amb pèrdues futures latents que poden ser milionàries, amb una fuita de dipòsits intensa i una plantilla desmotivada.

L'entitat catalana, que amb l'augment de dimensió passarà a ser considerada sistèmica, haurà d'emprendre a més ampliacions de capital per millorar la seva solvència, fet que tindrà un efecte dilutiu.A més, el Sabadell assumeix una entitat amb una cartera de crèdits dubtosos de 24.000 milions d'euros, encara que amb un mecanisme de protecció per als pròxims deu anys que farà que només pagui el 20 per cent dels fallits, una vegada esgotades les provisions de la CAM, que sumen 4.000 milions.

Des del FROB existeix una total confiança en la capacitat del Sabadell d'assumir aquest repte, perquè té el coneixement i l'experiència en integracions d'aquest tipus, després d'haver-se fusionat amb l'Urquijo i l'Atlàntic.

El president de Banc Sabadell, Josep Oliu, va descartar que el seu grup bancari pateixi "riscos substancials addicionals" per l'adjudicació de la CAM, perquè és una entitat "prèviament sanejada".

Un dels reptes del Sabadell serà iniciar negociacions amb els sindicats per abordar la reestructuració de les plantilles, atès que la CAM parteix amb 6.432 treballadors.Respecte a aquesta qüestió, el secretari general del sindicat majoritari de la CAM, Sicam, Manuel Navarro, va expressar el seu desig que "s'arribi a un acord laboral" sense que el nou propietari "prengui mesures dramàtiques".

De la seva banda, el president de la Confederació d'Organitzacions Empresarials de la província d'Alacant (COEPA), Enrique Martín, confia que la CAM mantingui la vinculació territorial amb la província perquè, així, es pugui reactivar el crèdit i dinamitzar l'economia de la zona.

Ja es parla del divorci de Urdangarín i canvis en la familia del monarca i les seves prebendes

La creixent gravetat de les revelacions sobre com Iñaki Urdangarin es va enriquir gràcies a la seva presència en l'associació Institut Nóos ha coincidit avui amb un anunci de calat i conseqüències encara imprevisibles. Fonts oficials de la Casa Reial van confirmar que es planeja limitar, "possiblement el 2012", el concepte de família real als reis, els prínceps d'Astúries i les seves filles, Elionor i Sofia.

Això significa que les infantes Elena i Cristina i, per descomptat, el marit de la segona, Iñaki Urdangarin, passaran a tenir un rang equivalent al de les germanes del rei, Pilar i Margarida de Borbó: són parents del monarca però no membres de la família reial i, per tant, ni representen la Corona en actes oficials ni reben fons procedents dels pressupostos generals de l'Estat (PGE). La reestructuració "està en marxa", reblar les esmentades fonts.

La fórmula escollida permet diluir dins d'una operació general l'exclusió de Urdangarin, el divorci es dóna per descartat. I, en qualsevol cas, les infantes i els seus fills es mantindran dins de la línia successòria, on Cristina de Borbó ocupa la setena posició.

La difusió del pla per retallar el nombre de membres de la família reial, avançat avui per l'agència Europa Press, es va produir hores després que arribés als quioscos l'edició setmanal de Hola! La revista filomonárquica publica unes fotos de la reina a Washington juntament amb la seva filla Cristina i el seu gendre, Iñaki Urdangarin, que no donen un pas sense els seus escortes.

Les instantànies, en una de les quals la infanta Cristina mira a càmera, van ser preses al carrer durant el viatge oficial de la reina als EUA els dies 29 i 30 de novembre. En aquells dies, aquest diari acabava de desvetllar el contingut d'un informe d'Hisenda que deixa al descobert els manejos amb què Urdangarin i el seu soci Diego Torres, ja imputat, es van lucrar gràcies a Institut Nóos i diverses empreses satèl · lit: una trama que, segons el jutge del cas, van crear dos per "apoderar-se" de diners públics.

Després d'haver captat Institut Nóos 5,8 milions de la Generalitat Valenciana i el Govern balear, una xifra idèntica va acabar en mans de cinc societats amb participació accionarial del duc de Palma i/o el seu soci. En nou anys, l'entitat altruista i aquestes cinc empreses van ingressar 16 milions d'euros en total.

EUPV exigeix la supressió del Màster de Golf de Castelló

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera que aquest esdeveniment és un luxe innecessari en temps de crisi: “Els 3,5 milions que ha costat aquest any el Màster de Golf estarien molt més ben empleats en millorar la sanitat, l'educació i el benestar públics que en fer lluir el club de golf que presideix Carlos Fabra”. Albiol anuncia que el seu grup parlamentari presentarà una proposició no de llei perquè les Corts Valencianes insten al Consell a la supressió del Màster de Golf de Castelló. “Aquesta política de desgavell econòmic ha d'acabar-se, els grans esdeveniments del PP estan assolant els conters públics”, ressalta, i critica que mentre a Castelló 60000 ciutadans i ciutadanes estan a l'atur.

La diputada argumenta que el Màster de Golf del president de Partit Popular de Castelló, Carlos Fabra és una despesa inassolible en temps de crisi econòmica, “existeixen altres prioritats més urgents per a la societat castellonenca. No entenem com el pressupost per aquest esdeveniment s'ha doblat aquest any, passant d'1,7 milions a 3,5 milions d'euros, el PP demostra una vegada més que té diners per al que vol”, critica.

Albiol assenyala que la societat castellonenca no pot entendre com mentre els nostres xiquets i xiquetes estudien en barracons per manca de centres educatius, es retalla en sanitat i les ajudes a la dependència no arriben, 3,5 milions d'euros pagats dels nostres impostos s'utilitzen per a muntar un màster de golf al club de Borriol del que el senyor Fabra és president”, denuncia la diputada.

La diputada considera que ha arribat el moment de racionalitzar la despesa del Consell i de la Diputació de Castelló, “El Màster de Golf ha d'acabar-se, les comarques de Castelló no es poden permetre un esdeveniment de tan dubtosa rendibilitat i de tan elevada despesa, simplement pel capritx del senyor Carlos Fabra i dels seus interessos personals”.