diumenge, 20 de maig de 2012

El partit de Milósevic vencedor de les presidencials a Sèrbia

El Partit Serbi de Progrés (SNS), de l'assassinat a La Haia expresident Slobodan Milósevic, ha proclamat la victòria del seu candidat, Tomislav Nikolic, en la segona tanda de les eleccions presidencials de Sèrbia celebrades avui, derrotant l'otanista i dretà partit al govern. Encara no hi ha resultats oficials definitius, però les projeccions fetes per mitjans serbis amb vots emesos indiquen que Nikolic ha obtingut el 49,7% dels vots, i que el seu rival, el fins ara president, Boris Tadic, el 47,1%.

El partit de Nikolic ha dut a terme una operació important per suavitzar el seu missatge contra l'Europa del PP de cara a negociar l'entrada de Sèrbia a la CEE que el grup de Merkel condiciona a la seva participació a l'OTAN, mentre que l'SNS es mostra favorable a l’entrada a Europa però amb matisos i no a qualsevol preu.

Malgrat que el mandat de Tadic no s’esgotava fins el febrer de 2013, a primers d’abril el líder del Partit Democràtic (DS) va decidir renunciar al càrrec i forçar així la convocatòria d’eleccions presidencials anticipades, per les protestes sobre la seva política de retallades neoliberals que ha disparat, com arreu, l'atur. Per tal de justificar la seva renúncia, Tadic va apel·lar a la necessitat d’una nova legitimat per tirar endavant les reformes necessàries per a l'ingrés que el PP de Merkel li exigeix per entrar a la UE, com acabar amb l'encara forta presència dels serveis comunistes públics que haurien de ser privatitzats.

Cimera imperial de l'OTAN entre protestes: "l'OTAN suposa la Tercera Guerra Mundial"

Milers d'activistes han sortit als carrers de Chicago aquest diumenge per manifestar-se contra la política de l'OTAN, que celebra a aquesta ciutat dels Estats Units "la major de les seves cimeres" o almenys la més crítica, donada la situació internacional i l'augment de conflictes organitzats per l'aliança militar capitalista, com a l'Iraq, l'Afganistan, Líbia, Síria, l'Iran, i les contrarevolucions àrabs. Almenys cinc persones han estat detingudes sota sospita d'haver planejat atacs terroristes a Chicago, que ha vist manifestar-se a milers de ciutadans contra la guerra i la política militar capitalista de l'anacrònica i antidemocràtica OTAN.

Segons mitjans locals, la policia va detenir dos homes de Chicago i tres joves. Les pròpies autoritats policials asseguren que amb l'arrest dels tres joves -de 20, 24 i 27 anys i procedents de l'estat de Florida- van aconseguir frustrar diversos atacs, fins i tot contra un local que promou la reelecció del president Barack Obama.

La policia va assegurar d'altra banda que els altres dos detinguts, de 24 i 28 anys, planejaven perpetrar atacs amb còctels Molotov contra instal·lacions relacionades amb la cimera l'OTAN. La fiscal Anita Alvarez va assegurar en conferència de premsa: "Aquests homes eren aquí per ferir a altres persones".

Segons les autoritats, altres dels objectius que s'havien proposat els joves era atacar la casa de l'alcalde i estret col·laborador d'Obama Rahm Emanuel, així com diverses estacions de policia.

Mentre, milers d'activistes van sortir als carrers de Chicago aquest diumenge per protestar en contra de la política de l'aliança atlàntica. "Diguin NO a l'agenda de guerra i pobresa de l'OTAN!", Resava un dels cartells.

Els manifestants es van proposar arribar a la zona on se celebra la cimera, tancada però al pas 'per raons de seguretat'. Alguns veterans de guerra de l'Afganistan pretenien acostar-se en uniforme per tornar les condecoracions obtingudes en senyal de protesta.

El predi de la cimera es troba voltat per oficials i instal·lacions de seguretat, i l'àrea a més és vigilada per helicòpters i per la guàrdia costanera armada.

La policia parla d'alguns ferits i detencions. Al voltant de 3.000 agents estan desplegats a la ciutat.

Dissabte, milers de persones van protestar entre els gratacels de Chicago sota el lema "l'OTAN suposa la Tercera Guerra Mundial". La cimera de l'aliança atlàntica tindrà lloc al sud de la ciutat fins dilluns.

A causa de les protestes, Obama va traslladar a Camp David la recent cimera del G8, que al principi també s'havia de celebrar a Chicago.

Última hora: Explosió d'un artefacte en una sucursal del BBVA a l'Hospitalet

Aquesta matinada ha fet explosió un artefacte en una sucursal del BBVA a l'Hospitalet, a la Rambla Marina 204, del barri de Bellvitge. No hi ha ferits ni aparentment danys materials a cap veí. Potser ha estat afectat algun cotxe. Fotos: José Manuel G. A.


La buida tomba de Dràcula, plena de llegendes

José Luis Forneo: El seu record encara produeix calfreds. Vlad Tepes, conegut com Dracul, paraula romanesa que significa dimoni, el personatge sobre el qual Bram Stocker es va basar per al seu llibre Dracula, va morir el desembre de 1475 o el gener de 1476, segons la llegenda oficial prop del monestir de Snagov (foto), a 40 quilòmetres de Bucarest, on es creia que reposaven les seves restes.

La suposada tomba de Vlad Tepes

Pel que sembla, va ser víctima d'una traïció: els nobles valacos i l'església ortodoxa li van parar una trampa, com a venjança al seu gran afany de justícia igual per a tothom, fins i tot per als immunes boyardos, i pel seu matrimoni amb una princesa catòlica, filla del rei d'Hongria, a canvi de suport per tornar al tron ​​de Targoviste, capital del principat.

En Snagov va ser assassinat pels turcs que, segons una de les versions, van enviar el seu cap a Istanbul. Algunes llegendes populars diuen que, temps després de la seva mort, els habitants dels boscos de Snagov el veien passejant de nit en el seu cavall, sense cap, amb arreus militars i a la recerca dels seus enemics per cobrar venjança.

L'historiador Nicolae Serbanescu en el seu llibre "Història del Monestir d'Snagov", afirma que a la tomba del príncep valac Vlad l'Empalador (Vlad Tepes), només es van trobar ossos de cavall. Igualment, els historiadors Nicolae Iorga i Dinu Rosetti, que van realitzar excavacions a la tomba de Vlad el 1933, van trobar només ossos d'animal i un anell amb les armes de Valàquia, que se suposa va pertànyer al príncep, però el seu cos no hi era.

El famós príncep, assot dels lladres i resistent davant els turcs, famós també per la seva crueltat, va morir assassinat el 1476 als 45 anys i va ser enterrat d'amagat pels monjos ortodoxos a l'església del monestir d'Snagov (construïda al segle XIV).

Poc abans que Stoker publiqués la seva novel·la sobre Tepes, sembla que la tomba de Vlad (foto) va ser profanada el 1875 i els seus ossos enterrats en un altre lloc que encara no ha estat descobert. Altres diuen que l'ésser enterrat, aliè a la fe ortodoxa, com a catòlic, i excomunicat i amb la seva ànima condemnada a vagar eternament pel limbe, és l'origen de la llegenda vampírica.

Per aquell temps, 1875, el màxim jerarca de l'església cristiana ortodoxa romanesa, el patriarca Filaret, havia ordenat que fos esborrada l'inscripció de la pedra sepulcral de Vlad l'Empalador, considerat un criminal.

Sigui com sigui, es tracta del límit entre la història i la llegenda, entre les històries del príncep honest i cruel, que portà la justícia fins al seu màxim extrem, castigant també als propis nobles i clergues i no només al poble, l'igualador social, i les del príncep capaç de fer qualsevol pacte, humà o sobrehumà, religiós o polític, per arribar i conservar el poder. O, en relacio a la mitologia clàssica, a l'heroi condemnat a vagar per sempre sense descans precisament per reptar a les condicions de l'status quo i a déu (és a dir, a l'església oficial i les seves relacions amb el poder).

Alexis Tsipras (Syriza) amb el Front d'Esquerra per l'unió de totes les esquerres europees

Dilluns, maig 21, sota l'ègida del Partit de l'Esquerra Europea (PEE aliat amb EUiA i IU), el Front d'Esquerra (Front de Gauche) es complau a donar la benvinguda a Alexis Tsipras, president de Syriza al Parlament grec, a França. Junts farem públiques les nostres propostes per reorientar social, ecològica i democràticament Europa i llançar una crida a la unitat de totes les forces disponibles per fer-ho a Europa en aquest moment crucial.

Un dia després de la reunió entre François Hollande i Angela Merkel i pocs dies abans de la cimera de l'UE del 23 de maig, els propers dies per davant són decisius per al futur d'Europa. Després dels resultats de les eleccions a França, Grècia i Alemanya, milions d'europeus esperen una renegociació del pacte Sarkozy/Merkel seria.

Per complir amb les expectatives, ha de comptar amb l'abandonament de les polítiques d'austeritat que amenacen el creixement i la justícia social, un nou paper del Banc Central Europeu al servei d'un desenvolupament solidari, una emancipació de la tutela dels mercats financers.

Una conferència de premsa amb Alexis Tsipras, Pierre Laurent, Jean-Luc Melenchon i els líders del Front d'Esquerra, es durà a terme a les 3:00 p.m. a l'Assemblea Nacional. En presència de Roland Muzeau i dels diputats del Front d'Esquerra a l'Assemblea Nacional.

A les 18h 30, una reunió pública se celebrarà abans de l'Assemblea Nacional a la Plaça Edouard Herriot.

Vídeo: Una muntanya dels Alps col·lapsa en pocs instants


Uns 300.000 metres cúbics de roca se separen d'un massís dels Alps suïssos i es precipiten prop de la comuna de Preonzo. L'espectacular col·lapse passava a estones i va durar diverses hores. Un grup de suïssos va aconseguir gravar el moment del despreniment des d'una altura veïna. Amb les seves càmeres van seguir la caiguda de roca des del cim fins la vall situada als seus peus.

No hi ha informes sobre algun dany o ferides eventualment causades als veïns de Preonzo o sobre turistes que practiquin alpinisme o senderisme a la zona. Les autoritats ja han reobert la carretera que passa per la vall adjacent. No obstant això, l'accés al col·legi i una zona industrial situats més a prop a la vessant, romandran tancats almenys fins dilluns.

Els geòlegs, que han inspeccionat la serra, van indicar que hi ha prop de mig milió de metres cúbics més de runa de roques que amenacen amb un nou desprendiment.

Mélenchon pot deixar fora Marine Le Pen de l'assemblea francesa

Segons les enquestes de la circumscripció electoral de Henin-Beaumont, el candidat de la coalició d'esquerres Jean-Luc Mélenchon derrotarà la candidata i cap de l'ultradretà Front Nacional, Marine Le Pen, a la segona tanda de les eleccions a l'assemblea francesa. Les enquestes donen la victòria a la primera tanda a Le Pen, però tant Mélenchon com Philippe Kermel, del Partit Socialista, han anunciat que es retiraran a favor l'un de l'altre si queden en tercera posició.

En els comicis, que es faran el 10 i el 17 de juny, Mélenchon ha decidit presentar-se a la mateixa circumscripció que Le Pen per mirar de deixar-la fora del parlament.

Una enquesta publicada avui per 'Le Journal du Dimanche' apunta que el candidat de la coalició d'esquerres perdria en la primera tanda amb el 29% dels vots, contra el 34% per Le Pen. Però a la segona tanda, Mélenchon s'enduria la victòria amb el 55% dels vots, contra el 45% per Le Pen.

En cas de no quedar en segona posició a la primera tanda, el candidat socialista també aconseguiria batre la dirigent ultradretana en la segona tanda per la suma dels vots de Mélenchon.

#novullpagar col.lapsa al mig dia les autopistes

Les autopistes de Vilassar de Dalt, Martorell, La Junquera, Girona Sud, Mollet i Garraf han patit de nou retencions i col·lapses. Segons informa la plataforma, aquestes retencions s’han produït “malgrat les ordres d’Abertis de deixar passar ràpidament la gent que deia #novullpagar, per evitar l’èxit de la protesta”. També al País Valencià la diputada d'EU Marina Albiol i la regidora de Castelló Carmen Carreras (foto) han estat avui presents a la convocatòria #novullpagar per mostrar la seua repulsa al pagament de peatge a l'AP7 i, en arribar fins al peatge de Sagunt, s'han negat a pagar. A partir de les 18h s'espera una segona tanda de protestes.

L’organització del segon #novullpagar popular, organitzat per la plataforma #novullpagar Prou peatges, ha valorat com “un èxit” la resposta ciutadana davant el que consideren “l’abús que representen els peatges a casa nostra”. Aquest diumenge, al migdia, centenars de vehicles han col·lapsat els principals peatges catalans.

Centenars de vehicles col·lapsen la sortida Girona Sud de l'autopista AP-7

Una caravana de centenars de vehicles ha col·lapsat aquest migdia durant una hora i mitja la sortida de l'autopista AP-7 a Girona Sud al negar-se a pagar els seus conductors al peatge amb motiu de la protesta convocada per la plataforma #novullpagar.

La protesta, que ha començat a les 12.00 hores, ha durat fins fins a les 13.30 hores, i ha estat secundada per centenars de vehicles que han provocat una llarga cua en tot el ramal de la sortida. Els primers vehicles a arribar al lloc on ha tingut lloc la protesta han estat els dels partits polítics que donen suport a la campanya de boicot als peatges, i que a les comarques de Girona són la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), Solidaritat Catalana per la Independència (SI), ICV-EUiA i ERC.

A partir d'aquí, la mobilització ha anat creixent amb manifestants que a peu s'han desplaçat per donar suport a la plataforma i amb els usuaris de l'autopista que s'han trobat amb la protesta i que també han decidit no pagar.

A la sortida del peatge, un grup d'unes 50 persones han ocupat part de la via per cridar "no pagueu", "avui no es paga" o "independència" als vehicles que s'aproximaven fins a la zona de pagament. La conductora Ainoa Barahona ha declarat, a la sortida del peatge, que no havia pagat perquè han estat fixats "uns preus abusius" per unes infraestructures que "ja estan amortitzades".

"Les vies secundàries estan en molt mal estat i no tenim alternativa per viatjar, amb la qual cosa ens obliga a pagar de forma indeterminada unes infraestructures amortitzades", ha recalcat.

El segon #novullpagar massiu porta retencions al peatge de la Llagosta i al Maresme

Una marxa lenta de vehicles per la C-33 ha tornat a provocar cues -uns dos quilòmetres segons Trànsit- al peatge de la Llagosta. Forma part de la segona jornada de reivindicacions de #novullpagar en contra del preu de les autopistes de peatge a Catalunya.

La caravana de vehicles que participa aquest diumenge en la segona convocatòria de la campanya #novullpagar està provocant cues en diversos peatges de l'AP-7, la C-32 i la C-33, segons ha informat el Servei Català de Trànsit (SCT). Concretament, hi ha quatre quilòmetres de congestió a la C-32 al peatge de Vilassar de Mar (Maresme) en direcció Barcelona; dos quilòmetres a la C-33 al peatge de Mollet del Vallès, on els participants fan una marxa lenta en direcció a la Llagosta; i mig quilòmetre de retenció al peatge de l'AP-7 de Girona sud. El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, i els tres diputats de SI, Uriel Bertran, Alfons López Tena i Toni Strubell s'han sumat a la iniciativa de la plataforma #novullpagar 'Prou Peatges'.

EU no paga a Castelló

La diputada d'EU al País Valencià Marina Albiol i la regidora de Castelló Carmen Carreras han estat avui presents a la convocatòria #novullpagar per mostrar la seua repulsa al pagament de peatge a l'AP7 i, en arribar fins al peatge de Sagunt, s'han negat a pagar. Allà han explicat que "aquest vial esta més que pagat i que el que ha de fer el PP és alliberar-lo d'una vegada per totes".

La màfia afirma no tenir res a veure amb l'atemptat a Bríndisi

La pista mafiosa sobre l'autoria de l'atemptat perpetrat dissabte a Bríndisi (sud-est d'Itàlia) es dissipa i cobra força la hipòtesi d'un atac de tall individual, tal com apunten fonts de la investigació citades per mitjans de comunicació italians. Podria ser "una persona en guerra amb tothom que se sent víctima o fins i tot un enemic de tots, i utilitza una ocasió similar per fer esclatar la seva ira". Ni tan sols es descarta el motiu ideològic, mentre que la pista de la màfia "no està completament exclosa però és molt poc probable". Marco Dinapoli, cap de la fiscalia a la ciutat, ha conclòs que no se sap si el que ha colpejat a Bríndisi, però "qui ha treballat coneixia el terreny i sabia l'entrada dels nois".

"És inútil que perdeu el temps amb nosaltres perquè no tenim res a veure", van fer saber caps mafiosos empresonats interrogats per la policia.
El descart de la pista mafiosa, que apuntava a una autoria de la Sacra Corona Unita, la banda que opera en el territori de Apulia, al qual se circumscriu Brindisi, va arribar a més per les filmacions d'una càmera propera a l'institut, objectiu de l'atemptat, i per les declaracions d'un testimoni.

"Hi ha una baixíssima possibilitat que sigui un atemptat de tipus mafiós. La Sacra Corona Unita, com ens van dir alguns penedits, està intentant recuperar el territori després dels últims cops amb arrestos i condemnes, i busca un consens social que no aconseguirà amb semblants matances", van assegurar fonts de la investigació.

El fiscal nacional antimàfia Piero Grasso, desplaçat ahir al lloc dels fets, va afirmar que l'atemptat era "un acte de terrorisme perquè tenia com a objectiu matar innocents de manera indiscriminada", cosa que "no és propia de la Sacra Corona Unita".

Les càmeres d'un centre comercial van gravar a un home que, suposadament, manejava el temporitzador que va poder fer esclatar la bomba de fabricació casolana però altament sofisticada, composta per tres bombones de butà unides a un detonador i camuflades en un proper contenidor d'escombraries.

"Tenim bones imatges que podem associar amb gairebé tota certesa a l'atemptat", va dir el fiscal de Brindisi, Marc DiNapoli. A més, el testimoni va afirmar haver vist una persona que va desplaçar del seu lloc original l'esmentat contenidor sobre les 02.30 hora local (00.30 GMT) de la matinada de dissabte, encara que no va poder aportar dades concretes a la policia.

Dues persones estan sent interrogades per les forces de l'ordre com a possibles sospitosos. Es tracta d'un exoficial d'aeronàutica els pares són propietaris d'un magatzem de bombones de gas, i d'un anarquista, segons ha informat la cadena de televisió italiana SkyTG24.

El diari "La Repubblica" refereix que el passat dilluns va ser trobat prop de Castelvolturno (sud) una bombona de butà i un pasquí amb amenaces al president de la República, Giorgio Napolitano, i diversos polítics davant d'un alberg.

La bomba que va explotar ahir a l'entrada del institut professional per als serveis socials, la moda i el turisme "Francesca Laura Morvillo Falcone", va matar una noia de 16 anys, filla única, i va deixar ferides a altres sis, una d'elles en condicions molt greus.

Les ferides, fins i tot Veronica Capodieci sotmesa ahir a intervencions quirúrgiques, toràciques i ortopèdiques per la gravetat del seu estat, romanen estables, segons va fer públic avui l'últim comunicat mèdic.

#novullpagar intenta avui un acte massiu de desafiament

ERC, SI, Reagrupament i la CUP, al costat de les plataformes contràries al pagament dels peatges d'autopista, han fet una crida a participar massivament en la protesta d'avui en el marc de la campanya #novullpagar. En conferència de premsa divendres al Parlament, partits i plataformes van recordar que les autopistes han estat amortitzades 'desenes de vegades', en paraules del diputat de SI Uriel Bertran. Joan Maria Piqué, cap de premsa d'Artur Mas, titllà de "fills de puta" els seguidors de la campanya #novullpagar. SI en demana la dimissió inmediata del personatge.

Els partits independentistes han anunciat que donaran cobertura legal a aquells qui rebin multes per no voler pagar peatges.

L'acció col·lectiva es farà a les dotze del migdia, en una quinzena de peatges del país: Vilassar (C-32), Martorell (AP-7), Mollet (C-33), Manresa (C-16), Girona Sud, Figueres Sud, Túnels del Garraf, Amposta- Deltebre, Ulldecona-Vinaròs, Terrassa-LesFonts, Reus, Túnels de Vallvidrera, Algemesí, Sagunt-València, Castelló i Sóller.

Dispositiu especial d'Abertis

La concessionària Abertis ha previst per avui 'les mesures necessàries al seu abast per garantir la seguretat viària i minimitzar els efectes sobre la fluïdesa dels desplaçaments a la seva xarxa d’autopistes a Catalunya', arran de la segona convocatòria pública de #novullpagar. En un comunicat, la concessionària recomana als usuaris de les seves vies de consular la web Autopistas.com i els serveis d'informació habituals, per saber l'estat del trànsit a cada moment. També aporta informació per als mitjans de comunicació que vulguin cobrir la protesta.

Abertis anuncia que té previst emetre un comunicat de premsa diumenge a dos quarts de nou del vespre amb la informació relativa a les incidències que es puguin produir durant el dia i les dades d’impagament registrades durant tota la jornada. Cal recordar que en la primera jornada de #novullpagar en massa, l'1 de maig passat, segons la companyia uns 2.500 conductors es van negar a pagar als seus peatges entre les 6.00 i les 14.00, un 1,5% del total de transaccions que es van fer.