dijous, 11 d’octubre de 2012

El Suprem anul·la una convocatòria d'oposicions perquè el català era requisit

El Tribunal Suprem espanyol ha fet pública avui una nova sentència contra el català que anul·la una convocatòria d'oposicions del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya perquè incorporava el català com a requisit.

Els magistrats donen la raó al Consell General de Col·legis Oficials de Secretaris, Interventors i Tresorers de l'Administració Local i anul·len la convocatòria del 19 de març del 2009 perquè entenen que la prova de català que incorporava la convocatòria situava en 'desigualtat injustificada' les persones que concorrien al concurs de la Generalitat.

Els feixistes espanyols volen agredir catalans demà

El sindicat de Mossos Uspac ens ha fet arribar aquesta informació que ells han "enviat urgentment al conseller Felip Puig, al secretari i al director general dels Mossos perquè puguin prendre les mesures adients". Al pamflet els feixistes del PP i socis pretenen atacar i agredir indiscriminadament catalans després de la manifestació convocada a Barcelona i a la que vindran autobusos des de la caverna madrilenya, en una provocació feixista sense precedents des de la mort del dictador i recolzada per l'aparell franquista del PP, Ciutadan's y PxC.

Moscou exigeix ​​explicacions a Ankara després de la intercepció de l'avió sirià

Rússia ha demanat avui explicacions a Turquia per "posar en perill la vida i la seguretat" dels 17 passatgers russos que viatjaven a bord de l'avió sirià interceptat ahir per la Força Aèria turca amb l'excusa de que transportava armes. Segons el portaveu del Ministeri rus d'Exteriors, Aleksandr Lukashévich, Moscou "insisteix que s'expliquin els motius d'aquesta actuació de les autoritats turques respecte als ciutadans russos i que es prenguin mesures per impedir que aquest tipus d'incidents es repeteixin en el futur".

El Govern turc no va informar a l'ambaixada russa sobre la presència de ciutadans russos entre els passatgers de l'avió interceptat, dada que Moscou va conèixer dels mitjans de comunicació digitals, va ressaltar el diplomàtic.

Així mateix, va acusar les autoritats turques d'incomplir la Convenció consular bilateral, en negar a un grup de diplomàtics russos l'autorització per atendre els seus compatriotes, que van romandre durant vuit hores dins l'avió gairebé sense poder sortir fora.

Diversos caces F-16 de la Força Aèria turca obligaren a aterrar la vigília un avió de passatgers sirià que cobria la ruta entre Moscou i Damasc. L'aeronau, un Airbus A-320 amb 35 passatgers a bord, va poder continuar el vol a la capital siriana després d'un registre de vuit hores que va culminar amb la confiscació de 'cert material militar' que Turquia no ha especificat.

El ministre de Transports de Síria va definir l'incident com un acte de "pirateria aèria contrari als acords en matèria d'aviació civil".

Per la seva banda, el seu homòleg turc va insistir que l'aterratge forçat es va dur a terme de conformitat amb la legislació nacional i el dret internacional.

Síria acusa Turquia d'"pirateria aèria"


El ministre sirià de Transport, Mahmud Said, va acusar a Turquia de "pirateria aèria" per obligar dimecres a aterrar en el seu territori a un avió de passatgers sirià procedent de Moscou. El que va fer Turquia contradiu totes les regulacions de l'aviació civil, va indicar al canal de televisió libanès Al Manar.

Els mitjans estatals sirians van acusar a Turquia d'estar "jugant amb foc" i el diari governamental "Al Thawra" va assegurar que Ankara "està al servei d'objectius estrangers".

Per la seva banda, Rússia va exigir a Turquia una explicació per l'incident, mentre el president, Vladímir Putin, va cancel · lar un viatge a Ankara previst per al dilluns, ha informat el portaveu del Kremlin Dmitri Peskov.

L'explicació oficial és que Putin no podrà entrevistar-se amb el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, per qüestions d'agenda. Però el diari "Vedomosti" cita un funcionari del Kremlin que afirma que Putin no vol aparèixer com prenent partit per un bàndol en el conflicte entre Síria i Turquia.

El Ministeri de l'Exterior rus va manifestar la seva preocupació la seguretat dels 17 ciutadans russos que anaven a bord de l'avió. Les autoritats turques han d'explicar per què va ser obligat a aterrar l'aparell i com evitaran en el futur aquest tipus d'incidents, va dir el portaveu del ministeri, Alexander Lukashevich.

Turquia i Síria creuen acusacions avui sobre la càrrega que portava l'avió


El portal de notícies turc Star parla de 300 quilos de material destinat al Ministeri de Defensa sirià que contenia armament, entre altres coses components per fabricar míssils.

Moscou ho desmitió. Un alt representant de la indústria de defensa russa va afirmar a l'agència Interfax: "No hi havia armes ni cap tipus de sistemes o components de tecnologia militar a bord de l'avió de passatgers, i a més no podrien ser-hi".

El funcionari, que no va ser identificat, va indicar però també que Rússia no ha suspès la seva cooperació militar amb Damasc, del qual és un estret aliat. Turquia no ha mostrat la suposada càrrega militar, de manera que tot apunta a una mentida més del govern islamista i otanista d'Erdogan.

L'exposició al fuel del 'Prestige' danya a curt termini l'ADN

El 19 de novembre es compleixen 10 anys de l'enfonsament del Prestige, que va provocar un dels majors desastres ecològics d'Espanya sota el comandament del senyor dels 'hilillos', el llavors ja incompetent ministre Mariano Rajoy. L'abocament aviat va contaminar les costes gallegues i la resta de la Serralada Cantàbrica fins les Landes franceses i Portugal. Milers de persones van participar en les tasques de neteja de les platges contaminades i van quedar exposades durant un temps prolongat al fuel.

Per confirmar els efectes en la salut provocats per l'exposició al fuel en aquesta i altres circumstàncies, un equip d'investigadors de la Universitat de la Corunya van fer un experiment amb dues soques diferents de rates i una càmera d'inhalació especialment dissenyada per produir l'exposició al fuel.

Els animals van estar exposats-dues hores per dia, cinc dies per setmana-a un fuel de composició similar al vessament del Prestige. El seu estudi es publica ara a Journal of Toxicology and Environmental Health,

"La inducció de danys en el material genètic, així com el desenvolupament de diferents malalties de tipus respiratori, ja havia estat prèviament descrita en les persones que van participar en les tasques de neteja de l'abocament", aclareix a SINC Vanessa Valdiglesias, investigadora a la Unitat de Toxicologia de la Universitat de la Corunya, institució que, amb l'Institut de Recerca Biomèdica de la Corunya, ja havia intentat descriure els efectes de l'abocament a la salut.

El treball en rates demostra la relació directa entre l'exposició per inhalació als compostos emanats pel fuel i el dany en el material genètic.

"No obstant això -continua Valdiglesias- en aquests treballs les mesures d'exposició ambiental van ser escasses o inexistents, de manera que resultava difícil atribuir els efectes observats directament a l'exposició al fuel".

El nou treball en rates demostra l'existència d'una relació directa entre l'exposició per inhalació als compostos emanats pel fuel i el dany en el material genètic. Per analitzar les possibles alteracions en l'ADN i en els seus processos de reparació, els investigadors van extreure mostres de sang a cada animal i les van sotmetre a test citogenètics.

Els resultats van ser clars: l'exposició a fuel per via inhalatòria indueix dany en l'ADN en els dos tipus de rata -que van reaccionar amb una susceptibilitat diferent als compostos del fuel-, i també alteracions en els processos de reparació d'ADN.

Inhalació en gasolineres, pous i refineries

El grup d'investigadors va avaluar el dany en l'ADN a nivell global i, de manera més específica, el dany oxidatiu, a fi de guiar les decisions diagnòstiques i terapèutiques per a la cura dels afectats per l'exposició al fuel, en qualsevol circumstància. "Això inclou tant la realització d'activitats ocupacionals -pous d'extracció, refineries, gasolineres, etc.-, com les tasques de neteja després abocaments accidentals", especifica l'autora principal.

Valdiglesias proposa informar correctament del risc que suposa una exposició d'aquest tipus per a la salut. "Considero rellevant la coordinació i l'organització en general de les tasques de neteja i recuperació de la zona afectada", afegeix la investigadora.

Però, segons ell, el més important és seguir les instruccions facilitades per persones qualificades quant a l'equipament de protecció personal a utilitzar en cada cas -com l'ús de mascaretes, guants i roba a dient- i emprar-lo correctament.

A això s'afegeix el que determinats grups de risc, com els nens, les embarassades i les persones amb alguna malaltia cardiorespiratòria "haurien d'evitar en mesura del possible l'exposició al fuel", conclou.

"Si Espanya impedís l'adhesió (de Catalunya a la UE) la pròpia Espanya podria ser expulsada"

Ambrose Evans-Pritchard, cap d'informació econòmica internacional de "The Daily Telegraph": Els últims esdeveniments m'han deixat en estat de xoc, especialment per la reacció del govern de Madrid. Però de tota manera crec que les últimes declaracions del ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, són indignants. El que no entenen ni Madrid ni el ministre és que ells ja no tenen la paella pel mànec. Dir que "nosaltres utilitzarem el dret de vet recollit als tractats de la Unió per bloquejar una possible adhesió de Catalunya" és no entendre res. Ells, simplement, no poden fer-ho.

Si Espanya impedís l'adhesió, Espanya mateixa estaria violant els tractats de la Unió, i la pròpia Espanya podria ser expulsada. No dic que això hagi de succeir. Però, en qualsevol cas, em sorprèn el nivell d'incompetència i la voluntat que demostra Madrid de portar tot això a una confrontació absoluta.

Ignorar que han sortit al carrer un milió i mig de persones, amb la capacitat volcànica que això comporta, em sembla una gran estupidesa. En conjunt és molt preocupant, perquè veig que s'està portant a extrems amenaçadors amb declaracions com les de García-Margallo, però també amb les d'alguns militars: extremistes, d'acord, però tot això no deixa de ser significatiu.

La manera com el presenten des de Madrid, inclosa la carta del rei, que els catalans persegueixen quimeres, que volen alterar l'statu quo, etc., No té sentit. Ells, d'altra banda, estan creant una mena de 1936. És molt sorprenent.

Jo creia que 30 anys de pertinença a la Unió Europea haurien modificat prou la mentalitat de la dreta espanyola. Però els comentaris dels militars, de García-Margallo i altres, fan que em pregunti si els militars poden tenir de nou algun paper en la democràcia espanyola. Espero que no. No hi ha camí de retorn, però no deixa de ser increïble tot el que està passant.

Si el ministre d'Afers Exteriors britànic hagués fet un comentari sobre Escòcia com el que García-Margallo va fer sobre Catalunya, l'escàndol hagués estat magnífic. L'imaginen? A més, la reacció d'exaltació nacionalista a Escòcia hagués estat incontenible. Però és que, a més, no pots actuar d'aquesta manera en el segle XXI.

Com reaccionarà la Unió Europea? Bé, a Brussel·les crec que intentaran evitar per tots els mitjans haver-se de pronunciar sobre tota aquesta qüestió. Però si al final resulta totalment inevitable, ho faran. I si l'Estat espanyol pensa que Brussel · les es posarà al seu costat per evitar que els catalans exerceixin el dret d'autodeterminació, estarà cometent un altre error de judici.

A més, hi ha una agenda oculta de la Unió, no en la Comissió però sí en altres parts de la maquinària, que intenta promoure un enfortiment del poder de les regions en oposició a les nacions estat tradicionals, que a la pràctica són un fre cap a la construcció d'una estructura més federal, de supraestado de la Unió. Insisteixo: si a la Moncloa pensen que Europa els ajudarà a aniquilar als catalans, estan molt equivocats. Molt.

Els estudiants en vaga contra les retallades

Centenars d'estudiants tallaren l'avinguda Diagonal de BCN des de passades les 10 hores a l'altura de Pius XII desplaçant-se des de la Zona Universitària cap al centre de la ciutat, on hi ha convocada una manifestació a les 12 hores contra la pujada de les taxes per la jornada de vaga universitària d'aquest dijous. Foto: L'UC de Madrid aquest matí.

Després de la pancarta RIP Democràcia Universitària, els alumnes avancen tallant els carrils centrals de la Diagional, així com la circulació del Trambaix i el lateral del costat mar, han informat fonts de la Guàrdia Urbana. La Ronda de Dalt, també tallada des de les 9.30 hores a l'altura de la Vall d'Hebron pel mateix motiu, ha pogut ser reoberta prop de les 10.40 hores.

No obstant això, els universitaris no han pogut tallar a primera hora del matí l'autopista AP-7, a l'altura de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), davant la presència policial.

Portes segellades

Així mateix, els accessos a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (UB) s'han llevat tancats amb cadenes, han informat fonts del centre.

El tancament d'aquestes portes ha tractat d'impedir l'entrada d'alumnes, però els docents han pogut accedir a l'edifici a través del pàrquing, han concretat.

El feixista Wert, al Financial Times

Les declaracions del ministre d'Educació espanyol, José Ignacio Wert, en què deia que l'interès del govern era el d'espanyolitzar els alumnes catalans' ja han rebotat a la premsa internacional. El Financial Times ha publicat aquest article, en què alerta de la tensió creixent entre Catalunya i Espanya per causa de les polèmiques declaracions del ministre.

El diari remarca que les paraules de Wert arriben en un context preelectoral a Catalunya i enmig d'un gran auge de l'inpendentisme. De fet, recull les dades del CEO, segons les quals el 74% dels catalans estan a favor de fer un referèndum sobre la independència. Finalment, avisa, en relació a les paraules de Wert, que l'any 2009 el govern 'va aprovar una llei per protegir el català a les escoles'.

Wert veu 'problemes mentals' en les crítiques a les seves declaracions

Lluny de matisar les seves pròpies declaracions, el ministre franquista hi ha insistit aquest matí en una entrevista a Onda Cero: 'Com a representant del govern espanyol m'interessa que [els alumnes] comparteixin l'orgull de ser espanyols i catalans. Si això escandaliza algú o el fa pensar en el passat, o en el franquisme, és que té un problema de categories mentals', i encara ha afegit el nazi espanyol una altra bajanada, que 'de tant en tant val la pena remoure les aigües del discurs sobiranista'.

Les paraules de Wert han estat fortament criticades per la comunitat educativa i també pels principals partits catalans.

L'abús al rebut de l'aigua mobilitza els veïns de Riells

Un grup de veïns ha fet arribar a l´Ajuntament de l´Escala un manifest contra la factura de l´aigua potable, perquè els cobren un mínim mensual de 10.000 litres encara que no els consumeixin: "No hi estem d´acord perquè trenca totes les publicitats fetes per tots els organismes de Catalunya i d´Europa pel què fa referència a l´estalvi de l´aigua", diuen a la carta que adjunten amb 23 signatures de veïns del sector de Riells, que hi resideixen de forma temporal o fixa. Tampoc veuen bé aquesta forma de facturar el consum d´aigua perquè "ningú pot tenir el privilegi d´obligar a pagar per quelcom que no es consumeix". Finalment, ho qualifiquen d´"il·legal i dictatorial".

Isidre Munt, veí amb segona residència al sector escalenc de Riells, va iniciar ja fa mesos una croada per denunciar la política que porta a terme l´empresa concessionària del subministrament de l´aigua potable, Aquàlia. Munt ha fet nombroses gestions per reclamar tant a l´Ajuntament escalenc com al Síndic de Greuges de Catalunya que acabin amb aquesta fórmula. "Tinguin una mica de sentit comú i deixin de prendre´ns uns diners", insisteixen al manifest entrat al registre de l´Ajuntament. També proposen que, en lloc de cobrar més en el rebut de l´aigua afegeixin un impost municipal als que ja hi ha actualment.

La resposta de l´Ajuntament de l´Escala ha arribat a través dels tècnics municipals, que consideren que el manteniment de la xarxa d´aigua com a tal comporta el cobrament d´uns diners i afegeixen que és una qüestió discrecional.

El consistori escalenc recorda també que no es tracta d´un cas que afecti només aquest municipi, ja que pertany a la Generalitat, a través de l´Agència Catalana de l´Aigua (ACA) fixar les normatives sobre el subministrament d´aigua potable.

Catalunya aporta a la SS 25.000 milions més del que rep

El saldo acumulat de la Seguretat Social entre els anys 1995 i 2010 és positiu per a Catalunya amb 24.774 MEUR. Això significa que les aportacions catalanes al sistema han estat superiors a les prestacions rebudes. Així ho recull un estudi del Departament d'Economia sobre el sistema de la Seguretat Social, del qual es desprèn que Catalunya, per ella mateixa, podria fer front clarament a les pensions i altres pagaments socials.

L'informe també mostra que les prestacions rebudes pel conjunt de l'Estat sense Catalunya han estat molt superiors a les aportacions realitzades. És a dir que l'aportació positiva de Catalunya ha permès reduir el dèficit global de la Seguretat Social al conjunt de l'Estat.

Les aportacions catalanes al sistema de la Seguretat Social de l'Esat han estat superiors als recursos que ha rebut Catalunya. Segons es desprèn de l'estudi que ha realitzat el Departament d'Economia, a Catalunya el saldo acumulat de la Seguretat Social va ser positiu en el període comprès entre els anys 1995 i 2010 amb 24.774 milions d'euros.

En canvi, les prestacions que va rebre el conjunt de l'estat espanyol sense Catalunya en aquest mateix període són molt superiors a les cotitzacions, les aportacions que va realitzar. En aquest sentit, assoleix un saldo negatiu de 86.332 milions d'euros.

D'aquesta manera, l'aportació positiva de Catalunya ha permès reduir el dèficit global de la Serguretat Social de l'estat espanyol en 67.558 milions d'euros.

L'informe mostra que mentre Catalunya tindria un saldo acumulat positiu de 3.384 euros per persona i equivalent al 12,7% del PIB català, Espanya sense Catalunya tindria un saldo negatiu de 2.228 euros per persona i equivalent a un 10,1% del seu PIB.

D'altra banda, l'estudi destaca que entre el 2009 i el 2010 a Catalunya hi va haver un dèficit conjuntural ja que van pujar les prestacions i van baixar les cotitzacions. Tot i així, al conjunt de l'Estat les prestacions van superar les contribucions aportades. Així, a l'Estat hi va haver dèficit durant nou dels catorze anys del període, és a dir que només va aportar recursos nets al conjunt del sistema durant el període 2003-2007.

Recolzar protestes a la xarxa podrà ser motiu de presó

El ministre de Justícia segons l'Opus Dei, Alberto Ruiz-Gallardón, feia públic fa pocs dies l'informe previ a l'avantprojecte de reforma del Codi Penal. Entre els seus punts destaca la definició del delicte d'atemptat, que inclou tots els supòsits de escomesa, agressió, ús de violència o amenaces greus de violència a l'agent, de manera que els càrrecs per "resistència i atemptat a l'autoritat" seran encara més habituals", tal com assenyala la Comissió de Legal del 15-M.

L'informe aclareix que delicte d'atemptat "no s'equipara amb la resistència passiva, que, al costat de la desobediència, es manté penada amb entre sis mesos i un any de presó". Fa escassos mesos, el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, amenaçava amb incloure la resistència passiva com atemptat contra l'autoritat. Finalment el Govern ha fet marxa enrere en aquest punt.

D'altra banda, l'èxit de les convocatòries a manifestacions via xarxes socials no ha passat inadvertit. La reforma introdueix com a nou delicte la difusió de missatges que incitin a alteracions de l'ordre públic. La pena serà d'entre tres mesos i un any de presó, o bé se sanciona amb multa. Això comporta que serà punible el simple fet de llançar el missatge, "en configurar com un delicte de perill i no de resultat", explica Maribel Mora Grande, coordinadora general de l'Associació Pro-Drets Humans d'Andalusia (APDHA). Mora Grande considera que "aquestes mesures busquen criminalitzar la resposta social, doncs preveuen que, amb les retallades socials que està aplicant el Govern, pugui haver-hi una gran resposta social" i afegeix que "el que volen és evitar que la gent lluiti".

Presó permanent revisable

La reforma també planteja la imposició de la presó permanent revisable, que, en paraules de Gallardón, té "plenament encaix constitucional", ja que no vulnera el principi de la reinserció i reeducació del reu. No ho veu així Mora Grande, que afirma que, un cop condemnat, "el pres deixa de prestársele atenció i passa de ser el punt de mira a convertir poc més que en escòria per a la societat", i indica que, "de fet, ja existeix la cadena perpètua i ara es pretén que sigui possible amb un sol delicte.

Fins ara, d'una banda, el límit de 40 anys de presó no és absolut i algunes persones acumulen diverses condemnes i a aquest conjunt total de penes no se'ls aplica aquest límit".

La responsable d'APDHA apunta que el Dret Penal no és l'únic ni el més eficaç dels mitjans de prevenció dels delictes, ni tan sols el més apropiat per protegir i reparar les víctimes.

El 2010, Espanya tenia 345 persones condemnades a més de 30 anys de presó, sense comptar les condemnes per delictes de terrorisme, mentre que altres països on existeix legalment la cadena perpètua, com Anglaterra o Alemanya, els presos no estan més de 15 o 19 anys a la presó, segons l'APDHA.

L'Associació adverteix que en els últims anys Espanya ha augmentat les taxes de població penitenciària, sent el país amb major taxa a Europa, tot i que és un dels països més segurs de l'entorn.

PUNTS VERMELLS DE LA REFORMA GALLARDÓN

ATEMPTAT agreujat

Al delicte d'atemptat a l'autoritat se li aplicarà un agreujant si el reu utilitza objectes que comportin perill per a la integritat física de l'agent.

CUSTÒDIA

Aquesta nova figura suposarà que, després de complir la seva pena, el condemnat per delictes d'especial gravetat pugui passar fins a deu anys més a la presó si el tribunal valora que encara és perillós.

ADÉU A LES FALTES

Amb la reforma, les faltes desapareixen del Codi Civil, convertint-se en delictes lleus o perseguint per via administrativa.

DELICTE DE FURT

La falta de furt, abans penada amb multa de fins a dos mesos i presó de quatre a 12 dies, passa a ser delicte lleu. Això sí, el valor màxim del furtat puja de 400 als mil euros.

Al franquisme li "revolta" que es titlli de "immoral" la despesa en desfilades

El diputat d'ERC Joan Tardà va plantejar aquesta tarda a la Comissió de Defensa del Congrés desfer aquest binomi, "enviar un missatge a la ciutadania" que "els temps que corren no són per desfilades". Pretensió en va perquè va rebre el rebuig exprés de PP, PSOE i UPyD. CiU i Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA) es van abstenir, encara que no van intervenir en el debat.

Per això, va exigir "suprimir" tota mena de cerimònies castrenses "que suposin una despesa supèrflua d'exhibició militar", eliminar les celebracions públiques del Dia de les Forces Armades o aquelles de caràcter privat que impliquin "una despesa extra al Ministeri de Defensa" i retallar els pressupostos de l'Executiu destinats a aquests fins per injectar-los en polítiques socials.

Tardà va extremar les formes durant la seva exposició, intentant remarcar la part econòmica de la seva proposició no de llei, fixant-se en l'estalvi i no en el fet de que ell mateix representa un partit "separatista". Les desfilades, "i especialment en una època de crisi", va dir, són una "obscena exhibició de com gasten els diners en armes i soldats mentre retallen en hospitals i professorat". El text de la iniciativa ho afirmava en termes semblants: "Resulta immoral el manteniment d'una despesa supèrflua com aquest mentre es retalla en sanitat o educació".

El PP insisteix que cal expressar "respecte" a les Forces Armades

Al PP li ha molestat l'adjectiu "immoral" aplicat a les Forces Armades (FAS). "És que revolta, no podem admetre els termes en què està redactada la proposició no de llei, ha dit Beatriz Rodríguez-Salmones, 'Betina', que va demanar a ERC" respecte "a les dades i als militars.

A les dades perquè Tardà havia esgrimit, per sustentar la seva argumentació, una enquesta del CIS de juny de 2008 en la qual s'advertia que un 27,4% considerava "massa" els recursos destinats a Defensa i que en la que mostrava que per a un 41,6% dels espanyols era preferible retallar en despesa militar abans que en polítiques socials. La diputada franquista va afegir que havia dades més recents, de juliol de 2011 -i n'hi ha, només que aquest 27,4% augmenta al 36,2%-, i que l'Exèrcit és ben valorat pels ciutadans -els militars susciten molta o bastant confiança per el 76,2% (maig de 2012) i les FAS reben una nota del 5,65 (octubre de 2011), per sobre de la Monarquia (4,89)-.