dilluns, 7 d’abril de 2014

Demanen a Madrid la llibertat dels detinguts del 22-M

Al voltant de 200 persones s'han concentrat aquest dimecres en la Porta del Sol de Madrid per donar suport als detinguts en la Marxa de la Dignitat del passat 22 de març i exigir la seva posada en llibertat. Els convocants creuen que les actuacions de la Policia formen part de "una campanya orquestrada per les institucions de l'Estat destinada a la criminalització de la protesta social". "Els detinguts van rebre el mateix tracte que durant el franquisme", denuncien.

Actualment hi ha dotze persones detingudes acusades de delictes de desordenis públics, atemptat a l'autoritat i lesions. Un dels detinguts és Miguel M., qui es troba ara mateix a la presó de Soto del Real des del 24 de març. Es tracta del jove per qui el jutge va decretar presó provisional en imputar-li un delicte de lesions contra un agent, atemptat contra l'autoritat i desordres.

Durant la manifestació d'una hora, convocada per 28 agrupacions, els allí reunits han anat veient com el seu nombre anava creixent. "Jo estic aquí en suport, per solidaritat" explica a Públic un senyor de 70 anys, que diu lluitar pel futur de les seves generacions esdevenidores.

Fátima, mare d'un dels menors detinguts durant els incidents de les Marxes de la Dignitat, ha relatat que la policia va bromejar en comissaria amb usar la porra amb finalitats sexuals. "Li tenien contra la paret, sense donar-li aigua ni deixar-li anar al bany. Això és el mateix tracte i les mateixes sensacions que durant el franquisme".

Piden en Madrid la libertad de los detenidos del 22-M

Alrededor de 200 personas se han concentrado este miércoles en la Puerta del Sol de Madrid para dar apoyo a los detenidos en la Marcha de la Dignidad del pasado 22 de marzo y exigir su puesta en libertad. Los convocantes creen que las actuaciones de la Policía forman parte de "una campaña orquestada por las instituciones del Estado destinada a la criminalización de la protesta social". "Los detenidos recibieron el mismo trato que durante el franquismo".

Presó per atemptat a l'autoritat per a un dels últims detinguts del 22-M


El jutge d'instrucció número 48 de Madrid ha decretat aquest cap de setmana presó per atemptat a l'autoritat i tres delictes més per a un dels onze detinguts en una operació policial contra els radicals que van ocasionar els disturbis després de les 'Marxes de la Dignitat' celebrades el 22 de març passat. La resta dels detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs, encara que un d'ells es troba també a la presó des del 24 de març quan un altre jutge va decretar el seu empresonament per un delicte de lesions contra un policia, atemptat contra agent de l'autoritat i desordres públics.

Prisión por atentado a la autoridad para uno de los últimos detenidos del 22-M

Millet i Montull van usar el seu prestigi en benefici propi amb la col.laboració dels sociovergents

Segons el fiscal especial de Barcelona per a delictes urbanístics, Antoni Pelegrí, l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, i també la seva mà dreta, Jordi Montull, van aprofitar-se del seu prestigi entre la classe política -la sociovergència- per "guanyar-se" un benefici econòmic per a si mateixos en el projecte de construcció d'un hotel del luxe.

"Les coses es van fer com van voler Millet i Montull", ha conclòs aquest dilluns el fiscal en la lectura del seu extens informe final del judici que s'ha celebrat aquestes setmanes a l'Audiència de Barcelona per les presumptes irregularitats del projecte hoteler que mai va arribar a materialitzar-se.

Considera que Millet i Montull "van aconseguir gairebé tot el que es van proposar" en les seves negociacions i tractes amb les administracions públiques, i van aconseguir cometre irregularitats durant tot el procés de tramitació. Precisament, sobre la responsabilitat dels càrrecs públics, el fiscal creu que en la seva querella ha estat "prudent", doncs ha dit que podria haver acusat més persones, a més dels dos exresponsables del Palau, l'exregidor d'Urbanisme de Barcelona Ramon García-Bragado, l'exgerent d'Urbanisme Ramon Massaguer i l'arquitecte Carlos Díaz.

Sosté que ha quedat demostrat durant el judici, i amb "una documentació molt contundent", que els encausats van intentar ocultar que els solars pròxims al Palau on estava previst aixecar l'hotel havien passat de mans de la fundació de la institució musical a un promotor privat, amb la finalitat de simular un interès públic.

Presó per atemptat a l'autoritat per a un dels últims detinguts del 22-M

El jutge d'instrucció número 48 de Madrid ha decretat aquest cap de setmana presó per atemptat a l'autoritat i tres delictes més per a un dels onze detinguts en una operació policial contra els radicals que van ocasionar els disturbis després de les 'Marxes de la Dignitat' celebrades el 22 de març passat. La resta dels detinguts han quedat en llibertat amb càrrecs, encara que un d'ells es troba també a la presó des del 24 de març quan un altre jutge va decretar el seu empresonament per un delicte de lesions contra un policia, atemptat contra agent de l'autoritat i desordres públics.

Segons l'acte fet públic aquest dilluns pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), durant els disturbis el detingut Ismael N.C. va llançar pedres contra la Policia i un senyal de tràfic de color blau, que havia estat arrencada, contra diversos antidisturbis, a un dels quals li va impactar en l'espatlla.

Presó provisional comunicada i sense fiança


El jutge ha decretat la presó provisional comunicada i sense fiança del detingut perquè el delicte d'atemptat agreujat del que se li acusa porta aparellada una pena de presó superior a tres anys i per evitar el risc de fugida de l'acusat. També se li imputa a l'acusat un altre delicte de desordres públics i dos possibles delictes de lesions.

Divendres passat la Policia va dur a terme una operació, que es va saldar amb onze detinguts, contra els radicals que van protagonitzar els incidents i agressions als antidisturbis després de les Marxes per la Dignitat del 22 de març, en les quals van resultar ferides un total de 101 persones, de les quals 67 van ser policies.

Durant els incidents van ser detinguts altres 19 joves majors d'edat, dels quals un d'ells va ingressar a la presó i la resta van quedar en llibertat amb imputacions per delictes d'atemptat a agents de l'autoritat i desordres públics.

Prisión por atentado a la autoridad para uno de los últimos detenidos del 22-M

El juez de instrucción número 48 de Madrid decretó este fin de semana prisión por atentado a la autoridad y tres delitos más para uno de los once detenidos en una operación policial contra los radicales que ocasionaron los disturbios tras las 'Marchas de la Dignidad' celebradas el 22 de marzo pasado. El resto de los detenidos han quedado en libertad con cargos, aunque uno de ellos se encuentra también en prisión desde el 24 de marzo cuando otro juez decretó su encarcelamiento por un delito de lesiones contra un policía, atentado contra agente de la autoridad y desórdenes públicos.

El president de la Diputació de Tarragona, encausat pel cas Innova

El jutjat d'instrucció número 3 de Reus ha encausat el president de la Diputació de Tarragona i batlle de Vila-seca, Josep Poblet (CiU), en una peça separada del cas Innova, segons que han confirmat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

La guàrdia civil havia requerit a l'Ajuntament de Vila-seca documentació sobre el projecte de construcció del Centre d'Atenció Primària (CAP) del municipi, inaugurat el març del 2012. Aquest projecte va ser supervisat per l'arquitecte Jorge Batesteza, alt càrrec del CatSalut abans de 2007 i encausat en el cas per presumpte emblanquiment de capital arran el cobrament d'assessoraments injustificats sobre l'Hospital de Sant Joan de Reus.

Diplomàtics israelians donen una pallissa a un agent d'immigració a l'aeroport de Nova Delhi

Tres diplomàtics israelians van agredir el dissabte a un agent d'immigració a l'Aeroport Internacional Indira Gandhi de Nova Delhi (foto) després d'una discussió pel temps que estaven retenint als israelians. Un dels diplomàtics va bufetejar a l'agent i els seus dos companys llavors es van abalançar sobre ell i li van donar una pallissa, informa el diari indi 'Estafis of Índia' en la seva edició digital.

Pel que sembla es tracta de funcionaris de baix rang als quals se'ls ha imputat un delicte d'agressió i d'obstrucció a funcionari públic després de ser interrogats per la Policia de l'aeroport. No obstant això, cap d'ells va poder ser detingut a causa que compten amb immunitat diplomàtica.

Els diplomàtics israelians estaven esperant per abordar un vol amb destinació a Kàtmandu, la capital de Nepal, per la qual cosa van demanar al responsable del control d'immigració que es donés pressa. No obstant això, aquest els va demanar que esperessin, del que es va derivar el conflicte. "Hem contactat amb l'Ambaixada israeliana perquè ens ajudi en aquest cas", ha relatat un responsable policial de l'aeroport, M. I. Haider. Els diplomàtics podran ser interrogats de nou si la Policia obté el vistiplau de l'Ambaixada sionista.

Diplomáticos israelíes dan una paliza a un agente de inmigración en el aeropuerto de Nueva Delhi


Tres diplomáticos israelíes agredieron el sábado a un agente de inmigración en el Aeropuerto Internacional Indira Gandhi de Nueva Delhi tras una discusión por el tiempo que estaban reteniendo a los israelíes. Uno de los diplomáticos abofeteó al agente y sus dos compañeros entonces se abalanzaron sobre él y le dieron una paliza, informa el diario indio 'Times of India' en su edición digital.

Activistes prorussos proclamen la independència a l'est d'Ucraïna

La tensió a l'est d'Ucraïna va en augment després que aquest cap de setmana manifestants prorussos ocupessin edificis oficials a diverses ciutats. Les regions d'aquesta zona del país estan habitades majoritàriament per russoparlants que desconfien del nou poder feixista establert a Kíev per l'OTAN després de la destitució il.legal de Víktor Yanukóvich. El Parlament de la província de Járkov celebrarà una sessió sobre la federació de l'estat. A Donestk, ciutat d'un milió d'habitants, els manifestants que des del diumenge ocupen per la força la seu del govern regional (foto) han proclamat una "república popular" i han convocat un referèndum d'adhesió a Rússia similar al de Crimea per l'11 de maig. Els manifestants han sol·licitat ajuda a Moscou "per resistir davant la junta de Kíev" en aquesta regió, fronterera amb Rússia.

En Járkov, segona ciutat del país, l'edifici de l'administració regional va ser també ocupat el diumenge i en la seva façana onejava la bandera russa. El ministre interí d'Interior d'Ucraïna, Arsen Avakov, ha assegurat en el seu Facebook que l'edifici ha estat ja desallotjat, encara que no hi ha confirmació independent. Segons Efe, els manifestants prorrusos han ocupat també l'oficina del Servei de Seguretat d'Ucraïna (SSU, antic KGB) en Járkov.

I en Lugansk, la Policia Local assegura que els activistes que han entrat a l'edifici han assaltat l'arsenal i s'han fet amb armes de foc. La Policia ha tallat les entrades a la ciutat.
L'autoritats ucraïneses assenyalen a Moscou

El governador de Járkov designat pel govern de l'OTAN a Kíev, Ígor Baluta, va qualificar de "provocació" els enfrontaments viscuts el diumenge entre partidaris del governo colpista de Kíev i ciutadans prorrusos, en els quals 15 persones resultat ferides.

Per la seva banda, el primer ministre interí del governo colpista, Arseni Yatseniuk, ha acusat directament a Rússia d'engegar "un pla per desmembrar Ucraïna". "[Els incidents] formen part d'un pla per desestabilitzar la situació, perquè un Exèrcit estranger passada la frontera i envaeixi el territori ucraïnès, i això no ho permetrem", ha dit Yatseniuk durant una reunió de gabinet retransmesa pro televisió.

Yatseniuk ha enviat a diferents membres del Govern a les ciutats rebels al govern feixista. El viceprimer ministre, Vitali Yarema, s'ha desplaçats a Donetsk; el ministre d'Interior, Arsen Avákov, ha estat enviat a Járkov, i diversos alts càrrecs dels serveis secrets ucraïnesos viatgen a Lugansk.

Finalment, el president interí, Alexandr Turchínov, ha dit que Rússia intenta en l'est del país crear un "escenari crimeo" i ha advertit que el Govern prepara operacions antiterroristes contra els manifestants que han pres les armes.

Les manifestacions prorrusas i els assalts a les seus estatals en l'est d'Ucraïna es repeteixen des del cop d'estat a Kíev a la fi del passat mes de febrer, alguna cosa que fa témer a les autoritats il·legítimes ucraïneses la possibilitat que pugui repetir-se l'escenari de Crimea.

Mor un oficial ucraïnès


D'altra banda, el Ministeri de Defensa ucraïnès ha informat aquest dilluns de la mort a tirs d'un oficial de la Marina en l'est de Crimea. Es tracta de la segona mort d'un militar ucraïnès en el conflicte que ha arribat a la secessió de la península.

Segons el Ministeri, el major Stanislav Karachevsky, preparava les seves pertinences per abandonar la base de la regió de Mykolaev i tornar a la Ucraïna continental quan va sorgir una discussió amb els soldats russos. Karachevsky va rebre dos trets amb un AK-74 mentre un altre companys va sofrir una pallissa, sempre segons el Ministeri ucraïnès.

Les autoritats de Crimea neguen aquesta versió i asseguren que cinc militars ucraïnesos van entrar en la caserna on havien servit abans de la incorporació de Crimea a Rússia i es van enfrontar a soldats russos, als quals fins i tot havien intentat llevar les seves armes. "El militar rus, que va rebre diversos cops, va disparar en defensa pròpia contra el major ucraïnès Stanislav Karáchevki", ha explicat als periodistes Andréi Vaselkov, cap adjunt de l'Adreça de Recerca de la república, que ha agregat que s'ha obert una causa penal per "assassinat" contra el soldat rus.

El Parlament de la província de Járkov celebrarà una sessió sobre la federació


Les autoritats de Járkov van acordar amb les organitzacions proruses celebrar una sessió extraordinària del Parlament de la província de Járkov, va informar l'alcalde de la ciutat Gennadi Kernes. Aquest dilluns els partidaris de la federació van prendre la seu de l'administració local i es van enfrontar als europeistes dispersant la seva manifestació.

Segons Kernes, citat per la televisió ATN, els legisladors abordaran l'adhesió a l'OTAN, la federació de la regió i l'estatus de l'idioma rus. Els terminis de la sessió no estan fixats de moment.

Els mítings dels adeptes de la federació es van desenvolupar el diumenge passat a Donetsk, Járkov i Lugansk, a l'est d'Ucraïna. Els seus participants van exigir convocar referèndus sobre el status d'aquestes regions. A Odesa, al sudoest del país eslau, els manifestants es van pronunciar en contra de les represàlies polítiques.

Accions de protesta tenen lloc a l'est del país cada cap de setmana des del març passat. Els seus participants no reconeixen la legitimitat dels nous governadors d'aquestes províncies, designats després de la destitució del president d'Ucraïna, Víctor Yanukóvich, i exigeixen la federació de l'estat i un status d'independència.

Els manifestants aconsegueixen sovint prendre sota control provisional seus administratives. A Donetsk i Lugansk, per exemple, van triar als “governadors populars”, Pável Gúbarev i Alexander Jaritónov. El Consell de Seguretat dels feixistes d'Ucraïna va obrir expedients penals contra tots dos i els va arrestar.

Activistas prorrusos proclaman la independencia en el este de Ucrania

La tensión en el este de Ucrania va en aumento después de que este fin de semana manifestantes prorrusos ocuparan edificios oficiales en varias ciudades. Las regiones de esta zona del país están habitadas mayoritariamente por rusoparlantes que desconfían del nuevo poder fascista establecido en Kiev por la OTAN tras la destitución ilegal de Víktor Yanukóvich. El Parlamento de la provincia de Járkov celebrará una sesión sobre la federazación del estado. En Donestk, ciudad de un millón de habitantes, los manifestantes que desde el domingo ocupan por la fuerza la sede del gobierno regional han proclamado una "república popular" y han convocado un referéndum de adhesión a Rusia similar al de Crimea para el 11 de mayo. Los manifestantes han solicitado ayuda a Moscú "para resistir ante la junta de Kiev" en esa región, fronteriza con Rusia.