dimarts, 11 de maig de 2010

El Baró De Cameron

David William Donald Cameron (nascut el 9 d'octubre de 1966) és un polític conservador britànic i Primer Ministre del Regne Unit des del 11 de maig de 2010, després de la renúncia de Gordon Brown del Partit Laborista. Va estudiar Filosofia, Polítiques i Economia a la Universitat d'Oxford, amb els millors resultats de sa promoció. La família paterna té una llarga història en les finances: El besavi de David Cameron, Arthur Francis Levita (germà de Sir Cecil Levita), de l'agència de corredors de borsa Panmure Gordon, i el seu rebesavi Sir Ewen Cameron, director de l'oficina a Londres del Banc de Hong Kong i Xangai, van assumir un paper important en les negociacions dirigides pels Rothschild amb el governador del Banc del Japó, i després primer ministre japonès, Takahashi Korekiyo, per a la venda de bons durant la guerra rus-japonesa (1904-1905). (Foto: "Escuma", "El vull per que m'ajudi a arruïnar el salari mínim").

El 1997 es va presentar per primera vegada com a candidat al Parlament per la circumscripció de Stafford, perdent l'elecció. No obstant això, va tornar a presentar-se el 2001, aconseguint aquesta vegada la victòria com a candidat per Witney (Oxfordshire). En el seu segon any com a parlamentari va ser promocionat com a membre de la primera bancada de l'Oposició, arribant a ser el cap de campanya del Partit Conservador en les eleccions de 2005.

Cameron aconseguiria més tard el lideratge del Partit Conservador en ser considerat com un candidat jove i moderat que atrauria l'electorat juvenil. El seu lideratge al capdavant del Partit Conservador va aconseguir, després de deu anys de supremacia del Partit Laborista de Tony Blair, superar aquest en les enquestes d'opinió. Tot i situar-se durant un temps per darrere de Gordon Brown, successor de Tony Blair com a Primer Ministre i líder laborista, els Conservadors van seguir al capdavant al llarg del 2008, arribant a tenir 13 punts d'avantatge sobre els laboristes al gener de 2009.

David Cameron va néixer a Londres, però es va criar a Peasemore, a prop de Newbury (comtat de Berkshire). Fill d'Ian Donald Cameron, corredor de borsa, i la seva esposa Mary Fleur Mont, segona filla de Sir William Malcolm Mount, segon baró de Wasing. Té un germà, Alec, i dues germanes, Tania i Clare.

El seu pare va néixer a Blaimore House, prop de Huntly, a Aberdeen (Escòcia), la casa familiar construïda per Alexander Geddes, rebesavi de David Cameron per la línia materna del seu avi, Ewen Donald Cameron, que va tornar a Escòcia el 1880 després de fer fortuna amb el negoci del gra a Chicago. Per tant, la família Cameron procedeix de la regió escocesa dels Highlands, en concret de la zona de Inverness.

El seu besavi, Ewen Allan Cameron, soci sènior de la signatura Panmure Gordon, també va ser una destacada figura en el món financer, que va treballar al departament de préstecs estrangers per a la Xina, creat pel llavors governador del Banc d'Anglaterra, Sir Montague Norman, a novembre de 1935. El seu pare i el seu avi, Ian Donald i Ewen Donald Cameron, també van treballar per a la firma Panmure Gordon. Ian Donald Cameron també va treballar per l'agència immobiliària John D. Wood.

David Cameron és descendent directe del rei Guillem IV d'Anglaterra, oncle i predecessor en el tron de la Reina Victòria, i del seu amant Dorothea Jordan, per la línia de l'àvia materna del seu pare, Stephanie Levita, filla del cirurgià Sir Alfred Cooper, que va ser pare també del polític i escriptor Duff Cooper, avi de l'editor i literat Rupert Hart-Davis i de l'historiador John Julius Norwich, i besavi del presentador de televisió Adam Hart-Davis i del periodista i escriptor Duff Hart-Davis. La seva mare és prima de l'escriptor i crític polític, Ferdinand Mount.

Educació
La Heatherdown Preparatory School

David Cameron va anar des dels set anys a la Heatherdown Preparatory School, una prestigiosa escola privada situada a Winkfield, Berkshire, que va comptar entre els seus alumnes amb els prínceps Andreu i Eduard. L'escola va tancar en els anys 80, i actualment els seus terrenys els ocupa la també privada Licensed Victuallers 'School. Durant la seva estada en aquest col.legi va fer amistat amb Peter Getty, nét del multimilionari anglo-americà Jean Paul Getty.

L'Eton College

Durant la seva adolescència va anar al prestigiós col.legi de Eton, igual que el seu germà gran Alexander, on va demostrar interès en el món de l'art. Va ser aquí on, el maig de 1983, sis setmanes abans d'obtenir la seva graduat a O-Level, es va veure embolicat en un cas de venda i consum de marihuana. Cameron, però, no va ser expulsat de l'escola a l'admetre el seu consum i no haver participat en la seva venda, encara que sí va ser castigat a no abandonar el recinte de l'escola i a copiar 500 línies del text en llatí de les Geòrgiques, de Virgili. Després de superar aquest episodi i aprovar 12 O-Levels, va decidir orientar els seus estudis de 3 A-Levels cap a la Història de l'Art, Història General, i Economia i Política.

Després de superar aquest últim nivell de l'educació secundària anglesa, el 1984, va decidir emprar nou mesos abans d'entrar a la universitat a preparar-se professionalment. Va començar treballant per al parlamentari conservador per Lewes, Tim Rathbone fou el seu padrí polític, amb qui va estar tres mesos i va conèixer per primera vegada el funcionament de la Cambra dels Comuns. Després va marxar a Hong Kong, on va treballar tres mesos com administratiu per a la multinacional Jardine Matheson. A la seva tornada de Hong Kong, Cameron va visitar les ciutats russes de Ialta i Moscou. En elles, es diu que agents de la KGB van intentar persuadir d'entrar a formar part d'aquesta organització secreta.
Oxford University


Després d'aquests nou mesos, va presentar la seva sol.licitud d'accés a la Universitat d'Oxford, on va entrar a formar part com a alumne després de superar amb èxit les proves pertinents. Allà va estudiar al Brasenose College, la seva primera opció, on es va llicenciar en Política, Economia i Filosofia. El seu tutor allà, el professor Vernon Bogdanor el va descriure com "un dels estudiants més capaços als que havia ensenyat, amb una visió política conservadora moderada i sensata".

Mentre va estar a Oxford, va formar part del Octagon Club, i del mal famós i exclusiu Bullingdon Club, cèlebre pel vandalisme i la tendència a l'embriaguesa dels seus majoritàriament aristocràtics membres estudiantils, on va coincidir amb l'actual alcalde de Londres, Boris Johnson, del Partit Conservador. També va ser capità de l'equip de tennis de l'Brasenose College.

Finalment es va graduar amb honors el 1988 com a primer de la seva promoció.

Carrera política
Departament d'Investigació del Partit Conservador

Després de graduar-se a la universitat, Cameron va treballar al Departament d'Investigació del Partit Conservador, entre 1988 i 1993. En un reportatge del diari The Mail on Sunday, editat el 18 de març de 2007, es deia que el dia que Cameron va tenir l'entrevista de treball a les oficines centrals del Partit Conservador, es va rebre una trucada en aquesta seu procedent de Buckingham Palace. L'home que estava a l'altra banda del telèfon va dir: "Tinc constància que vostès van a entrevistar David Cameron. He fet tot el que estava a les meves mans per dissuadir-lo (a Cameron) de perdre el temps en política, però he fallat. Truco per dir-los que van a conèixer a un jove veritablement admirable".

El 1991, Cameron va ser enviat a Downing Street per col.laborar amb el llavors Primer Ministre John Major en la preparació de les seves compareixences setmanals a la Cambra dels Comuns (Prime Minister's Questions). Més tard es va convertir en el cap de la secció política del Departament d'Investigació del partit, i l'agost de 1991 va passar a col.laborar amb Judith Chaplin durant la seva etapa com a secretària personal del Primer Ministre.

Va treballar a Londres com a director de comunicacions de l'empresa Carlton Communications fins que el 2001 es va convertir en diputat per la circumscripció de Witney. El 2003 va passar a formar part del gabinet de l'oposició, i aquest mateix any es va convertir en el vicepresident del partit. El 6 de desembre de 2005 va ser elegit líder del Partit Conservador.

David Cameron es va casar l'1 de juny de 1996 amb la Hon. Samantha Sheffield (filla del baronnet Lord Sheffield), i té tres fills: Ivan, (qui va morir el dia 25 de febrer de 2009 a la matinada a St Mary's Hospital de Londres i que patia paràlisi cerebral i una de les variants més serioses de l'epilèpsia, la síndrome de Ohtahara, des del naixement), Nancy i Arthur Elwen. A més està emparentat, encara que de forma molt llunyana, amb la Família Reial Britànica.

Brown plega! El baró Cameron farà govern

Els esforços per formar govern de coalició al Regne Unit semblen haver fracassat. Gordon Brown desmentia fa poc haver renunciat i tot just acaba de canviar d'opinió; a Downing Street les valises esperen una mudança imminent. Les converses entre els laboristes i els liberal-demòcrates sobre una coalició de govern haurien fracassat, segons va indicar el ministre de Salut britànic, Andy Burnham. Això vol dir que el líder del Partit Conservador, David Cameron, ocuparà el càrrec de primer ministre.

El despatx de l'actual primer ministre, Gordon Brown, però, no ho va donar per confirmat i va aclarir que el líder laborista no anava a presentar la seva renúncia davant la reina Isabel II. La suposada dimissió del primer ministre Gordon Brown va ser desmentida per la seva portaveu oficial. "El primer ministre continua sent el primer ministre", va dir.

El Partit Laborista està elaborant un text en què declara que les converses es donen per finalitzades de la seva part. L'emissora Sky News va informar que les negociacions no es van posar realment en marxa. No obstant això, els laboristes no van confirmar oficialment la fi de les converses, que representarien la fi de 13 anys de Govern laborista a Downing Street.

Malgrat els desmentiments sobre la renúncia del primer ministre Gordon Brown, la BBC va informar que a la seu del Govern britànic ja es veien valises en el que seria una mudança imminent.

Fracasan negociaciones entre laboristas y liberales en Gran Bretaña

Los esfuerzos por formar gobierno de coalición en Reino Unido parecen haber fracasado, según informa la BBC. Gordon Brown desmintió haber renunciado, mientras en Downing Street las valijas esperan una mudanza inminente.

Las conversaciones entre los laboristas y los liberal demócratas sobre una coalición de gobierno habrían fracasado, según indicó el ministro de Salud británico, Andy Burnham. Esto significa que el líder del Partido Conservador, David Cameron, podría ocupar el cargo de primer ministro.
Para leer más ir a enlace:

Medvédev y Al-Assad amb Hamàs

Els presidents de Rússia i Síria, Dmitri Medvédev i Bashar al-Assad, s'han reunit avui amb el cap polític del moviment palestí Hamàs, Khaled Mashaal, informa la portaveu del Kremlin, Natalia Timakova: "El mandatari rus ha destacat l'importància de restablir com més aviat la unitat interpalestina, i assolir el respectiu acord entre Al Fatah i Hamas sobre la base de l'Organització per l'Alliberament de Palestina (OAP)", digué Timakova.

En la reunió es va fer èmfasi en la necessitat de plasmar en realitat el concepte de dos Estats creant un Estat palestí realment independent, sobirà i eficaç de coexistir en pau amb Israel.

"La part russa va confirmar els seus plans de prestar ajuda humanitària a la població de la Franja de Gaza en correspondència amb les decisions del "quartet" de mediadors internacionals per a l'Orient Mitjà del 19 de març de 2010", va declarar Timakova.

Finalment, el president rus va instar Hamas a alliberar el soldat israelià Gilad Shalit, segrestat a la frontera amb la Franja de Gaza a l'estiu de 2006. Hamas va declarar que volia canviar-lo per gairebé mil palestins reclosos en presons israelianes.

Israel ho va considerar una exigència excessiva i va vincular l'alliberament de Shalit amb l'aixecament del bloqueig a la Franja de Gaza, on un milió i mig de palestins viuen sota el govern de Hamas. Les negociacions sobre el canvi van ser interrompudes a principis de 2010.


Los presidentes de Rusia y Siria se reúnen con el jefe político de Hamas

Los presidentes de Rusia y de Siria, Dmitri Medvédev y Bashar al-Asad, se reunieron hoy con el jefe político del movimiento palestino Hamas, Khaled Mashaal, informó la portavoz del Kremlin, Natalia Timakova.

"El mandatario ruso destacó la importancia de restablecer cuanto antes la unidad interpalestina y alcanzar el respectivo acuerdo entre Al Fatah y Hamas sobre la base de la Organización para la Liberación de Palestina (OLP)", dijo Timakova.
Para leer más ir a enlace:

EUA, Barak i l'impunitat nuclear del sionisme

El ministre de Defensa israelià, Ehud Barak, assegura que continuaran amb la seva política de "ambigüitat" sobre el desenvolupament de tecnologia nuclear, que realitza amb el suport d'EUA: "Aquesta política és bona, i no hi ha raons per canviar-la. Sobre aquest tema, hi ha un acord total amb els Estats Units", va afirmar Barak a una ràdio militar, en resposta a una pregunta sobre la política de "ambigüitat" que sosté aquest país. Segons experts estrangers, Israel té entre 100 i 300 ogives nuclears. Però l'Estat hebreu, que no va signar el TNP, mai confirmà ni desmentí aquesta capacitat, seguint la doctrina anomenada "d'ambigüitat deliberada".

L'estratègia israeliana es manté des de 1965, data de la inauguració de la central nuclear de Dimona, al Nègueb, al sud d'Israel.

El mes d'abril, el president dels Estats Units, Barack Obama, va expressar el seu desig que Israel signi el Tractat de No Proliferació (TNP), però no va voler parlar de l'arsenal atòmic que podria tenir aquesta nació.

L'Estat sionista és considerat com l'únic país de l'Orient Mitjà que té un arsenal atòmic i la seva política de "ambigüitat" va ser creada per dissuadir els seus adversaris, al mateix temps que evita el tipus de provocacions públiques que poden generar la seva carrera armamentista.

Israel té un "acord" des de 1969 amb els Estats Units segons el qual els dirigents israelians no fan cap declaració pública sobre el potencial nuclear del seu país i no porten a terme cap assaig nuclear.

A canvi, Washington es va comprometre a evitar exercir pressions sobre aquest tema.


El ministro de Defensa israelí, Ehud Barak, aseguró que Israel continuará con su política de "ambigüedad" sobre el tema de desarrollo de tecnología nuclear que realiza con el apoyo de Estados Unidos.

"Esta política es buena, y no hay razones para cambiarla. Sobre este tema, hay un acuerdo total con Estados Unidos", afirmó Barak a una radio militar, en respuesta a una pregunta sobre la política de "ambigüedad" que sostiene este país.
Para leer más ir a enlace:

L'arquebisbe rapinyer de Pamplona

El passat mes d'abril es van complir tres anys des de que, sota el títol Escàndol Monumental, es va donar a conèixer com l'Arxidiòcesi de Pamplona estava immatriculant massivament edificis religiosos, a l'empara de l'infaust article 206 de la «Llei Hipotecària», d'origen franquista i clarament inconstitucional, i a la modificació de l'article 5 del «Reglament de la Llei», durant la primera legislatura d'Aznar. Gràcies a això, se li concedeix a l'Església Catòlica funció de fedatari públic, permetent-li immatricular al seu nom qualsevol propietat, per un preu irrisori, amb la sola declaració diocesana i sense cap exposició pública. (Foto: Sebastián amb l'escolanet preferit).

D'aquesta manera, cap ajuntament navarrès, ni el mateix Govern, es van assabentar de semblant moviment registrador. El problema és estatal, però en cap lloc com a Navarra s'havien detectat tantes matriculacions en tan breu temps. Va ser el primer escàndol.

"Les esglésies són nostres", va ser la primera resposta de l'Arquebisbe, Fernando Sebastián, al que es va respondre, amb prolixitat de dades històriques, jurídiques i morals, que les esglésies i ermites eren dels pobles que les havien construït, pagat, usat i mantingut durant segles, tant per al culte com per a altres menesters. Però aviat va saltar el segon escàndol; no es tractava únicament d'edificis de culte, sinó que, de les 1.086 matriculacions hagudes des de 1998, almenys 236 corresponien a cases, pastures, arbrats, finques comunals i cementiris.

I que abans de 1998, quan no es podien immatricular els llocs de culte, la Diòcesi ho havia fet amb centenars de béns de tota mena, milers potser, entre ells totes les cases parroquials aixecades pels pobles i que, lluny de retornar-les al abandonar el seu ús (com ho van ser les escoles públiques, les cases del metge o les dels mestres) les ha immatriculat al seu nom.

El tercer gran escàndol va ser la pròpia contestació de l'Arquebisbat. La primera sortida de to va ser la de l'arquebisbe Sebastián, qualificant de "atac al poble de Déu" el que era precisament la defensa d'aquest poble davant l'espoli que estava patint.

Més tard s'han limitat a dir que tot és seu, que la llei els empara i que qui vulgui vagi als tribunals, suportant la càrrega de la prova, això sí, i de vegades sota pressions dels rectors i l'amenaça de treure el culte a les esglésies dels pobles que pledegen.

Els recents plets de l'Arquebisbat contra pobles de poc més de 30 habitants i la venjança mesquina de reduir la pensió de sacerdot jubilat al president de la Plataforma, són les últims baules d'aquesta cadena de despropòsits.

El quart escàndol és el silenci, la por o la complicitat institucional. Ja fa any i mig que 117 ajuntaments es van reunir amb el Parlament de Navarra i van presentar una llista de sol.licituds. Demanaven informació sobre tot l'immatriculat; assessoria jurídica per als ajuntaments i consells; suport als mateixos perquè poguessin defensar el seu patrimoni; defensa del Govern de Navarra, per subrogació, del patrimoni dels pobles més indefensos, i estudi de la possibilitat d'interposar un recurs d'inconstitucionalitat de l'article 206 de la Llei Hipotecària.

Hi va haver pràctica unanimitat en els grups parlamentaris en felicitar la tasca de la Plataforma i de la Comissió d'Alcaldes; bones paraules... i després silenci absolut durant any i mig.
Mentrestant, no passa una setmana sense que sorgeixi un nou enfrontament en els pobles, una venda o lloguer del patrimoni públic o, el que és pitjor, el lliurament de quantioses ajudes de fons públics, sense contrapartida alguna, per mantenir un patrimoni que ara té com a propietari una gran immobiliària particular: l'Arxidiòcesi i, en darrer terme, el Vaticà. Els nostres Sanchos polítics, sembla ser, no volen topar amb l'Església.

Malgrat tot, el balanç d'aquest temps ha estat molt positiu. La societat està alerta i sensibilitzada; seguint les directrius de la Plataforma, molts ajuntaments i consells han procedit a immatricular seus béns abans que ho fes el Tragantúa diocesà, i estan alerta sobre la destinació final del immatriculat.

Mentrestant, seguim treballant. La Comissió d'Alcaldes està preparant noves accions i la Plataforma farà la presentació pública a Pamplona del llibre Escàndol Monumental. Historiadors, juristes, alcaldes i cristians escandalitzats donarem les nostres raons


La privatización de las iglesias, ermitas, casas, tierras y otros bienes públicos de Navarra - Plataforma de Defensa del Patrimonio de Navarra

El pasado mes de abril se cumplieron tres años desde que, bajo el título Escándalo Monumental, se dio a conocer cómo la Archidiócesis de Pamplona estaba inmatriculando masivamente edificios religiosos, al amparo del infausto artículo 206 de la «Ley Hipotecaria», de origen franquista y claramente inconstitucional, y a la modificación del artículo 5 del «Reglamento de la Ley», durante la primera legislatura de Aznar.
Merced a ello, se le concede a la Iglesia Católica funciones de fedatario público, permitiéndole inmatricular a su nombre cualquier propiedad, por un precio irrisorio, con la sola declaración del diocesano y sin ninguna exposición pública.
Para leer más ir a enlace:

"Forces poderoses volen amagar la veritat"

L'arquebisbe de Dublín, Diarmuid Martin, ha advertit que hi ha: "Forces poderoses", a l'Església Catòlica irlandesa, que prefereixen mantenir oculta "la veritat" sobre els abusos sexuals comesos contra menors per capellans pederastes en aquest país. El religiós s'ha caracteritzat per ser un dels més crítics amb la cultura d'encobriment que ha caracteritzat durant dècades a la jerarquia catòlica, i, per aquest motiu, s'ha declarat "descoratjat i desanimat" davant la manca de progrés en el procés de "renovació" de l'Església. En el document, l'arquebisbe s'ha mostrat preocupat per les "senyals de negació subconscient" que detecta a "molts" companys que no volen reconèixer la magnitud del problema causat pels abusos sexuals.

Martin ha fet aquestes declaracions durant una reunió celebrada a Dublín aquest dilluns amb membres de l'Orde dels Cavallers de Sant Columbanus per debatre el futur de l'Església Catòlica irlandesa i el text s'ha divulgat aquest dimarts.

Les declaracions coincideixen, a més, amb la visita del Papa a Portugal en plena crisi pels continus casos de pederàstia que surten a la llum gairebé cada dia.

Altres responsables de la situació actual

"A nivell personal, com Diarmuid Martin, des de que em vaig convertir en arquebisbe de Dublín, mai m'he sentit tan descoratjat i desanimat, davant el grau de voluntat mostrat per iniciar realment el que serà un procés dolorós de renovació i el que implica aquesta renovació", cita en el text.

D'altra banda, també ha atacat durament els "acadèmics i publicistes" de l'Església, que "opinen tranquil.lament avui com experts en les causes dels escàndols d'abusos sexuals, com si estiguessin totalment al marge de l'escàndol". (Com l'opusitori Valls Taberner i Bertone, l'ambaixador del Vaticà).

"Qui és el responsable que la cultura en els seminaris produís a aquells que van cometre abusos i aquells que van manejar ineptament els abusos? On eren els experts-publicistes mentre l'església fracassava a l'hora de reconèixer què estava passant?", es pregunta Martin.

Per tot això, el màxim responsable de la diòcesi de Dublín ha instat a totes les parròquies del país a elevar el nivell de vigilància i a observar amb rigor els protocols d'actuació en casos de denúncies d'abusos sexuals.

Part del futur de l'Església, ha assenyalat, passa per aquest procés de renovació i vigilància, alhora que aquesta ha d'aprendre "de l'arrogància del nostre passat".

A Espanya, dins de la línia apuntada per l'arquebisbe, ara s'intenta tapar l'abus del carmelita de Castelló, mentre el capitost de la secta del Opus Dei, Valls Taberner, mà negra de Wojtylla, l'amic i protector de Maciel i encobridor de pederastes, dòna suport al discurs de l'hipòcrita Bertone, pel qual es va tenir que disculpar: "Els dolents són els altres", i "és un atac a l'església" doncs, segons aquests, l'església són ells. Doncs que la paguin ells!

Dels cures d'Horta de Sant Joan, Terrassa, Figueres i els maristes de Lugo, se segueix sense saber que hagin passat pel jutjat. Espanya és, inquisitorialment, també diferent.


El arzobispo de Dublín, Diarmuid Martin, ha advertido de que hay "fuerzas poderosas" en la Iglesia Católica irlandesa que prefieren mantener oculta "la verdad" sobre los abusos sexuales cometidos contra menores por curas pederastas en este país.

El religioso se ha caracterizado por ser uno de los más críticos con la cultura de encubrimiento que ha caracterizado durante décadas a la jerarquía católica, y, por ese motivo, se ha declarado "descorazonado y desalentado" ante la falta de progreso en el proceso de "renovación" de la Iglesia.
Para leer más ir a enlace:

Bolívia: La Jubilació baixa dels 65 als 58


El ministre d'Hisenda de Bolívia, Luis Arce, va informar dilluns que la nova llei de pensions beneficiarà àmpliament als treballadors bolivians, que es podran jubilar a partir dels 58 anys d'edat: "L'antiga llei de pensions, la llei 1732 de l'any 1996 establia 65 anys de jubilació, avui tenim una jubilació de 58 anys". Aquest anunci ho fa el ministre després que diumenge treballadors i Govern es reunissin per discutir sobre beneficis als obrers, en relació amb les pensions i l'edat de jubilació, després de la crida a l'atur que La Central Obrera (COB) va fer dissabte, per exigir reivindicacions salarials.

En relació amb els treballadors de mines, Arce va afirmar que els obrers d'aquest sector tindrien un benefici extra ja que podrien retirar a partir dels 56 anys: "Tenim un règim especial per a la mineria; els miners tindran dos anys addicionals de disminució, un miner es podrà jubilar als 56 anys", i va afegir que, els treballadors d'Interior Mines, per cada any que treballin tindran una reducció de fins a cinc anys en el seu retir: "Un treballador miner que hagi estat treballat a Interior Mines durant 10 anys, per exemple, podrà jubilar-se als 51 anys", va explicar.

Sumat a aquests beneficis, els treballadors bolivians també comptaran amb un fons de pensions que incrementarà la renda dels jubilats: "Si un bolivià avui ha arribat als 58 anys i té 35 anys de treball i 800 o 900.000 bolivians de renda, (130 dòlars) l'Estat li afegirà fins a 2.400 bolivians (300 dòlars). Aquesta diferència la pagarà el Fons Solidari", va aclarir Arce.


El ministro de Hacienda de Bolivia, Luis Arce, informó este lunes que la nueva ley de pensiones beneficiará ampliamente a los trabajadores bolivianos que se van a poder jubilar a partir de los 58 años de edad y no a los 65 como planteaba la ley anterior del año 1996.

"La antigua ley de pensiones, la ley 1732 del año 1996 establecía 65 años de jubilación, hoy tenemos una jubilación de 58 años'', manifestó Arce en entrevista para teleSUR.

Este anunció lo hace el ministro luego de que el domingo los trabajadores y el Gobierno se reunieran para discutir sobre beneficios a los obreros en relación con las pensiones y la edad de jubilación luego del llamado a paro que La Central Obrera (COB) hicieran este sábado para exigir reivindicaciones salariales.
Para leer más ir a enlace:

Fem cua i paguem: Rics i reis es colen gratis!

"El que té diners no ha d'esperar. Així és com funciona això". De manera tan diàfana s'expressa un treballador de l'Hospital Clínic de Barcelona, on Joan Carles va ser operat ahir del que ells diguin. La roda de premsa dels metges de l'hospital després de l'operació no va servir per aclarir per què el monarca va triar aquest hospital públic. Però, segons El Confidencial, el rei no va ingressar oficialment en aquest centre, sinó en Barnaclínic, una mena de clínica privada que funciona dins de l'hospital i per les dependències han passat il.lustres pacients com Esther Koplowitz o Tita Cervera.

Barnaclínic ha estat denunciada en diverses ocasions davant dels inspectors de treball. El dia que el Rei va ser ingressat, precisament, el sindicat CGT ja tenia llista una nova denúncia.

La font abans esmentada afegeix que "el que va per la Seguretat Social, ha d'esperar mesos a que li facin proves. I no diguem si l'han d'operar. Però a través del sistema que s'han muntat alguns metges, els vips sempre tindran habitació i servei, encara que la resta de l'hospital estigui col.lapsat". Es tracta, en definitiva, de la privatització d'una part de l'hospital.

"L'empresa Barnaclínic té la vocació de desenvolupar activitats assistencials per als pacients no finançats pel sistema públic de salut",
diu el propi Hospital Clínic a la seva web. Però aquí és on hi ha un "costat fosc", segons un membre del comitè d'empresa. "S'estan donant serveis privats però el personal, l'assistència o els estris són els de l'hospital Clínic, és a dir, els paga la sanitat pública. Això és el que hem vingut denunciant reiteradament. No es poden utilitzar mitjans públics per a una institució privada".

Una altra dels avantatges que té el entrar per la clínica és que el pacient s'evita les cues d'espera. "Per a una ressonància magnètica, el ciutadà normal ha d'esperar diversos mesos. Per a un escàner, tres mesos. O per a un tractament de fertilitat, el mateix. Per a una operació com la del rei, que ningú esperi a ser operat abans de sis mesos . Doncs bé, els pacients de Barnaclínic tenen prioritat absoluta. Si tu vas a Barnaclínic, esquivar les cues i tens qualsevol d'aquestes proves en tot just uns dies. I tot això, utilitzant el mateix personal que el de l'hospital públic ".

Barnaclínic és una societat presidida per Raimon Belenes Juárez, director general executiu de l'Hospital Clínic. Del seu consell d'administració formen part també Anna Maria Miró Sabaté, directora general del Servei d'Emergències Mèdiques (SEM), Joan Grau (que va ser gerent de l'hospital durant 20 anys), la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica i la Fundació Privada Transplant Services Foundation. Entre els seus apoderats figuren Anna Cabrer, Pablo Darna, Josep Maria Piqué i Jordi Nonell, vinculats al propi hospital. Segons algunes fonts consultades, l'ideòleg del sistema de funcionament de Barnaclínic va ser Joan Grau, un prestigiós gestor d'infraestructures sanitàries.

El rey entró en una clínica 'vip' del Clínic de Barcelona que está denunciada a inspección de trabajo

“El que tiene dinero no ha de esperar. Así es como funciona esto”. De manera tan diáfana se expresa un trabajador del Hospital Clínic de Barcelona, donde el Rey Juan Carlos fue operado ayer de un nódulo en el pulmón. La rueda de prensa que realizaron los médicos del hospital después de la operación no sirvió para aclarar por qué el Monarca eligió este hospital público. Pero, según El Confidencial, el rey no ingresó oficialmente en este centro, sino en Barnaclinic, una especie de clínica privada que funciona dentro del hospital y por cuyas dependencias han pasado ilustres pacientes como Esther Koplowitz o Tita Cervera.
Para leer más ir a enlace:

Luxemburg: El cànon digital és il·legal

L'advocada general del Tribunal de Justícia de l'UE (TUE), Verica Trstenjak, ha dictaminat avui que el cànon digital que s'aplica a Espanya és il·legal perquè s'imposa indiscriminadament a tots els equips i materials de reproducció i no únicament als que presumiblement s'hagin de destinar a la realització de còpies privades. "Un sistema nacional que preveu l'aplicació d'un cànon per còpia privada a tots els equips, aparells i materials de reproducció digital de manera indiscriminada (com passa a Espanya) no és compatible" amb la normativa comunitària, afirma el dictamen.

L'advocada general precisa que, per ajustar-se a la normativa comunitària, aquest tipus de taxa -recaptada a favor d'autors, artistes i productors- només s'ha d'aplicar als equips i materials de reproducció digital que presumiblement es vagin a destinar a la realització de còpies privades. I en cap cas pot cobrar indiscriminadament a empreses i professionals que clarament adquireixin els aparells i suports materials per a altres finalitats alienes a la còpia privada.

Les conclusions es refereixen al litigi que enfronta a la Societat General d'Autors (SGAE) amb l'empresa Padawan, que comercialitza dispositius d'emmagatzematge electrònic, entre d'altres CD-R, CD-RW, DVD-R i aparells de MP3. La SGAE va reclamar a Padawan el pagament d'una compensació a tant alçat per còpia privada per import de 16.759,25 euros corresponent als dispositius d'emmagatzematge comercialitzats per Padawan entre setembre de 2002 i setembre de 2004.

Avui concentració a Pl. Sant Jaume

CCOO de Catalunya, junt amb la resta de sindicats del sector de l'ensenyament públic, ha convocat una concentració per avui, dimarts 11 de maig, a les 18 hores, per exigir que s'aturin els tancaments de grups i la retallada de plantilles en els centres públics (batxillerats, cicles formatius, CAEP, Serveis educatius, ZERs i centres ordinaris). Un cop més es fa palesa la deriva en la planificació de l’actual Departament d’educació, que pren decisions totalment arbitràries i en base al regateig.

Cal continuar les mobilitzacions i aconseguir aturar totes les supressions de grups en els centres públics, així com la retallada de plantilles que s’està duent a terme als Serveis Educatius, als CAEPs, a les Zers i als centres en general.

Montgat: Jornades sobre fibromiàlgia

Des d’avui dimarts 11, fins al proper 18, Montgat acull les 2º Jornades de suport a persones amb fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica. El Programa, amb motiu del seu Dia Mundial, proposa activitats orientades a proporcionar eines de millora per a aquestes persones i, sobre tot, volen proporcionar un punt de trobada per als afectats i afectades d’aquestes malalties, un espai de reflexió on poder compartir experiències, contribuint també a reduir l'invisibilitat que sovint tenen aquestes afeccions.

Es calcula que a Espanya hi ha més d’un milió i mig de persones afectades, la qual cosa suposa entre el 3 i el 4% de la població.
Diversos espais municipals acolliran la programació d’aquesta nova edició.
Les Jornades compten amb la participació i col·laboració del CAP de Montgat, l’Associació Catalana d’Afectats de Fibromiàlgia, ADAPTA Assessoria Sanitària, i VADESALUD.

Ivan Prado respon al sionistes

COMUNICAT: Davant la recent publicació en mitjans de comunicació israelians d’informacions en què s’especula que l’expulsió dels ciutadans espanyols Iván Prado, Director de FestiClown, i Laila Tillawi podria ser causada pels seus hipotètics vincles amb organitzacions terroristes palestines, Iván Prado desitja fer els següents aclariments: Ni ell ni Laila Tillawi mantenen cap mena de relació amb organitzacions terroristes o de caràcter violent. L’únic motiu del seu viatge frustrat a Israel el passat 26 d’abril era el de continuar amb les accions encaminades a la realització del FestiClown Palestina 2010.

L’agenda del viatge contemplava una reunió amb la Ministra de Cultura de l’Autoritat Nacional Palestina i amb delegats de col·lectius de caràcters humanitari, social i/o artístic reconegut.

Prado i Tillawi van ser expulsats per “motius de seguretat”, un motiu clarament injustificat davant l’evidència de les activitats que preveien dur a terme durant la seva estada a Palestina.

La insinuació de vincles entre el FestiClown Palestina 2010 i organitzacions terroristes és, a banda de falsa i infundada, una asseveració que posa en perill la integritat i la seguretat dels artistes, tant palestins com d’arreu, implicats en el projecte.

Iván Prado, Director de FestiClown

Reunió de sindicalistes del PEE

La xarxa de sindicalistes del Partit de l´Esquerra Europea (PEE-EL) es va reunir a Hèlsinki en presència de sindicalistes de Catalunya, Espanya, Alemanya, Àustria, Dinamarca, Grècia, Portugal, Finlàndia, Bulgària, Polònia i Xipre, pertanyents a partits polítics de l´esquerra europea, i amb la participació de la responsable de Treball d´EUiA, Núria Lozano (foto), per debatre extensament sobre la regulació i situació dels serveis públics a Europa, el nou projecte d´Estratègia de Lisboa 2020 i les alternatives d´esquerres del món del treball.

La xarxa de sindicalistes del PEE ha aprovat una resolució que posa en primer plànol la defensa dels serveis públics a Europa, com a eina per acabar amb les desigualtats i plantejar una alternativa a l´actual model de construcció europea, basada en una economia al servei de les persones i les seves necessitats.

La pròxima reunió de la xarxa tindrà lloc a Lisboa el pròxim mes d´octubre de 2010.

Miralles: "El mercat fa mal a la gent"

El coordinador d´EUiA, Jordi Miralles ha proposat al Govern de Zapatero: "Fer front al frau fiscal, recuperar l´Impost de Patrimoni i crear ocupació". Ha responsabilitzat també a la dreta financera de la greu situació econòmica que travessen Espanya i l'UE, afirmant que la dreta financera: “Actua per desestabilitzar economies i pobles de la UE”, i ha dit sentir-se: “Fastiguejat davant aquesta economia de casino”, pel que crida a “no acceptar la ´normalitat´ dels especuladors, que agredeixen la democràcia”.

En paraules del dirigent d´EUiA: “El mercat no és un déu intocable, fa mal a la gent, i si no es regula, no hi ha sortida”.
Entre altres dades fetes públiques a dia d´avui, Miralles s´ha referit a l'aportada per la Confederació Europea de Sindicats, que comptabilitza 19 milions de treballadors europeus en el llindar de la pobresa, mentre l´IBEX 35 ha pujat un 12% i els bancs continuen obtenint beneficis (Santander 19,69%, BBVA 19,22%, Banc Popular, 15,40%). I Miralles s´ha preguntat “i on van a parar aquests beneficis?”.

El que proposa EUiA és un canvi d´estratègia econòmica, un gir en les polítiques econòmiques, laborals i socials, “crear ocupació i, en conseqüència, fer créixer la demanda interna”. En concret, Miralles ha advertit que per a superar el dèficit a Espanya el que cal és que el Govern incrementi els ingressos enlloc de retallar la despesa. “Als 19.000 milions d´euros de retallada que contempla el pla d´austeritat del Govern central ara hi suma 5.000 milions més, i això afectarà les polítiques públiques, els salaris...”. L´aposta, segons Miralles, hauria de ser valenta i fer front al frau fiscal, xifrat en 80.000 milions d´euros al nostre país “el mateix pressupost destinat a Salut”, així com recuperar l´Impost de Patrimoni, “la quantitat que es recaptava és la mateixa que es dedica a la Llei de Dependència”, ha senyalat també el coordinador general d´EUiA.

En definitiva, per a Miralles “cal prendre opció i només hi ha l´A o la B, la primera, la que triem nosaltres, consisteix en incrementar els ingressos i no retallar la despesa”, mentre la B, la del Govern espanyol proposa el contrari.

CCOO no es refia del Pacte d'Educació

La Comissió Executiva de CCOO ha aprovat aquest matí per unanimitat una resolució sobre la situació actual del Pacte Social i Polític en l'Educació en què s'analitza el document presentat pel Ministeri d'Educació: "El document recull mesures proposades per CCOO per contribuir a la millora del sistema educatiu i de les condicions de treball dels professionals de l'ensenyament, però segueixen existint dubtes raonables sobre la suficiència del finançament proposta i mantenim serioses objeccions respecte al paper que s'assigna a la xarxa de centres públics", diu CCOO.

CCOO creu que de no produir l'acord polític, com hauria estat desitjable, caldria seguir treballant en el desenvolupament d'aquelles mesures que puguin abordar en diversos espais d'interlocució, com la Mesa de Diàleg Social i altres àmbits de negociació col.lectiva sectorial.

En opinió de CCOO, el diàleg sobre el sistema educatiu no pot dependre exclusivament de l'èxit o fracàs de l'acord polític que, atenent els interessos generals, hauria d'haver estat possible; "ha de formar part d'un procés continuat i transversal de diàleg i concertació de tots els actors del sistema educatiu.


CCOO propone reorientar el pacto educativo en el marco del diálogo social

CCOO mantiene dudas razonables sobre la suficiencia de la financiación propuesta y serias objeciones respecto al papel que se asigna a la red de centros públicos

La Comisión Ejecutiva de la Confederación Sindical de CCOO ha aprobado esta mañana por unanimidad una resolución sobre la situación actual del Pacto Social y Político en la Educación en la que se analiza el documento presentado por el Ministerio de Educación.
Para leer más ir a enlace:

Xina ja ven l'IPAD pirata

Només han passat tres setmanes des de que Apple presentà l'IPAD, conegut també com Apple Tablet, i en els mercats xinesos ja han aparegut les noves versions pirates. Tot i que Apple no té possibilitat de respondre a una demanda que és superior a la prevista fora del mercat domèstic, els consumidors xinesos ja poden comprar el Tablet a Shenzhen, que limita amb Hong Kong, a través de diversos portals d'Internet de Xina. La còpia pirata sembla més sòlida, té Windows com a sistema operatiu, tres ports USB i costa 2.800 iuans, és a dir, 410 dòlars.

El preu de la versió original varia entre 499 i 699$, depenent de la memòria del disc dur: "Això és només una primera versió grollera de la falsificació..., les properes seran perfectes, molt més properes a l'original", va indicar un dels dependents xinesos.


LA VERSIÓN PIRATA DEL IPAD, YA A LA VENTA EN CHINA

Sólo han pasado tres semanas desde que Apple presentó su nuevo producto iPad, conocido también como Apple Tablet, y en los mercados de falsificaciones chinos ya han aparecido las nuevas versiones piratas.

A pesar de que esta empresa multinacional estadounidense no tiene posibilidad de responder a una demanda que es superior a la prevista fuera del mercado doméstico, los consumidores chinos ya pueden comprar el Tablet en la ciudad de Shenzhen, que limita con Hong Kong, a través de varios portales de Internet de China.

L'IPAD té fallos importants

Des del primer dia de venda de l'IPAD, els compradors s'han dirigit al servei d'ajuda d'Apple per denunciar en primer lloc el mal funcionament de la connexió sense fils (WiFi), el que és un defecte seriós, ja que segons la idea d'Apple, aquesta era la principal qualitat del producte. Segons les queixes dels nous usaris, la velocitat de connexió no és l'òptima esperada i l'enllaç és intermitent. En segon lloc, va resultar que la plataforma és massa sensible a la temperatura exterior i es desconnecta automàticament si aquesta puja a 38º C.

Finalment, els compradors es queixen que el IPADE requereix ports USB d'alta potència, que no estan disponibles als PC i Mac normals, només en algunes ordinadors de nova generació.

La firma Apple Inc va acceptar que el nou IPAD, que es comercialitza des del 3 d'abril passat i va ser presentat com un dispositiu "meravellós i revolucionari a un preu increïble", té algunes falles.

En un article publicat a la seva pàgina de suport tècnic, on es dóna cabuda a les nombroses queixes dels usaris dels seus productes, la companyia no va negar que hi ha aquests problemes amb l'IPAD, i va informar de les seves causes i la manera de resoldre'ls.


IPAD, LEJOS DE LA PERFECCIÓN

La firma Apple Inc. aceptó que su novedosa iPad, que se comercializa desde el 3 de abril pasado y fue presentada como un dispositivo “maravilloso y revolucionario a un precio increíble”, tiene algunas fallas.

En un artículo publicado en su página de soporte técnico, donde se da cabida a las numerosas quejas de los usarios de sus productos, la compañía no negó que existen dichos problemas con iPad, e informó de sus causas y la manera de resolverlos.
Para leer más ir a enlace:

Maoistes i oposició insten a plegar el govern

Els deu partits que al Nepal representen l'Assemblea Constituent van celebrar ahir una reunió conjunta i van insistir que el govern es retiri, aplanant així el camí per a un govern d'unitat nacional. En conferència de premsa conjunta celebrada a l'oficina de partit dels maoistes a Peris Danda, les parts van demanar la renúncia del primer ministre, Madhav Kumar Nepal, com un pas important cap a la formació d'un govern d'unitat nacional. En un comunicat de premsa afirmen que la sobirania nacional, el federalisme, la república, el laïcisme, la democràcia, la justícia social, la pau i la constitució s'han mantingut a la seva agenda comuna, en la qual l'actual govern ha fallat.

Mentrestant, el UCPN-Maoista ha demanat al govern dimitir perque ara ha perdut la majoria a la Cambra, amb els nou partits alineant-se amb la demanda dels maoistes. A part dels líders maoistes d'UCPN, estaven presents a la reunió el president Upendra Yadav del Madhesi Janadhikar Fòrum al Nepal, el president Rishiram Sharma Kattel del PCN (Unificat), president Kumar Lingden del Sanghiya Loktantrik Rastriya Manxa, president Harich Sha del nepalès Janata Dal, el president MS Thapa del Partit Rastriya Janamukti, Churebhavar Rastriya Ekata Samaj, Niraula Bhumiraj, el president del Partit Dalit Janajati, Bishwendra Paswan, el president del Partit Rastriya Nepa, Dr Keshabman Shakya, i Sarita Giri, president del Partit Sadhbhawana de Nepal.


10 parties ask PM Nepal to go
Ten political parties representing at the Constituent Assembly (CA) Monday held a joint meeting and insisted that the government stand down, thus paving the way for a national unity government.

At a joint press conference held at the Maoists' party office in Peris Danda, the parties asked for resignation of the Prime Minister Madhav Kumar Nepal that would be a major step towards formation of a national unity government.

OCDE: l'Internacional Neonazi

L'admissió d'Israel, Estònia, Eslovènia i Xile, països governats per èlits corruptes i neonazis, recolzades i finançades exclusivament pel PP europeu dels especuladors i ses monarquies, és objecte de controvèrsia i fins i tot d'escàndol internacional, convenientment silenciat pels criats i mantinguts: La política d'aquest país contra els palestins està en contradicció -teòrica que no pràctica- amb els principis de l'OCDE.

Fundada el 1961, l'OCDE té 31 països membres" i, segons sa ridícula propaganda: "Reuneix als governs compromesos amb els principis de la democràcia i economia de mercat", pot llegir-se a la seva pàgina web. Israel i els altres refugis de nazis és, doncs, una democràcia genocida, criminal i racista pels seus amics de l'OTAN, que cal preservar

Israel, Estònia i Eslovènia han estat "convidats a unir-se" a l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament, que reuneix els 31 països més desenvolupats del món, va dir l'OCDE ahir en un comunicat.

L'adhesió d'aquests tres països, que havien obert negociacions el 2007, ha estat "confirmada oficialment al Consell d'ambaixadors davant de l'OCDE, ha dit una font diplomàtica:
"La cerimònia oficial d'adhesió es durà a terme el 27 de maig a París, en presència del primer ministre francès, Francois Fillon, i "dels líders dels tres països afectats", va afegir.


Israël, l'Estonie et la Slovénie admis à l'OCDE
L'admission d'Israël fait polémique : pour de nombreuses associations pro-palestiniennes, la politique de ce pays à l'égard des Palestiniens est en contradiction avec les principes de l'OCDE.

Israël, l'Estonie et la Slovénie ont été "invités à adhérer" à l'Organisation de coopération et de développement économique, qui réunit les 31 pays les plus développés de la planète, a confirmé lundi l'OCDE dans un communiqué.
Pour lire plus aller au link:

La "democràcia" filipina: 1 vot per 3 euros

Els feixistes a sou dels mitjans parlen de Filipines com si d'una democràcia es tractés, precisament perque és una perfecta dictadura oligàrquica nazi, amb el recolzament d'una església corrupte i una plutocràcia assassina i genocida. A la porta de les oficines electorals mateixa es compren els vots per 3 o 4 euros: "La compra de vots no ha desaparegut a Filipines. Les famílies pobres, amb les quals treballo cada dia, em van dir que votarien pels candidats que els donaven diners o menjar".

A les Filipines, els alcaldes donen diners als responsables dels 'barangay' (unitats d'àrea) que després són animats a redistribuir els diners. De fet, al final, el cap conserva part per ell i la resta es per comprar els vots de les famílies més pobres".

A les Filipines, els polítics no canvien molt. En el pla local són dinasties que governen, els alcaldes són de la mateixa família que els diputats i senadors. I una vegada que compleixen un mandat, inverteixen els papers.

En aquest cas, hi ha un costum anomenat "Utang na Loob", el principi de reciprocitat: Si algú fa alguna cosa per tu, tu fas alguna cosa per ell. Els meus amics em van dir que els filipins compren els vots dels representants a l'entrada de la votació per 3 ó 4 euros".

Dominique Lemay, ha viscut durant 23 anys Maniki, a l'aglomeració de Manila. Ell és el president de l'Associació Humanitària d'Ajuda a l'Infància Virlanie. Va treure fotos de la jornada electoral al seu barri.

Els filipins tenien un dia de descans per a aquestes eleccions. La ciutat està en calma avui, els votants van ser molt nombrosos a fer la cua a les oficines electorals.

A les grans ciutats, aquesta elecció devia utilitzar per primer cop màquines electròniques. Aquesta tècnica de recompte electrònic devia d'evitar el frau i l'ompliment de les urnes. Però he sentit a les oficines que les màquines eren sovint defectuoses. El fet que aquestes màquines no funcionin i que hauríem de tornar a un recompte manual pot implicar algunes persones. Algunes màquines fins i tot han estat cremades en algunes províncies.

Però els filipins encara tenen l'esperança de canviar les coses, també és per això què es mouen en massa. Sé que hi ha alguns senadors que tenen principis i que volen canviar les coses. Crec que per desgràcia, tenen poques possibilitats de ser elegits. Doncs la victòria anirà al millor postor (l'Aquino, fill de la familia més poderosa de l'oligarquia feixista filipina). A les Filipines es va fins a matar l'oponent per a ser elegit".


"Les représentants achètent les voix, à l'entrée même du bureau de vote contre 3 ou 4 euros"

L'achat de vote n'a pas disparu non plus. Les familles pauvres avec lesquelles je travaille tous les jours m'ont dit qu'elles voteraient pour les candidats qui leur ont donné de l'argent ou de la nourriture. Aux Philippines, les mairies donnent de l'argent aux responsables des 'barangay' (des unités de quartier) qui sont ensuite chargés de redistribuer l'argent. En réalité, au final, le responsable garde une partie pour lui et avec le reste il achète les votes des familles les plus pauvres. Ici, il existe une coutume qui s'appelle "Utang na Loob", le principe de réciprocité : si quelqu'un fait quelque chose pour vous, vous faites quelques chose pour lui. Mes amis philippins m'ont raconté que des représentants achetaient les voix à l'entrée même du bureau de vote contre 3 ou 4 euros.
Pour lire plus aller au link:

Grècia reduirà un 26% les pensions

El govern de Grècia va aprovar ahir la reforma de les pensions dins del seu pla d'austeritat, amb retallades de les pagues als pensionistes i un retard de l'edat de jubilació fins als 65 anys (fins ara era als 60). Segons la reforma presentada pel ministre de Treball, Andreas Loverdos, a partir de 2015 ningú podrà jubilar-se abans dels 60. A més, preveu una reducció en les pensions de fins el 26,4% i una penalització d'un 6% a les jubilacions anticipades a partir del pròxim any. Mentre, la dreta espoliadora de Nova Democràcia, s'ho mira amb les butxaques plenes del robat amb l'església ortodoxa: "La més gran propiet��ria inmobiliària i terratinent de Grècia que no paga impostos" (Attack).

"Estem davant d'un dilema històric: permetre o evitar l'enfonsament de tot el sistema" de pensions que "podria desplomar-se després de 2011" si no es fa res per frenar-lo, ha advertit el ministre. Segons els càlculs governamentals, les pensions suposarien el 13,2% del PIB el 2020 sinó es realitza una reforma.

Nova protesta aquest dimecres

Mentre, els principals sindicats del país (el comunista PAME, el del sector privat, GSEE, i el del públic, Adedy) han convocat una nova manifestació contra les mesures d'austeritat per al proper dimecres, a la tarda, al centre d'Atenes.

Sota el lema: "S'ha de salvar l'economia, però primer a la societat", PAME, GSEE i Adedy han demanat als treballadors que "segueixin endavant amb la lluita contra el paquet de mesures injustes i severes del Govern i de la troica Comissió Europea-Banc Central Europeu-Fons Monetari Internacional".

Les protestes socials contra el pla d'austeritat hel·lè ja han provocat tres jornades de vaga general en menys de tres mesos, l'última de les quals va tenir una conseqüència tràgica en morir tres persones en l'incendi causat per una còctel Molotov en una sucursal bancària atenesa.

Salvar Grècia per canviar

El primer ministre grec, Yorgos Papandreu, ha declarat que "primer, calia salvar el país per poder canviar-lo". Ho ha assenyalat després de reunir-se amb els líders dels partits de la dreta opositora -Nova Democràcia, causant de la crisi pel robatori generalitzat i impune- per informar-los de la situació econòmica nacional, en una trobada moderada pel president del país, Carol Papulias.

Aquest dilluns, els mercats financers han disminuït la pressió sobre Grècia com a resposta al clima d'optimisme i tranquilitat que ha injectat la decisió de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional de crear un fons de 750.000 milions d'euros per als socis amb problemes de deute.

En aquest ambient, l'índex principal de la Borsa d'Atenes ha aconseguit una pujada del 10,51% i la rendibilitat del deute grega ha caigut en picat, per primera vegada en un mes.

El diferencial del bo grec a 10 anys enfront del referent alemany va baixar ahir fins 449 punts bàsics, comparat amb el rècord de 1.091 punts bàsics aconseguits el divendres.

A més, Grècia ha baixat des del primer lloc al tercer (amb una probabilitat del 43,88%) en la llista de països amb més risc de fallida que elabora el Credit Market Analysis.

20.000 milions abans de final de mes

La treva dels mercats a Grècia arriba després d'un agitat cap de setmana en què la UE ha aprovat un nou mecanisme permanent d'ajuda amb el qual pretén protegir els països de l'euro el endeutament els fa més vulnerable a l'atac dels especuladors.

El passat dissabte, els líders de l'Eurogrup i el Fons Monetari Internacional (FMI) van donar el vistiplau als préstecs per valor de 110.000 milions d'euros que rebrà Atenes per garantir el pagament del seu deute, a canvi que apliqui una dura política de estalvi que redueixi el seu dèficit fins a menys del 3% del PIB el 2013.

El primer lliurament d'aquest lot de préstecs, uns 20.000 milions d'euros, es lliurarà abans del pròxim dia 19, quan s'han de pagar 9.000 milions pel venciment de part del seu deute.

Grècia, primer país de la zona de l'euro que estarà sota supervisió de la Comissió Europea (CE) per ela seu enorme dèficit fiscal (13,6% del PIB) i el seu deute superior al 115% del PIB, haurà de passar al juny el primer examen d'aptitud sobre el compliment d'aquestes mesures d'austeritat.


El Gobierno de Grecia ha aprobado este lunes la reforma de las pensiones prevista dentro de su plan de austeridad, que implica recortes claros de las pagas a los pensionistas y un retraso de la edad de jubilación hasta los 65 años (hasta ahora se situaba en 60 años).

Según el texto de la reforma presentado por el ministro de Trabajo griego, Andreas Loverdos, a partir de 2015, nadie podrá jubilarse antes de los 60 años. Además, prevé una reducción en las pensiones de hasta el 26,4% y una penalización de un 6% a las jubilaciones anticipadas a partir del próximo año.
Para leer más ir a enlace:

Arana: "Cal acabar amb el capitalisme salvatge"

Cal acabar amb el capitalisme salvatge que converteix la "naturalesa en una mercaderia", diu Marco Arana. El peruà acaba de rebre un premi a Alemanya i es prepara per ser president. El pare Arana ja no és pare, almenys no oficialment. L'Església catòlica peruana el va destituir de totes les seves funcions el 4 de gener, malgrat una reconeguda lluita per la defensa del medi ambient i els drets humans que el 2009 el va convertir en el "Heroi Ambiental" de la revista Times i en aquest 2010 ho va fer mereixedor del Premi de la Pau d'Aquisgrà, a Alemanya. L'Opus Dei no es troba, per descomptat, entre els seguidors de Marco Arana.

Tampoc les companyies que extreuen or al Perú. L'ex rector (teòleg, pedagog, sociòleg i expert en polítiques públiques i conflictes mediambientals) dóna suport a la lluita dels qui s'oposen a la contaminació de les aigües i les terres per part de les grans mineres i està del costat de les batalles camperoles i indígenes perquè la indústria no els guanyi terreny.

Amb res d'això fa un molts amics -si més no, no en les altes esferes del poder establert-. També hi apunta directament Arana: amb el seu nou moviment polític, Terra i Llibertat, vol presentar-se com a candidat a les properes eleccions presidencials del Perú. Arana confia en la gent, en una nova revolució social en què l'ecologisme i el combat de les injustícies socials es donen la mà. Al cap ia la fi, el Premi d'Aquisgrà es concedeix a persones que fomenten la pau "des de baix".

Senyor Arana, la seva tasca ha rebut en els últims temps diversos reconeixements a nivell internacional, ajuden aquests en les batalles diàries?

Marco Arana: Ajuden a que a aquests pobles, als quals se'ls nega la veu local i nacionalment, puguin ser escoltats fora del país. Per exemple, hi ha el cas dels miners de Yanacocha que van ser acomiadats perquè tenen problemes de salut -problemes amb la columna vertebral, malalties rares, a alguns fins i tot se'ls ha detectat mercuri a la sang-, i l'empresa minera es nega a acceptar qualsevol tipus de responsabilitat.

Nosaltres vam anar amb ells fins Lima, a la Coordinadora Nacional dels Drets Humans, als Ministeris de Treball i de Mines. A la capital convoquem a una conferència de premsa, i van venir dos o tres mitjans dels més de 40 que hi ha a tot el país. Els grans mitjans de comunicació viuen d'esquena a aquests problemes, ni els interessa conèixer-los.

En segon lloc, hi ha una campanya terrible, orquestrada des de sectors conservadors: Justament aquests dies en què jo rebia el premi d'Aquisgrà, grups propers a l'Opus Dei difonien a través d'Internet notícies dient que jo sóc homosexual, que defenso l'avortament en el Perú... de manera que el ressò del Premi passés desapercebut.

Així que, a nivell nacional pot ser que ajudin una mica, però jo confio més en que tinguin algun efecte internacional, que serveixin per que en les juntes d'accionistes o entre els inversors es conegui el tema i puguin exercir una mica de pressió.

Yanacocha, la companyia que explota la mina de Cajamarca, al Perú, és la major productora d'or d'Amèrica del Sur.

Perú no és l'únic país llatinoamericà en què els interessos econòmics i els de les comunitats camperoles i indígenes xoquen amb greus conseqüències, hi ha una conscienciació, dins de les societats llatinoamericanes, de l'existència d'aquestes problemàtiques?

Jo crec que en el Perú ha crescut la consciència que aquest model econòmic, basat en la mineria i el petroli, té greus impactes ambientals i socials, cosa que no passava fa 20 anys. Abans, aquests projectes es presentaven com una mena de salvadors per a les nostres economies, com a projectes nets, de "impacte zero", es deia, que anaven a generar ocupació, i la gent ho acceptava.

Ara això ha canviat i la lluita dels camperols -als que Alan García i altres diuen gent ignorant, que no sap del que es tracta- està acceptada a nivell nacional com una lluita justa. Les enquestes ho demostren. Ja ningú es creu el conte de que tot va bé, i poc a poc s'està obrint un espai per al que jo anomeno l'exercici de drets ciutadans ecològics.

Hi ha un moviment al Perú i a Amèrica Llatina que va de la mà amb les comunitats camperoles i indígenes, en el qual també participen sectors mitjans, intel.lectuals i joves, que cada vegada prenen més consciència que els drets humans van units als drets de la terra. És el que es comença a anomenar el 'ecologisme dels pobres'.

Ja no haurà d'optar entre la política i el sacerdoci: aquesta decisió l'han pres altres per vostè. Quins motius li van donar per destituir com a rector?

El motiu expressat ha estat, primer, les meves diferències amb el cardenal de Lima, Monsenyor Cipriani, arquebisbe de l'Opus Dei. Jo crec en els drets humans i ell opina que els drets humans són una tonteria -fins i tot quan era bisbe d'Ayacucho tenia un rètol a la porta que deia que en aquesta església no s'atenien qüestions de drets humans-. Hem mantingut grans disputes a través d'alguns mitjans d'abast nacional, em exigien que li demanés disculpes públiques i jo em vaig negar.

La segona raó és que hi va haver un debat al Perú en relació a la reglamentació de l'avortament terapèutic, és a dir, quan la vida de la mare perilla. L'Església s'oposa aquí a aquesta llei, i jo vaig assenyalar que, si bé l'avortament és un mal moral, és la consciència de la mare l'última instància de decisió i és a l'Estat a qui li correspon dictar les polítiques públiques. I el tercer motiu està relacionat amb la meva participació política a Terra i Llibertat.

Tanmateix, això no ha fet minvar la meva fe. Totes les qüestions per les que lluitem són profundament cristianes, perquè nosaltres creiem en un Déu de la vida. Aquest és un camí de vida, és un camí d'esperança. I junts, els altres cristians -de totes les confessions- i també els no creients que creuen en aquests drets, podem constituir una gran corrent de canvi. Si em quedo sol enfront de l'Església jeràrquica, en realitat em quedo molt acompanyat.


Marco Arana: "lo llaman el ecologismo de los pobres"

Hay que acabar con el capitalismo salvaje que convierte a la "naturaleza en una mercadería", dice Marco Arana. El peruano acaba de recibir un premio en Alemania y se prepara para ser presidente. Con él habló DW-WORLD.

El padre Arana ya no es padre, al menos no oficialmente. La Iglesia católica peruana lo destituyó de todas sus funciones el pasado 4 de enero, y eso a pesar de una reconocida lucha por la defensa del medio ambiente y de los derechos humanos que en 2009 lo convirtió en el "Héroe Ambiental" de la revista Times y en este 2010 lo hizo merecedor del Premio de la Paz de Aquisgrán, en Alemania.
Para leer más ir a enlace:

"Si la bretxa salarial no es tanca, l'Eurozona no sobreviurà"

L'economista en cap de la UNCTAD, Heiner Flassbeck (foto), alerta que mentre hi hagi una bretxa salarial i de competitivitat a l'Eurozona, seguirà havent crisi: "La política neoliberal ha fracassat", afirma. La tragèdia grega es va convertir en una crisi financera que amenaçava amb provocar un col.lapse com l'experimentat fa dos anys, arran de la fallida del Banc Lehman Brothers als EUA: "Tots van pensar que a la meravellosa era neoliberal els mercats mai s'equivoquen i això ha estat un error fonamental", afirma l'economista en cap a la Conferència de l'ONU sobre Comerç i Desenvolupament.

L'expert exhorta a una actuació més decisiva de l'Estat en l'àmbit econòmic i subratlla que mentre no es tanqui la bretxa salarial i de competitivitat a l'Eurozona, la regió seguirà sent vulnerable a noves crisi.

Era d'esperar aquesta crisi?

El dèficit de Grècia i d'altres països de l'Eurozona ja eren prou alts des de fa anys, per què no van reaccionar abans el Banc Central Europeu i altres institucions?

Jo crec que es van dormir, potser no es van adonar realment de la transcendència d'aquestes dades. Sobretot la bretxa salarial existent entre països com Alemanya i la resta dels països del sud d'Europa. Es van confiar massa en que els mercats regularien per si mateixos aquestes qüestions i potser per això no van fer res.

L'FMI ha imposat un programa de sanejament molt amarg a Grècia. Aconseguirà sanejar les seves finances i créixer econòmicament?

No amb el programa imposat pel FMI per si sol, ha d'estar complementat amb un programa de despesa europeu. És important que hi hagi un creixement a Europa i això no serà possible només amb estalvi i retalls. També caldrà assegurar-se que la competitivitat de Grècia i d'altres països de l'Eurozona millorin i això només serà possible si els salaris creixen a Alemanya més vigorosament.

El Fons Monetari Internacional (FMI) va imposar durant la crisi Argentina una purga molt dolorosa per sanejar el país. Veu vostè alguna similitud entre la crisi argentina i la grega?

L'FMI sempre imposa les mateixes receptes, no és res de nou. El que va succeir a l'Argentina a diferència de Grècia és que el país va devaluar la seva moneda de manera massiva, de la paritat un a un, es va cotitzar en tres pesos argentins per un dòlar. Cal un fort impuls exterior. Amb la devaluació, Argentina va millorar les seves exportacions i va reduir les seves importacions. Aquest impuls no el té Grècia i és per això que el programa de l'FMI és molt poc realista.

A Tòquio també van col.lapsar els mercats financers.

Què desenllaç creu vostè que tindrà la crisi a Grècia?

No es tracta només de la crisi grega sinó de la crisi de l'Eurozona, que serà possible superar només en la mesura que s'elimini la bretxa salarial existent entre països com Alemanya i França i els països del sud d'Europa durant els propers cinc, deu anys. Això ja va ser discutit a Brussel.les, però a Alemanya és un tema tabú sobre el qual ningú parla. Alemanya es refusa a fer alguna cosa en aquest sentit. Si aquesta bretxa no es tanca llavors l'Eurozona no té cap possibilitat de sobreviure.

Què perspectives té la unió monetària europea si no s'eliminen aquests riscos?

El panorama serà molt gris. Hi haurà noves crisi de les que no podran sortir els països amb els seus propis recursos, els grecs i altres països seguiran necessitant assistència. Però mentre a països com Alemanya es refusi discutir tan sols sobre aquesta qüestió no hi ha solució possible.

Per què aquesta postura tan tancada per part d'Alemanya? No s'ha entès la gravetat del problema?

En part és perquè Alemanya ha estat practicant una política d'austeritat durant els últims deu anys, des que va pujar al poder la coalició Roji-verd (integrada entre socialdemòcrates / verds el 1998). Tots van creure que la moderació salarial era el camí correcte. Això va portar un gran èxit en les exportacions però, com ara com es veu, no s'ha mantingut. També va provocar una debilitat en el mercat intern. Malauradament hi ha prejudicis molt profunds en tots els àmbits, entre les empreses, entre els polítics i la investigació econòmica. Cal superar això.

Aquesta crisi, així com la crisi provocada per la caiguda del banc Lehman Brothers, el 2008, van demostrar el fort que és la interdependència financera en un món globalitzat. Per què va sorprendre tant aquesta crisi?

La crisi va sorprendre tant perquè tots van pensar que a la meravellosa era neoliberal els mercats mai s'equivoquen, el que és un error fonamental. Tenim ja una història de més de 200 anys que demostra que sobretot els mercats financers sempre cometen errors. Europa es va concentrar massa en el Pacte d'Estabilitat i va perdre de vista el desfasament en la competitivitat i en els salaris dels països que integren l'Eurozona, el que és un error polític fonamental. Fa deu anys que vaig advertir d'aquest perill i ha passat el que vaig predir.

Quan es donaran compte els líders europeus i d'altres països del món que la política neoliberal ha fracassat?

Espero que aviat, en cas contrari serà massa tard. També la Comissió Europea ha estat extremadament neoliberal i ha cregut fermament en aquest dogma, que els mercats s'autoregulen sols, fins i tot això ho va creure el Banc Central Europeu. Si no s'adonen que és necessària una intervenció estatal en els mercats hi haurà a Europa un procés de decadència política.

O sigui que vostè exhorta a una major interacció de l'Estat en l'economia?

No queda d'una altra. Almenys pel que a les dades macroeconòmiques es refereix, l'Estat sempre ha d'estar en el joc. Fins i tot Estats Units ho fa i això no és oposar-se a l'economia de lliure mercat ni al capitalisme, l'Estat juga un paper important i això és el que hem reprimit totalment a Europa.


"Si la brecha salarial no se cierra, la Eurozona no sobrevivirá"
La tragedia griega tomó a Europa por sorpresa.

El economista en Jefe de la UNCTAD, Heiner Flassbeck, advierte que mientras haya una brecha salarial y de competitividad en la Eurozona, seguirá habiendo crisis: "La política neoliberal ha fracasado", afirma. La tragedia griega se convirtió en una crisis financiera que amenazaba con provocar un colapso como el experimentado hace dos años a raíz de la quiebra del Banco Lehman Brothers en Estados Unidos. "Todos pensaron que en la maravillosa era neoliberal los mercados nunca se equivocan y eso ha sido un error fundamental", afirma el economista en jefe de la Conferencia de Naciones Unidas sobre Comercio y Desarrollo, Heiner Flassbeck.
Para leer más ir a enlace: