dilluns, 16 d’agost de 2010

Fidel: Bilderberg, l'ONU, la impunitat i la guerra

Fidel Castro Ruz: La Resolució 1929 del Consell de Seguretat de Nacions Unides el 9 de juny de 2010, va segellar el destí de l'imperialisme. No sé quants s'hauran adonat que entre altres coses absurdes, el Secretari General d'aquesta institució, Ban Ki-moon, complint ordres superiors, va incórrer en el disbarat de nomenar Álvaro Uribe -quan aquest estava a punt de concloure el seu mandat- vicepresident de la comissió encarregada d'investigar l'atac israelià a la flotilla humanitària, que transportava aliments essencials per a la població assetjada a la franja de Gaza. L'atac es va produir en aigües internacionals a considerable distància de la costa.

Aquesta decisió li atorgava a Uribe, acusat per crims de guerra, total impunitat com si un país ple de fosses comunes amb cadàvers de persones assassinades, algunes fins amb dos mil víctimes, i set bases militars yankis, més la resta de les bases militars colombianes al seu servei, no tingués res a veure amb el terrorisme i el genocidi.

D'altra banda, el 10 de juny de 2010, el periodista cubà Randy Alonso, que dirigeix el programa "Taula Rodona" de la televisió nacional, va escriure en el lloc Web Cubadebate un article titulat: "L'anomenat Govern Mundial (Club Bilderberg) es va reunir a Barcelona", on assenyala: "Van arribar fins al agradable hotel Dolce en cotxes de luxe amb vidres foscos o en helicòpters".

"Eren els més de 100 jerarques de l'economia, les finances, la política i els mitjans d'Amèrica del Nord i Europa, que van venir fins a aquest lloc per a la reunió anual del Club de Bilderberg, una mena de govern mundial a l'ombra".

Altres articulistes honestos estaven seguint igual que ell les notícies que van aconseguir filtrar de l'estrany partit. Algú molt més informat que ells estava seguint la pista d'aquests esdeveniments des de feia molts anys.

"L'exclusiu Club que es va reunir a Sitges va néixer el 1954. Va sorgir de la idea del conseller i analista polític Joseph Retinger. Els seus impulsors inicials van ser el magnat sionista nord-americà David Rockefeller, el Príncep Bernat d'Holanda i el primer ministre belga, Paul Van Zeeland. Els seus propòsits fundacionals eren combatre el creixent 'Antiamericanisme' que hi havia a l'Europa de l'època i enfrontar-se a la Unió Soviètica i al comunisme que cobrava força al Vell Continent".

"La seva primera reunió es va celebrar a l'Hotel Bilderberg, en Osterbeck, Holanda, el 29 i 30 de maig de 1954. D'aquí va sortir el nom del grup, que des d'aleshores s'ha reunit anualment, amb l'excepció de 1976".

"Hi ha un nucli d'afiliats permanents que són els 39 membres del Steering Committee, la resta són convidats".

"L'organització exigeix que ningú 'concedeixi entrevistes' ni reveli res del que 'un participant individual hagi dit'. És requisit imprescindible un domini excel lent de la llengua anglesa [...] no hi ha traductors presents".

"No se sap del cert l'abast reals del grup. Els estudiosos de l'ens diuen que no és casualitat que es reuneixin sempre poc abans que el G-8 (G-7 anteriorment) i que busquen un nou ordre mundial de govern, exèrcit, economia i ideologia única".

"David Rockefeller va dir en un reportatge a la revista 'Newsweek': 'Una cosa ha de reemplaçar els governs i el poder privat em sembla l'entitat adequada per fer-ho'".


"El banquer James P. Warburg va afirmar: 'Agradi o no agradi tindrem un govern mundial. L'única qüestió és si serà per concessió o per imposició'".

"Ells coneixien 10 mesos abans la data exacta de la invasió de l'Iraq, també el que havia de passar amb la bombolla immobiliària. Amb informació com aquesta es pot fer molts diners en tota classe de mercats. I és que parlem de clubs de poder i de saber". Per als estudiosos, un dels temes que més preocupa el Club és la 'amenaça econòmica' que significa la Xina i la seva repercussió en les societats nord-americanes i europees.

"La seva influència en l'elit la demostren alguns amb el fet que Margaret Thatcher, Bill Clinton, Anthony Blair i Barack Obama van estar entre els convidats al Club abans que fossin electes al més alt càrrec governamental a la Gran Bretanya i els Estats Units. Obama va anar a la reunió de juny de 2008 a Virgínia, EUA, cinc mesos abans del seu triomf electoral i la seva victòria es pronosticava ja des de la reunió del 2007".

"Entre tant sigil, la premsa va traient noms per aquí i per allà. Entre els que van arribar a Sitges estaven importants empresaris com els presidents de la FIAT, Coca Cola, France Telecom, Telefónica de España, Suez, Siemens, Shell, Novartis i Airbus.

"També es van reunir gurus de les finances i l'economia com el famós especulador George Soros, els assessors econòmics d'Obama, Paul Volcker i Larry Summers, el flamant secretari del Tresor Britànic George Osborne, l'expresident de Goldman Sachs i British Petroleum Peter Shilton [...] el President del Banc Mundial Robert Zoellic, el director general del FMI Dominique Strauss-Kahn, el director de l'Organització Mundial del Comerç, Pascal Lamy, el president del Banc Central Europeu Jean Claude Trichet, el president del Banc Europeu d'Inversions, Philippe Maystad".

Ho sabien els nostres lectors? Algun òrgan important de la premsa parlada o escrita van dir una paraula? És aquesta la llibertat de premsa que tant pregonen a occident? Pot algun d'ells negar que aquestes reunions sistemàtiques dels més poderosos financeres del món es duen a terme cada any, amb excepció de l'any assenyalat?

"El poder militar va enviar alguns dels seus falcons -continua Randy-: L'exsecretari de Defensa de Bush, Donald Rumsfeld, el seu subaltern, Paul Wolfowitz, el secretari general de l'OTAN Anders Fogh Rasmussen i el seu antecessor en el càrrec Jaap de Hoop Scheffer".

"El magnat de l'era digital Bill Gates, va ser l'únic assistent que va parlar alguna cosa a la premsa abans de la trobada. 'Sóc un dels que estarà present', va dir i va anunciar que "Sobre la taula hi haurà molts debats financers".

"Els especuladors de la notícia diuen que el poder a l'ombra va analitzar el futur de l'euro i les estratègies per salvar-lo, la situació de l'economia europea i el rumb de la crisi. Sota la religió del mercat i l'auxili dels dràstics retalls socials es vol seguir allargant la vida del malalt. "El coordinador d'Esquerra Unida, Cayo Lara, va definir amb claredat el món que ens imposen els Bilderberg: 'Estem en el món al revés, les democràcies controlades, tutelades i pressionades per les dictadures de els poders financers'".

"El més perillós, que ha sortit a la llum en el diari espanyol Públic, és el consens majoritari dels membres del Club a favor d'un atac nord-americà a l'Iran [...] Recordeu que els membres del Club sabien la data exacta de la invasió a l'Iraq del 2003 deu mesos abans que passés".

És potser una invenció capritxosa la idea, quan això se suma a totes les evidències exposades en les últimes Reflexions? La guerra contra l'Iran està decidida en els alts cercles de l'imperi, i només un esforç extraordinari de l'opinió mundial podria impedir que esclati en molt breu termini. Qui oculta la veritat? Qui enganya? Qui menteix? Alguna cosa del que aquí s'afirma pot ser desmentit?
Français: http://www.cuba.cu/gobierno/reflexiones/2010/fra/f150810f.html
English: http://www.cuba.cu/gobierno/reflexiones/2010/ing/f150810i.html

Veure també: /2010/06/club-bilderberg-participants-del-2010.html
/2010/06/bilderberg-els-amos-de-tot-sitges-de.html
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2009/11/los-amos-del-mundo.html

Detingut diplomàtic romanès per espionatge

L'agent del Servei d'Intel.ligència Exterior de Romania, Gabriel Grecu, que treballava com a primer secretari a l'ambaixada romanesa a Moscou, ha estat detingut avui a la capital russa quan intentava rebre uns documents secrets d'un ciutadà rus, ha comunicat el Servei Federal de Seguretat (FSB): "Els accessoris que portava el detingut proven que estava realitzant tasques d'espionatge contra Rússia", indica el comunicat. Els respectius organismes russos han obert una investigació sobre els fets.

A més de les tensions provocades pel govern ultradretà de Romania amb les seves ingerències a Moldàvia i Transnístria, Rússia ha criticat a Romania, membre de l'OTAN des de 2004, per donar el vistiplau perquè Estats Units instal.li al seu territori coets interceptors a partir de 2015, com a part del futur escut antimíssils.

Ascens del pic Anie en suport dels Cinc


Ascens del pic Anie, pic Auñamendi, per ajudar a trencar el silenci mediàtic sobre "Els Cinc" antiterroristes cubans empresonats als EUA.

XVI Trobada del Fòrum de Sao Paulo

La XVI Trobada del Fòrum de São Paulo, es celebra a Buenos Aires, aquest 17 al 20 agost, amb l'objectiu d'ampliar la unitat dels partits progressistes, populars i d'esquerra, aprofundir els canvis, derrotar la contraofensiva de la dreta i consolidar la integració regional. El Partit dels Comunistes de Catalunya ha enviat una delegació, encapçalada per Toni Barbarà com a membre del PIE al Parlament Europeu. Els dies 2, 3 i 4 de juliol de 1990, a la ciutat de São Paulo, es reunia la Trobada de Partits i Organitzacions Polítiques d'Esquerra d'Amèrica Llatina i el Carib. (Al final es pot descarregar el document em format DOC o PDF)

Enmig de l'enfonsament del bloc socialista europeu a pocs mesos de la ja llavors previsible desaparició de l'URSS, la Declaració de Sao Paulo, aprovada per la Trobada dels Partits i Organitzacions Polítiques d'Esquerra d'Amèrica Llatina i el Carib el 4 de juliol de 1990, afirmava: "Rebutgem (...) tota pretensió d'aprofitar la crisi de l'Europa Oriental per encoratjar la restauració capitalista, anular els èxits i drets socialistes o encoratjar il.lusions a les inexistents bondats del liberalisme i el capitalisme (...)".

En aquell moment, també es van definir "les bases d'un nou concepte d'unitat i integració continental ... el que incloïa la reafirmació de la sobirania i autodeterminació d'Amèrica Llatina i de les nostres nacions, la plena recuperació de la nostra identitat cultural i històrica i l'impuls a la solidaritat internacionalista dels nostres pobles "

El que va sorgir a partir destaca reunió, i que posteriorment va assumir el nom de Fòrum de São Paulo (FSP), no només es va mantenir al llarg dels vint anys següents, contribuint a la resistència al neoliberalisme; també va aportar molt a les victòries de l'esquerra, com es pot confirmar analitzant l'onada de governs d'esquerra, populars i progressistes des de 1998.

Les declaracions finals aprovades pels seus 15 partits celebrats fins ara, així com els documents base i les resolucions elaborades per diferents espais del FSP, s'han dedicat a la caracterització del capitalisme neoliberal i de l'imperialisme contemporani i sistematitzar les idees generals de les alternatives democràtiques i populars.

Si el FSP va néixer en un moment en què el neoliberalisme semblava imposar sense resistències, avui, quan es fa la commemoració del Bicentenari dels nombrosos processos independentistes llatinoamericans i caribenys, podem afirmar que el FSP és una iniciativa victoriosa, però que encara té per endavant immensos desafiaments, entre els quals estan: ampliar la unitat dels partits progressistes, populars i d'esquerra, aprofundir els canvis; derrotar la contraofensiva de la dreta i consolidar la integració regional.

Aquests són els principals desafiaments llocs per al XVI trobada del Fòrum de São Paulo, que es realitzarà en els dies 17 a 20 de agost de 2010, a la ciutat de Buenos Aires. Com a contribució als debats, el Grup de Treball del FSP presenta aquest document base.

http://forodesaopaulo.org/?dl_id=5

http://forodesaopaulo.org/?dl_id=6

Rússia: Moratòria a exportacions de cereals

El Govern de Rússia mantindrà el termini de la suspensió temporal de les exportacions de cereals des de Rússia decretada a causa de la pèrdua de cultius per una onada de calor anòmal, ha comunicat avui Víctor Zubkov, vicepresident primer de l'Executiu responsable del sector agrícola: "La decisió de suspendre les exportacions està presa i serà vigent des del 15 d'agost fins al 31 de desembre d'aquest any. No hi haurà modificacions del termini ni d'altre tipus", va informar Zubkov després d'una reunió del gabinet de crisi per superar les seqüeles de la sequera. Infografia: Exportadors i importadors mundials de cereals.

Segons el vicepresident primer, amb aquesta mesura el Govern dóna a entendre als empresaris que no esperin modificacions ni decisions addicionals.

Zubkov va fer èmfasi en la necessitat que a Rússia s'activin processos normals de mercat, perquè "el gra no es converteixi en un pes mort i sigui despatxat de les regions on abundi, sobretot al sud del país, cap a les que tinguin un dèficit real tant de cereals com de farratges".

Segons les seves dades, les regions "cremades per la sequera" són ja 29. A més, els cereals han de subministrar a grans ciutats, en particular a Moscou i Sant Petersburg.

La calor anòmal i la sequera que afecten la zona europea de Rússia, han destruït la collita de gra en una superfície total d'uns 11 milions d'hectàrees. A causa de la pèrdua de cultius, les autoritats russes van rebaixar en un terç les seves previsions de collita que se situen ara en 60 a 65 milions de tones.

La suspensió temporal de les exportacions va ser aprovada pel Govern la setmana passada, amb una possibilitat inicial de revisió a partir del proper 1 d'octubre, quan es coneguin els resultats de la recollida de la present collita.

Desinversió estrangera a Kirguizistan

El canvi del poder que es va produir en Kirguizistan el passat mes d'abril i l'onada de violència ètnica que es va desencadenar a les regions de Oix i Jalal-Abad a principis de juny repercuteixen negativament en les inversions foranes, abans que res, les provinents de Rússia i Kazakhstan. Uns 1.200 empresaris van liquidar els seus negocis al Kirguizistan el juliol passat, va revelar Aiguil Ruskúlova, ministra kirguís d'Ocupació i Migració. El Govern provisional va nacionalitzar en els últims quatre mesos més de 30 obres industrials, entre ells, dos jaciments controlats per capital estranger.

"És una depredació de propietats legalitzada en forma de nacionalització", va afirmar l'empresari Mirbek Aitibékov en una entrevista amb NG. Ravshán Yeyenbékov, vicepresident del partit "Ata Meken" ("Pàtria"), va declarar al seu torn que "la situació econòmica realment és molt complicada" i va admetre que "afecta en primer terme a empresaris russos i kazakhs que tenien endolls a la cúpula del anterior règim".

En lloc de retornar a l'Estat les empreses privatitzades pel clan de l'expresident Bakiev, les estructures de seguretat "procedir a una redistribució del patrimoni a favor de tercers, el que espanta a molts inversors", va assenyalar aquest polític. Els empresaris estrangers, segons ell, "es veuen obligats a abandonar les seves negocis i sortir de Kirguizistan" perquè "no tenen a ningú per queixar-se o buscar justícia". "Amenaces, segrestos i adquisicions hostils es van convertir en una pràctica habitual en Kirguizistan", va afegir.

Un altre factor negatiu, a més de la campanya de nacionalitzacions i la inestabilitat política, és el tancament de fronteres amb els països limítrofs. L'economista Aza migranyes va assenyalar que aquesta situació "frena el desenvolupament de petites i mitjanes empreses". "Recuperar la confiança empresarial és una tasca peremptòria per al Govern però l'absència d'algun concepte intel.ligible en l'econòmic redueix a zero tots els seus esforços", va dir.

Eric Woerth declarà una renda de 112 € mes

El ministre francès de Treball, Eric Woerth, esquitxat per l'escàndol polític i financer del "cas Bettencourt", va declarar una renda disponible de 112 euros mensuals després d'impostos el 2008 per demanar un préstec bancari. Segons una informació publicada avui per la web "Mediapart", el llavors ministre de Pressupost i alcalde de Chantilly, al nord de París, va rebre un préstec de 6.500 euros per finançar la seva campanya municipal després d'assegurar que els seus ingressos mensuals eren de 3.000 euros.

El seu salari brut de ministre rondava llavors els 14.000 euros mensuals, als quals cal afegir una altra nòmina d'uns 2.400 euros pels seus serveis com a alcalde d'aquesta localitat, afegeix el diari digital.

Woerth, que no va especificar en la sol.licitud del préstec quin va ser l'import del seu impost sobre la renda aquest any, va declarar al banc que els diners de què disposava després de pagar impostos eren 112 euros mensuals i que la seva taxa d'endeutament era del 89%.

Contactats per Efe, els serveis de premsa del Ministeri de Treball han declinat fer comentaris i han assegurat que respondran posteriorment a través d'un comunicat de premsa.

Esquitxat per dos escàndol


Woerth, a qui Sarkozy ha encarregat posar en marxa la controvertida reforma del sistema de pensions de França, ja estava esquitxat per dos dels cinc casos que investiga la Justícia en relació amb la màxima accionista de l'empori de cosmètics L'Oréal, Liliene Bettencourt, acusacions que el nega.

D'una banda s'investiga la presumpta "finançament il.legal de partit polític o de campanya política" de la UMP després de les declaracions d'una ex comptable de Betterncourt, que assegura que va fer arribar un sobre de 150.000 euros a Woerth quan era tresorer de la campanya presidencial de Sarkozy.

D'altra banda, s'intenta aclarir si el ministre va incórrer en "tràfic d'influències" perquè la seva dona fos contractada en l'equip que gestiona la fortuna de Liliane Bettencourt-investigat per frau fiscal i blanqueig de diners-a canvi d'eventuals favors de Woerth , encarregat llavors de lluitar contra el frau fiscal.

A més, la Justícia examina les condicions en què Woerth va condecorar amb la Legió d'Honor a Patrice de Maistre, gestor de la fortuna de Bettencourt i cap del gabinet que va contractar la seva dona, Florence.

França es prepara per una tardor calenta

El president francès, Nicolas Sarkozy, té previst emprendre una reforma del sistema de pensions que elevaria l'edat de jubilació als 62 anys, i sonores protestes comencen a entreveure's ja en l'horitzó. La socialista Martin Aubry, líder de l'oposició francesa, celebrava el cap de setmana el seu 60 aniversari. Una data delicada, ja que el seu partit demanda a crits mantenir la "jubilació als 60". Però Aubry es veu més com contrincant de Sarkozy a les presidencials de 2012 que com jubilada.

Sarkozy, en canvi, pretén convertir la reforma en el seu millor argument per a la pròxima campanya electoral. La seva aposta per la "jubilació als 62" ja ha va desencadenar les primeres protestes i vagues abans del descans d'estiu. Ara, tot sembla apuntar que la reforma del sistema de pensions donarà peu a una tardor caldejat a França.

41,5 anys cotitzant

A la pràctica, la "jubilació als 60" és a França més un símbol que una realitat. L'any passat, l'edat mitjana de retir es va situar al voltant dels 62 anys, quan el 2005 es trobava encara en els 59. El pla de Sarkozy és allargar la vida laboral dels francesos en quatre mesos cada any a partir de juliol de 2011. Qui vulgui cobrar la pensió màxima haurà d'haver cotitzat almenys 41,5 anys de 2020 en endavant.

Igual que els passa a d'altres a la Unió Europea, el Govern gal li preocupa les creixents expectatives de vida, i això malgrat que a França neixen més nens que en altres Estats europeus. Aquest mateix any, el dèficit supera els 30.000 milions d'euros. Si no s'efectuen canvis, aquest podria arribar el 2050 als 100.000 milions d'euros.

Mirant a Alemanya

Quan França està en problemes, a Sarkozy li agrada mirar el veí alemany. I en aquesta ocasió, la comparació li dóna l'aals vantatge: a Alemanya es discuteix una edat de jubilació de ni més ni menys que 67 anys, un debat impensable a França.

"El sistema alemany no és un model per a nosaltres, però conté molts bons punts de partida", opina el senador conservador Alain Vassell. França mostra especial interès per l'elevada taxa d'ocupació que registren els alemanys d'edat avançada, i per l'assistència que rep en aquest país la tercera edat. També el fet que als alemanys se'ls informe regularment sobre la suma de la seva pensió es veu a França com una cosa susceptible d'adaptar-se.

Sarkozy compta amb un estret marge de vots per a la seva reforma, i sobre el projecte planen a més els núvols de l'escàndol al voltant de l'hereva de l'imperi de cosmètics L'Oreal, Liliane Bettencourt. L'home de Sarkozy a càrrec dels canvis és el ministre de Treball, Eric Woerth, i aquest és sospitós d'haver acceptat donacions il.legals per a la campanya presidencial de Sarkozy el 2007, segons el testimoni de diversos testimonis.

I a més, hi ha la resistència del carrer, que cal no menysprear a França. Per principis de setembre han estat convocades ja les primeres vagues i protestes, i aquestes donaran segur de què parlar.

RFA: Investiguen venda il.legal d'armes a Mèxic

La justícia alemanya ha obert un expedient contra el fabricant d'armes Heckler & Koch pel presumpte delicte d'exportació il.legal d'armes realitzades el 2006 a diversos estats mexicans amb violents conflictes interns. La fiscalia general i la duana alemanya són les que encapçalen les investigacions per determinar si l'empresa va violar la probibición vigent al país de vendre armes a zones en conflicte, informa el setmanari "Der Spiegel". Foto: El G36 produït per Heckler and Koch.

"Es va obrir expedient contra els responsables de l'empresa", va confirmar un portaveu de la fiscalia.

El president executiu de Heckler & Koch, Peter Beyerle, rebutja les imputacions i a "Der Spiegel" titlla l'acusació de "absurda".

D'acord amb les informacions, el fabricant d'armes va rebre el 2006 el permís oficial de vendre a "diferents policies nacionals de Mèxic" milers de fusells d'assalt G36, arma habitual de l'Exèrcit alemany.

No obstant això, aquesta autorització de l'Oficina Federal d'Economia i Control exportador (BAFA) contenia l'excepció que quedaven excloses les zones en conflicte, com els estats de Chiapas, Guerrero, Chihuahua i Jalisco.

Equivocació letal


Un any després, l'empresa va sol.licitar un nou permís, aquest cop per subministrar recanvis d'aquests fusells "a clients amb direcció establerta" en els estats incriminats, cosa que va sorprendre els controladors de la BAFA. A les consultes realitzades oficialment en el seu moment, Heckler & Koch va contestar que s'havia tractat d '"una equivocació".

La investigacions ara de la justícia van sorgir arran de la denúncia d'un conegut activista pacifista i contrari al comerç d'armaments d'Alemanya, Jürgen Grässlin, que qualifica Heckler & Koch, l'especialista en la producció d'armes lleugeres com pistoles automàtiques, fusells, metralladores i llançagranades, de ser "l'empresa més letal del món".

G36 per Chiapas, Guerrero, Chihuaha i Jalisco?


L'empresa es defensa afirmant que les armes es van vendre en forma central a les instàncies federals de Mèxic, els quals al seu torn, ja en un procediment intern, es van encarregar de distribuir-les en diversos estats. Si hi va haver violació dels permisos, llavors la responsabilitat recau en els compradors a Mèxic, sosté Beyerle.

L'activista Grässlin i el seu advocat Holger Rothbauer asseveren en contrapartida que disposen de proves fefaents que els milers de fusells G36 "es van lliurar a consciència i en forma planificada i deliberada, precisament en aquests quatre estats mexicans que havien estat exclosos en forma expressa dels permisos concedits". L'empresa, afirmen, va enviar fins i tot assessors a les zones involucrades.

Xina segona potència econòmica

Xina va superar al Japó com a segona economia més gran del món, segons es desprèn de les xifres provisionals del govern del Tòquio sobre el PIB en el segon trimestre. Les estadístiques lliurades per Tòquio indiquen que el producte intern brut (PIB) nipó en el segon trimestre va arribar a una suma de 1,28 bilions de dòlars, enfront dels 1,33 bilions del PIB xinès. Encara que les xifres no són fàcilment comparables, pel fet que no es van prendre en compte els efectes estacionals, tot indica que el puixant veí substituirà al Japó com a segona economia mundial. Foto: Shangai.

Xina, el Japó i Alemanya

Japó ostentava des de fa més de quatre dècades el títol de segona major economia del món, després dels Estats Units. Hi havia ascendit al segon lloc de la taula econòmica mundial el 1968, desplaçant en aquest llavors a Alemanya al tercer lloc. L'economia germànica quedaria ara relegada al quart lloc en virtut de les noves dades.

Cal recordar que la Xina ja havia arrabassat als alemanys el títol de campions mundials de l'exportació.

El meteòric ascens de l'economia xinesa, però, es relativitza si es té en compte que el seu PIB per càpita és inferior al del Japó i Alemanya. Mentre la Xina compta amb uns 1.300 milions d'habitants, al Japó el nombre s'eleva a 128 milions i a Alemanya a només aproximadament 82 milions de persones.

Es debilita el creixement nipó


Pel que fa al Japó, la seva economia va continuar creixent, encara que menys del previst pels experts. Segons les xifres del govern, el PIB va créixer a un ritme anual de només un 0,4% a causa de la caiguda en les exportacions i el feble consum privat. En comparació amb el trimestre anterior, el PIB va créixer d'abril a juny en un 0,1%. L'actual evolució és també un reflex que les mesures governamentals per estimular l'economia comencen a perdre força.

En el primer trimestre de l'any el creixement econòmic havia estat encara d'un 4,4 per cent, respecte l'any anterior. "Crec que les últimes xifres mostren que l'economia va créixer constantment", va ser la interpretació del ministre d'Economia i Política Fiscal, Satoshi Arai. El ministre va advertir, però, de possibles riscos per a l'economia japonesa, que depèn fortament de les exportacions, a causa de la inestable conjuntura econòmica als Estats Units i a Europa. L'economia nipona continua a més registrant una deflació, amb una permanent caiguda dels preus.