divendres, 20 d’abril de 2012

La Casa Reial continuarà sent opaca i absolutista

Les circumstàncies en què es va conèixer el polèmic viatge del rei a Botswana de la setmana passada, i el rebuig social als interessos per la caça d'elefants del monarca, no canvien gens ni mica l'actitud del franquisme. És a dir, la monarquia seguirà fent el que li vingui de gust, al marge de la llei, la decència i la democràcia, com en qualsevol dictadura bananera. Així, la bocamoll del Govern, Soraya Sáenz preguntada per les vagues disculpes del monarca en abandonar l'hospital en què va estar ingressat per la ruptura de maluc que va patir durant el seu viatge al país africà, s'ha callat la boca i ha escorregut l'embalum com Rajoy, que va marxar de passeig pels països més corruptes d'Amèrica a la recerca del suport dels càrtels de narcotraficants que els governen.

La veu de l'oligarquia i col·locadora de marits s'ha remès a la bajanada de Rajoy durant el seu viatge a Mèxic, quan va assegurar que "el rei és el millor ambaixador d'Espanya" -comparat amb ell-, i va recalcar la necessitat de reconèixer la seva "dedicació" al "progrés" d'Espanya, el que omple la gosadia i estupidesa d'un president tan endarrerit com el conjunt del seu govern de titelles.

L'amic de narcos tampoc va voler parlar sobre la cacera en què l'usurpador va participar a Botswana, ni a la forma en que va transcendir la mateixa a l'opinió pública. No obstant això, quan se li ha preguntat per la possibilitat d'incloure a la Casa Reial en l'esmentada Llei de Transparència, sí que ha volgut fer una referència "succinta i lleugera" a les lleis de transparència d'altres estats, mentint amb arguments que fan posar vermell als que coneixen la qüestió.

Així, Soraya ha deixat anar amb el seu to habitual de mestra de parvulari que la nova normativa que prepara l'Executiu està "en la línia" d'altres lleis de transparència d'altres països amb monarquies. Com a exemple ha citat el cas britànic. I Sáenz ha dit que la llei del Regne Unit no inclou a la corona. Tan fals com que la Graciosa tirana paga des de fa vint anys impuesos per les seves propietats i va haver de cobrir de la seva butxaca l'incendi del castell de Windsor, mentre l'holandesa va ser també despullada de molts dels seus privilegis absolutistes, encara que no de la seva fortuna i propietats en empreses com Royal Dutch Shell, en tant que a Espanya paga Patrimoni totes les despeses dels habitatges de la Casa Reial, tot i que siguin
propietat dels Borbons.

IULV-CA consulta als militants sobre l'acord polític amb el PSOE-A a Andalusia

El proper 24 d'abril la militància d'Esquerra Unida Andalusia està cridada a ratificar en referèndum l'acord polític-programàtic assolit en la comissió de diàleg entre IULV-CA i PSOE-A per al govern de la Junta i/o acord de legislatura. En el referèndum, aprovat en el passat Consell Polític Andalús del 13 d'abril, es realitzaran dues preguntes. En la primera d'elles es consultarà sobre la conformitat o no amb el 'Acord per Andalusia' (veure document adjunt) assolit, en la segona, sobre si és més oportú 'formar part del govern' o 'un acord de legislatura' per al desenvolupament d'aquest.

http://www1.izquierda-unida.es/sites/default/files/doc/Acuerdo%20por%20Andaluc%C3%ADa.pdf

EUiA rebutja la reforma sanitària del PP i qualsevol repagament

La ministra de Sanitat del PP, Ana Mato, ha anunciat que, a la reunió del ‘Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud’, el Govern del PP ha acordat amb les comunitats autònomes (totes menys Andalusia del PP) un nou paquet de retallades de 3.700 milions d’euros dels 10.000 que volen retallar en sanitat i educació per potenciar les mútues i els col.legis privats, la major part en mans de la secta nazicatòlica. El repagament farmacèutic és una d’aquestes mesures contra la ciutadania i l'estat de dret. En el cas de Catalunya resulta especialment insultant el fet que s’hi pot sumar la mesura ja aprovada de l'euro per recepta, tal com ha reconegut el propi conseller nazionalista i amo de les mútues privades, Boi Ruiz.

Els pensionistes, que actualment no paguen pels medicaments que consumeixen, n’hauran d’abonar un 10% del preu amb un límit d’entre 10 i 20 euros cada mes. A les persones actives, que ja abonen el 40% de les receptes, se’ls augmentarà l’aportació fins el 50% o el 60%, segons la renda.

Entenem que es tracta d'una mesura purament economicista que no servirà per racionalitzar el consum de medicaments i que per contra posarà en perill els principis d'equitat i justícia social, perjudicant seriosament a les persones amb menys recursos i més malaltes.

EUiA Salut rebutgem de manera rotunda l’aplicació de qualsevol repagament per accedir als medicaments i/o a l’atenció sanitària de qualitat perquè:

Suposa una limitació al dret fonamental de protecció de la salut i a l'atenció sanitària d'accés universal.
Suposa una discriminació addicional i injusta per a les persones amb majors problemes de salut, les que pateixen malalties cròniques i/o qualsevol tipus de discapacitat, que perjudica encara més a les rendes salarials baixes com la majoria de pensionistes i persones aturades.
Correspon als responsables del sistema sanitari establir mesures per reduir-ne els costos i evitar el malbaratament de medicaments.
Pot reduir l'ús dels serveis sanitaris preventius, amb les conseqüències d’una major despesa sanitària i l’empitjorament general de l’estat de salut de la població.
Cal recordar als que parlen de la responsabilitat ciutadana en la sostenibilitat del sistema que els usuaris ja en són responsables en la mesura en què el sistema es finança per la via dels impostos.
Convé millorar el caràcter redistributiu de la nostra fiscalitat, augmentant l’insuficient finançament del sistema nacional públic de salut universal, equitatiu solidari i molt eficient.

L'atenció sanitària pública universal, equitativa i de qualitat és un dret de ciutadania i no un privilegi que només pugui pagar una part de la població.

Sector Salut d’EUiA

El Parlament aprova la compareixença de Josep Prat a petició d'ICV-EUiA

La Comissió de Salut del Parlament de Catalunya ha donat llum verda a una bateria de compareixences que el diputat d'ICV-EUiA i portaveu a la comissió de Salut havia demanat. En primer lloc s'ha aprovat per unanimitat, a petició del grup d'ICV-EUiA, la compareixença de Josep Prat "per donar compte de la seva activitat com a director del Consell d'Administració de l'ICS i al mateix temps del grup Innova i del Grup USP Hospitals. La comissió també dóna llum verda per què el Conseller Boi Ruiz i els representants de CiU a la Fundació de l'Hospital de Sant Pau informin sobre la situació i també a que el director del Servei Català de la Salut expliqui el col·lapse de les urgències dels hospitals per la campanya de la grip. Foto: Josep Vendrell i Joan Boada en roda de premsa al Parlament de Catalunya.

En segon lloc s'ha aprovat, amb l'abstenció de CiU i el vot favorable del PP, la compareixença del conseller de Salut, Boi Ruiz, per a què doni explicacions de l'Hospital de Sant Pau. Aquí també s'ha aprovat per unanimitat que també compareguin els tres membres representants del Govern de la Generalitat a la Fundació de l'Hospital de Sant Pau i el Comitè d'Empresa.

I finalment també la comissió de Salut ha donat llum verda a la compareixença que ICV-EUiA ha demanat del director del Servei Català de la Salut "per informar de la saturació dels serveis d'urgències per la campanya de la grip". Aquesta darrera compareixença també s'ha aprovat per unanimitat.

ICV-EUiA proposarà l'eliminació de l'euro per recepta a Catalunya

Josep Vendrell proposarà a la resta de grups de la cambra de presentar aquesta proposta de forma conjunta al Parlament davant la negativa del Govern de la Generalitat d'evitar que els catalans paguin més que la resta de ciutadans de l'Estat
El diputat d'ICV-EUIA que porta els temes de salut, Josep Vendrell, ha anunciat avui que el seu grup presentarà una proposició de Llei per modificar la Llei de mesures fiscals i financeres que el Govern va aprovar amb els vots de CiU i PP i demanar així l'eliminació de l'euro per recepta.

"Demanarem a tots els partits de la cambra, PSC, ERC, PP, SI i C's que li donin suport ja que l'euro per recepta, a banda de ser un incompliment del discurs d'investidura d'Artur Mas és profundament inequitatiu", ha dit Vendrell que ha explicat que proposaran a la resta de grups no només el suport sinó l'oferiment de signar conjuntament aquesta proposta de modificació de la Llei de Mesures amb la fi d'eliminar la mesura de l'euro per recepta i evitar així que els catalans paguin més que la resta de ciutadans. Amb tot, Vendrell ha qualificat de "doblement injust" que a Catalunya s'hagi de pagar "l'impost de la malaltia" imposada pel Govern català i les noves taxes anunciades pel Govern espanyol.

D'aquesta manera, Vendrell ha recordat que durant el discurs d'investidura, l'actual president de la Generalitat, va dir que el Govern que aspirava a presidir "no és partidari del copagament a la sanitat" i argumentava que "els principals usuaris del sistema són els jubilats i la pensió mitjana en el nostre país és d'uns 900 euros al mes. El copagament afectaria a la part més vulnerable de la nostra població". "Per aquestes mateixes raons tant l'euro per recepta com les noves taxes als medicaments són totalment injustes", ha dit Vendrell que ha carregat contra els governs espanyol i català per "traslladar als ciutadans un repagament de la sanitat, enlloc de fer-ho recaure sobre les empreses farmacèutiques o buscar un sistema fiscal més just".

Antifrau investiga Josep Prat i Ramon Bagó per conflicte d'interessos


L'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) investiga si va existir un conflicte d'interessos per la duplicitat de càrrecs amb el sector privat per part del president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, i l'expresident i actual conseller del Consorci de Salut i Social de Catalunya, Ramon Bagó, col.locats per CiU. Segons l'OAC, el director de l'Oficina, Daniel Alfonso, va obrir diligències d'ofici per demanar informació i aclarir si Prat i Bagó van incórrer en algun tipus de conducta reprovable.

En cas que la duplicitat de càrrecs i les contractacions efectuades pels investigats per les seves atribucions funcions en el sector privat i al públic fora sancionable, l'OAC traslladaria el cas a l'autoritat judicial per seguir la investigació. Si es considerés simplement una actitud reprovable, l'Oficina emetria una sèrie de recomanacions, segons han explicat les mateixes fonts.

El president de l'ICS va abandonar el seu càrrec de conseller en el grup sanitari privat USP Hospitals i va dimitir també com a director general d'Innovació i de Serveis de l'Ajuntament de Reus, després d'una denúncia presentada per la CUP per presumptes conflictes d'interessos.

http://noticies.sirius.cat/2012/01/antifrau-investiga-josep-prat-i-ramon.html
http://reportatges.sirius.cat/2011/11/josep-prat-dun-holding-opac-les.html

La CUP engega una campanya contra el desmantellament de la sanitat pública


Avui ha estat la primera vegada en la història del Sistema de Salut espanyol en què s'ha imposat el copagament de medicaments per a pensionistes. Un fet que ha provocat aquesta protesta a les portes del ministeri d'incompetents abans de l'anunci de la lletra petita per part d'Ana Mato (PP) a la qual s'han dirigit a través d'una circular. La CUP engega una campanya contra 'el desmantellament de la sanitat pública'.

La CUP engega una campanya contra 'el desmantellament de la sanitat pública'

'Volem desemmascarar els interessos privats que s'amaguen darrere el negoci sanitari i el desmantellament de la sanitat pública', diu Albert Botran, portaveu nacional de la CUP, que avui ha presentat a l'Espai VilaWeb la campanya 'Privatitzen per enriquir-se'. L'organització denuncia que 'el sistema sanitari català és el laboratori d'assaig de les polítiques privatitzadores que es dissenyen per a desmantellar el sector públic i l'estat del benestar'.

Botran -acompanyat de Toni Barbarà, secretari de la plataforma Dempeus per la Salut Pública; David Vidal, regidor de la CUP de Reus; i d'Isa Garnika, sindicalista de la CGT a l'Hospital de la Vall d'Hebron– ha explicat que la CUP ha decidit d'impulsar una campanya pública i nacional 'de denúncia dels culpables, conscienciació, mobilització i acció municipal, que posi al descobert les veritables raons de la reducció de la despesa pública, les retallades i les privatitzacions dels serveis públics'.

David Vidal ha criticat que diversos dirigents d'institucions sanitàries públiques també han estat al capdavant d'empreses privades, i ha recordat casos com el de Josep Prat, president de l'ICS, que va dimitir al gener com a director d'un hòlding d'empreses i del grup privat USP Hospital, arran de la denúncia presentada per la CUP de Reus.

La campanya també critica el discurs que justifica els processos, 'un discurs que vol fer que la gent se senti culpable de la situació i que es resigni davant la mateixa', ha dit Toni Barbarà, que ha insistit: 'Ni la classe treballadora som culpables, ni les retallades són la única alternativa'.

La CUP ha anunciat que donava suport a la Iniciativa Penal Popular impulsada per Dempeus i a la denúncia de la Plataforma d'Afectades per les Retallades Sanitàries.

La comunitat educativa crida a protestar contra els atacs a l’ensenyament públic

La comunitat educativa ha fet una crida a manifestar-se contra les retallades que els governs central i autonòmic estan aplicant a l'ensenyament públic. Ja hi ha 1.600 adhesions a la marxa unitària convocada per a aquest dissabte. La marxa sortirà de la plaça d’Urquinaona a les 17 h. Entre les entitats convocants, hi ha associacions d’estudiants, de mestres, de pares i mares d’alumnes i sindicats. Tots han fet una crida a la ciutadania a mobilitzar-se contra les retallades que estan “escanyant” l’escola pública.

Consideren que s’ha de respondre amb contundència als “atacs” que arriben de les administracions com la reducció de 3 .000 milions d’euros anunciada dilluns pel ministre d’Educació.

El Partit Pheixista consuma el cop d'estat de l'oligarquia

El consell de ministres del PP aprova avui els plans de retallades de 10.000 milions d'euros en els àmbits de sanitat i educació, consumant el cop d'estat feixista a l'estat de dret per part de les màfies que han espoliat el país i els bancs amb les seves corrupteles impunes i premiades amb suborns, financiació il.legal dels PP-PSOE-CiU-PNB i prebendes personals a familiars i amics. Tal com van avançar, 7.000 milions es retallaran de sanitat, i 3.000, d'educació. Algunes de les mesures que ja s'han donat a conèixer són l'increment del preu dels medicaments i l'augment de les taxes universitàries, que poden arribar fins al 65%, segons que va anunciar ahir el ministre d'Educastració, l'inepte retardat José Ignacio Wert.

Augment de taxes universitàries

Concretament, Wert va anunciar ahir a la Conferència General de Política Universitària una flexibilització de la normativa estatal perquè les comunitats autònomes puguin apujar les taxes i els alumnes passin de pagar el 15% del cost real de la carrera –la mitjana actual– al 25%, que equival a pagar un 50% més, el que barrarà definitivament l'educació superior als treballadors.

L'augment, que pot ser que s'apliqui el curs vinent, representa una despesa afegida màxima de 60 euros mensuals per alumne. Catalunya ja propugnava una mesura semblant, si bé el secretari d'Universitats, Antoni Castellà, demana que l'augment de les taxes vagi lligat a una millor dotació de les beques.

El ministre espanyol defensa l'agument, dient que les taxes universitàries actuals són les més baixes d'Europa i que carregar a l'estat el 85% del cost de les carreres equival a donar una beca a tots els alumnes.

El Consell de l'Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT) s'oposa a la proposta de Wert, perquè 'els brutals augments de preus fan perillar els estudis de joves amb pocs recursos i sense beques'; a més, augmentar els preus 'no és una bona estratègia', sinó 'invertir en innovació i en els futurs professionals i emprenedors, i dotar les universitats dels recursos suficients'.

El nazi de l'Opus Dei vol imputar a partits i sindicats si els seus afiliats causen danys

El ministre feixista de l'Opus Dei i germà del puter i lladre del PP a Barcelona, ​​Jorge Fernández Díaz, vol reprimir tant sí com no les protestes al carrer -que es multiplicaran per la dura situació econòmica i per les retallades presents i futures dictades pel seu partit de la màfia en el govern d'estafadors, lladres i corruptes-, i per això ha anunciat que està pactant amb Justícia una sèrie d'enduriments en el Codi Penal relacionats amb els delictes contra l'ordre públic: la possibilitat que les associacions, partits polítics i sindicats que convoquin manifestacions responguin penalment si algun dels seus afiliats participa en la protesta i causa danys amb rellevància penal.

Interior vol també estendre a aquests delictes la responsabilitat pecuniària de pares i tutors quan la infracció l'hagin comès menors d'edat.

"És la nostra intenció, i així l'hi hem transmès al Ministeri de Justícia, que els danys en els béns que es causin en els aldarulls per menors d'edat siguin pagats pels seus pares o tutors", assenyala Ulloa. "I si els autors dels danys pertanyen a un partit polític, sindicat o associació farem que la persona jurídica respongui no només civilment sinó també penalment". Amb aquesta idea, Interior pretén pressionar les organitzacions perquè s'esforcin a controlar el que passa en les marxes que convoquen. Si durant la protesta es produeixen altercats i els seus afiliats o militants cometen algun delicte, els convocants podrien respondre penalment pels fets.

Si els delictes els cometen els feixistes inflitrats del PP, tindran una excusa fàcil per acabar amb els partits per la via económica, escanyant-los amb multes falses com ja fan ara per apujar-se el sou.

La responsabilitat penal de les persones jurídiques és una novetat en el nostre ordenament jurídic que es va incloure en l'última reforma del Codi Penal, l'any 2010. Però aquesta modificació excloïa expressament als partits polítics i sindicats, per la qual cosa s'haurà de reformar el codi, en concret el seu article 31, perquè l'anunci d'Interior sigui viable. En tot cas, la intenció és la mateixa que es perseguia amb les altres persones jurídiques-empreses, fonamentalment-: aconseguir que, per eludir la responsabilitat penal, aquestes adoptin mecanismes de prevenció i control i col · laborin en què determinats delictes no arribin a dur-se a terme.

L'article 31 bis parla de delictes comesos pels representants legals i administradors de l'entitat i també dels duts a terme per qualsevol altra persona que estigui al seu càrrec i sobre la qual no s'hagi exercit "el degut control". La pregunta seria fins a quin punt pot un sindicat controlar el que fa cada un dels seus afiliats.

Quines són les conseqüències jurídiques previstes ara per a una persona jurídica que resulti penalment responsable? En principi la pena habitual és la multa, però en els casos més greus es poden acordar altres més dures com la dissolució de l'entitat, la suspensió d'activitats o la inhabilitació per obtenir subvencions i ajudes.

Des de la secretaria d'Estat de Seguretat s'assenyala que quan es va introduir en el codi el 2010 la responsabilitat penal de les persones jurídiques ja hi va haver un cert debat doctrinal sobre si havien excloure o no els partits polítics i sindicats, debat que ara el ministeri ha decidit reobrir, encara que només en relació amb els delictes contra l'ordre públic. Des Interior s'insisteix, en línia amb el mantingut pel ministre en nombroses compareixences, en què de cap manera es pretén soscavar el dret de manifestació de la ciutadania.

La insubmissió als peatges arriba al parlament


La campanya #novullpagar suma nous insubmisos, entre els quals el diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, Uriel Bertran. Ahir al matí Bertran va arribar al peatge de Vilassar de Dalt a l'autopista C-32 i va dir al cobrador que no volia pagar (vídeo). Aquest va telefonar a l'encarregat, va prendre nota de la matrícula, va alçar la barrera i li va dir que passés, però el diputat s'hi va negar perquè el semàfor era en vermell. Convocada una caravana de cotxes el 20 de maig al peatge de Martorell per cridar alhora 'no vull pagar'.

Si el semàfor és vermell, i el conductor passa, l'insubmís pot incórrer en una infracció del reglament de circulació. Bertran relatava així el fet: 'Li dic que no vull cometre una infracció i que el posi en verd. Em diu el cobrador que no ho farà, vol que cometi una infracció. Posa uns cons darrere el cotxe i quedo retingut. Truco als mossos d'esquadra i denuncio retenció il·legal i que volen que cometi una infracció.' Després Abertis va posar el semàfor en verd i Uriel Bertran va passar, tal com va relatar a Twitter.

A més, Bertran va dir que havia tornat al parlament el teletac que tenen els diputats.

Arran de l'incident, Uriel Bertran va decidir interposar ahir a la tarda una denúncia a la policia contra la concessionària d'autopistes Abertis, per detenció il·legal pels fets del matí a la barrera de Vilassar. Abans d'entrar a la comissaria, Bertran va reclamar a Abertis que desmantelli els peatges de Catalunya argumentant que 'els catalans ja els han pagat el cost total de la infrastructura més de dues i tres vegades'. En aquest sentit, el diputat de Solidaritat va assenyalar que 'els catalans han fet i han pagat molt per Abertis i ara ha arribat el moment que Abertis faci alguna cosa pels catalans i desmantelli els peatges'.

Què pot passar, en cas de no pagar el peatge?

Els insubmisos dels peatges poden rebre una multa per l'import del tram d'autopista no pagat

Xarxes socials
Envia l'article
Imprimeix l'article
Converteix a PDF

La campanya #novullpagar, començada per Josep Casadellà, té, com més va, més ressò. Hi ha conductors que ja s'hi han sumat, i n'hi ha molts que compten fer-ho, però n'hi ha que dubten de les conseqüències legals d'aquesta acció. De moment, els cobradors del peatge prenen nota de la matrícula del cotxe, i els insubmisos s'exposen a una multa aproximadament equivalent a l'import que han deixat de pagar.

I si la multa no arriba?

Josep Casadellà no ha pagat, pel cap baix, en cinc ocasions, des de l'11 de setembre de l'any passat, quan va deixar de pagar tres vegades en un dia. Casadellà mai no ha rebut cap notificació de multa a casa, i la situació més violenta amb què s'ha trobat va ser dissabte al vespre, quan li van abaixar les barreres a banda i banda del cotxe, el van tenir retingut una estona i van avisar els mossos d'esquadra; els agents li van recomanar que pagués per evitar maldecaps, ell s'hi va negar, li van alçar la barrera i se'n va anar.

A una parella que va seguir el seu exemple, la cobradora del peatge els va explicar què els podia passar. Aquesta és la conversa que van tenir:

—Bona tarda, no volem pagar.
—Que no voleu pagar?
—No.
—Doncs us ho explico. Us faré una denúncia amb el número de matrícula del cotxe, i us arribarà a casa.
—I què passa, amb aquesta denúncia?
—Doncs que, si no pagueu, cada vegada us enviaran més cartes, i al final us duran a judici.

La reclamació de la concessionària de l'autopista

Això del judici és summament improbable. Efectivament, l'empresa concessionària pot enviar notificacions al conductor reclamant-li el pagament. Si el conductor continua negant-se a pagar, la concessionària pot tramitar una denúncia per via civil. Si prosperava, l’usuari hauria de pagar la responsabilitat civil dels danys causats, si fa no fa l'import de tot el tram de l'autopista.


http://noticies.sirius.cat/2012/04/la-rebellio-dels-peatges-sesten-al-pais.html


La indignació per haver de continuar pagant peatges a les autopistes perquè el govern espanyol rescati les autopistes de Madrid ja passa de les paraules als fets. La iniciativa de Josep Casadellà, el conductor que va començar amb aquest vídeo la campanya 'No vull pagar' als peatges, s'ha anat estenent pel Principat i, també, pel País Valencià. El blocaire de +VilaWeb Paco Cholbi, per exemple, relata en aquest apunt com ahir va decidir sumar-se a la iniciativa No vull pagar de Casadellà i es va negar a pagar el peatge d'Ondara (Marina Alta).

Pagant peatges ja amortitzats per finançar el feixisme i la corrupció

A Catalunya hi ha prop de 600 quilòmetres de vies de pagament. A la Declaració de Gelida, de final dels noranta, ja constava que el rendiment dels peatges havia superat l'inversió. La campanya #novullpagar ha recuperat les reivindicacions de centenars de conductors contra els peatges de Catalunya. Ara fa un any l'Anuari de Mèdia.cat sobre els temes més mantinguts en silenci del 2010 deia que les autopistes catalanes ja s'havien amortitzat. Una de les dades de l'Anuari és que a Catalunya hi ha el 50% de tots els quilòmetres de pagament de l'estat, però tan sols el 10% de les autopistes construïdes. Foto: Salvador Mas, qui mana a Catalunya, a la dreta. Al mig i l'esquerra, els titelles feixistes de l'oligarquia espanyola: tots tres es diuen Mas de cognom...

Comparativament, a Catalunya hi ha prop de 600 quilòmetres de carreteres finançades amb peatge directe (uns 450, propietat del govern espanyol, i uns 150 de la Generalitat), a Madrid n'hi ha 20 de pagament, i a Andalusia, n'hi ha 200. El greuge ve dels anys 80, quan el govern de Felipe González va construir 3.500 quilòmetres de vies ràpides gratuïtes, dels quals 200 a Catalunya.

Els conductors ja han pagat amb escreix la construcció d'aquestes carreteres, i tanmateix, les concessions s'han allargat. A sobre, fa poques setmanes, el govern espanyol va anunciar que allargaria la concessió de les autopistes de peatge catalanes per rescatar les de Madrid. Aquest ha estat el desencadenant de l'última campanya de protesta, #novullpagar.

Les protestes vénen de lluny

El 1998 els conductors ja van revoltar-se contra els peatges, quan es va allargar el període d'explotació d'Acesa dotze anys més, i totes les concessions, cinc anys més, fins el 2021. La resposta fou una mobilització contra els peatges, aplegada en la plataforma Declaració de Gelida. El manifest de la plataforma va tenir el suport de 150 municipis, consells comarcals, cambres locals, etc. Molts conductors feien sonar el clàxon quan passaven pels peatges. Finalment es va formar un grup de treball al parlament que va aconseguir algunes millores, i aquí es va acabar tot.

Amortitzades amb escreix


Un estudi de la plataforma Declaració de Gelida basat en les estimacions de les concessionària indicava que el rendiment dels peatges superava amb escreix la inversió inicial. O sigui, que la raó dels peatges -fer pagar als usuaris el cost de la construcció de la via- ja no té sentit, perquè a hores d'ara totes les empreses concessionàries han recuperat la inversió i hi han guanyat i tot.

Exemples: el tram entre Granollers i la Jonquera, amb una concessió prorrogada a Acesa fins el 2021, va costar 68,4 milions d'euros. Els ingressos totals estimats que haurà recaptat la concessionària d'ací a nou anys seran 3.033,7 milions. El tram entre Tarragona i Alcanar va costar a Aumar 11,7 milions; al final de la concessió, prorrogada fins el 2019, n'haurà recaptats 1.106,3. El tram Castelldefels-Sitges, amb una concessió prorrogada a Aucat fins el 2039, va costar 205,5 milions d'euros, i la concessionària en recaptarà 2.874,3 milions.

Pressió de les concessionàries per a evitar la gratuïtat

Abertis és un gegant mundial que explota vies de peatge, a més de ports i aeroports. Presidida per Salvador Alemany i Mas -el president de la Generalitat a l'ombra-, la companyia és controlada per la Caixa, que en té la participació més gran, un 21%.

Segons l'estudi de Mèdia.cat, les empreses concessionàries -sobretot Abertis, però també Ferrovial i algunes més- han pressionat sovint per impedir la construcció d'autopistes gratuïtes alternatives, aconseguint els seus objectius per la corrupció dels polítics de la dreta espanyola PP-PSOE-CiU-PNB. Entre els exemples assenyalats hi ha el d'Aumar: 'El 1997 el govern espanyol va ampliar la concessió de la AP-7 entre València i Comaruga fins al 2019 en canvi de més inversions, però també en compensació per la inevitable reconversió de la N.340 en autovia'.

Un altre exemple: 'En el contracte d'explotació de l'autopista Terrassa-Manresa entre el govern de la Generalitat i la concessionària Autema, signat el 1986, hi ha una clàusula per la qual l'empresa té el dret de ser indemnitzada en cas que en un futur s'executi el desdoblament de l'eix viari entre Abrera i Manresa per Montserrat'.

A Catalunya hi ha molt poques vies ràpides gratuïtes. I això també desperta moltes crítiques de conductors, que es queixen de no tenir cap alternativa a l'autopista de peatge. Una de les carreteres amb més maldecaps és la N-II, per on passen molts vehicles que volen evitar el peatge i que és escenari de no pocs accidents. De fet, ja fa dies que corre per la xarxa l'etiqueta #vergonyaN2.

Tota Europa pendent de França i les eleccions de diumenge

La primera tanda de les eleccions presidencials franceses es farà diumenge, i els candidats aprofiten les últimes hores de campanya per convèncer qualsevol indecís que se'ls vulgui escoltar. De l'elecció de demà passat en sortiran els dos contrincants de la segona tanda, que tot indica que seran el socialista François Hollande i el president Nicolas Sarkozy. Les enquestes d'aquests últims dies donen un avantatge de dos punts a cinc a l'aspirant, que capitalitza el descontentament per la crisi econòmica i l'estil autoritari i molt personal de Sarkozy. Foto: El Véritomètre mesura diàriament la credibilitat dels discursos i les intervencions públiques dels sis candidats principals que pugnen per la presidència.

A banda Sarkozy i Hollande, hi ha tres candidats més amb possibilitats de fer un resultat no testimonial: Marine Le Pen, que presideix la llista del Front Nacional ultradretà; el centrista François Bayrou, secundat pel Moviment Demòcrata, i Jean-Luc Mélenchon, cap del Front d'Esquerra (Front de Gauche), que és la sorpresa, de moment, a les enquestes. Eva Joly, dels Verds (EE), no sembla que pugui ni entrar al parlament. Tampoc no es preveu un percentatge de vot elevat per a Philippe Poutou, del Nou Partit Anticapitalista (troskista), o per a Nathalie Arthaud, de Lluita Obrera, ni per a Jacques Cheminade i Nicolas Dupont-Aignan, al capdavall de les enquestes.

Indecisos, un de cada quatre


Un estudi de l'institut OpinionWay, revela que un elector de cada quatre –entre sis i vuit milions de ciutadans, doncs–, encara no té decidit el vot. És un valor molt elevat comparat amb el de les eleccions precedents. Segons l'estudi, els electors de Sarkozy i Hollande tenen la decisió presa i n'estan segurs, però una bona part dels electors de l'esquerra radical de Jean-Luc Mélenchon, dels centristes de François Bayrou i dels ecologistes d'Eva Joly, declaren que encara pot canviar d'opinió.

Aquesta bossa d'indecisos fa somniar encara l'equip de campanya de Sarkozy en una remuntada d'última hora que li doni opcions a la segona tanda. De fet, totes les enquestes preveuen que els dos contrincants de la segona tanda seran Sarkozy i Hollande, i fan vencedor final el socialista.

Hollande, conscient del risc de desmobilització per relaxació, crida els ciutadans a votar i a foragitar tot pensament d'abstenció que, segons ell, afavoriria el partit d'ultradreta Front Nacional, com va passar a les eleccions del 2002.

Les llengües minoritzades, al programa dels candidats

En aquestes presidencials, el debat sobre les llengües històriques que es parlen en uns quants territoris hi ha aparegut amb més força. La llengua, en general, ha estat a França un dels vehicles d'uniformització i de combat contra les nacions diferents de la francesa i per això no és habitual que els candidats a la presidència facin gaires referències a protegir-les.

En aquest sentit, Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa. A l'extrem oposat, François Bayrou defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n'asseguri els drets.

I a mig camí, François Hollande i Eva Joly volen ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat europeu adoptat el 5 de novembre de 1992 per protegir les llengües sense estat d'Europa, com ara el català, l'occità, l'alsacià, el bretó, el cors, l'euskera, el flamenc i el francoprovençal, només a França.

Primeres votacions, demà

Com que França domina encara uns quants territoris d'ultramar, des de l'època colonial, la diferència horària entre tots plegats imposa que les eleccions es facin demà i diumenge, per evitar que uns ciutadans votin sabent qui ha guanyat en un altre territori. Demà, doncs, votaran les Antilles (Guadalupe, Martinica, Saint-Martin i Saint-Barthélemy), a més de la Guaiana, la Polinèsia i el petit arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon. Diumenge votaran França, les illes de la Reunió i Mayotte, i Nova Caledònia.