dilluns, 15 de novembre de 2010

EUA: El 4art Reich reconeix l'aliança amb els nazis

Un informe fins ara secret, sobre l'operació de contractació de nazis per part del Govern d'EUA, conclou que funcionaris d'intel.ligència van oferir refugi al país als nazis i els seus col.laboradors després de la II Guerra Mundial, però menteix al intentar minimitzar un acord que va comprendre centenars d'assassins com Josef Mengele o Eichmann, l'ideòleg de la solució final, la família Bush (foto) i els primers agents d'una CIA creada a partir dels serveis nazis, en l'Operació Paperclip.

El 1942, Allen Dulles, advocat i amic íntim de la família Bush, va rebre la missió d'impedir a la premsa que cités o esmentés el nom de la família Bush (a Alemanya família Sherff, veure foto) després que s'hagués constatat oficialment que "grans parts de l'imperi Prescott Bush van operar per l'Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial", contribuint d'aquesta manera a l'esforç de guerra nazi.

EUA intenta minvar l'escàndol que fa anys porta sent denunciat internacionalment, amb nombroses proves documentals: "EUA, que es vanagloriava de ser un refugi segur per als perseguits, es va convertir a petita escala en un refugi segur també per als perseguidors", menteix l'informe de 600 pàgines que s'ha filtrat a la premsa. La petita escala, es tractá de la major part dels nazis i els seus finançadors, que es van distribuir per Amèrica Llatina i van col.laborar en tots els cops feixistes organitzats pel genocida -i premi Nobel de la Pau- Henry Kissinger.
Foto: Científics nazis implicats en l'Operació Paperclip

EUA va oferir refugi a nazis després de la II Guerra Mundial


El diari The New York Times va ser el primer a obtenir una còpia de l'informe que el Departament de Justícia ha intentat mantenir en secret durant els últims anys.

L'informe apareix publicat també a la pàgina web del National Security Archive, un grup de recerca independent ubicat a la Universitat George Washington de la capital nord-americana.

L'anàlisi avalua tant els èxits com els fracassos dels advocats, historiadors i investigadors de l'Oficina d'Investigacions Especials del Departament de Justícia (OSI), que es va crear l'any 1979 per deportar nazis.

L'informe documenta com funcionaris nord-americans que van rebre la comesa de reclutar científics després de la II Guerra Mundial haurien fet cas omís de l'ordre del president Harry Truman de no es recluten a nazis o persones afiliats amb ells.

Els investigadors de l'OSI s'assenyalen en l'informe que a centenars de nazis "se'ls va garantir certament l'entrada als EUA" tot i que els funcionaris del Govern coneixien el seu passat.

Arthur Rudolph, un dels centenars de científics estrangers reclutats per treballar als EUA després de la guerra va dir als investigadors el 1947 que ear el director d'una fàbrica que fabricava coets en la qual s'obligava -com era habitual a l'Alemanya nazi- a treballs forçosos.

L'informe assegura que els funcionaris d'immigració sabien que Rudolph havia estat membre del partit Nazi però tot i així ho van deixar entrar als EUA pel seu coneixement sobre coets.

Un altre dels casos que s'esmenta és el d'Otto Von Bolschwing, que va treballar amb Adolf Eichmann, un dels arquitectes de l'Holocaust amagat per la CIA a Argentina, i que va treballar com a agent de la CIA als EUA després de la II Guerra Mundial, amb centenars més d'agents nazis.

El document detalla com l'agència d'espionatge va debatre en una sèrie d'informes interns què fer si es descobria el passat de Bolschwing, si negar qualsevol afiliació amb els nazis o explicar-ho.

La CIA va contractar Bolschwing durant la Guerra Freda per les seves connexions amb alemanys i romanesos.

El Departament de Justícia afirma descaradament que va intentar deportar Bolschwing el 1981, 35 anys després, però el nazi va morir aquell mateix any.

El New York Times recorda que l'informe sobre la caça de nazis és obra de Mark Richard, un advocat del Departament de Justícia.

El 1999, Richard va convèncer a la fiscal general dels EUA, Janet Reno, perquè comencés un detallat escrutini del que ell considerava una peça crucial de la història i va encarregar el treball a la fiscal Judith Feigin.

Després de editar la versió final l'any 2006, va demanar a alts funcionaris del Departament de Justícia que publiquessin l'informe però la seva sol.licitud va ser denegada.

El Times assegura que quan va descobrir que tenia càncer, Richard va dir a un grup d'amics que un dels seus desitjos abans de morir era veure l'informe publicat.

L'advocat va morir el 2009 sense veure el seu somni complert. L'ara fiscal general, Eric Holder, va parlar durant el seu funeral.

Arthur Rudolph


Entre uns vint casos evocats, l'informe destaca també el cas d'Arthur Rudolph, un científic nazi que dirigia una fàbrica d'armes de Mittlewerk a Alemanya, indica el New York Times.

Rudoph va ser rebut als Estats Units el 1945 per la seva experiència en la fabricació de coets com a part d'una operació anomenada "Operació Paperclip" un programa dels EUA per reclutar els científics que treballaven a l'Alemanya nazi.

Rudolph va ser acceptat per la NASA i reconegut com el pare del coet nord-americà Saturn V.

El departament de Justícia s'ha resistit a la publicació de l'informe des de l'any 2006, assenyala el New York Times. Però finalment va ser enviat a la premsa ia altres organitzacions per evitar un procés judicial.

Aznar va fer interrogar il.legalment a Guantànamo

Amnistia Internacional (AI) ha denunciat que policies espanyols de la Unitat Central d'Informació van realitzar viatges a Guantánamo per a participar en interrogatoris "il.legals" practicats als presos, segons es desprèn del testimoni dels exreclusos traslladats a Espanya. Fins ara s'havia parlat de la participació de policies espanyols en els interrogatoris -un extrem que el partit aleshores al Govern, el PP, va justificar com "missions diplomàtiques" per esbrinar si entre els detinguts hi havia ciutadans de nacionalitat espanyola-.

En concret, van ser quatre els viatges que van realitzar els policies i en almenys un d'ells, el 2002, van estar acompanyats d'un diplomàtic espanyol, d'acord amb els informes que van realitzar els agents a la seva tornada i als quals ha tingut accés Amnistia.

Però, és nou el testimoni dels ex presos repatriats a Espanya que, segons Amnistia, haurien revelat que els policies espanyols van portar amb ells fotografies de més de 60 persones que suposadament tenien vincles amb cèl lules terrorista.

En concret, Amnistia informa que algunes de les persones interrogades van ser Hamed Abderrahaman, de nacionalitat espanyola, i Lahcen Ikassrien, marroquí amb residència espanyola. També van obtenir declaracions de detinguts d'origen kurd, sirià, algerià, tunisià, palestí, saudita i danès, segons l'organització que lluita pel respecte als Drets Humans.

Amnistia denuncia que els policies es van aprofitar del limbe extralegal i les condicions coercitives de Guantánamo per a practicar els interrogatoris.

ICV-EUiA rebutja el model d’immigració “kleenex” i vindica “un sol poble”

ICV-EUiA presentà aquest diumenge les seves propostes sobre immigració davant de més d’un centenar de persones d’organitzacions i associacions d’immigrants on el coordinador general d’EUiA i tercer d’ICV-EUiA a les eleccions, Jordi Miralles, ha demanat el seu compromís amb una coalició “compromesa, solidària i internacionalista” i els ha instat a “no sentir-se copropietaris a Catalunya, ans sigueu propietaris d’aquest país” mitjançant la vinculació amb la comunitat.

Miralles ha destacat també el compromís de la coalició amb “una societat que garanteixi la igualtat d’oportunitats i l’autonomia de les persones” i ha dit que ICV-EUiA se sent amb “l’autoritat” de demanar el vot als immigrants ja que la coalició fa, diu i vota el mateix a tot arreu, ja sigui al Parlament, al Congrés, al Senat, a Vic, Lleida o Girona. “Vau venir dels vostres països a treballar carregats d’esperança”, ha dit Miralles, “junts trobarem la solució” a la situació de crisi econòmica.

De la seva banda, el candidat d’ICV-EUiA a la presidència de la Generalitat de Catalunya, Joan Herrera, ha rebutjat el model d’immigració “kleenex” que proposa el PP : que vinguin immigrants perquè treballin explotats com a mà d’obra barata i clandestina, sense drets, i expulsar-los quan no hi ha feina. “N’hi ha que ara, amb la crisi, volen que us amagueu sota les pedres”, ha indicat Hererra, però “nosaltres reivindiquem que Catalunya sigui un sol poble”. En aquest sentit, Herrera ha apostat per la “plena integració” en la diversitat de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya per continuar sent “un sol poble” i ha alertat de les conseqüències de la combinació de discurs “salvatge” del PP i els “silencis” de CiU. Per aquest motiu, el candidat ha assegurat que el 28-N “ens juguem que el model sigui d’integració o de segregació”.

Herrera ha subratllat que el millor “antítodot” contra la demagògia populista és que les persones immigrants tinguin plena igualtat de drets, deures i oportunitats, començant pel dret a vot. En aquest sentit, Herrera ha assegurat que si les persones migrades poguessin votar “el PP no faria aquest discurs xenòfob”. El candidat ha recordat també el lema de la revolució americana del segle XVIII “No More Taxes Without Rigths” per reivindicar una política basada en els principis de drets, deures i oportunitats, convivència en la diversitat i solidaritat de totes les persones que viuen a Catalunya: “No hi ha integració sense igualtat real. I la igualtat passa per la plena ciutadania”.

Per tot, Herrera ha criticat els partits que volen convertir els barris en “banlieus” i “criminalitzar” els immigrants i imposar-los “contractes d’integració”. Així, ha proposat a la candidata del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, un contracte per l’ètica en la política, que “ens comprometi a tots a no enganyar, no robar, a no atiar el conflicte per l’origen o la llengua i a no canviar drets per vots”.

D’altra banda, el responsable de l’àrea d’immigració d’EUiA i candidat, Mohammed Hilal, ha dit que els immigrants també se senten víctimes de la crisi econòmica i ha denunciat que se’ls utilitzi com a un instrtument per a guanyar o restar vots.

La descaradura israeliana fa suspendre la cimera a BCN

Espanya, juntament amb França i Egipte, que copresideixen la Unió per la Mediterrània (UpM), han decidit ajornar oficialment la cimera que s'havia de celebrar el proper dissabte a Barcelona, en considerar que el bloqueig del procés de pau al Pròxim Orient, a causa de la colonització il.legal dels sionistes, fa impossible "una participació satisfactòria". Els països àrabs, amb Egipte i Síria al capdavant, amenaçaren amb no acudir a la cita si ho feia el ministre d'exteriors israelià, el racista i antisemita d'origen moldau Avigdor Lieberman.

Una postura que han adoptat després que aquest assegurés que el president egipci, Hosni Mubarak, "podia anar-se'n al diable" per no voler viatjar a Israel. Una cosa que no ha caigut gens bé, i al que cal sumar la postura de l'ultranazi en relació als palestins, a qui nega el dret a tenir un Estat.

El Ministeri de la Presidència ha fet públic un comunicat per anunciar l'ajornament de la cimera, que hauria reunit a Barcelona als 43 caps d'Estat i de Govern de l'UE i dels països de la ribera sud del Mediterrani i que ja es va suspendre en una ocasió anterior, ja que estava previst que se celebrés al juny, durant la presidència espanyola de l'UE.

La decisió va ser apuntada en el passat Consell de Ministres per la ministra d'Exteriors, Trinidad Jiménez, en considerar que no es donaven les condicions perquè es celebri.

Segons s'explica en el comunicat, França, Egipte i Espanya "desitgen que aquesta cimera pugui celebrar a Barcelona en els pròxims mesos" i amb aquest objectiu fan una crida per a una ràpida represa de les negociacions entre israelians i palestins "sobre la base del dret internacional, els acords signats entre les parts i altres termes de referència del procés de pau".

Ajornaments

Aquest és el segon ajornament de la cita de Barcelona, que en un principi s'havia d'haver celebrat el passat 7 de juny, sota la presidència espanyola de l'UE, però es va posposar a novembre per donar temps a les converses indirectes celebrades entre palestins i sionistes.

L'ajornament a novembre pretenia a més fer coincidir la celebració de la cimera amb la commemoració del XV aniversari de la Conferència de Barcelona de 1995, que va marcar l'inici del procés euromediterrani del qual beu la UpM, que va néixer el 2008 impulsada per França.

Des de la suspensió de la cimera al juny, Espanya es va bolcar per permetre la seva celebració al novembre.

Des de llavors, palestins i israelians han reprès el diàleg, però es troba novament paralitzat després que Israel hagi suspès la seva moratòria en la construcció de nous habitatges il.legals als assentaments en terra palestina.

El recent anunci de noves construccions coincidint amb la visita del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, als Estats Units, ha estat la causa de que l'ANP rebutjès participar en unes reunions sense cap sentit polític, només fetes per Obama de cara a sa desencantada galeria.

CCOO: Mobilitzacions a Hewlett Packard pels més de 50 acomiadats

Demà dimarts, a partir de les 12.30 hores, els representants sindicals i treballadors de les diferents empreses de la multinacional Hewlett Packard (HP), a Madrid, Barcelona, Zaragoza, València, León i Oviedo, inclosa la seu situada a Cugat del Vallès, seguiran amb les mobilitzacions per protestar pels 50 acomiadaments realitzats per la companyia a tota Espanya, 16 d'ells a Cugat del Vallès, sota el lema: "No als acomiadaments en el grup HP. Per un pla d'ocupació JA". Foto: Santiago Morera, màxim responsable d'HP a Cugat del Vallès.

Els cobdiciosos plans de deslocalització de la multinacional americana a altres països com Eslovàquia, Malàisia, Índia i Costa Rica han acabat amb centenars de llocs de treball en els últims mesos i posen en perill molts més a curt termini. Això, unit a la subcontractació generalitzada de treball, suposa una clara precarització de l'ocupació que està provocant un degoteig d'acomiadaments de personal fix de plantilla.

Les seccions sindicals de COMFIA-CCOO considera inacceptable i intolerable aquesta pràctica d’HP, més encara tenint en compte els milions d'euros de beneficis que mes a mes s'embutxaca l'empresa i el nivell de subvencions públiques que aquesta ha rebut i segueix rebent en alguns territoris.

Segons les informacions que arriben des del Comitè Europeu d'HP, on es va anunciar que el "bestshoring agressiu" anava a afectar de ple a Espanya en 2010 i 2011, l'any que ve es podria presentar bastant pitjor. Els delegats de COMFIA-CCOO expressen que hi ha un temor fundat al fet que la situació empitjori i al fet que els acomiadaments s'incrementin en el primer semestre de 2011.

El grup HP té al voltant de 8.000 treballadors en tota Espanya i és un dels gegants informàtics i d'externalització de serveis per a empreses més potents del mercat internacional.

Encara que això no signifiqui que tingui als seus treballadors en condicions favorables. Aquestes mobilitzacions aniran incrementant el seu nivell i abast en la mateixa proporció en què les reivindicacions dels treballadors siguin desateses i la seva seguretat amenaçada.

Si guanya CIU, Puig taparà el escàndol del Port

En cas que CiU guanyi les eleccions del pròxim 28-N, i sempre que Artur Mas pugui formar govern, l'actual secretari general adjunt de CDC Felip Puig vol esdevenir el nou president del port de Barcelona. Tot i que la titularitat de les instal·lacions portuàries correspon a l'Estat, és la Generalitat qui té la potestat de nomenar el president de l'APB. Jordi Valls, actual president del port, ja ha anunciat la seva renúncia al càrrec per esdevenir, en els pròxims dies, el delegat d'una important multinacional catalana a Anglaterra.

El port de Barcelona ha estat notícia en els últims mesos per l'esclat de dos sonats escàndols: la detenció de José Mestre, conseller delegat de la principal empresa estibadora, per la seva implicació en una xarxa de tràfic de cocaïna a gran escala; i el descobriment que, en les obres de construcció del dic Est, s'havia produït una suposada estafa per part de les empreses adjudicatàries de més de 40 milions d'euros. Ambdós afers estan en fase d'investigació judicial i poden deparar noves sorpreses en els pròxims dies.

Si Felip Puig accedeix a la presidència de l'APB es trobarà amb una bomba de rellotgeria sobre la taula. I és que l'afer del dic Est toca directament Joaquim Tosas, president del port nomenat per CiU quan es van adjudicar les obres a la UTE formada per Ferrovial, Fomento, Copisa i Rubau.

Els negocis dels Puig


Fa precisament un any, Enric Ticó va constituir una empresa, Aeria Inversiones Aeronáuticas SL, amb seu social en un local del carrer València de Barcelona, de la qual n’és conseller delegat. L’objectiu social de l’empresa és la gestió integral d’inversions i projectes aeronàutics. En el consell d’administració hi figuren Alex Bachs, l’arquitecte Marc Pare Lezcano, Enric Ticó i una altra empresa, Capsigrany Investments SL, de la qual n’és administrador únic i també únic accionista Oriol Puig Godes, germà de Felip Puig, número dos de Convergència. Per aquelles casualitats, en l’últim govern de Jordi Pujol, Enric Ticó va ser director general de Ports i Transports de la Generalitat i, per tant, estava a les ordres del aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig. Ticó s’entén a la perfecció amb els Puig, ja sigui en la política o en els negocis.

El totpoderós traficant José Mestre


Mestre, l’home més poderós del port de Barcelona, va ser detingut a la fi del juny passat per tràfic de drogues, després que la Policia trobés 202 quilos de cocaïna en contenidors provinents de l’Amèrica del Sud. Aquests contenidors pertanyien a les empreses de Mestre i, oficialment, era la primera remesa que rebia en el que hauria de ser, en el futur, l’entrada a Europa de grans carregaments de droga propietat dels grans càrtels colombians.

Però no eren els únics contenidors amb droga que anaven a parar a les empreses del rei del port de Barcelona. El mateix dia que es van trobar els 202 quilos a la capital catalana, la Policia argentina va requisar 1.600 quilos de cocaïna en un vaixell a Buenos Aires, que també anaven destinats a la terminal que Tercat té a Barcelona. I, paral·lelament, la Policia brasilera va trobar 1.600 quilos més de coca a Santos, camuflats en contenidors de pomes. El negoci, doncs, era complet: La gran infraestructura que tenia Mestre arreu del món podia servir a les grans organitzacions de narcotraficants per inundar el mercat europeu amb substàncies que utilitzaven diferents vies per entrar a Europa.

Els negocis personals que Mestre tenia a Barcelona tampoc no eren del tot clars. Durant els anys noranta, el seu grup va voler penetrar en el mercat balear i va comprar el grup Ibitrans. La seva estratègia consistia a comprar la majoria de les accions de les empreses prometent als anteriors propietaris pagar-los amb generositat les seves accions. Però, després d’aconseguir el control de les companyies i de tenir signat davant notari els poders per fer i desfer, les coses canviaven i deixava de pagar, venia els actius i eliminava qualsevol possibilitat de competència. El Tribunal Suprem el va condemnar, l’any 2001, per l’affaire d’Ibitrans.

Quins són els empresaris més vinculats a José Mestre?


José Mestre, l’empresari detingut a finals de juny per la seva presumpta vinculació amb una trama d’entrada massiva de cocaïna a través del port de Barcelona, era una persona molt coneguda en l’alta societat catalana. Recordem que José Mestre era el director general de Tercat, l’empresa que construeix la nova gran terminal portuària, i que la seva família ha controlat, durant anys, bona part del tràfic de mercaderies als molls de Barcelona.

L’Audiència Nacional dirigeix les investigacions d’aquest “affaire” amb gran discreció, ateses les nombroses implicacions i ramificacions que presenta. Ara, tothom “renega” de José Mestre, però fins que fou detingut per la Policia Nacional era una empresari molt cobejat, que movia grans quantitats de diners i era molt amic dels seus amics.

En el seu cercle de relacions més estretes hi havia tres empresaris de Barcelona, que han conegut una forta expansió dels seus negocis en els darrers anys: el joier Esteve Rabat, el gestor de “fitness” Albert Carcas i el restaurador José Cacheiro (Grup Cacheiro).

El bisbe de Tortosa posa al rector abusador a un IES de Gandesa

David Arasa Burjalés (foto), Rector de les parròquies de Bot, Horta de Sant Joan i Arnes destituit pel bisbe de Tortosa, Javier Salinas, per abusos sexuals el passat febrer, ha estat reinstalat ni més ni menys que de professor de religió al IES Terra Alta de Gandesa, perquè li sigui més fàcil continuar amb els seus abusos a menors. Arasa hauria proposat a tres noies que l'acompanyessin amb el seu cotxe per visitar l'interior de l'església amb llanternes. Després d'intentar arrencar a gran velocitat, dos de les nenes van poder abandonar el cotxe espantades. El capellà però hauria impedit baixar durant el trajecte a la noia que seia al lloc del copilot.

El bisbat de Tortosa, després de parlar amb els pares de les nenes afectades, per arribar a un acord secret sobre els fets ocorreguts i amagar-los, acordà amb els pares de retirar els càrrecs a canvi de diners. Per la seva banda, el bisbat hauria decidit rellevar David Arasa Burjalés com a rector de la parròquia de la població per reinstalar-lo ni més ni menys que de professor de religió al IES Terra Alta de Gandesa, on li sigui més fàcil continuar amb els seus abusos. L'hipocresia del bisbe, així com la seva fama de feixista, no minva, ans al contrari.

Aquesta és la manera

Javier Salinas, bisbe de Tortosa, ja va ser noticia per haver acomiadat un professor de religió que havia demant la baixa de maternitat. El denunciant del cas, un company de l'acomiadat, va recordar llavors, amb ironia, com l'Església s'havia sumat el dissabte abans a la manifestació en defensa de la família, quan el que havia fet aquest bisbe és, al seu entendre, "destruir-ne una", ja que la dona del professor acomiadat es trobava també a l'atur i tots dos tenien un nadó.

ICV-EUiA a Terrassa i Cerdanyola

Els candidats de la coalició ICV-EUiA al parlament de Catalunya, Jordi Miralles, Marisol Martínez i Xavi Boixvan van repartir díctics informatius amb els 30 punts més destacables del programa electoral, als mercats municipals de Cerdanyola i al de la independència de Terrassa. Els candidats van respondre a totes les qüestions plantejades pels ciutadans, sobre l'acció de govern del tripartit en la legislatura passada, així com la conveniència de renovar la presidència de la Generalitat amb governs progressistes d'esquerres, qüestió clau per avançar en el desenvolupament d'una societat més justa i igualitària. Foto. F. Cánovas.

La candidata i cap de llista d'EUiA per Sabadell a les eleccions autonòmiques 2010, Marisol Martínez lliurà als transeünts la informació amb els aspectes bàsics del programa electoral de la coalició.

La Coordinadora comarcal d'EUiA, va destacar la importància que té explicar directament a la població el projecte polític de l'esquerra transformadora, no solament en períodes de campanya electoral, si no diàriament i en tots els àmbits de la societat.

El cap de llista d'ERC a Cubelles denunciat per abusos a un menor

El que fins ara era regidor i cap de llista d'ERC a Cubelles ha deixat tots els seus càrrecs a l'Ajuntament, el Consell Comarcal i el partit. L'alcaldessa de Cubelles anuncià la dimissió del regidor d'ERC, Joan Rodríguez Serra, de tots els seus càrrecs "per motius personals i de salut". Però el cert és que Serra s'ha vist obligat a dimitir perquè ha estat denunciat per un presumpte delicte d'abusos sexuals a un menor.

Els fets van tenir lloc ara fa un any i mig i la suposada víctima, que va denunciar els fets a principis d'octubre, és un noi de 14 anys que formava part del cercle d'amics del fill del denunciat i que no havia tingut valor de denunciar els fets fins ara per vergonya.

Els Mossos d'Esquadra van detenir el regidor d'ERC el passat 7 d'octubre i li van prendre declaració a la comissaria de Vilanova. L'endemà, Rodríguez Serra va passar a disposició judicial i va quedar en llibertat amb càrrecs amb la obligació de presentar-se davant del jutge de forma periòdica.

Joan Rodríguez Serra era fins ara president comarcal d'Esquerra Republicana, que l'ha suspès temporalment de militància, primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Cubelles i responsable de Seguretat, Salut, Ensenyament i Joventut i vicepresident del Consell Comarcal del Garraf. A més, havia estat reelegit recetment com a cap de llista de la formació independentista a les properes eleccions municipals.

Tot i que els seus companys de govern estaven al cas de la denúncia i posterior detenció, Serra va continuar treballant al consistori i al Consell Comarcal, però finalment s'ha vist forçat a dimitir per la dimensió de les acusacions.

La crisi redueix a la meitat els diners enviats a casa

Els romanesos que treballen fora de les seves fronteres han enviat a casa aquest any 4.517.000 de dòlars, enfront als 9.381.000 de 2008. És a dir, les remeses ha estat la meitat de les de fa dos anys, segons el informe del Banc Mundial publicat aquesta setmana. Actualment el nombre d'emigrants romanesos és, oficialment, de 2.769.400, el 13.1% de la població, sense comptar els que segueixen empadronats a Romania però treballen a l'estranger. Els principals països de destinació dels romanesos són per ordre Itàlia, Espanya, Hongria, Israel, EUA Alemanya, Àustria, França i Gran Bretanya.

En general, la quantia de la suma enviada pels emigrants de tot el món als seus països d'origen ha crescut, però, un 6% enfront de 2009, arribant a la quantitat de 325.000 milions de dòlars, i s'espera que el total segueixi pujant en 2011 (a 346.000 milions de dòlars) i el 2010 (a 374.000 milions).

Segons l'informe, aquest any els que més han enviat diners a casa han estat els indis (55.000 milions de dòlars), seguits dels xinesos (51.000 milions), mexicans (22.600 milions) i filipins (21.300 milions).

Per la seva banda, a la República Moldàvia són 770.000 els ciutadans que treballen més enllà de les seves fronteres, un 21% de la seva població. Si s'escau, també s'enviaran menys quantitat de diners al seu país, 1.316.000 de dòlars davant els 1.897.000 milions de 2008. Els moldaus emigren principalment cap a la Federació Russa, Ucraïna, Itàlia, Romania, EUA Israel, Espanya, Alemanya, Kazajistan i Grècia, per aquest ordre.

Rússia, Índia i Xina reconeixen el dret d'Iran al programa nuclear

Rússia, l'Índia i la Xina han reconegut avui el dret de l'Iran a desenvolupar el seu propi programa nuclear amb finalitats civils, però, Teheran ha de convèncer a la comunitat mundial de caràcter pacífic dels seus avenços en aquesta matèria. En un comunicat conjunt dels ministres d'Afers Exteriors de Rússia, l'Índia i la Xina, Serguei Lavrov, Somanahali Mallaiah Krishna i Yang Jiechi, han manifestat la seva seguretat que el problema nuclear iranià té només una solució diplomàtica que no té alternativa, així que s'ha de resoldre per via de diàleg.

Reunits a Wuhan, capital de la província de Hubei, al centre del país, els cancellers reiteraren la importància de seguir la pau i l'estabilitat a la península de Corea i van demanar a les parts interessades a tornar el més aviat possible a les negociacions a sis bandes i posar en marxa la desnuclearització d'aquesta regió.

Els titulars d'Exteriors del RIC (segons les sigles dels països participants) van centrar també en el tema de l'Afganistan i "reiterar la necessitat que la comunitat internacional compleixi les seves obligacions per garantir l'ajuda al govern afganès i per emprendre els passos necessaris amb el finalitat de restaurar la pau i l'estabilitat en aquest país ", així mateix expressar les seves preocupacions per les condicions de seguretat.

L'última reunió en aquest format es va celebrar a l'Índia l'octubre de 2009.

El nou govern de Sarkozy: 31 ministres de dretes

El nou govern del primer ministre, François Fillon, tindrà 31 membres, set menys que l'anterior, i està marcat pel retorn d'Alain Juppé, que es converteix en el número dos del nou equip, i el final de l'obertura al centre esquerra. Primer ministre: François Fillon. I els que s'en van: Jean-Louis Borloo, Hervé Morin, Bernard Kouchner, Eric Woerth - esquitxat pel cas Bettencourt-, Patrick Devedjian, Rama Yade i Dominique Bussereau.

Ministres: Alain Juppé, ministre d'Estat, Ministre d'Assumptes de Defensa i Antics combatents.
Michèle Alliot-Marie, ministra d'Estat, Ministre d'Afers Exteriors i Europeus.

Nathalie Kosciusko-Morizet, Ministre d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible, Transport i Habitatge.

Michel Mercier, Guardià dels Segells, Ministre de Justícia i Llibertats Civils.

Brice Hortefeux, ministre de les autoritats d'Interior, Ultramar, locals i la immigració.

Christine Lagarde, ministra d'Economia, Finances i Indústria.

Xavier Bertrand, ministre de Treball, ocupació i salut.

Luc Chatel, Ministre d'Educació Nacional, Joventut i Voluntariat associatiu.

François Baroin, Ministre de Pressupost, Comptes Públiques, de la Funció Pública i Reforma de l'Estat, Portaveu del Govern.

Valérie Pécresse, Ministra d'Ensenyament Superior i Recerca.

Bruno Le Maire, Secretari d'Agricultura, Alimentació, Pesca, Medi Rural i Planificació.

Frédéric Mitterrand, el ministre de Cultura i Comunicació.

Roselyne Bachelot-Narquin, ministra de solidaritat i cohesió social

Maurice Leroy, Ministre de Ciutat.

Chantal Jouanno, Ministre d'Esports.

Patrick Ollier, Ministre del Primer Ministre per a les Relacions amb el Parlament.

Eric Besson, Secretari del ministre d'Economia, Finances i Indústria, d'Indústria, Energia i Henry Raincourt Economia Digital, Ministre de la Secretària d'Estat, Ministre d'Afers Exteriors i Europeus, encarregat de la cooperació.

Philippe Richert, Ministre del ministre de la càrrega d'Interior, Ultramar, les autoritats locals i la immigració, en els governs locals.

Laurent Wauquiez, Ministre de la Secretària d'Estat, Ministre d'Afers Exteriors i Europeus, encarregat d'Afers Europeus.

Nadine Morano, Ministre el ministre de Treball, Ocupació i Salut, responsable de l'aprenentatge i la formació professional.

Marie-Luce Penchard, Ministre del ministre de les autoritats d'Interior, Ultramar, locals i de la immigració, amb responsabilitat pels afers de l'estranger.

Secretaris d'Estat:

Pierre Lellouche, Secretari d'Estat del Ministeri d'Economia, Finances i Indústria, responsable de comerç exterior.

Nora Berra, Secretari d'Estat del Ministeri de Treball, Ocupació i Salut.

Va aparèixer Benoist, Secretari d'Estat del Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible, Transport i Habitatge.

Georges Tron, Secretari d'Estat del ministre de Pressupost, Comptes Públiques, de la Funció Pública i Reforma de l'Estat, responsable de la funció pública.

Marie-Anne Montchamp, Secretari d'Estat del Ministre de solidaritat i cohesió social.

Thierry Mariani, Secretari d'Estat del Ministeri d'Ecologia, Desenvolupament Sostenible, Transport i Habitatge, responsable del transport.

Frédéric Lefebvre, Secretari d'Estat del Ministeri d'Economia, Finances i Indústria, encarregat del comerç, l'artesania, les petites i mitjanes empreses, turisme, serveis, professionals liberals i el consum.

Jeannette Bougrab, Secretari d'Estat del Ministeri d'Educació Nacional, Joventut i Vida Associativa, responsable de la joventut i de la vida associativa.

Cayo Lara: "La sobirania és dels bancs, no dels espanyols"

"Volem fer una dictadura", va proclamar ahir el coordinador federal d'IU, Cayo Lara, a Leganés (Madrid): "Volem que les lleis es portin al Butlletí Oficial de l'Estat al dictat dels treballadors, i no al dels interessos empresarials, per mitjans totalment democràtics". Lara va recordar que a Espanya "s'està violant contínuament la Constitució" perquè "la sobirania no és dels espanyols. És dels bancs i del Fons Monetari Internacional", va assegurar.

De la mateixa manera, es vulnera la Carta Magna perquè "no es respecta la aconfessionalitat de l'Estat" i "es viola el dret al treball" pels més de quatre milions d'aturats que hi ha a Espanya.

Espanya, "en dues fotos"

Lara es va limitar a descriure Espanya en "dues fotos": "La de la crisi i l'atur que representa el PSOE, i la de la corrupció que representa el PP. Això és el bipartidisme", va advertir. Davant d'això, ha recalcat, "no hi ha més camí que canviar per l'esquerra". I per aconseguir-ho cal que IU "aconsegueixi el poder", i pugui "fer reflexionar a la massa crítica del PSOE" que el 2008 va votar als socialistes i que "ha provocat aquesta situació".

Segons l'opinió de Lara, el Govern "està aplicant la línia més dura" per donar solució a la crisi econòmica, el que ha suposat el "retallada de drets" dels ciutadans. En canvi, ha lamentat, "no s'ha adoptat ni una sola mesura en contra dels causants de la crisi". Una vegada més, el líder d'IU va plantejar la seva alternativa, consistent en emfatitzar la "lluita contra el frau fiscal i l'economia submergida".

L'Executiu de Zapatero, va afegir Lara, és el que "portarà el PP a la Moncloa", perquè "el PSOE prefereix que governi el PP abans de donar un major pes a l'esquerra". En aquest sentit, va reconèixer que el canvi de Govern de fa dues setmanes va ser un simple "rentat de cara" amb el que Zapatero ha pretès atreure a l'esquerra amb la designació de l'ex dirigent d'IU Rosa Aguilar com a ministra de Medi Ambient.

El coordinador federal va ironitzar respecte a aquest nomenament. Lara es va burlar de que s'hagi decidit atorgar el Premi Nobel de la Pau "a un dissident xinès", el Sakharov "a un dissident cubà" i "el premi d'un ministeri a una dissident cordovesa".