divendres, 7 de juny de 2013

Izquierda Unida titlla "d'inacceptable" la proposta sobre pensions del suposat 'grup d'experts'

El secretari executiu federal de Política Econòmica i Ocupació d'Esquerra Unida, José Antonio García Rubio, considera "inacceptables i orientades a afavorir els plans privats de pensions com a única alternativa" les conclusions i propostes contingudes en el "document aprovat avui per aquest suposat 'grup d'experts imparcials' nomenat pel Govern de Mariano Rajoy com a coartada per a una reedició actualitzada del 'pensionazo'".

García Ros adverteix que "el que surt seriosament tocat en aquest document és la possibilitat de treballar amb eficàcia per millorar el sistema públic de pensions". Assenyala que "la reforma proposada aprofundeix i agreuja els pitjors aspectes de la que va aprovar el Govern del PSOE la legislatura passada i condueix, d'acceptar-se en el Pacte de Toledo tal com està, a un descens encara més significatiu de les pensions del qual ja estava planificat".

El responsable econòmic federal avança que "des d'Izquierda Unida, que va treballar activament contra els canvis ja en marxa que retarden l'edat de jubilació progressivament fins als 67 anys, plantarà cara també a aquests nous, que no són més que un intent del PP per aprofitar la greu crisi econòmica per treure drets als pensionistes presents i futurs que no puguin pagar-se un pla privat i, alhora, complir amb les directrius imposades per la troica europea".

"Des del punt de vista tècnic -detalla García Rubio-, el grup d'experts està enormement condicionat ja que gairebé tres quartes parts d'ells estan vinculats professionalment o han estat assessors de bancs i empreses asseguradores".

El dirigent federal explica que "a més, els índexs utilitzats per elaborar el seu treball condueixen irremeiablement al resultat volgut i estan plens d'argúcies en els seus càlculs. Així, l'anomenat Factor d'Equitat Intergeneracional (FEI) utilitza com a base de càlcul l'esperança de vida de tota la població, de manera que fa equivalent el conjunt de tota la població amb el conjunt de la població amb pensió de jubilació.

Mentre la primera és de 8 milions, la segona no supera els 5,5 milions. L'esperança de vida de tota la població als 65 anys és de 20,27 anys, mentre l'edat mitjana dels pensionistes per jubilació és de 75 anys. És a dir 10 anys menys".

D'altra banda, el Factor de Revalorització Anual (FRA) es fa dependre del balanç ingressos/despeses del sistema. No obstant això, no resulta acceptable instal·lar en un nombre d'aturats del 25% de la població activa perquè, simplement, és social i econòmicament insostenible a mitjà termini. Precisament per les puntes d'augment de la desocupació està previst el Fons de Reserva".

García Ros assenyala que "des d'IU considerem amb claredat que el sistema públic de pensions no està en perill. Hi ha tota una bateria de mesures per reforçar-lo, com canviar les polítiques d'ocupació, elevar solidàriament el límit de la cotització màxima o prendre les mesures necessàries perquè els salaris d'homes i dones siguin equivalents, per posar només uns pocs exemples".

"Les mesures aprovades per l'anomenat 'grup d'experts' -adverteix el dirigent federal d'IU- suposen una proposta essencialment ideològica. Parteixen de l'objectiu marcat prèviament de rellançar a Espanya els plans privats de pensions. La intenció, en què el Govern del PP actua com a 'col·laborador necessari', és traspassar més recursos encara al capital financer, en perjudici dels interessos dels pensionistes d'avui i de demà".

Davant aquesta política, Izquierda Unida impulsarà, a nivell parlamentari i en tots els fòrums polítics al seu abast, una proposta d'enfortiment del sistema públic de pensions real i realitzable, alhora que estarà al capdavant de les propostes.

Els ateus dels EUA aixequen un monument a l'ateisme a Florida

L'organització Ateus Americans instal·larà el proper dia 29 de juny un monument a l'ateisme a pocs metres d'un altre dedicat als Deu Manaments del cristianisme. El nou monument serà una peça de granit de 680 quilos i tindrà un deixant amb cites de Thomas Jefferson, Benjamin Franklin, John Adams i la fundadora del grup defensor de l'ateisme, Madalyn Murray o'Hair.

Així ho han acordat amb les autoritats del comtat de Bradford, a Florida (EUA). El president de l'organització American Atheist, David Silverman, assegura que d'aquesta manera els ateus ja no se sentiran "ciutadans de segona", com els passava davant l'obra cristiana.

Sufragat per l'organització, aquest monument dels partidaris de l'ateisme inclourà també una llista amb els càstigs que recull l'Antic Testament per no complir els Deu Manaments, que incloïen en aquells temps la lapidació.

El 2011 les autoritats del comtat de Bradford decidir convertir el lloc on està instal·lat el monument als Deu Manaments en una zona de "llibertat d'expressió". El 2012, Ateus Americans van demandar al comtat per col·locar el monument cristià en una zona oficial, pública, i va exigir la seva retirada, una demanda que va ser apel·lada pel grup creient que havia pagat les despeses de la seva obra.

"Hem mantingut des del principi que els 'Deu Manaments' no poden estar en una propietat del Govern", ha assenyalat Silverman en un comunicat difós aquest divendres, a queixar-se que l'obra cristiana "fa sentir als ateus ciutadans de segona classe". "Mantenir el monument cristià vol dir que nosaltres tenim el dret d'instal·lar la nostra pròpia obra i això és el que farem", ha afegit.

Ara, després de l'acord amb les autoritats de Bradford, Ateus Americans desvetllarà el proper dia 29 de juny aquest monument a l'ateisme davant el tribunal, a tocar de l'altra obra, ha assenyalat l'organització. Serà la primera peça patrocinada per un grup ateu que "ressalta el paper que ha exercit el secularisme en la història d'Estats Units i s'instal·la en una propietat del Govern".

Un asteroide passarà prop de la Terra el dissabte

Els astrònoms van detectar un asteroide que passarà a uns 100.000 quilòmetres de la Terra aquest dissabte, segons el Centre de Planetes Menors de l'Observatori Astrofísic Smithsonian. Segons els càlculs, l'asteroide és de uns 10 metres de diàmetre. A les 04.43 GMT, el 8 de juny, passarà a 108.000 quilòmetres de de la Terra, a un terç de la distància fins a la Lluna.

El cos celeste que va rebre el número 2013 LR6 ser descobert el 6 de juny en el marc del programa Catalina Sky Survey de la Universitat d'Arizona. Més tard, l'observatori Mount Lemmon confirmar la troballa.

Els asteroides de fins a 20 metres de diàmetre no es consideren potencialment perillosos ja que es cremen per complet en l'atmosfera. No obstant això, el meteorit de Txeliabinsk, d'un diàmetre de 17 a 20 metres, va causar danys considerables per l'ona de xoc.

Dimiteix tot el patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de Sant Pau

Els membres del patronat de la Fundació de Gestió Sanitària de l'Hospital de Sant Pau han presentant conjuntament la seva dimissió irrevocable, segons ha informat el centre hospitalari. El patronat ha fet una reunió extraordinària on han presentat la dimissió i després l'han comunicat al Protectorat de Fundacions. Els dimitents entenen que el centre es troba en una situació de blocatge i que necessita de l'aplicació de 'mesures urgents que assegurin la seva viabilitat futura com un dels hospitals de referència de tot Catalunya'.

Afegeixen que l'encausament judicial de set persones aquesta setmana 'no fa altra cosa que oferir una imatge negativa' del centre i treballadors.

Aquesta decisió es produeix després que aquest dimarts el jutge de Barcelona que investiga les obres del nou hospital de Sant Pau cités a declarar com a encausats set persones per un presumpte delicte de malversació de fons públics i prevaricació, entre els quals destaquen Josep Prat, ex-president de l'Institut Català de la Salut (ICS), i Xavier Casas, ex-tinent d'alcalde de Barcelona.

El passat 12 d'abril aquest mateix patronat va sol·licitar al Protectorat de Fundacions de la Generalitat la intervenció del centre, petició que encara 'no ha estat atesa', informa el centre.

La Generalitat assegura que l'hospital estava en risc d'insolvència futura

El director general de Dret i Entitats Jurídiques del Departament de Justícia, Santiago Ballester, ha assegurat que l'Hospital de Sant Pau està en 'risc d'insolvència' futura i la situació de bloqueig que viu fa impossible el compliment del pla de viabilitat. Aquestes dues raons han portat el Protectorat de Fundacions a instar el Patronat de la Fundació del centre sanitari el concurs de creditors.

Ballester ha explicat que aquest patronat havia demanat la intervenció judicial però en analitzar la documentació i constatar el risc d'insolvència ha conclòs que 'no hi ha una altra opció' que el concurs. Ha dit que tot i la dimissió els patrons ho són en funcions i que és obligatori demanar el concurs.

El patrimoni ocult -i robat- de l'Hospital Sant Pau

Ha estat durant dècades una de les llistes més ben guardades de Barcelona per part de l'esglèsia i els seus còmplices nazicatòlics en l'espoli i robatori de les propietats públiques. Inclou el miler d'habitatges, edificis, garatges, locals, naus industrials i finques rústiques repartits per tot Catalunya que formen l'ingent patrimoni de l'hospital de Sant Pau. EL PAÍS ha tingut ara accés per primera vegada a un registre al qual la greu crisi que viu la institució religiosa i el seu hospital han posat en l'ull de l'huracà.

El PP pagarà a empreses privades per la col·locació d’aturats

La nova privatització que prepara el ministeri d’Ocupació del PP preveu abonar 3.000 euros per la col·locació de persones majors de 45 anys, aturats de llarga durada i beneficiaris de l'ajuda de 400 euros. Trobar ocupació a menors de 25 anys estaria recompensat amb 1.000 euros.

Si els serveis públics d’ocupació ja deixen molt a desitjar en la seva tasca com a col·locadors de treballadors desocupats, ara el Govern de Rajoy està estudiant la possibilitat de deixar-los sense cap competència en aquest àmbit. La solució? Atorgar a empreses privades la recerca de treball per als aturats registrats a les llistes de desocupació. El nou sistema podria entrar en funcionament a la tardor.

Tot i que hi ha vora 700 empreses de treball temporal registrades, el ministeri, dirigit per Fàtima Báñez, [a la imatge, amb la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría] compensarà econòmicament només aquelles que col·loquin almenys 5.000 treballadors en l’any anterior. A més, hauran d’aconseguir que el contracte signat pel treballador col·locat tingui una durada d’almenys 6 mesos.

Segons aquestes informacions, el Govern espanyol compensarà aquestes empreses segons el tipus de treballador que hagin col·locat. La màxima quantitat podria abonar-se pels treballadors de més de 45 anys, aturats de llarga durada i beneficiaris de l'ajuda de 400 euros. En canvi, trobar ocupació a menors de 25 anys estaria recompensat amb 1.000 euros. Amb aquest sistema, que estableix quant val un treballador segons les seves condicions, el sistema generarà classes i discriminacions entre els treballadors.

El Bundesbank rectifica a la baixa el vaticini de creixement per a Alemanya

Per 2014, el banc central alemany espera un creixement d'un 1,5%, fet que suposa una rebaixa de 0,4 punts respecte al seu pronòstic profètic i mai encertat de desembre passat. Els "experts" del Bundesbank -com els de l'FMI fa dos dies- diuen "creure" ara que la conjuntura econòmica alemanya seguirà havent de fer front als efectes de la crisi de deute a Europa i a les seves polítiques neoliberals suïcides que mai han encertat ni un sol pronòstic malgrat el que ni dimiteixen en massa per incompetents i criminals ni tan sols demanen disculpes per no saber el que fan i condemnar a la població a la desesperació i la misèria.

Segons el pronòstic semestral del Bundesbank, la inflació hauria de romandre moderada per sota del dos per cent. Per 2013 esperen una inflació del 1,6 per cent i per a 2014 del 1,5 per cent. "No obstant això, la bona situació del mercat laboral, la forta pujada dels salaris i una inflació baixa donen suport al consum privat" a Alemanya, afirma el president de l'organisme, Jens Weidmann (foto).

Crida a prosseguir reformes


Així mateix, l'entitat alemanya -en el seu autisme neoliberal- segueix exigint en el seu informe més reformes privatitzadores i antisocials als països de la zona euro. El Bundesbank espera que els impulsos per estabilitzar la situació a l'eurozona "guanyin pes", com els beneficis de les corporacions i les seves butxaques.

"Hi ha signes encoratjadors", van escriure en l'informe digne d'una homilia de creients, "però, s'albira cert decaïment a l'hora de continuar amb els esforços de consolidació i reformes. Això podria tenir una repercussió en els mercats financers i tornar a intensificar la crisi de deut", sense que aparegui indici de mea culpa per haver provocat una recessió que ja afecta el nucli més ric de la UE: Alemanya, Holanda i Finlàndia.

Aquest pronòstic coincideix amb el del Fons Monetari Internacional (FMI), que va rebaixar aquesta setmana a un 0,3 per cent la seva previsió de creixement per a Alemanya el 2013, la meitat del que havia pronosticat al gener, reconeixent obertament els greus errors de càlcul i les conseqüències nefasctas que l'austeritat neofeixista d'Alemanya i els seus socis ha provocat en tots els països del sud europeu, els seus PIGS.

La banca pot provocar el pànic i un nou col·lapse econòmic

El reconeixement dels errors comesos a Grècia pel Fons Monetari Internacional (FMI) va suposar tota una sorpresa, encara que amaga una altra veritat: la Unió Europea ha comès errors més grans. Simon Johnson, ex economista en cap de la institució, assegura avui a Bloomberg que els líders polítics veuen aterrits l'estat del sistema financer europeu. Hi haurà més rescats de banca i els contribuents i els clients posaran més diners. "França i Alemanya són els culpables".

El FMI ​​va parlar clar: Grècia havia demanat ajuda al FMI més tard del que havia de fer-ho i necessitant més recursos dels que se li podien donar, principalment per l'oposició dels seus socis de l'euro, que a més es negaven a reestructurar el deute hel·lè, e1 gran handicap per trobar una solució.

La UE i Mario Draghi, president del BCE, no neguen errors, però asseguren que s'està en camí de corregir-los. El problema, segons Johnson, és que el personal de l'FMI comprèn completament (encara que no pot dir-ho obertament) que la major i més important debilitat de l'Eurozona que amenaça no només a Grècia sinó a tota la perifèria és l'estat del sistema financer europeu.

Els bancs europeus estan severament mancats de capital, el que significa que funcionen amb molt poc matalàs i financen els seus balanços fonamentalment amb deute. Per tot això, tenen molt poc capacitat d'absorbir pèrdues, pel que tenen molt potencial per desencadenar una onada d'insolvència en tot el sistema financer, tant europeu com mundial.

Terror a que hi hagi problemes a la banca


Per això, els líders europeus viuen terroritzats davant la possibilitat de trobar-se amb el seu propi moment Lehman, quan una caiguda moderada del valor del deute destara un pànic generalitzat i un altre col·lapse en l'economia real.

Precisament per això, quan es va proposar una reestructuració del deute grec incloent treus, l'elit financera europea es va oposar, sent Alemanya i França els més preocupats per les conseqüències d'un default grec.

L'ex economista en cap posa d'exemple l'alemany Deutsche Bank i als francesos BNP i Credit Agricole, que han gestionat molt malament els seus riscos, tant ells com els seus reguladors nacionals. Deutsche Bank, en concret, és "el pitjor" i habitualment s'anomena com un gran hedge fund, i no precisament com un compliment. Alemanya amaga els escàndols de Deutsche Bank per pur interès econòmic.

L'origen del problema "d'aquest monstre bancari europeu", segons Johnson, és la "bogeria" que suposa pensar que banquers i polítics poden determinar conjuntament els riscos dels actius. "Qui té ara en el context europeu un risc baix o zero?", es pregunta: el deute sobirà, tot i que va passar a Grècia, i aquells que van prestar al govern grec, és a dir, els supòsits poderosos bancs dels grans països de l'Eurozona.

França i Alemanya són els culpables


"I per què calla l'FMI sobre aquesta vulnerabilitat?", Afegeix abans de criticar la sobrerepresentació europea en aquest organisme, el que és un gran error per al funcionament de la institució. I és que els grans països europeus no són els deutors, però són els que creen els problemes en negar la vulnerabilitat del seu sistema financer.

L'ex economista en cap del FMI assegura que la institució no ho va fer malament del tot, ja que els majors problemes van venir de l'actitud dels grans països de l'Eurozona.

"Els governs francès i alemany són els que han d'assumir la responsabilitat per la severitat de la depressió a Grècia i per l'excessiu grau de duresa imposat a la gent vulnerable a la perifèria. Ha molta retòrica sobre la solidaritat, però la realitat és que ha permès que l'estratègia insensata sobre la banca ha guiat les decisions polítiques", conclou.

Per això, llevat que l'FMI sigui capaç de enfrontar-se als europeus directa i públicament, podem esperar que hi hagi més desastres a l'estil grec.

Un francès d'origen espanyol, detingut com a sospitós de la mort del jove comunista

Un jove "cap rapat" nascut a Cadis però de nacionalitat francesa ha estat detingut aquest divendres com a principal sospitós de ser l'autor material de l'homicidi del militant comunista del Front de Gauche francès Clément Méric. Esteban M. va colpejar amb un puny americà a Méric. Foto de la massiva manifestació ahir al barri de Saint Miquel contra la violència feixista.

El jove, nascut el 1992, ha estat identificat com Esteban M. i estaria vinculat al grup ultradretà Joventuts Nacionalistes Revolucionàries (JNR), segons ha explicat a Efe un portaveu de la Prefectura de Policia. Va ser detingut dijous Saint Ouen, ciutat de la perifèria nord de París, al costat d'altres dos homes i una dona.

D'acord amb una informació del diari francès Le Point, en total han estat detinguts set persones per la mort d'Méric.

El portaveu policial ha assegurat que Esteve M. ha reconegut la seva participació en els fets, tot i que ha subratllat que va actuar en defensa pròpia i que no va tenir intenció de matar.

La baralla va tenir lloc al carrer Caumartin, una zona molt comercial a prop de l'estació de Saint Lazare. Segons diversos testimonis, Esteve M. va colpejar amb un puny americà a Méric -estudiant de Ciències Polítiques de 19 anys i membre d'una associació antifeixista-, qui al caure es va donar al cap amb un piló metàl·lic, el que li va produir una forta hemorràgia. Va quedar estès inconscient a terra.

La baralla va començar com una discussió pujada de to en una botiga on pel que sembla coincidir de manera fortuïta els dos grups de joves, els antifeixistes i els "caps rapats".

Un cop expulsats, van arribar a les mans quan eren al carrer, amb diferents versions sobre qui van ser els que van començar a pegar.

La mort de Méric ha generat reaccions en cadena de tota la classe política francesa, amb crides a la prohibició de les faccions de l'extrema dreta de caràcter violent i una massiva manifestació ahir al barri de Sant Miquel contra la violència feixista.

Aquest divendres, el ministre d'Interior, Manuel Valls, ha avançat que "sens dubte" es dissoldran, tot i que ha puntualitzat que cal "una mica de temps, molta determinació, però també mètode i respecte dels procediments".

Calatrava haurà de pagar tres milions per errors en un edifici d'Oviedo

L'arquitecte del PP Santiago Calatrava ha estat condemnat a pagar 3.272.659,46 euros als gestors del Palau d'Exposicions i Congressos d'Oviedo, l'empresa Jovellanos XXI, per les fallades de l'edifici. La decisió ha estat pronunciat pel magistrat del jutjat de primera instància número 10 d'Oviedo, Pablo Martínez-Home. Es dóna la circumstància que el procés va ser iniciat pel propi Calatrava. Els seus advocats demandar Jovellanos XXI per reclamar 7.280.000 que Jovellanos XXI els devia en concepte d'honoraris.

El jutge, segons informacions del diari La Nova Espanya, li dóna en part la raó. No obstant això, també admet parcialment la demanda que van oposar els advocats de l'empresa asturiana, de manera que les indemnitzacions que Martínez-Home admet, per un valor de 10.550.000, ofereixen un saldo a favor de Jovellanos XXI de 3.270.000 , que haurà d'abonar Calatrava.

El magistrat rebutja, segons el diari regional, bona part de les qüestions plantejades per Jovellanos XXI, però admet dues que fonamenten la quantia de les indemnitzacions: la inversió que la promotora del Palau va haver de realitzar per refer la graderia del Palau d'Exposicions i Congressos després d'un accident a l'agost de 2006, descomptada la part que va cobrir l'assegurança (el que fa un total de 3,46 milions), i els 6,95 milions que es van invertir en la mobilitat d'una coberta que, finalment, va haver de deixar fixa. Se sumen, a més, per arribar als 10.550.000, reparacions de 140.000 euros en el mur corb a la graderia.

Els treballadors no han de pagar taxes judicials pels recursos laborals

La Sala IV del Tribunal Suprem ha dictaminat que les taxes judicials no s'han d'aplicar quan els treballadors en general, sindicats i funcionaris recorren davant els jutjats socials. En un cop a les reformes del ministre de Justícia de l'Opus Dei, Alberto Ruiz Gallardón, la sala del Suprem va resoldre que els treballadors, els beneficiaris de la Seguretat Social, sindicats quan representin els interessos dels empleats, funcionaris i personal estatutari, si actuen en l'àmbit de competències de l'ordre social, estaran exempts de pagar les taxes als recursos, segons fonts de l'entorn judicial.

El Suprem ha recollit sengles sentències dels Tribunals Superiors de Justícia de Canàries i el País Basc que ja van considerar que els treballadors no havien de pagar aquestes taxes.

La llei de taxes judicials de Gallardón, que ja va ser recorreguda al Tribunal Constitucional pel PSOE i la plataforma Justícia para todos perquè la consideren abusiva i injusta, imposava que els treballadors havien de pagar en els recursos un 40% fixe de taxes i un altre 40% variable en funció de la quantitat que es dirimís al judici. Amb aquesta resolució del Suprem els empleats ja no hauran d'abonar aquestes quantitats, perquè la Sala IV entén que si bé el 2012 es va modificar la llei de taxes i la de justícia gratuïta, no es van fer canvis en les disposicions relatives al benefici de justícia gratuïta dels treballadors, que la mantenen per mandat legal.

Fins ara, alguns jutges no acceptaven a tràmit recursos si no es pagava la taxa corresponent. El demandant havia de fer un altre recurs, aquesta vegada de queixa, per la no admissió del primer. Tots aquests recursos de queixa hauran de ser admesos a partir d'ara i podran obrir la porta a seguir endavant amb els recursos ordinaris. També caldrà veure què passa amb els que van pagar les taxes i si aquestes els són retornades.

The Guardian denuncia l'intent del PP de manipular la història

'Explicar el passat per encarar el futur és un principi bàsic de qualsevol procés madur', diu el diari The Guardian en aquest article, titulat 'Perillós intent de Madrid de tergiversar la història de la guerra civil espanyola'. En l'article, David Mathieson explica que el PP prova d'eliminar l'única placa commemorativa de les Brigades Internacionals que hi ha a tota la ciutat, situada al campus universitari de la Complutense (foto).

Més endavant, l'articulista fa aquesta reflexió: 'Hom podria pensar que, en un moment en què creix la xenofòbia i el racisme a tot Europa, aquest petit monument representatiu de la lluita contra el feixisme en els anys trenta és promogut per la ciutat. En canvi, sembla que el Partit Popular, que governa la ciutat, no està disposat ni tan sols a tolerar-ne l'existència.'

A començament de setmana el Tribunal Suprem de Madrid va acceptar a tràmit una denúncia contra la placa que argüia que no tenia els permisos necessaris. I va donar dos mesos a les autoritats universitàries per a retirar-la. La universitat assegura que va demanar una llicència d'obres per a instal·lar la placa però que l'ajuntament no la hi va concedir. I afegeix que hi ha monuments molt més grans, com el de les víctimes dels atemptats del 2004, que també es van erigir sense els permisos requerits.

L'article continua: 'Malgrat les desenes de carrers i places de Madrid que encara porten els noms dels membres del règim franquista i de monuments com l'Arc de la Victòria que celebren l'aixafament de la meitat de la població, ara sembla que per motius polítics s'eliminarà l'única placa commemorativa de les Brigades Internacionals que hi ha a tota la ciutat.'

I acaba: 'Sovint es diu que la història l'escriuen els guanyadors. Però això que passa a Madrid no és tan solament un exercici asimètric de la memòria històrica. És una manera intolerant, perillosa i disfuncional de tractar el passat, i topa de ple amb la imatge que Madrid vol projectar de si mateixa de ciutat oberta, diversa, transparent i de futur.'

AI denuncia greus abusos dels drets humans a la guerra de Mali

Amnistia Internacional (AI) ha fet públic un nou informe en què revela l'existència de desenes de persones torturades, desaparegudes, algunes d'elles sota custòdia, i assassinades, des que l'exèrcit francès desplegués a les seves tropes per intervenir en la guerra de Mali al mes de gener. "L'historial de drets humans de les forces de seguretat de Mali des de gener és senzillament atroç. Segueixen violant els drets humans sense, aparentment, cap temor a haver de retre comptes dels seus actes", ha manifestat Gaëtan Mootoo, un dels investigadors que ha acudit al país en l'expedició d'AI.

L'organització sent així mateix preocupació perquè l'exèrcit francès, igual que les tropes de suport de l'Àfrica Occidental (AFISMA) -entre les que es troben forces del Txad i Níger- van lliurar a presos a les autoritats del país malgrat que podien saber que els detinguts corrien un perill real.

L'informe arriba setmanes abans del desplegament de una força de manteniment de la pau al país africà. "En el període previ al desplegament de la Missió d'Estabilització de l'ONU, és fonamental garantir que l'exèrcit malià i altres forces armades respecten i protegeixen els drets humans, perquè els habitants del nord del país sàpiguen que poden viure tranquils", ha advertit Mootoo.

Detinguts i executats

Durant la seva visita al país, els representants de l'ONG han pogut documentar desenes de casos de tortures i maltractaments a detinguts per presumpta vinculació amb grups armats. L'organització va documentar també més de 20 casos d'execució extrajudicial o desaparició forçada.

És el cas de Mohammad Lemine i Mohamed Tidjani van ser detinguts per les forces de seguretat malianes el 28 de gener d'aquest any, el mateix dia que els exèrcits francès i malià van entrar a la ciutat de Tombouctou. Els seus cadàvers es van trobar uns dies després.

La delegació d'Amnistia Internacional va poder parlar també amb més de 80 dels 200 detinguts reclosos a la capital, Bamako, la majoria d'ells acusats d'actes de terrorisme i altres delictes.

Molts d'ells van afirmar haver estat sotmesos a tortura o maltractaments, ia alguns, segons els informes, se'ls va negar el tractament mèdic. Diversos tenien marques i cicatrius de cremades i talls en llocs com l'esquena, el pit i les orelles. Almenys cinc detinguts van morir al centre de detenció a l'abril de 2013.

Quan Amnistia Internacional va visitar el centre de detenció, diversos nens soldat, alguns d'ells de tan sols 13 anys, estaven reclosos juntament amb adults.

Les autoritats de Mali han reconegut reconeixen algunes violacions i asseguren estar investigant diversos casos, però fins al moment ningú ha comparegut davant la justícia.

AI acusa així mateix de segrestos i homicidis al grup armat d'oposició Moviment per la Unitat i la Jihad a l'Àfrica Occidental (Mujao) contra civils. L'ONG culpa al Mujao i al grup armat tuareg Moviment Nacional per a l'Alliberament d'Azawad (MNLA) d'agredir sexualment a dones i nenes i utilitzar a nens i nenes per implicar armes.

L'Exèrcit malià reforça les seves posicions després ofensiva contra rebels


L'informe arriba quan la guerra de Mali encara no ha acabat. L'Exèrcit va llançar una ofensiva contra llocs rebels al nord i segueix reforçant les seves posicions a l'Azawad.

Dijous, forces de l'Exèrcit van expulsar als rebels del MNLA de la ciutat de Anefis, situada a 150 quilòmetres de Kidal, una de les tres ciutats més importants del Mali septentrional.

Per la seva banda, Suleyman Maiga, també portaveu de les Forces Armades, ha indicat a Efe que en els enfrontaments han mort una desena de milicians tuareg i que dos soldats malians van resultar ferits.

A més, ha precisat que havien estat capturats 28 combatents del MNLA. Aquest grup ha insistit en la seva decisió de no deposar les armes fins arribar a un acord polític amb Bamako.

Aquest divendres continuen les negociacions entre representants governamentals i rebels a la capital de Burkina Faso, amb la mediació del president burkinès Blaise Compaoré.

Interior expedienta un mosso sindicalista de la USPAC

El vicepresident i portaveu del sindicat Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC), Josep Ramon Sanahuja (foto), ha estat expedientat pel Departament d’Interior de la Generalitat amb una sanció que comporta la suspensió de feina i un mes de sou. Segons Sanahuja, en la notificació que ha rebut consta textualment que la causa de l’expedient és per ‘dubtar i qüestionar’ al Departament d’Interior.

També, segons el vicepresident de la USPAC altres de les causes serien un article d’opinió que va publicar al diari Segre, on responia a una carta prèvia al director Manel Prat, i, per altra banda, perquè segons el departament el seu bloc personal incitaria als Mossos a no treballar. A més, afegeix que una altra de les causes seria un article publicat a l’esmentat bloc on denunciaven “pressions per identificar la gent al carrer per falsificar així estadístiques”.

El vicepresident d’aquest sindicat de Mossos creu que aquesta mesura del Departament “vulnera flagrantment l’article 20 de la Constitució, en quant a la llibertat d’expressió i d’opinió”. A més, subratlla que aquests escrits no els ha fet a títol individual, “sinó com a portaveu d’un sindicat i emparat amb la Llei Orgànica de Llibertat Sindical”.

Per últim, ha destacat que en el tràmit del expedient administratiu se’ls ha denegat practicar les proves que sol·licitaven “per demostrar que no s’ha vulnerat res, com testimonis que aportàvem amb la seva declaració”. Sanahuja ha avançat també que a partir d’ara iniciarà la via judicial per denunciar al director Manel Prat pel que consideren una “persecució sindical flagrant i descarada”.