Advocats, jutges i fiscals s'uneixen contra el 'copagament judicial' de Gallardón

Advocats, jutges i fiscals van acordar en una reunió mantinguda aquest dimecres "unir esforços perquè es declari la inconstitucionalitat" de la Llei de Taxes del ministre de l'Opus Dei Gallardón, que entra en vigor aquest dijous, i que suposa el cobrament d'entre 100 i 1.200 euros, més una altra quantitat variable depenent del plet, als ciutadans que presentin demandes per les vies civil, contenciosa administrativa i laboral.

El president del Consell General de l'Advocacia Espanyola, Carlos Carnicer, s'ha reunit amb representants de la Comissió interassociativa de jutges i fiscals, entitat integrada per les principals associacions de magistrats i fiscals.

Segons informa el Consell en un comunicat, durant la reunió, els representants de tots els col·lectius jurídics han compartit més la seva preocupació per la situació actual de la Justícia i han manifestat la seva voluntat de treballar, sota el concepte d'unitat d'acció, amb el ferm compromís de col·laborar per millorar la situació i aportar els seus esforços en benefici dels ciutadans.

Per tal d'aconseguir aquests objectius -encara que no existeix una única identitat de criteri entre tots els col·lectius- s'han establert canals de comunicació i col·laboració per assolir els fins proposats mitjançant accions unitàries.

Altres dels acords en què els representants judicials i de l'Advocacia han manifestat la seva coincidència és en la recerca de fórmules conjuntes per aconseguir un Pacte d'Estat per la Justícia i unir esforços perquè es declari la inconstitucionalitat de la Llei de Taxes Judicials -publicada avui al BOE i en vigor des de demà- i la modificació del projecte de reforma de la Llei orgànica del poder judicial.

Per això, els assistents a la reunió van acordar determinar en breu accions concretes per impulsar aquestes mesures.

La Comissió interassociativa de jutges i fiscals ha mostrat el seu suport al Manifest aprovat per Comissió Permanent del Consell General de l'Advocacia, en la sessió extraordinària celebrada el 8 de novembre en el qual s'exigia la retirada immediata del projecte de Llei de Taxes Judicials. En el Manifest de l'Advocacia es requereix al "Ministeri de Justícia que aglutini a tots per superar el lamentable estat de l'Administració de Justícia", de manera que defensa un Ministeri de Justícia que "uneixi voluntats i no les separi, que escolti i que escolti "a tots els operadors jurídics.

D'altra banda, l'Advocacia agraeix al PSOE, atenent les peticions del Consell General de l'Advocacia, l'anunci de recórrer davant el Tribunal Constitucional la Llei de taxes judicials impulsada pel Ministeri de Justícia, ja que vulnera la igualtat de tots els espanyols i l'accés a la tutela judicial efectiva.

Els Col·legis d'Advocats mostren el seu suport "a les justes reivindicacions dels magistrats", els representants han anunciat la celebració de concentracions de jutges per al proper divendres 23 de novembre davant el Ministeri de Justícia i totes les seus judicials.

Concentració contra la violència dels Mossos de Puig

Unes 500 persones s'han concentrat aquest dimecres davant la Conselleria d'Interior a Barcelona per mostrar el seu suport a la dona que va perdre la visió d'un ull durant una càrrega policial a la jornada de vaga general del passat 14 de novembre, i per demanar la dimissió del conseller, Felip Puig. En aquests moments la víctima ja no es troba ingressada a l'Hospital de Sant Pau i, tot i que també té la mandíbula i el pòmul trencat, ha pogut tornar a casa, segons ha explicat una amiga.

El portaveu de la plataforma 'Ull per ull', creada pels amics de la víctima per reivindicar l'eliminació dels projectils que, segons la seva versió, van utilitzar els agents antiavalots durant la vaga, Jesús Sahún, assegura que el que va patir aquesta dona, les inicials EQ, va ser "una agressió en majúscules, ja que li van apuntar directament al cap".

Sahún ha explicat que cada vegada estan rebent més proves per demostrar que es van utilitzar projectils com el que va impactar contra EQ, i que quan siguin suficients, interposar una demanda per demanar responsabilitats.

Per l'associació, "la realitat comença a ser bastant evident", han declarat, i han demanat la col·laboració de la ciutadania per acabar amb unes armes que, segons ells, són perilloses.

El representant de Stop Bales de Goma, Enrico Banzola, ha donat el suport de la plataforma a la família de EQ i ha reconegut que "no s'havia arribat mai a aquest nivell" de suport popular, per la qual cosa espera que es mantingui i puguin aconseguir els seus objectius.

Militars iranians van passar la tecnologia de míssils Fajr-5 a Hamàs

Iran va passar a Hamàs a Gaza la tecnologia per produir ràpidament míssils de llarg abast a l'enclavament palestí, sense necessitat de subministraments directes, ha reconegut el cap del Cos iranià de Guardians de la Revolució Islàmica, general Mohammad Ali Jafari: "Gaza està bloquejada, no podem ajudar-la. No hi va haver enviaments de míssils Fajr-5 des de l'Iran. Es va traspassar la tecnologia corresponent i (els míssils) es produeixen ràpidament", va declarar Jafari.

No va especificar el nivell d'aquesta tecnologia ni els canals usats per al traspàs.

Funcionaris iranians havien negat en diverses ocasions anteriors el subministrament directe de míssils Fajr-5 al moviment Hamàs.

Israel acusa l'Iran d'enviar míssils i altre armament a Gaza a través d'una xarxa de canals subterranis de contraban a la frontera de 15 quilòmetres entre l'enclavament palestí i Egipte.

El foc contra Gaza cessarà aquesta nit

El ministre d'Afers Estrangers d'Egipte, Mohammad Kamel Amr, ha anunciat que el foc a la franja de Gaza cessarà aquesta nit, a les 19.00 GMT, Israel ja va confirmar la notícia de l'armistici: "Els nostres esforços han derivat en un acord d'alto el foc, per aturar el vessament de sang d'aquests últims dies. El foc cessarà a les 21.00 hora del Caire (19.00 GMT)", ha declarat el canceller egipci en una roda de premsa conjunta amb Hillary Clinton al Caire.

"Els EUA celebren l'acord aconseguit avui per al cessament del foc a Gaza", ha assenyalat per la seva part Clinton, després d'afirmar que els EUA "recolzaran en tot el que calgui Israel".

L'oficina del primer ministre israelià va comunicar que Benjamin Netanyahu va parlar per telèfon amb el president dels EUA, Barack Obama, i va acceptar la seva recomanació de donar un chance a la iniciativa egípcia d'alto el foc a Gaza.

El cessament del foc ja va ser anunciat ahir a la nit pel moviment palestí Hamas però no s'ha consumat fins ara.

D'entrar en vigor, l'armistici posarà fi a vuit dies d'hostilitats que han causat més de 140 morts i un miler de ferits en l'enclavament palestí, més altres cinc víctimes mortals a Israel, una d'elles a un atemptat avui.

Arnaldo Otegi expressa el seu suport a la CUP

Arnaldo Otegi ha expressat aquest dimecres a la tarda, a través d'una piulada des de la presó de Logronyo, el seu suport a la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) amb vista a les eleccions de diumenge que ve: "Només vull dir-vos que desitjo que irrompeu amb tota la força! Somrieu! Guanyarem!", ha escrit el líder de l'esquerra abertzale empresonat pel franquisme.

Diumenge passat, un dels portaveus dels independentistes bascos, Txelui Moreno, va participar en l'acte central de campanya de la CUP a Barcelona, mentre que Pernando Barrena va firmar el manifest de suport a la Candidatura d'Unitat Popular.

Camps i Matas van prendre "decisions arbitràries" per afavorir Urdangarin

Informe del fiscal sobre Nóos: "Els convenis de col·laboració són fruit d'una activitat delictiva premeditada de manera que el rescabalament dels perjudicis ocasionats a les arques públiques ha d'assolir la totalitat dels fons públics percebuts per l'Institut Nóos" i Francisco Camps i Jaume Matas van prendre "decisions administratives arbitràries i injustes" que van afavorir els negocis de l'entramat empresarial.

El fiscal de Balears Pedro Horrach assenyala en un informe lliurat avui al Jutjat d'Instrucció número 3 de Balears -en què demana una fiança de gairebé 8,2 milions d'euros per Iñaki Urdangarin i Diego Torres- que els governs de Francisco Camps, a la Comunitat Valenciana, i de Jaume Matas, a les Balears, van prendre "decisions administratives arbitràries i injustes" que van afavorir els negocis de l'entramat empresarial.

"Per part dels responsables de les administracions públiques [governs del PP a Comunitat Valenciana i Balears] es van prendre decisions administratives arbitràries i injustes, com a adoptades al marge de qualsevol expedient administratiu, ja que l'obertura del preceptiu expedient i administratiu hagués impedit i obstaculitzat la consecució de la il·lícita finalitat de beneficiar persones concretes", afirma el fiscal en el seu informe.

En aparença, una organització benèfica

L'escrit sosté que Urdangarin i Torres van crear l'Institut Nóos amb l'aparent reclam d'una "entitat sense ànim de lucre" per aconseguir contractes amb les administracions públiques com si es tractés d'una organització benèfica, i que el seu objectiu era desviar els diners a empreses privades propietat del gendre del Rei.

Una activitat delictiva premeditada

Segons explica el fiscal, "els convenis de col · laboració són fruit d'una activitat delictiva premeditada de manera que el rescabalament dels perjudicis ocasionats a les arques públiques ha d'assolir la totalitat dels fons públics percebuts per l'Institut Nóos [que amb sis milions d'euros als quals cal sumar un terç d'aquesta quantitat, segons fixa la Llei, de manera que s'aconsegueixen els 8 milions que sol·licita l'escrit]".

Contractes verbals

Horrach assenyala que els responsables polítics de la Comunitat Valenciana i Balears de les dates pactar de forma verbal amb els representants de l'Institut Nóos la celebració dels congressos denominats València Summit i Illes Balears Fòrum, "al marge de qualsevol expedient administratiu i, de fet, l'Institut Nóos va començar a organitzar i desenvolupar aquests projectes amb anterioritat a la formalització dels respectius convenis de col·laboració".

El fiscal inclou Aizoon en la fiança

La Fiscalia estén la fiança a la societat patrimonial Aizoon, propietat d'Urdangarin i de la infanta Cristina. Una empresa que van emprar per desviar fons públics de l'Institut 'sense ànim de lucre' Nóos amb factures falses. Al costat de Aizoon queden afectades per la fiança la resta d'empreses utilziadas pel duc de Palma i Torres per apropiar dels diners aconseguit a través de les administracions públiques.

Holanda: Demanen investigar Jorge Zorreguieta, pare de la princesa Màxima

Aquestes persones poden encara parlar, doncs van sobreviure la dictadura de Videla. Però els seus marits, les seves germanes, fills o nebots no. Per això demanen ara ajuda a la Justícia holandesa. Tots els testimonis tenen alguna cosa en comú: els seus familiars treballaven per al Ministeri d'Agricultura, llavors sota la direcció de Jorge Zorreguieta. El cas Zorreguieta va tornar a l'actualitat holandesa quan, el 1999, es va fer pública la relació entre la seva filla Màxima i el príncep d'Holanda Guillem.

Carmen Ricciardi, dona del sindicalista Roberto Ash i cunyada del desaparegut Hernando Ash ens explica que, durant la dictadura, els dos treballaven per a l'institut de recerca del Ministeri d'Agricultura, també sota el comandament de Zorreguieta".

Els argentins diuen al període entre 1976 i 1983 "els anys de plom", com a referència al terrorisme d'Estat del règim militar del general Jorge Rafael Videla. Videla va sembrar el terror entre els qui sospitava de simpatitzar amb l'esquerra. Deu mil persones van ser torturades, assassinades i desaparegudes. Jorge Zorreguieta va ser, com viceministre, primer, i ministre d'agricultura després, una peça important en el atroç règim.

Abans del compromís entre Màxima i Guillem, les autoritats holandeses investiguen el paper de Zorreguieta a la dictadura. El professor Bout, expert en Amèrica Llatina, conclou: "Fins avui, Zorreguieta nega tenir coneixement de les desaparicions i assassinats".

Però Holanda ha trobat nous fonaments jurídics per processar Zorreguieta. Una altra cosa és que el protegit de la monarquia dels Orange ho permeti.

Condicions insalubres a la granja de foie gras que ven a Mercadona, Eroski i Alcampo

Ànecs morts en unes instal·lacions sense filtrat d'aire ni finestres, caps d'aus dins dels abeuradors, ànecs amb el bec trencat obligats a seguir alimentant-se, animals amb infeccions oculars tancats en gàbies i sense poder-se moure... Aquestes són les condicions en què treballa la granja Caracierzos SL, la segona més gran de producció de foie gras a Espanya, segons ha pogut documentar l'organització Igualtat Animal, que avui ha presentat una denúncia contra les seves pràctiques a través del registre general del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient per "incomplir la normativa europea". Foto: Un ànec mort dins de la gàbia a la granja de Caracierzos.

El cas no és nou. L'organització pels drets dels animals ha denunciat en total 17 granges similars a tot Espanya, però en aquesta ocasió es tracta d'una de les de major repercussió. Caracierzos, situada a Santa Eulàlia del Camp, (Terol), engreixa a una mitjana de 100.000 ànecs cada any i proveeix a dues de les empreses líders en el sector: Martiko i Collverd.

La primera, segons dades facilitades per la pròpia empresa als investigadors d'Igualtat Animal, acapara més del 70% de la couta de mercat espanyol i comercialitza els seus productes en grans superfícies com Eroski, Alcampo, Mercadona, Carrefour i El Corte Inglés. Els productes de Collverd, per la seva banda, arriben a botigues especialitzades i restaurants a França, Holanda Luxemburg, Bèlgica, Mèxic, Perú, Colòmbia i Xina. El seu director, Jordi Terol, és el president de la Interpalm (Associació Interprofessional Agroalimentària de palmípedes Greixos) i vicepresident de EuroFoieGras (Associació Europea de Productors de Foie Gras).

"Estem davant d'un escàndol de la indústria del foie gras europeu. Els productes d'aquesta granja tenen una relació directa amb molts consumidors i creiem que la gent ha de poder triar lliurement i tenir accés a la informació relativa al que està consumint", assenyala Sharon Maria Núñez, una de les portaveus de l'organització.

Escàndols semblants a França van fer que algunes grans superfícies d'aquest país deixessin de comercialitzar productes de foie gras. Consultada per aquest diari, Mercadona ha comunicat que es posarà en contacte amb l'empresa Martiko per "conèixer la veracitat de les informacions i prendre una decisió".

Durant diversos mesos entre 2011 i 2012 un equip d'investigadors d'Igualtat Animal va aconseguir infiltrar a la granja de Caracierzos i captar imatges de les condicions en les que es mantenen i alimenten les aus. En el seu informe, el quart sobre la indústria del foie gras des de començament d'any, l'organització denuncia, entre altres casos "un ànec cobert de sang i el pic trencat sense cap tipus de tractament veterinari", ànecs amb "infeccions" i "comportaments repetitius com senyal d'estrès", aus amb "dificultats per respirar" o "morts dins i fora de les gàbies".

A més, les instal · lacions presentaven manca "d'un sistema de filtrat d'aire i/o finestres" o de "equips i controls adequats per a la neteja", cita el document. En el vídeo elaborat per l'organització s'observa amb total claredat com els ànecs romanen tancats en gàbies individuals molt estretes, una pràctica prohibida per la normativa europea.

Públic s'ha posat en contacte amb responsables de la granja Caracierzos, que s'han negat a donar explicacions sobre les condicions de la seva activitat i s'han remès a Interpalm com l'apropiada per respondre sobre el cas. Encara que s'ha intentat contactar amb aquesta associació agroalimentària, ha estat impossible.

Des Igualtat Animal afirmen que l'empresa va assegurar, durant la investigació, tenir tota la documentació en regla i haver passat les corresponents inspeccions de Sanitat, encara que en cap moment van tenir accés a ells.

En qualsevol cas, subratllen, l'organització pels drets dels animals no persegueix una adequació a les normatives vigents d'aquestes granges sinó la prohibició total de la producció de foie gras, perquè considera que la seva fabricació comporta sempre el patiment de l'animal.

En efecte, per a l'elaboració d'aquest considerat menjar de la gastronomia cal engreixar les aus a través del mètode de l'alimentació forçada. Un embut d'uns 25 centímetres de diàmetre és introduït a la boca de l'��nec per fer-li empassar entre 400 i 900 grams d'aliment cada 12 hores, el que acaba provocant una malaltia al fetge de la qual s'extreu el foie gras. No hi ha cap tècnica alternativa.

Espanya és un dels pocs països a la UE que permet la seva producció, amb França, Hongria, Bèlgica i Bugaria.

Els iaioflautes convoquen a manifestar-se contra la política de CiU

Els iaioflautes han organitzat una manifestació per al dijous 22-N a les 19h a la Plaça Catalunya de Barcelona. Aprofiten els cinc dies que queden per les eleccions per intentar conscienciar els ciutadans sobre la política neoliberal de privatitzacions de Mas i CiU. Des de diferents lluites sectorials i moviments, porten 18 mesos sortint al carrer contra la gestió de CiU i companyia. No es poden oblidar o camuflar "les reivindicacions o alternatives que estan sent cobertes sota una cortina de fum", denuncien.

Contra una autèntica catàstrofe social -desnonaments i famílies sense llar, suïcidis, retallades en la sanitat i educació, acomiadaments i retallades en drets laborals, repressió- els iaioflautas han decidit "no permetre que CiU surti beneficiat després de les eleccions". És per això que surten al carrer "perquè no poden permetre una majoria absoluta de CiU".

El grup social recalca en la protesta que els divuit dies de vaga de fam de cinc assalariats de Telefónica a causa del acomiadament de Marc, un treballador que després de més de 24 anys a l'empresa ha estat acomiadat per una baixa mèdica. A més, quan encara els mitjans no s'han fet ressò de la notícia.

Situacions intolerables

Els 'iaios' recalquen en la protesta els divuit dies de vaga de fam de cinc assalariats de Telefónica a causa del acomiadament de Marcos, un treballador que després de 24 anys a l'empresa ha estat acomiadat per una baixa mèdica. Tot això quan encara els mitjans no s'han fet ressò de la notícia. Paco González, responsable del Gabinet de Comunicació de Iaioflautes, confessa que l'organització demana el "reingrés de Marc a plantilla per ser un acomiadament injustificat". Continua explicant Paco González que "no té repercussió en els mitjans a causa de la publicitat de Telefónica, i pretenem que l'assumpte surti al carrer".

D'altra banda, fan èmfasi que els editors de la revista 'Cafè amb llet' fossin condemnats fa menys d'un mes per denunciar un cas de corrupció a la Sanitat catalana a través d'un vídeo titulat 'El major robatori de la història de Catalunya'. Paco González manifesta que protesten també perquè "no es pot tolerar una multa de 10.000 € en casos com aquest".

I és que per aquest motiu el president del Parc de Salut de Barcelona i assessor de Presidència, Josep Maria Via Redons van ser indemnitzats per danys al seu honor.

La Catalunya de Mas i Puig: multen amb 330 euros pels coberts del dinar: 'tinença d'armes', diu CiU

Consideren, els Mossos, que dur a la motxilla els ganivets pel el ‘tupper’ amb menjar és ‘tenència d’armes’, tot i que les forquilles van ser identificades com a ‘útils per menjar’. Els fets es remunten a la vaga general del 29-M. Un participant a una manifestació a la Universitat de Barcelona durant la vaga del 29 de març ha estat multat amb 330 euros per portar a la motxilla coberts, juntament amb tuppers plens de menjar.

El manifestant va ser identificat i registrat pels membres de sis furgonetes dels antiavalots dels Mossos d’Esquadra a l’avinguda Diagonal, una estona després que s’hagués acabat la manifestació. Durant el registre de la seva motxilla, durant el qual el noi no es va lliurar d’algun cop de porra, els agents van trobar diversos tuppers plens de menjar i dos forquilles i dos ganivets per consumir-lo.

Els agents van deixar anar el manifestant tres hores després però li van confiscar els coberts. Quan fa pocs dies li va arribar l’expedient sancionador la sorpresa va ser majúscula en veure que la Direcció General de Policia li havia imposat una multa de 330 euros per “tinença d’armes”, en al·lusió als dos ganivets, un de més d’onze centímetres de fulla, l’altre de menys. En canvi, les dues forquilles van ser identificades com a “útils per menjar”.

El manifestant ha declarat a eldiario.es, que publica una còpia de l’expedient, que “no té cap sentit que em multin per dur ganivets d’Ikea a la motxilla per menjar del tupper. És tot ridícul. Tan sols busquen recaptar”.

Iran demana als països àrabs ajuda militar per Palestina

El president del Parlament iranià, Ali Larijani, ha cridat avui al món àrab a prestar ajuda militar als palestins. Larijani afirma que el seu país se sent orgullós de proporcionar assistència econòmica i militar als palestins: "El nostre missatge és que els països àrabs, si volen ajudar a la nació palestina, haurien d'oferir assistència militar".

També el portaveu del Ministeri d'Exteriors iranià, Ramin Mehmanparast, citat per l'agència de notícies Mehr, va assenyalar el dia abans que "el deure de tots els països, en particular, els musulmans, és ajudar a la població de Gaza". "Donar suport als palestins és una de les principals prioritats de la política exterior iraniana", ha subratllat.

Alhora, va refusar comentar els rumors que l'Iran subministra a les milícies palestines de Hamàs míssils Fajr-5, capaços d'assolir zones remotes a Israel: "Pregunteu als militars quin país va fer aquests míssils", va dir.

El cap del grup Jihad Islàmica Palestina, Ramadan Shallah, va reconèixer anteriorment que les milícies de Gaza compren armes de fabricació iraniana i les paguen amb diners iranià.

L'operació militar Pilar de Defensa que Israel desenvolupa per vuitè dia consecutiu a la Franja de Gaza ha causat més de 140 morts i un miler de ferits, ha informat ahir a la nit l'ambaixador de Palestina davant les Nacions Unides, Riad Mansour.

El franquisme i l'Opus Dei aproven la "Justícia" per als rics i l'indefensió jurídica per als altres

El BOE publica avui un augment de les taxes judicials, d'entre 50 euros i 750, per poder recórrer una resolució als tribunals. La llei entrarà en vigor demà i ja ha rebut crítiques de la majoria de professionals del sector, com el Col·lectiu Ronda, Jutges per la Democràcia, Unió Progressista de Fiscals i el Sindicat de Secretaris Judicials -que ja van fer un comunicat quan es va saber el projecte de llei- i l'Associació de Consumidors Facua, a més de tota l'oposició al Congrés.

Amb l'augment de taxes, aquestes aniran dels 100 euros fins als 1.200, depenent del recurs en qüestió. Així, els més cars seran els de cassació i apel·lació. El ministre de Justícia de l'Opus Dei, Alberto Ruiz-Gallardón, deia fa dos dies que trobava 'plenament justificades' les noves taxes i argumentava que el 10% del cost per a l'estat que pretenen cobrir les taxes és 20 punts inferior a la mitjana europea. 'No crec que ningú pugui dir que els ciutadans de la UE no tenen accés a la tutela judicial efectiva', afegia.

El Col·lectiu Ronda es manifesta contrari de manera 'frontal i bel·ligerant' a les noves taxes establertes. En un article de fa uns dies, diu que aquestes taxes 'estableixen una barrera intolerable entre la ciutadania i el seu dret inalienable a la tutela de l'administració de Justícia'. Alerta que es tracta d'una de les retallades dels drets dels ciutadans més grans de la democràcia' i del perill de deixar els ciutadans sense la garantia de defensar els seus drets.

Per això, no accepta una ordre que legitima la desigualtat i nega el fet que tots tinguem idèntics drets i obligacions davant la llei'. Aquest mateix matí, en un text al Facebook, el col·lectiu recordava que finalment s'havia publicat al BOE la nova llei de taxes i lamentava que la justícia 's'hagi transformat en mercaderia a disposició exclusiva de qui tingui diners per poder pagar-la'.

Per la seva banda, l'Associació de Consumidors Facua ha denunciat que la nova llei estableix 'una justícia per a rics i una altra per a pobres', i insisteix, contra les declaracions de Gallardón, que el text vulnera el dret a la tutela judicial efectiva. Amb la nova llei, diu, pot donar-se el cas que algú hagi de pagar 200 euros per recórrer una multa de 150 euros; abonar 312,50 euros per reclamar danys i prejudicis per la cancel·lació d'un vol per valor de 2.500 euros; o fins i tot no poder pagar la taxa de 311,50 euros per dur als tribunals una asseguradora que es nega a cobrir un sinistre de 2.300 euros.

Per Facua, el govern espanyol vol excloure de la competència dels jutjats reclamacions per un valor menor a 50 euros, i diu que això substituirà els laudes per resolucions administratives en base a la figura de l'àrbitre únic.

Les protestes també s'han fet sentir a la xarxa, on han començat a aparèixer llaços negres en els perfils d'usuaris i l'etiqueta #stoptasasjudiciales.

El PP puja les taxes judicials amb el boicot de tota l'oposició

La Comissió de Justícia del PP al Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei que preveu una pujada generalitzada de les taxes judicials, d'entre 50 i 750 euros, per poder recórrer una resolució en els tribunals, en una votació boicotejada per tots els grups d'oposició que han abandonat la sessió en bloc.

Nit de barricades cremant a Jerez per la vaga d'escombraries

Després de 20 dies sense recollir els residus urbans per l'atur dels treballadors d'Urbaser, concessionària del servei municipal, els veïns han tornat a protestar escampant residus i cremant contenidors. Un menor, de 17 anys, ha estat detingut per aquests fets i ha passat a disposició judicial. L'Ajuntament del PP calcula en 150.000 € el cost dels danys. Durant la nit s'han registrat fins a 35 focs simultanis en diferents punts de la ciutat.

El delegat de Seguretat de l'Ajuntament de Jerez de la Frontera, Javier Durá (PP), ha condemnat aquest matí els actes vandàlics i ha tornat a insistir en la necessitat de diàleg com solució a la vaga dels treballadors de Urbaser. Els empleats es neguen a treballar fins que l'empresa retiri una proposta d'acomiadament de 125 treballadors (30% de la plantilla) i reduccions salarials.

El delegat de Seguretat també ha informat que, des de les cinc del matí, camions de l'empresa pública externa, Tragsa, han tornat, com ja van fer diumenge passat, a recollir escombraries.

L'Ajuntament ha justificat l'actuació d'una empresa externa perquè afirma que no s'estan complint els servei mínims. Aquests camions, han recollit unes trenta tones d'escombraries de les més de 3.000 acumulades als carrers.

La Delegació de Salut de Cadis espera a l'evolució del conflicte per decidir si declara l'alerta sanitària. Ahir considerava que la situació no suposava risc.

Segons han informat fonts dels bombers, des del migdia han realitzat una mica més de 120 sortides relacionats amb la crema de contenidors, el que fa en l'última setmana hagin estat requerits en més de 300 ocasions per crema de contenidors.

Els bombers han hagut de treballar escortats per la policia, ja que alguns veïns els llancen tot tipus d'objectes, el que també ha ocasionat danys en els vehicles, fonamentalment amb vidres trencats.

Israel destrueix el gasoducte d'Egipte a Gaza

El gasoducte d'Egipte a la franja de Gaza va ser bombardejat ahir dimarts per l'aviació israeliana dins de la nova onada d'ofensives israelians contra l'enclavament costaner. El diari qatarià Al Sharq citant la ràdio israeliana ha indicat aquest dimecres que els gasoductes que es troben al pas fronterer Rafah amb Gaza han estat blanc dels atacs aeris israelians que ha ocasionat el tall del subministrament de gas a els palestins en aquesta zona.

En el marc del vuitè dia consecutiu de les noves agressions del règim israelià contra els palestins indefensos a Gaza, aquest règim segueix tancant l'únic pas comercial fronterer amb la zona, "Kerem Shalom" des d'on els palestins reben mercaderies.

Un oficial palestí a Gaza, Raed Fattouh, que supervisa l'entrada de productes a l'enclavament costaner, ha declarat que les autoritats israelianes eviten l'entrada de les ajudes humanitàries a l'enclavament, a més que impedeixen als equips de rescat traslladar els palestins ferits a centres metges.

El règim de Tel Aviv fent cas omís a la mediació internacional per la pau, va negar ahir l'establiment d'una treva a la franja costanera i va començar a atacar diversos punts de la zona, una sèrie d'atacs que fins ara han acabat amb la vida d'uns 141 palestins i més de 1100 ferits.

Fill de Sharon: "Israel ha d'aixafar tota Gaza com EUA va destruir Hiroshima"

El fill de l'exprimer ministre israelià i criminal genocida, Ariel Sharon, ha afirmat que el règim de Tel Aviv "ha d'aixafar tota Gaza de la mateixa manera que els Estats Units van destruir la ciutat japonesa d'Hiroshima", amb el bombardeig nuclear el 1945.

A través d'un article al diari israelià 'The Jerusalem Post', Gilad Sharon, demana al règim criminal sionista intensificar els seus brutals agressions contra els palestins a Gaza, afirmant que "en cas contrari, no hi haurà victòria decisiva. I ens estem quedant sense temps".

"No ha d'haver electricitat a Gaza, gasolina o vehicles en moviment, res. Llavors realment cridin per a un alto el foc", va escriure Sharon.

"Hem d'aixafar barris sencers de Gaza. Aixafar tota Gaza. Els nord-americans no es van aturar a Hiroshima. Els japonesos no es rendiren prou ràpid, per això Nagasaki va ser arrasada també", ha afegit el feixista criminal.

Els negocis bruts d'Artur Mas i CiU que tothom calla

Deloitte s’emportarà un nou contracte de 55’5 milions de la Generalitat. Aquest 11 de desembre s’obriran les pliques, però en el sector de les telecomunicacions es dóna per fet qui en resultarà guanyador. Abans d’aquest concurs, el CTTI ha adjudicat, en els últims mesos, un grapat de contractes a diverses empreses tecnològiques per un import global de 2.022’9 milions d’euros, amb una durada mitjana de deu anys. Per una administració com la Generalitat, ofegada pels deutes, es tracta d’una inversió brutal, que ha estat batejada pels entesos com el "contracte del segle", i feta a dit entre corruptes. Foto: Mas i Madí, una conxorxa indecent.

La multinacional Deloitte Touche Tohmatsu Ltd (Deloitte) està especialitzada, segons la seva pàgina web, en el sector de l’auditoria, la consultoria, l’assessoria financera i la fiscalitat. És present en 150 països i l’any passat va facturar 28.800 milions de dòlars. Al quarter general de Deloitte, al Rockefeller Plaza de Nova York, estan especialment contents amb la seva delegació de Barcelona. I és que, des que van fitxar un tal David Madí com a director –a temps parcial– de l’àrea de consultoria estratègica, la facturació d’aquesta sucursal ha crescut de manera exponencial.

És casualitat, és clar. Però amb l’arribada d’Artur Mas a la presidència de la Generalitat, Deloitte no ha parat de rebre contractes de diversos departaments de l’administració catalana: el procés de transició del nou sistema informàtic de la Generalitat (2 milions d’euros), l’auditoria dels comptes de la Generalitat (885.000 euros), l’auditoria de l’Hospital Clínic (70.800 euros), la viabilitat fiscal de TV3 (64.000 euros), la reducció de personal de l’ACA (42.000 euros), etc., etc.

Però ara arriba la cirereta del pastís. El pròxim dia 11 de desembre –és a dir, quan Catalunya tindrà un govern en funcions– s’obriran les pliques del concurs convocat pel Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat per a la "governança del nou model TIC" (tecnologies de la informació i la comunicació). Segons la convocatòria del concurs, "l’objectiu de dissenyar i implantar un nou model de governança de les TIC de la Generalitat de Catalunya és aconseguir una gestió més eficient i de major qualitat, amb una visió global, transversal i coherent".

I quant costa tot aquest bla, bla, bla? Doncs 55’5 milions d’euros, dividits en dos lots, amb una durada de quatre anys, més dos d’opcionals. No està gens malament, en un país que pateix, com cap altre, les salvatges retallades del Govern.

Abans que es procedeixi a l’obertura de pliques, en el sector ja es dóna per fet que Deloitte se l’emportarà. Segons fonts consultades per EL TRIANGLE DIARI, altres empreses susceptibles de presentar una oferta ja han rebut indicacions que no val la pena que ho facin, perquè tot ja està dat i beneït. Si es confirma aquesta tupinada, de ben segur que a Deloitte ho celebraran. I és que no és normal, ni aquí ni a Nova York, que una empresa que es dedica a l’auditoria, a la consultoria, a l’assessoria financera i a la fiscalitat s’emporti un concurs tecnològic. Però Catalonia is not USA.

El "contracte del segle"

Abans d’aquest concurs, el CTTI ha adjudicat, en els últims mesos, un grapat de contractes a diverses empreses tecnològiques per un import global de 2.022’9 milions d’euros, amb una durada mitjana de deu anys. Per una administració com la Generalitat, ofegada pels deutes, es tracta d’una inversió brutal, que ha estat batejada pels entesos com el "contracte del segle". Malgrat això, el tema ha passat, fins ara, desapercebut tant per l’oposició a CiU com pels mitjans de comunicació.

En el sector de les tecnologies, altament especialitzat i tancat, es comenten amb escàndol, però amb veu baixa, les nombroses anomalies i incongruències que han marcat aquestes adjudicacions. Hi ha por, molta por a parlar. I és que l’administració catalana –gairebé tota controlada per CiU– és el principal client d’aquestes empreses.

Per posar un exemple. Carles Flamarich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació –que va intervenir directament en el procés de selecció de les empreses beneficiades per aquest macrocontracte– va teballar abans com a business developement de la multinacional alemanya T-Systems (ho diu ell mateix a Linkedin). És també casualitat, però T-Systems s’ha emportat la part del lleó dels 2.022’9 milions d’euros que ha repartit la Generalitat: en concret, 420’99 milions. Incompatibilitat? Conflicte d’interessos? Aquí, ningú no piula.

10 anys de presó per l'exprimer ministre croat Ivo Sanader

L'exprimer ministre de Croàcia Ivo Sanader (a la foto amb el capo Bush) ha estat condemnat avui a deu anys de presó per apropiació indeguda de capitals i per rebre suborns, per un valor total de 10,5 milions d'euros. Aquests dos casos són els primers d'un total de cinc causes per corrupció obertes contra Sanader, a qui s'acusa d'haver obtingut a través de pràctiques corruptes desenes de milions d'euros per ell mateix, els seus col·laboradors i el seu partit, la neonazi Unió Democràtica Croata (HDZ) que va iniciar la guerra fratricida amb l'atac i assassinat de centenars de serbis, seguint les ordres de l'OTAN del genocida Solana.

El tribunal de districte de Zagreb ha considerat a Sanader culpable en els casos coneguts com "Hypo Alpe Adria Bank", quan va rebre comissions d'aquest banc és viceministre d'Exteriors el 1994, i "Ina-Mol", pel que va acceptar suborns d'una petroliera el 2008 sent ja primer ministre.

El fiscal havia demanat un total de 15 anys de presó pels dos càrrecs, mentre que Sanader va tornar avui a rebutjar les acusacions.

El primer cas es refereix a l'apropiació il·legal de 480.000 euros en forma de comissions pel crèdit que el Govern croat va obtenir l'Hypo Alpe-Adria-Bank per renovar missions diplomàtiques. La sentència inclou l'exigència a Sanader de tornar aquests diners en el termini de 15 dies.

El jutge encarregat del cas va considerar especialment greu el que Sanader s'apropiés d'aquests fons en una època en què el país necessitava recursos per l'ofensiva criminal bèl·lica dels ultracatòlics croats contra serbis i musulmans.

El segon cas es refereix al cobrament de 10 milions d'euros en suborns per facilitar que la companyia petroliera hongaresa MOL assumís el control de l'empresa croata INA en unes condicions desfavorables per a la signatura local.

Aquests dos casos són els primers d'un total de cinc causes per corrupció obertes contra Sanader, a qui s'acusa d'haver obtingut a través de pràctiques corruptes desenes de milions d'euros per ell mateix, els seus col·laboradors i el seu partit, la neonazi Unió Democràtica Croata (HDZ)

Sanader, de 59 anys, va ser cap de la HDZ i primer ministre croat en dos mandats, de 2003 a 2009

El 2009 va presentar de forma inesperada la seva dimissió a la meitat del seu segon mandat com a primer ministre. Després de la seva retirada, van començar a sortir a la llum una sèrie d'escàndols de corrupció i molts dels seus excol · laboradors i caps d'empreses públiques van ser detinguts.

El desembre del 2009, just abans que se li retirés la seva immunitat com a diputat va fugir de Croàcia, encara que va ser detingut a Àustria i extradit mesos després. Després d'un any a la presó, va ser posat en llibertat sota fiança el desembre de 2011 després de pagar 1,7 milions d'euros.

Carla del Ponte insinua que el "Tribunal" de la Haia s'ha venut

L'ex fiscal del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia (TPII), Carla del Ponte, va expressar la seva sorpresa per l'absolució de dos ex generals croats condemnats a diversos anys de presó el 2011 per crims de guerra i lesa humanitat, i ha considerat que "la política o els diners" van ser decisius perquè es dictés la nova sentència: "Estic realment sorpresa perquè això (l'absolució) no és justícia", va dir del Ponte qui ara es pregunta: qui va cometre els crims contra els serbis?

Els pares que van denunciar abusos al seu fill porten Ensenyament al Síndic

Els pares del nen de quatre anys de Bàscara que van denunciar el passat mes d'abril abusos sexuals al seu fill per part de dues menors a l'escola han decidit dur el cas al Síndic de Greuges de Catalunya. L'objectiu de la queixa és que l'ens "depuri" responsabilitats en la gestió del Departament d'Ensenyament i la direcció del centre del municipi del cas. Els afectats recorden que un informe de la Unitat Funcional d'Abusos Sexuals de l'hospital Sant Joan de Déu va concloure que el menor havia patit abusos i critiquen que des de l'administració "s'hagin volgut minimitzar els fets".

Des del Departament mantenen que les menors a qui s'acusa de l'agressió estaven "vigilades" en el moment en què presumptament s'haurien produït els fets.

"La qüestió dels abusos dels quals va ser objecte el nostre fill no són el motiu de la queixa davant d'aquesta sindicatura, ja que la denúncia que es va presentar davant dels Mossos està ens mans de la Fiscalia de Menors", expressen a la carta que s'ha tramès al defensor del poble. "Ho és la manera en què hem estat tractats i com ha actuat el Departament d'Ensenyament, en la persona de l'inspector i de la directora del CEIP Joan Reglà així com pel mateix director dels Serveis Territorials a Girona del Departament, com a responsable final i per desviar responsabilitats, adreçant-nos a la Fiscalia de Menors", argumenten.

En aquest sentit, insisteixen que malgrat que els informes mèdics van constatar les lesions al penis que va patir el seu fill i "posats en coneixement de la directora del centre, ens vam trobar amb la més forta oposició que es poden imaginar, ja que nega els fets i nega responsabilitats".

"Ningú se'n va adonar?"

En la queixa al Síndic, els pares asseguren que la directora "va oblidar les seves obligacions" i recorden que la situació va tenir lloc durant el temps de menjador, "que va ser quan les nenes es van emportar el nen al bany del centre i quan una d'elles vigilava, l'altra va fer els tocaments que van produir les lesions als genitals acreditades". A més, diuen, "la primera reacció de la directora no va ser altra que donar una plantofada amb la mà oberta al petit afegint l'expressió "calla tonto i vés al pati". "La qual cosa és inacceptable, imperdonable i impròpia d'un docent", afegeixen a aquesta situació que també van denunciar.

Els afectats es pregunten a la carta com és possible que es pugui produir una situació d'aquestes característiques sense que "ningú se n'adonés". Recorden que "informats dels fets, el departament va activar el protocol establert" i va assignar-ho a l'inspector que, al seu entendre, "va actuar de forma similar a la directora". "Va interrogar, com si es tractés d'un delinqüent, un nen de només quatre anys", expliquen. Així, diuen, "les conclusions van ser les de negar els fets i les imputacions fetes per nosaltres, a més d'afegir que el menor estava coaccionat per la seva mare i que les seves explicacions estaven influenciades per ella".

"Han arribat a mentir"

"Que els abusos que va patir van passar de veritat i que els va patir a l'escola queda perfectament demostrat a l'informe de la pediatra coordinadora de la Unitat Funcional d'Abusos a Menors, que s'acompanya i que arriba a la conclusió que el relat del nen sobre el fet que les dues nenes li van fer mal és creïble", afegeixen. Els pares consideren, a més, que el director dels serveis territorials a Girona "es treu l'assumpte del damunt en dirigir la nostra queixa a la Fiscalia, arribant a mentir quan ens diu que la inspecció d'educació ha mantigut diverses converses amb la nostra família, quan en realitat només ha parlat amb el nen".

Amb tot, els pares diuen sentir-se totalment impotents davant de l'administració. "Per això ens adrecem al Síndic amb l'esperança que pugui depurar responsabilitats o com a mínim que els fets que denunciem siguin corroborats pel defensor del poble, aconseguint que la veritat no es continuï amagant pels responsables de la docència".

L'OTAN desplegarà a Turquia sistemes de míssils Patriot

Els països membres de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN) han decidit avui accedir a la petició de Turquia sobre el desplegament a la seva frontera amb Síria de sistemes de míssils Patriot. El secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha informat que els míssils seran utilitzats per defensar el territori turc de projectils que procedeixin des de Síria i que no hi ha plans de crear "una zona d'exclusió aèria" sobre el país àrab.

Hores abans, el canceller turc Ahmet Davutoglu va indicar que Turquia estava a "l'última fase" de discussions abans de transmetre a l'OTAN una comanda formal perquè l'Aliança Atlàntica desplegament a la frontera turca amb Síria els esmentats sistemes de míssils terra-aire.

En l'actualitat només tres països de l'OTAN disposen de sistemes de míssils Patriot: EUA, Alemanya i els Països Baixos. Berlín ha declarat que estudiarà la possibilitat de proporcionar a Turquia seus sistemes en "gest de solidaritat amb Ankara".