dijous, 6 d’octubre de 2011

Vicenç Navarro: El Vaticà, la pobresa i Haití

Vicenç Navarro: Aquest article analitza críticament la política del Vaticà a Haití que ha dificultat les reformes necessàries per resoldre la pobresa en aquell país. Alhora que Benet XVI encoratjava a Madrid als joves a la Jornada Mundial de la Joventut a que es dediquessin a servir els pobres, seguint suposadament els ensenyaments de l'Església catòlica, es va publicar en una revista d'Haití (el país amb un percentatge major de la seva població vivint en situació de pobresa), anomenada Haiti Liberté, unes dades fins llavors confidencials, donades a conèixer per Wikileaks, sobre l'activa intervenció del Vaticà en aquell país per impedir el desenvolupament de polítiques encaminades a eradicar la pobresa, liderades per l'expresident Jean-Bertrand Aristide, que desitjava tornar des del seu exili per continuar desenvolupant-lo.

En realitat, el que ha passat a Haití és molt representatiu del que ha passat en països mal anomenats "pobres". Haití no és un país pobre. En realitat, és ric, sent la seva terra enormement fèrtil. Durant molts anys va ser un dels majors productors del món de cafè i sucre. Malgrat això, la gran majoria de la població és molt pobra.

I la causa d'això és l'enorme concentració de les terres i del crèdit en mans d'una oligarquia que ha regit el país des de fa molts anys.

Conjuntament amb les famílies que constituïen l'oligarquia, ha existit un entramat internacional-dirigit pels EUA, França i també pel Vaticà-que ha mantingut a aquell país en la pobresa. Una d'elles va ser la família Duvalier, a la qual la Mare Teresa-que serà beatificada aviat-va definir, per cert, com "el gran amic dels pobres" (per haver donat diners a un programa caritatiu dirigit per la tal figura catòlica a Haití).

Tal família, enormement corrupta i cruel, va assassinar a més de 60.000 opositors. Una revolta popular va forçar la seva caiguda i fugida del país. Així va ser com va sorgir el Govern Aristide, que va iniciar les úniques reformes progressistes que aquell país ha conegut, que van incloure una reforma agrària, la reforestació de les terres, la sindicalització del sector tèxtil i l'augment dels salaris.

Aquestes reformes van afectar inevitablement els interessos de tal oligarquia (incloent els de l'Església catòlica, que havia estat un dels seus pilars ideològics), la qual cosa va crear grans resistències, que van culminar amb un cop militar, recolzat, de nou, pels EUA i França, i també pel Vaticà. Més de 3.000 persones van morir en aquell cop, molts d'ells militants del partit polític del president Aristide. Es va iniciar també llavors una campanya internacional mediàtica per desprestigiar Aristide, acusant-lo de traficar amb drogues (sense que mai s'aportaran dades que donessin suport aquestes acusacions).

Les forces militars dels EUA van desplaçar físicament al president Aristide a Sud-àfrica, on va romandre exiliat, i des d'on va intentar en múltiples ocasions poder tornar al seu país, cosa que no va ser possible causa de l'oposició activa del Govern nord-americà, del Govern francès i també del Vaticà.

El diari Haiti Liberté ha publicat les comunicacions, fins ara secretes, entre oficials de la diplomàcia nord-americana, francesa i del Vaticà que mostren la campanya internacional orquestrada per aquests estats per tal de desacreditar Aristide i impedir la seva tornada a Haití.

L'intent queda clarament indicat en una escolta secreta a l'ambaixadora dels EUA a Haití, Janet Sanderson, en què explícitament indica que: "És important impedir el ressorgiment populista i antieconomía de mercat que s'originaria amb la tornada d'Aristide".

Desafortunadament, les tropes de Nacions Unides estan contribuint a aquesta tasca. Escoltes fetes públiques ara mostren també com l'oficial guatemalenc, representant de les Nacions Unides a Haití, va treballar estretament amb el Govern dels EUA amb l'objectiu d'evitar la tornada d'Aristide i impossibilitar el ressorgiment del moviment Lavalle pro Aristide, que va continuar prohibit a Haití , no permetent-que participés en les eleccions fraudulentes que s'han estat realitzant en aquell país.

L'anterior secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, va pressionar el Govern de Thabo Mbeki de Sud-àfrica perquè retingués a Aristide i no li permetés tornar a Haití, ja que suposadament originaria el que el Vaticà, en una altra escolta, va definir com una "catàstrofe".

El subsecretari de la diplomàcia vaticana, monsenyor Ettore Balestrero, en una comunicació amb l'arquebisbe d'Haití, Bernardito Auza, ha subratllat el catastròfic que seria per Haití la tornada d'Aristide. Bernardito Auza va insistir en la necessitat que el Vaticà es posés en contacte amb les autoritats eclesiàstiques catòliques a Sud-àfrica perquè pressionessin per tal que Aristide no tornés a Haití.

El Vaticà va actuar amb plena coordinació amb el Departament d'Estat dels EUA.

El problema d'aquesta mobilització internacional és que la població d'Haití té memòria. Segons les dades del propi ambaixador dels EUA, Aristide continuava sent (el 2005) "l'única figura a Haití que tenia un suport favorable per sobre del 50% de la població". D'aquí la constant oposició a què Duvalier tornés a Haití.

Mentre, les mesures a favor d'expandir la "economia de mercat", que aquests autoritats han afavorit per Haití, amb l'eliminació de mesures proteccionistes, han significat la invasió en el mercat de productes alimentaris procedents dels EUA, destruint l'economia nativa d'Haití .

Políticament, les últimes eleccions fraudulentes (en què va participar només el 24% de l'electorat) van mostrar que el sistema polític no tenia legitimitat. El permís del Govern d'Haití el dictador Duvalier de tornar a Haití va crear una mobilització nacional i internacional d'oposició tal que el Govern la va intentar pal.liar permetent la tornada d'Aristide, encara que l'establishment d'Haití (incloent-hi l'Església catòlica) obstaculitza el desenvolupament autènticament democràtic que permetria a Aristide i al seu partit tornar al poder.

També els metges de família avisen de mobilitzacions als CAPS

La Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), que representa els metges de família de l'assistència primària, és a punt d'esclatar per les retallades arbitràries del govern de PP-CiU. El seu vicepresident, Josep M. Sagrera, denuncia que el Govern "ha travessat la línia vermella de possibles reajustaments". La CAMFiC organitza aquesta setmana un congrés mèdic a Mataró i el seu màxim responsable, Joan José Montero, augura un futur "encara més negre".

La situació de tensió que viu el sector podria desencadenar en mobilitzacions. Des de la CAMFiC reclamen als sindicats que també vetllin pels professionals de l'assistència primària i que no se'ls consideri "convidats de pedra" en les manifestacions dels hospitals.

El BCE en mans de Goldman Sachs, principal creador de la crisi del 29 i l'actual

El president del BCE, Jean-Claude Trichet, diu adéu avui al seu mandat al capdavant de la institució financera més important de la Unió Europea. Un francès que passa el relleu a un italià, Mario Draghi, fins ara governador del Banc d'Itàlia, pel que va ser nacionalitzat en un dia de la seva nacionalitat d'EUA a la d'italià, i va passar d'executiu de Goldman Sachs i venedor de bons escombraries a maquillador dels comptes falsejats de Berlusconi que ara s'han destapat, junt amb la carta secreta de Trichet ordenant les mesures neoliberals a prendre a Itàlia, i això enmig de la pitjor crisi de deute de la zona euro.

La gestió de Trichet es resumeix en tres xifres: 78 manteniments dels tipus d'interès, 11 pujades i 7 baixades. Els mercats havien anticipat una baixada però al final li ha passat la patata calenta al seu successor.

Al llarg del seu mandat, Trichet ha estat fidel al compromís fundacional del BCE de mantenir els preus a prop, però per sota del 2%. Sota la seva batuta, la inflació mitjana de l'eurozona s'ha situat precisament en el 2%, encara que al setembre s'ha disparat fins al 3%.

La independència del BCE ha estat un altre dels principis que Trichet ha defensat a capa i espasa, inclús desoint les crides del cap de l'Estat francès, Nicolas Sarkozy, perquè baixés els tipus. La seva recompensa ha estat la consolidació de la credibilitat de l'entitat, una institució que va néixer el 1999 juntament amb la moneda única.

Lent de reflexos

En el deure de l'actual president del BCE cal anotar la seva inèrcia a l'hora de mantenir els tipus o fins i tot pujar-los quan ja havia esclatat la crisi. Així, els va mantenir en el 2% des que va accedir al càrrec fins a desembre de 2005 el que va contribuir a inflar la bombolla financera i immobiliària en països com Espanya i Irlanda. Després, el juliol de 2008, va pujar els interessos del 4 al 4,25%, enmig de la crisi financera i aquest any el BCE ha elevat els tipus de l'1 al 1,5% tot i la crisi de deute sobirà.

La política de compra de bons d'Itàlia i Espanya i dels països rescatats, una desviació per als economistes més ortodoxos del mandat del BCE, va implicar la renúncia del economista en cap i membre del Comitè Executiu de l'entitat, Jürgen Stark, que s'oposava a aquesta actuació. La dimissió va obrir una bretxa en la institució i va suposar un desafiament al lideratge de Trichet, que segueix mantenint les mesures extraordinàries en pro de l'estabilitat de l'euro.

Una altra mostra del seu caràcter va ser la filtració de la carta que el BCE va dirigir al govern italià. En la missiva, Trichet i la resta del consell del BCE dictaven l'Executiu de Berlusconi les mesures d'ajust que tot seguit va prendre Itàlia.

La pilota està ara a la teulada de Mario Draghi que assumeix la presidència del BCE sota sospita. Els alemanys desconfien d'ell per ser italià i els seus compatriotes temen que sigui encara més ortodox que Trichet. Tots dos governadors es van veure esquitxats per un escàndol abans de començar la seva tasca al capdavant del BCE. El 18 de juny de 2003, Trichet va ser absolt del cas Crédit Lyonnais, després d'haver estat acusat de falsificació comptable en el període 1990-1991. Mentre que a Draghi se li qüestiona per haver estat vicepresident per a Europa del banc d'inversions Goldman Sachs de gener de 2002 a gener de 2006.

Missió: salvar l'euro


A part de la decisió immediata sobre els tipus, Draghi hereta una missió molt més complicada: salvar la zona euro dels atacs dels mercats i en el fons de si mateixa. En el seu full de ruta, la consolidació de la governança econòmica europea i en un horitzó potser no gaire llunyà, un Ministeri de Finances europeu, com va proposar el seu antecessor.

La presidència del BCE ha seguit un ordre descendent pel que fa a la grandària de les economies de la zona euro, amb l'excepció de l'holandès, Wim Duisenberg, el seu primer titular. El segon president va ser un francès, Jean-Claude Trichet i el tercer un italià, Mario Draghi. Si segueix aquesta tendència, el proper president podria ser un espanyol, encara que per llavors, el 31 d'octubre de 2019, Espanya hauria de seguir sent la quarta economia de la zona euro i la moneda única haurà d'haver superat una crisi que posa en dubte la seva existència. Tot això, sempre que Alemanya no tingui res a objectar.

El 1929 va llançar la Goldman Sachs Trading Corp, quelcom proper a un fons comú d'inversió! Saben què va passar al poc?


El 1929, el crac financer americà, basat en una llarga especulació i superproducció que es va aturar bruscament en caiguda lliure, va portar a J. K. Galbraith (El Crack del 29, p. 137-138) a reconèixer que "certes persones molt atentes a l'evolució dels índexs haurien considerat convenient vendre, arrossegant a la resta amb la seva acció". I aquestes "certes" persones només podien ser, precisament, les que més capital posseïen, i que van multiplicar la seva expansió mundial després de la crisi, molt més forts i influents encara.

Com es comprabable amb les dades conegudes avui, Goldman Sachs va ser la gran beneficiada, amb els Rockefeller de Chase -ara Morgan Chase- de la fallida provocada al 29 i de la seva conseqüència directa: la Segona Guerra Mundial.

John Rockefeller era una de les grans fortunes mundials abans de la seva mort en Ormond Beach, el 1937, a punt de veure complert el seu somni de finançar la segona gran guerra mundial, que li aportaria al clan encara més beneficis que els aconseguits a la primera quan, amb els també finançadors del sionisme Rothschild, finançaren als dos bandols en conflicte al mateix temps.

Veure també: Goldman Sachs governa el món

http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/02/qui-son-goldman-sachs-i-jp-morgan.html
http://noticies.sirius.cat/2011/09/goldman-sachs-governa-el-mon.html

Les tropes lleials de Líbia destrueixen el major jaciment petrolier de la italiana Eni

La petroliera italiana Eni va declarar que el seu major jaciment de petroli a Líbia, conegut com Elephant, va ser destruït per les tropes del coronel Muammar Gaddafi, el que complicarà el ràpid retorn del país africà al mercat mundial. El complex, on abans de les operacions militars s'extreien uns 130.000 barrils diaris, es troba destruït. Va ser devastat per complet el seu aeroport, juntament amb importants equipaments claus de control i elèctrics.
"
No podem prometre que el jaciment torni a funcionar fins al final de l'any. Les tropes de Gaddafi ho han destruït tot", va assenyalar gerent d'operacions d'Eni a Líbia, Mustafa Abugfiifa.

El procés de recuperació pot prendre més temps del previst, pel fet que l'àrea en què es troba segueix sent focus dels enfrontaments entre els rebels i les tropes de Gaddafi.

A finals de setembre Eni va reprendre la producció de petroli en 15 pous del dipòsit Abu Attifel, situat a 300 quilòmetres al sud de Bengasi.

La italiana, que va posar en marxa diversos projectes de producció d'hidrocarburs a nivell comercial a Líbia el 1959, va ser la primera companyia que va reiniciar la producció al país.

200 persones es manifesten en suport del raper lleidatà acusat per l'Audiència Nacional d'enaltir el terrorisme

Més de 200 persones es van manifestar ahir pels carrers de Lleida en suport del raper lleidatà Pablo Hasél tot coincidint amb el dia en què l’Audiència Nacional va decretar la seva llibertat condicional després d'imputar-li un delicte d’enaltiment del terrorisme pel contingut de les seves lletres. El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu va interrogar ahir el raper durant mitja hora a l’Audiència Nacional abans de decretar en llibertat amb la condició de comparèixer davant del jutjat cada 15 dies.

El raper va arribar al migdia a l’Audiència Nacional en un furgó policial, després d’haver passar la nit en dependències policials, i va ser conduit emmanillat fins al despatx del jutge. Minuts després de la declaració davant del jutge Andreu, el raper ha abandonat a peu l’Audiència Nacional assegurant que seguirà cantant i acusant d’enaltiment de terrorisme a la classe política. “És clar que seguiré cantant; enaltiment del terrorisme és el que fa PP i PSOE donant suport a guerres al tercer món i venent míssils a països genocides com Israel”, va declarar Pablo Hasel als periodistes a les portes de l’Audiència Nacional.

En l’auto, el jutge Andreu afirma que, en base al registre dels ordinadors de l’acusat i a la informació lliurada per les companyies telefòniques, existeixen indicis que Hasél ha pogut cometre un delicte d’enaltiment del terrorisme i de descrèdit, menyspreu i humiliacions a les seves víctimes. El magistrat pren com a partida l’anàlisi de 12 cançons seves, distribuïdes a través de Youtube, en què presumptament s’enalteixen accions terroristes comeses per ETA, GRAPO, Al-Qaida i Terra Lliure.

Afegim un missatge d'ànims per en Pablo que ens ha arribat des de la pampa d'Argentina:

Para Pablo Rivadulla (des de la pampa argentina)
Aupa!

Abrazo solidario para el compañero de Lleida. De allí vinieron los abuelos, los Lleset Sabaté Serra Torrent, más precisamente de Esterri de Cardós (y de Lladrós), un pueblito de 80 habitantes en medio de la montaña.

La represión de clases no cesará mientras exista el capitalismo. Como dijo en una carta a un amigo aquel anarquista, antes de ser asesinado por la justicia burguesa: "No pierdas tiempo en homenajes ¡organiza!".

Besarkada haundi bat.
Gautxo de la Pampa argentina

Canceller rus qüestiona que l'OTAN protegeixi la població civil a Líbia

Rússia considera que els països de l'OTAN es fan il.lusions en afirmar que l'operació a Líbia protegir a la població civil, va declarar aquest dijous el ministre rus d'Afers Estrangers, Serguei Lavrov: "No acceptem les asseveracions provinents de les capitals dels països membres de l'OTAN que la missió, de la manera com es va desenvolupar, va permetre salvar una enorme quantitat de vides. És una il.lusió", va dir al comentar les declaracions fetes el dia abans pel secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen.

Segons Rasmussen, l'OTAN va salvar una enorme quantitat de vides durant l'operació militar a Líbia i seguirà protegint a la població civil de conformitat amb el mandat de l'ONU i per petició del Consell Nacional de Transició libi.

Anteriorment, els 28 membres de l'Aliança Atlàntica van decidir prolongar l'operació a Líbia per tres mesos, fins a finals de desembre de l'any en curs.

A mitjans de febrer a Líbia van esclatar protestes contra Muammar Gaddafi, després de més de 40 anys en el poder. Les manifestacions van desembocar en xocs armats entre els rebels i les forces governamentals que van causar milers de morts.

Després de sis mesos de combats, l'oposició amb ajuda de l'aviació de l'OTAN va prendre sota el seu control gairebé tot el territori de Líbia. A l'agost, les forces rebels es van apoderar de la capital del país, Trípoli. El parador del propi Gaddafi segueix sent desconegut.

Al febrer, l'oposició va formar a Bengasi, capital monàrquica al nord-est de Líbia, el Consell Nacional de Transició (CNT) proclamant l'únic organisme de poder legítim, reconegut fins ara per uns 60 països, aproximadament els mateixos que no volen reconeixer Palestina però recolzen Kosovo i els seus traficants d'organs.

Rússia va reconèixer al CNT com el govern en el poder a Líbia el passat 1 de setembre.

Una frase diferent d'Steve Jobs: "La gent no es preocupa per quin portàtil es comprarà si no es poden permetre un sopar"

Steve Jobs va morir ahir a causa del càncer que havia afectat la seva salut en els darrers anys. Molt s'ha parlat i es parlarà més encara sobre la figura d'aquest controvertit i singular empresari que, sense cap mena de dubte, ha deixat una important petjada en la història del desenvolupament tecnològic i la informàtica de consum. De totes les intel·ligents i agudes declaracions que els mitjans de comunicació recopilen aquests dies sobre Steve Jobs, hem cregut interessant repetir aquí el que Steve Jobs va dir als empresaris en la junta d'accionistes de febrer de 2010, quan l'empresa Apple debatia què fer amb els 40 mil milions de dòlars de beneficis en plena crisi econòmica mundial.

Apple necessita estabilitat en el món. La gent no es preocupa per quin portàtil es comprarà si no es poden permetre un sopar, o no poden enviar els seus fills a l'escola ni permetre's llibres de text. Hi ha coses molt més importants que nosaltres i estan descontrolades, així que nosaltres simplement hem d'intentar fer-ho el millor que poguem.


Gurú d'una nova era per a alguns, dimoni del programari tancat i propietari per als altres, la trajectòria d'Steve Jobs al capdavant de l'empresa que va fundar, Apple, es pròpia d'un guió cinematogràfic. Jobs va ser expulsat de la seva pròpia empresa pels accionistes i requerit uns anys més tard per a salvar Apple de la fallida. En la segona etapa al davant d'Apple, Jobs va llançar molts dels productes que, en pocs anys han popularitzat la tecnologia de consum (iPhone, iPad, iTunes,...) i es va endinsar en altres camps empresarials a través de Pixar i la compra del gegant Disney.

L'UE enviarà fiscal a Albània per investigar denúncies de tràfic d'òrgans humans a Kosovo

La missió de la Unió Europea a Kosovo, EULEX, enviarà a Albània un fiscal per investigar denúncies de tràfic d'òrgans humans a Kosovo durant el conflicte albano-kosovar el 1998-1999. Així ho va declarar a la capital albanesa, Tirana, el cap de la missió, Xavier Bout de Marnhac, en afirmar que l'enviat podria arribar en les pròximes setmanes sense revelar el seu nom: "Crec que és interès per a tota la regió que aquestes investigacions treguin conclusions clares que donin per acabat aquest assumpte", va afegir el funcionari.

Experts consideren que el jurista dels EUA, John Clint Williamson, membre de EULEX, serà qui investigui les acusacions del relator suís del Consell d'Europa, Dick Marty, sobre una presumpta xarxa de tràfic d'òrgans humans que hauria funcionat a Kosovo i Albània al final del conflicte de 1999.

Segons l'informe de Marty presentat el 2010, antics líders de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo (UCK), que va lluitar contra Sèrbia en el conflicte armat de 1998 i 1999, haurien segrestat a serbis i "traïdors" albanesos per traslladar-los a centres secrets de detenció al nord d'Albània.

L'informe implica a una de les caps de l'UCK, Hashim Thaci, actual primer ministre de Kosovo. Segons Marty, Thaci era un dels dirigents de l'anomenat "grup de Drenica", batejat així per la vall en què s'assentava, que va participar en aquest tràfic d'òrgans.

El relator suís no especifica quants assassinats es van produir ni els països on van ser enviats els òrgans humans suposadament venuts.
Les autoritats de Kosovo i Albània que rebutgen les acusacions de Marty anunciar complet suport a l'equip investigador de l'EULEX.

EULEX, una missió judicial i policial a Kosovo, va prendre des del 9 de desembre de 2008, la responsabilitat de garantir la pau i l'ordre a Kosovo inclòs el control en el sistema de duanes i producció de vaixells al país.

Rússia qualifica d'inacceptable l'escut antimíssils a Espanya

Rússia ha qualificat "d'inacceptable" la política dels Estats Units en matèria de defensa antimíssils a Europa, després que l'govern espanyol hagi anunciat que se suma al projecte amb la base de Rota: "Considerem inacceptable la pràctica nord-americana de fets consumats en els assumptes relatius a la defensa antimíssils a Europa", s'afirma en una declaració emesa pel Ministeri rus d'Afers Exteriors. La nota subratlla que "es prenen decisions capaços d'influir en la seguretat i l'estabilitat euroatlàntica sense un debat col.lectiu, sense tenir en compte la opinió de tots els països interessats".

Rússia podria interrompre cooperació amb els EUA respecte a míssils

La disposició nord-americana per al desenvolupament d'un sistema de defensa de míssils a Europa és "inacceptable" i Moscou podria interrompre la cooperació amb Washington en aquest terreny, ha assenyalat aquest dijous el Ministeri rus de Relacions Exteriors.

Rússia destaca que aquest nou pas de Washington per a la configuració d'un escut antimíssils a Europa "no pot deixar de preocupar, ja que ja en la seva primera fase es produeix un increment significatiu del potencial antimíssils dels EUA a la zona europea".

Al mateix temps, la cancelleria ressalta que no veu una disposició del Govern nord-americà per aclarir les preocupacions russes en un "assumpte clau" per Moscou, com és la "concessió de garanties jurídiques que el futur sistema de defensa antimíssils no apuntarà contra les forces nuclears estratègiques russes ".

"Per contra, el que constatem és un propòsit d'ampliar cada vegada més les zones d'emplaçament de les mitjans antimíssils dels EUA", recalca la declaració.

El Ministeri d'Exteriors rus Adverteix que "si els esdeveniments continuen desenvolupant d'aquesta manera, es perdrà l'oportunitat creada pel Consell Rússia-OTAN a la Cimera de Lisboa de convertir la defensa antimíssils d'àmbit de confrontació en objecte de cooperació".

La declaració de la diplomàcia russa es produeix l'endemà que el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, anunciés a Brussel.les que les instal.lacions navals de Rota (Cadis) serviran de base a quatre vaixells nord-americans desplegats dins del sistema de defensa antimíssils de l'OTAN.

Al component naval se sumarà en els pròxims anys un terrestre, per al qual Washington ja ha signat acords amb Romania i Polònia, que albergaran míssils interceptors, i amb Turquia, on es larà un radar avançat.

La des-demonització de Gaddafi



Un necessari vídeo sobre Muammar Gaddafi per a situar la figura d'aquest líder polític tan desconegut com demonitzat pels mèdia. Menys de 8 minuts per a entendre per què els mitjans insisteixen en presentar-nos a Gaddafi com un monstre.

Arcadi Oliveres carrega contra banquers i capitalisme salvatge


Ha vingut a Gràcia a parlar de la crisi el professor Arcadi Oliveres, de la UAB, i ho ha fet sense pels a a llengua, com sempre: Ha explicat la gènesi de l'actual situació assenyalant als banquers com a principals culpables. Ho ha fet als Lluïsos de Gràcia que junt amb Gràcia Multimèdia organitzen els sopars de "La Gràcia de les Tertúlies".

graciamontv el 04/10/2011

La cinquena vaga general de l'any paralitza Grècia contra les retallades

Els treballadors públics i privats de Grècia van iniciar aquest dimecres una nova vaga de 24 hores contra les mesures d'econòmiques imposades pel Govern per acabar amb la crisi del deute que afecta a aquest país. Els serveis de transport, la banca, les escoles i les universitats romandran paralitzades i s'espera per la tarda una multitudinària marxa a Atenes convocada per les centrals sindicals i el partit comunista de Grècia (KKE).

Dos dels principals sindicats del país, el de treballadors privats (GSEE) i de Funcionaris Públics (ADEDY), que representen la meitat de la població activa del país (5 milions), han convocat aquesta cinquena vaga des del començament de l'any.

A aquesta manifestació se sumen avui també els advocats, els farmacèutics, els metges (que només acudiran en casos d'urgència als seus llocs de treball), els empleats d'ajuntaments i els funcionaris de presons.

A més, tots els llocs turístics, monuments, museus i grans atraccions culturals del país romandran tancats.

"Lluitem perquè s'anul·li la política de la reserva laboral, de les retallades, de la recessió i l'atur que promou el Govern i la troica (Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional)", va afirmar la GSEE en un comunicat.

Aquestes mesures econòmiques han reduït salaris i pensions del sector públic, així com augmentat els impostos i reformat les pensions.

Per això, per als sindicats, la crisi l'han de pagar els qui la van crear (els polítics i els benestants) i no el poble.

30.000 empleats públics seran acomiadats

Les confederacions de treballadors s'oposen a aquestes mesures perquè que consideren que són la causa de la pèrdua de gairebé 300 mil llocs de treball del sector privat des del principi de la recessió (finals del 2009).

Mentrestant, els empleats del sector públic protesten essencialment en contra el projecte de posar-ne a 30 mil en atur tècnic, amb un salari reduït del 40 per cent abans que siguin acomiadats després de passar un any.

L'objectiu del Govern és reduir dràsticament la despesa pública del país, el que augmentaria l'índex d'atur que es troba oficialment en el 16,5 per cent (i arriba al 30 per cent en la categoria dels joves entre 18 i 25 anys).

Les autoritats a més es troben sota pressió, ja que si no compleixen amb les mesures econòmiques, la UE no desbloquejarà la sisena part del seu rescat de 8 mil milions d'euros que els serviran per pagar pensions i sous.