Vicenç Navarro: Aquest article analitza críticament la política del Vaticà a Haití que ha dificultat les reformes necessàries per resoldre la pobresa en aquell país. Alhora que Benet XVI encoratjava a Madrid als joves a la Jornada Mundial de la Joventut a que es dediquessin a servir els pobres, seguint suposadament els ensenyaments de l'Església catòlica, es va publicar en una revista d'Haití (el país amb un percentatge major de la seva població vivint en situació de pobresa), anomenada Haiti Liberté, unes dades fins llavors confidencials, donades a conèixer per Wikileaks, sobre l'activa intervenció del Vaticà en aquell país per impedir el desenvolupament de polítiques encaminades a eradicar la pobresa, liderades per l'expresident Jean-Bertrand Aristide, que desitjava tornar des del seu exili per continuar desenvolupant-lo.En realitat, el que ha passat a Haití és molt representatiu del que ha passat en països mal anomenats "pobres". Haití no és un país pobre. En realitat, és ric, sent la seva terra enormement fèrtil. Durant molts anys va ser un dels majors productors del món de cafè i sucre. Malgrat això, la gran majoria de la població és molt pobra.
I la causa d'això és l'enorme concentració de les terres i del crèdit en mans d'una oligarquia que ha regit el país des de fa molts anys.
Conjuntament amb les famílies que constituïen l'oligarquia, ha existit un entramat internacional-dirigit pels EUA, França i també pel Vaticà-que ha mantingut a aquell país en la pobresa. Una d'elles va ser la família Duvalier, a la qual la Mare Teresa-que serà beatificada aviat-va definir, per cert, com "el gran amic dels pobres" (per haver donat diners a un programa caritatiu dirigit per la tal figura catòlica a Haití).
Tal família, enormement corrupta i cruel, va assassinar a més de 60.000 opositors. Una revolta popular va forçar la seva caiguda i fugida del país. Així va ser com va sorgir el Govern Aristide, que va iniciar les úniques reformes progressistes que aquell país ha conegut, que van incloure una reforma agrària, la reforestació de les terres, la sindicalització del sector tèxtil i l'augment dels salaris.
Aquestes reformes van afectar inevitablement els interessos de tal oligarquia (incloent els de l'Església catòlica, que havia estat un dels seus pilars ideològics), la qual cosa va crear grans resistències, que van culminar amb un cop militar, recolzat, de nou, pels EUA i França, i també pel Vaticà. Més de 3.000 persones van morir en aquell cop, molts d'ells militants del partit polític del president Aristide. Es va iniciar també llavors una campanya internacional mediàtica per desprestigiar Aristide, acusant-lo de traficar amb drogues (sense que mai s'aportaran dades que donessin suport aquestes acusacions).
Les forces militars dels EUA van desplaçar físicament al president Aristide a Sud-àfrica, on va romandre exiliat, i des d'on va intentar en múltiples ocasions poder tornar al seu país, cosa que no va ser possible causa de l'oposició activa del Govern nord-americà, del Govern francès i també del Vaticà.
El diari Haiti Liberté ha publicat les comunicacions, fins ara secretes, entre oficials de la diplomàcia nord-americana, francesa i del Vaticà que mostren la campanya internacional orquestrada per aquests estats per tal de desacreditar Aristide i impedir la seva tornada a Haití.
L'intent queda clarament indicat en una escolta secreta a l'ambaixadora dels EUA a Haití, Janet Sanderson, en què explícitament indica que: "És important impedir el ressorgiment populista i antieconomía de mercat que s'originaria amb la tornada d'Aristide".
Desafortunadament, les tropes de Nacions Unides estan contribuint a aquesta tasca. Escoltes fetes públiques ara mostren també com l'oficial guatemalenc, representant de les Nacions Unides a Haití, va treballar estretament amb el Govern dels EUA amb l'objectiu d'evitar la tornada d'Aristide i impossibilitar el ressorgiment del moviment Lavalle pro Aristide, que va continuar prohibit a Haití , no permetent-que participés en les eleccions fraudulentes que s'han estat realitzant en aquell país.
L'anterior secretari general de Nacions Unides, Kofi Annan, va pressionar el Govern de Thabo Mbeki de Sud-àfrica perquè retingués a Aristide i no li permetés tornar a Haití, ja que suposadament originaria el que el Vaticà, en una altra escolta, va definir com una "catàstrofe".
El subsecretari de la diplomàcia vaticana, monsenyor Ettore Balestrero, en una comunicació amb l'arquebisbe d'Haití, Bernardito Auza, ha subratllat el catastròfic que seria per Haití la tornada d'Aristide. Bernardito Auza va insistir en la necessitat que el Vaticà es posés en contacte amb les autoritats eclesiàstiques catòliques a Sud-àfrica perquè pressionessin per tal que Aristide no tornés a Haití.
El Vaticà va actuar amb plena coordinació amb el Departament d'Estat dels EUA.
El problema d'aquesta mobilització internacional és que la població d'Haití té memòria. Segons les dades del propi ambaixador dels EUA, Aristide continuava sent (el 2005) "l'única figura a Haití que tenia un suport favorable per sobre del 50% de la població". D'aquí la constant oposició a què Duvalier tornés a Haití.
Mentre, les mesures a favor d'expandir la "economia de mercat", que aquests autoritats han afavorit per Haití, amb l'eliminació de mesures proteccionistes, han significat la invasió en el mercat de productes alimentaris procedents dels EUA, destruint l'economia nativa d'Haití .
Políticament, les últimes eleccions fraudulentes (en què va participar només el 24% de l'electorat) van mostrar que el sistema polític no tenia legitimitat. El permís del Govern d'Haití el dictador Duvalier de tornar a Haití va crear una mobilització nacional i internacional d'oposició tal que el Govern la va intentar pal.liar permetent la tornada d'Aristide, encara que l'establishment d'Haití (incloent-hi l'Església catòlica) obstaculitza el desenvolupament autènticament democràtic que permetria a Aristide i al seu partit tornar al poder.
