dilluns, 8 de febrer de 2016

Dos anys i mig de presó pels germans pedòfils de Blanes

El Tribunal Suprem ha confirmat la pena de 2 anys i mig de presó per als germans de Blanes que van difondre centenars d'arxiu pedòfils a través d'Internet. El tribunal desestima els recursos interposats per la defensa dels condemnats i també el del ministeri fiscal i confirma íntegrament la resolució que va dictar l'Audiència de Girona el març del 2015. Els germans Isaac i Oriol Quirant tenien al seu domicili de Blanes nombrosos discos durs de gran potència que contenien centenars de fotos i vídeos de menors en postures provocatives o fent sexe explícit amb majors d'edat.

El Suprem desestima condemnar un dels germans, que va fer fotos als genitals d'un cosí menor d'edat, per elaboració de pornografia infantil. Durant l'entrada i registre que la policia va fer a casa d'ells a Blanes el 2011, els agents van trobar múltiples discos durs de gran potència amb fotografies i vídeos de menors amb actitud sexual.

D'aquesta manera, el Suprem desestima els recursos interposats tant per la defensa dels germans com el del ministeri fiscal i confirma per a cadascun dels processats una condemna de 2 anys i 6 mesos de presó per un delicte de difusió de pornografia infantil.

Els dos acusats es descarregaven les imatges pedòfiles d'Internet. Segons els tribunals, els germans tenien suficients coneixements informàtics com per saber com funcionen aquest tipus de programes de descàrrega d'arxius i, per tant, sabien perfectament que baixant fotografies i vídeos els estaven facilitant a altres usuaris.El Suprem també avala la decisió de l'Audiència de Girona, que va absoldre Isaac Quirant del delicte continuat d'elaboració de pornografia infantil del qual l'acusava el ministeri fiscal.

Quan la policia va fer l'entrada i registre a casa dels processats el 13 de gener del 2011, van localitzar en diversos discos durs d'Isaac Quirant fotografies fetes per ell mateix als seus cosins quan tenien 6 i 4 anys. A les imatges hi apareixen els genitals del cosí i els pits de la nena.

La sentència conclou, però, que no es poden considerar fotografies pornogràfiques perquè no hi apareixen conductes sexuals explícites."No resulten il·lògiques ni arbitràries les conclusions de l'Audiència de Girona respecte a la dificultat per atribuir a una finalitat eminentment sexual les fotografies realitzades als seus cosins menors", apunta la sentència que també afegeix que, a l'escrit d'acusació del fiscal "no es va incloure expressament el fet que constés com a provada l'existència d'una imatge en la que s'observava el penis del cosí menor en estat d'erecció".

Per això, el Suprem confirma la pena per difusió de pornografia infantil i manté l'absolució per elaboració de material pedòfil. També imposa als germans Quirant les despeses judicials dels seus recursos.

El cas es remunta al 13 de gener del 2011, quan la policia estatal va escorcollar el domicili en el marc d'una investigació contra la pornografia infantil tutelada des d'un jutjat de Madrid. Inicialment, els agents tenien sospites que un dels dos processats difonia continguts pedòfils per Internet.

La sorpresa dels agents, però, va arribar quan, poc després d'entrar al pis, l'altre germà els va reconèixer que era pedòfil. Això va provocar que la policia també escorcollés la seva habitació i localitzés el material pedòfil.

De Diari de Girona

Endavant: "Cal considerar paper mullat les clàusules de l'acord amb JxSí que humilien la CUP"

L'organització de l'esquerra independentista 'Endavant' ha emès aquest migdia un comunicat on demana "revertir la situació de debilitat de la CUP-CC a la que ens ha abocat la dinàmica dels darrers mesos". Per a aconseguir-ho, proposa fer "una revisió crítica de l'acord d'investidura i dels elements que ens han condicionat en sentit negatiu des del 27-S. I fer-ho a través d'un debat a fons en el marc de l'esquerra independentista i anticapitalista, i de tot l'àmbit de la unitat popular".

A nivell més concret, Endavant creu que en la dinàmica parlamentària caldrà treballar sobre la base de sis posicionaments. El primer, que "l'esquerra independentista ha de considerar paper mullat totes les clàusules de l'acord que explícitament estan destinades a humiliar la CUP-CC i generar un relat que permeti maquillar el pas al costat que ha fet Artur Mas". El segon, que la CUP-CC "asseguri per activa i per passiva que mai s'afavorirà, per vot favorable o abstenció, mesures antisocials, destructores del territori o encobridores de la corrupció". El tercer, que la CUP "pot i ha de dir alt i clar que té la clau per assegurar l'exercici efectiu de l'autodeterminació".

El quart, que "davant l'absorció de bona part del sobiranisme per part de CDC, l'esquerra independentista haurà de promoure mobilitzacions populars davant de qualsevol política dilacionista, processista i regressiva amb els drets socials del nostre poble". El cinquè, que la CUP "hauria de tornar als principis polítics aprovats a l'assemblea nacional de Castelló de la Plana de juliol de 2015 com a eix de la seva actuació parlamentària i dels debats interns al sí del GAP". El sisè, i últim, que "Endavant continuarà participant del GAP amb el mateix esperit constructiu que ha tingut fins ara".

En el text, l'organització de l'esquerra independentista constata que "tota la maquinària de l'establishment sobiranista va fracassar en l'intent de fer agenollar la CUP-CC i entronitzar el líder del processisme". I afegeix que "allò que va permetre a CDC recuperar la iniciativa i intentar humiliar la CUP-CC va ser el fet de plantejar negociacions fins al darrer instant. Això va fer que un procés que havia estat un exemple de democràcia s'hagués de resoldre en poques hores i per poca gent i que la CUP-CC acabés acceptant un acord que, sobre el paper i l'estratègia comunicativa de CDC, suposaven la liquidació de l'autonomia política de l'esquerra independentista".

"El que s'ha aconseguit"


Per Endavant, amb l'acord amb JxSí es van aconseguir, bàsicament tres coses: "Trencar amb el lideratge suprapartidista que Artur Mas havia anat treballant des del 9N i que era una de les claus del processisme i de la refundació del centre-dreta català. Situar el discurs que denuncia i qüestiona el processisme en l'actual escenari polític. I que aquest període de tres mesos ha aconseguit posar en evidència la direcció de l'ANC, que avui està, en bona part, al servei dels interessos de CDC".

"El que no s'ha aconseguit"


En canvi, Endavant menciona tres coses que no s'han aconseguit: "Desplaçar CDC de la direcció del procés i situar-la en una posició subordinada respecte altres actors polítics. Imposar una agenda social mínimament oposada a les polítiques d'austeritat. I clarificar un camí efectiu cap a la independència real".
De El Món

L’acord d’investidura a la Generalitat de Catalunya. Reflexions, autocrítica i propostes de futur.

Entrevista a Anna Gabriel: “Queremos que los presupuestos incluyan el impago de una parte de la deuda”

Anna Gabriel (Sallent, 1975), es una de las caras más conocidas de la CUP. Actua de diputada como cuando era concejala, sin tapujos. Para algunos es la “buena”, habla con calma y en esta entrevista avisa a JxSí que los cuperos estan para cumplir una hoja de ruta y que no darán su apoyo por una “cuestión de fé”.

Corrent Roig deixa la CUP pel pacte amb Junts pel Sí

L'organització Corrent Roig ha abandonat la CUP-Crida Constituent perquè no comparteix el pacte amb Junts pel Sí i ho ha posat de manifest durant el Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP celebrats a Torredembarra. Corrent Roig, segons el comunicat de la formació anticapitalista, deixa la CUP perquè “no comparteix el pacte d'investidura amb Junts pel Sí”. Els cupaires els han donat “les gràcies per tota la feina feta” i, tot i lamentar la decisió, s'ha considerat “perfectament legitima”.

S'investiga la denúncia d'uns veïns contra l'alcalde i regidors del Vendrell

El jutjat d'instrucció número vuit del Vendrell investiga l'Ajuntament de la capital del Baix Penedès després que dos veïns de Mas Astor i Mas Borràs hagin presentat una denúncia a la Fiscalia relacionada amb la gestió de l'aigua. Segons la denúncia, l'alcalde (entre 2011 i 2015 van ser batlles Benet Jané y Palau i Martí Carnicer i Vidal de CIU i PSC respectivament), diversos regidors, l'interventor, l'empresa municipal Aigües Tomoví, el Consell Rector de les Juntes de Compensació de Mas Borràs i Mas Astor, un advocat i un arquitecte haurien comès irregularitats, en envair una parcel·la privada per explotar il·legalment dos pous d'aigua no autoritzats per subministrar aigua als 886 veïns de les dues urbanitzacions.

Segons afirma un dels dos demandants, Esteban Cabal, els pous no estaven legalitzats i l'aigua s'extreia d'un aqüífer protegit. La denúncia també assenyala que l'aigua no era potable i que les factures s'emetien amb un NIF incorrecte, a nom de la Junta de Compensació, però els veïns pagaven en un compte de l'empresa municipal d'aigües i l'IVA no es va liquidar a Hisenda. Cabal també denuncia que s'exploten dos dipòsits d'aigua sense el consentiment del titular dels terrenys.

A més d'aquesta denúncia a Fiscalia, que ara investiga el jutge, un altre veí de Mas Borràs, Enrique Alzamora, va denunciar a la Unitat de Delictes Econòmics i fiscals (UDEF) de la Policia Nacional espanyola l'Ajuntament i les Juntes de Compensació, perquè haurien cobrat il·legalment als veïns més de cinc milions d'euros per obres realitzades en béns de domini públic i es demana la nul·litat del projecte de reparcel·lació de la urbanització de Mas Borràs.

Des de l'Ajuntament del Vendrell han confirmat a Nació Digital que el passat 16 de desembre van rebre una notificació del jutjat en la qual es demanava diferent informació sobre aquest assumpte. El consistori també confirma que a la notificació judicial es detallava que existien aquestes dues denúncies per part de dos particulars. L'Ajuntament està ara recopilant tota la informació que demana el jutge.

Las Bolsas europeas inician la semana con fuertes caídas

Las Bolsas europeas empiezan la semana con mal pie por los crecientes riesgos de un parón económico global. A dos horas del cierre, el Ibex español cae un 3,6% arrastrado por constructoras, energéticas y bancos y con todos sus valores en rojo. El selectivo alemán DAX baja un 3% y el francés CAC se deja un 2,9% En paralelo, el aumento de la incertidumbre ha llevado este lunes el coste al que un inversor tiene que hacer frente para protegerse de un posible impago de bancos y aseguradoras europeas a su máximo desde marzo de 2013. Y al bono alemán, considerado el activo más seguro de la eurozona, a su mínimo en casi un año.

Los mercados cotizan, más allá de los temores ya recurrentes sobre el declive de la economía global, el reciente dato de salida de capitales de China. Las reservas en moneda extranjera del banco central del gigante asiático, principal origen del quebradero de cabeza económico de los últimos tiempos, cayeron en enero en casi 100.000 millones de dólares (89.200 millones de euros). Las reservas totales quedan ahora en 3,2 millones de dólares, muy por debajo del máximo de 4 millones de junio de 2014.

"El riesgo mundial de recesión y deflación está creciendo", apunta Francois Savary, jefe de inversión de la sociedad de inversión Prime Partners, en declaraciones a Bloomberg. "No son suficientes las caídas de los últimos días y que los resultados empresariales no hayan sido tan malos. La confianza es muy baja y no hay mucha visibilidad en este momento. Y eso es aterrador", sentencia.

Las caídas van más allá de Europa, aunque mucho más atenuadas. El índice MSCI de mercados emergentes se deja este lunes un 0,5% y prolonga las caídas de la semana pasada. Solo los mercados de valores del Golfo mantienen el tipo, con las Bolsas chinas, indonesias, malasias, filipinas y coreanas cerradas por fiesta. El Nikkei japonés, sin embargo, había subido más de un 1%.

La prima de riesgo española, en máximos desde julio

La prima de riesgo española —el diferencial entre el bono español 10 años y el alemán— supera los 150 puntos básicos, su nivel más alto desde julio, frente a los 137 de cierre de la semana pasada. Detrás de esta subida está la sustancial rebaja de la rentabilidad de la deuda pública germana.

La rentabilidad exigida en los mercados secundarios a la deuda española con vencimiento a diez años subía hasta el 1,697% desde el 1,647% del comienzo de la sesión. Los bonos alemanes a una década vista han llegado a caer, por su parte, al 0,257%, su nivel más bajo desde abril del año pasado.

La prima de riesgo italiana sube, por su parte hasta los 133,8 puntos desde los 127,41 de la apertura, y la portuguesa repunta hasta los 278,10 puntos.

Materia primas a la baja


En el mercado de materias primas, fuertemente vinculado a las Bolsas en las últimos meses —el desplome del petróleo ha arrastrado a los índices a la baja—, tanto el crudo como la mayoría de metales industriales bajan. El barril de brent cae este lunes un 1,7% hasta los 33,5 dólares arrastrado por los escasos visos de acuerdo entre los principales países petroleros, Estados Unidos al margen, para reequilibrar el mercado mediante un recorte de oferta. Este domingo, representantes venezolanos se han reunido con las autoridades de Arabia Saudí para intentar lograr un pacto en ese sentido y, aunque el clima de entendimiento ha sido bueno, no se ha concretado ninguna medida de recorte de la producción. "Los saudíes son el gran escollo para la reducción de los bombeos", apunta Ole S. Hansen, jefe de análisis de materias primas de Saxo Bank.

El oro, principal valor refugio junto con el yen japonés, el franco suizo y los bonos alemanes y estadounidenses, apenas se mueve este lunes tras el fuerte repunte del viernes, cuando el buen dato de paro en EE UU —en enero bajó del 5% por primera vez desde antes de la Gran Recesión— alimentó la especulación sobre un endurecimiento aún mayor de la política monetaria de la Reserva Federal. Todo lo que no sean dos subidas de tipos este año, lo previsto hoy por las principales casas de análisis, sería un jarro de agua fría para las Bolsas y un argumento para el repunte de los activos más seguros. La onza de oro cotiza a su máximo de los tres últimos meses y sube un 10% en lo que va de 2016.

En el mercado de divisas el euro sigue, por su parte, su camino ascendente desde mínimos emprendido a finales de 2015 y se cambia ya por 1,12 dólares.

De El País

El monopoli corrupte de les ITV a Catalunya

Felip Puig ha marxat de la conselleria d'Empresa i Ocupació sense fer els deures. La Llei 9/2014 de seguretat industrial, aprovada el 31 de juliol de 2014, establia, en la seva disposició 5a, que "el Govern, en el termini de nou mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, ha d'aprovar un projecte de Llei que reguli el règim jurídic de les estacions d'inspecció tècnica de vehicles". Els nou mesos van passar amb escreix i Felip Puig va abandonar el càrrec el passat dia 14 de gener sense haver presentat el projecte de llei sobre les ITV al qual estava obligat.

El seu successor, Jordi Baiget, rep una herència enverinada. Les ITV, arran de l'escàndol que ha acabat amb la carrera política d'Oriol Pujol, predestinat pel seu pare a assumir la presidència de la Generalitat, són "matèria explosiva". A CDC hi ha "pànic" a remoure aquest tema, però les reiterades sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que han invalidat les disposicions dictades sobre les ITV en època del Tripartit, obliguen el govern de Carles Puigdemont a moure fitxa.

En concret, el TSJC ha anul·lat el Pla Territorial que fixava la distribució de les ITV a Catalunya durant el període 2010-2014, la convocatòria del concurs que es va fer l'any 2010 i la distribució de les concessions decidida pel conseller Josep Huguet. Actualment, aquestes sentències estan pendents de la resolució final per part del Tribunal Suprem (TS). El passat 15 d'octubre, i a instàncies del TS, el Tribunal de Justícia de la UE va emetre un dictamen en el qual desautoritzava les limitacions que posa la Generalitat per a la implantació de les ITV en considerar que són una "restricció" a la llibertat d'establiment d'empreses.

Mercat captiu

Aquesta paràlisi, que s'arrossega des de fa cinc anys, té dos efectes evidents: d'un cantó, manté el privilegi de les cinc empreses adjudicatàries del concurs de l'any 2010, que es reparteixen el "mercat captiu" dels 2,5 milions de vehicles que cada any passen la ITV a Catalunya, amb una facturació conjunta superior als 100 milions d'euros; de l'altre, impedeix la implantació de noves estacions d'inspecció, fet que converteix Catalunya en una estrambòtica excepció en el conjunt dels països de la Unió Europea, on aquest sector està liberalitzat i és obert a la competència.

D'aquesta situació de buit legal i d'inseguretat jurídica n'ha estat víctima l'empresa OCA ITV, que l'any 2010 va ser adjudicatària -a través d'un concurs públic- d'un terreny municipal a la Meridiana de Barcelona per construir-hi una ITV, amb una concessió de 35 anys. Des d'aleshores ha anat pagant religiosament el cànon de superfície a l'Ajuntament, però mai no ha aconseguit l'autorització de la Generalitat, al·legant que el Tribunal Suprem té l'última paraula. Ara OCA ITV reclama, endebades, que li retornin els 21.939,26 euros abonats a les arques municipals.

Oriol el dofí: pescat per la justícia?

Oriol Pujol Ferrusola va arribar als 46 anys a la "cúpula" de CDC després d'una llarga trajectòria política en aquest partit i en l'administració, de cadira en cadira. Cinquè fill, nascut a Barcelona el 1966, és l'únic de la família que ha seguit el camí polític -que no bancari- del seu pare. Al març de 2012 va ser situat en el millor lloc de sortida per arribar a ser president de la Generalitat en el futur, com era d'esperar, però la seva implicació en la trama de les inspeccions de cotxes li estan fent retrocedir i allunyant-lo de la casella.

Exalumne de l'escola Thau i llicenciat en Veterinària, Oriol està casat amb Anna Vidal Maragall, neboda segona del expresident Pasqual Maragall, i va fer un màster en direcció i administració d'empresa a l'IESE que el va portar a treballar com a consultor privat. Com veuen això de la sociovergència no és una cosa supèrflua, al bipartidisme monàrquic secular.

Conegut en els cercles convergents -diuen- com 'El príncep', 'El missatger' i 'El fill de l'amo', el van posar a "participar" en la reconstituïda FNEC, el sindicat estudiantil nacionalista que presidia llavors Joaquim Forn, i militant de Convergència (CDC) el 1992. En els 90 va ocupar diversos càrrecs al departament de Presidència de la Generalitat, evidentment sense dir cap oposició. A finals de la dècada dels 90 va fer el salt a l'Ajuntament de Barcelona amb Joaquim Molins -de l'Opus Dei i Ciments Molins-, encara que només un any després la seva destinació va ser la Secretaria General d'Indústria, Comerç i Turisme.

La seva entrada al Parlament català va arribar després de les eleccions del 2003, i Mas li va col·locar el 2007 com a portaveu de CiU a la Cambra en substitució de Felip Puig -que també ha fet tots els rols del guió amb la família-, càrrec des del qual ha escalat fins a ser president parlamentari de la federació. Fa poc més d'un any "va assumir" la Secretaria General Adjunta.

Oriol Pujol es considera més proper a la seva mare que als Pujol, encara que diu sentir admiració pel seu pare. Mai ha amagat els seus postulats 'independentistes'.

Les seves aspiracions polítiques poden veure truncades per la investigació de la trama de les ITV. La Fiscalia Anticorrupció demanarà la seva imputació en aquest cas en què s'investiga la suposada manipulació de les concessions per realitzar les inspeccions de cotxes, entre altres floretes.

Del Triangle i arxiu Sírius

Més antics alumnes dels Maristes de Sants denuncien dos professors més

Dos homes que asseguren haver presenciat o sofert, respectivament, abusos sexuals al col·legi dels Maristes de Sants-les Corts han explicat les seves experiències a EL PERIÓDICO. Aquests dos nous presumptes casos de pederàstia van tenir lloc, segons el relat d'aquestes dues persones, a la mateixa escola on va treballar i va depredar Joaquim Benítez. Però no van ser comesos per aquest pederasta confés sinó per dos docents més. Els seus testimonis serveixen per denunciar que el d'aquest professor de gimnàstica no va ser un cas aïllat al col·legi. Colau considera "incomprensible" que no es denunciessin els abusos als Maristes.

GRAPEIG EN PLENA CLASSE

Jordi Navarro té 58 anys i va estudiar a la seu que aquest col·legi té al barri de Sants (Benítez treballava a la seu de les Corts). Navarro va estar escolaritzat als Maristes entre els 10 i els 15 anys, de manera que el seu relat se situa entre el 1967 i el 1973, abans que ingressés Benítez a la institució.

Assegura que un professor, un germà marista les inicials del qual són V. L. i que donava classes de francès, solia impartir les lliçons amb “un alumne” assegut a la seva falda. En aquesta postura, la taula del mestre deixava fora de la vista dels estudiants el que feia amb les mans. Però quan a Navarro li tocava pujar a l'estrada de la pissarra “observava que el germà sempre tenia la seva mà dins de l'uniforme del nen, directament sobre els genitals”. “Ho vaig veure diverses vegades”, recorda.

A “aquella edat” no saps què està passant i, “encara que hagués sigut capaç d'interpretar-ho”, no hauria resultat possible denunciar-ho. En plena dictadura “no eren possibles aquestes acusacions i menys contra els capellans”, subratlla.

Per això ha decidit donar la cara ara, apareixent amb el seu nom i cognoms, per explicar-ho tot i ajudar a seguir estirant la manta d'aquest escàndol de pederàstia que gradualment va emergint al seu antic col·legi. Vol compartir el seu testimoni “perquè es prengui bona nota” de la impunitat amb què actuaven els agressors sexuals al centre, pocs anys abans que arribés Benítez.

ABUSOS ALS CAMPAMENTS

El segon informant, que de moment demana que la seva identitat es guardi en l'anonimat, sí que va patir en les seves pròpies carns l'abús per part d'un altre docent al mateix col·legi dels Maristes. La seva experiència va tenir lloc al mateix edifici que el testimoni anterior, al de Sants. Ell va estudiar en aquesta seu entre el 1980 i el 1988. Després va ser traslladat al de les Corts, on va estar des del 1988 fins al 1991. Aquí va coincidir amb Joaquim Benítez, però “no va tenir cap problema amb ell” i sempre el va considerar "un bon professor de gimnàstica”. El seu abusador als Maristes no va ser Benítez, va ser un altre professor, A. F.

A. F. era també el tutor de la seva classe, quan cursava EGB als anys 80. Però no l'agredia a l'escola, sinó lluny del recinte escolar, durant els campaments que organitzava la institució per vacances. La víctima tenia llavors 8 o 9 anys.

L'engany que va utilitzar per acostar-se fins a ell van ser els “jocs de màgia”, explica. “Simulava que feia trucs i volia que busqués les coses que ell s'amagava dins dels calçotets”. Encara que els abusos que va patir van anar bastant “més enllà” d'això, la víctima no vol “donar-ne més detalls”. L'informant desconeix si A. F. manté encara alguna relació amb el centre. I es mostra “convençut” que més nens van patir experiències similars.

Quan ja tenia 23 anys, el 1997, després de prendre consciència que aquells records foscos implicaven abusos sexuals, va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia. Però llavors el seu delicte acabava de prescriure. Va rebre una comunicació judicial, que ha pogut revisar aquest diari, que l'informava que ja era tarda per reclamar justícia contra el seu abusador.

Per això ha contactat amb EL PERIÓDICO, perquè vol que la denúncia dels “casos de pederastes als Maristes siguin un punt d'inflexió” i les administracions s'adonin que no té sentit que prescriguin “tan aviat” els delictes per tocaments ja que cada persona necessita un període de temps -sovint de molts anys- per descodificar una informació traumàtica i prendre la decisió de denunciar els seus agressors. Demana “als col·legis i a les institucions” que siguin “proactives” i modifiquin “tot el que faci falta” per “evitar nous casos d'abusos sexuals”.

Primer pas: recórrer la seva llibertat


Manuel, el pare que ha destapat l'escàndol sobre les agressions sexuals al col·legi Maristes de Sants-les Corts, ha anunciat que recorrerà la decisió del jutge de deixar en llibertat provisional a Joaquim Benítez. Considera que ha d'ingressar a la presó. A partir d'aquest dilluns, estudiarà amb el seu advocat com plantejar aquest recurs, així com l'estratègia processal que se seguirà en la tramitació de la causa. La investigació només acaba de començar i es preveu que augmentin les denúncies en els pròxims dies.

El progenitor de l'alumne agredit sexualment va assegurar ahir que, en un principi, es va sentir indignat i “bastant enfadat” davant la notícia que el jutge havia deixat en llibertat provisional Benítez, encara que després va entendre que el magistrat el que ha pretès és oferir a l'investigat totes les garanties processals possibles perquè aquest no pugui impugnar decisions futures. “Si es vulneren els seus drets, se n'anirien en orris les denúncies, així els ho he fet saber a la resta de les víctimes, i s'han quedat bastant tranquil·les”, ha afegit. Això sí, reconeix que els afectats es van sentir com “si haguéssim perdut una batalla, però la guerra és llarga”.

POSSIBLE ENCOBRIMENT


Manuel també ha explicat que demanarà al jutge que s'investigui si hi va haver un presumpte encobriment per part del col·legi on es van produir els fets. “Apareixen informacions de persones que es comencen a penedir d'haver vist aquesta situació i no haver-ho denunciat”, ha afirmat el pare.
Amb veu ferma, ha tornat a comentar que no pot perdonar Benítez pel “dany irreparable” que ha ocasionat al seu fill i a la seva família, i que es tracta d'una persona que li provoca “temor i ràbia”. Manuel ha animat a altres possibles víctimes a denunciar, perquè quan es fa “es treuen una llosa a sobre”. El seu correu és abusosenmaristas@gmail.com

Colau considera "incomprensible" que no es denunciessin els abusos als Maristes


L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, considera que seria "incomprensible" que el Consorci d'Educació de Barcelona (CEB) hagués rebut denúncies dels presumptes abusos d'un exprofessor dels Maristes de Sants-les Corts abans que EL PERIÓDICO destapés el cas.

"Seria incomprensible que no s'hagués actuat. Escapa a qualsevol comprensió", ha assenyalat Colau en declaracions a Catalunya Ràdio, on ha explicat que el CEB, instrument de cogestió i descentralitzat format per la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, està portant a terme una investigació interna per saber què ha passat i "quan se sàpiga, s'informarà amb absoluta transparència".

L'alcaldessa ha manifestat a les famílies de les víctimes dels abusos tot el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

Van denunciar el 2005 els abusos de Benítez als Mossos sense cap resposta


Mai no va imaginar que un dia per fi es faria justícia i Joaquín Benítez, el seu professor de gimnàstica dels Maristes, pagaria pel que li va fer a ell i pel que sempre havia sospitat que també feia a la resta de companys de classe. Dijous passat va encendre ràpidament la televisió i es va quedar petrificat davant la pantalla. Un familiar li va trucar per avisar-lo que el periodista Josep Cuní estava entrevistant el pare d’una víctima que havia patit abusos sexuals a la seva escola. “El meu cor va esclatar d’alegria. Tenia ganes de plorar i de riure. ‘Per fi’, vaig pensar. ‘Per fi t’han agafat’”.

17 membres de la Comissió Gestora d'EUPV denuncien el 'bloqueig' per l'antiga direcció

17 membres de la Comissió Gestora creada per EUPV posteriorment a la dimissió en gener de la coordinadora general, Marga Sanz i de l'executiva, han criticat l'intent de “bloqueig” i "d'entorpir” la presa de decisions d'aquesta Comissió per part d'alguns membres de la formació, que segons han apuntat, es troba “sense direcció executiva i, per tant, sense capacitat per fer política per la voluntat de l'antiga direcció de dimitir en bloc, però continuar controlant l'aparell”. Foto: Ignacio Blanco i Esther López.

Un total de 17 membres de la Comissió Gestora d'EUPV, integrada per un total de 29 persones, han signat un document, al qual s'han sumat Rosa Pérez Garijo, Ignacio Blanco, Esther López Barceló i Víctor Domínguez, entre d'altres, en què asseguren que “en tot moment” han complit amb el mandat donat pel Consell Polític Nacional del 16 de gener, “defensant que la Comissió Gestora era una direcció executiva interina i com a tal, havia d'exercir les funcions que fins al moment exercia la comissió executiva dimitida”. Denuncien que l'antiga executiva no pot continuar controlant l'aparell, ja que van dimitir en bloc.

En eixe sentit, han indicat que la presa de decisions per part de la Comissió Gestora “no podia intentar bloquejar-se o entorpir-se contínuament sota l'argument que no som una Comissió Executiva i per tant, qualsevol acord ha de prendre's al Consell Polític Nacional”.

Els signants del document destacaven que “entenem que la Comissió Gestora exercia provisionalment les funcions executives, fins a la realització de l'Assemblea”, per la qual cosa consideraven que “les responsabilitats que exercien les persones integrants de l'Executiva dimitida i els alliberaments que d'elles es seguien, havien de ser assignades de nou, d'acord a les noves responsabilitats que s'assumisquen”.

Així mateix, han apuntat que en el Consell Polític Nacional celebrat el divendres, en el qual una part de la formació qüestionà la legalitat de la Comissió Gestora, “es produí una clara ruptura per part d'aquells a qui no els havia agradat el resultat de l'acord a què s'havia arribat al Consell Polític Nacional del 16 de gener, qüestionant la seua legalitat com a mera excusa per a forçar la dissolució de la Comissió Gestora”.

“Davant de la vergonyosa situació”, els signants del text, que abandonaren dita reunió, han criticat que, en aquests moments, la formació es troba “sense una direcció executiva i, per tant, sense capacitat per a fer política, per la voluntat de l'antiga direcció de dimitir en bloc, però continuar controlant l'aparell bàsicament a través dels alliberaments, cosa que és absolutament contradictòria amb la suposada assumpció de les responsabilitats polítiques que comporta la seua dimissió en bloc”.

Fonts de la Comissió Gestora han assegurat que “no hi ha marge per a la constitució d'una nova Comissió” al temps que han indicat que no estan “disposats” a formar part d'una altra, ja que “no pot ser que cada vegada que es vote una cosa i no t'agrada, se n'haja de votar una altra”.

De La Veu

Tradicions de l'Any Nou Xinès del Mico

Ahir a la nit es va celebrar a la Xina l'Any Nou Lunar del Mico de Foc, el dia més important del calendari xinès i una ocasió en què les famílies es reuneixen per acomiadar el vell i donar-li la benvinguda al nou. Aquesta nit és també summament especial per les seves diferents tradicions, que inclouen diverses creences relacionades amb la bona fortuna i la prosperitat. Foto: la comunitat xinesa a New York celebrà el nou any amb una pintoresca festa al carrer.

El propòsit del sopar de Cap d'Any és reunir-se amb els éssers estimats i tradicionalment se serveix peix i raviolis xinesos o "jiaozi", especialment al nord de la Xina, el que significa prosperitat.

A més, d'acord amb una llegenda, hi havia una bèstia mítica anomenada "L'Any" i en arribar la mitjanit s'encenen petards per espantar-la i mantenir-la lluny dels següents 12 mesos.

Amb la bèstia "L'Any" lliure, les famílies se senten més segures si romanen despertes fins tard xerrant i convivint, una cosa que en xinès s'anomena "Shou Sui".

Les decoracions són també de gran importància i la majoria d'elles són de color vermell, com el caràcter xinès per la sort "Fu", les llanternes, els retalls de paper picat i els déus de paper protegint les portes d'entrada a les cases.

Rita i família: 24 anys de corrupció, feixisme i indecència institucional

L'edifici de nou plantes amb balconades de fusta s'aixeca al carrer General Palanca de València, a tres minuts de la Peineta, el conegut pont de Santiago Calatrava. La dona de vermell que agitava a les masses, la abassegadora propietària de València, es refugia avui darrera les seves portes, al centre de la ciutat que va governar com una propietat particular durant 24 anys. Si encén la televisió, si consulta el mòbil, si obre els diaris, es cola la realitat: la caiguda d'un imperi, el de 'l'alcaldessa d'Espanya' de nom i cognom inconfusibles: Rita Barberá.

La teranyina teixida pel nucli més íntim en el qual es donava suport a la avui senadora del Partit Popular s'està desfent, i els que estiren el fil són la Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció. Gairebé tots els seus regidors i assessors estan sent investigats per suposat blanqueig de capitals; la seva germana apareix assenyalada; també el seu cunyat, el seu nebot, la padrina d'una altra neboda ... mentre els seus antics col·laboradors i amics, com l'ex vicealcalde Alfonso Grau, la traeixen.

El sisè escàndol de corrupció que l'esquitxa, l'operació Taula encarnada en macrobatuda contra el PP valencià, potser és el definitiu. El somriure de l'Espanya fonamentada en vistosos projectes faraònics i molt maó amaga una dona de caràcter difícil i més tancada en el seu cercle com més poder pastar.

No sempre va ser així, tot i que, vist ara, tot sembli la crònica d'un daltabaix anunciat. Va ser davant del despatx de l'alcalde on una noia de vint Rita Barberá va començar a treballar en els 70 com una d'aquests periodistes dels que ara fuig.

Mentre estudiava Econòmiques acudia tots els dies al consistori i, amb el bloc a la mà, comptava els fets a través d'un dels telèfons de baquelita negra que hi havia a l'alcaldia. La seva veu s'escoltava a Ràdio València (cadena Ser). Les seves lletres es llegien en La Jornada, el diari fundat pel Moviment Nacional que dirigia el seu pare. Llavors ja despertava la simpatia dels seus companys. "Érem pocs i dones periodistes, menys; serien tres o quatre. Rita era treballadora, rigorosa, espavilada 'i molt simpàtica! Així que en un certamen que va organitzar l'Ajuntament [el 1973] la van nomenar musa de l'humor", recorda Salvador Barber, que va coincidir amb ella cobrint la política local d'aquells anys i que ha escrit la seva única biografia (la dama de vermell de l'Espanya blava: no autoritzada i publicada el 2009, molt al seu pesar).


D'esquerra a dreta, José Mª Corbin marit de la seva germana "Totón", és l'advocat defensor de dues persones molt properes a Rita: Alfonso Grau i M.C. García Fuster. "Totón" Barberà és la seva germana menor i escudera. Visaba els comptes municipals. A ella se li atribueix la frase: "Ens hem passat". Enric Sospedra, nebot de l'ex regidora apareix a 'Taula' com a suposat afavorit per contractes de l'Ajuntament.

Filla de l'alta burgesia franquista valenciana, amant de la bona vida i de les bons àpats "amb whisky JB", "la mestressa de València" va heretar del seu pare (mort en 1993) la facilitat per a la broma i el caràcter trempat i paternalista , segons Barber. També la seva veu i el seu aspecte físic, el gust pel periodisme i potser també les idees polítiques.

José Barberá Armelles era un falangista que, després de bregar com a corresponsal a Roma -allà va adquirir la seva devoció per Santa Rita de Càssia, per aquest motiu Rita es digui Rita-, va aconseguir alguns dels millors llocs en la premsa franquista i va estar 30 anys al capdavant de l'Associació de la Premsa valenciana.

La seva mare, Carmen Nolla Forcada, amb la qual Rita va viure fins a la seva mort el 2013, venia de bon bressol. El seu besavi, català, havia fundat el 1862 la fàbrica Mosaics Nolla, que va assortir de rajoles a il·lustres com els tsars Romanov o el rei Amadeu de Savoia. Mosaics seus llueixen encara avui al consistori.

Les quatre germanes Barberá


En aquesta família va néixer Rita el 1948 com la segona de quatre germanes, sempre ben situades a la societat valenciana de llinatge, la qual forma part de les principals comissions falleres. Tanmateix, la discreció ha estat la seva bandera i les fotos publicades en què apareixen juntes es compten amb els dits d'una mano.La pròpia Rita ha portat una vida poc social: sempre en el seu cercle més íntim, en cases privades. Tampoc s'ha casat ni se li ha conegut una relació oficial.

La més allunyada de l'activitat pública de l'exalcaldessa és la germana gran, Carmen Luisa, que viu a Múrcia, on el seu marit és un prestigiós cirurgià. També hi resideixen les seves dues filles, Misi i Vicky, una de les quals va fer padrina de la petita Carmen a la seva tia Rita, que el 2013 va pujar a la nena al balcó consistorial per viure una mascletà.

Els propers a la política popular saben que té devoció per la seva neboda-néta: fins va barrejar absentar d'un acte del PP per assistir a la comunió de la nena. Després Rita van néixer María José, casada amb un advocat, i Asunción, a la qual criden Totón. Ella, la quarta de les Barberá, ha estat l'ombra de la seva germana a l'alcaldia i la que avui apareix en les investigacions.

Aquesta setmana EL Mundo desvetllava una conversa atribuïda a Asunción en la qual suposadament admet la poca traça de recórrer a treballadors municipals per blanquejar fons: "Ens hem passat, molta gent, ens hem passat...". Quin paper va exercir durant més de dues dècades la germana de la totpoderosa Barberà? Abans cal tornar una mica enrere: saber com la Rita periodista es converteix en la Rita alcaldessa.

Perquè, abans de la política, Barberà no només es va dedicar a la informació local, sinó que també es va especialitzar en tribunals i urbanisme signant en el diari Levante ... Com mai improvisa i sempre pensa en el futur -expliquen els seus íntims-, es va treure una plaça d'economista en l'Administració Pública que li va permetre en 1978, amb 30 anys, saltar a cap de premsa del Govern Civil. Ja llavors s'havia sentit atreta pel discurs de Manuel Fraga, exministre de Franco. Seu va ser el carnet número 3 d'Aliança Popular a València. Era el millor fitxatge imaginable per a un partit que traspuava naftalina. Rita era jove, professional i, a més, dona.

D'esquerra a dreta, 'TOTI' CORBIN una altra neboda; el seu nom va sortir a la llum quan es va saber que va ser contractada després d'una adjudicació a la productora de José Luis Moreno. GARCÍA FUSTER es diu Maria del Carme i és padrina d'una neboda seva. Està acusada com 'caixera' de la trama de blanqueig.

Aquí va començar el seu ascens: un rosari de conspiracions i navalles en el qual la dona de vermell va ser enfortida a costa de la caiguda en desgràcia dels seus rivals interns. Perquè la dreta valenciana s'assemblava al vesper que treu el cap ara. El 1985, fart de les lluites intestines, Fraga va viatjar a València i va convocar als seus capitostos per exigir disciplina. "Els llegeix la cartilla i amb la seva reprimenda fins fa plorar a Rita", explica el seu biògraf. És una de les poques vegades en què se l'ha vist amb les defenses baixes.

El 1991 va arribar a l'alcaldia de València i el clan va començar a cobrar la forma del poder. Aquest mateix any, la regidora va fitxar a la seva germana més propera, Asunción: la va rescatar de l'Ajuntament de Burjassot, on ja tenia plaça, i la va asseure a la taula de l'alcaldia que custodiava la porta del seu despatx. Assumpció es va convertir en el seu veritable guardià. Ningú traspassava aquesta porta sense el seu permís ni arribava a Rita sense abans passar per ella. Tot el personal rendia comptes a la cap del gabinet. Ella repassava discursos, dissenyava i programava actes i donava ordres.

També visaba les factures de l'alcaldia, aquestes que la Fiscalia investiga dins d'un dels molts escàndols que esquitxen a la seva germana, el cas Ritaleaks: 466 factures per valor de 278.000 euros en menjars, hotels i viatges que l'alcaldia va facturar als comptes municipals entre 2011 i 2013. Estades a Madrid a l'Hotel Adler a 561 euros la nit o en una suite amb full credit (tot pagat) al Westin Palace per 685, una habitació Florència per 770 euros, un dinar al restaurant el Canyar per més de 2.000, un cotxe amb xofer a Londres per 5.000, gin tònics, gaspatxos de llagosta, van Cacic, ostres, mariscades, patxaran, "moixama extra" ...

I, segons Compromís, també actes de partit. Ritaleaks és el penúltim assumpte lleig que ha esclatat al voltant de Rita Barberá en els últims anys. Abans, i de tots s'ha lliurat per ara, van ser el cas Gürtel (contractes del seu Govern i de la federació de municipis que ella presidia, amb regals de bosses Louis Vuitton inclosos), el cas Noós (per lament del jutge José Castro, Barberá no ha estat imputada, tot i que es va reunir amb Francisco Camps i Iñaki Urdangarin a la Zarzuela), Emarsa (un saqueig de diners públics a través d'aquesta empresa de gestió de l'aigua de la qual Barberá també va rebre bosses) i Fira València ( un forat de 500 milions en una societat en la qual Barberá, complimentada amb 7.600 euros en xecs regal i bosses, era presidenta del consell d'administració).

En els actes oficials el tàndem Barberà no sempre estava al costat. A Asunción li agradaven les visites de ministres, els viatges a Europa, les festes glamuroses de la Copa Amèrica; en canvi, per inaugurar centres socials i jardins no la treien del despatx. Fora de l'ajuntament les germanes tampoc solien compartir oci. Asunción no acompanyava Rita en les seves visites a Vila Carpi a Benicàssim o la Masia Calatrava a Borriana, refugi que sempre busca l'exalcaldessa per gaudir amb la seva gent. De fet, allà es va amagar, cuinant per als seus amics, el dia en què Joan Ribó, de Compromís, va prendre possessió com a alcalde de València.

En la reunió que, segons ha revelat aquest diari, va mantenir Barberà el dissabte 30 de febrer després de la batuda apareixen les altres dues persones clau en el cercle més íntim de l'exalcaldessa: José María Corbín i Mari Carmen García Fuster. El primer és el seu cunyat, marit d'Asunción; la segona, la seva altra mà dreta a l'Ajuntament i padrina d'una neboda seva.

A Corbín la senadora no tenia inconvenient a cridar-ho "germà", encara que ara ell es refereixi a ella com una simple "veïna". És l'advocat de les dues persones més properes a l'exalcaldessa que acabaran a la banqueta per decisions preses durant el seu govern o per preservar-lo. Per a Alfonso Grau, ex vicealcalde de Barberà, Corbín va dissenyar una estratègia jurídica que, en el cas de l'Institut Nóos, no li ha exonerat a ell però sí a Rita. Ara el lletrat defensa a García Fuster, exsecretària del grup municipal del PP i la caixera acusada de ser el braç executor del blanqueig.

Un negoci d'hostesses García Fuster és un fort nexe d'unió entre les dues germanes. Durant anys va ser qui, al costat de Assumpció, s'ocupava de tot el relacionat amb l'exregidora, des del purament polític fins al control del personal o dels homenatges que rebia. A Santa Rita, quan Barberá va complir 60 anys o en el 20è aniversari de l'alcaldia, les dues dones es van encarregar de tots aquests actes i fins i tot van decidir els regals que més anaven a agradar-.

Els complements de Vuitton i Loewe -bosses, mocadors o carteres- sempre eren un acierto.Las sospites planen també sobre el seu nebot Enric Sospedra, fill de la seva germana María José. La regidoria de Cultura, dirigida per la investigada María José Alcón, va contractar amb empreses vinculades a ell una sèrie de serveis d'hostesses per a esdeveniments com la Mostra de Cinema, segons revelen les converses que investiga la Guàrdia Civil. En elles s'escolta a Marcos Benavent -el "ionqui dels diners" que va gravar els moviments dels seus companys- organitzant contractes amb ella perquè el "sobrinísimo" de "la cap" tingués treball. "Escolta, d'aquí vam treure alguna coseta, no?", li diu Alcón a Benavent.

"Al nebot també cal demanar-li diners", li diu, a canvi dels riscos assumits. Encara que sigui "per a unes cerveses", comenta él.Del matrimoni Corbín Barberá la senadora té altres tres nebodes: Rita, Carmen (Toti) i María José (Coté). Totes, assídues al balcó de l'ajuntament en les mascletàs, fins i tot amb la xapa de "I love caloret". Toti va ser contractada el 2013 per Crystal Forest, la companyia de José Luis Moreno que va gestionar amb poca fortuna el Teatre El Musical. Va entrar a la plantilla poc després de la signatura de l'adjudicació.

La més gran, Rita, és lletrada externa de Bankia i adscrita al torn d'ofici. La petita, Coté, va originar una foto de totes les Barberá. Va ser el 2008, en la seva proclamació com a fallera major de la comissió Exposició-Misser Mascó. La seva padrina, Mari Carmen García Fuster, tampoc va faltar a la cita. No és família de sang, però "la Mari" era una més d'un clan. El setge s'estreny.

Alcón: «García-Fuster em va donar 1.000 euros per donar-los al PP i poder anar a les llistes»

L'exregidora del PP a l'Ajuntament de València María José Alcón va acusar ahir directament a l'exsecretària del grup municipal, Mari Carmen García-Fuster, d'haver-la obligat a ingressar 1.000 euros en un compte corrent del grup pdel PP per formar part de la llista electoral de Rita Barberá en les passades eleccions municipals.

Alcón: «García-Fuster em va donar 1.000 euros per donar-los al PP i poder anar a les llistes»

L'exregidora del PP a l'Ajuntament de València María José Alcón va acusar ahir directament a l'exsecretària del grup municipal, Mari Carmen García-Fuster, d'haver-la obligat a ingressar 1.000 euros en un compte corrent del grup pdel PP per formar part de la llista electoral de Rita Barberá en les passades eleccions municipals.

«Va ser una condició indispensable i em va dir que havia de fer-ho sí o sí», va explicar ahir Alcón sobre l'aportació de l'esmentada quantitat. A més, va precisar que la pròpia García Fuster li va fer primer el lliurament de dos bitllets de 500 euros que després va haver d'ingressar en el compte del PP municipal. Alcón ha assegurat que l'exsecretària municipal no li va revelar l'origen d'aquesta quantitat que ara forma part de la investigació judicial sobre un presumpte delicte de blanqueig de capitals.

Finalment, Alcón va ser inclosa en la llista amb la qual Barberá va concórrer a les passades eleccions del 24 de maig, en el lloc número 16. Una plaça que va negociar directament amb l'exalcaldessa. «Em va semblar més que un lloc de sortida un lloc de caiguda cap al no res, però em va dir que no hi havia altra alternativa. Que ho prengués o el deixés, amb la confiança que després podria pujar llocs», va explicar ahir. La reunió amb Barberá perquè la inclogués en la llista es va produir, segons l'exregidora, amb anterioritat a la qual va mantenir amb García-Fuster. Aquesta segona es va produir al grup municipal i, segons va relatar ahir, sense testimonis.

«Des d'un principi vaig sospitar. No ho vaig veure clar, però no vaig tenir més opció». Així que del grup popular va sortir amb els 1.000 euros a la butxaca i el número de compte en el qual havia d'ingressar l'esmentada quantitat, segons va assegurar ahir. A preguntes d'aquest diari, l'exregidora va dir no tenir constància de la implicació de Barberà en la presumpta trama de blanqueig. «García-Fuster no em va dir res ni sobre això ni sobre l'origen dels diners», va relatar. «Amb el temps t'adones del que és», va dir sobre l'anomenat pitufeo, una tàctica per blanquejar diners mitjançant l'ingrés de donatius.

L'esmentada reunió amb l'exsecretària municipal del grup popular es va produir a mitjans d'abril, segons detalla Alcón. Abans que sortissin a la llum les gravacions en què apareix amb l'exgerent d'Imelsa Marc Benavent. Sobre això, Alcón es va mostrar molt dolguda amb l'exalcaldessa perquè va portar el seu cessament com a assessora d'Alcaldia a la Junta de Govern sense que estigués imputada o acusada per res. És més, Alcón ha apuntat que en el seu expedient de acomiadar figurava que els seus destitució s'havia produït només per les informacions aparegudes a la premsa. És a dir, l'exregidora entén que d'aquesta manera el PP tenia dues vares de mesurar: les línies vermelles del partit i el que li va acabar succeint a ella.

María José Alcón ja va declarar fa setmanes davant la Guàrdia Civil i davant el jutge que porta a terme la instrucció, després de ser una de les 24 persones detingudes en el marc de l'Operació Taula. «Jo vaig voler declarar, al contrari que altres que no ho han fet», va dir ahir. Encara que va evitar donar detalls de la seva interrogatori perquè la causa continua encara sota secret de sumari.

La marxa contra la corrupció s'atura en front la casa de Rita Barberá


Milers de persones s’han concentrat avui a València, convocades per un grup notable d’organitzacions, amb el lema ‘El poble valencià contra la corrupció, tolerància zero’. Els concentrats hi han corejat crits com ‘Vergonya’ i ‘On estan els diners dels valencians’, a més de dedicar moltes referències a l’ex-batllessa de València, Rita Barberá (‘Rita Barberá, a Picassent que vas’), i a l’ex-president de la Diputació de València, Alfonso Rus, al centre de la recent operació anticorrupció Taula.

http://noticies.sirius.cat/2016/02/la-marxa-contra-la-corrupcio-satura-en.html

Van denunciar el 2005 els abusos de Benítez als Mossos sense cap resposta

Mai no va imaginar que un dia per fi es faria justícia i Joaquín Benítez, el seu professor de gimnàstica dels Maristes, pagaria pel que li va fer a ell i pel que sempre havia sospitat que també feia a la resta de companys de classe. Dijous passat va encendre ràpidament la televisió i es va quedar petrificat davant la pantalla. Un familiar li va trucar per avisar-lo que el periodista Josep Cuní estava entrevistant el pare d’una víctima que havia patit abusos sexuals a la seva escola. “El meu cor va esclatar d’alegria. Tenia ganes de plorar i de riure. ‘Per fi’, vaig pensar. ‘Per fi t’han agafat’”.

I des de dijous, aquest publicista, de 41 anys, casat i pare de dos nens, ordena records i reserva forces per enfrontar-se al que considera “un malalt, un monstre”. També va ser víctima del Beni. Dissabte va anar a la comissaria dels Mossos d’Esquadra de les Corts i va presentar una denúncia. Durant una hora i mitja va estar detallant l’escomesa que va patir al despatx del professor que dissabte a la nit va quedar lliure amb càrrecs després de ser detingut. No era la primera vegada que aquest home es dirigia a la policia. A finals del 2005, anys després de patir els abusos i en comprovar que Benítez continuava treballant a la mateixa escola amb nens, es va armar de valor i va denunciar-lo. Va escriure diversos correus.

Un a Benítez. “Li vaig dir que era un pederasta, un monstre, un cabró que malgrat tot no havia arruïnat la meva vida. El vaig amenaçar de desemmascarar-lo”. No va respondre. Va buscar el correu del llavors director dels Maristes de Sants-les Corts, Jaume Burgués Balcells, i li va detallar per carta els abusos. Gairebé li va suplicar que anés amb compte amb aquest professor perquè “estava segur que continuava aprofitant-se d’altres alumnes”. I va presentar dues denúncies telemàtiques al web dels Mossos relatant els abusos sexuals i aportant les seves dades. En aquells anys les denúncies telemàtiques només servien per denunciar furts i incivisme. “Però em faltava valor per entrar en una comissaria i vaig esperar que em truquessin”.

Dissabte als Mossos, en acabar la denúncia va voler que constés que havia alertat el director del centre, perquè entén que ja en aquell moment “els capellans de l’escola van mirar cap a una altra banda. Estic segur que van rebre més queixes que es van silenciar”. Li dol especialment el desinterès que van mostrar els Mossos. Dissabte a la comissaria el policia que el va atendre li va explicar que “en aquells anys el procediment telemàtic encara era precari i potser la seva denúncia es va perdre pel camí”.

Però l’home pressent que en aquells moments segurament “els abusos sexuals en una escola de cures de la popularitat dels Maristes eren un tema tan escandalós que van evitar ficar-s’hi”. Un portaveu de la policia va traslladar ahir a la nit a aquest diari l’interès dels Mossos per aclarir què va passar amb aquelles dues denúncies.

El pederasta dels Maristes, impune durant anys malgrat que era "un secret a crits"

El pederasta Joaquim Benítez va campar al seu aire durant 35 anys al col·legi dels Maristes de Sants-les Corts (Barcelona). I fins i tot després de confessar que havia abusat almenys d'un menor el 2011, va seguir en llibertat i mantenint contacte amb nens de 12 a 17 anys, treballant de monitor en diversos pobles de la província de Girona. Ni la direcció del centre ni la justícia l'hi han impedit. A pesar de les múltiples alarmes que van encendre els seus abusos sexuals durant un període així de llarg.

Una alternativa d'esquerres al "nacionalisme conservador"

El portaveu de Catalunya Sí que es Pot, Joan Coscubiela, ha afirmat que la creació d’una nova confluència d’esquerres és una "proposta molt sòlida" i que espera que pugui ser una alternativa d’esquerres a "una hegemonia ideològica del nacionalisme conservador a Catalunya". Amb tot, ha admès que les converses entre partits són encara "molt incipients”.

Coscubiela, en una entrevista al 324, ha retret al Govern que s’utilitzin comissions d’estudi pel procés i ha afegit que Junts pel Sí i la CUP no poden pretendre que els projectes de llei els presentin els partits que no estan d’acord amb les lleis de desconnexió.

El portaveu de Catalunya Sí que es pot al Parlament també ha parlat de les negociacions per formar govern a Madrid i ha assegurat que el fet que el referèndum s’hagi situat en el debat és una "novetat en la política espanyola", ja que creu que s’ha demostrat que es pot defensar el dret a decidir i no perdre vots, en referència als resultats obtinguts per Podem i les seves confluències.

Entrevista a Anna Gabriel: “Queremos que los presupuestos incluyan el impago de una parte de la deuda”

Anna Gabriel (Sallent, 1975), es una de las caras más conocidas de la CUP. Actua de diputada como cuando era concejala, sin tapujos. Para algunos es la “buena”, habla con calma y en esta entrevista avisa a JxSí que los cuperos estan para cumplir una hoja de ruta y que no darán su apoyo por una “cuestión de fé”.

-¿Como programáis la negociación de los presupuestos?

Esperamos las comparecencias de los consellers en las comisiones, sobre todo la del vicepresidente y consejero de Economía, Oriol Junqueras, que imaginamos que versará básicamente sobre presupuestos.

-¿Alguna propuesta vuestra?

Hemos puesto sobre la mesa la necesidad de crear un grupo de trabajo sobre deuda, que se apoya en la resolución del 9-N. Un grupo que debe profundizar y analizar sobre la estructura de la deuda que tiene contraída la Generalitat. Todo el mundo sabe que hay deuda, que se pagan muchos intereses por ella, pero es oportuno socializar el debate de la deuda.

-¿Socializar para qué?

La gente debe ser consciente de la situación económica de Catalunya. Que parte es debida a la relación con el Estado español y que parte es por la deuda contraída por la Generalitat. Este grupo de trabajo está abierto a todos los grupos parlamentarios.

-¿Cuáles serían sus objetivos?

En la medida de lo posible, en el debate de presupuestos hay que poder plantear medidas de reestructuración, de refinanciación e incluso de impago de la deuda, de toda o de una parte. En los presupuestos se debe incluir un gesto de este próximo Govern, un gesto para poner de manifiesto que en la construcción de la República catalana ponemos por delante los intereses de la gente al de las entidades financieras que están cerrando los balances con beneficios. Sería un gesto muy potente.

-Pero... ¿”impago” es una palabra muy dura, no?

Sí. Es una palabra dura en la medida que nos creamos que de palabras y cosas duras sólo hay éstas. También es muy duro que la gente no tenga trabajo, que la gente pierda sus casas, y que la gente tenga que sufrir para decidir si tiene que comprar alimentos o medicamentos. Esto también es durísimo. Debe haber un gesto del Govern.

-Y ¿cómo negocias con JxSí el impago de la deuda? ¿Qué proponen? ¿Qué parte?

Hasta ahora, como grupo parlamentario la información que recibimos de los presupuestos por parte del Govern y sobre todo de su ejecución es muy relativa. Hay muy poca información. Así hay que poner sobre la mesa cómo está la ejecución presupuestaria, la estructura de la deuda, con quién está contraída, cual es la cartera viva, qué deuda vigente queda, en qué término y qué cláusulas de renegociación. Una vez que tengamos esta información y en contraposición a las necesidades sociales que hay que cubrir, sino llega para pagar toda la deuda, habrá que abrir conversaciones con las entidades financieras para replantearlo. Es de mínimos.

-Es una posición de salida dura y además respecto los mercados...

Es de mínimos, insisto. ¿Verdad que a la gente le estamos diciendo que se cierran líneas de P3, servicios de urgencias, ambulatorios o se deja de invertir en cultura porqué no hay recursos? ¿Por qué no podríamos ir al BBVA o a La Caixa a explicarles que no tenemos recursos para pagar unos intereses, que incluso podríamos considerar ilegítimos? ¿Por qué la Generalitat no se puede distinguir por explicar claramente si para satisfacer necesidades básicas debe dejar de satisfacer la parte contractual que suscribió con una entidad financiera que tiene beneficios?

-Ah, entiendo que se refiere al impago de los intereses de la deuda y no de la deuda en global...

No, no, a todo el global. Veremos; pero con la información que tenemos no podemos concretar una propuesta. Para esto crearemos este grupo de trabajo.

-Además de esta línea de trabajo ¿qué elementos pondréis sobre la Mesa de la negociación de los presupuestos?

La deuda es importante. Pero además los presupuestos deben ser expansivos en los ingresos, deben agotar todas las posibilidades para aumentar los recursos. Un ejemplo sería sucesiones. Hay que mirar otras posibilidades con “quien más tiene mas pague” como premisa. Es sentido común.

-Y en cuanto al gasto...

Debemos estar atentos a gastos superfluos, o que fomente políticas de carácter liberal como la escuela concertada que separa por sexos. Y por descontado incorporar los 270 millones del plan de choque social, a pesar que para nosotros es insuficiente y de mínimos. De hecho, es la aplicación del programa electoral de JxSí. Además, el gasto debe ser racional... no sirve de nada incrementar los recursos para reducir listas de espera si inyecta dinero a la sanidad privada.

-¿Cómo se toman que el president Puigdemont diga que BCN World esté vivo?

Está vivo porqué hay una fuerza política que le interesa que continúe vivo. No lo han escondido nunca. Dentro de JxSí, CDC no quiere enterrar el proyecto y ERC es más reacia al proyecto inicial pero está dispuesta a escuchar una versión más rebajada. Nosotros no queremos ni oír hablar del proyecto. Supongo que quieren tranquilizar inversores e intereses.

-Tranquilizará a inversores, pero ¿y a ustedes?

Con los votos de la CUP nunca, nunca se tirará adelante este proyecto. Otras, como el PSC, quizá tendrían interés en apoyar BCN World. Pero sería necesario que todo, todo JxSí avale este proyecto. Si obtiene el apoyo de otra formación, el problema lo tendrá JxSí, no la CUP.

-¿Y una decisión así no pondría en peligro el pacto?

Afecta a JxSí, al propio acuerdo interno de JxSí. Entiendo que todo responde a un discurso dirigido de tranquilidad a los intereses económicos, para explicar que no asistimos a la construcción de los cimientos de una nueva sociedad socialista más que posibilidades que el proyecto se acabe concretando. La política son hechos, pero también son modulaciones discursivas dirigidas a serenar determinados intereses.

-¿Se acaba de fiar de JxSí?

No estamos aquí para hacer actos de fe. Hay confianza política en base unos acuerdos y una hoja de ruta compartida. No hay un acto de fe en abstracto de cara a determinadas personas de determinadas formaciones que no vienen de una trayectoria de reivindicación independentista. No podemos desarmarnos, ni desactivarnos o confiarnos porque tenemos fe. Queremos realidades, concreciones materiales, es decir, pasos que caminen hacia donde públicamente hemos dicho que queríamos caminar.

- De acuerdo, no es un acto de fe. Pero esta semana, mientras Madrid estaba con la guardia baja, han iniciado el camino para elaborar las tres leyes de transición, hará falta fe para mantener el tipo ante la respuesta del Estado ¿no?

Lo que hay en juego es un valor muy grande: la capacidad democrática del Estado. No hemos parado de recibir señales de la baja calidad democrática del Estado español. Ahora se abre una etapa nueva en el conflicto, con una mayoría parlamentaria y una amplia parte de la población catalana que está decidida a romper con el Estado. Nunca había pasado antes. Las embestidas del Estado no son nuevas, la situación política de Catalunya, sí. Es un reto al país. Nos amenazarán con que nos inhabilitaran. Que lo hagan. Pero el problema no será éste, sino que el país verá amenazados derechos políticos de primer orden en una sociedad democrática. El embate del Estado no será contra diputados o electos sino contra la democracia en un sentido puro.

-Para ello hace falta mucho apoyo de la calle...

Sí, sí. Los últimos meses han restringido la arena política no sólo a unos grupos políticos sino a una parte de éstos y a sus conversaciones. Unas quince personas... en ningún caso puede quedar el proyecto en manos de estas pocas personas.

-¿Satisfechos con los nombramientos del Govern?

Los valoraremos conjuntamente en las comparecencias de los consellers que empiezan esta semana. Tampoco no teníamos pactado nada al respeto ni habíamos acordado nada. Hay algunos que nos inquietan y hay unos que se han de producir y que son muy importantes.

-¿Cuáles?

Los de los medios de comunicación públicos. Y más en esta etapa, que hay que ser respetuosos y cuidadosos a todas las sensibilidades de la sociedad. Esto hay que visualizarlo en la dirección de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales. Debemos ir más allá que un simple reparto de cargos entre partidos y consultar a fondo el sector y el mundo profesional.

-¿Cómo sienta ser la mala de la película?

Para muchos soy la buena. Podríamos hacer muchas consideraciones sobre la misoginia, el patriarcado o el liderazgo femenino. Y otra sobre la falta de voluntad o incapacidad de entender la cultura política de la CUP. Si alguien se piensa que una persona embauca, dirige y determina la voluntad de más de la mitad de la militancia, es que no conoce ni la militancia ni el sistema de decidir de la CUP.

-¿Tiene la sensación de haber ganado la batalla? Ustedes decían: ¡Ni Mas ni març...!

No. Quien ha ganado es el país. Respecto a nosotros, algo hemos perdido. Que una parte del independentismo vea a la CUP como una amenaza o se diga que respondemos a los intereses del CNI, la Guardia Civil o del PP, supone un ataque no a nosotros, sino al independentismo. Todo lo que ha pasado no ha ayudado en nada en clarificar una situación política ya de por si muy compleja. Seré mala para muchos, pero... no soy tan mala.

De La Vanguardia

Corrent Roig deixa la CUP pel pacte amb Junts pel Sí


L'organització Corrent Roig ha abandonat la CUP-Crida Constituent perquè no comparteix el pacte amb Junts pel Sí i ho ha posat de manifest durant el Consell Polític i el Grup d'Acció Parlamentària (GAP) de la CUP celebrats a Torredembarra. Corrent Roig, segons el comunicat de la formació anticapitalista, deixa la CUP perquè “no comparteix el pacte d'investidura amb Junts pel Sí”. Els cupaires els han donat “les gràcies per tota la feina feta” i, tot i lamentar la decisió, s'ha considerat “perfectament legitima”.

Anna Gabriel: “Inhabilitar-nos? Que ho facin, d'altres ocuparan el nostre lloc”


La diputada de la CUP Anna Gabriel ha advertit aquest dijous que el seu partit “no es farà enrere” en el procés de “desconnexió” amb l'Estat, malgrat les “amenaces” del Govern en funcions o davant una possible “inhabilitació” dels seus diputats per part del Tribunal Constitucional (TC).