divendres, 22 de gener de 2010

El català llengua convidada d'honor a l'Expolangues de París

La llengua i la cultura catalana seran les protagonistes de la 28a edició d'Expolangues, el Saló Internacional de Llengües i Cultures Estrangeres que tindrà lloc a París entre els dies 3 i 6 de febrer d'enguany. "El català, llengua de deu milions d'europeus", serà el lema del programa d'activitats, que reivindica l'oficialitat del català a Europa i que l'han subscrit els representants institucionals de tots els territoris de parla catalana que formen part de la Fundació Ramon Llull.



El català serà al febrer el primer idioma que no és l'oficial de cap estat a ser convidat en el saló lingüístic

Amb el lema el català, la llengua de 10 milions d'europeus, la Generalitat de Catalunya, els governs balear i andorrà, el Consell de la Catalunya Nord, l'Ajuntament de l'Alguer i la Xarxa de Ciutats Valencianes, institucions unides en la Fundació Ramon Llull, desembarcaran entre el 3 i el 6 de febrer a la 28a edició de l'Expolangues de París, on el català pren el relleu del xinès i del rus com a llengua convidada. «La llengua catalana es presenta amb una visió de normalitat i no com a llengua minoritària, sinó com a llengua europea i transfronterera», van declarar els representants d'aquests organismes ahir a Barcelona. L'expolangues, saló de les llengües i cultures estrangeres, va reunir el 2009 prop de 22.000 visitants, la meitat dels quals eren professionals.

Presentacions del Centre de Terminologia Termcat i del domini d'internet .cat. Conferències sobre la unitat i la diversitat de la llengua catalana i al voltant de les llengües locals en societats multilingües. Trobades d'estudiants. Parlaments de personalitats reconegudes internacionalment que parlen català, com per exemple Cyril Despres, guanyador del Dakar 2010 en la categoria de motos. Poesia, música i teatre. El català, del 3 al 6 de febrer al pavelló 5.2 de la Porte de Versailles de París, no pensa desaprofitar l'oportunitat que significa esdevenir la primera llengua que no és l'oficial de cap estat a ser convidada en l'Expolangues. La projecció d'un vídeo que demostra que el català és una llengua comú mitjançant imatges com les de Pep Guardiola entrenant el Barça, la policia andorrana en un acte de servei, una família valenciana celebrant el Nadal i un locutor anunciant l'alineació de l'equip de l'USAP de Perpinyà servirà per inaugurar la presència catalana en la fira. De la cloenda, se n'encarregarà Comediants i en els dies previs diferents anuncis al metro de París i un espot, que s'emetrà fins a dues-centes vegades per televisió protagonitzat per un rostre popular a França com és el de l'actor Sergi López, recordaran que el català és la llengua de deu milions d'europeus.

«És un esforç en un any difícil, però és una ocasió única per situar la nostra llengua en el lloc que es mereix», assegurava ahir Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat. «Servirà per demostrar que a França hi ha molta gent que parla una altra llengua a banda del francès», hi va afegir Marcel Mateu, conseller dels Pirineus Orientals. Mateu, juntament amb Jaume Bartomeu (cap del govern d'Andorra), Josep-Lluís Carod-Rovira (vicepresident del govern de la Generalitat), Albert Moragues (conseller de la presidència del govern de les Illes Balears), Joaquim Puig (alcalde de Morella) i Mario Conci (vicesíndic de l'Alguer) van signar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) un document en què manifesten la seva confiança que «les institucions europees sabran vertebrar una reacció positiva perquè el català adquireixi el rang de plena oficialitat lingüística en el marc europeu», a la vegada que recorden que el català, la desena llengua en nombre de traduccions i la catorzena en l'ús del Google, és una llengua «oberta al món».

L'Expolangues, on en l'edició del 2009 hi han estat representades 80 llengües i 30 països, rebrà professionals d'escoles d'idiomes, empreses de traducció, llibreries i oficines de turisme. L'estand català ocuparà 100 m² i es dividirà en cinc sales, anomenades cadascuna amb el nom d'un dels territoris de parla catalana.
El Consell Social del Català, preocupat
el punt

Reunit en ple ahir al Palau de la Generalitat, el Consell Social de la llengua Catalana, l'òrgan d'assessorament, consulta i participació social en la política lingüística que desenvolupa el govern, va acordar fer pública la seva gran preocupació per «la situació de marginació» de la llengua catalana en l'administració de justícia, «amb nombrosos exemples d'incompliment dels compromisos assumits per l'Estat espanyol en ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i l'Estatut de Catalunya». El consell, creat per decret l'any 1991 i representat per diferents sectors socials, econòmics i polítics del país, va fer palès també el seu rebuig a «l'actuació de determinats fabricants que obvien l'ús del català en les campanyes de promoció dels seus productes a Catalunya». Finalment, el consell va ratificar la conveniència de fer un ple extraordinari per debatre «els efectes que té sobre la llengua catalana la subordinació política a l'Estat espanyol».

G. Vidal


El Pentàgon vol estrènyer vincles amb l'exèrcit pakistanès

El secretari de Defensa dels EUA, Robert Gates, qui es troba de visita a Islamabad, va reconèixer que els EUA van cometre una sèrie d'errors greus en la seva política pel que fa al Pakistan, i va manifestar la intenció de restablir llaços estrets entre el Pentàgon i l'exèrcit pakistanès, informen avui els mitjans del Pakistan.

"La decisió nord-americana de suspendre contactes militars amb el Pakistan en els anys 90, arran del programa militar pakistanès, va soscavar la relació entre els dos exèrcits, donant origen a un prolongat dèficit de confiança", va admetre Gates a l'intervenir amb un discurs a la Universitat Nacional de Defensa, a Islamabad.

El cap del Pentàgon, citat pel canal de televisió AAJ TV, va qualificar de "seriós error estratègic" la ruptura dels vincles i va ressaltar la necessitat de restablir a tots els nivells.

EUA no escatimarà temps ni energia per a fomentar una autèntica cooperació a llarg termini amb Pakistan, va dir.

Va prometre que el Pentàgon prestarà assistència tècnica a aquest país i l'ajudarà en la formació d'oficials, així com de grups dedicats a la lluita contra la guerrilla taliban.

Washington i Islamabad van mantenir estreta cooperació militar i tècnica en la dècada del 80, quan les dues parts donaven suport a la resistència dels muyahidins contra les tropes soviètiques a l'Afganistan. Militars pakistanesos s'entrenaven en aquella època als EUA i alts oficials d'ambdós països es coneixien perfectament. Aquests contactes es van veure congelats a finals dels anys 90, després que el Pakistan va realitzar un assaig d'armes nuclears.


El Pentágono desea restablecer vínculos estrechos con el Ejército pakistaní

El secretario de Defensa de EEUU, Robert Gates, quien se encuentra de visita en Islamabad, reconoció que EEUU cometió una serie de errores graves en su política con respecto a Pakistán y manifestó la intención de restablecer lazos estrechos entre el Pentágono y el Ejército pakistaní, informaron hoy los medios noticiosos de Pakistán.

"La decisión estadounidense de suspender contactos militares con Pakistán en los años 90, a raíz del programa militar pakistaní, socavó la relación entre ambos Ejércitos dando origen a un prolongado déficit de confianza", admitió Gates al intervenir con un discurso en la Universidad Nacional de Defensa, en Islamabad.

El jefe del Pentágono, citado por el canal de televisión Aaj TV, calificó de "serio error estratégico" la ruptura de los vínculos y resaltó la necesidad de restablecerlos a todos los niveles.

EEUU no escatimará tiempo ni energía para fomentar una auténtica cooperación a largo plazo con Pakistán, dijo.

Prometió que el Pentágono prestará asistencia técnica a este país y le ayudará en la formación de oficiales, así como de grupos dedicados a la lucha contra la guerrilla talibán.

Washington e Islamabad mantuvieron estrecha cooperación militar y técnica en la década del 80, cuando ambas partes apoyaban la resistencia de los muyahidines contra las tropas soviéticas en Afganistán. Militares pakistaníes se entrenaban en aquella época en EEUU y altos oficiales de ambos países se conocían perfectamente. Estos contactos se vieron congelados a finales de los años 90, después de que Pakistán realizó un ensayo de armas nucleares.



Cementiri Nuclear?, No Gràcies: Manifestació a Ascó

El passat dimarts 19 de desembre, l’AMAC va realitzar una reunió a Ascó amb els ajuntaments de d’aquesta àrea nuclear per a fer-los una proposta de repartiment de diners sempre que aquests donin suport a la candidatura d’Ascó. D’aquesta manera, l’AMAC preveu arribar a l’esmentada reunió del 27 de gener amb una candidatura consolidada, Ascó.
Tal com va avançar la CANC fa dues setmanes, la darrera junta directiva de l’AMAC del passat 11 de gener ha pres la decisió de presentar candidatures entre els seus municipis afiliats en la propera assemblea del 27 de gener (només dos dies abans de finalitzar el termini de presentació de candidatures segons la convocatòria del Ministerio de Industria: http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf), un dels quals, finalment acolliria el cementiri de residus radioactius (ATC en les seves sigles en castellà).

A més, el procediment que ha emprés el Govern de l’Esta és poc responsable amb el tractament d’una qüestió tan problemàtica com és la dels residus radioactius. Amb només un mes de termini i amb un simple acord del ple municipal, que es podria aprovar amb una majoria simple, el Govern de l’Estat preveu licitar una instal•lació que acollirà residus radioactius d’alta activitat durant un mínim de 60 anys. (Convocatòria per a la selecció dels municipis candidats a acollir cementiri de residus radioactius: http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/29/pdfs/BOE-A-2009-21107.pdf)
Un cementiri nuclear que acollirà tots els residus radioactius de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol, amb una radioactivitat que durarà centenars o milers d’anys, no només incumbeix a l’ajuntament del municipi que el vulgui. Això demostra la irresponsabilitat democràtica que el Govern de l’Estat mostra sobre qüestions relacionades amb la radioactivitat, quan els coneixements científics i la pròpia experiència han demostrat que la radioactivitat no entén de límits ni fronteres territorials. L’abast territorial dels efectes d’un cementiri nuclear amb residus altament radioactius, s’han de veure a llarg termini i amb conseqüències per varies generacions, no afectant tant sols al municipi que l’aculli, com s’ha demostrat amb la fuita radioactiva de la central nuclear d’Ascó 1 del passat hivern 2007-2008.
A més, en la convocatòria del Ministerio de Industria no es té en compte el principi “d’ampli consens territorial, social, i polític” que el president Zapatero i l’aleshores Ministre d’Industria, José Montilla, van dir, des de 2006, a que estaria supeditada la ubicació del cementiri nuclear.

Davant aquest fets LA COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC) ADVERTEIXEN A L’AMAC I AL GOVERN DE L’ESTAT QUE NO PODEN PRESENTAR NI ACCEPTAR CAP MUNICIPI CANDIDAT A CATALUNYA, pels següents motius:
1. Perquè el 79% de la població que viu en municipis que formen part de l’AMAC a Catalunya, els seus ajuntaments han aprovat mocions de rebuig al cementiri de residus radioactius als seus plenaris. Aquests municipis són: Vandellòs-Hospitalet de l’Infant, Flix, Mora d’Ebre, L’Ametlla de Mar, Montroig del Camp, Corbera d’Ebre, La Fatarella, el Molar, i Tivissa.
2. Perquè els Consells Comarcals de la Ribera d’Ebre, del Baix Camp, del Baix Ebre, de la Terra Alta i del Priorat, comarques on estan ubicats els municipis pertanyents a l’AMAC, han aprovat mocions de rebuig en contra de l’ATC.
3. Perquè altres 2 Consells Comarcals, el del Montsià i el de l’Alt Camp, també han aprovat mocions en contra de l’ATC. Conjuntament, els Consells Comarcals que han aprovat mocions contra l’ATC representen el 70% dels Consells Comarcals de la demarcació de Tarragona.
4. Perquè 61 municipis de la demarcació de Tarragona, han aprovat mocions de rebuig al cementiri de residus radioactius, més municipis com més prop de les zones nuclears (veure mapa). Aquests municipis acullen el 67% de tota la població de la demarcació de Tarragona.
5. Perquè el Parlament de Catalunya va aprovar una resolució de rebuig a l’ATC (resolució 150/VIII, BOP núm. 229 de 17-03-2008. Tram. 250-00289/08) instant al govern de la Generalitat de Catalunya a fer el que calgui per evitar la seva ubicació a Catalunya.
6. Perquè les comarques de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona, i per extensió Catalunya, ja ha contribuït amb escreix amb la seva quota de nuclearització respecte a la resta de l’Estat, per ser la CCAA amb més reactors nuclears, i les comarques de les Terres de l’Ebreel territori amb més instal•lacions energètiques de Catalunya i de l’Estat Espanyol.
7. Perquè el risc, el perill i la hipoteca a llarg termini que suposa el dipòsit de milers de tones de residus de molt alta radioactivitat que tenen una activitat de milers d’anys, que pot afectar fins i tot a la salut dels ciutadans, NO ABARCA NOMÉS ELS LÍMITS TERRITORIALS DEL MUNICIPI QUE L’ALBERGUI, SINÓ QUE AFECTARÀ A UNA ÀMPLIA ZONA DEL TERRITORI AL SEU VOLTANT.
8. PERQUÈ LA DECISIÓ D’UBICAR EL CEMENTIRI NUCLEAR DE TOTS ELS RESIDUS D’ALTA RADIOACTIVITAT DE TOTES LES CENTRALS NUCLEARS DE L’ESTAT ESPANYOL NO POT RECAURE ÚNICAMENT EN MANS DE LA MAJORIA SIMPLE DEL CONSISTORI D’UN SOL AJUNTAMENT, A CANVI DE COMPRAR LES VOLUNTATS DELS SEUS GOVERNANTS.
Per tots aquests arguments, recordem al Govern de l’Estat i a l’AMAC que, en un estat de dret com el nostre, on ha d’imperar la democràcia i el respecte per les majories, on s’han de salvaguardar els drets individuals dels ciutadans com a membres de ple dret de la UE, no poden tancar els ulls obviant i fent cas omís a tots aquests pronunciaments contraris, majoritaris a la demarcació de Tarragona i al Parlament de Catalunya.
S’insta a aquells alcaldes que han pensat demanar l’ATC que, malgrat tenir majoria al seus consistori, tinguin molt present que no la tenen a la seva pròpia comarca ni a les comarques veïnes, a les que aquest cementiri també afectarà en risc i temps, i que per sobre del dret a la independència municipal ha de prevaldre el bé comú de la majoria de la gent a la que s’afecta.
Així mateix es demana al govern de la Generalitat de Catalunya que prengui les accions encaminades a fer complir la resolució de refús a l’ATC que va aprovar el Parlament de Catalunya.

COORDINADORA ANTICEMENTIRI NUCLEAR DE CATALUNYA (CANC)

Terres de l’Ebre / Camp de Tarrgona
Portaveu de la CANC: Sergi Saladié, Tel. 657.84.31.72
ADHESIONS CONTRA EL CEMENTIRI NUCLEAR
moviments socials i ecologistes:
Greenpeace;
Gepec – Ecologistes de Catalunya;
l’Escurçó;
Plataforma per la Defensa del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant; Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat;
Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE);
Plataforma de la Terra Alta;
Plataforma Salvem la Mar de l’Ebre;
Coordinadora de Plataformes en defensa del territori contra la massificació eòlica; i
La Cala Fòrum de l’Ametlla de Mar;
Societat Civil, Cultural i Solidària per la Pau de Reus;
Federació Intercomarcal de Tarragona de la CGT;
Centre d’Estudis de la Vall (CEV) de Vandellòs;
IPCENA (Institució de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural); Alnus – Ecologistes de Catalunya;
Grup Municipal d’ICV-EUiA de Tivissa;
Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA);
Societat Obrera de Tivissa;
Casal Cultural Panxampla;
Associació Limnos;
Col•lectiu Ecologista Bosc Verd;
Plataforma Antiincineradora de la Vall de Ges;
Teatre Musical del Montgrí;
Maulets del Baix Ebre;
Alternativa Baix Gaià;
Junta Veïnal de l’Entitat Local Descentralitzada de Jesús;
Associació d’Història Antiga i Arqueologia de les Terres de l’Ebre.
Sindicat d’Oficis Varis de CNT Maestrat-Ports
Ciutadans per la 3ª República
Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
IES Joaquín Bau de Tortosa
SEO/Bird Life-Delta de l’Ebre.
Grup Natura Freixa de Flix
Associació de Dones de Miravet
Associació de comerciants i empresaris d’Horta de Sant Joan

Agents econòmics com:

El Consell Regulador de la D.O. Terra Alta,
El Consell Regulador de la D.O. Montsant,
L’Associació de Cases de Pagès del Priorat
L’Agrupació de Productors de Fruita Dolça de les Comarques Meridionals,
La Cooperativa Agrícola de Capçanes,
Unió de pagesos de Catalunya
Joves Agricultors i ramaders de Catalunya

partits polítics a nivell de Catalunya posicionat clarament contraris:

ERC de Catalunya
ICV-EUiA de Catalunya
JERC de Catalunya
Joves d’Esquerra Verda
Els Vers alternativa verda de Catalunya

Grups polítics municipals:

Grup Municipal d’ERC Vandellòs-Hospitalet;
Grup IMNOVA de Móra la Nova;
Grup Municipal d’ICV-EUiA de Reus;
Grup Municipal d’ICV-EUiA de Cambrils.

Govern prohibeix herbes de fumar a Rússia

El govern de Rússia va aprovar incloure diferents herbes de fumar a la llista de narcòtics prohibits per contenir compostos psicotròpics, va informar el Servei Federal de Control de Drogues de Rússia (SFCD). El document va prohibir la producció i contraban de mescles que contenen entre els seus components fulles de Salvia Divinorum (herba coneguda com ska pastora o herba Maria), llavors de Argyreia Nervosa (llitera d'elefant), la flor i fulles de Nymphea Caerulei (lotus blau egipci). A més, la llista de narcòtics prohibits inclou 23 cannabinoides sintètics.

"La legislació vigent imposa a les persones que es dediquen al contraban d'aquestes barreges la mateixa responsabilitat penal amb què es castiga el contraban d'heroïna o cocaïna", anuncià l'SFCD.

Autoritats sanitàries russes van promoure la iniciativa després que el Ministeri de Sanitat i Desenvolupament Social va registrar diversos casos d'intoxicació entre adolescents i joves amb les mescles esmentades, que a més tenen substàncies nocives i de caràcter al.lucinògen.

El Codi Penal de Rússia preveu fins a 20 anys de presó per producció i contraban de narcòtics i substàncies psicotròpiques.


Gobierno prohíbe mezclas de fumar en Rusia

El gobierno de Rusia aprobó hoy la iniciativa de incluir a las hierbas de fumar en la lista de narcóticos prohibidos por contener compuestos psicotrópicos, informó el Servicio Federal de Control de Drogas de Rusia (SFCD).

"La legislación vigente impone a las personas que se dediquen al contrabando de estas mezclas la misma responsabilidad penal con la que se castiga el contrabando de heroína o cocaína", adviertió el SFCD.

El documento prohibió la producción y contrabando de mezclas que contienen entre sus componentes hojas de Salvia Divinorum (hierba conocida como ska pastora o hierba María), semillas de Argyreia Nervosa (camilla de elefante), la flor y hojas de Nymphea Caerulei (loto azul egipcio). Además, la lista de narcóticos prohibidos incluyó 23 cannabinoides sintéticos.

Autoridades sanitarias rusas promovieron la iniciativa después de que el Ministerio de Sanidad y Desarrollo Social registró varios casos de intoxicación entre adolescentes y jóvenes con las mezclas mencionadas, que además tienen sustancias nocivas y de carácter alucinógeno.

El Código Penal de Rusia prevé hasta 20 años de prisión por producción y contrabando de narcóticos y sustancias psicotrópicas.



La Seguretat Social perd 90.585 afiliats estrangers el 2009

Per comunitats autònomes, Catalunya i Madrid van concentrar quatre de cada deu estrangers afiliats a la Seguretat Social a final de l'any passat, en sumar entre totes dues el 42,45% del total d'immigrants ocupats. En concret, Catalunya comptava amb 405.847 estrangers cotitzants, mentre que a Madrid la xifra era de 397.190. (Foto: Cua a l'INEM de Parla, Madrid, el juny passat).

L'afiliació mitjana de treballadors estrangers es va situar en finalitzar 2009 a 1.848.047 ocupats, després de perdre en el conjunt de l'any un total de 90.585 cotitzants (-4,6%), segons dades difoses avui pel Ministeri de Treball i Immigració.

El desembre de 2009, la Seguretat Social va perdre 15.297 cotitzants estrangers (-0,82%) en relació a novembre, acumulant així cinc mesos de caigudes consecutives després dels descensos d'agost, setembre, octubre i novembre, mesos en què el sistema va perdre 19.549, 6.733, 16.297 i 28.954 afiliats immigrants, respectivament.

Del conjunt d'estrangers que estaven afiliats al sistema en finalitzar l'any passat, 669.076 treballadors procedien de països comunitaris, mentre que 1.178.971 eren treballadors no pertanyents a la UE.

Dins dels països no comunitaris, 224.462 eren de nacionalitat marroquina i 185.577, equatoriana. Colòmbia, amb 115.948 treballadors, se situa com a tercer país de procedència d'afiliats, per davant de la Xina, que compta amb 75.238 cotitzants.

La resta d'afiliats no comunitaris es van repartir entre Perú (72.527), Bolívia (70.629), Argentina (46.768), Ucraïna (33.699), República Dominicana (31.404), i Brasil (24.070), entre d'altres.

Per la seva part, dels que procedeixen de la UE-27, romanesos, italians i portuguesos són els més nombrosos, amb 280.468, 61.001 i 58.870 cotitzants, respectivament. Els van seguir búlgars i britànics, amb 53.985 i 51.924, i una mica més lluny, els alemanys, amb 39.318 afiliats.

La major part dels estrangers que estaven afiliats a la Seguretat Social al finalitzar desembre s'enquadren en el Règim General, amb 1.210.693 cotitzants, seguits del Règim Agrari (259.429), el Règim Especial d'Autònoms (197.625), el de la Llar ( 175.490), el del Mar (4.119) i el del Carbó (692).

Dins del règim general, un total de 240.819 estrangers, el 19,89%, treballava a l'hostaleria, mentre que el 16,87% ho feia en el comerç (204.184 afiliats) i el 15,29% en la construcció (185.112) .

CATALUNYA I MADRID CONCENTREN EL 42,45% DELS IMMIGRANTS.

Per comunitats autònomes, Catalunya i Madrid van concentrar quatre de cada deu estrangers afiliats a la Seguretat Social a final de l'any passat, en sumar entre totes dues el 42,45% del total d'immigrants ocupats. En concret, Catalunya comptava amb 405.847 estrangers cotitzants, mentre que a Madrid la xifra era de 397.190.

Després d'aquestes dues regions es van situar Andalusia, amb 217.371 afiliats estrangers; Comunitat Valenciana, amb 206.184 ocupats; Múrcia, amb 88.848; Castella-La Manxa, amb 81.785; Canàries, amb 81.431; Aragó, amb 64.839; Catalunya, amb 61.269; Balears, amb 59.011, i País Basc, amb 51.116.

Les comunitats amb menor presència d'immigrants en alta a la Seguretat Social al finalitzar desembre van ser Galícia, amb 39.307 estrangers; Navarra, amb 26.562, La Rioja, amb 16.892; Extremadura, amb 15.949; Astúries, amb 15.662; Cantàbria, amb 12.259, i les ciutats autònomes de Melilla, amb 3.966, i Ceuta, amb 2.559.


La Seguridad Social perdió 90.585 afiliados extranjeros en 2009

Por comunidades autónomas, Cataluña y Madrid concentraron cuatro de cada diez extranjeros afiliados a la Seguridad Social a final del año pasado, al sumar entre ambas el 42,45% del total de inmigrantes ocupados. En concreto, Cataluña contaba con 405.847 extranjeros cotizantes, mientras que en Madrid la cifra era de 397.190.

22-01-2010 - La afiliación media de trabajadores extranjeros se situó al finalizar 2009 en 1.848.047 ocupados, tras perder en el conjunto del año un total de 90.585 cotizantes (-4,6%), según datos difundidos hoy por el Ministerio de Trabajo e Inmigración.

En diciembre de 2009, la Seguridad Social perdió 15.297 cotizantes extranjeros (-0,82%) en relación a noviembre, acumulando así cinco meses de caídas consecutivas tras los descensos de agosto, septiembre, octubre y noviembre, meses en los que el sistema perdió 19.549, 6.733, 16.297 y 28.954 afiliados inmigrantes, respectivamente.

Del conjunto de extranjeros que estaban afiliados al sistema al finalizar el año pasado, 669.076 trabajadores procedían de países comunitarios, mientras que 1.178.971 eran trabajadores no pertenecientes a la UE.

Dentro de los países no comunitarios, 224.462 eran de nacionalidad marroquí y 185.577, ecuatoriana. Colombia, con 115.948 trabajadores, se sitúa como tercer país de procedencia de afiliados, por delante de China, que cuenta con 75.238 cotizantes.

El resto de afiliados no comunitarios se repartieron entre Perú (72.527), Bolivia (70.629), Argentina (46.768), Ucrania (33.699), República Dominicana (31.404), y Brasil (24.070), entre otros.

Por su parte, de los que proceden de la UE-27, rumanos, italianos y portugueses son los más numerosos, con 280.468, 61.001 y 58.870 cotizantes, respectivamente. Les siguieron búlgaros y británicos, con 53.985 y 51.924, y algo más lejos, los alemanes, con 39.318 afiliados.

La mayor parte de los extranjeros que estaban afiliados a la Seguridad Social al finalizar diciembre se encuadraban en el Régimen General, con 1.210.693 cotizantes, seguidos del Régimen Agrario (259.429), el Régimen Especial de Autónomos (197.625), el del Hogar (175.490), el del Mar (4.119) y el del Carbón (692).

Dentro del Régimen General, un total de 240.819 extranjeros, el 19,89%, trabajaba en la hostelería, mientras que el 16,87% lo hacía en el comercio (204.184 afiliados) y el 15,29% en la construcción (185.112).

CATALUÑA Y MADRID CONCENTRAN EL 42,45% DE LOS INMIGRANTES.

Por comunidades autónomas, Cataluña y Madrid concentraron cuatro de cada diez extranjeros afiliados a la Seguridad Social a final del año pasado, al sumar entre ambas el 42,45% del total de inmigrantes ocupados. En concreto, Cataluña contaba con 405.847 extranjeros cotizantes, mientras que en Madrid la cifra era de 397.190.

Tras estas dos regiones se situaron Andalucía, con 217.371 afiliados extranjeros; Comunidad Valenciana, con 206.184 ocupados; Murcia, con 88.848; Castilla-La Mancha, con 81.785; Canarias, con 81.431; Aragón, con 64.839; Castilla y León, con 61.269; Baleares, con 59.011, y País Vasco, con 51.116.

Las comunidades con menor presencia de inmigrantes en alta a la Seguridad Social al finalizar diciembre fueron Galicia, con 39.307 extranjeros; Navarra, con 26.562; La Rioja, con 16.892; Extremadura, con 15.949; Asturias, con 15.662; Cantabria, con 12.259, y las ciudades autónomas de Melilla, con 3.966, y Ceuta, con 2.559.



Moscou espera "aclariments" de Varsòvia i Washington sobre els Patriot a la frontera

El ministre rus d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, ha manifestat que Moscou voldria "rebre aclariments" de Varsòvia i Washington per poder "analitzar la situació", arran de l'anunci de que els EUA s'emplaçarà la seva bateria de míssils antiaeris Patriot a la ciutat polonesa de Morag, a uns 100 km de la frontera amb Rússia.
Lavrov va reconèixer que el desplegament d'aquests projectils és un assumpte de cooperació bilateral entre dos països membres de l'Aliança de l'Atlàntic Nord i va dir que a Rússia li "interessa fomentar les relacions tant amb Polònia com amb l'OTAN sobre una base de confiança i consideració recíproca d'interessos".

Al mateix temps, es va preguntar "per què és necessari (...) crear la impressió de que Polònia es reforça contra Rússia". "No ho entenc", va afegir.

La vigília es va saber que els míssils nord-americans Patriot seran emplaçats a Morag, i no als voltants de Varsòvia, com estava previst originalment. L'anunci va donar origen a rumors que la flota russa del Bàltic va a potenciar en resposta seus components submarina, de superfície i aèria però el Ministeri de Defensa de Rússia ha qualificat de infundada aquesta informació.



Moscú espera "aclaraciones" de Varsovia y Washington sobre el despliegue de misiles estadounidenses

El ministro ruso de Asuntos Exteriores, Serguei Lavrov, manifestó hoy que Moscú quisiera "recibir aclaraciones" de Varsovia y Washington para poder "analizar la situación" a raíz del anuncio de que EEUU emplazará su batería de misiles antiaéreos Patriot en la ciudad polaca de Morag, a unos 100 Km de la frontera con Rusia.

Lavrov reconoció que el despliegue de estos proyectiles es un asunto de cooperación bilateral entre dos países miembros de la Alianza del Atlántico Norte y dijo que a Rusia le "interesa fomentar las relaciones tanto con Polonia como con la OTAN sobre una base de confianza y consideración recíproca de intereses".

Al mismo tiempo, se preguntó "por qué es necesario (...) crear la impresión de que Polonia se refuerza contra Rusia". "No lo entiendo", agregó.

La víspera se supo que los misiles estadounidenses Patriot serán emplazados en Morag, y no en las inmediaciones de Varsovia como estaba previsto originalmente. El anunció dio origen a rumores de que la Flota rusa del Báltico va a potenciar en respuesta sus componentes submarina, de superficie y aérea pero el Ministerio de Defensa de Rusia calificó de infundada esta información. (**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)



Toxo: "La patronal abusa del contracte temporal"

L'elevada destrucció d'ocupació a Espanya es deu al "excessiu abús de la contractació temporal", va contestar de manera rotunda el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, a les declaracions del president de la Comissió d'Economia de la CEOE, José Luis Feito, que atribueix als salaris i l'elevat cost dels acomiadaments que la destrucció d'ocupació a Espanya sigui més elevada que a la resta de la Unió Europea.
El secretari general de CCOO va negar que les empreses deixin de contractar treballadors perquè l'acomiadament sigui car i va atribuir la destrucció d'ocupació a l'abús en la contractació temporal. Com a fórmula per frenar l'atur va proposar un major ús de la reducció de la jornada de treball com a alternativa a l'acomiadament.

En opinió de Toxo un acord en la negociació col.lectiva és més prioritari que una reforma laboral, ja que "millora la competitivitat de l'economia i de cada empresa en particular". Així, va afirmar que "És molt important sortir d'aquest cercle pervers que identifica reforma laboral amb retrocés en els drets dels treballadors".

En aquest sentit, va reiterar que l'objectiu és recuperar la negociació com a via per canalitzar les reformes necessàries i que la millora dels salaris ha de descansar en el repartiment del benefici que comporta per a les empreses l'increment de la productivitat, que no només depèn de la productivitat del treball, sinó de la productivitat del capital. CCOO.


'Es muy importante salir del círculo perverso que identifica reforma laboral con retroceso en los derechos laborales'

"La elevada destrucción de empleo en España se debe al "excesivo abuso de la contratación temporal", contestó de manera rotunda el secretario general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, a las declaraciones del presidente de la Comisión de Economía de la CEOE, José Luis Feito, que achaca a los salarios y al elevado coste de los despidos que la destrucción de empleo en España sea más elevada que en el resto de la Unión Europea.

22-01-2010 - El secretario general de CCOO negó que las empresas dejen de contratar trabajadores porque el despido sea caro y achacó la destrucción de empleo al abuso en la contratación temporal. Como fórmula para frenar el desempleo propuso un mayor uso de la reducción de la jornada de trabajo como alternativa al despido.

En opinión de Toxo un acuerdo en la negociación colectiva es más prioritario que una reforma laboral, ya que "mejora la competitividad general de la economía y de cada empresa en particular". Así, afirmó que "Es muy importante salir de ese círculo perverso que identifica reforma laboral con retroceso en los derechos de los trabajadores".

En este sentido, reiteró que el objetivo es recuperar la negociación como cauce para canalizar las reformas necesarias y que la mejora de los salarios debe descansar en el reparto del beneficio que comporta para las empresas el incremento de la productividad, que no sólo depende de la productividad del trabajo, sino de la productividad del capital. CCOO.



Caja Madrid, Ibercaja, Caja España, Cajasol: rapinyaires sense fronteres

Caja Madrid, Ibercaja, Caja España i Cajasol són algunes de les entitats bancàries que cobren comissions sobre els donatius per Haití, malgrat les queixes dels donants que ha rebut l'ACUIB en altres ocasions. L'Associació de Consumidors de les Illes Balears ha realitzat l'estudi adient anticipant-se a les denuncies d'altres vegades en què s'ha produït un desastre humanitari, principalment en relació al cobrament de comissions per part de les entitats financeres sobre els ingressos als comptes d'ONGs, segons ha explicat la entitat en un comunicat.
Davant el terratrèmol d'Haití, l'associació balear ha analitzat les pàgines web de més de 63 entitats i ha conclòs que les que estan desenvolupant una millor campanya són BBVA, CAN (Caja de Ahorros de Navarra), Kutxa i la Caixa, entre altres raons perquè permeten la possibilitat de fer donatius als que no són clients.

L'associació ha destacat també la ubicació i visibilitat del missatge per donar suport a les víctimes del desastre a Haití a les pàgines web d'aquestes entitats, així com el fet que sigui el donant qui pot escollir entre diferents ONG per efectuar les donacions.

"D'aquests criteris les quatre entitats esmentades sobresurten de la resta per facilitar a qualsevol persona que tingui una targeta el poder fer donatius a favor de campanyes humanitàries sense cap cost derivat d'aquesta donació", segons ha destacat ACUIB, ia més "algunes d'elles permeten al donant escollir a qui poder donar entre diferents ONG ".

ACUIB aconsella a les entitats financeres adoptar el mètode de donació amb targeta, donar a aquest tipus de missatges la màxima visibilitat en les pàgines web; facilitar a l'donant l'opció d'escollir a quina ONG donar, evitar que les dades personals facilitades per tal de realitzar aquesta operació s'utilitzin per a un altre fi, i facilitar a través d'Internet un justificant a efectes fiscals del donant. EFE.


Asociación de Consumidores aconseja donar sin coste y elegir a qué ONG

ACUIB ha realizado el estudio anticipándose a las quejas que ha recibido en otras ocasiones en las que se ha producido un desastre humanitario, principalmente en relación al cobro de comisiones por parte de las entidades financieras por ingresos en las cuentas de ONG, según ha explicado la entidad en un comunicado.

Ante el terremoto de Haití, la asociación balear ha analizado las páginas web de más de 63 entidades y ha concluido que las que están desarrollando una mejor campaña son BBVA, CAN ( Caja de Ahorros de Navarra), Kutxa y la Caixa, entre otras razones porque permiten la posibilidad de hacer donativos a los que no son clientes.

La asociación ha destacado también la ubicación y visibilidad del mensaje para apoyar a las víctimas del desastre en Haití en las páginas web de dichas entidades, así como el hecho de que sea el donante quien puede escoger entre diferentes ONG para efectuar las donaciones.

"De dichos criterios las cuatro entidades mencionadas sobresalen del resto por facilitar a cualquier persona que tenga una tarjeta el poder efectuar donativos a favor de campañas humanitarias sin coste alguno derivado de dicha donación", según ha destacado ACUIB, y además "algunas de ellas permiten al donante escoger a quien poder donar entre diferentes ONG".

ACUIB aconseja a las entidades financieras adoptar el método de donación con tarjeta, dar a ese tipo de mensajes la máxima visibilidad en las páginas web; facilitar al donante la opción de escoger a qué ONG donar, evitar que los datos personales facilitados con el fin de realizar dicha operación se utilicen para otro fin; y facilitar a través de Internet un justificante a efectos fiscales del donante. EFE



Tribunal de Moscou convalida rebuig al registre de matrimonis homosexuals

El Tribunal de Moscou ha avalat el veredicte de primera instància que va prohibir a una parella de lesbianes registrar el seu matrimoni. "La sala de cassació va decidir desestimar el recurs i mantenir inalterable la sentència emesa pel tribunal districte el 6 d'octubre de 2009", va anunciar el jutge.

L'advocat de la parella, Nikolai Alexeyev, va qualificar de "esperada" aquesta decisió i va dir que els seus clients, Irina Fet i Irina Shipitko, van a "recórrer davant el Tribunal Europeu de Drets Humans", a Estrasburg, per "tractar-se d'una violació del dret al matrimoni i els drets del respecte a la família ".

El jurista va recordar que el Tribunal d'Estrasburg ha d'examinar el proper 25 de febrer la demanda d'una parella homosexual contra Àustria. "El cas podria crear un precedent i definir la pràctica legal europea en aquestes situacions", va dir.


Tribunal de Moscú convalida rechazo a registrar matrimonios homosexuales

El Tribunal de Moscú avaló hoy un veredicto de primera instancia que prohibió a una pareja de lesbianas registrar su matrimonio .

"La sala de casaciones decidió desestimar el recurso y mantener inalterable la sentencia emitida por el tribunal distrital el 6 de octubre de 2009", anunció el juez.

El abogado de la pareja, Nikolai Alexéyev, calificó de "esperada" esta decisión y dijo que sus clientes, Irina Fet e Irina Shipitko, van a "recurrirla ante el Tribunal Europeo de Derechos Humanos", en Estrasburgo, por "tratarse de una violación del derecho al matrimonio y los derechos del respeto a la familia".

El jurista recordó que el Tribunal de Estrasburgo debe examinar el próximo 25 de febrero la demanda de una pareja homosexual contra Austria. "El caso podría sentar un precedente y definir la práctica legal europea en estas situaciones", dijo.



Forza Italia, Berlusconi i Màfia

En aquest moment hi ha una sentència en ferm de 2004, validada ja davant el Tribunal d'Apel.lacions (encara que falta el seu pas per un segon tribunal d'apel·lacions, tràmit desacostumat en qualsevol altra democràcia europea), que condemna a nou anys de presó per participació externa associació mafiosa a Marcello Dell'Utri, fundador del partit Forza Itàlia de Berlusconi, a més d'ex membre de l'Opus Dei i amic personal de Berlusconi i de la seva família.

En els últims mesos diferents sentències judicials-que el mateix Berlusconi s'encarrega de deslegitimar, per més que es tracti de sentències amb nodrides bases de proves irrefutables-revaliden la tesi del pacte de la màfia amb l'Estat italià, en concret amb el seu partit, des d'abans fins i tot dels atemptats amb els cotxes bomba que van assassinar, amb un interval de pocs mesos, als dos superjueces antimàfia Falcone i Borsellino.
Es troba demostrat el fet que Dell'Utri mantingués contactes habituals amb els més poderosos caps mafiosos sicilians. El 1974, Cina, un d'aquests, va organitzar una trobada a Milà entre Dell'Utri, Berlusconi i un dels més perillosos caps mafiosos de la història italiana, Stefano Bontate, reunió en què es va parlar de negocis, concessions d'obres privades i públiques.

Les relacions entre els principals dirigents de Forza Itàlia, avui amb alts càrrecs en el govern del país, amb els negocis immobiliaris de la màfia siciliana són un fet demostrat i reiterat al llarg de molts anys. Així, per exemple, Renato Schifani president actual del Senat italià, va ser l'advocat defensor del cap mafiós que va construir un edifici abusiu en Piazza Leoni de Palerm, edifici on durant anys es van amagar de la justícia nombrosos caps mafiosos de primera línia i d'on, segons sembla, hauria sortit el cotxe bomba directe a via d'Amelio, on va morir assassinat el jutge Borsellino amb diversos membres de la seva escorta.

En les sentències judicials es reconeix també que, abans que Dell'Utri fundar el partit de Berlusconi, havia mantingut relacions amb els temibles caps del barri de Brancaccio de Palerm, els germans Graviano, condemnats en primer grau a cadena perpètua pels atemptats contra el jutge Borsellino el 1992 i per les bombes de Florència, Roma i Milà el 1994. Les relacions amb el món criminal-empresarial dels germans Graviano han estat demostrades recentment amb dades a la mà per Peter Gómez i Marc Lillo. Aquestes relacions arrenquen de principis dels anys noranta, quan Dell'Utri es fa mediador, segons els jutges, entre els interessos de la Cosa Nostra i els del grup financer Fininvest, propietat de la família Berlusconi. Les relacions es consideren demostrades i reiterades en els anys [v]. Segons el diari La Repubblica, que es basa en sentències judicials, un important patrimoni de les inversions inicials de Fininvest resulten de procedència dubtosa i la mateixa família Graviano ha donat entendre que té "un as sota la màniga" en el control del poderós holding berlusconians.

La temible família Graviano va posseir d'altra banda relacions fluïdes amb altres nombrosos membres del partit de Berlusconi, alguns d'ells diputats al parlament actual, com demostren nombroses trucades telefòniques, donades per certes pels jutges.

Per si fos poc, també està demostrat i reconegut pel propi Berlusconi i per Marcello Dell'Utri que aquest va fer arribar des de Palerm a la mateixa casa de Silvio Berlusconi, a Arcore (Llombardia), a Vittorio Mangano, un cap mafiós de "especial estampa criminal "segons els jutges antimàfia i que, sempre segons aquests, hauria arribat allà per defensar la família Berlusconi, encara que el president italià sempre ha parlat de l'encàrrec de capatàs de cavalls que el cap mafiós hauria exercit. No obstant, el jutge Borsellino, poc abans de ser assassinat, havia identificat Mangano com un dels elements clau de la màfia al nord d'Itàlia, així com del narcotràfic: de fet, en les paraules en clau de la màfia, i sempre segons el jutge Borsellino el terme "cavalls" es referia en realitat a la droga. Si fem cas a Borsellino, Dell'Utri i Mangano haurien parlat, doncs, per telèfon de tràfic de drogues i no de l'encàrrec de cuidador de cavalls, més quan està demostrat que el cap mafiós no entenia res de cavalls.

Alguns penedits mafiosos com Totó Cancemi consideren que justament la casa de Berlusconi hauria servit com a focus de trobada entre diferents caps mafiosos de l'època. Vittorio Mangano, resident amb la seva família a la casa de Berlusconi, segons el propi Berlusconi, havia estat condemnat ja per màfia i extorsió i després ho seria també per segrest de persones, tràfic de drogues i per tres assassinats demostrats (dos d'ells com a autor material) i compliria penes de presó fins a la seva mort. Recentment Dell'Utri, en referir-se al silenci mantingut per Mangano a la presó quan aquest va ser interrogat sobre les activitats de Arcore, ha catalogat a aquest cap mafiós com un amic i un "heroi", paraules que ha ratificat el mateix Berlusconi.

Quan fa només dos mesos, un altre penedit mafiós, Gasparre Spatuzza, implicat en els assassinats dels jutges antimàfia, així com d'una trentena més d'assassinats, a les ordres dels germans Graviano (Filippo i Giuseppe), ha considerat que aquests li van parlar dels pactes que la màfia estava duent a terme amb importants homes del món de negocis del nord italià, Dell'Utri i Berlusconi en primer lloc, Dell'Utri ha considerat que aquestes confessions no tenen fonament i ha catalogat de miserable a Spatuzza .

Dell'Utri demostra que és més lloable la llei implícita del costum mafiosa, la llei del silenci, anomenada omertà, que va demostrar un no penedit com Mangano (i que mereix segons ell el qualificatiu d'heroi) que la col.laboració amb la justícia de Spatuzza (a qui no s'ha de fer per que seria un indesitjable).

Per corroborar les tesis del penedit Spatuzza els jutges van consultar al desembre els caps no penedits Filippo i Giuseppe Graviano, als quals Spatuzza considera encara avui germans de l'ànima, a més dels seus immediats caps. Filippo va negar conèixer Dell'Utri [xii]. Immediatament Dell'Utri declarar al noticiari de SKY que Filippo (no ho oblidem: cap mafiós condemnat en primer grau) era una persona seriosa. Per la seva banda, en un primer moment, Giuseppe declinar confessar, afectat del règim carcerari tancat al qual es trobava sotmès gràcies a la llei 41bis introduïda en el seu dia pel jutge Falcone. Tot i això, va advertir que "quan pogués informaria al tribunal", vist que aquest règim no se li denegava. L'ombra de l'extorsió cap al poder es trobava de nou present.

Curiosament, dies després el Tribunal d'Apel lacions de Palerm va retirar el règim carcerari a Giuseppe Graviano, que després es va negar a corroborar les tesis de Spatuzza que implicarien a Dell'Utri i Berlusconi. Imaginem que a aquest punt que també Giuseppe, un altre terrible assassí en sèrie i cap mafiós, deu ser una persona seriosa als ulls del fundador de Força Itàlia.

Aquestes qüestions no es delucidan només a través de les declaracions d'un penedit mafiós (a més de "serial killer") com Spatuzza. Com asseguren Gómez i Travaglio, en la condemna en ferm al cofundador de Força Itàlia es troba també molt detallat el sistema de relacions entre la màfia i Silvio Berlusconi.

Fa només 48 hores l'ombra dels Graviano va tornar a amenaçar de mort als jutges antimàfia. Segons la policia científica hi ha un nou pla magnicida per assassinar a jutges com a principis dels noranta. Així informa Il fatto quotidiana, un diari de tirada escassa i poc distribuït, un dels pocs mitjans informatius que ens manté informat sobre notícies tan tristos en aquest país de censures on la majoria gira el cap o l'orientació cap als noticiaris de la televisió d'estat, perduts entre gossip i receptes de cuina a l'empara del control, és clar, del propi Silvio Berlusconi.

Marcelino Cotilla Vaca és professor de llengua i lingüística de la Universitat de Milà.


Las estrechas relaciones entre la Mafia y el partido Forza Italia de Silvio Berlusconi
Marcelino Cotilla Vaca
En los últimos meses diferentes sentencias judiciales –que el mismo Berlusconi se encarga de deslegitimar, por más que se trate de sentencias con nutridas bases de pruebas irrefutables- revalidan la tesis del pacto de la Mafia con el Estado italiano, en concreto con su partido, desde antes incluso de los atentados con los coches bomba que asesinaron, con un intervalo de pocos meses, a los dos superjueces antimafia Falcone y Borsellino.

En este momento existe una sentencia en firme de 2004, validada ya ante el Tribunal de Apelaciones (aunque falta su paso por un segundo tribunal de apelaciones, trámite desacostumbrado en cualquier otra democracia europea), que condena a nueve años de cárcel por participación externa en asociación mafiosa a Marcello Dell’Utri, fundador del partido Forza Italia de Berlusconi, además de ex miembro del Opus Dei y amigo personal de Berlusconi y de su familia. Las razones de esta condena (insistimos, aún por validar) y las pruebas que la avalan son numerosas.

Se halla demostrado el hecho de que Dell’Utri mantuviera contactos habituales con los más poderosos jefes mafiosos sicilianos [i]. En 1974, Cinà, uno de estos, organizó un encuentro en Milán entre Dell’Utri, Berlusconi y uno de los más peligrosos jefes mafiosos de la historia italiana, Stefano Bontate, reunión en la que se habló de negocios, concesiones de obras privadas y públicas [ii].

Las relaciones entre los principales dirigentes de Forza Italia , hoy con altos cargos en el gobierno del país, con los negocios inmobiliarios de la Mafia siciliana son un hecho demostrado y reiterado a lo largo de muchos años. Así, por ejemplo, Renato Schifani presidente actual del Senado italiano, fue el abogado defensor del jefe mafioso que construyó un edificio abusivo en Piazza Leoni de Palermo, edificio donde durante años se escondieron de la justicia numerosos jefes mafiosos de primera línea y de donde, al parecer, habría salido el coche bomba directo a via d’Amelio, donde murió asesinado el juez Borsellino con varios miembros de su escolta [iii].

En las sentencias judiciales se reconoce también que, antes de que Dell’Utri fundara el partido de Berlusconi, había mantenido ya relaciones con los temibles jefes del barrio de Brancaccio de Palermo, los hermanos Graviano, condenados en primer grado a cadena perpetua por los atentados contra el juez Borsellino en 1992 y por las bombas de Florencia, Roma y Milán en 1994. Las relaciones con el mundo criminal-empresarial de los hermanos Graviano han sido demostradas recientemente con datos en la mano por Peter Gómez y Marco Lillo [iv]. Estas relaciones arrancan de principios de los años noventa, cuando Dell’Utri se hace mediador, según los jueces, entre los intereses de Cosa Nostra y los del grupo financiero Fininvest, propiedad de la familia Berlusconi. Las relaciones se consideran demostradas y reiteradas en los años [v]. Según el diario La Repubblica , que se basa en sentencias judiciales, un importante patrimonio de las inversiones iniciales de Fininvest resultan de procedencia dudosa y la misma familia Graviano ha dado entender que tiene “un as debajo de la manga” en el control del poderoso holding berlusconiano [vi].

La temible familia Graviano poseyó por lo demás relaciones fluidas con otros numerosos miembros del partido de Berlusconi, algunos de ellos diputados en el parlamento actual, como demuestran numerosas llamadas telefónicas, dadas por ciertas por los jueces [vii].

Por si fuera poco, está también demostrado y reconocido por el propio Berlusconi y por Marcello Dell’Utri que éste hizo llegar desde Palermo a la mismísima casa de Silvio Berlusconi, en Arcore (Lombardía), a Vittorio Mangano, un jefe mafioso de “especial estampa criminal” según los jueces antimafia y que, siempre según éstos, habría llegado allí para defender a la familia Berlusconi, aunque el presidente italiano siempre ha hablado del encargo de capataz de caballos que el jefe mafioso habría desempeñado [viii]. No obstante, el juez Borsellino, poco antes de ser asesinado, había identificado a Mangano como uno de los elementos clave de la mafia en el norte de Italia, así como del narcotráfico: de hecho, en las palabras en clave de la mafia, y siempre según el juez Borsellino el término “caballos” se refería en realidad a la droga [ix]. Si hacemos caso a Borsellino, Dell’Utri y Mangano habrían hablado, pues, por teléfono de tráfico de drogas y no del encargo de cuidador de caballos, más cuando está demostrado que el jefe mafioso no entendía nada de caballos.

Algunos arrepentidos mafiosos como Totó Cancemi consideran que justamente la casa de Berlusconi habría servido como foco de encuentro entre distintos jefes mafiosos de la época. Vittorio Mangano, residente con su familia en la casa de Berlusconi, según el propio Berlusconi, había sido condenado ya por mafia y extorsión y luego lo sería también por secuestro de personas, tráfico de drogas y por tres asesinatos demostrados (dos de ellos como autor material) y cumpliría penas de prisión hasta su muerte. Recientemente Dell’Utri, al referirse al silencio mantenido por Mangano en la cárcel cuando éste fue interrogado acerca de las actividades de Arcore, ha catalogado a este jefe mafioso como un amigo y un “héroe”, palabras que ha refrendado el mismo Berlusconi [x].

Cuando hace sólo dos meses, otro arrepentido mafioso, Gasparre Spatuzza, implicado en los asesinatos de los jueces antimafia, así como de una treintena más de asesinatos, a las órdenes de los hermanos Graviano (Filippo y Giuseppe), ha considerado que éstos le hablaron de los pactos que la mafia estaba llevando a cabo con importantes hombres del mundo empresarial del norte italiano, Dell’Utri y Berlusconi en primer lugar [xi], Dell’Utri ha considerado que tales confesiones no tienen fundamento y ha catalogado de miserable a Spatuzza.

Dell’Utri demuestra que es más loable la ley implícita de la costumbre mafiosa, la ley del silencio, llamada omertà , que demostró un no arrepentido como Mangano (y que merece según él el calificativo de héroe ) que la colaboración con la justicia de Spatuzza (a quien no hay que hacer caso porque sería un indeseable).

Para corroborar las tesis del arrepentido Spatuzza los jueces consultaron en diciembre a los jefes no arrepentidos Filippo y Giuseppe Graviano, a quienes Spatuzza considera aún hoy hermanos del alma, además de sus inmediatos jefes. Filippo negó conocer a Dell’Utri [xii]. Inmeditamente Dell’Utri declaró al noticiario de SKY que Filippo (no lo olvidemos: jefe mafioso condenado en primer grado) era una persona seria [xiii]. Por su parte, en un primer momento, Giuseppe declinó confesar, aquejado del régimen carcelario cerrado al que se hallaba sometido gracias a la ley 41bis introducida en su día por el juez Falcone. Pese a ello, advirtió de que “cuando pudiera, informaría al tribunal” visto que ese régimen no se le denegaba. La sombra de la extorsión hacia el poder se hallaba de nuevo presente [xiv].

Curiosamente, días después el Tribunal de Apelaciones de Palermo retiró el régimen carcelario a Giuseppe Graviano, quien después se negó a corroborar las tesis de Spatuzza que implicarían a Dell’Utri y Berlusconi. Imaginamos que a este punto que también Giuseppe, otro terrible asesino en serie y jefe mafioso, debe de ser una persona seria a los ojos del fundador de Forza Italia.

Tales cuestiones no se delucidan sólo a través de las declaraciones de un arrepentido mafioso (además de "serial killer") como Spatuzza. Como aseguran Gómez y Travaglio, en la condena en firme al cofundador de Forza Italia se halla también muy detallado el sistema de relaciones entre la Mafia y Silvio Berlusconi.

Hace sólo 48 horas la sombra de los Graviano volvió a amenazar de muerte a los jueces antimafia. Según la policía científica hay un nuevo plan magnicida para asesinar a jueces como a principios de los noventa [xv]. Así informa Il Fatto Quotidiano, un periódico de tirada escasa y poco distribuido, uno de los pocos medios informativos que nos mantiene informado sobre noticias tan tristes en este país de censuras en donde la mayoría gira la cabeza o la orienta hacia los noticieros de la televisión de estado, perdidos entre gossip y recetas de cocina al amparo del control, cómo no, del propio Silvio Berlusconi.

Marcelino Cotilla Vaca es profesor de lengua y lingüística de la Universidad de Milán.



Repsol explotarà jaciments a Noruega

El Govern noruec ha adjudicat dues llicències d'exploració en aigües del Mar del Nord i del Mar de Noruega a sengles consorcis en què participa Repsol. Es tracta de la primera ocasió en què la petroliera espanyola es constitueix com a operador al país nòrdic, "una de les àrees clau de creixement a mig-llarg termini en exploració i producció".
La petroliera és l'operador de la llicència PL-541, situada al sector noruec del Mar del Nord, amb una participació del 50% en aquesta adjudicació, juntament amb la italiana Edison (35%) i la noruega Skagen (15%).

Repsol considera que aquesta adjudicació suposa constituir per primera vegada com a operador a la Norwegian Continental Shelf (NCS), un "reconeixement de la capacitat de la companyia per part de les autoritats noruegues, molt valorat en el sector".

En la segona llicència (anomenada PL-557 i localitzada en el Mar de Noruega), Repsol participa amb un 40%, juntament amb l'austríaca OMV (50% i operador) i Skagen (10%).
La concessió es va realitzar el passat 19 de gener i la seva signatura està prevista per a mitjans de febrer.

La petroliera espanyola ha destacat que Noruega és "una zona estratègica per a Repsol i per a la indústria pel potencial d'hidrocarburs que s'estima descobrir".

Repsol té oficina permanent a la capital noruega, Oslo, des de 2009, en línia amb la seva estratègia de diversificació i creixement en estats de l'OCDE i amb el "objectiu d'incrementar la presència de la companyia en aquest país". Les dues adjudicacions anunciades avui se sumen a l'obtinguda per la companyia el 2008, també al mar noruec, en la qual participa amb DetNorske, Bayerngas Norge i Svenska Petroleum.

A més, la companyia ha subratllat que "està treballant activament per participar a la Ronda 21 d'exploració, que tindrà lloc durant l'any 2010".


El Gobierno noruego ha adjudicado dos licencias de exploración en aguas del Mar del Norte y del Mar de Noruega a sendos consorcios en los que participa Repsol. Se trata de la primera ocasión en la que la petrolera española se constituye como operador en el país nórdico, "una de las áreas clave de crecimiento a medio-largo plazo en exploración y producción".

La petrolera es el operador de la licencia PL-541, situada en el sector noruego del Mar del Norte, con una participación del 50% en esta adjudicación, junto con la italiana Edison (35%) y la noruega Skagen (15%).

Repsol considera que esta adjudicación supone constituirse por primera vez como operador en la Norwegian Continental Shelf (NCS), un "reconocimiento de la capacidad de la compañía por parte de las autoridades noruegas, muy valorado en el sector".

En la segunda licencia (denominada PL-557 y localizada en el Mar de Noruega), Repsol participa con un 40%, junto con la austriaca OMV (50% y operador) y Skagen (10%).

La concesión se realizó el pasado 19 de enero y su firma está prevista para mediados de febrero.

La petrolera española ha destacado que Noruega es "una zona estratégica para Repsol y para la industria por el potencial de hidrocarburos que se estima descubrir".

Repsol tiene oficina permanente en la capital noruega, Oslo, desde 2009, en línea con su estrategia de diversificación y crecimiento en estados de la OCDE y con el "objetivo de incrementar la presencia de la compañía en este país". Las dos adjudicaciones anunciadas hoy se suman a la obtenida por la compañía en 2008, también en el mar noruego, en la que participa con DetNorske, Bayerngas Norge y Svenska Petroleum.

Además, la compañía ha subrayado que "está trabajando activamente para participar en la Ronda 21 de exploración, que tendrá lugar durante el año 2010".



Haití: Prioritària la protecció dels infants davant les màfies

Segons l'Unicef, la meitat de la població d'Haití té menys de 18 anys i milers de nens s'han quedat orfes després de la tragèdia i abandonats a la seva sort. Aquesta situació no ha passat desapercebuda i, per això, en molts països europeus com Espanya s'han multiplicat en només set dies les sol.licituds d'adopció i d'acollida en una resposta de solidaritat i compromís que ha sorprès, fins i tot, a les organitzacions en defensa de els drets de la infància.
Però el que més preocupa a aquestes associacions és l'activitat de la màfies, que aprofiten aquest tipus de catàstrofes per reclutar nens i utilitzar-los amb finalitats sexuals, d'explotació laboral, tràfic d'òrgans o, fins i tot, adopcions il.legals.

No obstant això, les pròpies ONG demanen precaució i asseguren que l'adopció ha de ser "l'última opció possible". Marta Arias, directora de sensibilització d'Unicef Espanya, assegura que "no són aconsellables iniciatives d'aquest tipus, pel propi interès del nen". "Molts d'aquests menors potser s'hagin quedat sense pares però encara tenen família i ens consta que els estan buscant. Els petits necessiten agafar-se a alguna cosa o algú conegut, i no és bo per a ells sortir a un país estrany, seria un gran xoc", argumenta.

"És el moment de cooperar, no d'adoptar", assegura per la seva part el president de la Federació d'Associacions d'Adopció Internacional (ADECOP), Miguel Góngora. Pel que fa a l'opció de l'acolliment, "està demostrat que l'evacuació de nens i nenes víctimes d'una catàstrofe i la seva col locació temporal en famílies a l'estranger és més traumàtica que útil", han assenyalat les organitzacions en un comunicat conjunt.

Aquestes situacions són un brou de cultiu per a les màfies Però el que més preocupa a aquestes associacions és l'activitat de la màfies, que aprofiten aquest tipus de catàstrofes per reclutar nens i utilitzar amb finalitats sexuals, d'explotació laboral, tràfic d'òrgans o, fins i tot , adopcions il legals. "Aquestes situacions són un brou de cultiu per a les màfies", apunta Arias, que assegura que l'actual esforç de les ONG és evitar sortides il legals de nens haitians.

Suspeses les adopcions amb Haití

Els interessats en una adopció han de tenir en compte que la Llei sobre Adopció Internacional estableix que, en cas de catàstrofes com l'ocorreguda a Haití, no es poden tramitar sol.licituds d'adopció de menors del país afectat. Aquesta llei és aplicable també a països que estan immersos en un conflicte bèl • lic. A més, Espanya mantenia suspeses les adopcions amb Haití des de 2007 en no existir la seguretat jurídica necessària per dur a terme cada procés.

No obstant això, el Ministeri d'Afers Exteriors assegura que "està donant tots els passos possibles" per al trasllat a Espanya, "dins del ple respecte a la legalitat", dels menors haitians sobre els quals algunes famílies espanyoles ja tenen una tutela sense efectes de filiació i que estan a punt de finalitzar el procés d'adopció.

La prioritat, reunificar a les famílies

En aquests moments, la tasca de les ONG és atendre a aquests menors haitians que vaguen pels carrers, cuidar i curar les ferides, cercar als seus familiars i, si cal, provar l'adopció en el seu propi país. "Volem que la gent estigui tranquil.la -conclou Marta Arias, d'Unicef Espanya- perquè totes les organitzacions estan fent un gran treball per solucionar la situació dels nens haitians".


Según Unicef, la mitad de la población de Haití es menor de 18 años y miles de niños se han quedado huérfanos tras la tragedia y abandonados a su suerte. Esta situación no ha pasado desapercibida y, por ello, en muchos países europeos como España se han multiplicado en apenas siete días las solicitudes de adopción y de acogida en una respuesta de solidaridad y compromiso que ha sorprendido, incluso, a las organizaciones en defensa de los derechos de la infancia.

Sin embargo, las propias ONG piden precaución y aseguran que la adopción debe ser "la última opción posible". Marta Arias, directora de sensibilización de Unicef España, asegura a 20minutos.es que "no es aconsejable iniciativas de este tipo por el propio interés del niño". "Muchos de esos menores quizá se hayan quedado sin padres pero aún tienen familia y nos consta que los están buscando. Los pequeños necesitan agarrarse a algo o a alguién conocido y no es bueno para ellos salir a un país extraño, sería un gran 'shock'", argumenta.

"Es el momento de cooperar, no de adoptar", asegura por su parte el presidente de la Federación de Asociaciones de Adopción Internacional (ADECOP), Miguel Góngora. En cuanto a la opción de la acogida, "está demostrado que la evacuación de niños y niñas víctimas de una catástrofe y su colocación temporal en familias en el extranjero es más traumática que útil", han señalado las organizaciones en un comunicado conjunto.

Estas situaciones son un caldo de cultivo para las mafias Pero lo que más preocupa a estas asociaciones es la actividad de la mafias, que aprovechan este tipo de catástrofes para reclutar niños y utilizarles con fines sexuales, de explotación laboral, tráfico de órganos o, incluso, adopciones ilegales. "Estas situaciones son un caldo de cultivo para las mafias", apunta Arias, quien asegura que el actual esfuerzo de las ONG es evitar salidas ilegales de niños haitianos.

Suspendidas las adopciones con Haití

Los interesados en una adopción tienen que tener en cuenta que la Ley sobre Adopción Internacional establece que, en caso de catástrofes como la ocurrida en Haití, no se pueden tramitar solicitudes de adopción de menores del país afectado. Esta ley es aplicable también en países que están inmersos en un conflicto bélico. Además, España mantenía suspendidas las adopciones con Haití desde 2007 al no existir la seguridad jurídica necesaria para llevar a cabo cada proceso.

No obstante, el Ministerio de Asuntos Exteriores asegura que "está dando todos los pasos posibles" para el traslado a España, "dentro del pleno respeto a la legalidad", de los menores haitianos sobre los que algunas familias españolas ya ostentan una tutela sin efectos de filiación y que están a punto de finalizar el proceso de adopción.

La prioridad, reunificar a las familias

En estos momentos, la labor de las ONG es atender a esos menores haitianos que vagan por las calles, cuidarlos y curar sus heridas, buscar a sus familiares y, si es necesario, probar la adopción en su propio país. "Queremos que la gente esté tranquila -concluye Marta Arias, de Unicef España- porque todas las organizaciones están haciendo un gran trabajo para solucionar la situación de los niños haitianos".



Problemes de llum a Veneçuela i Equador pel "Niño" i la sequera

Equador i Veneçuela, els dos països que des de finals de l'any passat estan sent afectats per una crisi en el subministrament elèctric, tenen energia en abundància, petroli i gas, en procés d'explotació i en reserves, com per comptar entre els principals productors i exportadors del món. No obstant això, un "Nen" els està posant en dificultats, fins a dur-los a aplicar impopulars racionaments d'energia elèctrica. Una aparent contradicció que sorprèn a alguns i intriga a altres.

Els seus governs ho atribueixen a una intensa sequera, produída pel fenomen d'El Niño, que va afectar els nivells dels embassaments que alimenten les seves principals centrals hidroelèctriques.

El pitjor sembla haver passat. A l'Equador - que va arribar a enfrontar un dèficit de 4.500 megawatts -, aquest dimecres es va aixecar en forma indefinida les restriccions imposades a finals de l'any passat a tot el país.

A Veneçuela - que segons xifres oficials, necessita 1.700 megawatts addicionals ---, el president Hugo Chávez va declarar que no hi ha tal cosa com una crisi elèctrica al país, sinó una "dificultat generada per la manca de pluja". Això després que la setmana passada posés en marxa un pla de racionament que es deia inajornable.

Sorpresa, sense sorpresa

"La veritat és que és així com inexplicable, un no ho entén molt", li diu a BBC Mundo l'expert en el tema elèctric a Veneçuela, Johann Gathmann. "Li confesso una cosa: a tots ens va agafar per sorpresa aquesta crisi. De sobte van llançar unes mesures tan dramàtiques que, o la crisi és realment greu o no tenen idea del que estan fent", afegeix.

Pel que fa a l'Equador, ni a Gathmann ni l'ex ministre d'Energia de Colòmbia, Luis Camilo Restrepo, els sorprèn la conjuntura. Però Colòmbia també va passar per aquí, a principis dels anys noranta. I tot i que els embassaments també han caigut aquí (9%, d'acord amb una informació publicada aquest dimecres per una filial de la companyia Interconnexió Elèctrica), no ha estat necessari retallar el subministrament.

"Quan jo vaig ser ministre d'Energia es van alinear negativament tots els astres. Hi va haver un nen molt fort, una part de les plantes tèrmiques van tenir problemes tècnics, hi va haver problemes sindicals (...) Una de les lliçons que es va treure en aquesta ocasió va ser que calia augmentar el parc tèrmic per a no dependre excessivament de la generació hidroelèctrica", diu Restrepo a BBC World.

Segons Restrepo, abans les hidroelèctriques proporcionaven el 80% de l'electricitat i les temoeléctricas 20%. Ara la proporció és de 65% -35%. A més, s'han aplicat models matemàtics més sofisticats, que "defineixen el tipus de despatx d'energia, si és generat per aigua o per tèrmica", d'acord amb el pronòstic de pluges per a la temporada.

Fonts variades

Altres països, com el Perú, han desenvolupat fonts alternatives d'energia, com la generada per gas. Aquesta setmana, Pedro Sánchez, ministre d'Energia i Mines, va declarar a un diari local que "el mercat de l'electricitat està plenament garantit". D'acord amb els seus càlculs, amb infraestructura actual, i contemplant un creixement del 6% en els propers anys, Perú gaudirà de subministrament sense problemes fins 2016.

En canvi, tant l'Equador com Veneçuela depenen en bona mesura dels seus rius i embassaments per produir electricitat. Com va demostrar la temporada 2009-2010, la sequera pot tenir un efecte agut. Però alguns observadors no estan satisfets amb aquesta explicació.

"Cicle és cicle. Es podia predir que anàvem a entrar en un cicle de sequera, que els requeriments serien tals, que necessitem una capacitat instal.lada d'energia. Els escenaris es poden planejar fàcilment", assenyala Gathmann.

Equador ha respost a això amb l'argument que era molt improbable una sequera tan intensa. Veneçuela ha admès un retard en les inversions. Mentrestant, els dos països compten per milions de dòlars les pèrdues associades a les interrupcions en el subministrament. I preguen per que plogui.


Yolanda Valery - Energía tienen en abundancia. Petróleo y gas, en proceso de explotación y en reservas, como para contarse entre los principales productores y exportadores del mundo. Y sin embargo, un "Niño" los está poniendo en aprietos, hasta llevarlos a aplicar impopulares racionamientos de energía eléctrica. Una aparente contradicción que sorprende a algunos e intriga a otros.

Se trata de Ecuador y Venezuela, los dos países que desde finales del año pasado están siendo afectados por una crisis en el suministro. Sus gobiernos lo atribuyen a una intensa sequía, producto del fenómeno de El Niño, que afectó los niveles de los embalses que alimentan sus principales centrales hidroeléctricas.

Lo peor parece haber pasado. En Ecuador – que llegó a enfrentar un déficit de 4.500 megavatios --, este miércoles se levantó en forma indefinida las restricciones impuestas a finales del año pasado en todo el país.

En Venezuela – que según cifras oficiales, necesita 1.700 megavatios adicionales ---, el presidente Hugo Chávez declaró que no hay tal cosa como una crisis eléctrica en el país, sino una "dificultad generada por la falta de lluvia". Esto después de que la semana pasada pusiera en marcha un plan de racionamiento que se decía inaplazable.

Sorpresa, sin sorpresa

"La verdad es que es así como inexplicable, uno no lo entiende mucho", le dice a BBC Mundo el experto en el tema eléctrico en Venezuela, Johann Gathmann. "Le confieso una cosa: a todos nos tomó por sorpresa esta crisis. De repente lanzaron unas medidas tan dramáticas que, o la crisis es realmente grave o no tienen idea de lo que están haciendo", agrega.


En cuanto a Ecuador, ni a Gathmann ni al ex ministro de Energía de Colombia, Luis Camilo Restrepo, les sorprende la coyuntura. Pero Colombia también pasó por ahí, a principios de los años noventa. Y a pesar de que los embalses también han caído ahí (9%, de acuerdo con una información publicada este miércoles por una filial de la compañía Interconexión Eléctrica), no ha sido necesario recortar el suministro.

"Cuando yo fui ministro de Energía se alinearon negativamente todos los astros. Hubo un Niño muy fuerte, una parte de las plantas térmicas tuvieron problemas técnicos, hubo problemas sindicales (…) Una de las lecciones que se sacó en esa ocasión fue que había que aumentar el parque térmico para no depender excesivamente de la generación hidroeléctrica", le dice Restrepo a BBC Mundo.

Según Restrepo, antes las hidroeléctricas proporcionaban el 80% de la electricidad y las temoeléctricas 20%. Ahora la proporción es de 65%-35%. Además, se han aplicado modelos matemáticos más sofisticados, que "definen el tipo de despacho de energía, si es generado por agua o por térmica", de acuerdo con el pronóstico de lluvias para la temporada.

Fuentes variadas

Otros países, como Perú, han desarrollado fuentes alternativas de energía, como la generada por gas. Esta semana, Pedro Sánchez, ministro de Energía y Minas, declaró a un periódico local que "el mercado de la electricidad está plenamente garantizado". De acuerdo con sus cálculos, con actual infraestructura, y contemplando un crecimiento del 6% en los próximos años, Perú gozará de suministro sin problemas hasta 2016.

En cambio, tanto Ecuador como Venezuela dependen en buena medida de sus ríos y embalses para producir electricidad. Como demostró la temporada 2009-2010, la sequía puede tener un efecto agudo. Pero algunos observadores no están satisfechos con esa explicación.

"Ciclo es ciclo. Se podía predecir que íbamos a entrar en un ciclo de sequía, que los requerimientos iban a ser tales, que necesitamos una capacidad instalada de energía. Los escenarios se pueden planear fácilmente", señala Gathmann.

Ecuador ha respondido a esto con el argumento de que era muy improbable una sequía tan intensa. Venezuela ha admitido un rezago en las inversiones.

Mientras, los dos países cuentan por millones de dólares las pérdidas asociadas a las interrupciones en el suministro. Y ruegan por que llueva.