divendres, 13 de juliol de 2012

Al menys 50 civils morts en l'atac de terroristes a un poble sirià

Més de mig centenar de persones, la majoria civils, van morir a la localitat siriana de Tremseh, a la província de Hama, després d'un atac de terroristes, va informar la premsa local. Segons l'agència SANA, uns guerrillers amb armament israelía va irrompre a Tremseh, van cremar cases i van assassinar als seus habitants. D'altres fonts pugen la xifra de morts fins a 150.

Les forces de l'ordre sirianes van sortir en defensa de la població del poble i van abatre a diversos atacants, al temps de capturar a d'altres.

Els mitjans sirians van denunciar que els insurgents que van atacar Tremseh estaven armats amb metralladores de fabricació israeliana.

Tres agents de les forces de seguretat sirianes, també van perdre la vida durant els enfrontaments amb els grups terroristes.

Segons els testimonis, els terroristes van destruir i van cremar desenes de cases abans que arribessin les autoritats sirianes al llogaret.

En una trucada telefònica a la televisió siriana, l'advocat Arif al-Jalid, un testimoni vilatà, va afirmar que els grups armats terroristes van obrir foc contra els habitants i les cases del poble, el que va acabar amb la vida de més de 50 persones.

Una dona i el seu fill van ser assassinats davant dels ulls de tota la gent d'allà, va afegir Al-Jalid.

Algunes fonts de l'oposició anuncien que la xifra dels morts arriba a 150 persones


Mentrestant, Damasc ha criticat els "mitjans assedegats de sang", entre ells els mitjans de comunicació saudites i qatarís, Al-Arabiya i Al-Jazeera, per manipular l'opinió pública en contra de Síria per tal de propiciar el terreny per a una intervenció estrangera.

"Els mitjans assedegats de sang en cooperació amb els grups terroristes armats van cometre una massacre entre els habitants del llogaret de Treimsa (o Tremseh), a la regió de Hama, per tractar de mobilitzar l'opinió pública contra Síria i el seu poble i provocar una intervenció forana en vigílies de la reunió del Consell de Seguretat" de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), segons SANA.

Des de mitjans de març de 2011, Síria és escenari de disturbis provocats per grups terroristes, titelles de l'Occident, amb l'objectiu és enderrocar el Govern del president Bashar al-Assad i instaurar una dictadura islamista.

Esquerra Unida, Iniciativa i Compromís exigeixen la reprovació d’Andrea Fabra i la seua “immediata dimissió”


La diputada d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha qualificat de “vomitiva” l’actuació de la diputada del PP Andrea Fabra el passat dimecres al plenari del Congrés, quan aprofità l’anunci de Rajoy dels nous retalls que afectaran als aturats per aplaudir i dir “que se jodan”. Iniciativa afirma que Andrea Fabra demostra que és "tan pocavergonya com el seu pare".

Albiol manifesta: “Andrea Fabra està absolutament incapacitada per ocupar un minut més un escó al Congrés. El seu insult ens produeix fàstic i indignació i reclamarem la seua dimissió i reprovació on siga i com siga fins que es produisca”.

Esquerra Unida ha anunciat la presentació de peticions de reprovació de la diputada del PP en Les Corts Valencianes i en el Congrés dels Diputats. “La seua actitud no pot quedar impune. Andrea Fabra, digna filla de son pare, ha insultat greument als ciutadans, mostrant una xuleria, una prepotència i un menyspreu sense precedents. La filla del més gran cacic de Castelló ha heretat sens dubte les formes de son pare”, ha criticat Albiol.

Per a la diputada d’esquerres, el PP “està mostrant la seua cara clarament, sense tebieses. L’insult d’Andrea Fabra és el resum de la política que està fent aquest govern contra els ciutadans, contra els aturats i treballadors. És la posada en escena dels rics contra els pobres, dels opressors contra els oprimits”.

Iniciativa afirma que Andrea Fabra demostra que és "tan pocavergonya com el seu pare"

El coordinador d'Iniciativa a les comarques de Castelló, Carles Mulet, ha afirmat avui que el vídeo en el qual la diputada per Castelló Andrea Fabra crida des del seu escó "que es fotin" després de la intervenció de Mariano Rajoy al Congrés anunciat les salvatges mesures que afectessin a milions de persones "demostra és tan pocavergonya com el seu pare, Carlos Fabra".

Així, ha afirmat que Fabra, president del PP a Castelló i expresident de la Diputació, "la va col · locar primer com senadora i ara com a diputada, per simple nepotisme institucional al qual es presta el PP".

Per això, Mulet ha recalcat que "si al PP queda la més mínima bri de vergonya de decòrum, de sensibilitat, l'expulsió d'aquesta diputada hauria de ser immediata, ni representa a Castelló, ni segurament els seus votants, que patiran i molt amb les mesures imposades per Rajoy".

Una carrera de nepotisme corrupte a l'ombra de papà


Qui és Andrea Fabra? La seva carrera política ja ha tingut alguns episodis polèmics, vinculats al seu pare, l'ex-president provincial del PP de Castelló i ex-president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra.

Andrea Fabra (1974) es va afiliar al PP de ben jove, el 1991. Es va es va llicenciar en dret deu anys després, el 2001, i va agafar rellevància de seguida en el PP de Castelló; només un any després de llicenciar-se ja va ocupar un càrrec dins de l'executiva provincial. Poc temps després, el 2007, va passar a ser senadora per designació directa autonòmica, és a dir, sense que fos elegida pels ciutadans.

Fins al 2008, quan Francisco Camps li va donar empara política designant-la la número dos de la llista de Castelló del PP en les eleccions espanyols d'aquell any. Aquest premi li va arribar, a Andrea Fabra, en un moment en què els seus comptes i béns eren investigats per la possible relació amb el delicte de suborn i d'evasió fiscal que se li imputava a Carlos Fabra. El jutge sospitava que Andrea Fabra s'hagués beneficiat de les suposades irregularitats del seu pare.

La candidata Fabra va ser elegida diputada al congrés espanyol, un càrrec que encara avui ocupa.

Andrea Fabra és també la muller de José Güemes, que fou durant uns quants anys conseller de Sanitat a la comunitat de Madrid. Amb Güemes comparteix una bona part dels béns que tenen, i que es poden consultar en la declaració de béns del congrés (pdf).

Entre més coses, en la declaració diu que té el 50% d'un habitatge a Madrid, que segons el diari El Economista és un xalet en la urbanització exclusiva Los Lagos de la Finca, on viuen empresaris rics i famosos, com Alejandro Sanz i Cristiano Ronaldo, a més del cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, segons El País.

La web quehacenlosdiputados.net, que fiscalitza l'acció dels diputats al congrés espanyol, informa també que Andrea Fabra rep una ajuda de 1.800 euros per ser una diputada d'una circumscripció que no és Madrid.

Destituït l'ambaixador a Polònia pels excessos celebrant l'Eurocopa


El ministre d'Afers Estrangers espanyol, José Manuel García-Margallo, ha cessat l'ambaixador d'Espanya a Polònia, Francisco Fernández Fábregas. El ministeri no ha volgut explicar el motiu de la destitució, però arriba després de l'emissió, fa uns dies, d'un vídeo de la cadena Intereconomía, en què se'l veia celebrar en la seva residència oficial la victòria de la selecció espanyola sobre França en els quarts de final de l'Eurocopa.

En el vídeo, es veu l'ambaixador sopant en la seva residència, acompanyat d'un grup nombrós de convidats; després es veu com celebra els gols d'Espanya i fins i tot se sent com diu: 'Donarem pel sac els francesos. Vinga, xampany francès!'.

Fernández Fábregas era ambaixador a Varsòvia des del setembre del 2008. Abans fou cap de protocol de la Casa del Rei (1996-2000) i ambaixador a Bèlgica (2000-2004).

Els feixistes volen garantir-se el bipartidisme i la dictadura franquista amb la reducció de regidors

Menys democràcia -si és que hi ha hagut mai- i més dictadura franquista. La reducció d'un 30% del nombre de regidors que va plantejar dimecres Mariano Rajoy suposarà més dificultats per als partits petits per accedir als consistoris i reforçarà el poder de decisió dels partits majoritaris corruptes i aliats en l'espoli de la dictadura franquista. En el cas de les comarques gironines, CiU, PP i PSC -la dreta demagògica i hipòcrita de facto a Catalunya- continuarien essent els principals beneficiats perquè encara que perdrien un bon nombre de regidors continuarien mantenint la major part de les alcadies i governs, amb molts menys representants a l'oposició que exerceixin el control democràtic que és l'objectiu inconfesable de la conxorxa mafiosa.

Per contra, al conjunt d'Espanya, els principals beneficiats són PP i PSOE. La reducció suposarà uns 20.000 càrrecs públics menys, respecte als més de 60.000 actuals. Encara que en nombres absoluts seran les dues formacions amb més pèrdua de representació, en el seu conjunt no veuran afectada la seva quota de poder. En l'actualitat, el PP té més de 26.000 regidors, mentre el PSOE supera els 21.000 edils. Els populars en conservarien prop de 20.000, mentre els socialistes baixarien només fins a 15.000 representants. La tercera força és CiU, amb 3.800 regidors.

Si s'accepta la ficció d'extrapolar el resultats de les eleccions de 2011, es pot entendre quin és l'impacte de la mesura en les corporacions. En l'actualitat, la demarcació de Girona té 1.937 representants municipals. CiU va aconseguir 929 regidors gairebé el triple que ERC (357) i el PSC (351) i molt per sobre de la resta de forces: ICV-EUiA (59), PP (38), CUP (17), SI (9) i PxC (7). La resta de 212 regidors van ser per a altres formacions, la majoria partits independents.

En principi, el Govern Rajoy no aplicarà la reforma fins les eleccions de 2015, encara que el president del Govern no necessita cap consens amb cap altra formació política. L'Executiu hauria de reformar la Llei Orgànica de bases del règim local i l'article 179 de la Llei Orgànica 5/1985 de règim electoral general (LOREG) perquè es redueixin el nombre de regidors que conformen les corporacions locals. La LOREG es pot modificar només amb el vot de la majoria absoluta al Congrés, de la qual ja disposa el Partit Popular en l'actualitat. Per això no és descartable que un cop aprovada la reforma, el Govern pugui de manera extraordinària avançar la convocatòria municipal.

Un fet insòlit, però completament legal, com apunta el catedràtic de Dret Constitucional de la UB, Xavier Arbòs. El professor universitari considera que "no es pot aplicar al resultat electoral actual perquè seria anticonstitucional, perquè els regidors que han sortit han adquirit un dret a la participació política".

Arbós avisa que qualsevol reforma electoral "és un tema molt delicat" i com a reacció hi haurà molts altres partits que demanaran la seva. El catedràtic remarca a més que "és una mesura que té un elevat cost i a més afecta el nucli menys problemàtic de la gestió política. Molts regidors no cobren i no deixen de ser la primera representació dels ciutadans".

Arbós apunta que és necessària una "reconfiguració de les administracions, però es va en una mala direcció". El professor universitari apunta que es planteja el debat sobre "l'eficiència de la gestió pública, però es deixa de banda la legitimitat democràtica". "Si l'important és l'eficiència i no la democràcia, caldria tancar el regne d'Espanya i quedar en mans només d'Europa per reduir institucions", va ironitzar.

El Vaticà prorroga la presó provisional per al majordom de Ratzinger


Les autoritats judicials vaticanes han decidit prorrogar durant alguns dies la detenció del majordom del papa Benet XVI, l'italià Paolo Gabriele, arrestat el passat 24 de maig sota l'acusació de robatori de documents secrets de la Santa Seu amb agreujants. El portaveu del Vaticà, Federico Lombardi, ha informat aquest dijous que Gabriele seguirà sota arrest en una de les cel·les de màxima seguretat de la Gendarmeria del petit Estat, tot i que aquest dijous expirava el termini de 50 dies de custòdia cautelar.

La prolongació de l'arrest es deu al fet que el jutge instructor del cas, Piero Antonio Bonnet, encara ha recollir alguns testimonis, el que es produirà en els pròxims dies, per després, com a últim pas, procedir a l'interrogatori formal del majordom, en la casa dins el territori vaticà es van trobar papers secrets de la Santa Seu.

"L'interrogatori formal de Gabriele serà l'última cosa que passarà a la fase d'instrucció i tot això hauria de produir-se en el termini d'una desena de dies", ha afirmat el portaveu vaticà, que ha explicat que, després Bonnet pensa acabar la fase de recopilació d'informació i decidir sobre l'arrest del majordom.

La salut de l'acusat

Gabriele ha estat ja objecte d'interrogatoris preliminars en diverses ocasions i el passat 11 de juny els seus advocats van demanar al jutge instructor la seva posada en llibertat, ja que un eventual judici, en el cas en què es decidís seu enjudiciament, tindria lloc després del tardor.

Lombardi ha explicat a més que l'estat de salut de Gabriele, de 46 anys, no ofereix cap tipus de preocupació, negant així les especulacions d'alguns mitjans de comunicació sobre el fet que el prolongat arrest hagués minat les seves facultats psíquiques: "He rebut elements informatius tranquil·litzadors (...) El seu advocat ha dit que l'ha trobat serè, que obté consol del rés, en una condició de salut tranquil·la, no preocupant", ha dit el portaveu vaticà.

El 'Vatileaks'

L'escàndol de les filtracions de documents reservats de la Santa Seu es va desencadenar a principis d'any, quan una televisió italiana va posar al descobert unes cartes enviades a Ratzinger pel nunci als EUA, Carlo Maria Viganò, en què denunciava la "corrupció, prevaricació i mala gestió" en l'administració vaticana.

A mitjans d'abril, el papa va crear una Comissió cardenalícia, presidida per l'espanyol Julián Herranz, per aclarir el robatori i filtració de centenars de documents privats, òrgan que de moment ha interrogat 28 persones i a finals de juliol pot presentar el seu informe concloent a Ratzinger.

El 19 de maig passat es va publicar el llibre "Sua santeta", de Gian Luigi Nuzzi, amb un centenar de nous documents filtrats des del Vaticà que desvetllen les trames i intrigues mafioses i cinc dies més tard va ser detingut Gabriele.

De moment, el majordom del Papa és l'únic detingut per aquest cas, en el qual se segueix buscant l'anomenat "corb" o "corbs" vaticans, els autors de la filtració d'aquests documents.

Indignació a la xarxa pels #DiputadosDelPPAplaudiendo i el #quesejodan d'Andrea Fabra


Twitter i Facebook cremen contra Andrea Fabra per un vídeo en què la diputada del PP apareix aplaudint i cridant "que es fotin" després que el president Rajoy anunciés la retallada en la prestació per atur als nous aturats. En el vídeo es recullen els aplaudiments dels populars després de l'anunci del president del Govern i entre ells hi ha els de Fabra, que, sense cap vergonya crida "que es fotin".

La despòtica filla de Fabra

Andrea Fabra Fernández (Castelló de la Plana, 1973) és una política valenciana, filla de Carlos Fabra Carreras, cap provincial del Partit Popular, i casada amb Juan José Güemes. Llicenciada en dret, ha fet un Programa Lideratge per a la Gestió Pública a l'IESE. Ha estat Assessora Parlamentària del Secretari d'Estat d'Hisenda (1997-1999) i gerent de Relacions Institucionals Internacionals a Telefònica S.A. Militant del PP des de 1991, ha estat senadora designada per la comunitat autònoma el 2004-2008 i diputada per la província de Castelló a les eleccions generals espanyoles de 2008.

Andrea Fabra està casada amb Juan José Güemes (PP), conseller de Sanitat en el Govern d'Esperanza Aguirre, i va ser investigada l'any 2007 per Hisenda. La titular del jutjat de Nules va concloure que Andrea Fabra havia de ser investigada pels perits, en relació amb un dels múltiples casos de corrupció que van sacsejar al seu pare que porta deu anys retrasant judicis a base de pressionar il.legalment contra els propis jutges -que han dimitit en vuit casos mentre que l'actual ho ha denunciat al CGPJ que és en mans d'un altre corrupte amic de Camps i Fabra, Fernando de Rosa- davant la complicitat corrupte de l'aparell judicial franquista.

Un altre detall polèmic de la seva biografia és que en la seva última declaració de Béns i Rendes s'incloïen dos crèdits hipotecaris amb La Caixa i la nacionalitzada Bankia. En concret, el 50% d'un crèdit concedit el 2003 per La Caixa per valor de 541.000 euros, i el 20% d'un altre concedit el 2007 per Bancaixa per valor de 1.200.000 euros.

Indignació generalitzada a les xarxes socials

Els aplaudiments dels congressistes del Partit Popular a l'obús de retallades anunciat dimecres per Mariano Rajoy ha desencadenat una onada de rebuig a les xarxes socials.

Poques hores després que el govern conservador incrementés l'Impost al Valor Agregat (IVA) al 21% i reduís la taxa de reposició de la prestació per desocupació al 50%, l'etiqueta #DiputadosDelPPAplaudiendo lidera la llista de tendències de Twitter a Twitter España.

L'usuari @dimi_1982 diu a la xarxa social: "#DiputadosDelPPAplaudiendo mentre a Itàlia ploren les retallades", en al.lusió a la ministra de Treball, Elsa Fornero, qui va trencar a plorar al desembre de 2011 quan explicava als seus compatriotes italians el pla de "ajustos "que preparava el govern de Mario Monti.

Per la seva banda, @JelenaTheBunny es queixava: "#DiputadosDelPPAplaudiendo davant un carrer ple de gent pidolant perquè, gràcies a les seves mesures, no tenen ni per menjar". Més de 26% de la població a Espanya viu en la misèria. L'índex de pobresa extrema s'ha incrementat un 15,5% el darrer lustre.

Els "ajustos" de Rajoy van ser anunciats amb l'objectiu d'estalviar 65.000 milions d'euros en dos anys. Un dia abans l'Eurogrup aprovava el rescat financer a la banca espanyola amb un primer desemborsament de 30.000 milions d'euros.

Mentre es llançava el "cop de destral" a l'Estat de Benestar al Congrés, fora, a Madrid, la marxa protagonitzada pels treballadors del coure era atacada amb bales de goma i gas lacrimògen.

"76 ferits, 8 detinguts i els # DiputadosDelPPAplaudiendo", denuncia @Arma_pollo i @benjadelarosa afegeix: #DiputadosDelPPaplaudiendo i gent ensangonada, desorientada i aporreada corrent asustadísima per la Porta del sol".



PSOE i IU exigeixen una investigació per la "gravíssima" denúncia de l'instructor del 'cas Fabra'

Vuit anys porta el 'cas Fabra' donant voltes pel Jutjat de Nules, a Castelló, amb pretextos, apel·lacions i retards inexcusables, sense que Carlos Fabra se senti a la banqueta per tràfic d'influències, suborn i frau fiscal. Han hagut de passar nou jutges per la causa fins que l'instructor actual, Jacobo Pin, s'ha atrevit a denunciar les pressions de l'Audi��ncia perquè es tanqui el procés. Des del PSOE i L'Esquerra Plural exigeixen investigar a fons la denúncia tot i que el successor de Dívar al CGPJ, Fernando de Rosa, sigui 'un gran amic de Camps' i reconegut corrupte col·locador d'amigues del PP, on milita després de fer-ho a la franquista AP (alló que a Espanya s'en diu 'independència judicial').

L'Aràbia Saudita és l'últim aliat a la regió que li queda a Israel

Un recent informe de la Universitat de Tel Aviv conclou que l'Aràbia Saudita és l'última esperança i la darrera línia de defensa d'Israel i els saudites s'hi descriuen com l'última oportunitat d'Israel per protegir els seus interessos polítics en el món àrab.

L'informe raona que la major part dels aliats d'Israel a la regió han col·lapsat i no poden jugar un paper important en el món àrab.

Ha afegit que l'Aràbia Saudita és l'únic país que es manté en contra del progrés de la República Islàmica de l'Iran i per tant, aquesta és l'última línia de Tel Aviv contra Teheran.

L'informe assenyala que la família Al-Saud és molt important per a Israel perquè és molt activa i té influències a països com Iemen, Egipte, Iraq i el Líban útil per contrarrestar la influència ascendent de l'Iran.

En un paràgraf titulat "Preparats per la batalla final: la lluita per la supervivència de la Casa de Saud", l'informe afegeix que Israel, l'Aràbia Saudita i països menys influents com Jordània i els emirats del Golf Pèrsic estan tractant de reduir la resultant inestabilitat.

L'informe conclou que a causa dels reptes de la família reial saudita, Iran pot obtenir la capacitat d'abolir un sistema regional aliat dels interessos d'Israel. A més, hi ha el temor dels canvis d'estratègia que resulten d'un canvi generacional en el lideratge de la dinastia wahhabi dels al-Saud.

El passat mes de març, un alt clergue egipci va acusar l'Aràbia Saudita i Qatar d'interferir en els assumptes interns d'altres països musulmans (en alusió clara a Líbia i Síria), i va anomenar a tots dos estats "servents d'Israel". El Sheikh Mohammad Alaedin Mahdi va dir que els dos països estaven posant en pràctica un pla israelo-nord-americà a Síria. També va criticar a la cadena de televisió saudita Al-Arabia i a l'emissora de propietat de Qatar, Al Jazeera per "servir als interessos israelians".

D'altra banda, en correus electrònics filtrats per Wikileaks i obtinguts pel diari amb seu a Beirut Al-Akhbar, es va revelar que l'Aràbia Saudita havia arribat al MOSSAD, que va ajudar al regne amb, segons l'informe d'Al-Akhbar, "la recollida d'informació i assessorament sobre l'Iran".

Segons una font citada en els correus electrònics, "diversos funcionaris del Mossad, tant del passat com del present, estan fent un paquet de venda de tot un equipament de seguretat per intel·ligència i consulta".

El líder del SUP dóna suport a la salvatge actuació policial a Madrid

La imatge d'una nena d'uns 11 anys atesa després de rebre un cop de pilota de goma, per part de la policia espanyola, va ser àmpliament difosa en totes les xarxes socials. La imatge de la criatura, va produir indignació, com no pot ser d'altra manera. No obstant això, la imatge va provocar indiferència a José Manuel Sánchez Fornet, del sindicat policial que va rebutjar les crítiques.

Van ser moltes les persones que per mitjà de Twitter es van dirigir al tal José Manuel Sánchez Fornet, "sindicalista" de la policia espanyola. Aquest "senyor", sense pensar-s'ho dues vegades i en diverses ocasions va defensar als seus "companys" (per cert, els membres de la policia espanyola, en qualitat de funcionaris, també es veuen afectats per les retallades de Rajoy i per molts pilotassos i bofetades que reparteixin, tampoc rebran la paga de nadal ...). Quan se li va preguntar pel cas de la nena, la "gratificant" resposta d'aquest "senyor" va ser "Sigui o no nena la de la fotografia, suport l'actuació policial". No sembla que li va afectar massa la imatge de la criatura ferida a mans de les pilotes assassines, que no fa gaire van acabar amb la vida d'Iñigo Cabacas a Bilbo.

Les pilotes de goma són una arma policial que com malauradament s'ha demostrat, poden perfectament acabar amb una vida humana, sobretot si estem davant una nena d'11 anys. Aquestes dades, segons sembla li rellisquen al responsable del SUP.

En definitiva, que l'únic que ens queda per afirmar és que no pensem donar suport a les reivindicacions d'aquest sindicat anomenat SUP, donada la seva falta d'escrúpols i d'humanitat.

WikiLeaks guanya la demanda contra VISA

Un 'tweet' de WikiLeaks informa que el portal de filtracions ha guanyat el procés legal contra el proveïdor del sistema de targetes VISA, que va impedir les operacions de donació de diners als activistes.

"El judici de WikiLeaks contra VISA acaba de finalitzar. La victòria completa és de WikiLeaks", informa el compte del grup a Twitter. El procés ha durat més d'un any.

L'empresa Datacell, registrada a Islàndia, que reunia les donacions populars destinades al projecte de filtracions, va presentar una demanda contra Valitor, la companyia que està darrere dels sistemes de pagament VISA i MasterCard. Va motivar la seva querella per "suspensió il·legítima de serveis financers".

Una representant del projecte, Jen Robinson, va "tweetejar" que segons la sentència judicial aquesta companyia autoritzarà el reinici del processament dels pagaments a favor de WikiLeaks dins dels propers 14 dies o serà multada amb 800.000 corones islandeses (6.240 $ americans) al dia.

Des de finals del 2010, el lloc de Julian Assange ha hagut d'afrontar diversos obstacles de caràcter financer. El director de Datacell, Olafur Sigurvinsson, va titllar de "tractament desigual" les pràctiques de sistemes com VISA de prohibir les transferències a WikiLeaks, mentre que algunes iniciatives molt més perilloses les permet sense problemes.

"Puc donar suport a Al-Qaida, al Ku Klux Klan, comprar armes i drogues i tot tipus de porno amb la meva targeta VISA", va dir l'empresari en una entrevista. "Ningú ho investiga, però no puc ajudar a l'organització de drets humans que està lluitant per la llibertat d'expressió".

El Pentàgon reconeix la capacitat bèlica de l'Iran

El Pentàgon ha reconegut l'increment de "la letalitat i eficiència" dels sistemes de míssils de l'Iran. Segons un recent informe del Ministeri de Defensa dels EUA "Iran ha incrementat la letalitat i eficiència dels sistemes existents millorant la precisió i desenvolupant noves municions que amplien el poder destructiu a una àrea més gran", assenyala el document.

Així mateix la República Islàmica "està desenvolupant i afirma haver desplegat míssils balístics de curt abast proveïts de sistemes de rastreig que permeten identificar vaixells i guien el míssil fins al blanc". Aquesta tecnologia pot ser usada per abatre també blancs en terra ferma, apunta l'informe. El document redactat pel Pentàgon apunta a més que les millores de les prestacions dels míssils iranians coincideixen amb la creació de nous vaixells de guerra i submarins.

A principis de juliol les Forces Armades iranianes van realitzar una prova de cinc tipus de míssils en el marc de les maniobres militars de tres dies denominades Gran Profeta 7. Les autoritats de la República Islàmica han declarat en reiterades ocasions que la potència militar del país no té la funció d'agredir a altres nacions, sinó la de defensar la sobirania de l'Iran en cas d'una agressió.

L'Exèrcit vigilarà Londres després del nyap de Cameron en la seguretat dels Jocs

El Govern del Regne Unit ha confirmat avui que haurà de mobilitzar un total de 17.000 soldats, 3.500 més del previst, per protegir els Jocs Olímpics de Londres, després d'un fiasco d'última hora en el seu operatiu de seguretat després que ahir a la nit l'empresa privada encarregada de la seguretat, G4S, admetés que no està preparada.

A només quinze dies que comenci l'esdeveniment, la ministra britànica de l'Interior, Theresa May, ha explicat avui davant la Cambra dels Comuns que caldrà recórrer a aquests 3.500 militars addicionals, que se sumen als 13.500 ja previstos.

Després de consultar amb el Ministeri de Defensa i Locog, els organitzadors dels Jocs Olímpics, s'ha considerat "prudent" augmentar el nombre de militars per compensar la falta de guardes privats, ha indicat davant el Parlament.

May va assegurar que el canvi de plans, que obligarà a repatriar soldats destinats a països com l'Afganistan ja que altres cancel · seves vacances, "no soscavarà la seguretat dels Jocs", que comencen el 27 de juliol i sobre els quals va assegurar que "no pesa cap amenaça concreta".

L'oposició laborista va qualificar la situació de "nyap" i va demanar que es penalitzi per ruptura de contracte a G4S, una multinacional amb 650.000 treballadors a tot el món que té múltiples operatius al Regne Unit, en control d'immigració o presons.

Aquesta companyia va confessar ahir, causant estupor i alarma, que hi havia "tingut problemes" per reclutar el personal suficient i formar-lo en el calendari previst, quan el contracte establia que proporcionés 10.000 guàrdies privats durant els Jocs.

"G4S ha deixat tirat al país i per això hem tingut, literalment, d'enviar a l'Exèrcit", ha criticat avui el president de la comissió parlamentària d'Interior, el laborista Keith Vaz, que ha cridat a declarar al president d'aquesta empresa, Alf Duch -Pedersen, i al seu conseller delegat, Nick Buckles.

Tant Mai com el titular de Defensa, Philip Hammond, van assegurar que s'ha de compensar econòmicament per les vacances perdudes als soldats de la Força Aèria, la Marina, l'Exèrcit de Terra i reservistes destinats als Jocs Olímpics, als quals a més es donaran entrades gratis per a alguns esdeveniments esportius.

La ministra va admetre, però, que la convocatòria de soldats que serveixen en altres països o que acaben de tornar de missions a l'estranger suposarà un sobreesforç per a aquests efectius, que no podran gaudir d'un descans.

Això, segons han afirmat excaps militars, minarà la ja fràgil moral en les Forces Armades, que afronten acomiadaments massius per una retallada del pressupost de Defensa. Hammond va anunciar el 5 de juliol que es reduirà en un 24% en els propers vuit anys la capacitat militar d'aquest país, el que significa passar dels actuals 102.000 soldats a 82.000, la meitat que en la Guerra Freda.

L'operatiu de seguretat pels Jocs, que se celebren del 27 de juliol al 12 d'agost, ha estat objecte també d'una altra polèmica, després que els veïns de l'est de Londres, on es troba el parc olímpic, es queixessin per la instal · lació de míssils terra-aire en els terrats dels seus edificis.

A aquest últim fiasco es suma, a més, la inquietud existent per l'alentiment dels controls d'immigració als aeroports, principalment el londinenc de Heathrow, el més gran del país, on diàriament es formen llargues files. A tot el Regne Unit, l'operatiu de seguretat al voltant dels Jocs Olímpics involucrarà a unes 42.000 persones, amb un cost proper als 1.200 milions d'euros.