dimarts, 16 d’agost de 2011

Kropelka és l'esperança de la indústria automobilística polonesa


Vídeo: Estudiants polonesos han presentat el cotxe Kropelka, capaç de recórrer 659 quilòmetres amb un litre de gasolina. El cotxe de tres rodes té forma d'una gota i pesa només 40 quilos.

Merkel rebutja els eurobons i vol imposar un govern europeu

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i del president francès, Nicolas Sarkozy, reunits avui per encarar la crisi europea i pactar mesures comunes, han rebutjat els eurobons com a mesura immediata "perquè podrien perjudicar els països més estables", és a dir, Alemanya. Merkel ha dit que no són la solució i Sarkozy diu que "és una qüestió que caldria abordar a final del procés d'integració europea i no ara". En canvi, han proposat instaurar a la zona euro un veritable govern econòmic, constituït pels caps d'estat de la zona euro i presidit per Van Rompuy i que es reuneixi dos cops l'any per tal de combatre el fenomen de les especulacions i els rumors als mercats. Un autèntic "cop d'estat" com molts analistes ja ho van qualificar dies enrera.

Tots dos dirigents han demanat als disset països de la zona euro que treballin per aconseguir disminuir el deute i fer front a equilibri pressupostari, fent els canvis legislatius que faci falta per garantir-ho. Han demanat que tots incloguin en les seves constitucions un límit del dèficit públic.

També volen instaurar una taxa per les transaccions financeres. Així, s'han mostrat partidaris que els fons de cohesió i estructurals estiguin orientats al creixement i a la competitivitat de l'economia.

La cancellera s'ha mostrat convençuda que totes aquestes reformes faran que es recuperi la confiança. 'L'euro és el fonament de la nostra prosperitat' ha dit.

Les sinergies entre els dos països s'han fet evidents quan han anunciat que cada semestre els seus ministres d'economia intercanviaran impressions perquè la seva voluntat és anar a l'uníson per defensar l'historial europeu de creixement. A més, han anunciat que apostaran per polítiques comunes, com per exemple l'impost de societat.

Una reunió convocada a causa de les pressions

Tant els mercats com els analistes assenyalaven l'emissió d'eurobons com a requisit irrenunciable per a superar la crisi, però l'han rebutjada. No es pot oblidar que l'emissió d'eurobons podia ser vist com una nova mesura impopular en la política interna de tots dos països, amb dos governs que es troben qüestionats. Els eurobons no beneficiarien ni Alemanya ni França, les màximes potències de l'eurozona, car haurien de vendre deute a rendibilitats més altes.

Sarkozy com Merkel s'han reunit pressionats pels mercats i pel mateix Banc Central Europeu (BCE). Pel que fa al rescat de Grècia, totes les autoritats econòmiques han demanat a Europa que acceleri al màxim la ratificació d'aquests acords, que han de ratificar tots els estats. I ja és sabuda la resistència, pel cap baix, de Finlàndia. A més, els partits que formen la coalició del govern alemany veuen el rescat de manera diferent, i això pot derivar en una nova crisi política per a Merkel i, fins i tot, en unes eleccions avançades a Alemanya.

El comissari d'Economia de la Unió, Olli Rehn, ha assegurat més d'una vegada aquests últims dies que els serveis de la Comissió Europea 'treballen dia i nit' per enllestir els detalls tècnics de l'acord per tal que estigui llest a primers de mes i pugui ser ratificat com més aviat millor per tots els estats per a assegurar l'estabilitat financera.

Per tot plegat, aquesta setmana es dibuixa novament decisiva per la l'economia europea i també per a l'espanyola, a l'espera d'un mes de setembre encara més definitori.

Miralles: “El Papa ve a fer campanya en favor de la dreta”

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha expressat avui que la visita de Joseph Ratzinger a Madrid “és per a fer campanya en favor de la dreta, és part d’una campanya ideològica i política. Ratzinger promou una mena de nova creuada per agitar els valors més ultraconservadors i per a combatre el laïcisme”. Miralles també denuncia: “La gran despesa pública que, en època de retallades socials, significarà la seva visita, una trobada de caràcter privat i religiós".

També s’ha referit a les dades aportades per l’Observatori per la Laïcitat, que xifra el cost en uns 50 milions d’euros, i ha criticat “les generoses exempcions fiscals” de què es beneficiaran les empreses col·laboradores. Ha demanat a la jerarquia catòlica “respecte a les decisions democràtiques”, carregant també contra “la campanya anti laica que ha desfermat la jerarquia catòlica al nostre país amb motiu de la visita de Ratzinger”.

El coordinador d’EUiA s’ha referit a les proclames del cardenal Rouco Varela i del cardenal arquebisbe de Barcelona, Martínez Sistach, adreçades als joves: “S’ho han pres com una campanya ideològica per a mostrar, com van fer el passat més de novembre a Catalunya, la seva aliança amb les forces de la dreta que vol tornar al govern”.

Ha recordat als governants dels nostre país que “l’Estat espanyol és aconfessional”, i per això EUiA creu que és “injustificable” el protocol signat per RTVE i Radio Televisión de Madrid, dos ens públics, amb l’Arquebisbat de Madrid per a garantir la producció i difusió del senyal de tots els actes que faci Ratzinger.

Per a Miralles “tot i que teòricament vivim en un estat aconfessional, tal i com recull la Constitució, s’ha preparat un desplegament de mitjans públics fora de lloc en una visita privada de caràcter religiós”, i a més: “Això resulta especialment vergonyant en plena època de retallades de la despesa pública en totes les administracions”.

Al diputat d’esquerres també li sembla “un despropòsit” que la televisió pública espanyola, RTVE, alteri la programació habitual de les seves cadenes els dies de la visita papal sense tenir en compte que “pel seu caràcter públic hauria de garantir una programació al marge d’imposicions i interessos ideològics i religiosos”, com ha senyalat el diputat d’IU Gaspar Llamazares en la pregunta que ha presentat al Congrés.

Vessament petrolier al Mar del Nord: El més greu de la dècada

Aquest dimarts (2011.08.16), la companyia petroliera holandesa Royal Dutch Shell va informar que el vessament de cru en un dels seus oleoductes del mar del Nord és més greu del que es va pensar en un primer moment: l'ominosa taca negra de 37 quilòmetres quadrats que es veu en l'aigua, a 180 quilòmetres de la ciutat escocesa d'Aberdeen, és el producte de no una, sinó dues fissures a les seves instal.lacions. La primera fugida va ser descoberta el passat dimecres (2011.10.08) i la segona va ser vista des d'un helicòpter aquest 15 d'agost.

"La infraestructura que es troba sota l'aigua és molt complexa i la fuita de cru es troba en un lloc de difícil accés", ha declarat un portaveu de Shell, sense fer cap referència a la quantitat de petroli que la segona fissura pot haver alliberat fins el moment, però emfatitzant que la primera pot donar-se per segellada. Les organitzacions ecologistes han condemnat la política informativa de l'empresa, assenyalant que van passar dos dies abans que la petroliera deixés saber el que havia passat en una de les plataformes.

No hi ha perill per a les costes alemanyes... encara


El 12 d'agost, Shell va fer públic el vessament petrolier en la seva plataforma Gannet Alpha, assegurant simultàniament que els seus tècnics tenien la situació sota control i s'afanyaven a segellar la fuga. No obstant això, amb 216 tones de cru abocament, l'incident ja ha estat reconegut per les autoritats britàniques com la pitjor catàstrofe petroliera al mar del Nord des de l'any 2000, quan 500 tones van anar a donar a les aigües que banyen les costes de Gran Bretanya, Noruega, Dinamarca, Alemanya, els Països Baixos, Bèlgica i França.

Els portaveus de Shell sostenen que les emissions de la primera fuga s'han reduït de 180 a 5 barrils de petroli diaris o menys, i el ministeri britànic d'Energia ha secundat l'opinió de la companyia petroliera, segons la qual les ones dissoldran la taca negra abans que aquesta arribi les costes. Però, quins riscos comporta el vessament produït per la segona fuga?: "Res indica que les costes alemanyes estiguin en perill", va dir Bernd Brügge, director del departament de Ciències Marines de l'Oficina Federal per al transport marítim i la Hidrografia, en ser consultat per Deutsche Welle.

Royal Dutch Shell, seguint els passos de BP?

"Nosaltres fem una mesura per determinar en quina direcció i la velocitat es mou la taca de petroli al mar del Nord i tot apunta que, d'aquí a divendres (2011.08.19), ni la costa alemanya ni la britànica es veuran afectades pel vessament de cru. Segons els nostres càlculs, la taca s'està distribuint al voltant del lloc de la fuita, en una àrea d'aproximadament 30 quilòmetres. No obstant això, seguirem monitoritzant la zona per constatar si hi ha canvis", va delimitar l'expert.

Aquest vessament és molt més petit que el que va ocórrer en el Golf de Mèxic el 2010 -quan un accident a la plataforma Deepwater Horizon de British Petroleum (BP) va contaminar les seves aigües amb cinc milions de barrils de petroli-, però Shell està lluny de poder dir que el cas està tancat. "La possibilitat que la fuita de petroli es converteixi o no en un perill per als ecosistemes del mar del Nord dependrà de la quantitat de cru vessat o, millor dit, de la rapidesa amb què l'empresa aconsegueixi segellar les fugues en qüestió", explica Brügge.

ICV-EUiA insta a Artur Mas a "fer complir la legalitat" amb la RMI

ICV-EUiA ha instat avui al president de la Generalitat, Artur Mas, a fer complir la legalitat perquè s'aboni la Renda Mínima d'Inserció a totes les persones que hi tenen dret. "La seva responsabilitat com a president és que hi hagi ingressos perquè la gent que té el dret de cobrar la prestació, la percebi", ha dit la portaveu del grup, Dolors Camats, que ha lamentat que Mas ahir ja avisés que no estava passant i que podria no passar per la manca de recursos. "La seva feina és que hi hagi recursos perquè es compleixi la llei. I això és el que el Govern avui està incomplint", ha destacat la portaveu parlamentària després d’entrar a registre juntament amb PSC i ERC la petició de convocatòria de la Diputació Permanent del Parlament.

"Ens costa molt de creure l'argument de control que fins i tot ahir esgrimia Artur Mas", ha dit Camats, que ha posat de manifest que si realment l'objectiu fos controlar no ho faria en ple mes d'agost quan els serveis socials i el personal als ajuntaments estan de vacances.

"Aquests canvis en la prestació ens fan pensar que al darrere hi ha l'objectiu d'estalvi i no de control", ha lamentat Camats que ha recordat que precisament les Lleis Òmnibus el que fan és treure controls de l'Administració sobre les activitats econòmiques o empresarials per agilitzar tràmits administratius.
De la mateixa manera, Camats ha criticat que "el govern s'acarnissa una vegada més amb les persones més febles que necessiten les ajudes per viure". "La mesura del control no és creïble, el que hi ha al darrere és l'estalvi i la voluntat de negar el dret a les persones que la perceben", ha emfatitzat.

Per tot plegat, la portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, veu "imprescindible" que el conseller d'Ocupació, Francesc Xavier Mena, i el conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, acudeixin al Parlament per donar explicacions per "la reforma encoberta per reduir la prestació" que han dut a terme amb la RMI.
En aquest sentit, Camats ha dit que demanaran "el cobrament immediat" per totes les persones que legalment tenen el dret reconegut de percebre la RMI, i que el dia 1 de setembre tothom cobrarà la prestació al dia, i la "retirada immediata" de les mesures aprovades a "corre cuita".

"Tornarem a portar al Parlament la votació dels canvis en la RMI", ha reiterat Camats que vol assegurar-se que "qualsevol canvi en la llei es farà amb informes de la gent que gestiona la prestació per tal de millorar-la i amb la col·laboració dels professionals" i no per estalviar-se "quatre duros".

Un estudi relaciona depressió persistent amb abús en la infància

Els metges que tracten persones amb depressió haurien d'indagar en la infància dels seus pacients abans de realitzar una prescripció, ja que un antecedent d'abús infantil té gran impacte en la seva malaltia i capacitat de recuperació, van indicar científics dilluns. Els investigadors, que van realitzar una anàlisi combinada de 26 estudis que incloïen a més de 23.000 persones, van trobar que aquelles que havien patit maltractament en la infantesa eren dues vegades més propenses que els que havien viscut infàncies normals, en desenvolupar depressions de forma persistent i recurrent.

La depressió és una de les malalties mentals més comuns i costoses del món.

Les persones que havien viscut infàncies estressants o amb episodis d'abús eren menys propenses a que els medicaments o el tractament psicològic tingui efecte, segons ha indicat l'anàlisi, el que suggereix que els metges i experts haurien de buscar noves formes de teràpia i d'intervenció primerenca.

"Identificar aquells en risc d'episodis depressius múltiples i de llarga durada és crucial des d'una perspectiva de salut pública", va assenyalar Andrea Danese, de l'Institut de Psiquiatria (IoP) del King's College de Londres, qui va dirigir l'estudi.

Danese ha indicat que la investigació demostra que la prevenció i les mesures d'intervenció primerenques sobre el maltractament infantil serien clau a l'hora de prevenir aquest important problema de salut global.

"Saber que les persones amb antecedents de maltractament no respondran tan bé al tractament també seria valuós per a la determinació del pronòstic dels pacients per part dels metges", va afegir l'autor.

La depressió és una causa important de mortalitat, discapacitat i càrrega econòmica a tot el món i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) preveu que per al 2020 serà el segon major contribuent a la càrrega de malaltia global en totes les edats.

Danese, l'estudi va ser publicat el dilluns a American Journal of Psychiatry, va dir en conferència de premsa que investigacions prèvies van revelar que les persones que havien estat maltractades de noies també presentaven cicatrius biològiques d'aquestes experiències.

Xina: Comença el tancament de la planta química per la que diumenge protestaven els veïns

Més de 10.000 habitants de la ciutat xinesa de Dalian es van llançar als carrers el diumenge (foto) per exigir el trasllat de la factoria que produeix paraxilè, davant el temor d'un possible vessament de químics tòxics, rebent, el mateix dia, la promesa de tancament per les autoritats xineses. La polèmica planta química Fujian, ubicada a la ciutat portuària de Dalian, a la província nord-oriental xinesa de Liaoning, va posar en marxa ja ahir dilluns els procediments per suspendre la producció després de rebre un dia abans l'ordre de tancar definitivament, han informat avui fonts del govern municipal. Dit i fet. Com aquí.

Les mateixes fonts han explicat que el cessament d'operacions s'ha de fer per etapes i no abruptament, ja que això ocasionaria riscos a la seguretat.

Per ara, s'ha interromput el subministrament de matèries primes a la línia de producció, han detallat.

La planta produeix paraxilè, un petroquímic utilitzat en l'elaboració de matèries primeres per produir pel.lícules i tela de polièster. Aquest producte químic és cancerigen.

Les peticions per reubicar la fàbrica van créixer aquesta setmana, després que les intenses onades causades pel tifó "Muifa" deterioressin el dic que la protegeix, el que va desencadenar temors d'una possible fuita de substàncies tòxiques.

Les farmacèutiques còmplices de la injecció letal als EUA





Quan algú als EUA es decideix a adormir a la seva mascota, pot estar segur que el seu animal no patirà. Per això existeix el Pentobarbital. Aquest fàrmac anestèsic, legal a més de 20 estats, majorment serveix per tractar atacs d'apoplexia. Encara que també és un dels ingredients del còctel letal en les execucions d'humans. Però a l'estat d'Ohio"mata a seques".

La gent corre el risc de morir torturada

"Si alguna cosa no va bé, això pot causar un dolor atroç. I no s'han fet proves en humans per garantir que tot anirà bé. De manera que la gent corre el risc de morir torturada", considera Mia Fao, representant de l'ONG pro drets dels presos Reprieve.

En les presons nord-americanes s'acostumava a fer servir una droga de la mateixa família dels derivats de l'àcid barbitúric. Però després que Gran Bretanya i Itàlia prohibissin la seva exportació, és el Pentobarbital produït per l'empresa danesa Lundbeck el que ha estat utilitzat diverses vegades. "Segons ells som uns animals que no ens mereixem més que l'execució", confessa un condemnat a mort.

En un comunicat als governadors dels estats nord-americans que apliquen la pena de mort, el Govern danès els va confirmar que és perillós incloure les drogues a la injecció letal. No obstant, Dinamarca no pot seguir l'exemple dels seus veïns europeus ja que el laboratori que produeix el Pentobarbital es troba als Estats Units.

"El problema és que aquest producte ha estat en el mercat nord-americà durant anys. Així que es tracta d'un dilema ètic-comercial: No podem simplement deixar de fabricar-lo i retirar-lo de la circulació. D'aquesta manera posaríem en perill la vida dels pacients", informa Anders Schroll, portaveu de Lundbeck.

Els fabricants farmacèutics, còmplices de les execucions?

Lundbeck, que cada any ven 50 milions de dosis del fàrmac, solia afirmar que no està a les seves mans controlar els majoristes. Encara que després de la constant pressió dels activistes de drets humans el laboratori, l'únic subministrador de la droga per execucions que ha quedat, per fi està cedint. Ha promès controlar les seves cadenes de distribució per evitar que s'utilitzi en l'execució dels reus.

"La història ha demostrat que els estats obstinats a consumar la pena de mort sempre trobaran una opció. I com veiem molts continuen la recerca de medicaments alternatius. D'altra banda, és molt important que sota la pressió dels activistes el fabricant farmacèutic hagi canviat d'opinió i deixi de ser còmplice de les execucions", opina Liliana Segura, periodista autònoma a Nova York.

Segons informació oficial recentment difosa en la premsa britànica, la companyia danesa ha cessat la distribució de Pentobarbital als centres penitenciaris. A més, cadascun dels seus clients haurà de signar un paper en el qual es compromet a utilitzar la droga només amb finalitats mèdiques. I encara que això no signifiqui l'eradicació de la pena capital, els que s'oposen a aquest tipus de càstig ho estan celebrant com un pas important en el camí.

Holanda investiga la mort de 34 nens en un psiquiàtric catòlic

El Ministeri Fiscal holandès investiga la mort, entre 1952 i 1954, de 34 menors homes internats en un antic centre psiquiàtric al sud del país, dirigit per l'ordre catòlica de Sant Josep, ha indicat avui aquesta instància judicial en un comunicat. Els fets eren coneguts pels serveis socials i el mateix bisbat, els arxius registrar interrogants sobre les morts dels menors. La investigació s'ha obert a petició de la comissió oficial que investiga els abusos sexuals a menors per part de membres de l'Església Catòlica, a la qual ha estranyat l'elevat nombre de morts al centre, on estaven ingressats menors de 18 anys amb discapacitats psíquiques.

La investigació s'ha centrat fins ara en la recerca de familiars i en un futur s'orientarà a l'interrogatori de presumptes implicats en els fets, ha precisat el Ministeri Fiscal. Segons el diari local De Limburger, les morts "podrien tenir relació amb abusos sexuals", però la comissió, dirigida per l'ex ministre d'Educació Wim Deetman, ha declinat de moment establir una connexió entre ambdós factors.

S'ha sabut que els fets eren coneguts pels serveis socials i el mateix bisbat, els arxius registrar en aquests anys fins a 50 interrogants sobre les morts dels menors, encara que mai es va presentar una denúncia oficial sobre la mort dels menors. El centre psiquiàtric San José va estar regit per aquesta ordre religiosa fins 1969, encara que l'elevat nombre de morts es va concentrar només entre 1952 i 1954. Des que va iniciar les seves indagacions el maig de 2010, la comissió Deetman ha registrat més de 2.000 casos d'abusos sexuals per part d'eclesiàstics catòlics a Holanda.

Llamazares exigeix ​​al Govern la renovació de l'ajuda de 400 euros

El diputat d'Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, ha reclamat aquest dimarts al Govern que renovi "immediatament" l'ajut econòmic de 400 euros per als desocupats que no tenen rendes i han esgotat totes les seves prestacions, i que "deixi de fer electoralisme en mantenir una espera innecessària sobre la seva decisió". Llamazares ha proposat que, davant l'ajut, que conclou avui, del Pla Prepara vigent els últims sis mesos, "el Govern hauria elevar aquesta quantitat" almenys "fins als 426 euros que ja va tenir el 2010 el Programa Temporal de Protecció per Desocupació i Inserció (Prodi), abans de ser substituït pel pla actual.

El dirigent d'IU veu dues raons per a aquesta proposta: "La primera és de pura i simple justícia econòmica. El Prodi ja va establir que l'ajuda seria del 80 per cent de l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM).

El PSOE va decidir congelar aquest indicador el 2011 i deixar-lo en els mateixos 532 euros de 2010. Per tant, és de justícia que aquesta mesura d'ajuda als desocupats que estan en pitjor situació pugi per recuperar, com a mínim, dels 426 euros de l'any passat".

Segons Llamazares, la segona raó és "d'índole política", ja que els responsables de l'àrea econòmica del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, "amb la inestimable ajuda de la vicepresidenta Elena Salgado i el ministre Valeriano Gómez", semblen "entestats a preparar una pròrroga del Pla Prepara com si fos un èxit personal" del candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba "des de fora del Govern".

"Doncs bé, si tant confien en una continuada millora de la desocupació, i així ho estan 'venent' de forma partidista de cara al 20-N, no haurien de tenir cap inconvenient a recuperar ara aquesta ajuda de 426 euros als aturats en situació més dramàtica fins que, com vaticinen, els aturats trobin més aviat que tard el desitjat treball", ha explicat.

El portaveu parlamentari ha recordat que "en els 18 mesos que va estar vigent el Prodi després de la successives pròrrogues es van poder beneficiar d'ell més de 850.000 persones i el seu cost, proper als 1.600 milions d'euros, va ser una mena d'oasi dins de l'ajust dur i les retallades socials del Govern".

Les "solucions" del PP contra la crisi no funcionen on governa

En tots els seus actes públics, Rajoy repeteix insistentment que el seu partit està preparat per governar i, el que és més important, per treure Espanya de la crisi. Aquest conte es contradiu amb el que passa en les comunitats autònomes en què el PP porta anys governant ia les que Rajoy recorre com a exemple del que vol per a Espanya. El 2008, moment inicial de la crisi, Madrid, País Valencià, Múrcia, Castella i Lleó i la Rioja tenien, igual que ara, governs conservadors. A ells se sumaria Galícia després dels comicis de març de 2009. N'hi ha prou un simple repàs a dades econòmiques clau de les seves autonomies per comprovar que les regions governades pel PP, amb l'excepció de Madrid, no han respost millor a la crisi que la resta.

Deute Públic

El País Valencià porta des de 2008 sent la regió espanyola amb major deute públic en comparació amb el seu Productor Interior Brut. En aquest any ja arribava al 11,3% del PIB, quan la mitjana del país era del 5,7%. Les últimes dades de 2011 han disparat la xifra d'aquesta comunitat, governada pel PP des de 1995, fins al 17,4%, sis punts per sobre de la mitjana de les 17 autonomies. Traduït a deute per càpita, resulta que cada valencià ha de 3.500 euros, enfront dels 2575 que ha de cada ciutadà espanyol.

La comunitat governada pel PP que pitjor evolució ha registrat en aquests anys ha estat Múrcia. El 2008, el deute públic se situava en el 2,5% del PIB i era la segona més baixa de totes les autonomies (només a Euskadi era menor). Ara s'ha disparat al 8,5%, un augment del 240% en tres anys, quan la mitjana de totes les autonomies ha estat del 100%. Només Euskadi ha evolucionat pitjor.

Múrcia i País Valencià donen dades pitjors que la mitjana espanyola

Castella i Lleó també ho ha fet pitjor que la mitjana, en passar el seu deute del 3,1% al 7,7% del PIB, un increment del 148%. En aquest apartat, que presenta millors xifres és Madrid. En els tres anys de crisi, el seu endeutament ha passat del 5,3 al 7,4%, un augment lleugerament inferior al 40%.
Atur

El 2008, el País Valencià i la Regió de Múrcia, amb una taxa d'atur del 11,59% i del 11,33% de la població activa, respectivament, eren les úniques comunitats del PP amb taxes d'atur per sobre de la mitjana (10,44%). El panorama en totes dues, lluny de millorar, ha empitjorat. La taxa d'atur valenciana és ara del 23,14% i la murciana arriba al 24,49%. És a dir, ha crescut a major velocitat que la mitjana espanyola, que està en el 20,89%.

També la Rioja ha tingut un comportament pitjor que la mitjana, amb una pujada de la desocupació del 142% en tres anys, encara que la seva taxa (16,5) segueix per sota de l'espanyola. Galícia ha duplicat en aquest període el seu nivell d'atur, igual que l'Estat.

Madrid i Castella i Lleó són les úniques autonomies del PP que han tingut millor comportament que la mitjana. En el primer cas, la desocupació va créixer un 82% des del 2008, i en el segon, un 75%.

PIB per càpita

De les sis comunitats que avui governa el PP, només Madrid -i per l'impost de societats de la resta d'Espanya que cotitzen a Madrid per tenir allà la seu central- (129,9%) i la Rioja (108,5%) superen la mitjana d'Espanya (100) en el producte interior brut (PIB) per càpita. I aquesta és la mateixa fotografia que havia el 2008.

També en aquesta variable Múrcia i el País Valencià, dos dels principals graners de vots de la dreta, han vist com les seves dades han empitjorat en els últims anys. Així, la Comunitat va passar del 89,6% del 2008 al 88,7% 2010. I Múrcia, del 82,5% al ​​80,9%, en el mateix període. Per la seva banda, Castella i Lleó aconsegueix que el seu PIB per càpita s'acosti a la mitjana nacional, en situar-se en el 99,6%.

Avui finalitza la ajuda de 400 euros als aturats, a l'espera de la seva renovació

Aquest dimarts finalitza l'anomenat Pla Prepara, que permet cobrar 400 euros al mes durant un màxim de sis, a quells aturats que hagin esgotat les seves prestacions, no tinguen rendes i participin en programes de formació. El final del termini es produeix en un moment en què la seva renovació segueix pendent de la decisió final que es prengui en el pròxim Consell de Ministres del 26 d'agost. La previsió del Ministeri de Treball és que aquesta iniciativa, a falta de computar les últimes dades, hagi beneficiat uns 190.000 desocupats.

Els passos del pla

El pla Prepara, que es va posar en marxa el passat 15 de febrer de 2011 per un període de sis mesos, es va dissenyar com a part del programa de requalificació professional del Govern per als aturats sense prestació.

El Prepara es va crear com a substitut del Programa Temporal de Protecció per Desocupació i Inserció (Prodi), que contemplava ajudes de 426 euros per als aturats que hagin esgotat les seves prestacions per desocupació.

El Prodi va començar a aplicar l'agost del 2009, i encara que la seva durada inicial era de sis mesos, es va prorrogar altres 6 més al febrer de 2010 i l'agost del 2010.

El febrer de 2011 es va donar per acabat aquest primer pla i es va decidir la seva substitució pel Prepara.

En total, van participar en el Prodi 852.249 persones-de les quals més del 47%, al voltant de 400.000, van trobar feina abans d'acabar-i el cost va ser de 1.635 milions d'euros.

Ara caldrà esperar fins al Consell de Ministres extraordinari del 26 d'agost per conèixer si el Prepara seguirà ajudant els aturats un altre mig any més.

Previsions

La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, ha explicat que aquesta possible pròrroga no només anirà lligada al fet que els futurs beneficiaris busquen feina, sinó al fet que reforcin la seva formació, de la qual ha dit que és la vessant més important per considerar la renovació del Pla Prepara .

Mentrestant, els sindicats CCOO i UGT consideren imprescindible que estigui en vigor sis mesos més davant l'elevada taxa d'atur i del nombre de desocupats: del 20,89% i 4.833.700 de persones, segons l'Enquesta de Població Activa (EPA) del segon trimestre de l'any.

Qui també ha sol.licitat al Govern la seva continuïtat ha estat el candidat del PSOE a la presidència del Govern en les eleccions del pròxim 20 de novembre, Alfredo Pérez Rubalcaba.

D'altra banda, al Consell de Ministres del 26 d'agost també està previst que el Govern aprovi una nova regulació del contracte a temps parcial que ho faci més utilitzable entre els empresaris.

A falta de conèixer la redacció definitiva del Govern, el Ministeri de Treball ha proposat als agents socials augmentar del 1,50 al 1,75 el coeficient que s'aplica al nombre de dies que un treballador ha estat donat d'alta a la Seguretat Social per al càlcul de prestacions.

A més, vol fer més flexible el repartiment de la jornada en el cas dels contractes indefinits a temps parcial.