dimecres, 10 de novembre de 2010

Llamazares: "Estem davant la legalització de la tupinada!"

Intervenció pronunciada avui al Ple del Parlament per Gaspar Llamazares en nom d'Esquerra Unida sobre la reforma electoral pactada per PSOE, PP, CiU i PNB, perquè entri en vigor el 2011: "Senyories, no estem davant d'una reforma electoral, estem davant la legitimació en la tradició política d'aquest país de l'anomenada 'tupinada'. La 'tupinada' era una olla de la qual es restaven uns vots per adjuntar-los als vots de la majoria. De això es tracta, de prendre vots a les minories per aconseguir incrementar de sis a deu diputats la representació de les majories, la representació bipartidista d'aquest país".

En primer lloc, senyories, què pensarien vostès d'un partit de futbol entre el primer i l'últim de la lliga, on a l'inici del partit el primer de la lliga guanya per 9-0? Dirien que és un frau, una estafa. Si a més l'àrbitre fora casolà, dirien que és un frau, que és una estafa. Si a més el públic fora només del primer de la lliga, dirien que és una cosa inconcebible. I si els mitjans de comunicació fossin únicament del partit més fort, de l'equip més fort, dirien vostès que és un frau, una estafa i una burla. Doncs bé, senyories, aquesta és la iniciativa que avui porten vostès a aquesta Cambra: un frau, una estafa i una burla.

En segon lloc, senyories, a qui beneficia, per exemple, que el meu grup hagi de obtenir 900.000 vots per a dos diputats i, no obstant, altres grups en aquesta Cambra no necessiten ni 400.000 ni 500.000 vots, sinó 60.000 vots per obtenir un diputat, vuit o deu vegades menys vots per obtenir un diputat. Doncs beneficia, fonamentalment, als dos grups majoritaris.

En aquest sentit és una 'llei a la carta' per mantenir el bipartidisme a aquest país que el bipartidisme és imperfecte i beneficia l'aliança entre els dos grups majoritaris i els sectors conservadors. En definitiva, una proposta bipartidista i una proposta conservadora que, al nostre parer, deforma la representació política dels espanyols. Una 'tupinada', senyories, en tota regla.

En quina situació queden els grups parlamentaris o les forces polítiques anomenades terceres a nivell de tot l'Estat? Quedem a nivell de pàries, perquè en una societat que no és de castes, som una casta inferior. Som una casta inferior perquè no tenim tots els drets ciutadans, no tenim plens drets polítics, tenim una desena part dels drets polítics de la resta dels grups majoritaris d'aquesta Cambra. No s'estranyaran, senyories, que considerem que mantenir aquest règim electoral és il.legalitzar i situar en la clandestinitat a les terceres forces polítiques d'aquest país.

Senyories, hi ha una alternativa -i la proposava el Consell d'Estat-, una alternativa que combinés diferents mesures sense necessitat de reforma constitucional, per passar a la representació no a una representació proporcional, sinó almenys no contraproporcional. Perquè el que passa avui en aquesta Cambra i gràcies a aquesta llei és que es vulnera clarament l'article 68 de la Constitució, que consagra la representació proporcional. En aquesta Cambra hi ha representació contraproporcional: amb 300.000 vots es tenen vuit diputats i amb un milió de vots es tenen dos diputats; contraproporcional, inversa a la proporcionalitat.

Senyories, també en aquesta iniciativa, per excloure, s'exclou el vot local dels emigrants. No n'hi ha prou que estiguin fora del país, a més cal limitar pràcticament de manera total la seva representació, el seu vot i els seus drets polítics. Ens sembla un veritable disbarat. Davant la crisi econòmica i la crisi de la política, el forrellat i la 'tupinada'. Moltes gràcies".

G-20: EUA contra el món i els emergents contra EUA

Mentre EUA devalua una vegada més la seva moneda, injectant 600.000 $ de paper mullat al mercat i amb la compra de deute públic per la FED, el discurs d'Obama, aliè a l'escàndol desencadenat després de la seva mesura post derrota electoral, se segueix dirigint contra Xina, amb el ja avorrit discurs que manté artificialment baix el iuan. No obstant, els emergents, liderats per la Xina i Brasil, no estan disposats a seguir l'actitud submisa dels neocons europeus i acusen els EUA de incoherència, després de la injecció dels 600.000 milions anunciada per la Reserva Federal, que suposa una nova devaluació del dòlar, a afegir a les anteriors que ja suposen 2'5 bilions (europeus, amb 12 zeros) de dòlars.

L'Unió Europea, seguint la submissió habitual als seus propis interessos de classe, recolza als EUA, tot i que la nova injecció de dòlars sense suport el devalua i perjudica greument l'euro i les seves pròpies exportacions. No sembla, en qualsevol cas, que la solució estigui propera, com reconeix la ministra d'Economia de Sarkozy, Christine Lagarde: "És una qüestió molt complicada perquè es resolgui en una cimera", diu, però no per retallar salaris i pensions.

Doncs la mesura d'Obama d'injectar liquidat als mercats per sortir de la crisi, ha estat vetada a Europa pels neocons Merkel, Cameron, Sarkozy i demés aliats de classe, el que deixa en gran feblessa l'UE i l'euro.

Segons Marco Antonio Moreno: "Una vegada més, els Estats Units miren cap a fora sense reconèixer que els forts desequilibris globals i la competència desigual (veure gràfica de Der Spiegel), han estat instaurats per les seves pròpies polítiques, partint del malbaratament i la forta desigualtat dels ingressos que l'economista Robert Frank reconeixia a The New York Times, donant compte de la fi del somni americà".

El discutidísim esborrany de declaració final recull que els membres del G20 "s'orientin cap sistema de tipus de canvi determinats principalment pel mercat", el mateix que ha portat les economies mundials a la fallida. El president del Banc Mundial, el nord-americà, Robert Zoellick, ha proposat fins i tot tornar a implantar el patró or com a sistema de fixació dels tipus de canvi, abandonat fa gairebé 40 anys pels tipus flotants, el que ha servit per disparar encara més el preu dels metalls preciosos, or, plata i paladi, a preus desorbitats i desconeguts fins avui.

La regulació financera i el creixement, en segon pla

Sigui com sigui, la guerra de divises ha portat a un segon pla aspectes encara fonamentals que ha d'abordar el G20, com la regulació financera, la lluita contra el proteccionisme comercial o el rellançament del creixement mundial, estancat en el segon semestre del 2010.

Espanya, que va com a convidat, i Corea del Sud volen posar en primer pla la lluita contra l'atur, mentre que Rússia i l'Índia insisteixen en la reforma del Fons Monetari Internacional i de la resta d'organismes multilaterals, per atorgar més poder de decisió als països emergents.

Rússia, en el marc de la cimera del G-20 a Seül, defensarà la necessitat de coordinar les accions entre els països capaços d'influir en el sistema financer i l'economia mundial, ha declarat avui l'assessor del president rus Arkadi Dvorkóvich

Xina, de la seva banda, ha anunciat avui un nou increment del seu superàvit comercial, que arriba als 27.150 milions de dòlars (gairebé 20.000 milions d'euros).

EUPV demana es conegui el conveni del PP amb Urdangarín.

La diputada d’EUPV Marina Albiol ha sol·licitat hui a la Conselleria de la Presidència el contingut del conveni signat, l’any 2006, entre l’Instituto Noos i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana, un dels negocis de Iñaki Urdangarín: “Volem conèixer punt per punt quines han estat les relacions entre la Generalitat Valenciana i l’empresa del gendre del rei, relacionada amb el sumari del cas Palma Arena”.

A més, Albiol ha denunciat que, l’empresa d’Iñaki Urdangarin, “podria haver-se embutxacat més de 5’5 milions d’euros de les administracions públiques valencianes al llarg dels darrers anys”. Esquerra Unida ha sol·licitat a la Conselleria de la Presidència que explique detalladament en què consisteix el conveni signat entre l’Instituto Noos i la Societat Gestora per a la Imatge Estratègica i Promocional de la Comunitat Valenciana l’any 2006, en la mateixa època en que esclatava l’escàndol a Palma de Mallorca.

“Els 382.000 euros que es va embutxacar l’empresa del gendre del rei amb el conveni del 2006 s’afegeixen als 2’4 milions d’euros que ja va rebre per les dues edicions de Valencia Summit, i a la xifra hui dia encara indeterminada que va rebre de Camps per uns inexistents Jocs Europeus”, afirma Albiol qui, a més, qualifica “d’absolutament escandalós que el Consell de Camps s’escude en la confidencialitat per a no confessar la xifra que va pagar a Urdangarín”.

Diversos mitjans de comunicació han xifrat aquest contracte en 3 milions d’euros. “Si les xifres són correctes, en total Urdangarín s’hauria embutxacat dels comptes públics valencians la faraònica xifra de 5.782.203 euros”, ha denunciat Albiol.

“Resulta absolutament lamentable que el govern de Camps dilapide més de 5’5 milions d’euros en tèrbols negocis pilotats per membres de la monarquia espanyola”, indica la diputada d’Esquerra Unida. També ha recordat que l’empresa Instituto Noos ha estat relacionada amb el sumari del Palma Arena a les Illes Balears.

Quin negoci no li està sortint bé a Urdangarín?


Aizoon SL, una companyia immobiliària que va crear Iñaki Urdangarín el 2003, juntament amb la seva esposa, Cristina de Borbó. Aizoon es dedica a la compravenda i lloguer de béns immobles i a la consultoria i assessorament en gestió d'empreses. L'any 2007, l'empresa va guanyar uns 280.000 euros, però els números es van tornar vermells un any més tard, quan va perdre més de 4.000 euros. La companyia encara no ha presentat els comptes del 2009, però l'evolució del sector del totxo no fa preveure que siguin massa bons. Mentre Urdangarín és l'administrador únic i president d'Aizonn SL, la infanta Cristina n'és la secretaria general.

EUPV es reuneix amb joves saharians

Marina Albiol s’ha reunit aquest matí amb una agrupació de joves saharians a qui ha transmès l’enèrgica condemna de la seua formació a l’actuació de l’exèrcit del Marroc contra el campament de El Aaiún i la població sahariana. “Una actuació que sols es pot qualificar com una acció criminal contra civil indefensos”, ha assenyalat Albiol.

Esquerra Unida ha tornat a demanar al Govern espanyol que pressione al govern marroquí “per a que ature la repressió contra els saharians, respecte els seus drets com a persones i com a poble, així com el seu dret a l’autodeterminació, reconegut per la comunitat internacional”, ha puntualitzat la diputada d’esquerres, qui també subratllat que el Govern d’Espanya “no pot continuar posant els interessos econòmics amb el Marroc per davant dels drets humans”.

EUA avala la destrucció de proves de tortures

El Departament de Justícia dels Estats Units no presentarà càrrecs per la destrucció dels vídeos que mostraven tortures i maltractaments contra presumptes terroristes durant interrogatoris a la CIA, va informar el portaveu de l'organisme, Matthew Miller. Segons Miller, després d'una "investigació exhaustiva" iniciada el gener de 2008, el fiscal John Durham "va concloure que no presentarà càrrecs criminals per la destrucció de les gravacions en vídeo d'interrogatoris".

Es tracta d'un total de 92 cintes gravades el 2002 i que mostraven tortures a dos presumptes membres d'Al-Qaida que van ser interrogats per agents de la CIA.

Els vídeos es van destruir el 2005 per autorització del llavors director adjunt i responsable d'operacions de l'agència, José Rodríguez, per impedir la seva possible divulgació, ja que poc abans d'aquests fets van ser filtrades les famoses gravacions de vexacions a les quals militars nord-americans sotmetien a els presos de la presó iraquiana d'Abu Ghraib.

No obstant, la destrucció de vídeos és una pràctica contrària a les normes de la pròpia CIA i la Casa Blanca.

L'advocat de Rodríguez, Robert Bennett, es va mostrar satisfet amb la decisió del Departament de Justícia: "És una decisió justa, ja que es basa en els fets i en la llei. El senyor Rodríguez és un heroi dels Estats Units i veritable patriota que només pretenia defensar al seu poble i al seu país".

No obstant això, segueix oberta una altra causa criminal en la qual el fiscal Durham haurà de determinar fins a quin punt eren legals els mètodes d'interrogatori utilitzats pels oficials de la CIA.

El motiu per iniciar aquestes indagacions ordenades pel fiscal general dels EUA, Eric Holder, va ser una nova tanda de documents desclassificats sobre els interrogatoris de presumptes terroristes que es portaven a terme per l'agència.

Rob Riemen: "Geert Wilders és un feixista"

"Geert Wilders és un feixista". Això ho assegura el filòsof Rob Riemen en un article que ha enviat a tots els membres del Parlament d'Holanda. Segons ell, les coses hem de esmentar-les pel seu nom. "No ho dic com un insult sinó com un concepte històric objectiu. Existeixen clars paral.lels entre el feixisme d'aleshores i el d'ara. La història és per treure ensenyaments ja que, si no ho fem, tornem a cometre els mateixos errors".

La Segona Guerra Mundial i la barbàrie del feixisme i del nazisme van ser fins als anys 90 del segle passat el punt de referència moral per a la política holandesa. Però constitueix un tabú el parlar de feixisme quan es tracta de la ideologia anti islàmica i anti immigració del polític Geert Wilders.

Wilders és simplement un feixista, diu el filòsof Rob Riemen: "No ho dic com un insult sinó com un concepte històric objectiu. Existeixen clars paral.lels entre el feixisme d'aleshores i el d'ara. La història és per treure ensenyaments ja que, si no ho fem, tornem a cometre els mateixos errors".

Riemen no és qualsevol persona. És el fundador del prestigiós Institut Nexus, que cada any organitza conferències amb els grans pensadors del nostre temps. En un assaig titulat "L'etern retorn del feixisme", posa de manifest la seva visió.

Por
Segons Riemen el feixisme no és una ideologia social sinó una tècnica política, una manera de manipular diferents escenaris de crisi. Aquests es caracteritzen per apel.lar als sentiments de malestar com la por, la rancúnia o l'odi. Els feixistes trien un boc expiatori -els jueus, els negres, els musulmans- el que és culpat per tot. També sempre hi ha un líder carismàtic -mesiànic- i el moviment és antidemocràtic i antielitista.

Per Riemen, Wilders compleix amb totes aquestes característiques: "Ell cultiva els sentiments de malestar i la por en la societat. Els sentiments de malestar porten a un boc expiatori, els musulmans. També Wilder és un líder autoritari, carismàtic que té poc inclinació per la democràcia".

Crisi
El filòsof sosté que Holanda ha caigut en una crisi de civilització. A l'home modern l'interessa, segons Riemen, només el guany material: "Hem perdut els valors espirituals essencials i una visió de cap on ha d'anar la societat. La crisi de civilització porta al malestar, sentiments que Wilders també està aprofitant. Amb vanes promeses convenç a la gent que els pot ajudar".

Buit
Als votants no se'ls pot acusar, opina Riemen. El resultat de Wilders és, segons ell, responsabilitat de les elits europees, que no han sabut complir amb el seu deure de dignificar al poble i donar-li valors espirituals. Amb això es produeix el buit espiritual en què el feixisme es pot desenvolupar.

Riemen no és optimista per al futur: "L'odi és un verí. Ho hem vist en els Balcans. Aquí a Holanda les mesquites són tacades i la casa d'un partidari de Wilders pintada amb creus gammades nazis. Això és el que s'aconsegueix. Les vociferacions del partit de Wilders criden a l'agressió, el que porta a més agressió. I nosaltres tenim por d'usar la paraula "feixisme".

Grècia: El KKE: 11%; Syrisa: 5%; Pasok: 35%

A les eleccions municipals del cap de setmana a Grècia, el Partit Comunista de Grècia (KKE) ha obtingut un important avanç, passant del 7% dels vots al 11%, amb un porcertaje rècord d'abstenció del 45%. El PASOK governant (socialdemòcrata) obtindria el 35% (vuit menys que a les legislatives de l'any passat), i el Nova Democràcia (dreta) 31%, caient dos punts més en relació a la debacle de l'any anterior. El KKE es confirma com la tercera força política del país, mentre que Syrisa, els eurocomunistes membres del Partit de l'Esquerra Europea, no arribarien al 5%.

Aquest èxit del KKE s'emmarca dins una campanya anticomunista a nivell europeu, que no ha aconseguit afectar els treballadors grecs.

Aleka Papariga, secretària general, va declarar després de l'anunci dels primers resultats: «Aquestes eleccions són un senyal positiva per al KKE, però només tindran sentit si els comunistes els fem servir per intensificar la lluita i per contribuir a reforçar l'organització dels treballadors i del poble grec contra les mesures que vénen».

Avanç del partit nazi


El partit d'extrema dreta Jrisi Avgi (Alba Dorado), quina bandera és la ideologia neonazi, el racisme, la xenofòbia, l'expulsió dels immigrants i el tancament de fronteres, va registrar un avanç històric en les eleccions municipals celebrades el passat diumenge a Grècia.

Per primera vegada, des que el 1974 va caure la dictadura militar, un partit de l'extrema dreta aconsegueix entrar a l'Ajuntament d'Atenes. El partit Jrisi Avgi liderat per Nikos Mijaloliakos, va rebre a Atenes el 5,3% dels vots, guanyant dos escons en el Consell Municipal de la capital grega.

Cal esmentar que en alguns barris de la ciutat com Ayios Panteleimon, on en els últims mesos s'han registrat durs enfrontaments entre grups anarquistes i nacionalistes pel control de la zona, els de Jrisi Avgi van aconseguir un percentatge de 20% dels vots.

La Generalitat reclamarà a l'SGAE la devolució del cànon digital

La Generalitat de Catalunya, mitjançant la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació, ha anunciat avui que reclamarà a l'SGAE la devolució dels diners pagats pel cànon digital. Recentment, el Parlament balear i alguns ajuntaments valencians també han reclamat la devolució de la taxa, arran de la sentència del Tribunal de Justícia de l'UE, que la declarava il·legal.

El Secretari de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, ha manifestat: 'La Generalitat ha de seguir les directrius europees, i la sentència de la UE deixa clar que l’aplicació del cànon per còpia privada als suports de reproducció adquirits per empreses, professionals i administracions per a finalitats diferents de la còpia privada contradiu la normativa comunitària'.

En aquest sentit, Bosch assegura que 'a l'espera de la transposició a la llei estatal de la sentència europea, la Generalitat de Catalunya ha d’activar els mecanismes necessaris per poder reclamar a la SGAE la devolució del que ha pagat fins ara per una taxa que la UE considera il·legal. Això passa per establir de quina manera podem quantificar la xifra de la devolució'.

El català Christian Bourquin president del Llenguadoc-Rosselló

El Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló ha elegit sense sorpresa, en una sessió extraordinària, el socialista nord-català Christian Bourquin com a president d'aquest organisme pels sis anys vinents. El nou president substitueix Georges Frêche, mort sobtadament el 24 d'octubre proppassat. Bourquin, fins ara president del Consell General dels Pirineus Orientals, ha obtingut els quaranta-quatre vots de la majoria socialista i verda que governa la regió, molt per davant de Stéphan Rossignol (UMP), France Janet (FN) i Annabelle Brunet (centrista).

Christian Bourquin, de fet, era el nom que més havia sonat des de la mort de Georges Frêche, atesa la seva gran sintonia amb l'ex-president de la regió, de qui era la mà dreta. Cal recordar que Frêche mateix va dir durant l'última campanya regional: 'És l'hora dels catalans'. A això, cal sumar-hi que Bourquin va començar la seva carrera als vint-i-tres anys, sota la tutela de Frêche, quan aquest era batlle de Montpeller, i que fou vice-president de finances en el primer mandat de Frêche.

Bourquin ha de deixar el càrrec de la presidència dels Pirineus Orientals, on serà substituït per l'ecologista d'esquerra Hermeline Malherbe, actualment consellera general pel cantó de Sant Aciscle-Estació de Perpinyà. El canvi es produirà el 21 de novembre.

La presència d'un català a la presidència de la regió pot portar alguns canvis a Catalunya Nord. D'entrada, es pot començar a resoldre la descompensació inversora que rep aquest territori respecte dels consells generals occitans. I, d'una altra, pot representar un impuls a escala regional de la llengua catalana. Cal recordar que Christian Bourquin, des de la presidència del Consell General dels Pirineus Orientals, el 2008 va reconèixer oficialment el català com a llengua de Catalunya Nord amb la 'Carta del català'.

Aquest document accepta l'autoritat lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i compromet el consell a ser un transmissor actiu de la llengua catalana i de la cultura, a garantir-ne la supervivència, a fer-la present en tots els àmbits de la vida pública, a possibilitar classes bilingües i a signar acords amb tots els altres estaments administratius perquè facin semblantment. Aquell mateix any, el consell va entrar a formar part de la Fundació Ramon Llull.

Nou parlament i revoltes al Kirguizistan

Milers de persones intenten envair terrenys que pertanyen a propietaris privats per construir habitatges al sud de Kirguizistan, prop de la ciutat de Osh. Dilluns passat ja ho van intentar envair els terrenys ubicats a prop de la ciutat de Osh, però les forces d'ordre van fer retrocedir als invasors. Dimarts unes mil persones de nou es van reunir en un lot procedents de diversos poblats a la regió de Kara-Suuisk.

Els invasors afirmen ser víctimes dels enfrontaments ètnics al sud de la república el mes passat de juny, exigeixen lots de terra per construir-hi nous habitatges i amenacen amb vagues de fam.

"Les nostres exigències són justes. Entre nosaltres hi ha moltes víctimes dels successos de juny que fins ara resideixen en campaments d'estiu, habitatges temporals, sanatoris i fins i tot sense domicili", va declarar el representant dels invasors Bolot Mamatisaev, citat per AKI-press.

L'alcalde la ciutat de Osh es va reunir amb els ocupants per demanar-los que renunciïn a les seves accions il legals. Al seu torn, l'alcalde adjunt de la ciutat, Taalai Sabirov, va comunicar que les autoritats municipals van proposar als ocupants escriure sol.licituds a les administracions locals, així mateix ha assenyalat que "la situació a la ciutat és bastant tensa".

Nou Parlament amb majoria del Partit del derrocat president Bakyev

El primer període de sessions del Parlament en sa cinquena convocatòria s'iniciarà al Kirguizistan demà, segons el servei de premsa del Zhogorku Kenesh, el parlament del Kirguizistan.

Segons l'Oficina del Parlament, els diputats atorgaran els mandats i insígnies de diputat a la Casa Blanca, el nou parlament de Kirguizistan, a les 10 hores de demà. Els cinc partits que van guanyar el 10 d'octubre les eleccions són: Ata-Zhurt -del president expulsat pel cop d'estat Bakyev-, el Partit Socialdemòcrata de Kirguizistan (SDPK), el Respublica i el partit socialista Ata-Meken. Després de l'adjudicació de cada un juraran els 120 diputats.

Suposadament, els diputats es reuniran per a la primera sessió del matí a les 2 pm. S'espera que la presidenta interina Roza Otunbayeva presentarà la sessió.

D'acord amb l'administració presidencial, el cap de govern farà un discurs i una comissió dels cinc partits que formen la majoria de la coalició.

Com tradicionalment, el més ancià dels Diputats -Tashpolot Baltabaev, membre del partit Ata-Meken- obrirà la primera sessió.

ICV-EUiA: Escola pública de “qualitat, laica, democràtica i participativa”

El responsable de l’àrea d’Educació d’EUiA i regidor d’Educació i Solidaritat de l’Ajuntament d'Adrià de Besòs, Gregorio Belmonte, considera que “l’escola pública s’ha de convertir en el referent del sistema públic d’educació i com a pal de paller de la societat”, i ha criticat que el conseller d’educació, Ernest Maragall: “Hagi pres com a referència l’escola concertada i vulgui traslladar a la pública el concepte de “pagar per anar amb infants iguals als meus”.

Belmonte també ha refermat el compromís històric de la coalició amb “l’escola pública de qualitat, laica, democràtica co-educativa, participativa i arrelada a l’entorn”. El regidor de Sant Adrià de Besòs ho ha dit durant l’acte de presentació de les propostes d’ICV-EUiA en matèria educativa i on també ha intervingut la portaveu del grup parlamentari d’ICV-EUiA i candidata número 2 a les eleccions, Dolors Camats.

Gregorio Belmonte ha recordat que la LEC va ser aprovada sense el consens de la comunitat educativa i, per descomptat, sense el suport d’ICV-EUiA que s’han mantingut fidels al Pacte Nacional per a l’Educació de 2006 i al pacte de legislatura de l’Acord d’Entesa. El responsable de l’àrea d’Educació d’EUiA ha insistit que PSC i ERC van preferir pactar aquesta llei amb CiU “fent un gir cap a un sector de l’educació influït per la federació nacionalista amb el desig de fer-se un espai i guanyar-hi vots”. Belmonte ha criticat que la fórmula de la perpetuació de la doble xarxa educativa i la via de treball de reduir recursos públics a l’educació està esgotada i ha recordat que els nivells d’inversió a casa nostra no arriben a la mitjana de la Unió Europea.

El regidor d’Educació i Solidaritat de Sant Adrià de Besòs ha finalitzat la seva intervenció fent una crida a la mobilització per defensar l’escola pública i demanant unitat d’acció entre la comunitat educativa.

Ali Agca: El Vaticà pagà per assassinar Wojtyla

Mehmet Ali Agca, autor de l'atemptat contra Karol Wojtyla, el 13 de maig de 1981, ha acusat avui al propi Vaticà d'estar darrere del fallit magnicidi. En declaracions en exclusiva a la televisió pública turca TRT, Agca va culpar al llavors prosecretari d'Estat del Vaticà, Agustino Casaroli (foto), d'haver estat el cervell que va orquestrar l'assassinat del papa. Wojtyla va ser ferit de gravetat per tres trets de pistola per Agca a la mà, un braç i l'abdomen quan viatjava en un vehicle obert a la Pl. del Vaticà.

"Definitivament, el Govern del Vaticà va estar darrere de l'intent d'assassinat. El cardenal Agustino Casaroli, el segon home al Vaticà, va decidir això", va declarar Agca referint-se al "primer ministre" de l'Estat del Vaticà.

L'agent "Pare Michele"


Agca va insistir que l'encàrrec d'atemptar contra Joan Pau II va procedir del cardenal Casaroli, que suposadament va donar l'ordre d'executar a través d'un agent del Vaticà que va identificar com el "Pare Michele".

"Vam anar a la Plaça de Sant Pere per planejar l'atemptat"

"Vaig fer pràctiques per a l'atac juntament amb el Pare Michele i un altre agent del Vaticà. Em vaig reunir diverses vegades amb ell i fins i tot vam anar a la Plaça de Sant Pere per planejar l'atemptat", va afirmar Agca.

Va afegir davant les càmeres de la televisió pública turca que ni la CIA nord-americana ni el KGB soviètic ni cap altre poder va conspirar contra el Papa d'origen polonès, encara que va assegurar que es va crear la pista soviètica-búlgara per ajudar a enfonsar la Unió Soviètica.

Ha subratllat també que durant la seva trobada de 22 minuts a la presó a Itàlia amb el Wojtyla, al desembre de 1983, aquest no li va preguntar res sobre l'autoria de l'atemptat, perquè el cap de l'Església catòlica "sabia molt bé que el Vaticà estava darrere d'això".

Agca, de 52 anys, va passar 19 anys a la presó a Itàlia abans que el president italià, Carlo Azeglio Ciampi, el indultés el juny del 2000, però va ser lliurat a Turquia, on l'esperava condemna perpètua per diversos delictes comesos quan era membre del grup ultradretà turc Llops Grisos.

EU exigeix la millora dels punts negres a Castelló

Carmen Carreras, d'EUPV a Castelló, considera que l'acció de l'Ajuntament, en matèria d'atropellaments, no pot reduir-se simplement a campanyes preventives, sinó que calen intervencions tendents a reduir els punts negres de circulació, que signifiquen un clar perill tant per als conductors com per als vianants.

La coordinadora considera imprescindible l'actuació de l'Ajuntament de Castelló eliminant els punts negres, que objectivament “augmenten les probabilitats de sofrir un accident, independentment de l'atenció que es pose a l'hora de creuar el carrer o de conduir”, i urgeix un estudi que identifique les localitzacions més perilloses de la ciutat, i estudie la millor manera de fer més segur el trànsit de vehicles i persones.

A juí de Carreras això no resta importància a les campanyes informatives i formatives de conscienciació, tant dels vianants com dels conductors, per evitar els atropellaments en la via pública. Però considera insuficient aquestes mesures i considera que cal anar més enllà per donar solució aquest problema.

La representant d'esquerres finalitza recordant que es responsabilitat de l'ajuntament garantir la major seguretat als ciutadans i ciutadanes en la circulació i considera preocupant l'augment d'atropellaments en els últims mesos a la ciutat de Castelló. “Molts d'ells han ocorregut en llocs que la majoria de la població de Castelló considera perillosos per a la circulació per les seues característiques”. Finalitza demanant amb urgència la relació de punts de la ciutat de Castelló on es concentren els accidents de tràfic. “L'única mesura veritablement eficaç és reduir els punts negres a la nostra ciutat”, assegura.

Protestes per la repressió policial a l'entorn de Ratzinger

Els Casals de Joves de Catalunya, Esplais Catalans i el Moviment Laic i Progressista, davant l'actuació desproporcionada dels Mossos d'Esquadra retenint i maltractant a les persones que participaren en les mobilitzacions alternatives a la visita de Ratzinger, protesta pels abusos i coaccions de la policia: "La desproporció entre l'actuació repressiva dels Mossos d'Esquadra i “l'amenaça” del grup de persones manifestants".

"Diversos col·lectius, sota el el lema “Jo no t'espero”, es van mobilitzar per expressar el pluralisme de la societat catalana i defensar la laïcitat. El mateix diumenge es va convocar una concentració a l'encreuament dels carrers Gran Via i Passeig de Gràcia després de la qual un grup de manifestants es va dirigir cap a Plaça Catalunya amb banderes i entonant els càntics propis de la protesta.

Un cop van arribar a la part superior de les Rambles el grup de persones van ser rodejades violentament (en paraules dels mossos “embossades”) per unes 8 furgonetes del cos d'antiavalots dels Mossos d'Esquadra i retingudes allà durant més d'una hora i mitja. En el moment de “l'embossament” l'actitud dels agents va ser agressiva i discriminatòria. Finalment un grup de 30, entre elles quatre persones membres de Casals de Joves de Catalunya i d'Esplac (entitats que formen part del Moviment Laic i Progressista) van quedar envoltades pels cossos policials.

Durant la retenció van ser diverses les persones que es van apropar a donar el seu suport al grup retingut, tot i que això no va fer canviar per res l'actitud dels mossos. De fet, la seva opacitat es va fer palesa evitant donar qualsevol informació sobre l'esdevenir de les persones retingudes als qui estaven fora, dificultant la visibilitat del grup, interposant encara més furgonetes entre el grup de suport i les persones retingudes i, fins i tot, intentant intimidar amb actitud xulesca a les persones vianants que mostraven el seu suport i indignació.

Per tot això, volem denunciar:
La desproporció entre l'actuació dels Mossos d'Esquadra i “l'amenaça” del grup de persones manifestants. Aquesta “amenaça” es va mesurar per motius purament estètics, donat que en el mateix moment el centre de la ciutat era ple de persones manifestant-se a favor de la visita del Papa amb banderes i cantant. Tanmateix, només el missatge crític amb la visita del Papa va ser el reprimit.

Les mancances democràtiques que encara patim i que permeten que encara s'impedeixin alguns drets fonamentals, com la llibertat d'expressió o la participació ciutadana, per motius estrictament ideològics i que res tenen a veure amb criteris de seguretat pública.