dimecres, 31 d’octubre de 2012

El PP puja les taxes judicials amb el boicot de tota l'oposició

La Comissió de Justícia del PP al Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei que preveu una pujada generalitzada de les taxes judicials, d'entre 50 i 750 euros, per poder recórrer una resolució en els tribunals, en una votació boicotejada per tots els grups d'oposició que han abandonat la sessió en bloc.

Els portaveus parlamentaris de l'oposició que han assistit a la Comissió de Justícia que ha debatut les esmenes parcials al text, han abandonat en bloc la sessió minuts abans de la votació final en protesta per la tramitació accelerada del projecte i la manca de debat públic parlamentari per part del ministre de Justícia de l'Opus Dei, Alberto Gallardón.

Així, els representants del PSOE, CiU, L'Esquerra Plural, PNB, UPyD i Grup Mixt han criticat durament l'actitud de la majoria parlamentària del PP, per no entendre la necessitat d'abocar a ple el projecte de llei, amb la qual cosa tot queda restringit al tràmit en comissió, amb competència legislativa plena i el PP s'evita major publicitat a una mesura criticada també per tots els estaments judicials, inclosos els més conservadors.

Així, el projecte de llei de les taxes judicials ha sortit endavant amb els únics vots del Partit Popular, de manera que el text passa al Senat per a la seva votació. En cas que la cambra alta del seu vistiplau, les noves taxes judicials podrien ser implantades al novembre, ja que el text del Govern preveu l'entrada en vigor de la llei l'endemà de la publicació en el BOE.

El PP ha donat el vistiplau a la supressió de la paga extraordinària de Nadal per jutges, secretaris judicials i personal de Justícia, dels quals es va oblidar en el cop de decret de juliol passat. Una decisió criticada pel portaveu del PNB a la Comissió, Emilio Olabarría, que entén "la pressa" de la tramitació parlamentària de la llei per tal de fer efectiva a temps l'abolició de la paga.

El projecte que surt del Congrés recull pujades que afectaran les taxes per interposar una demanda o recurs en l'ordre civil i contenciós-administratiu i s'aplicarà també en el social, encara que en aquesta jurisdicció només en el cas de recursos en segona instància de súplica o cassació, però es queda exclòs l'ordre penal.

Es permetrà que el tràmit del pagament de la taxa es pugui fer per l'advocat o procurador, una demanda que havia estat reclamada per la majoria dels grups.

Els grups parlamentaris d'oposició han subratllat que la llei va a dificultar l'accés dels ciutadans a l'Administració de Justícia i han censurat el caràcter recaptatori i dissuasori d'un projecte de llei que afecta un dret fonamental dels ciutadans.

En les seves intervencions, els grups d'oposició han donat per defensades les esmenes parcials presentades al projecte de llei i han centrat l'atenció del debat a denunciar les formes i les condicions imposades per la majoria parlamentària del PP en el procediment de tramitació de la llei.

El serf de l'Opus Dei imposa la justícia a mida de rics i mafiosos

Si no hi ha canvis d'última hora, el Partit Popular d'imposar aquest dimecres al Congrés el Projecte de Llei que estén el pagament de taxes judicials a tots els ciutadans. Aquest nou impost, que suposa un repagament judicial, un particular que recorri una disposició o acord del Govern que consideri injusta, a través del corresponent plet contenciós-administratiu ordinari, haurà de pagar 2.350 euros o un treballador acomiadat de la seva empresa improcedentment, hauria de pagar 1.250 euros si han d'arribar al Suprem, a sumar al que li cobri l'advocat i el procurador.

Jutges i fiscals acusen Gallardón que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació" dels bancs

La portaveu de l'APM assenyala que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació dels bancs". El col·lectiu rebutja el copagament judicial i no descarta una vaga en perdre 1.200 jutges substituts. Segons Joaquim Bosch, de Jutges per a la Democràcia, estan estudiant proposar a la carrera que es creï un torn especial per les execucions hipotecàries dels bancs, ja que estan col·lapsant els jutjats i dilatant la tramitació dels assumptes dels ciutadans particulars. Foto: Un agent de la "justícia" seguint les ordres de l'Opus Dei franquista que governa als despatxo

/2012/10/jutges-i-fiscals-acusen-gallardon-que.html
/2012/10/el-serf-de-lopus-dei-imposa-la-justicia.html

La Junta Electoral ordena CiU retirar la campanya del 25-N que fa referència a la Diada

La Junta Electoral Central ha ordenat aquest dimecres a la Generalitat la immediata retirada dels vídeos i falques radiofòniques que conformen la seva campanya institucional per fomentar el vot a les eleccions del 25N al Parlament, en què es recorda la multitudinària manifestació independentista de la darrera Diada que ha costat 271.000 euros públics al servei de CiU.

PSC, PPC, ICV-EUiA i Ciutadans havien recorregut la campanya davant la Junta Electoral Provincial, en entendre que el govern català vinculava, de manera partidista, la campanya de foment del vot amb una manifestació que va ser recolzada per CiU, de manera que podria fomentar el vot als nacionalstas.

Després que la Junta Electoral de Barcelona traspassés la qüestió a la Junta Electoral Central, aquesta institució ha resolt que els vídeos i les falques radiofòniques de la Generalitat constitueixen una campanya institucional d'incentivació del vot "no emparada per la legislació electoral" aplicable a les eleccions al Parlament de Catalunya, segons el text de la resolució de la JEC.

Aquesta resolució també acorda que, en conseqüència, la Generalitat de Catalunya "haurà de procedir a la seva immediata retirada, sense que sigui procedent la incoació d'expedient sancionador".

Només campanyes per informar els ciutadans

"Aquestes campanyes en cap cas poden suggerir, directament o indirectament, opcions de vot"

La JEC també assegura que en els períodes electorals únicament poden fer campanyes de caràcter institucional destinades a informar els ciutadans sobre la data en què tindran lloc les eleccions o el referèndum, el procediment per votar i els requisits i els tràmits del vot per correu , i "aquestes campanyes en cap cas poden suggerir, directament o indirectament, opcions de vot".

Els anuncis de la Generalitat, recorreguts per l'oposició catalana, incloïen imatges de la manifestació del passat 11 de setembre, davant les quals un jove deia: "Jo vaig estar a la darrera Diada". Després d'aquesta afirmació, un altre jove apareixia llegint la frase "Jo vaig votar".

La Generalitat ha xifrat en 271.000 euros el cost de la campanya institucional per fomentar la participació en les eleccions catalanes del 25 de novembre.

En la seva resolució, la Junta Electoral Central recorda també que la llei preveu que aquestes campanyes institucionals únicament poden difondre en espais gratuïts enmig públics i no en mitjans privats.

Duran als militants d'UDC: 'La independència dins la UE és gairebé impossible'

Josep Antoni Duran i Lleida ha fet tot un seguit de declaracions públiques que difereixen de la posició defensada fins ara per CiU segons la qual Catalunya podria ser independent dins de la Unió Europea. Segons El País, Duran va remetre una carta als militants d'Unió en l'últim consell nacional en què deia que és 'gairebé impossible' que Catalunya pugui ser independent dins de la UE. 'No puc enganyar la gent. Si deixes de formar part d'un estat perds els drets i els deures', diu Duran.

I tot i que diu que es podria demanar la reincorporació, 'qualsevol estat dels vint-i-set podria vetar l'ingrés'. La carta la va llegir el secretari general d'Unió, Josep M. Pelegrí, en l'últim consell nacional. I deia: 'No séré jo qui surti al carrer a explicar això i a llançar una galleda d'aigua freda sobre tantes i tantes persones que han recuperat la il·lusió. Sé que acabaria condemnat a la foguera pública i que des de la nostra pròpia casa ajudarien a encendre el foc'.

'És tot molt complicat, massa complicat com per ser simplificat per part d'un partit polític'. I encara va afegir: 'No som un grup de friquis. Som i volem continuar essent Unió Democràtica'.

Duran i Lleida ha insistit aquests últims dies que la seva opció preferida és l'estat confederal, i ha posat d'exemple l'estat de Baviera a Alemanya per a Catalunya.

Iraq descobreix dispositius d'espionatge israelians en avions comprats als EUA

Iraq ha descobert dispositius d'espionatge israelians en els avions de combat que havia comprat dels Estats Units. El diari bareiní Akhbar Al Khaleej, citant oficials militars iraquians, va escriure dimarts que l'Iraq ha trobat en els avions de combat, comprats als EUA, dispositius de gravació d'informació, fabricats pel règim d'Israel.

Segons la font, el comandància de les Forces Aèria iraquià, a través d'una carta a la companyia nord-americana Lockheed Martin, fabricant del caça F-16, ha demanat explicacions sobre aquests aparells.

En aquesta carta, l'Iraq ha denunciat que els avions nord-americans F-16, presents en les forces aèries d'Egipte, Turquia i Oman, també tenen els mateixos dispositius.

D'acord amb les fonts iraquianes, la companyia Lockheed Martin encara no ha comentat sobre això, ja que reemplaçar el dispositiu de fabricació israeliana amb el nord-americà li costarà molt car.

Xina expulsa vaixells japonesos de la zona de les illes en disputa

Quatre vaixells de patrulla xinesos van expulsar el dimarts a diversos vaixells japonesos, que navegaven per aigües properes a les illes Diaoyu que Pequín i Tòquio es disputen. Les forces xineses van avisar els vaixells nipons per ràdio i els van fer abandonar la zona després de prendre les fotos que demostren la infracció d'ingressar a aigües territorials de la Xina.

Un representant de la Guàrdia Costanera japonesa no va confirmar que les embarcacions d'aquest país hagin deixat les aigües disputades sota la pressió de la Xina, però ha indicat que els vaixells dels dos països demanaven a l'altra part que abandonés la zona, a través de signes lluminosos especials.

Actitud "completament justificada"


El Ministeri d'Afers Exteriors xinès, per la seva banda, ha assenyalat hui, que les accions de les seves naus patrulleres van estar "completament justificades". És la primera vegada des de la recrudescència del conflicte al setembre, que els vaixells de patrulla xinesos intenten exercir l'autoritat que, segons el Govern de Pequín, el país té sobre les illes.

El viceministre xinès d'Afers Exteriors, Zhang Zhijun, havia informat divendres passat al Japó que "l'única opció de Pequín" era prendre "mesures més fortes" si Tòquio mantenia la seva actual posició en el conflicte per la sobirania de l'arxipèlag. Japó i Xina es disputen les cinc illes Senkaku (Diaoyu) des de fa dècades, però el conflicte es va agreujar al setembre de 2012 quan el Govern japonès va comprar tres de les cinc illes en qüestió, que es trobaven en mans privades nipones.

Aquesta "nacionalització" va ser percebuda per Pequín com il·legal i invàlida. Milers de xinesos i japonesos van sortir als carrers a manifestar-se per la disputa territorial entre els seus països. Alguns analistes admeten que fins i tot hi ha risc que el conflicte es converteixi en violència i enfrontament obert.

La màfia de Rajoy canvia la llei perquè Eurovegas no pagui impostos

El nou projecte de llei de mesures tributàries, aprovat aquest dimarts per la banda mafiosa del PP al Congrés, inclou modificacions perquè el sionista Sheldon Adelson no pagui un 95% dels impostos pel funcionament del seu centre der narcotràfic, blanqueig de diners i prostitució Eurovegas a Madrid.

El text preveu tres tipus de possibles deduccions d'impostos relacionades amb el negoci de Adelson. En primer lloc, els ajuntaments podran aplicar descomptes de l'IBI de fins un 95% als immobles en què es duguin a terme activitats econòmiques.

En segon terme, i en el mateix percentatge, es podran aplicar bonificacions als subjectes passius que desenvolupin "activitats econòmiques que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment del treball que justifiquin tal declaració".

I, precisament, ha estat la suposada creació d'ocupació, enmig d'un panorama d'atur generalitzat, l'estendard que ha enarborat el Govern conservador per intentar convèncer la ciutadania de les bondats de Eurovegas.

Des de la Comunitat de Madrid van assegurar 164.000 llocs de treball directes i 97.000 indirectes, dades que han qüestionat en diverses ocasions Izquierda Unida i la plataforma Eurovegas No, ja que entre tots els casinos de Adelson hi ha 34.000 llocs de treball, tots ells de baixa qualitat i baix salari.

L'últim tipus de deducció tributària estaria destinat als clients. No es computaran, des del punt de vista impositiu, les pèrdues durant la participació en els jocs sofertes "en el període impositiu que excedeixin els guanys obtinguts en el mateix període".

Una 'llei' a la mida de la màfia

Davant aquestes modificacions, que adapten el marc legislatiu a plaer d'Adelson, una part de l'oposició va carregar al Congrés durament contra el que el diputat d'IU Alberto Garzón ha assenyalat, directament, com "llei Adelson". No seria la primera vegada que el magnat del joc, implicat en una trama de suborns i de tràfic de blanques a Macau per facilitar els seus negocis allà, paga perquè la "llei" s'adapti a les seves necessitats.

L'Associació Espanyola de casinos de joc (AECJ) espera que els canvis legislatius que es puguin produir per impulsar la instal·lació del complex Eurovegas a Espanya es traslladin a tots els casinos del país per així aconseguir un millora del sector i fer de l'Espanya nazionalcatólica el prostíbul d'Europa.

El secretari general de AECJ, Heliodoro Giner, es va queixar dimarts que en l'actualitat els casinos "no són rendibles" i ha mostrat la seva confiança que l'arribada a Espanya de Eurovegas, que promou el magnat nord-americà Sheldon Adelsons, pugui reactivar el sector. La AECJ espera que la regulació es flexibilitzi i es produeixi una reducció de la taxa de joc, que a Madrid pot arribar al 60% dels ingressos bruts de les taules de joc, mentre que a l'estat de Nevada (EUA), on es s'assenta el complex de joc de Las Vegas i governa la màfia com a Washington, és del 6,5%.

El serf de l'Opus Dei imposa la justícia a mida de rics i mafiosos

Si no hi ha canvis d'última hora, el Partit Popular d'imposar aquest dimecres al Congrés el Projecte de Llei que estén el pagament de taxes judicials a tots els ciutadans. Aquest nou impost, que suposa un repagament judicial, un particular que recorri una disposició o acord del Govern que consideri injusta, a través del corresponent plet contenciós-administratiu ordinari, haurà de pagar 2.350 euros o un treballador acomiadat de la seva empresa improcedentment, hauria de pagar 1.250 euros si han d'arribar al Suprem, a sumar al que li cobri l'advocat i el procurador.

Tots els grups parlamentaris, excepte els franquistes del PP, s'han oposat a les noves taxes i han demanat la retirada del projecte. No només critiquen l'extensió als particulars i l'elevada quantia d'aquest nou impost, sinó que s'exigeixin també per als recursos en segona instància en l'ordre laboral o social, a raó de 500 euros en suplicació i 750 en cassació davant el Suprem. Pel que un treballador acomiadat de la seva empresa que consideri que l'extinció del contracte ha estat improcedent, hauria de desemborsar 1.250 euros si ha d'arribar al Suprem, a sumar al que li cobri l'advocat i el procurador.

Fins ara, les taxes només es cobraven en els ordres civil i contenciós i únicament a empreses o persones jurídiques d'una certa entitat. El Govern, en un clar "afany recaudotorio", en paraules del ponent socialista de la Llei, Antonio Camacho, ha procedit a elevar les quanties - en alguns casos, en més d'un 150% -, ampliar la recaptació als ciutadans particulars i incloure a la segona instància l'ordre social en l'aplicació de l'impost. A part de la quantitat fixa que cal abonar, s'estableix una altra variable d'entre el 0,25% i el 0,5% de les quanties reclamades en el plet.

Només quedaran exempts del pagament les persones amb dret a justícia gratuïta, perquè la seva unitat familiar té ingressos anuals inferiors a 2,5 vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), és a dir, 15.960 euros.

La Comissió de Justícia del Congrés examinarà aquesta tarda les esmenes a l'articulat de la Llei plantejades pels grups, després que la setmana passada la majoria absoluta del PP servís per impedir la devolució al Govern del projecte que va reclamar l'oposició en ple. Fonts parlamentàries consultades per Públic destaquen que no esperen que el grup popular recolzi canvis - les seves esmenes han estat tècniques - excepte, en tot cas, pel que fa a les taxes en l'ordre social, que la resta de formacions demanen suprimir.

El Projecte s'està tramitant per la via d'urgència, per acord de la Mesa de la Cambra, de manera que està previst que s'aprovi el mes de novembre tant pel Senat d'inútils endollats com, de manera definitiva, pel Congrés de la dictadura. Les noves taxes judicials han desencadenat les crítiques, a més de tots els partits, de totes les associacions de jutges i fiscals, així com del Consell General del Poder Judicial, el Consell General de l'Advocacia i els procuradors.

Segons ha destacat Maria Moretó, de la Unió Progressista de Fiscals, les noves taxes "només permetran accedir a la justícia als rics", i planteja seriosos dubtes de constitucionalitat si, com pot pensar, tenen un efecte "dissuasori" al ciutadà a l'hora de recórrer.

Antonio Camacho, ponent de la Llei pel Grup Socialista, assenyala que la Llei té un únic afany recaptatori, però afecta el dret fonamental del ciutadà a reclamar i recórrer a la justícia, en limitar l'accés a la mateixa. A més, en casos com el de les multes de trànsit o de reclamacions de consum, la quantia de la taxa serà en moltes ocasions superior a l'import de la multa contra la qual es reclama, el que portarà a l'afectat a no presentar la demanda.

Chacón la mercenària: contra el dret de decidir, la democràcia i l'independència

'Sóc rotundament i radicalment contrària a la independència de Catalunya', diu Carme Chacón a El Mundo. L'ex-ministra de Defensa ha triat aquest feixista diari espanyol per explicar la seva 'visió' de talp, tan reaccionària com demagògica, del procés d'autodeterminació de Catalunya. De fet, nega implícitament en l'entrevista el dret de decidir dels catalans: considera que 'els nacionalistes l'utilitzen de forma equívoca i tramposa per dir independència. Els ciutadans decidim cada vegada que votem'. Amb una llei electoral que és la vergonya dels demòcrates, la barra de la col.locadeta imperial no té mesura.

Chacón havia evitat fins ara de pronunciar-se sobre l'aposta pel dret de decidir, en forma de referèdum legal d'autodeterminació, que planteja el PSC en el programa electoral del 25-N. Però en aquesta entrevista a El Mundo ja s'hi ha referit. També ha parlat de la seva aposta política, que és 'posar al dia la nostra constitució'. I diu: 'Sí a una reforma federal de la constitució, no a la independència'.

Responent un qüestionari del diari El País, Chacón insisteix que el dret de deicidir és un subterfugi de l'independentisme. I afegeix: 'A Espanya la convivència es regeix per la connstitució que fou votada per tots els espanyols i que va tenir el màxim suport a Catalunya. Va tenir el suport de CiU i d'Artur Mas. Per a canviar aquesta regla el primer que cal és tornar a votar tots. Aquell contracte segueix en vigor i per revisar-lo, o fins i tot per trencar-lo, cal parlar, negociar i votar'.

Pere Navarro ha assegurat Que li sembla bé El que donats Chacón en sengles Entrevistes, en mostrar en Desacord amb la idea del programa del PSC, ha insistit Però Que en l'Essencial, el PSC i el PSOE estan d'acord, al 'no 'a la independència.

A més, Navarro sí que ha Tornat a mostrar dialogant i ha assegurat que malgrat les divergències no fenc Una Voluntat de trencar amb el PSOE i sí que ha Tornat a mostrar convençut en la possibilitat de Arribar A sense acord amb el partit espanyol pel que fa a la proposta del Dret a Decidir.

Polònia nega que es trobessin explosius en el jet estavellat

Fiscals militars de Polònia han negat l'informe d'un diari que deia que els investigadors havien trobat rastres d'explosius en l'accident aeri del 2010 a Rússia, en què van morir el president polonès Lech Kaczynski i 95 persones. El diari Rzeczpospolita va dir dimarts que els investigadors polonesos que van examinar les restes de l'avió a Rússia va trobar senyals de TNT i nitro-glicerina a les ales i a la cabina, fins i tot en 30 seients.

L'informe va reforçar les acusacions per part de grups ultradretans del partit del president mort de que els investigadors van ignorar evidències de participació externa i el cap de l'oposició, Jaroslaw Kaczynski, germà bessó de Lech, va demanar ràpidament la dimissió del Govern donant credibilitat a la notícia.

"Exigim la renúncia del govern de (el primer ministre) Donald Tusk", va dir Kaczynski als periodistes. "No pot ser que Polònia sigui governada per persones que tenen oculta durant 30 mesos la qüestió del que podem dir ara és un crim atroç".

Ireneusz Szelag, un portaveu de la fiscalia militar, va dir que els experts que van examinar les restes a les últimes setmanes a Rússia no van detectar explosius en les parts planes o al lloc de l'accident.

Va dir, però, que algunes substàncies químiques es troben en les parts de les restes de l'avió que es sotmetran a proves de laboratori i prendrà mesos nomenar aquestes substàncies: "No és cert que les proves han revelat rastres de trotyl i nitroglicerina entre i dins de les restes", va dir als reporters Szelag.

"L'evidència i les opinions recollides fins ara de cap manera han donat suport a la creença que l'accident va ser resultat de les accions de tercers, és a dir, un assassinat".

El diari Rzeczpospolita va dir més tard a la seva pàgina web que "va cometre un error" d'escriptura sobre aquests dos productes químics.

Una carta oberta a Wert assoleix milers de lectors a la xarxa

Les declaracions del ministre Wert referents a la voluntat d'espanyolitzar els alumnes catalans segueixen aixecant molta polseguera. Hom segueix parlant de les afirmacions del ministre, però són especialment les xarxes socials les que no li han donat treva. El ministre és el 'dolent' absolut a Twitter, però sobretot a Facebook.

Quasi sense voler-ho, un periodista de Premià de Mar, Rafa Navarro a través d'una carta oberta que va penjar al seu mur de Facebook blasmant la seva indignació, ha aconseguit ser llegida per més de 500.000 persones, més de 75.000 'm'agrada' i més de 5.000 comentaris.

En el text de la carta, Navarro explica que "és català i fill de pares andalusos i murcians" i que mai ningú a casa "ni a l'escola l'ha adoctrinat". A més explica que la seva esposa és francesa i per tant, les seves tres filles parlen tres idiomes, el que considera "una riquesa". El periodista acusa al ministre Wert de que "cada vegada que algú com vostè obre la boca, pugen les accions de la intolerància" i l'acusa que, "persones que mai han trepitjat Catalunya odiïn aquesta terra, basant-se en els seus arguments i no en les proves".

Què et va decidir a escriure la carta oberta?
Acabava de sortir la noticia amb declaracions del ministre Wert i el que tenia més a mà era Facebook. Havia generat un estat d'indignació entre els companys i a mi mateix. Va ser un rampell. Vaig intentar explicar a Facebook el que jo li diria a aquest senyor arran del que ell va manifestar

Et vas imaginar que tindria tanta repercussió?
Molta més de la que jo em podia pensar. La vaig publicar al meu mur però arran d'una persona que no conec que la va penjar al mur de '8 al dia' i així a través d'amics i amics, està tenint una repercussió que no puc arribar a quantificar.

Posa una xifra.
Només al mur de '8 al dia' tenia mes de 90.000 'm'agrada' però he vist la carta enganxada a fòrums que no tenen res a veure en política. A fòrums de cotxes i en webs de dretes i a mitjans de comunicació de Madrid per a que la poguessin destrossar; a ràdios, televisions. Fins i tot em van contactar per participar en el debat de Tele Cinco, amb Jordi González, però per qüestions laborals no hi vaig anar.

T'espanta que una queixa solitària arribi tant amunt?
Espantar no, però genera un cert respecte. Tots els que tenim una mínima connexió a les xarxes socials hem de ser conscients de la seva potencialitat. Hem de saber que qualsevol cosa que publiques, al final es pot acabar estenent. El que m'ha sorprès més es la capacitat que ha tingut aquesta carta per arribar a tanta gent, més de la que jo pensava i que es trobava en un situació similar a la meva.

Et vas sentir ofès pel ministre d'Educació?
Ofès no, em considero maltractat. La sensació que em genera aquestes paraules del ministre, que a més considero que les va fer amb premeditació, ja que no sembla una persona de les que diu el primer que li passa pel cap, és d'intrusisme mes aviat. Jo tinc una família, eduquem les nostres filles de la millor manera possible, de la millor que sabem, i que algú, des de tant lluny ens hagi de dir o insinuar el que hem de fer amb la nostra mainada em genera una certa indignació, una barreja d'indignació i de temor,

Ets un cas paradigmàtic, pares immigrants, família multicultural. Aquest sentiment s'intensifica?
Sí. Em considero una persona que té la grandíssima sort de tenir dues cultures com a mínim, la catalana i la castellana. S'està debatent arran la carta si el fet de saber dues llengües també implica conèixer les dues cultures, jo vull anar més enllà i vull creure que no és només que sàpiga parlar català i castellà. És que entenc i gaudeixo de la cultura castellana, el mateix amb la cultura francesa, perquè la meva dona ho és, i el mateix amb la catalana. Potser el fet de ser multicultural fa que em xoquin més aquestes paraules del ministre.

Les teves filles assumeixen tres cultures i no tenen cap problema.
En absolut. Crec que som un exemple bastant habitual. Les meves filles van a l'escola. És veritat que la majoria de les classes les donen en català. Tan ho veig normal jo com a xarnego -jo m'autodefineixo com a xarnego- com la meva dona que és francesa. Les nenes no tenen cap tipus de problema en expressar-se en castellà, en francès de mica en mica i en català,

A la carta oberta parles d'intolerància.
I n'estic convençut i ho he viscut amb la família quan hem sortit de Catalunya. Sempre han existit els prejudicis entre autonomies. Els catalans sempre hem estat els garrepes 'los agarraos'. He viatjat molt per Espanya i el què als anys 90 no passava de ser una anècdota, ara arriba a un cert estat de bel·ligerància. El que abans era una broma recurrent, ara sembla una diferencia insalvable. I hem arribat fins aquí per la mala praxi i la pitjor acció política. La gent del carrer, entre nosaltres, no tenim cap tipus de problema.

Es convertirà en una costum teva això de les cartes obertes?
No ho crec. Mai va ser la meva intenció iniciar un cicle de cartes. Hi ha gent que m'ha animat a continuar escrivint, però no entra dins les meves prioritats, tot i que em reservo el dret de seguir-ho fent.

Recomanaries utilitzar les xarxes socials per vehicular les protestes o com vàlvula escapament?
La xarxa social ens ha convertit a tots els ciutadans en mitjans de comunicació. Si publiques un contingut amb pes, és molt probable que la gent se'n faci ressò. Per tant, ara que tenim aquesta eina que ens converteix a tots en emissors, aprofitem-la.

L'Esquerra Plural fa que el PP aprovi la revalorització de les pensions

A les deu de la nit, el PP i els membres del Govern que es trobaven presents al Congrés han votat a favor d'un punt clau d'una moció de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA): el compromís de l'actualització de les pensions d'acord a l'IPC.

És la primera vegada que l'Executiu de Mariano Rajoy recolza a través d'una votació parlamentària al Congrés la revaloració de les pensions, un assumpte en el qual s'ha mostrat especialment esmunyedís en les últimes setmanes. De fet, en el debat de totalitat dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2013, els passats dimarts i dimecres, l'oposició va preguntar insistentment al ministre d'Hisenda, si el Govern havia de donar llum verda a la pujada. I no hi va haver manera. Cristóbal Montoro va desviar el tir en totes les ocasions.

La moció defensada en el ple pel portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, és meridianament clara i precisa, res de circumloquis genèrics. En el seu primer punt, el que va votar per unanimitat la Cambra, s'insta l'Executiu a "revaloritzar les pensions del 2012 en la quantitat resultant del diferencial entre l'IPC de novembre de 2012 i l'increment inicial de l'1% aplicat en els pressupostos del 2013, en els termes que estableix l'article 48 de la Llei General de la Seguretat Social", norma que estipula l'actualització automàtica.

L'increment i la consolidació suposaria una despesa extra d'uns 5.000 milions d'euros


"A aquests efectes-segueix la iniciativa d'Esquerra Plural-, s'abonarà en un pagament únic el diferencial de l'IPC corresponent als 12 mesos de l'any 2012. I així mateix s'incorporarà aquest diferencial entre l'IPC previst en els PGE 2012 i l'IPC real a 30 de novembre de 2012, l'increment de les pensions del 2013, sumant l'increment inicial de l'1% previst en els PGE 2013".

Dit de manera més senzilla, que el Govern procedeixi a abonar la desviació de l'IPC en un pagament únic i assenteix aquesta pujada per al 2013.

En total, l'oposició calcula que l'increment de les pensions i la consegüent consolidació costaria uns 5.000 milions d'euros, ja que la inflació prevista per al tancament de novembre és d'un 3,5%. D'aquesta 3,5%, l'Executiu només ha fet constar en el seu projecte de pressupostos l'alça de l'1%. Institucions com el Banc d'Espanya han desaconsellat a Mariano Rajoy que emprengui la pujada, donada la difícil situació de les arques públiques i l'ofec pel compliment dels objectius de dèficit.

Coscubiela i la resta dels seus companys d'escó van sortir del ple amb evident satisfacció. El PP no els va confirmar fins ultimíssima hora, segons el portaveu ecosocialista, que confirmaria aquest punt de la moció. És més, durant la seva intervenció a l'hemicicle, la parlamentària conservadora Carolina España no havia explicitat què votaria seu grup. "Al final, hi va haver notícia", repetien diversos diputats de l'Esquerra Plural.

"Ha arribat el moment que contestin", va estrènyer de nou Coscubiela


Montoro, preguntat pels periodistes al final del ple, tot just va dir: "És la llei, i la llei s'ha de complir". Després, fonts del grup popular van explicar que la Llei de Seguretat Social és la norma vigent, i el PP "no podia votar contra la llei".

Però afegien que la Cambra havia votat per unanimitat (és a dir, amb l'acord del PP) el punt cinquè de la proposta de l'Esquerra Plural: el que necessita que tota la política relativa a la Seguretat Social s'ha de desenvolupar "en el marc de la concertació social amb les organitzacions sindicals i empresarials i diàleg polític en el marc del Pacte de Toledo". "És a dir, que si hi ha qualsevol modificació, s'haurà de parlar i consensuar en la Comissió del Pacte de Toledo", aclarien membres de la direcció del grup.

Aquí rau la possible coartada de l'Executiu: la llei obliga ara mateix a una actualització automàtica de les pensions, però si s'aproven canvis legals, aquesta obligació podria trencar-se.

"Els ha arribat l'hora, fins ara han practicat l'escapisme de totes les maneres possibles: silenci, eufemisme o mer engany. Ha arribat el moment de que contestin al que s'estan preguntant tots els pensionistes: va el Govern a complir la llei i el seu compromís de revaloritzar les pensions?", va pressionar Coscubiela durant el debat.

La resposta de l'Executiu, a primera vista ia la llum de la votació d'aquesta nit, seria que sí. Però fins i tot aquest sí tanca les seves trampes, ia Rajoy encara li queda un as a la màniga capital: la Comissió del Pacte de Toledo, que segons va anunciar España es reunirà probablement la setmana que ve.

El llit d'un dia d'hospitalització costa 146 euros

A Espanya hi ha molt pocs estudis que detallin partida a partida el que costa atendre una persona en un hospital. Per això resultats com els d'un treball fet amb 131 persones amb politraumatisme (molts per accident de trànsit) a l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid, un centre de referència per a aquest tipus de prestació, criden tant l'atenció. El dia d'hospitalització (llit) costa 146 euros (més que un hotel de tres estrelles). Si s'està a l'UCI, l'import puja a 2.061.

No és l'únic que té preus d'hostaleria de la cara. Les tres àpats (esmorzar, dinar i sopar) suposen 34,3 euros diaris. Això es reparteix en 5,1 l'esmorzar, 22 del menjar i 7,2 del sopar.

En l'estudi, publicat en Cirurgia espanyola que ha dirigit Ismael Auñón Martín, del grup Traumasur i membre del departament de Traumatologia de la fundació Jiménez Díaz, es detalla l'atenció d'aquest tipus de pacients, i dóna resultats com els següents.

El treball, que és una simple recopilació de dades, no explica les diferències entre les dues col·lacions. Aquest diari ha intentat parlar amb els autors, però al tancament d'aquesta edició no ho havia aconseguit. Una possibilitat és que durant el temps d'UCI haurien necessitat suport nutricional enteral o parenteral, molt més car, i que imputés només al menjar del migdia.

Comparat amb això, moltes de les proves semblen barates (i amb costos que no han de diferir per a pacients amb altres patologies): una radiografia simple de pelvis costa 17,3 euros, la simple de tòrax, 15,3 euros, una ecografia abdominal, 45, un TAC de membre, 55,7, el abdominal (amb contrast), 309.

Entre les més cares, una ressonància magnètica cerebral costa 406 euros, la aretriografía, 484 i l'arteriografia amb embolització, 1.002,2. Les analítiques estàndards són molt més barates. El hemograma surt per 0,94, la mesura del sodi (clau per problemes cardíacs) 0,69 i una més específica, com la creatinina (que fa entre altres coses, la funció renal), 1,35.

L'estudi va assignar un cost fix a dia en urgències de 429 euros, la qual cosa indica que, malgrat tot, és més barat portar el pacient com més aviat en planta. El treball, ja centrat en pacients amb politraumatisme, calcula el cost de l'atenció total (32.790 euros els pacients que van sobreviure).

Part del detall per a aquest tipus de persones en concret, les dades serveixen per reflexionar sobre el que passaria si es posessin en marxa propostes com la de cobrar pel menjar o l'hostaleria que ofereixen els hospitals. Aquests pacients, que van estar de mitjana 9,6 dies a l'hospital, haurien hagut de pagar 293 euros pel menjar. Encara que el copagament és parcial (d'un 10%, per exemple), els sortiria per 29,3 euros.

Si es cobrés per dia d'hospitalització (per exemple, 10 euros), serien 96. Només per estar a l'hospital la factura els sortiria per 125,3 euros. I això sense comptar que haguessin de pagar part de les proves (gairebé 1000 euros d'anestèsia, més de 2.000 de quiròfan).

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Mas ha de comparèixer abans d'un mes per explicar el rescat

La diputació permanent del Parlament s'ha reunit avui i ha aprovat que el president de la Generalitat, Artur Mas, comparegui abans d'un mes davant el Parlament per explicar les causes i conseqüències de l'acolliment al fons de liquiditat que va demanar el govern. Els vots de PSC, PP, ERC i ICV-EUiA han forçat que el president hagi d'acudir a donar explicacions, mentre que CiU i SI han denunciat 'l'electoralisme' de la resta de grups i han votat en contra.

Els mateixos grups de l'oposició també han forçat la compareixença del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, per la mateixa qüestió i la dels consellers de Benestar i Empresa, Josep Lluís Cleries i Josep Maria Mena, per explicar els canvis a la RMI.

El jutge cita a Torres, Juaneda i Rodrigo de Santos (PP) com a imputats en el cas Over Marketing

El director insular de l'Estat a Menorca, Antonio Luis Juaneda, el batlle d'Inca, Rafael Torres, l'exregidor d'Urbanisme a l'Ajuntament palmesà, Javier Rodrigo de Santos (a la foto), i Encarnación Padilla, cunyada de l'expresident autonòmic Jaume Matas, tots del PP, declararan la setmana a Palma com a imputats en el cas Over, on es investiga el presumpte finançament irregular del PP balear entre els anys 2003 i 2007.

Els tres estan entre les tretze persones citades avui pel jutge instructor, José Castro, en un acte en què també aixeca el secret de sumari d'aquesta causa de presumpta corrupció derivada del cas Palma Arena i que gira al voltant de les contractacions del Govern balear de Matas amb l'empresa de publicitat Over Marketing, relacionada amb la trama Gürtel.

Segons sospita la Fiscalia, aquests treballs es van justificar amb factures falses o inflades i, en realitat, eren una manera de pagar Over amb diners públics la feina de casa per al PP, entre les quals hi ha la campanya electoral de 2003 i 2007.

Juaneda està citat a declarar el dia 7 a les a les 11.30 hores, Torres l'endemà a les 13.00 hores i Padilla el dia 5 a les 13.00 hores.

Rodrigo de Santos, de nou imputat


El director insular del Govern a Menorca va actuar com a representant a Balears de Over Marketing, mentre que la vinculació de l'alcalde d'Inca del PP amb el cas és perquè aquest consistori va formalitzar en el seu dia un contracte amb l'empresa madrilenya.

Mentrestant, Encarnació Padilla va ocupar el càrrec de directora general de Tecnologia i Comunicació, dependent de la Conselleria d'Economia i Innovació, i va signar contractes amb Over.

En l'acte també figura com a imputat, el dia 8 a les 11.00 hores, Javier Rodrigo de Santos, exgerent d'Urbanisme de l'Ajuntament de Palma i coordinador de la campanya electoral del PP l'any 2003.

Rodrigo de Santos, que és a la presó condemnat per malversar diners públics i per abús de menors, va intervenir suposadament en la contractació d'Over per part de l'Ajuntament de Palma, que va requerir els seus serveis per a la inauguració del parc públic de Sa Riera.

Imputat el responsable de finançament de la campanya electoral


Un altre dels imputats és Antonio López (dia 7 a les 9.30 hores), exgerent del PP balear, que va controlar el finançament de la campanya d'aquest partit l'any 2003.

També està citada com a imputada Maria Luisa Durán (dia 7 a les 13.00 hores), qui va treballar en tasques de publicitat de la Conselleria de Salut i després va estar contractada per Over, empresa encarregada de dur a terme la campanya de publicitat del nou hospital de Son Espases.

Per part d'Over Marketing, el jutge ha citat com a imputat el dia 12 a les 9.30 hores el director gerent, José Ignacio Rodríguez, i a la directiva de l'empresa Maria Enriqueta Serra, el dia 5 a les 10.00 hores.

Com a testimonis estan citades cinc persones, amb Maria Luisa Ginard, exdirectora general Funció Pública-dependent de la Conselleria d'Interior-, el dia 8 a les 9.30 hores.

El jutge també interrogarà en qualitat de testimoni a tres encarregades de premsa de la Conselleria d'Obres Públiques del Govern de Matas, que declararan totes elles el dia 6, ia la persona que entre 2004 i 2005 va exercir el càrrec de cap de la Unió de Gestió Econòmica de la Conselleria d'Interior, que obrirà la ronda de declaracions el dia 5 a les 9.30 hores.

Possibles noves imputacions


Després d'aquestes tretze persones, i en funció a les seves declaracions, el jutge podria citar els responsables de les conselleries implicades en aquest cas de suposada corrupció.

Per ara són les d'Obres Públiques, el responsable era l'actual portaveu del PP al Parlament balear, Mabel Cabrer, Interior, dirigida per José María Rodríguez, que va dimitir com a delegat del Govern a Balears fa uns mesos per la seva implicació en la causa, i Salut, que tenia al davant Aina Castillo.

Cabrer va instar ahir a Matas a «donar la cara» davant les acusacions de finançament il·legal de l'organització política fetes pel president d'Over Marketing, Daniel Mercat, durant la seva declaració davant del jutge la setmana passada a Madrid en la primera fase d'aquesta operació anticorrupció, en què van ser imputats ell i una altra set persones més.

Baréin prohibeix les manifestacions i concentracions públiques

El Ministeri de l'Interior de la dictadura teocràtica bareiní ha prohibit totes les protestes al país fins que es restableixi la seguretat, amb l'objectiu de "protegir la unitat nacional", segons un comunicat de la monarquia wahhabita: "El Ministeri de l'Interior ha decidit prohibir tot tipus de manifestacions i concentracions fins que es recuperi la seguretat, per protegir la unitat nacional i la integritat del teixit social i impedir qualsevol forma d'extremisme", s'explica a la nota difosa a la pàgina web ministerial.

El Govern bareiní ha advertit que qualsevol protesta serà considerada il·legal i que les autoritats han d'adoptar mesures jurídiques contra els que convoquin manifestacions o concentracions i participin o estiguin implicats en elles.

En el comunicat, el ministre de l'Interior, general Rashid bin Abdellah al Khalifa, ha assegurat que l'Estat ha intentat garantir la llibertat d'opinió i expressió permetent les protestes. No obstant això, el ministre ha afirmat que la "falta de compromís amb la legalitat" per part dels manifestants, entre els quals va citar al partit opositor Al Wifaq, ha fet que es reprodueixi la situació viscuda entre febrer i març de 2011, quan van començar les revoltes antigovernamentals en Baréin, a la calor de la primavera àrab.

En Jalifa ha recordat que durant aquests mesos els manifestants "van demanar la caiguda del règim amb les seves consignes i van perjudicar els símbols de la pàtria i la sobirania de l'Estat, el que va amenaçar la pau nacional i va danyar la seguretat i l'ordre".

El ministre ha dit que el seu departament ha exercit els "màxims esforços" per evitar aquestes violacions i l'ha tractat en diverses ocasions amb els organitzadors de les protestes, que no han pogut impedir-ho.

Des de febrer de 2011, el regne de Baréin, amb una població de majoria xiïta, és escenari de protestes contra la minoria sunnita governant, que en ocasions han derivat en disturbis.

Entre març i juny d'aquest any, les autoritats van imposar l'estat d'emergència en Baréin, on els països del golf Pèrsic, de majoria sunnita, van enviar tropes per donar suport als efectius bareinís.

El sogre i el cunyat de Ruiz-Gallardón darrera "decretar l'estat de guerra" a Catalunya

Decretar "l'estat de guerra", destituir el "president-delinqüent" de la Generalitat i enviar l'Exèrcit "per apaivagar Barcelona". Aquestes són les mesures que proposa la Fundació Francisco Franco per posar fi al desafiament independentista d'Artur Mas a Catalunya. Formen part de la cúpula de la fundació l'exministre franquista José Utrera-Molina, sogre d'Alberto Ruiz-Gallardón, un dels ministres de l'Opus Dei del PP, i l'advocat Luis Utrera-Molina, cunyat del ministre de Justícia.

La FFF alerta en el seu últim editorial contra el "malson sobiranista", i es pregunta si, davant el risc de "desintegració" d'Espanya, "no hi ha espanyols capaços d'acudir en defensa seva, costi el que costi".

Precisament Ruiz-Gallardón ha impulsat la creació d'una cèl·lula de crisi en el Govern per dissenyar una resposta legal amb la qual fer front a la Generalitat en el cas que Mas compleixi la seva amenaça i convoqui un referèndum il·legal a Catalunya. A més del ministre de Justícia, també formen part d'aquest grup de treball el fiscal general de l'Estat, Eduardo Torres-Dulce, l'advocada general de l'Estat, Marta Silva, i un representant del Ministeri de l'Interior, segons informava ahir El Mundo. Es dóna la circumstància que Silva és filla de Federico Silva Muñoz, que va ser ministre de Francisco Franco entre 1965 i 1970.

El incendiari editorial culpa de la "gangrena separadora" que "amenaça l'existència" d'Espanya no només a Mas, sinó també als "governants de l'Estat que han fet desistiment de les seves funcions i no han defensat la Constitució", en una clara al · lusió a Mariano Rajoy i el seu Govern. L'exministre Utrera-Molina és patró de la Fundació Francisco Franco, i el seu fill Lluís és membre de la seva junta directiva. Aquest últim va assenyalar ahir al Confidencial que "si la Generalitat vulnera la llei, caldrà aplicar la Constitució". En ser preguntat si subscriu plenament el contingut de l'editorial, el cunyat de Gallardón va afegir: "Es pot estar més o menys d'acord amb la seva retòrica, però la llei està per ser complerta".

"Detenir i jutjar"


Jaime Alonso, vicepresident executiu de la fundació-la presidenta és Carmen Franco Polo, filla del dictador-, va assegurar a aquest diari que "tots els editorials són ratificats pels directius i patrons de la fundació". I va afegir que, abans de la seva publicació, són revisats i validats per la junta directiva. José Utrera-Molina (Màlaga, 1926) va ser ministre d'Habitatge en el Govern de Luis Carrero Blanco, i després de l'assassinat de l'almirall a mans d'ETA es va incorporar al primer Executiu de Carlos Arias Navarro com a ministre secretari general del Moviment. La seva filla Maria del Mar Utrera és l'esposa de Ruiz-Gallardón.

La Fundació Francisco Franco proposa tres mesures per frenar els plans de Mas. La primera, aplicar l'article 8 de la Constitució, que consagra el paper de les Forces Armades com a garant de la integritat territorial d'Espanya. La segona, una reforma agreujada de la Carta Magna que hauria de ser ratificada en referèndum per tots els espanyols, inclosos els catalans. "La tercera opció seria similar a l'empleada per Alejandro Lerroux, cap de Govern de la II República presidida per Niceto Alcalá-Zamora el 7 d'octubre de 1934, quan Lluís Companys va proclamar la independència de Catalunya: proclamar l'estat de guerra, destituir el president-delinqüent de la Generalitat, detenir, jutjar i enviar al general Domènec Batet per apaivagar Barcelona".

La plataforma Acció Catalanista Europea ha enviat un escrit amb prop de 10.000 signatures al Parlament Europeu demanant la il · legalització de la fundació per "fer apologia explícita del feixisme" i per "instar el Govern d'Espanya a declarar l'estat de guerra contra Catalunya". La carta, adreçada al president de l'Eurocambra, Martin Schulz, acusa la fundació de "incentivar l'odi, la violència i la xenofòbia entre conciutadans" i de "criminalitzar qualsevol ideologia que no coincideixi amb els seus ideals totalitaris". I es pregunta: "¿S'imaginen que a Alemanya hi hagués una Fundació Adolf Hitler?".

Luis Utrera-Molina s'ha posat en contacte aquest matí amb la redacció del Confidencial per aclarir que "ni el meu pare ni jo recolzem que es decreti l'estat de guerra ni res semblant (...) Però és que tampoc ho fa l'editorial de la qual parla l'article -a la redacció no hem intervingut-, que només exigeix ​​que es compleixi el que estableix la Constitució i només fa aquesta mesura com antecedent històric del 1934 i referint-se a la mateixa en últim lloc i com a mesura similar a l'adoptada en aquell moment, la qual cosa, dit sigui de passada, s'ajusta absolutament amb el text constitucional (...) La Fundació Francisco Franco té la seva editorial i la seva personalitat pròpia i no necessàriament tots els que pertanyen han de subscriure al 100% el contingut dels seus editorials".

Jutges i fiscals acusen Gallardón que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació dels bancs"

La portaveu de l'APM assenyala que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació dels bancs". El col·lectiu rebutja el copagament judicial i no descarta una vaga en perdre 1.200 jutges substituts. Segons Joaquim Bosch, de Jutges per a la Democràcia, estan estudiant proposar a la carrera que es creï un torn especial per les execucions hipotecàries dels bancs, ja que estan col·lapsant els jutjats i dilatant la tramitació dels assumptes dels ciutadans particulars. Foto: Un agent de la "justícia" seguint les ordres de l'Opus Dei franquista que governa als despatxos del PP.

Els jutges i fiscals han amenaçat avui amb relegar les demandes judicials dels bancs, que majoritàriament són execucions hipotecàries i desnonaments, en resposta als plans del ministre Ruiz-Gallardón de retirar a 1.200 jutges substituts des d'aquesta setmana. Les set associacions representatives del col·lectiu, que actuen conjuntament des de juliol, mantenen un calendari de mobilitzacions que inclou treballar a reglament. una concentració el 23 de novembre, i, eventualment, una vaga.

Maria Teresa Sáez, nova portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura, majoritària en la carrera i de tendència conservadora, va ser encara més dura i va destacar que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació de les entitats bancàries".

Va explicar que les situacions d'insolvència en els ciutadans provocades per la crisi, han disparat els procediments d'execucions hipotecàries, embargaments i desnonaments, instats pels bancs, que no obstant això paralitzen en moltes ocasions aquests tràmits a l'espera d'assegurar el millor preu per als immobles.

Sáez ha afegit que, amb la creació del 'banc dolent', s'espera una allau als jutjat de bancs que pretenguin desfer d'immobles. La portaveu de l'APM va reclamar al Govern que, en comptes d'impulsar reformes contra la independència judicial, millorin la regulació dels desnonaments a Espanya, en la línia de l'estudi realitzat per encàrrec del Consell General del Poder Judicial que proposava ampliar la dació en pagament i altres mesures, una reforma que assegura que tindria "cost zero".

L'autoregulació incidirà en els processos d'empreses en fallida, segons Angel Dorado


Per la seva banda, Angel Dorado, president del Fòrum Judicial Independent, va destacar que, sense resposta positiva del Ministeri a les seves reivindicacions, a partir d'aquest divendres iniciaran la primera mesura de pressió, a través de la qual es 'autorregularán' establint com a càrrega màxima de cada jutjat els mòdul establerts pel Consell del Poder Judicial.

Per explicar el Batle d aquesta mesura de treball a reglament, Daurat va posar l'exemple dels dos jutjats mercantils de Saragossa, amb mòduls de 20 concursos de creditors a l'any, i que han rebut el 2012 més de 200. Si compleixen amb l'amenaça, 180 concursos (les antigues fallides) s'endarreriran almenys un any, amb el consegüent perjudici per a les empreses i els treballadors, ja que afectarien els possibles ERO.

El mateix Dorado admet que seria "una hecatombe" i la paralització de l'activitat econòmica en el que depèn dels jutjats, però entén que la responsabilitat no seria dels jutges sinó del Ministeri que no disposa dels mitjans adequats per que treballin. A més, la mesura des del 2 de novembre implica complir rigorosament els horaris de judicis de 10 a 14 hores, el que previsiblement ocasionarà l'acumulació gradual de retards.

Maria Moretó, de la Unió Progressista de Fiscals, es va encarregar en la roda de premsa conjunta de rebutjar de manera absoluta les taxes judicials - de fins a 1.200 euros - el pagament pretén imposar el Govern als ciutadans per poder pledejar en l'àmbit civil , contenciós-adminstrativo i social. "Només els rics podran accedir a la justícia, i podria ser inconstitucional", va declarar Moretó.

En aquest terreny va tornar a ser més contundent seva companya de l'APM, que va reclamar que es mantinguin les taxes a les entitats bancàries, per evitar que usin "a l'administració de justícia per a fins privats".

Proposen que les taxes no s'imposin als ciutadans sinó només als bancs


Al costat d'aquesta bateria de crítiques i reivindicacions, els jutges no descarten convocar, "en el moment oportú, i si ho aproven les carreres judicial i fiscal", una vaga.

El portaveu de l'Associació Francisco de Vitòria i jutge degà de Madrid, José Luis González Armengol, va declarar que exigeixen que s'ocupin les vacants a la planta judicial, després de la marxa dels 1.200 jutges substituts, per tal de donar un servei de qualitat , i que es respecti la seva independència, el que consideren amenaçat pels projectes de Gallardón. També protesten, tot i que no és la prioritat segons asseguren, per les retallades salarials i de permisos.

Finalment, Antonio Roma, de la majoritària Associació de Fiscals, va posar en evidència que les ràtios de jutges i fiscals per habitant a Espanya són de les més baixes d'Europa -similars a les de Turquia i Azerbaidjan, segons González Armengol-. En concret, Roma va assenyalar que la taxa de jutges és de 10,2 per cada 100.000 habitants, i la de fiscals del 5,2, tot i ser el segon país d'Europa amb més assumptes per cada funcionari judicial.

La portaveu de l'APM va explicar que l'adhesió de la seva associació a la concentració del proper dia 23 davant del Ministeri de Justícia està pendent d'aprovació per la seva Comissió Permanent en els pròxims dies.

Alemanya: paradís pel blanqueig de diners de les màfies

El crim organitzat renta cada vegada més diners a Alemanya segons ho demostren xifres de l'Oficina Federal per a la Investigació Criminal. Combatre'l segueix sent difícil. Unes 13.000 denúncies per sospita de rentat de diners van ser registrades l'any anterior, la xifra més alta des de 1993. Segons l'informe de la BKA, entre 50 i 60.000 milions d'euros -guanyats a través d'extorsions, narcotràfic i venda d'armes- són reconduïts cada any a negocis legals a Alemanya.

Enguany va entrar en vigor la llei contra el rentat de diners. En el marc d'aquesta, els bancs estan obligats a comunicar a l'entitat de supervisió financera quan en comptes fins aquell moment poc cridaneres apareixen de sobte grans sumes de diners.

Segons l'informe, publicat el 29 d'octubre, són sobretot grans sumes provinents d'Itàlia, Rússia, Ucraïna i Bielorússia les que han cridat l'atenció. Amos de restaurants i de salons de joc i corredors d'immobles han posat a disposició els seus comptes, de manera conscient o no, per al rentat de diners.

Fluxos poc transparents

A través de salons de joc, restaurants, immobles el diner negre es torna legal. "La situació a Alemanya afavoreix encara el rentat de diners, ja que hi ha poca consciència de les seves dimensions", lamenta Gerhard Schick, diputat d'Els Verds i membre del comitè financer.

"Moltes vies comercials segueixen sent poc transparents", reconeix Jörg Ziercke, president de l'Oficina Federal per a la Investigació Criminal (BKA). En la seva opinió, els controls han de ser intensificats. En el mateix to s'expressen els especialistes de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i de la Comissió Europea: a Alemanya, fins ara, no s'ha fet prou.

Crítica des de Brussel·les

Segons l'informe de la BKA, entre 50 i 60.000 milions d'euros -guanyats a través d'extorsions, narcotràfic i venda d'armes- són reconduïts cada any a negocis legals a Alemanya.
D'ells, en ni tan sols un u per cent les autoritats han pogut demostrar alguna cosa. Al sector bancari cal desenvolupar encara mecanismes de processaments penals, en els altres rams, en el control i la supervisió estatal queda molt per fer.

Per què no s'ha fet? De fet, "no hi ha la voluntat política de fer-ho", opina el criminalista Sebastian Fiedler. La Comissió Europea, per la seva part, ha posat una demanda a Alemanya per incompliment del tractat. L'argument principal de la querella és que el rentat de diners impune possibilita el finançament incontrolada del terrorisme.

BKA sense personal

Encara que el comitè pertinent del Bundestag, el Parlament alemany, s'ha ocupat del tema i alguns components de la llei han estat millorats, "cal una estratègia central clara contra el rentat de diners", lamenta Schick. La manca de personal especialitzat en l'oficina federal d'investigació i la poca claredat en les competències del govern central i les autoritats locals són part del problema.

Nous trucs

D'altra banda, segons informa la BKA, sempre tornen a aparèixer noves vies de frau com la manipulació de màquines de joc i jocs d'atzar via Internet. Es calcula que en aquests rubros s'han rentat uns 120 milions d'euros en un any. El rentat de diners via empreses insolvents ia través del comerç amb els bons d'emissió està també en voga.

Un problema addicional presenta el pas de fortunes mal hagudes a tercers. Amb això s'impedeix que les autoritats les incauten. El 2010, de 600 demandes, la BKA va poder confiscar només en 150 casos fortunes il·legals. Pel que sembla, a Alemanya no és difícil emmascarar fluxos de diners, el que es tradueix en què el país és un dels majors paradisos fiscals, al costat de Suïssa, les illes Caiman (del RU), Luxemburg i Jersey.

Els ens i organismes públics podran acomiadar massivament a partir de demà

Com ja alertarem a Sírius, els ens, organismes i entitats del sector públic que estiguin en situació de dèficit o dels que els pressupostos s'hagin reduït un 5% en l'exercici corrent o un 7% en els dos anteriors -pràcticament tots de fet- podran aplicar acomiadaments col·lectius entre el seu personal laboral des de demà, amb la llei del PP. Els funcionaris queden exclosos dels acomiadaments col·lectius, mentre que el personal laboral fix que hagi adquirit aquesta condició a través d'un procés -concurs, oposició...- tindran "prioritat de permanència" per seguir en el seu lloc.

Així ho fixa el Reial decret llei 1483/2012, que publica avui el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i que recull el nou reglament dels procediments d'acomiadament col·lectiu i de suspensió de contractes i de reducció de jornada.

Les regulacions d'ocupació aplicables a les administracions públiques podran justificar-se amb causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, tal com estan previstes en el sector privat.

S'entendrà per causes econòmiques una "insuficiència pressupostària sobrevinguda i persistent per al finançament dels serveis públics corresponents".

A aquesta situació es pot arribar per dues vies: perquè en l'exercici anterior l'administració pública en la qual s'integra el departament afectat hagués presentat una situació de dèficit pressupostari i perquè els crèdits, transferències o aportacions patrimonials s'hagin minorat en 5% el exercici corrent o un 7% en els dos anteriors.

Finalitat, cal tenir en compte les minoracions efectuades en el pressupost inicial i les realitzades en fase d'execució pressupostària.

El procediment de l'acomiadament col·lectiu s'iniciarà amb una comunicació per escrit als representants dels treballadors, a l'autoritat laboral i a l'òrgan competent en matèria de funció pública.

Serà un acomiadament col·lectiu si la mesura afecta a deu treballadors d'un departament de menys de cent empleats, al 10% de la plantilla d'un organisme d'entre 100 i 300 assalariats, i a 30 persones d'una entitat que doni feina a més de 300.

Entre la documentació que ha d'aportar l'empresari hi haurà la causa al·legada per a l'acomiadament i la seva relació amb els principis d'estabilitat pressupostària i de sostenibilitat financera.

A més, ha d'incloure els pressupostos dels dos últims exercicis (han de constar les despeses de personal) i la plantilla laboral del departament de què es tracti, entre altres dades.

Si l'acomiadament és per causes tècniques o organitzatives, les administracions públiques han de presentar una memòria explicativa que acrediti la concurrència de les causes.

Al Reial decret no es recull la possibilitat que s'apliquin reduccions de jornada o de salari, mesures de flexibilitat que es potencien en la reforma laboral del PP.

Ambdues mesures només són possibles per les entitats de dret públic i altres organismes dependents d'una o diverses administracions públiques que obtinguin més del 50% dels seus ingressos del mercat.

Els acomiadaments col·lectius de més de 50 persones hauran d'anar acompanyats d'un pla de recol·locació externa, que elaboraran els corresponents serveis públics d'ocupació.

El TSJM cancel·la les sancions a Enrique Rajoy

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid ha anul·lat la multa de 84.000 euros que la Direcció General dels Registres i el Notariat (DGRN) va imposar al registrador de la Propietat Enrique Rajoy Brei (germà de Mariano). En diverses sentències la Sala del Contenciós-Administratiu del TSJM ha aixecat la sanció greu de suspensió dels drets d'absència, llicència o trasllat voluntari per 14 anys, i la postergació en l'antiguitat en 700 llocs.

Els fets sancionats es van iniciar el 16 d'agost de 2007, quan un notari va dirigir un escrit de denúncia a la DGRN, posant de manifest que havia rebut una qualificació negativa de Rajoy, que actuava com a registrador substitut en un registre d'Alcalá de Henares, en la Comunitat de Madrid.

Segons el notari, Rajoy no va estendre la seva nota de qualificació negativa en el propi títol sinó en foli a part, i, a més, Rajoy va qualificar negativament l'esmentada escriptura "en no donar per vàlida la qualificació de suficiència de poder que havia fet el notari a la mateixa".

No hi ha comportament tipificable

Les sentències determinen que no hi ha cap comportament tipificable com delicte, en aplicar la DGRN algunes de les seves resolucions anul·lades per diversos tribunals prèviament, pel que determina que "no es pot imputar desobediència alguna a una regla inexistent".

També considera que la resolució de la DGRN de 12 d'abril de 2002, vinculant per notaris i registradors, manté un criteri igual al mantingut per Rajoy, és a dir, "que el registrador ha de qualificar el judici de suficiència del notari a través de la relació succinta, però suficient de facultats representatives que ha de realitzar el notari", d'acord amb el que estableix la Llei Hipotecària (LH).

Les sentències reconeixen també que la resolució de la seva sanció és nul · la, perquè el silenci negatiu a les proves sol·licitades es considera positiu, ja que hi va haver "falta de resolució de l'Administració en termini dels recursos governatius interposats per les qualificacions negatives dels registradors, ja que no va resoldre en el termini de tres mesos que imposa l'article 327 de la LH".

Un portaveu de l'Associació professional Arbo, a la qual pertany Rajoy, van destacar que "les sentències denuncien l'ús fraudulent que es va fer de la norma i la irregularitat amb què va actuar la DGRN".

Mas afavoreix els interessos de Madrid

A què juga el president Artur Mas? D’un cantó, intenta convèncer els empresaris catalans de les bondats del procés 'independentista' que ha engegat, però de l’altra ataca els interessos econòmics de dues grans corporacions empresarials que paguen els seus impostos a Catalunya per afavorir els seus competidors... de Madrid!

El desconcert més absolut regna en els quarters generals d’Agbar i Abertis davant l’actitud del president de la Generalitat. No entenen els estranys tripijocs que es cuinen al Palau de la plaça de Sant Jaume. Aquests dies, els telèfons treuen fum i es succeeixen les reunions al més alt nivell per intentar escatir què passa pel cap d’Artur Mas, que sembla haver-se perdut en el seu propi laberint i no controla els consellers del seu Govern, que van per lliure. És el campi qui pugui.

En aquestes setmanes prèvies a les eleccions del 25-N, la Generalitat té una patata calenta sobre la taula: la privatització de les empreses públiques Aigües Ter-Llobregat (ATLL), Tabasa (que explota l’autopista de Sant Cugat) i Túnel del Cadí. Atesa la situació límit de les finances de l’administració catalana, la injecció de recursos procedents d’aquestes operacions es considera de vital importància per poder afrontar la viabilitat immediata de la Generalitat.

Al concurs per la privatització de l’ATLL s’hi han presentat dues ofertes: una, encapçalada pel grup Agbar, en companyia d’altres empreses catalanes del sector; i l’altra, liderada per l’empresa madrilenya Acciona, amb finançament del banc d’inversions brasiler BTG Pactual. El preu és el mateix, 1.000 milions d’euros, i només varien les condicions de l’explotació en el termini de 50 anys que fixa l’adjudicació. En aquest sentit, Agbar considera que la proposta a la baixa presentada per Acciona –feta a última hora i a cuita-corrents– és del tot "temerària i "irreal" i demana una acurada anàlisi per part d’experts independents abans que la Generalitat no emeti el seu veredicte.

Però el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, que és qui ha convocat el concurs i ha de prendre la decisió, ha pres partit per l’oferta d’Acciona i sembla que així ho farà públic en les pròximes hores. La perplexitat i la indignació a la Torre Agbar és total. Com pot la Generalitat donar el control de l’abastiment de l’aigua de cinc milions de catalans a una empresa de Madrid que, a més, és especialista en pelotazos, com ha fet a Airtel, FCC i Endesa? S’han begut l’enteniment Lluís Recoder i Artur Mas... o estem parlant d’una operació on hi ha clàusules amagades (comissions, finançament del partit...)?

Quelcom semblant passa a Abertis, empresa catalana que opta a la privatització de Tabasa i de Túnel del Cadí SA. Amb l’agravi afegit que el president del hòlding d’infraestructures, Salvador Alemany, va ser nomenat per Artur Mas president de l’òrgan econòmic assessor de la Generalitat (CAREC) i és, en principi, una persona de la seva màxima confiança.

Al concurs convocat per la conselleria de Territori i Sostenibilitat només s’hi va presentar Abertis i la Generalitat va decidir declarar-lo desert, en no assolir els 430 milions que pensava obtenir-ne. Però les negociacions continuen obertes pel sistema de "diàleg negociat" i ara el conseller Lluís Recoder ha decidit incorporar a la subhasta l’empresa madrilenya Ferrovial. A Abertis al·lucinen amb aquesta maniobra i consideren una barrabassada que des de la Generalitat adulterin d’aquesta manera les regles del joc.

Però és que Lluís Recoder juga amb foc. Recordem que Ferrovial és l’empresa que, a través de la trama del Palau de la Música, pagava comissions a CDC i a la Fundació Trias Fargas per l’adjudicació d’obra pública a Catalunya. I que una de les obres de Ferrovial que estan sota investigació judicial és, precisament, la construcció del pavelló esportiu PAV3 a Sant Cugat... adjudicada en l’època en què Lluís Recoder era l’alcalde de la ciutat!

La UE rebutja les afirmacions de CiU sobre una Catalunya independent dins de la UE

La batalla catalana, a poques setmanes de les eleccions del 25 de novembre, es lliura també a Europa. Tant el Govern de Mariano Rajoy com el d'Artur Mas intenten atreure l'aigua al seu molí de les institucions europees. La Comissió Europea insisteix en no prendre una posició clara en públic. "Són assumptes interns", contesten a la Comissió. Però sí que hi ha un document en el qual el principal representant de la Comissió en aquest assumpte -la vicepresidenta i comissària de Justícia, Viviane Reding- assumeix les posicions de l'Executiu espanyol, que sosté que Catalunya en cap cas podria independitzar-se de manera unilateral i seguir en la UE.

Reding va enviar el passat 4 d'octubre una carta al Govern espanyol, en la qual tracta d'aclarir la malifeta que ella mateixa havia creat amb unes declaracions al Diari de Sevilla. Però la carta, el contingut de la qual va ser apuntat pel ministre d'Afers Exteriors, José Manuel García-Margallo, en un debat parlamentari, va una mica més enllà.

No només "lamenta" la interpretació que es va donar a Espanya a les seves paraules, en què assenyalava que "cap llei diu que Catalunya hagi de sortir de la UE si s'independitza" i diu que ha enviat una rectificació. Afegeix un últim paràgraf amb una posició política clara: "Vull que no quedi cap dubte sobre la meva posició, que és igual a la posició expressada pel president Barroso en nom del Col·legi, i que coincideixo plenament en l'anàlisi del marc constitucional europeu que desenvolupa a la teva carta".

Aquest és el punt més nou i políticament rellevant de la carta que, malgrat haver-se enviat el 4 d'octubre, té vigència perquè des d'aleshores no hi ha hagut cap posició formal i tant Mas com l'executiu espanyol segueixen utilitzant l'assumpte de Catalunya dins la UE com a arma electoral.

Aquest "coincideixo plenament en l'anàlisi que desenvolupes" es refereix a una carta d'Íñigo Méndez de Vigo, secretari d'Estat per a la Unió Europea, a la qual ella està contestant. I ell és absolutament contundent sobre la impossibilitat que Catalunya s'independitzi dins de la UE, i assenyala que "l'article 4.2 del Tractat de la Unió Europea és terminant quan afirma que la Unió ha de respectar les estructures fonamentals constitucionals i polítiques i la integritat territorial dels Estats membres, dels que la determinació és competència exclusiva d'aquests. En conseqüència, la UE no pot reconèixer una declaració unilateral d'independència d'una part d'un Estat membre". Això és el que Reding assumeix en la seva carta.

Després d'explicar la impossibilitat que la Constitució espanyola acceptés aquesta declaració d'independència -caldria modificar-la- Méndez de Vigo insisteix amb la legalitat europea. "A efectes purament dialèctics, si la Constitució espanyola fos efectivament modificada per permetre la celebració d'un tal referèndum i si a resultes de la mateixa sorgís un Estat independent, aquest no formaria en cap cas part de la UE. Així resulta de l'article 52 del Tractat de la UE, en el qual s'enumeren els Estats membres a què s'apliquen els Tractats, entre ells el Regne d'Espanya. Per això, aquest hipotètic nou Estat hauria, d'acord amb el que estableix l'article 49 del Tractat de la UE, de sol·licitar l'adhesió i obtenir una decisió favorable del Consell, per unanimitat, ha de ser l'Acta d'adhesió ratificada pels Parlaments de tots els Estats membres".

Reding assumeix aquesta argumentació. La vicepresidenta conclou amb un altre missatge polític: "La meva intenció", assenyalava sobre la seva entrevista, "no era sinó explicar que confio en el sentit comú i en l'europeisme dels espanyols plenament per resoldre aquesta qüestió en l'àmbit domèstic que li és propi".

Fonts de la Comissió assenyalen que tots els seus membres tenen molt clar, sense discussió, que una part d'un Estat membre de la UE no pot separar unilateralment i seguir pertanyent a la UE. Quedaria fora i hauria de obrir una negociació en la qual per descomptat l'Estat membre de la UE, en aquest cas Espanya, tindria dret de veto. En qualsevol cas la Comissió vol evitar en públic aquest debat, però tant per al Govern central com per al català és clau la posició de les institucions europees abans del 25-N.


El Grup Godó ha rebut 20 milions de CiU

L’any passat, les empreses i els mitjans de comunicació del Grup Godó van rebre un total de 20 milions d’euros de les administracions controlades per CiU, segons expliquen fonts internes del hòlding mediàtic. Aquesta és la quantitat pactada entre les cúpules del Grup Godó i de CiU per tal que els seus mitjans (La Vanguardia, RAC1 i 8TV) afavoreixin les posicions polítiques d’Artur Mas.

Les aportacions –via subvencions directes i indirectes, publicitat, subscripcions en bloc, publireportatges...– es van repartir entre la Generalitat (12 milions d’euros) i l’Ajuntament de Barcelona (8 milions d’euros). És difícil, en el món occidental, trobar una conxorxa político-mediàtica tan descarada i econòmicament voluminosa com la que es produeix a Catalunya entre el Grup Godó i CiU.

Els nazicatòlics PP-CiU rebutgen un impost sobre la banca

La fatxenda corrupte nazicatòlica CiU i PP ha aprovat aquest dimecres sengles esmenes a la totalitat per evitar l'admissió a tràmit d'una proposició de llei d'ERC que aspirava a crear un impost sobre les entitats financeres, amb el que crear un fons de reordenació hipotecària per ajudar a les famílies en risc de ser desnonades i per evitar la seva possible exclusió social i econòmica. Una cosa és el discurs cara a la parròquia i una altra la pela que mana a CiU-PP.

En la seva intervenció davant el ple de la Cambra, el diputat d'ERC Pere Aragonès ha assegurat que el mateix impost l'estan aplicant governs conservadors al Regne Unit, França i Alemanya, entre altres països.

Ha recalcat que Catalunya és una illa dins d'una Europa que ja aplica mesures similars, i ha avisat que si Espanya no ho ha fet encara amb més motiu s'ha d'impulsar des de la Cambra catalana: "Si hem rescatat bancs, podem rescatar famílies".

En la mateixa línia, ha garantit que la llei preveia que les entitats financeres no poguessin fer repercutir aquest impost en les comissions als clients, i ha garantit que no hi hagués provocat una fuga de capitals.

Durant tota la setmana, ERC havia exigit a CiU que retirés l'esmena a la totalitat i permetés, si més no, la seva admissió a tràmit com "gest" d'acostament de cara a una hipotètica negociació sobre els pressupostos del 2012, un gest que no ha arribat.

Els vots dels aliats eterns PP i CiU -l'hipocresia nazicatòlica mentidera i demagògica- han estat suficients per vetar la iniciativa, que sí que tenia el suport de la resta de partits de la Cambra: PSC, ICV-EUiA, ERC, Ciutadans i SI.

L'independentisme sicilià recupera la bandera amb les quatre barres

Els independentistes sicilians, encara extraparlamentaris, tornen a treure al carrer les banderes basades en les quatre barres. És una bandera que va dissenyar el Moviment Independentista Sicilià (MIS) en un primer període d'activitat, entre el 1943 i el 1947, i que va recuperar quan va renéixer, el 2004. Sicília dóna la seva confiança a un homosexual d'esquerres antimàfia.

El Regne de Sicília va formar part dels territoris de la Corona d'Aragó entre el 1282 i el 1714. Per aquesta raó el MIS, que va néixer com a reacció a l'ocupació aliada de l'illa el 1943, va adoptar les quatre barres a l'hora de dissenyar la bandera independentista.

La bandera actual de Sicília és formada per dos triangles, groc i vermell, que representen les ciutats de Palerm i de Corleone. Al mig hi ha tres cames flexionades, que simbolitzen la forma de l'illa, i al centre hi ha la cara de la Medusa mitològica amb ales i tres espigues de blat, signe de prosperitat i de fertilitat. Les tres cames i la Medusa figuren en la bandera independentista, sobre un requadre blau a l'angle superior esquerre de les quatre barres.

Sicília dóna la seva confiança a un gai d'esquerres antimàfia


El partit de Silvio Berlusconi ha perdut el govern de Sicília, bastió històric de la dreta, en benefici de l'esquerra, mentre el moviment antisistema Cinc estrelles del còmic Beppe Grillo ha aconseguit uns resultats espectaculars, segons els resultats parcials.

Amb més de la meitat dels vots escrutats (1.119.508 sufragis sobre 2,2 milions de vots emesos), el candidat del Partit Democràtic, Rosario Crocetta, ha aconseguit el 30,88% dels vots enfront del 24,9% Sebastiano Musumeci, candidat del Poble de la Llibertat (PdL) de Berlusconi.

"És la primera vegada que un candidat d'esquerres és elegit president de la regió i que el fa un candidat antimàfia. Em sembla una autèntica cita amb la història, no només un resultat electoral", ha declarat als mitjans de comunicació Crocetta.

El vencedor dels comicis té certament un perfil atípic per la conservadora regió del sud: homosexual declarat i antic alcalde de Gela, a la costa sud de Sicília, aquest home de 61 anys està a l'avantguarda de la lluita contra la màfia, el que fa que hagi de tenir protecció policial permanent. De fet, és vicepresident de la comissió especial antimàfia de la Unió Europea.

Sandy enfonsa el Bounty

El Servei de Guardacostes ha informat que ha recuperat el cos sense vida d'una de les tripulants del veler HMS Bounty, mentre una altra persona segueix desapareguda després del naufragi causat per l'huracà Sandy. La nau de tres pals i 55 metres d'eslora és una rèplica construïda per la pel·lícula "El motí del Bounty", de 1963, en què va ser protagonista Marlon Brando i també ha estat utilitzada en "Pirates del Carib".

El comunicat indica que un helicòpter de rescat va trobar el cos de Claudene Christian, de 42 anys, una de les dues persones que seguia desapareguda després del rescat de 14 tripulants d'aquesta rèplica del veler britànic "HMS Bounty" aquest matí.

Christian va ser traslladada a un hospital a Elizabeth City, Carolina del Nord, i segons ha indicat la CNN en la seva edició digital no s'ha pogut fer res per reanimar-la, de manera que es convertiria en la primera víctima mortal de l'huracà Sandy.

Els guardacostes continuen buscant des de l'aire al capità, Robin Walbridge, de 63 anys, a uns 145 quilòmetres al sud-est del Cap Hatteras, a Carolina del Nord.

Els missatges a la pàgina Facebook del "Bounty" indiquen que al voltant de les 12:00 GMT de dilluns la nau va patir una via d'aigua i va començar a anar-se'n en orris.

Segons els serveis de rescat, 14 dels 16 tripulants van aconseguir pujar als bots salvavides. La dona ha passat més de 9 hores a les fredes aigües de l'Atlàntic, batudes pels vents del "Sandy".

Sandy inunda Nova York: 12 morts per 'un desastre devastador'

L'huracà 'Sandy', una de les tempestes més grans que arribaren a la costa est dels Estats Units, va tocar terra ahir a les vuit de vespre (hora local) i inundà la ciutat de Nova York, amb conseqüències pitjors de les que es preveien, segons l'alcalde de la ciutat, Michael Bloomberg. La tempesta ha deixat uns cinc milions de persones sense electricitat a la costa est i prop d'un milió de persones han estat evacuades. La central nuclear Oyster Creek a New Jersey ha declarat l'estat d'alerta 3 pels efectes del cicló.

Sandy tocava terra a Nova Jersey com una gran tempesta que ha inundat les ciutats de la costa est, i a Nova York ha estat un dels més devastadors que es recorden. A última hora, l'alcalde feia un últim avís als ciutadans perquè es tanquessin a casa seva, evitessin els desplaçaments i fessin un ús racional dels telèfons d'emergències que encara estan col.lapsats per les nombroses trucvades dels ciutadans.

Molta aigua i vents huracanats han deixat els carrers inundats, fins a un màxim de quatre metres en alguns punts de Manhattan, i han fet nombroses destrosses.

Fins ara, han mort almenys 12 persones a la costa est, tres d'elles a Nova Yok. Ha calgut desallotjar dos hospitals que s'han quedat sense fluid elèctric i la central nuclear Oyster Creek, a New Jersey, ha declarat l'estat d'alerta pels efectes del cicló.

El pitjor desastre en les comunicacions novaiorqueses. El transport públic de Nova York "no ha afrontat un desastre tan devastador", en els seus 108 anys d'existència, com la tempesta Sand', ha afirmat avui el president de l'Autoritat Metropolitana de Transport, Joseph Lhota.

Inundació en els túnels del metro. Set túnels del metro de Nova York han resultat inundats per la pujada de les aigües provocada per Sandy, segons han informat els responsables del suburbà, que han qualificat el pas de la tempesta com "la pitjor catàstrofe en 108 anys".

El metro està tancat i potser no podrà obrir fins d'aquí a uns dies perquè les inundacions són molt importants. Els aeroports JFK i La Guàrdia han hagut de tancar perquè l'aigua salada ha arribat a les pistes. Almenys s'han hagut de suspendre 12.000 vols.

dilluns, 29 d’octubre de 2012

El major sindicat italià es suma a la vaga general del 14-N

La Confederació General Italiana del Treball (CGIL) ha decidit sumar-se a la jornada de vaga general que se celebrarà el proper 14 de novembre a Espanya, Portugal, Grècia, Xipre i Malta, al mateix temps que a Alemanya, França, Itàlia i Bèlgica es realitzaran "jornades de mobilització molt importants" i la CGIL ha convocat una aturada de quatre hores "pel treball i la solidaritat contra l'austeritat".

El major sindicat d'Itàlia se suma d'aquesta manera a la jornada de mobilitzacions organitzada per la Confederació Europeu de Sindicats (CES) en tot el continent per al proper dia 14: "La secretària nacional de la CGGL ha buscat sense èxit un acostament amb els sindicats CISL i UIL per aplicar la decisió del CES de celebrar una mobilització europea el 14 de novembre", explica en un comunicat, en el qual indica que l'atur general de quatre hores està d'acord amb el mandat rebut de l'últim comitè directiu.

"És obvi que al centre d'aquesta jornada de vaga està l'objectiu de canviar tant la llei d'estabilitat com les polítiques generals del govern, el que està totalment protegida per la plataforma CES", afegeix.

Iran afirma tenir imatges de zones restringides d'Israel

Iran disposa d'imatges d'objectius estratègics israelians que va captar un avió no tripulat iranià llançat pel grup radical libanès Hezbollah i enderrocat per la Força Aèria d'Israel a principis d'aquest mes, va afirmar el president de la Comissió de Defensa del Parlament iranià, Esmail Kossari: "Aquest avió va enviar en temps real fotografies preses i ara tenim imatges de zones restringides", va assegurar Kossari a declaració a la televisió iraniana en àrab Al-Alam.

Va afegir que l'Iran té la capacitat de produir drones de combat.

"És per això que podem dir que si Israel ens ataca, li respondrem amb accions en el seu propi territori", va advertir el diputat iranià.

El 6 d'octubre passat, Israel va comunicar que les seves forces antiaèries van derrocar un avió sense pilot que durant 23 minuts va estar sobrevolant el territori israelià.

Poc després, el líder de Hezbollah, el xeic Hassan Nasrallah, va manifestar que l'avió denominat Ayub de fabricació iraniana va ser llançat des del territori libanès pels militants del grup radical.

Segons ha destacat, l'aparell va aconseguir superar la defensa antiaèria d'Israel i va ser abatut només quan es va acostar a la zona on es troba la central nuclear de Dimona.

Tel Aviv va assegurar al seu torn que les seves forces antiaèries van detectar l'avió encara a la Mediterrània molt abans que s'endinsés en l'espai aeri d'Israel.

Diumenge passat, el titular de Defensa iranià, Ahmad Vahidi, va declarar que el seu país disposa de drones molt més avançats que el enderrocat en l'espai aeri d'Israel. La incursió de l'Ayub en l'espai aeri israelià va suposar un "cop dur contra el règim sionista que tant s'ha esforçat a fer propaganda de la capacitat dels seus sistemes antiaeri i antimíssils", ha subratllat.

Catalunya pateix les temperatures més baixes registrades en un mes d'octubre

Catalunya ha registrat entre ahir diumenge i aquest dilluns les temperatures més baixes en un mes d'octubre, amb termòmetres que han assolit els 14 graus sota zero a Boí i Salòria (Lleida) o els 12 negatius a la Bonaigua (Lleida) i Malniu (Girona), totes elles per sobre dels 2.000 metres al Pirineu. Segons ha informat el Servei Meteorològic de Catalunya, durant aquest cap de setmana també s'ha batut alguns rècords de ratxa de vent més forta en un mes d'octubre des de 1996 en algunes estacions com les de Molló (Girona) o el Pont de Suert (Lleida).

Segons els registres de l'SMC, fins ara la temperatura més baixa registrada en un mes d'octubre era de 11,7 graus sota zero, també a Boí (Lleida), el 29 d'octubre de 2008.

Segons els meteoròlegs de l'SMC, la important baixada de les temperatures ha comportat l'advecció del nord i ha provocat que l'ambient siguin hivernal a Catalunya entre diumenge i dilluns.

Avui la temperatura mínima a 1.500 metres d'altura al Pirineu ha estat de 4 graus sota zero, mentre que a la resta de Catalunya s'ha situat entre els zero graus i els dos negatius. Segons l'SMC, totes les estacions meteorològiques situades per sobre de 1.800 metres d'altura han batut el rècord de temperatura més freda en un mes d'octubre, amb registres d'entre 2 i 3 graus inferiors als del rècord anterior, que corresponia als dies 29 i 30 d'octubre de 2008.

Al Pirineu, la temperatura mínima més baixa es va registrar a la matinada amb els -14,4 º C de Salòria (2.451 m), al Pallars Sobirà. Fora del Pirineu, la temperatura ha estat més baixa durant la matinada d'avui, quan el vent ha perdut força i ha permès que les gelades afecten a totes les comarques interiors i fins i tot a molts sectors del prelitoral i punts de la costa sud de la Costa brava.

Segons l'SMC, "la temperatura mínima assolida al llarg de l'episodi ha estat extraordinària en un mes d'octubre, amb més de la meitat de les estacions meteorològiques (69 de 128) -algunes amb més de 20 anys d'història- que han registrat la seva mínima històrica en aquest mes".

Sant Pau de Segúries (Girona), amb -7,1 graus, Viloví d'Onyar (Girona), amb -3,6 graus, Olot (Girona) -3,3 graus, Cassà de la Selva (Girona), -3,2 graus, Oliana (Lleida) i Prades (Tarragona), ambdues amb -3,1 graus, són alguns exemples de temperatures fredes que mai fins ara s'havien donat en un mes d'octubre.

La predicció per als pròxims dies indica que arriba una nova pertorbació que afectarà Catalunya entre demà, quan començaran els primers xàfecs, i dimecres. La cota de neu se situarà al voltant dels 2.100 metres demà dimarts i baixarà als 1.600 al vessant nord del Pirineu durant el matí de dimecres.

Quant a l'episodi de vent que ha afectat Catalunya entre dissabte i diumenge, també ha registrat ratxes màximes històriques en un mes d'octubre com les de les estacions de Molló (Girona) i el Pont de Suert (Lleida).

En el cas de Molló, els 92,9 km/h registrats el diumenge van superar els 87,1 km/h del 19 d'octubre de 1998, i els 66,2 km/h de dissabte mesurats al Pont de Suert van superar els 63,7 km/h del 30 d'octubre de 2007.

A la resta del país, encara que ha estat castigat per una forta ventada, s'havien registrat ratxes més elevades en episodis anteriors, com el 25 i 26 d'octubre de 2010, que va afectar especialment a alguns sectors del Pirineu i Prepirineu.

Ahir es van registrar puntes de vent de més de 163 quilòmetres per hora a Portbou (Girona) i de més de 136 quilòmetres per hora a Salòria (Lleida) o 124 km/h al Perelló (Tarragona).