dijous, 19 d’abril de 2012

El món del demà: Episodi 1: El líder de Hezbollah cara a cara amb Assange


Vídeo subtitulat en castellà: "Terrorista" per a milions de persones i "combatent per la llibertat" per a d'altres. En el primer programa del projecte televisiu 'El món del demà', Julian Assange conversa amb el líder de grup libanès Hezbollah, Sayеd Hassan Nasral·là, que es troba en una ubicació secreta al Líban. Nasral·là, que ha lluitat en molts enfrontaments armats contra Israel i ara està involucrat en la lluita internacional a Síria, va concedir al fundador de WikiLeaks la seva primera entrevista a Occident des del conflicte entre l'estat hebreu i el Líban de 2006. 'Histèria col·lectiva' en els mitjans dels EUA després del debut d'Assange en RT.

Israel, "assassí" i "usurpador"

La raó original per la qual es va establir Hezbollah va ser "alliberar la seva terra de l'ocupació". "Israel és un país il·legal, establert a partir d'ocupar les terres d'un altre poble, de usurparlas, de controlar-les per la força, de cometre matances contra els palestins que van ser expulsats, proclama Nasral.là, instant que per aquesta raó "la justícia manté seu caràcter unilateral".

Victòria a ulls de Hezbollah

No obstant això, en temps de guerra, el líder de Hezbollah afirma que el moviment no busca ni vol matar ningú, ni tractar a ningú de manera injusta. "Desitgem que la justícia sigui restaurada i l'únic remei és crear un Estat, un país en el territori de Palestina on visquin en pau i en democràcia els musulmans, els jueus i els cristians".

Israel ataca, Hezbollah respon

Israel va declarar en diverses ocasions que Hezbollah llança míssils contra àrees civils de l'Estat hebreu. Justificant el fet, Nasral·là insisteix que "sempre vam dir que si ells no atacaven les nostres ciutats i pobles nosaltres tampoc atacariem les seves. Hezbollah va recórrer a aquest mètode després de molts anys d'atacs a civils libanesos amb el simple objectiu d'evitar que Israel continués matant a civils libanesos".

'Histèria col·lectiva' en els mitjans dels EUA després del debut d'Assange en RT


Els principals mitjans de comunicació nord-americans estan 'embogits'. Julian Assange va alçar la seva veu durant l'estrena del seu programa 'El món de demà' a RT, el que va indignar a la premsa d'EE. UU., Que no tolera que el fundador de WikiLeaks la privés del seu rol de portar transparència a les masses, de manera que el va tractar amb hipocresia evident. Així ho expressa el periodista nord-americà Glenn Greenwald.

Segons Greenwald, el que va desencadenar la 'histèria' en els mitjans de comunicació d'EUA va ser tant el fet que es tracta d'Assange, acusat de conspiració contra el Govern nord-americà, com en les formes en que ho va fer. El fet que el projecte estigui realitzat en exclusiva en RT els torna encara més bojos.

"Assange ha provocat més enrenou amb una sola entrevista que tots els mitjans de comunicació nord-americans junts, que, d'altra banda, van fer tot el possible per desencadenar un furiós atac a la seva persona", destaca el periodista.

Greenwald evoca el cas de la guerra contra l'Iraq quan el diari The New York Times, basant-se en mentides i exercint de portaveu oficial de la Casa Blanca, "va fer més que qualsevol altre per convèncer els nord-americans de la necessitat d'atacar l'Iraq", per la qual cosa, segons l'analista, "la crítica a Assange està plena d'ironia i hipocresia".

Agressiu i provocatiu

El periodista destaca que l'elecció del líder del grup Hezbollah, Saied Hassan Nasral·là, com a primer convidat ha estat "brillant".

"Nasral·là és una de les persones més influents al Pròxim Orient, de manera que el sol fet de entrevistar ja es pot considerar com a notícia. A més, s'està ocultant", apunta Greenwald, posant èmfasi que" Assange va fer que Nasralà s'obri. Ha estat una entrevista realment important".

Però el més curiós, segons l'analista, és que "en comptes de tractar amb una gran deferència i benevolència, tal com faria qualsevol presentador de la televisió nord-americana, Assange va ser bastant agressiu amb les seves preguntes, com ara, la de la corrupció i les raons per les que el seu grup no donava suport a l'oposició a Síria".

Agents polítics, socials i sindicals denuncien "l'abús" dels arrestos i criden a manifestar-se demà

Representants d'agents polítics, socials i sindicals han denunciat "l'abús" comès avui amb la detenció de 14 persones a Iruñerria a les quals se'ls imputen "desordres públics" durant la vaga general del 29 de març. Han instat a participar en la manifestació que demà se celebrarà a la capital navarresa des de la Plaça del Castell de Iruñea (19.00). S'ha convocat una concentració de solidaritat a Tarragona amb els dos companys detinguts pels Mossos demà 20 d’abril a les 20h a la pl. de la Font. A Barcelona, amb ​​4 detinguts, a més dels encara empresonats "preventivament": Diumenge 22, 18h, Pl Catalunya.

S'ha convocat una concentració aquesta tarda a Sol a les 20:00 h en suport dels companys detinguts per la seva participació en diversos piquets informatius, de moment sembla que han detingut 14 persones a Pamplona, 4 a Barcelona i 2 a Tarragona, podeu seguir-ho en #soshuelguistas #29m

En un text llegit en la multitudinària roda de premsa en castellà per Elena Lakabe i en euskera per Izaskun López, els convocants de la vaga qualifiquen les detencions com una "ràtzia policial" amb el resultat "brutal" d'almenys 13 detinguts, dels que els menors d'edat estan quedant avui en llibertat després de declarar i s'espera que els majors d'edat quedin matí a disposició judicial.

El que ha passat avui, asseguren en el comunicat, "no té cabuda en una societat democràtica" i evidencia una "falta de cultura democràtica dels poders públics".

En l'escrit s'assegura que el "veritable objectiu" d'aquesta operació policial és "desviar el debat sobre les atroces conseqüències de la política econòmica i social d'UPN, PP i PSN" i que no es parli de "la injustícia que milers de jubilats hagin de pagar les seves medicines".

Per aquests motius, han fet una crida a participar en una manifestació que han convocat per demà des de la Plaça del Castell de Iruñea (19.00).

Dues detencions a Tarragona. Concentració demà a les 20h


Avui, els Mossos d'Esquadra han detingut a dos nois de Tarragona. Encara no se sap el MOTIU paper Qul aquests Companys han Estat detinguts. Aquest no ha Estat l'les únics ques d'avui, a Barcelona 4 persones también han Estat detingudes. Les detencions estan relacionades Amb la passada Vaga General de l'29m. Als nois de BCN Els acusin d'haver cremat l'Starbucks.

Metges de Catalunya exigeix a CiU que suprimeixi l'euro per recepta que s'afegeix al repagament del PP

Metges de Catalunya ha exigit al govern de CiU que suprimeixi l'euro per recepta després que el govern espanyol hagi anunciat l'augment del copagament dels medicaments. El vice-president del sindicat, Francesc Duch, ha considerat 'injust' que els catalans paguin un 'sobrecost addicional per la precipitació' del govern que no va esperar a conèixer les mesures que plantejaria el Ministeri de Sanitat espanyol.

D'altra banda, Duch veu 'més justa socialment' la proposta d'augment del copagament anunciada per la ministra Ana Mato però ha alertat que s'haurà 'd'analitzar amb lupa' la lletra petita perquè no castigui els malalts crònics. 'No es pot penalitzar la malaltia, sinó l'abús dels medicaments', ha declarat.

El govern català mantindrà l'euro per recepta mèdica, per més que ara el govern espanyol hagi anunciat que els ciutadans hauran de pagar més per la compra de medicaments. Els catalans hauran de pagar, a més d'un increment d'entre el 10% i el 20% del preu dels medicaments per la mesura anunciada per l'executiu de Rajoy, un euro per cada medicament receptat. Així ho ha dit avui al matí el portaveu del govern català, Francesc Homs.

Homs ha deixat clar allò que Boi Ruiz no s'havia decidit a confirmar, ni ahir ni avui. Sí que havia dit que els dos sistemes eren compatibles. El portaveu ha recordat que l'anomenat tiquet moderador ha de servir per frenar el consum abusiu de fàrmacs.

El copagament farmacèutic espanyol

Els pensionistes, que actualment no paguen res pels medicaments que consumeixen, n'hauran d'abonar un 10% del preu, amb un límit d'entre 10 i 20 euros cada mes, mentre que a les persones actives, que ja abonen el 40% de les receptes, se'ls augmentarà l'aportació fins el 50% o el 60%, segons la renda. Aquesta és la mesura que vol aplicar el govern espanyol i que ha explicat la ministra de Sanitat, Ana Mato. La mesura de copagament de la despesa farmacèutica es podria aprovar divendres al consell de ministres espanyol.

Per evitar perjudicar els malalts crònics, la proposta preveu algunes excepcions parcials, com ara que als pensionistes que gastin més de deu euros mensuals durant tres mesos consecutius, se'ls tornarà els diners que hagin abonat per sobre de trenta euros.

Els treballadors actius que tinguin una renda anual superior als 18.000 euros hauran de passar de pagar un 40% al 50% pels medicaments; els qeu tinguin la renda superior als 100.000 euros, hauran d'aportar el 60%, fins a un màxim de 60 euros mensuals.

Retallada a la sanitat


El copagament farmacèutic és una de les cinquanta mesures que ha plantejat Mato a les comunitats, per establir un catàleg de serveis socials, criteris comuns de qualitat i per a l'ús responsable d'aquests serveis, i garantir la sostenibilitat de la dependència.

Amb aquest nou paquet de mesures, el govern espanyol espera estalviar uns 3.700 milions d'euros, dels 10.000 que vol retallar en sanitat i educació amb 'més racionalització, l'eliminació de duplicitats i l'eficiència en la gestió dels grans serveis públics'.

L’Esquerra Plural demana la compareixença de Mato per explicar un "medicamentàs injust, contraproduent i ineficaç"

El diputat d’Izquierda Unida i portaveu del grup de L’Esquerra Plural en la Comissió de Sanitat del Congrés, Gaspar Llamazares, ha registrat la petició de compareixença urgent davant el Ple de la Cambra Baixa de la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, perquè expliqui el “medicamentàs” que ha anunciat a les comunitats autònomes en el si del Consell Interterritorial de Salut (CISNS).

Mato ha proposat als consellers autonòmics establir el copagament farmacèutic en funció de la renda en lloc de l’activitat laboral com fins ara. D’aquesta manera, els pensionistes passarien a pagar el 10% dels fàrmacs, mentre que els treballadors en actiu abonaran el 50% del preu dels medicaments en lloc del 40% actual.

Llamazares, en roda de premsa en el Congrés, ha qualificat aquesta mesura “d’injusta, contraproduent i ineficaç” ja que trenca amb el principi d’universalitat del sistema, en el que els qui més aporten són els qui tenen més renda i estan sans i amb aquesta mesura el PP li dóna la volta a l’argument".

El parlamentari d’IU ha indicat que amb aquest plantejament de l’Executiu de Mariano Rajoy es posa “un impost sobre la malaltia” que resultarà “contraproduent” perquè empitjora l’atenció dels malalts crònics, que arribaran en pitjors condicions al sistema sanitari, que en la pràctica suposarà major despesa per a recuperar la seva salut.

Gaspar Llamazares ha apostat entre les possibles mesures alternatives per baixar el preu que el Sistema Nacional de Salut (SNS) paga pels fàrmacs a través de l’ús de medicaments genèrics. Ha recordat que el 70% dels pensionistes guanyen menys de 1.000 euros i per a molts d’ells “els fàrmacs són un nou impost”.

Ha explicat que a Espanya es gasta en medicaments quasi el 30% de la despesa sanitària i que hi ha marge per a reduir-lo al 20% i estalviar més de 4.000 milions d’euros “sense haver d’implantar repagaments. És molt greu i un mecanisme fraudulent per a implantar una espècie d’IVA parcial”.

Ha recordat també que el Govern només parla d’estalvi però no ha explicat que l’impost farmacèutic per renda i amb exempcions necessita d’una estructura de recaptació la implantació i gestió de la qual “va a costar un Potosí” a la qual es negaran les farmàcies espanyoles perquè no tenen mitjans per això.

Llamazares ha insistit en que aquestes mesures imposades pel Govern de Rajoy suposen un “frau polític electoral” degut a que el PP es va comprometre en l’última campanya electoral a no implantar el copagament sanitari si arribava a la Moncloa.

Ha al·legat que a aquests mateixos pensionistes als que l’Executiu va dir que els “descongelava” la pensió, “els ha augmentat l’IRPF i ara els grava les seves malalties, amb una mesura injusta socialment”.

A judici del diputat d’IU, l’Executiu del PP el que està fent és transformar el model sanitari de manera que un dret ciutadà esdevingui en “negoci d’uns pocs” al que seguirà, entre d’altres coses, una rebaixa en els salaris dels professionals sanitaris.

ICV-EUiA proposarà l'eliminació de l'euro per recepta a Catalunya
D’altra banda, a Catalunya el grup parlamentari d’ICV-EUiA proposarà a la resta de grups de la cambra de presentar una proposta de forma conjunta davant la negativa del Govern de la Generalitat d'evitar que els catalans paguin més que la resta de ciutadans de l'Estat.

El diputat d'ICV-EUiA que porta els temes de salut, Josep Vendrell, ha anunciat avui que el grup roig i verd presentarà una proposició de Llei per modificar la Llei de mesures fiscals i financeres que el Govern va aprovar amb els vots de CiU i PP i demanar així l'eliminació de l'euro per recepta. "Demanarem a tots els partits de la cambra, PSC, ERC, PP, SI i C's, que li donin suport ja que l'euro per recepta, a banda de ser un incompliment del discurs d'investidura d'Artur Mas és profundament inequitatiu", ha dit Vendrell que ha explicat que proposaran a la resta de grups no només el suport sinó l'oferiment de signar conjuntament aquesta proposta de modificació de la Llei de Mesures amb la fi d'eliminar la mesura de l'euro per recepta i evitar així que els catalans paguin més que la resta de ciutadans. Amb tot, Vendrell ha qualificat de "doblement injust" que a Catalunya s'hagi de pagar "l'impost de la malaltia" imposada pel Govern català i les noves taxes anunciades pel Govern espanyol.

D'aquesta manera, Vendrell ha recordat que durant el discurs d'investidura, l'actual president de la Generalitat, va dir que el Govern que aspirava a presidir "no és partidari del copagament a la sanitat" i argumentava que "els principals usuaris del sistema són els jubilats i la pensió mitjana en el nostre país és d'uns 900 euros al mes. El copagament afectaria a la part més vulnerable de la nostra població". "Per aquestes mateixes raons tant l'euro per recepta com les noves taxes als medicaments són totalment injustes", ha dit Vendrell que ha carregat contra els governs espanyol i català per "traslladar als ciutadans un repagament de la sanitat, enlloc de fer-ho recaure sobre les empreses farmacèutiques o buscar un sistema fiscal més just".

"Darrerament veiem amb molta preocupació com el Govern català es posiciona a favor del repagament", ha dit Vendrell que ha recordat les paraules de Mas-Colell d'ahir o les del portaveu del Govern que la setmana passada advocava per fer pagar el menjar en els centres hospitalaris. Per això, el diputat d’ICV-EUiA ha sol·licitat la compareixença del conseller de salut, Boi Ruiz, perquè es pronunciï sobre les taxes anunciades per l'Estat i detalli quines són les intencions del departament que dirigeix davant de les declaracions i contradeclaracions de diversos membres del Govern.

Igualment, el diputat roig i verd ha remarcat que la mesura representa un "nou incompliment electoral" del Govern de l'Estat, després que la portaveu de l'Executiu, Soraya Sáenz de Santamaría, hagi dit en nombroses ocasions que el repagament no estava al damunt de la taula, ni tampoc constés en el seu programa electoral. "A sobre, la nova mesura afectarà més pensionistes perquè molts d'ells són malalts crònics, i de facto, suposarà una reducció indirecta de les pensions", ha lamentat Vendrell que també ha volgut apuntar la "complexitat tècnica" i la "burocràcia" que suposarà implantar les noves taxes en funció de la renda.

Vicenç Navarro: La causa real de la crisi financera

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala com l'aliança entre la banca alemanya i la banca espanyola va ser determinant per a la producció del comportament especulatiu d'aquesta última, sent això una de les causes més importants de la crisi financera a Europa. La gran debilitat de l'argument neoliberal, que assumeix que el major problema de l'economia espanyola és el dèficit i el deute públic de l'Estat espanyol, és que les dades, fàcilment accessibles, mostren la seva insostenibilitat. Quan la crisi va començar a Espanya, l'Estat espanyol no tenia dèficit. Abans al contrari, tenia un superàvit, major, per cert, que el que tenia l'Estat alemany.

El 2007, el superàvit de l'Estat espanyol era equivalent a 1,9% del PIB, més de sis vegades superior a l'alemany, 0,3% del PIB. I una mica semblant passava amb el deute públic, que representava a Espanya un 27% del PIB, gairebé la meitat del deute públic alemanya, 50% del PIB. En realitat, Espanya era un "model" i punt de referència del pensament neoliberal mostrat pels economistes neoliberals com exemple de "ortodòxia" econòmica.

Tenir un superàvit molt superior i un deute públic molt inferior a la d'Alemanya no ens va servir de res. No ens va protegir de la crisi. Com pot, aleshores, dir ara que la major causa de la crisi és l'elevat dèficit i el deute excessiva, quan tenir dèficit zero i deute públic baixa no va evitar que tinguéssim la crisi que tenim, amb més d'un 23% de la força laboral a l'atur? I per què aquesta explicació de la crisi continua donant-se quan l'evidència existent, mostrant el seu error, és tan aclaparadora?

I per respondre a aquesta pregunta cal fixar-se en quines són les veus més estridents en defensa de tal explicació de la crisi. I entre aquestes veus aquells que tenen un lloc prominent són el Banc Central Europeu i la banca alemanya, i el Banc d'Espanya i la banca espanyola, que són en realitat els que van crear precisament la crisi. En realitat, la banca alemanya va jugar un paper clau en la gènesi de la crisi i en el seu desenvolupament.

Segons The Bank for International Settlements (BIS) (Juny 2010), la banca alemanya va prestar 109.000 milions d'euros a la banca espanyola, amb els quals aquesta, en aliança amb el sector immobiliari, va invertir massivament, no en l'economia productiva del país, sinó en l'economia més especulativa possible, creant la bombolla immobiliària que, en esclatar, va provocar l'enorme crisi i l'enorme problema del deute privada d'Espanya, que va assolir dimensions astronòmiques (227% del PIB).

La banca alemanya va aconseguir enormes beneficis, beneficis que, per cert, no va invertir a Alemanya per estimular la demanda domèstica alemanya, incrementant els salaris i la protecció social d'Alemanya (tal com Oskar Lafontaine, llavors ministre d'Economia i Hisenda del govern alemany, i un dels economistes més clarividents avui a Europa, volia que es fes i que, en no fer-se, va trencar amb el canceller Schröder, el president socialdemòcrata alemany responsable, juntament amb la cancellera Merkel, de les polítiques d'austeritat a nivell alemany i europeu, polítiques promogudes per la banca alemanya). En lloc d'estimular la demanda alemanya (i europea), els grans beneficis que Alemanya va aconseguir de la seva activitat especulativa a Espanya (i en altres països perifèrics de l'Eurozona, com Grècia i Portugal), els va utilitzar per acumular més i més euros, convertint-se en la major font d'euros a Europa. L'euro li ha anat molt bé a la banca alemanya.

Ara bé, quan la bombolla especulativa immobiliària va explotar, a la banca alemanya li va entrar el pànic, doncs tenia gran part del seu capital prestat a la banca espanyola i, en molt menor grau, a l'Estat espanyol (un 10% de la seva inversió bancària) . I va començar a promoure la idea falsa que l'euro estava en perill. El que estava en perill, però, és que la banca alemanya perdés els fons prestats a Espanya ia altres països perifèrics de l'Eurozona. En realitat, l'euro mai va estar en perill. El seu valor va oscil · lar, però no va baixar substancialment de valor comparat amb el dòlar.

I d'aquí deriven les polítiques d'austeritat, l'únic objectiu és que es pagui als bancs alemanys (i francesos) el deute tant privada com pública que tenen. La mal anomenada ajuda de la Unió Europea i l'FMI als països perifèrics és ajuda perquè paguin els bancs alemanys i francesos primordialment.

Però aquestes polítiques d'austeritat amb la baixada de salaris, disminució de la protecció social i retallades de la despesa pública estan creant un problema gravíssim que es diu Gran Recessió, causada per l'enorme descens de la demanda domèstica i per l'escassetat de crèdit, i que és la causa de la disminució de l'activitat econòmica i amb això del descens dels ingressos a l'Estat (i consegüent augment del dèficit i del deute públic).

I aquí està el problema ocult i que alguns hem estat denunciant des del principi (veure el llibre ha alternatives, de Navarro V., Torres J. i Garzón A. enwww.vnavarro.org). L'evidència científica que dóna suport a aquest diagnòstic és aclaparadora. Les polítiques que està imposant la banca alemanya i francesa (i espanyola) i els seus portaveus polítics, incloent Merkel-Sarkozy i Rajoy són un suïcidi econòmic.

Cal llavors fer-se la pregunta de per què continuen promovent? Una resposta és que els dogmes econòmics són tan irracionals com els dogmes religiosos. El pensament neoliberal és un dogma impermeable a les dades i fets. Però el que continuï reproduint-se és perquè serveix a uns interessos, els interessos de la banca, amb la complicitat dels polítics afins (el ministre d'Economia de l'Estat espanyol, el president del BCE, així com gran nombre de persones responsables de dur a terme i estimular les polítiques d'austeritat són banquers o pròxims a la banca), que assumeixen que els interessos particulars de la banca coincideixen amb els interessos generals del país, cosa que no és així, com bé documenten els estudis rigorosos que mostren que les causes de la crisi són el comportament negatiu del BCE i del Banc d'Espanya, i dels bancs que en teoria supervisen, però que a la pràctica es beneficien a costa de l'interès general.

En realitat, les solucions són fàcils de veure. I consisteixen a seguir polítiques d'estímul econòmic, amb un intervencionisme públic que estimuli l'economia a base de crear ocupació, juntament amb l'establiment de banques públiques i una regulació del sector bancari, forçant-li a que recuperi la seva funció social, l'oferta de crèdit. Però, el que no passi es deu a l'enorme influència de la banca i altres components del capital financer en les institucions polítiques i mediàtiques d'Espanya i d'Europa. Així de clar.

Tres fiscals investiguen favors a directius de caixes d'estalvi després d'una denúncia d'IU

Les fiscalies de Sòria, Segòvia i Lleó investiguen presumptes irregularitats de les que podrien haver estat beneficiaris directius de Caja Duero, Caja España i Caja Segovia. Així ho han manifestat fonts de la Fiscalia Superior de l'Estat, que ha ordenat aquestes investigacions en funció d'una denúncia formulada per Izquierda Unida el 15 de novembre de 2011. Foto: Julio Fermoso (C. Duero) y Santos Llamas (C. España).

En la denúncia es posaven diversos exemples concrets de suposades irregularitats -que són les que s'investiguen finalment- i una referència genèrica a altres "possibles casos" en altres entitats d'estalvi de Castella i Lleó.

El fiscal superior de Castella i Lleó, Manuel Martín Calamarsa, va decidir traslladar la denúncia a la Fiscalia General de l'Estat en la creença que podia tractar-se d'un assumpte per a la Fiscalia Anticorrupció. No obstant això, fa unes setmanes, la Fiscalia General va tornar la denúncia indicant que la competència correspon a les fiscalies de les províncies on s'han pogut cometre les suposades irregularitats.

Segons la denúncia d'IU, entre les irregularitats estarien la concessió de crèdits d'escassa solvència o en condicions molt més avantatjoses -que han estat denegats a altres ciutadans o empresaris- i condicions de prejubilació que van poder haver perjudicat a tercers o en els quals les entitats públiques d'estalvi van poder deixar d'observar la seva pròpia normativa i convenis col·lectius.

Entre algunes referències a directius de les entitats, la denúncia abasta una sèrie de punts vinculats amb indemnitzacions milionàries per a directius d'entitats suposadament en "condicions molt més favorables" que la de la resta de treballadors.

'Urdangarin dirigia Nóos més enllà del que va dir al jutge'

L'exdirector general d'Esade, Marcel Planellas, ha assegurat aquest dijous davant del jutge del cas Urdangarin, que el duc de Palma va dirigir l'Institut Nóos fins a finals del 2006, més enllà del que el mateix gendre del rei havia assegurat al jutjat de Palma. Segons ell, la renúncia oficial va ser al març d'aquell any. Planellas ha declarat finalment aquest matí juntament amb altres testimonis del cas Palma Arena davant del jutge José Castro, el fiscal Pedro Horrach i els advocats de les parts a la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Diversos testimonis, que havien treballat per Nóos o havien cobrat per serveis oferts a l'entitat, han ratificat que hi havia dos caps: Urdangarin i Diego Torres.

L'advocada de Manos Limpias, acusació popular, Virginia López-Negrete, ha explicat a la sortida de les declaracions del matí que molts dels testimonis han ratificat que a Nóos hi havia dos caps i que la declaració de Planellas certificaria la tesi de la fiscalia i Manos Limpias: que Urdangarin va estar més temps al capdavant de l'entitat del que ell va admetre i del que va dir-li el rei.

Inicialment Planellas havia de declarar, o almenys així constava en una interlocutòria judicial, però ell no va rebre la citació formal. Tot i així, en conèixer la citació a través de la premsa, s'ha presentat a primera hora del matí a la Ciutat de la Justícia. El jutge, que ja el va interrogar el 24 de febrer, li ha dit que no feia falta que ho tornés a fer, però durant el matí algun advocat ha demanat que comparegués perquè li volia fer preguntes. Per això, l'han trucat i ha comparegut a última hora del migdia, com a últim testimoni. De fet, ha estat el que ha declarat durant més estona.

Se li ha preguntat pels projectes d'assessorament a Nóos, uns 128.000 euros entre 2004 i 2007. D'aquests, concretament, se li ha preguntat per una factura de 30.000 euros. Originàriament era per un projecte d'assessorament d'un fòrum de turisme i esport a València, però la factura es va presentar tres vegades per part de Nóos a la Generalitat Valenciana i el govern balear, suposadament per inflar els costos d'organització d'aquests esdeveniments. Planellas, a causa de l'escàndol, va dimitir del seu càrrec el 2 de març passat, però segueix exercint com a professor de l'escola de negocis.

Durant el matí també han declarat traductors i intèrprets, informàtics i altres treballadors, professionals o proveïdors que van presentar factures a Nóos. Havien de ratificar, i ho han fet, les seves declaracions davant de la fiscalia i la policia judicial, i confirmar que les factures presentades per Nóos a nom seu eren seves i eren per serveis efectivament realitzats. Un dels que ha declarat ha estat Roberto Molina Carrasco, amic d'Urdangarin i l'infanta Cristina, i medalla d'or en vela a Los Angeles'84. Molina va cobrar per un treball com a informàtic, però se sospita que la seva factura va ser presentada per Nóos més d'una vegada.

La fiscalia investigarà el número dos del departament de Cultura Xavier Solà

La fiscalia obrirà investigació sobre la gestió de Xavier Solà [a la imatge], secretari general del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM). El ministeri fiscal intentarà comprovar la possible existència d’infraccions penals, com suggereixen diverses informacions aparegudes a la premsa els darrers mesos. Xavier Solà i Cabanas (CiU) es va facturar 193.000 euros de l'ACM el 2009, quan ell mateix dirigia els serveis jurídics de l'ACM.

El secretari general del Departament de Cultura, Xavier Solà i Cabanas (CiU) i extinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vic per Convergència i Unió,, va facturar el 2009 més de 193.000 euros a l'Associació Catalana de Municipis (ACM), quan dirigia els serveis jurídics de l'entitat, per l'elaboració d'un catàleg de masies en municipis catalans que ell mateix va impulsar i, a més, algunes de les informacions del catàleg són idèntiques entre elles, i tan sols varien algunes paraules soltes.

L'actual número 2 del Departament de Cultura va girar el 29 desembre de 2009 un total de 65 factures, per un import idèntic cadascuna de 2.982,36 euros, a través d'una societat, EIL Sau, que havia adquirit dues setmanes abans després d'estar cinc anys inactiva i en la qual figura com a administrador i únic empleat.

Solà va comparèixer, arran de la publicació d’aquestes informacions, davant del Parlament el passat dia quatre d’abril i va negar haver-se enriquit a través dels càrrecs públics. Tot i que la oposició en ple va lamentar la “poca claredat” de les explicacions de Solà, i entén que els càrrecs exercits i la seva entrada al Govern eren "incompatibles", "èticament reprovables" i "políticament injustificables", Solà segueix com a número dos de Cultura, tot i les peticions de dimissió per part de PSC i ICV-EUiA.

Els Mossos estan detenint vaguistes del 29-M, com la GC a València

Diverses fonts han confirmat que aquest migdia s'han produït un mínim de quatre detencions de vaguistes del 29 de març. Una de les detencions l'ha efectuat un grup de 4 policies de paisà a Sant Andreu de Palomar, Barcelona. Altres dues detencions s'han produït a Sants. Totes tres persones han estat traslladades a la comissaria de la Travessera de les Corts de Barcelona. Fonts oficials dels mossos d'esquadra han reconegut l'existència de l'operatiu a diversos municipis catalans, però no n'han concretat més detalls. Fonts del Col·legi d'Advocats de Barcelona ja han confirmat les primeres detencions. CCOO alerta sobre la recrudescència de l'acció autoritària del PP.

El nostre corresponsal a Tarragona ens confirma que una quarta detenció s'ha produït aquest migdia a la ciutat i que també podria estar relacionada amb la passada vaga general. Aquest matí a la ciutat d'Iruñea la policia nacional espanyola ha efectuat altres tretze detencions, 7 d'elles són menors d'edat. Cal recordar que a la comarca del Camp del Túria també es van efectuar quatre detencions fa un parell de dies.

Cal recordar que des del dia de la vaga general, dos estudiants de la Universitat de Barcelona i un veí del barri del Clot es troben empresonats per haver participat dels talls de trànsit contra les polítiques laborals i socials del govern. En aquest sentit s'han fet múltiples mobilitzacions per exigir la seva posada en llibertat. Precisament, avui, s'havia convocat i es manté una concentració a les 18h a la plaça Orfila de Sant Andreu de Palomar i diumenge 22 d'abril una manifestació a les 18h a la plaça de Catalunya de Barcelona.

El Govern suspendrà Schengen i blindarà Barcelona per la reunió del BCE


El Govern de Rajoy va a suspendre l'aplicació de l'acord de Schengen, que estableix la lliure circulació de persones al territori de la UE, per a la reunió que celebrarà el consell de govern del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona el proper 3 de maig, segons informa la Cadena Ser la mesura només afectarà els passos fronterers entre Espanya i França, des del País Basc fins a Catalunya. Encara no s'ha decidit quants dies estarà suspès el Tractat de Schengen i dependrà de les condicions de seguretat durant la cita del BCE.

Segons fonts d'Interior es va a triplicar el nombre d'efectius que s'han destinat a aquestes celebracions en altres ocasions. El ministeri de l'Interior maneja informes policials que "alerten de la possibilitat que hi hagi incidents en la celebració d'aquesta cita europea a Barcelona".

La defensa dels estudiants empresonats denuncia pressions

La defensa dels dos estudiants empresonats -Daniel i Ismael- pels altercats de la jornada de vaga del 29 de març a Barcelona presentarà al·legacions davant la jutge aquest divendres, després que aquesta desestimés el recurs d'apel·lació per posar-los en llibertat al apreciar risc de fuga i de reincidència. José Miguel Sixto (foto) ha lamentat que aquest procés estigui sent injust, ja que el Ministeri Fiscal va estar present quan la jutge redactava la interlocutòria per dir la seva opinió, mentre que la defensa no va poder ser present: "Evidentment, hi ha pressions", ha denunciat.

Segons ha explicat en declaracions als periodistes l'advocat defensor de Daniel, José Miguel Sixto, les al·legacions tractaran de demostrar la innocència dels detinguts.

CCOO alerta sobre la recrudescència de l'acció autoritària del Govern


CCOO ha fet pública una declaració en què denuncia la recrudescència de l'acció autoritària del Govern, especialment arran de la vaga general del 29 de març, amb la detenció de diverses persones (dues d'elles, estudiants, segueixen detingudes a Barcelona) i el recurs a la interpretació retorçada del codi penal per justificar la seva actuació repressiva.

CCOO creu que l'èxit de la vaga general i les massives manifestacions que es van produir aquell dia contra la reforma laboral i en defensa dels serveis públics, ha alterat la "suposada normalitat" que el Govern va proclamar durant la jornada de vaga general. Els nervis han jugat una mala passada i els responsables del Ministeri de l'Interior han posat en marxa la seva particular concepció de l'ordre públic.

"Creiem que, efectivament, la jornada de vaga general va transcórrer en un clima de tranquil·litat i sense incidents destacables, però sembla que el Govern vol convertir els pocs incidents produïts en una nova operació de persecució implacable contra el moviment sindical. Quan es roben drets , es ressent la llibertat", denuncia CCOO.

Cal recordar que els dos estudiants detinguts a Barcelona el dia de la vaga segueixen a la presó; ahir 17 d'abril, la Guàrdia Civil va detenir a dos sindicalistes de CCOO a la Pobla de Vallbona (València), llocs hores més tard en llibertat, i també hem conegut que han estat cridats a declarar les persones afectades pels incidents produïts en la factoria de CASA de Getafe a la vaga del 29 de setembre de 2010, quan les forces de seguretat van irrompre una concentració de treballadors disparant a l'aire bales de fogueig, els casquets presentar CCOO en roda de premsa.

Vetlla a Roma pels suïcidis causats per l'estafa democratacristiana i neoliberal

En un ambient esglaiador, al vespre romà, centenars de persones es van congregar al voltant del Panteó amb una espelma a la mà per denunciar les conseqüències dramàtiques de les retallades socials i l'atur causat per l'estafa neoliberal dels governants del PP europeu. Segons l'organisme europeu Eures, a Itàlia cada dia es suïcida una persona com a conseqüència de la crisi. A més, des que va començar 2012 s'han tancat 146.000 empreses a tot el país.

En la presentació del document sobre el rellançament econòmic, Mario Monti va utilitzar el cínic discurs de la por, assegurant que s'esforça perquè Itàlia no acabi com Grècia on s'han produït 1725 suïcidis com a conseqüència de la crisi.

Aquest any seguirà la recessió, afirma la gran solució de Goldman Sachs i la City londinenca per salvar Itàlia. El treball per sortir de la crisi, segons el titella Monti, tot just ha començat i és una tasca que hauran de prosseguir els governs que succeeixin a l'executiu "dels professors", almenys fins 2020.

La misèria dispara l'índex de suïcidis: Espanya puja un 25%

La crisi econòmica no només genera atur, números vermells i desnonaments, sinó que també dispara la taxa de suïcidis. La conseqüència més tràgica de la penúria econòmica a l'occident capitalista no s'explica als titulars dels neocons: Espanya, amb gairebé cinc milions d'aturats i més de 30.000 famílies desnonades per execucions hipotecàries, ha incrementat en un 25% el nombre de suïcidis.

Segons els metges, més del 90% dels que es suïciden pateix una patologia psiquiàtrica, sent la més freqüent la depressió. Per tant, han augmentat de forma significativa les consultes en els departaments d'urgències psiquiàtriques per part de persones que acudeixen a elles després intents de suïcidi, amb síndrome d'ansietat i símptomes de dependència de l'alcohol i de les drogues.

Aquest tipus de patologies, segons afirmen els metges, també afecten a la unitat familiar, ja que únicament una desena part d'aquestes persones té una parella estable i un percentatge molt elevat es troba aïllat socialment.

Un dels casos més impactants de suïcidat a causa de la crisi el va protagonitzar una dona als EUA, que va disparar als seus dos fills abans de suïcidar-se en una oficina estatal d'assistència social.

Nou suïcidi a Grècia a causa de la política feixista del PP europeu


Un altre home, de 38 anys d'edat i pare de dos nens, va saltar des del balcó de casa seva a Ierapetra a causa de la desesperació després de mesos a l'atur. Els veïns van saber de l'incident quan el van veure tirat al carrer sense signes de vida i lesions greus al cap. Immediatament va arribar la força policial es va detenir el temps just per dispersar a la gent de la carretera d'Ierapetra.

Els dos fills menors d'edat de l'home estan amb la seva mare a Albània i s'enfrontava a greus problemes financers després d'estar aturat per molt temps. La frase de 1968 que deia: «Metro, treball, llit» ara és «metro, treball, tomba». És a dir, malalties mortals o suïcidi dels treballadors com a efecte de la súper-explotació capitalista.

L'Organització Mundial de la Salut estima que prop de 3.000 persones se suïciden diàriament, moltes d'elles per causa de l'abusiva pressió del treball. Le Monde Diplomatique de novembre de l'any 2010 va denunciar que entre els motius de les vagues d'octubre a França es trobava també la protesta contra l'accelerat ritme de treball imposat per les fàbriques, que seria causa de nerviosisme, irritabilitat i ansietat.

A France Telecom i a la Poste (Correos) s'han denunciar desenes de suicidis de treballadors per la pressió de l'empresa. Es va tornar a sentir de nou la frase de 1968 que deia: «metro, treball, llit», actualitzant-la ara com «metro, treball, tomba». És a dir, malalties mortals o suïcidi com a efecte de la súper-explotació capitalista.

Greus disturbis a Atenes d'indignats pel suïcidi d'un ancià en la misèria

El suïcidi d'un ancià grec jubilat de 77 anys en la misèria per les mesures d'austeritat aprovades pel govern neoliberal de Goldman Sachs i la plutocràcia del PP europeu va desencadenar forts disturbis a la nit d'ahir dimecres a Atenes. La policia antiavalots va disparar gasos lacrimògens en el seu enfrontament amb uns 1.500 manifestants que van llançar còctels Molotov i pedres davant l'edifici del Parlament a primera hora de dijous. Deu persones van ser detingudes i dos ferits van ser portats a l'hospital, segons fonts oficials.

Les protestes es van produir hores després que un farmacèutic jubilat de 77 anys se suïcidés amb un tret al cap a prop d'una sortida de metro abarrotada de gent que es dirigia a treballar a la mateixa plaça en el matí de dimecres.

La televisió privada Skai va assenyalar que l'home va deixar una nota a la butxaca la qual atribuïa la seva decisió de treure a la vida a la crisi de deute, al·legant que no volia ser una llastra fiscal per als seus fills després que el govern retallés la seva pensió. Assegurava que el govern li havia fet impossible la supervivència amb una pensió a la qual va contribuir durant 35 anys.

"No trobo una altra solució que un cap digne abans d'haver de regirar en les escombraries a la recerca de menjar", afegia el text.

Correus retallarà plantilla aquest any en 2.000 persones per la menor demanda

La societat estatal Correus i Telègrafs retallarà aquest any la seva plantilla en unes 1.900 o 2.000 persones per adequar-se a la caiguda de la demanda, que provocarà un descens dels ingressos d'explotació del 12%, fins als 1.788 milions d'euros. Durant la seva compareixença a la Comissió de Pressupostos del Congrés dels Diputats, el president del grup Correus, Javier Cuesta, ha assegurat que la consolidació de llocs de treball està acordada amb els agents socials i és "absolutament necessària" perquè la companyia s'adapti a les noves circumstàncies de mercat.

La retallada d'ocupació es durà a terme a través de baixes incentivades o traspassos de funcionaris de Correus a l'Administració General de l'Estat, entre altres mesures, ha dit Costa, que ha assegurat que la companyia té l'obligació d'adequar-se la "màxima velocitat possible a la ràpida baixada de la demanda".

Costa ha explicat que el descens dels ingressos previst per a la matriu de Correus i Telègrafs es deu, fonamentalment, a que aquest any hi haurà menys processos electorals, així com al descens de la facturació a les companyies elèctriques (perquè els rebuts de la llum passen a ser bimestrals en lloc de mensuals) ia la caiguda de la demanda.

La companyia preveu tancar l'any amb unes pèrdues brutes de 166,5 milions d'euros, enfront dels 3 milions que va perdre el 2011, encara que aquesta xifra dependrà de les subvencions que rebi aquest any, inicialment pressupostades el 2012.

Un empresari i candidat de CiU a Molins de Rei denuncia els treballadors que va acomiadar

Una empresa acomiada en un matí tota la plantilla sense donar-li explicacions. Els treballadors protagonitzen un seguit d’accions de protestes i, sis mesos més tard –quan encara no han cobrat la indemnització que els correspon-, un dels propietaris de l’antiga companyia els denuncia. Aquesta és la rocambolesca història que han viscut els treballadors d’Euroretractil 2000 SA, una empresa de Molins de Rei (Baix Llobregat) que tenia com a administrador i un dels propietaris, Ramon Olivares, membre de les llistes de CiU a les eleccions municipals del 2003.

Segons explica el mitjà local Viu Molins de Rei, els treballadors han estat denunciats per “amenaces continuades” per Olivares, el seu fill, Òscar, i la seva dona, Neus Pous. Aquesta va ser número 15 a la candidatura de CiU als darrers comicis locals, celebrats el maig de l’any passat, i és la propietària del restaurant El Tast, davant del qual els treballadors acomiadats d’Euroretractil van protagonitzar alguna de les accions de protesta [a la imatge].

Els empleats, sempre segons la versió que han donat a Viu Molins de Rei, mai van agredir a ningú, ni li han faltat al respecte, a diferència del que diuen els denunciants. En tot cas, la realitat és que el propassat 10 d’octubre Euroretractil 2000 va acomiadar tota la plantilla sense donar-li cap tipus d’explicació i malgrat que Olivares els va prometre que en 48 hores cobrarien la indemnització, sis mesos després encara no han vist ni un euro.

CCOO i UGT convoquen manifestacions contra les retallades en Sanitat i Educació

Els sindicats majoritaris, CCOO i UGT, convoquen noves manifestacions a tot Espanya el proper 29 d'abril per protestar contra l'ajust per 10.000 milions d'euros anunciat pel Govern en Sanitat i en Educació. Fonts sindicals han assenyalat que aquestes mobilitzacions se sumen a les manifestacions del Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, que aquest any es desenvoluparan sota el lema: "1 maig. Treball, dignitat, drets. Volen acabar amb tot".

Els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, encapçalaran la manifestació de la festivitat de l'1 de maig a Madrid, després que l'any passat els dos dirigents acordessin, per primera vegada, traslladar-se a altres comunitats autònomes per donar més rellevància a aquest dia.

Més mobilitzacions

Així, abans que es conegués aquest nou paquet de retallades per valor de 10.000 milions, el responsable de Comunicació de CCOO, Fernando Lezcano, ja va anunciar dimarts passat que el sindicat proposaria a UGT noves mobilitzacions per abans de l'estiu en contra de la reforma laboral i en defensa de l'Estat del Benestar, encara que de moment descartava la convocatòria d'una nova vaga general, apunta Europa Press.

Lezcano va prometre que el Primer de Maig seria una cita "significada", que no s'abordaria "de manera rutinària", i va revelar que després d'aquesta data i abans de l'estiu hauria noves mobilitzacions, en forma de manifestacions, que donarien continuïtat a la vaga general del 29 de març.

Les dates s'han precipitat i hi haurà mobilitzacions dos dies abans de l'1 de Maig, en què els sindicats tornaran a posar en el centre de les protestes la reforma laboral, les esmenes parcials ja han estat presentades al Congrés dels Diputats, sense que hagi aspectes que hagin de canviar aspectes centrals del decret i sense que el Govern hagi plantejat tan sols obrir el procés de negociacions exigit pels sindicats.

Cayo Lara: "I si surt ximple? Hem de carregar amb un cap d'Estat ximple?

El coordinador general d'Izquierda Unida (IU), Cayo Lara, ha reclamat un referèndum perquè els ciutadans decideixin si volen continuar amb la monarquia o establir un règim republicà i ha afirmat no entendre que algú hagi de ser cap d'un Estat per descendència: "No entenem que algú pel fet de ser fill de, hagi de ser cap d'un Estat. I si surt ximple? Hem de carregar amb un cap de l'Estat ximple? Haurà de ser el que elegeixin els ciutadans per bé o per malament".

Així mateix, Lara ha assenyalat que l'operació del Rei no ha de servir per crear una "cortina de fum" dels problemes reals del país ja que el "drama fonamental" d'Espanya és la desocupació. "Sembla que assistim a un episodi de l'Escopeta Nacional", ha valorat en comentar la situació d'Iñaki Urdangarín, de Felipe Juan Froilán i del mateix Juan Carlos.

Lara ha criticat que Juan Carlos digui que li fa perdre el son la desocupació però es va a caçar elefants en una viatge en el "què no se sap amb quins recursos" el realitza: "És una falta d'ètica profunda", ha valorat. En aquest sentit, ha recordat que la caça d'elefants no es realitza amb fins alimentaris ja que és el "gran negoci" del comerç de l'ivori: "És un fet reprovable des de qualsevol punt de vista".

El dirigent d'IU ha criticat la "posada en escena" d'aquest dimecres al perdó del monarca i ha assegurat que Juan Carlos "vol morir-se al llit com a rei". "No podem tenir un cap d'Estat permanent amb total impunitat".

Quant a la petició d'un referèndum sobre aquest assumpte, Lara ha afirmat que la seva formació acceptaria la decisió dels ciutadans de continuar amb la monarquia o d'establir un règim republicà. A més, ha subratllat que un canvi comportaria una "transformació democràtica profunda".

L'Iran anuncia el descobriment d'un enorme jaciment de petroli

La República Islàmica de l'Iran ha anunciat la troballa d'un dels majors jaciments de 'or negre' en la història del país, situat al sud de la província de Juzestán. El Ministeri de Petroli iranià assegura que es tracta del descobriment d'un dels jaciments més importants dels últims anys que alberga unes reserves de cru de molt alta qualitat. Fa uns dies es va donar a conèixer que l'Iran va adquirir el vaixell petrolier més gran del món (foto), que està a punt de sortir a les aigües del Golf Pèrsic.

Banyada per les aigües del Golf Pèrsic, al costat de la frontera amb l'Iraq, la província de Juzestán és rica en petroli, pel que per diverses ciutats de la regió l'extracció i tractament dels hidrocarburs representen la seva principal activitat.

Fins ara, a tot el territori iranià han estat descoberts 18 jaciments, mentre que la suma de les seves reserves de cru sobrepassa els 151.000 milions de barrils.

A més, com a resposta a les sancions occidentals contra les exportacions del seu cru ia la pressió creixent per part de la comunitat internacional als seus compradors, les autoritats van anunciar que en els pròxims dies posaran en explotació els nous dipòsits del cru a la regió. S'espera que aquest mateix any la capacitat total d'emmagatzematge de petroli augmenti en 4,7 milions barrils.

Cas Nóos: criden a declarar l'exconsellera Geli

El jutge José Castro, que instrueix el cas Palma Arena, viatjarà a Barcelona per prendre declaració, entre avui i dissabte, a 43 testimonis relacionats amb la investigació contra Iñaki Urdangarin i el seu exsoci a l'Institut Nóos, Diego Torres. Castro i el fiscal Pedro Horrach, juntament amb els nombrosos advocats defensors, interrogaran principalment extreballadors de Nóos, molts dels quals ja van ser interrogats pel fiscal i la policia judicial a la Prefectura Superior de Policia de Catalunya a principis de febrer. L'exconsellera Marina Geli també haurà de comparèixer per aclarir un conveni signat entre la Generalitat i Nóos.

El jutge i el fiscal volen aclarir com funcionava l'entitat i si els treballadors eren conscients d'algunes de les irregularitats. A més, alguns d'ells podrien haver estat contractats fictíciament durant un dia per tenir exempcions fiscals. Alguns d'ells també podrien aclarir si van veure factures falses, o les relacions de poder entre Urdangarin i Torres, a més del paper de les seves respectives dones, la infanta Cristina i Ana María Tejeiro.

Entre els testimonis destaquen Geli i la secretària personal d'Urdangarin, Julita Cuquerella. Geli haurà de justificar el contracte de 34.000 euros que va signar l'any 2005 per assessorar en matèria de cooperació sanitària, un estudi que va elaborar el metge Ignasi de Juan Creix, també citat com a testimoni. Geli va explicar fa pocs dies que Urdangarin volia signar un nou conveni dos anys més tard per tres milions d'euros similar als signats a València i Balears, fet que la Generalitat no va acceptar.

En un altre ordre de coses, l'escrit enviat dilluns passat per l'advocat de Diego Torres, en el qual facilita diversos correus electrònics en què es fa referència al Rei i a la infanta Cristina, ha sorprès tant el jutge com els advocats. I diversos d'ells coincideixen que l'exsoci del duc de Palma ha decidit sortir a l'atac per pressionar Urdangarin, sobretot després de la seva declaració davant del jutge en la qual el va responsabilitzar de totes les irregularitats descobertes al voltant de l'institut Nóos.

"L'entrega d'aquests correus no és casual", assenyalen fonts properes al cas, que recorden que fa poc que Diego Torres ha descobert que els investigadors han localitzat un compte secret a nom seu a l'estranger, en el qual suposadament tenia dipositats els seus guanys econòmics.

Equip de vela


Cal destacar que un dels correus aportats al jutge Castro revela que el duc de Palma i el seu antic soci van avalar la creació d'un equip de vela d'alta competició per buscar un benefici econòmic. Els correus electrònics de Torres recullen diferents comunicacions desenvolupades entre agost i octubre del 2007 i referents al projecte Ayre, la creació d'un segon equip espanyol per a la 33 Copa Amèrica que s'havia de celebrar el 2009 a València. El projecte, que no va arribar a quallar, requeria aconseguir, amb certa urgència, patrocinadors privats o públics que aportessin uns 100 milions d'euros.

Dos nous casos de nadons robats a Figueres

El membre de SOS Bebés Robados de Cataluña i representant de l'entitat a Girona, Ricardo López, assegura que han aparegut dos nous casos de presumptes nadons robats a Figueres. Es tracta d'un cas que data de l'any 1990, que es va denunciar a la Fiscalia fa dues setmanes, i un altre de 1964, del qual els familiars estan recopilant informació per poder dur-ho als jutjats. Amb aquests, ja sumen fins a nou els possibles casos a la capital altempordanesa, tot i que de moment només s'han denunciat tres davant de la Fiscalia.

A Girona, se'n tenen comptabilitzats onze. Ricardo diu, a més, que està treballant amb una denúncia als jutjats per tal que s'investiguin els registres civils dels anys 60.

A banda de ser el responsable de l'ens que s'encarrega de recopilar els casos, en Ricardo és un dels afectats per aquesta pràctica que es va dur a terme a Espanya entre els anys 40 i 90. En la seva denúncia, que va quedar arxivada, López assegura que a la seva mare li van robar una filla que va tenir a l'antic hospital de Figueres el 27 d'abril de 1963. El seu cas va ser investigat per la Fiscalia de Girona però la demanda va topar amb la falsificació de la firma del metge que va atendre la dona i, per aquest motiu, l'òrgan judicial va decidir donar per tancada l'investigació considerant que no hi havia prou proves que demostréssin l'acusació.

En tot cas, s'explicava que es podria haver incorregut en un delicte de falsificació de document públic però que, de totes maneres, aquest ja hauria preescrit. Per aquest motiu, ara treballa per tal que s'investigui si es van cometre més falsificacions al registre civil en dates similars. "Si no em poden donar les dades, almenys que permetin als afectats posar-se en contacte amb mi perquè puguem agrupar-nos", insisteix. I és que ell sempre ha mantingut que la seva mare va veure la seva germana amb vida però que, l'endemà, li van dir que havia mort i que l'havien enterrat en una fossa comuna de l'hospital sense permetre-li veure el cos. Malgrat això, en Ricardo assegura que una dona de fer feines li va dir a la seva mare que no s'ho creiés, que li havien robat.

El seu cas, diu, és similar al que ha aparegut ara de l'any 1964. "Tot just m'hi vaig reunir aquest cap de setmana i ara estan recollint documentació", explica. A ells els consta que van tenir la criatura durant quatre dies a la incubadora però "si la criatura té més d'un dia de vida ja es considera una persona i, per tant, se l'ha d'enterrar en un nínxol i no una en fossa. Només amb això ja haurien comès una il·legalitat. Hi estem treballant". Ells encara no ho han denunciat però qui sí que ho ha fet és l'afectada pel cas del 1990. "És el més recent. Els afectats diuen que el metge li va confessar a la mare del nadó que se l'havia endut, que quan ho va dir hi havia un altre doctor que ho va sentir i que el va recriminar", explica López. "Diu que es van discutir i que ella, des de llavors, ha anat molt sovint a l'hospital per preguntar què va passar sense obtenir-ne resposta", afegeix.

De fet, la falta d'informació és una de les principals queixes dels afectats per aquesta praxi. Asseguren que, en molts casos, la obtenció de documents per a poder dur a terme les seves investigacions és molt complexa i que, sovint, hi ha papers que els diuen "que han desaparegut". Per facilitar aquestes tasques, l'Ajuntament de Figueres ha delegat en una regidora fer de nexe entre el consistori i l'hospital. L'objectiu: facilitar l'obtenció d'informació per poder tirar endavant les demandes.

Condemnat a nou anys de presó un capellà pederasta

Un sacerdot catòlic de 69 anys ha estat condemnat a 9 anys de presó per abusar sexualment de nenes de fins a 8 anys quan exercia com a religiós a Austràlia. Brian Spillane (foto), que va cometre els delictes durant els anys 1970 i 1980 a Sydney i en l'estat australià de Nova Gal·les del Sud, no podrà acollir-se a la llibertat condicional fins que compleixi almenys cinc anys de la pena, segons la sentència pronunciada en un tribunal de Sydney.

El jutge l'acusa de "abusador violent i covard"

"L'acusat va abusar de la seva posició com a sacerdot per guanyar accés a les famílies de les seves víctimes. Va ser la conducta d'un abusador violent i covard, sense consideració cap a les conseqüències en les nenes", ha indicat el jutge Michael Finnane en llegir la sentència.

Finnane va afegir que el exsacerdot, que ha proclamat la seva innocència en tot moment, va cometre els abusos sexuals de manera "cruel" i violant la confiança de les famílies en la seva persona, segons el diari Sydney Morning Herald. Durant la lectura de la sentència, es trobaven a la sala la seva dona actual i una de les seves víctimes, que va plorar d'alleujament en escoltar la pena imposada.

El 2004 es va casar i el 2008 va ser detingut acusat de 33 delictes

Els assalts sexuals de Spillane van començar fa 30 anys quan era capellà i professor a l'escola catòlica de Sant Estanislao a Bathurst, a l'estat australià de Nova Gal · les del Sud, on va guanyar confiança amb una família i va aprofitar per abusar de la seva filla de 11 anys.

A finals de 1979, el pederasta va deixar el col · legi per fer-se cago d'un parròquia a Sydney, on es va aprofitar de la seva posició com a sacerdot per congraciar-se amb les famílies de les víctimes de les que abusava durant les seves pregàries abans de dormir o al cotxe.

Spillane, va abandonar el sacerdoci i es va casar el 2004, té pendent un altre judici al juliol per altres casos de pederàstia.

El exsacerdot va ser detingut el setembre del 2008, acusat de 33 delictes d'abús sexual contra cinc antigues estudiants a San Estanislao.

Més d'un centenar de membres de l'Església Catòlica australiana han estat condemnats per abusar sexualment d'un miler de víctimes, segons l'organització Broken Rites. En la seva visita a Austràlia, el juliol passat, el Papa Benet XVI es va reunir amb algunes de les víctimes, a les quals va demanar perdó en nom de la Santa Seu.