dimarts, 7 de gener de 2014

Nametag: un reconeixement facial que identifica usant xarxes socials

El control facial al servei del Gran Germà imperial ja està al mercat d'EUA, en un desafiament total als drets privats. Mitjançant una aplicació, per identificar una persona desconeguda, per exemple en un lloc públic, bastarà amb prendre-li una fotografia per així identificar-la a Internet usant les xarxes socials en les quals aparegui. NameTag compara la foto amb milions de registres en línia per donar el nom, fotos i enllaços als perfils en xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram.

Un programa que promet aconseguir això (per al temor de les persones atractives) és NameTag, una aplicació que es llançarà pròximament per Android, iOS i Google Glass que utilitza tecnologia de reconeixement facial per buscar directament el perfil a les xarxes socials d'una persona desconeguda.

En prendre la fotografia d'una persona desconeguda, l'aplicació envia la imatge als servidors de NameTag, els qui comparen la foto amb milions de registres en línia per lliurar de tornada el nom, més fotos, i els enllaços als perfils en xarxes socials com Facebook, Twitter o Instagram.

A més FacialNetwork, l'empresa darrere de NameTag, també està treballant en una tecnologia per escanejar les imatges dels perfils de llocs de cites per Internet com OKCupid o Match.com, per així comparar-les a la detectada per l'aplicació, i en el cas de trobar-se als Estats Units, també compararà la fotografia amb les 450.000 entrades en el Registre Nacional de Ofensores Sexuals.

Davant les preocupacions per la privadesa de les persones, la gent de NameTag va assegurar que un pròximament podrà inscriure's en el lloc web de l'empresa per així optar per no ser reconegut per desconeguts. Respecte a que Google Glass no accepta aplicacions de reconeixement facial per aquestes mateixes preocupacions, NameTag va assegurar que haurà de ser instal·lada en dispositius 'desbloquejats'.

València, vista des de l'EEI, a 300 quilòmetres

L'Agència Espacial Europea (ESA) ha difós una fotografia de la ciutat de València presa per un astronauta des de l'Estació Espacial Internacional (EEI). La instantània, capturada el passat 6 d'octubre, ofereix una vista de la ciutat mediterrània a 300 quilòmetres d'altura des de la Terra.

"Aquesta imatge increïblement nítida mostra els carrers de València com una quadrícula que envolta el centre", ha indicat l'ESA en un comunicat en el qual va esmentar que la "arpa" que pot observar-se en la part superior de la fotografia és el port de la ciutat.

En la fotografia es poden apreciar les llums dels vaixells que arriben o surten del port, al costat d'una gran taca negra que es correspon amb el mar Mediterrani. A la part inferior de la instantània es distingeixen les llums blaves de l'aeroport i les zones industrials de la ciutat.

L'Estació Espacial Internacional, des d'on es va prendre la fotografia, és un centre de recerca que orbita al voltant de la Terra a una velocitat de prop de 28.000 quilòmetres per hora.

Sí, la 'crisi' és una estafa, i és la segona vegada que la Monarquia la programa

Fa uns anys, el Ministeri de Foment d'en Álvarez Cascos va publicar un recull sobre el desenvolupament de les comunicacions a Espanya, facsímil, enorme. Allà s'explicava, en un informe oficial de l'época, el desgavell econòmic que va portar a la Primera República espanyola.
Va començar la pilota, o el que diuen ara la 'bombolla', en fer el gran projecte de ferrocarril nacional (ara AVE/TVA), financiant les empreses adjudicatàries amb crèdits bancaris i accions que van pujar disparades a borsa indefinidament, dia a dia i mes a mes, arrossegant amb alegria tots els altres valors i els preus al carrer. Tothom que tenía un duro el va invertir, veient inflar-se el globus, i creient en l'infinitut de l'espai dins la butxaca. Esperant, a mès, que el funcionament i conexions dels diferents troços enllestits encara augmentarien els beneficis a cabaços de Gargantúa. Els que vivien d'un sou i treballaven veien els preus pujar i el salari minvar a la mateixa velocitat.

Paralel.lament, els preus dels inmobles urbans, afectats per plans urbanístics desmesurats i enfocats cap a la burgesía, van multiplicar els preus de lloguers o de qualsevol habitatge i, llògicament, els preus dels productes bàsics de tota mena. I barris sencers 'antics' van ser convertits en grans edificis amb portes de ferro per on entressin els cavalls i no poguessin entrar els amotinats (pla Cerdà). Els preus pujaven al carrer com si tot fos la festa borsària, i la gent va començar a passar, arreu de l'Espanya borbònica dels usurpadors Borbón-Orleans, molta gana.

El pa va pujar de preu en percentatges desaforats mes a mes i per setmanes i dies; com els peatges que els traginers (som al 1860!) teníen que pagar -fora d'un molt control.lat, quasi monopolista i corrupte mercat del blat, que després es va ampliar a d'altres cereals- disparaven els preus de les mercaderies, d'una vil.la a l'altre. Donat que les càrregues no podien ser molt grans, per la inexistència de camins adients, la suma de cada portatge, taxa de pont o de venda al mercat obligava a una inflació de preus inaccesibles pel món rural i el proletariat urbà, es a dir, un 70% llarg de la població.

Resultat: la corrupció i la incompetència dels encarregats de fer els ferrocarrils -col.locats a dit per influències i recomanacions- va endarrerir primer, encarir desmesuradament, i fer desapareixer a la fi, en fallida total, les diferents empreses constructores dels projectes. Com peces d'un dominó a tota velocitat i sense avisar.

Un exemple de la corrupció: es feia pasar el tren per les terres del senyor del lloc, el terratinent, amb prevalència al títol nobiliari més influent, encara que fos el pitjor trajecte i el més car, i li pagaven a preu molt per sobre del valor real d'uns terrenys normalment estèrils i escarpats. Al Casino del poble -i a Biarritz, Andorra o Baiona- tots contents, rient i '¡viva el rey Carlos o la reina Isabel!' (que escollien personalment els membres de sa "guardia", clar que competint amb el marit i la muller, que també estimava molt als guardies, segons es pot llegir a qualsevol llibre d'història).

El crack de la Primera República


Com de cop, a la primera fallida, la borsa es va enfonsar, i les empreses van aturar produccions i tancar portes en pocs dies. Sense comandes de ferro, les siderùrgiques i el carbó -de sud a nord- ferits de mort, i tot transport, inclosa la marina mercant i les drassanes, sense feina.

Els tallers, petits i grans, proveidors del món de la vía, es van aturar en sec. La gent treballadora, sense estalvis de cap mena, es va quedar sense feina ni calés per pagar els lloguers (llavors de propietaris pocs). La "classe mitja", en enfonsar-se els preus d'accions i fer fallida els bancs, van perdre també tots els estalvis, inclosos els dels comptes corrents. El líquid, el 'calé', va deixar de circular i tot es va aturar com una locomotora sense frens sobre una estació plena de gent cantant. El caos, com un llamp negre de por.

Les cases quedaven buides, desnonades de famílies de molts fills, pares i avis, i els que podien s'amuntagaven a centenars en campaments entorn les ciutats o omplint els recons i amagatalls, o tornaven al poble d'origen on potser es podia menjar. Les lletres i el deuta públic eran impagables doncs totes les fonts d'ingrés de l'estat havien fet fallida. Les minses joies, com les mines de mercuri, si no havien estat venudes, es donaven en concessions lesives per l'estat, privatitzant-les a companyies de la tieta, la Regna d'Anglaterra.

I els obrers, de 8 a 80 anys, organitzats en assamblees, es van tirar al carrer cridant, com 60 anys abans: ¡Viva la Pepa! (La Constitució republicana de Càdiz).

Va ser el Bieni Revolucionari, que va assolir la Prímera República per a les nacions i pobles d'Espanya, però aquesta va acabar aviat, amb el cavall cavalcat pel general Pavía al mig de les Corts i els diputats corrent Sant Jerónimo avall..., d'aquí la Carrera, suposo...

Però llavors, en dos anys de govern republicà assetjat a tota hora per l'oligarquia i la seva monarquia nazionalcatòlica per la gràcia dels dèus, ja havien baixat els preus de la vivenda, del pa... i havien pujat els drets, les organitzacions obreres, els ateneus, les corals obreres, la cobertura mèdica, les escoles públiques gratuïtes, els sindicats i, feia molt poc, una eina fonamental per a la lluita per l'alliberament dels pobles, un petit llibret de 30 pàgines que hi cabia a la butxaca de qualsevol obrer: El Manifest Comunista.

C.G.

Alemanya: milionari contraban de cocaïna en un supermercat Aldi

Empleats de quatre filials de la cadena de supermercats "Aldi" van descobrir uns 140 quilos de cocaïna en una comanda de caixes de bananes, arribada en un vaixell de Colòmbia. Aquesta és, segons les autoritats locals, una de les majors quantitats d'alcaloide mai descoberta en un enviament barrejat amb productes comercials. Els 140 quilos de cocaïna tindrien a Alemanya un valor estimat de sis milions d'euros.

Les troballes van ser fetes en, almenys, quatre filials de la cadena de descompte Aldi a Berlín i l'Estat federat de Brandenburg, en l'Est del país.

La droga estava amagada en set caixes de bananes, i venia en un lliurament provinent de Colòmbia a través del port d'Hamburg, des d'on va ser reexpedida a Berlín.

Qui estan darrere del narcotràfic a Alemanya?

Segons Olaf Schremm, cap de l'Oficina regional de Recerca Criminal (LKA) a Berlín, “el coincidencial troballa es debío a un probable error logístic dels narcotraficants”, les identitats dels quals són encara un enigma per a la policia. L'inspector de duanes, Andreas Beyer, creu per la seva banda, que “els involucrats van fracassar al no poder treure la droga dels contenidors”.

La ruta marítima des de Sud-amèrica fins al port d'Hamburg és una ruta comuna per al contraban. Una cort de la ciutat hanseática porta actualment un procés judicial contra un home que va intentar entrar 500 quilos de cocaïna en briquetas de fusta. El sindicat venia procedent de Paraguai.

Segons reportis de la policia federal alemanya, la setmana passada van ser confiscats 10 quilos de cocaïna que venien amagats en un carguero d'Amèrica del Sud.
JOV (dpa, Spiegel)

Els amos dels supermercats Aldi i Lidl, els alemanys més rics


La persona més rica de la major economia europea és el cofundador de Aldi, Karl Albrecht, de 93 anys, que amb una fortuna de 17.800 milions d'euros s'ha convertit aquest any en "la persona que per més anys ha estat l'home més ric del seu país". En segon lloc es troben els hereus de l'altre cofundador de Aldi, Theo Albrecht, germà de Karl (els dos a la foto), que acumulen segons els càlculs de la revista 16.000 milions d'euros. Els oligarques alemanys acumulen més diners que mai i entre els cent primers del seu ránking posseeixen 336.600 milions d'euros, després de créixer un 5,2% en els últims dotze mesos de "crisi". Foto: Die reichsten deutschen: "els alemanys més rics"

Cayo Lara exigeix al PP que deixi de "ficar els nassos" en la Justícia

Després de la imputació de Cristina de Borbón, el coordinador federal de l'Esquerra Plural, Cayo Lara, confia que el Govern, a través de la Fiscalia, no posi "més travetes" al jutge del cas Nóos i que pugui declarar finalment com imputada, una "necessitat" fins i tot per a ella mateixa ja que tindrà la possibilitat de defensar-se del que se li acusa. En aquest sentit, ha exigit al PP que deixi de "ficar els nassos" en els assumptes de la Justícia i en d'altres organismes independents, com l'Agència Tributària.

A més, ha dit Lara en la primera roda de premsa a la seu d'Olimp després del parèntesi nadalenc, que la Casa Real té també ara l'oportunitat de treballar en favor que la Justícia sigui "igual per tots" com així ho predica i com és el desig de tots els ciutadans.

La gent, ha afegit, "no pot comprendre que hagi estat imputada la dona de Diego Torres, soci d'Iñaki Urdangarin, i no ho sigui la infanta Cristina, que va ser imputada per primera vegada pel jutge José Castro a l'abril de l'any passat, però no va arribar a materialitzar-se perquè va ser recorreguda per la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat". Per això, Cayo Lara ha insistit a demanar a l'Executiu que es mantingui al marge encara que creu que la Fiscalia "persisteix" en la seva posició de recolzar la "desimputació" de la filla del Rei.

Ha dit que la resistència de la pròpia infanta a aclarir la seva presumpta participació en la trama de corrupció que afecta al seu marit ha contribuït al fet que es pensi "que alguna cosa haurà" posat que el magistrat, tractant-se de qui és, "l'hi ha hagut de mirar molt" per anar endavant amb la imputació. Igualment ha esmentat altres ingerències que atribueix al Govern i al PP, com per exemple el cessament, segons ha explicat, de la cúpula policial que investigava la trama Gürtel i el cas Bárcenas.

Sobre la possibilitat que es pugui recórrer a la doctrina Botí per evitar, si arriba el moment, que la infanta vagi a judici, el coordinador federal d'IU ha recalcat que això suposaria "un nou pas enrere" en la credibilitat de la Justícia i de la Casa Real. I la Casa Real, ha subratllat, no està precisament per fer "floritures" que deteriorin encara més la institució de la Monarquia.

Lara també ha estat bastant crític amb el discurs del Rei del dilluns, amb motiu de la celebració de la Pasqua Militar, i ha afirmat que va ser el millor reflex de la "decadència" de la Monarquia, totalment "allunyat de la realitat", com el va ser el de Nitbona. Davant aquesta situació, una vegada més, Lara ha urgit al fet que se celebri un referèndum en el qual els espanyols puguin decidir què model d'Estat volen, si seguir amb la Monarquia o apostar per la República.

El jutge torna a encausar la infanta Cristina per blanqueig de capital i delicte fiscal


El jutge José Castro ha decidit tornar a encausar per suposada corrupció la infanta Cristina de Borbón. L'ha cridada a declarar el 8 de març a les deu del matí a Palma perquè respongui d'acusacions de blanqueig de capitals i delicte fiscal en la seva condició de copropietària, amb el seu marit Iñaki Urdangarin, de l'empresa Aizoon, a la qual es van desviar més d'un milió d'euros públics des del grup Nóos.

Nuet insta a obrir “de forma definitiva el debat sobre monarquia i república”


"És hora de debatre 'de forma definitiva' si l’Estat ha de continuar sent una monarquia o cal avançar cap a una república", ha defensat el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, aquest matí, després de saber-se que el jutge de Palma José Castro, que investiga el cas Nóos, ha tornat a imputar Cristina de Borbón per delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública.

Reeixida protesta dels docents en vaga malgrat les coaccions del PP

Al voltant de mil persones s'han concentrat aquest migdia en protesta davant la Conselleria d'Educació (foto) per la política franquista del govern de Bauzá (PP) i el TIL contra l'educació pública. L'objectiu era registrar una petició perquè es reprengui el diàleg entre la titular del departament, Joana Maria Camps (la de l'informe 'tisora' per PISA), i els docents. No obstant això no s'ha pogut tramitar aquesta petició ja que els manifestants no han pogut accedir al recinte per la repressió policial. La policia del PP custodia l'entrada de l'edifici oficial, mentre professors i ciutadans celebren un menjar a pocs metres.

Al matí, un miler de docents amb la reglamentària samarreta verda s'han concentrat des de les 11 hores davant l'IES Marratxí en la primera protesta de la jornada de vaga com a mostra de suport al director del centre marratxiner, Jaume March, després de comunicar-li l'obertura d'un expedient per "conculcar el dret a l'educació" durant la vaga del passat mes de setembre.

La concentració s'ha iniciat amb el cant de 's'Estaca' i l'aparició de Jaume March des de l'interior del centre per agrair la presència dels allí reunits. Posteriorment, els concentrats han envoltat el centre escolar amb una cadena humana.

CCOO qualifica de «reeixits» els aturs


El secretari general de la Federació d'Ensenyament de CCOO, Antoni Baos, ha titllat de «reeixida» la nova jornada de vaga convocada per a aquest dimarts i que els sindicats han calculat en més d'un 40 per cent de seguiment. «No esperàvem» aquest seguiment pel «cansament» dels docents, ha dit.

Així, ha entès que el sector docent ha respost a les «provocacions» de la Conselleria d'Educació obrint uns expedients disciplinaris, no per motius educatius, sinó que es tracta d'una eina «repressiva».

A més, ha explicat que volien reunir-se aquest dimarts amb representants de la Conselleria «per fer un acte de normalitat i democràcia. Demano que el Govern balear faci democràcia i no inciti a pràctiques antidemocràtiques», ha manifestat.

Possibles noves jornades de vaga

En relació a la possibilitat de celebrar noves jornades de vaga, Baos ha respost que qualsevol mesura que s'adopti serà consensuada entre tota la comunitat educativa. En aquest sentit, s'ha manifestat també el portaveu de la Assemblea de Docents, Guillem Barceló, qui ha indicat que es realitzaran més vagues si així ho decideix la pròpia Assemblea.

No obstant això, Barceló ha considerat «negatiu» el fet d'haver de dur a terme aquesta protesta aquest dimarts posat que ha estat després que la Conselleria els hagi «empès» a fer-ho. En qualsevol cas, ha opinat que la resposta donada pels docents i els familiars ha estat positiva i que el seguiment ha estat «bastant acceptable».

Curs «irrecuperable»


«La Conselleria no vol asseure's a dialogar i és possible que aboqui a un curs irrecuperable si segueix per aquesta via repressiva», ha advertit el representant dels docents abans de responsabilitzar a Camps i a Estarellas de ser els culpables d'aquesta situació. També ha lamentat que l'Executiu balear s'hagi dedicat a «empitjorar» la situació dels docents des que van tornar a les aules. «Ells no donen cap pas», ha assenyalat.

D'altra banda, Baos ha acusat al Govern de no fer «un bon ús» dels inspectors educatius i ha criticat el fet que el president, José Ramón Bauzá, s'hagi reunit amb altres sectors però que no ho faci amb l'educatiu.

2 vídeos: Violents disturbis a Hamburg, amb tres barris en estat d'excepció

Tres districtes de la ciutat alemanya d'Hamburg han estat posats sota "vigilància policial especial", després dels enfrontaments registrats en els últims dies entre grups d'esquerra i les forces de seguretat. Els barris de Altona, St. Pauli i Sternschanze, des d'aquest cap de setmana, estan subjectes a una vigilància especial equiparable a un estat d'excepció, segons un comunicat de la policia d'Hamburg. Aquest estat permet registres i detencions indiscriminades.

"En les últimes setmanes, agents i edificis policials han estat objecte de repetides agressions", ha argumentat la policia, que ha denunciat que el 28 de desembre "diversos policies van sofrir ferides greus".

Segons el sindicat de la policia d'Hamburg, un grup d'unes 40 persones va atacar als policies amb pedres, ampolles i gasos lacrimogens i va ferir a tres agents. El sindicat policial ha ofert una recompensa de 10.000 euros a qui proporcioni pistes sobre els autors de les agressions.

La policia va decidir controls més estrictes en aquestes zones i es va procedir a la confiscació de tots els enginys pirotècnics i qualsevol objecte que pugui ser utilitzat per a un atac. Entre el dissabte al matí i la tarda del diumenge, la policia ha efectuat "263 controls" i "62 persones han estat expulsades" d'aquests districtes.

Els enfrontaments van començar el 21 de desembre passat (vídeo) després de les protestes contra el tancament de Rote Flora, un antic cinema 'okupado' des de 1989 al barri de Sternschanze i que l'extrema esquerra ha convertit en un lloc de peregrinació.

Guerra a tres bandes a Síria i l'Iraq

Els escacs d'Orient Mitjà cada dia s'assembla més al seu original -per a quatre jugadors- índi: el 'xaturanga' ("quatre reis"). Avui els "rebels sirians" -els mercenaris de l'OTAN i les monarquies wahhabites del Golf, per entendre'ns, que lluiten contra El Assad i ara contra els seus ex aliats wahhabites subvencionats per Aràbia Saudita, Qatar i Israel, la qual cosa inclou al lobby sionista ianqui- van atacar a la província d'Al Rakka més bases del grup terrorista Estat Islàmic de l'Iraq i Síria (ISIS, una branca d'Al-Qaeda), mentre policies governamentals van matar avui a Ramadi a cinc d'aquests terroristes, segons l'agència Sumria News.

La web "Zaman al Wasl", crítica amb el règim sirià, va informar de la troballa de diversos cadàvers de periodistes en bases de l'ISIS de la província d'Alep reconquistades per "els rebels" al començament de la setmana i que haurien estat assassinats després de ser torturats pels mercenaris islamistes.

D'acord amb un activista d'Al Rakka, 28 persones van morir en els combats entre "rebels" de l'OTAN i mercenaris de l'ISIS des del cap de setmana passat en aquesta província. "L'ISIS només controla dues bases en aquests moments: l'edifici de la governació i el de la seguretat de l'Estat", va afegir la font otanista.

Els terroristes de l'ISIS -una branca local d'Al-Qaeda, com Al Nusra i subvencionats tots per Arábia Saudita, Qatar, Israel...- tenien la seva base a l'Iraq fins a fa un tots any, però després van avançar en diverses localitats sirianes durant 2013, després de les conquestes amb "els rebels" de l'OTAN, prenent el control dels llocs en què s'havia expulsat a les tropes de Bashar al Assad i especialment en els llogarets i pobles sense exèrcit i desarmades, on practicaren tot tipus de massacres i salvatjades.

A l'Iraq, la situació a les ciutats de Faluya i Ramadi, assaltades per forces de l'ISIS, segueix sent tibant, però els terroristes que no han fugit estan en mans de les milícies locals i sota el seu control, armats pel govern. El primer ministre iraquià, Nuri al Maliki, que va amenaçar el dilluns amb una operació militar a la veïna Faluya si els seus propis habitants no expulsaven als terroristes ràpidament, va augmentar les seves exigències. Ara demana als clans de Faluya que detinguin als terroristes i els lliurin a les forces de seguretat, ha informat l'emissora Al Arabiya, d'Aràbia Saudí.

Armes nord-americanes i iranianes per a Iraq


Estats Units està disposat a accelerar el lliurament d'armes a Bagdad, per ajudar al govern de Bagdad a combatre als grups insurgents vinculats a la xarxa d'Al-Qaeda i intentar aïllar-los. Així ho va indicar en la vespra el portaveu presidencial Jay Carney, agregant que es despatxaran més míssils "Hellfire".

A més, les properes setmanes els iraquians rebran deu avions de reconeixement per detectar terroristes i, al llarg de l'any, altres 48, va afegir.

Tot això en resposta a l'oferta d'Iran a Al Maliki, també chiíta, d'armes i tropes per acabar definitivament amb el terrorisme wahhabita i de l'OTAN a l'Iraq, Síria i el Líban.

Quatre periodistes confirmen que la dona de Rajoy va avortar a Espanya en 1998

Quatre periodistes espanyols -dos han donat el seu nom, un les seves inicials i un altre va preferir l'anonimat- han confirmat que Elvira Fernández Balboa, l'esposa del president del Govern, Mariano Rajoy, va avortar en 1998, a l'any de casar-se amb Rajoy, llavors ministre d'Administracions Públiques del primer Govern de José María Aznar. Un d'ells assegura fins i tot que la interrupció de l'embaràs es va produir als sis mesos de gestació i que l'avortament va ser d'una nena. Un altre més afirma que Rajoy no va estar present en la delicada intervenció mèdica de la seva esposa. Foto: Mariano i Elvira, a missa i repicant.

Els escassos mitjans de comunicació que es van atrevir a donar la notícia molt temps després la van presentar dient que Elvira Fernández Balboa “va sofrir” un avortament, sense més detalls, encara que això donava a entendre que la interrupció de l'embaràs es va produir de forma “natural”. A l'any següent, la seva esposa recorria a tècniques de reproducció assistida i donava a llum a Mariano Rajoy Jr. en la Clínica Dexeus de Barcelona. Aquest centre mèdic, al que havia acudit també després de la interrupció del seu embaràs, és un dels més acreditats a Espanya pels seus tractaments de fertilitat, encara que també ha estat assenyalat per organitzacions catòliques com a practicant d'avortaments.

El seu llavors màxim responsable, el cèlebre i prestigiós doctor Santiago Dexeus, és partidari de l'objecció de consciència: solament han de practicar interrupcions de l'embaràs els metges que voluntàriament ho acceptin i la decisió és tan greu i de tanta transcendència que ha de ser adoptada concorde a la llei i sempre per la dona, mai pel metge, marit, pares o tutors.

Ni una sola biografia de Mariano Rajoy esmenta aquest fosc episodi de la seva vida ni tampoc cap mitjà de comunicació ho ha recordat o investigat ara que el Govern ha engegat una llei més restrictiva per a la interrupció de l'embaràs, la qual ha provocat enormes protestes a Espanya i en la comunitat internacional. La iniciativa, que ha partit del ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, sembla haver incomodat al propi Mariano Rajoy, però no fins al punt d'oposar-se a ella.

En 2005, Elvira Fernández Balboa va tornar a recórrer a els serveis privats de la Clínica Dexeus de Barcelona per donar a llum al seu segon fill, Juan Rajoy Fernández. El propi hospital explica molt detalladament en el seu web com és la seva especialitat: “La fecundació natural i espontània no sempre és infalible. De vegades ni tan sols és possible per motius fisiològics o metges, o per raons d'orientació sexual”.

I proposa els tres únics procediments possibles: inseminació artificial, banc de semen o fecundació in vitro. El propi Rajoy, molt sagazmente, no ha negat que hagués utilitzat tècniques de reproducció assistida: solament ha matisat que no va ser una “fecundació in vitro”: “És un de les múltiples tafaneries que circulen sobre mi. No m'he tenyit el pèl en la meva vida. També he llegit que he tingut un fill per fecundació in vitro. És absolutament fals. Que no treballo... Són tòpics, llegendes urbanes. No m'afecta. Quina culpa tinc jo de tenir la barba blanca i el pèl negre!”, va respondre Rajoy a un periodista de l'agència Efe que es va interessar per la qüestió. Aznar, amb 60 anys que farà aquest mes, no té un pèl blanc... que es vegi!).

El dirigent del PP responia així a la periodista Virginia Miranda, la primera i única que havia escrit el següent: “Els afins a Elvira Fernández Balboa també la descriuen com una dona familiar que gaudeix intensament del dia que el seu marit li reserva en exclusiva cada setmana (diuen que aquesta va ser una de les seves condicions per acceptar el seu matrimoni amb l'ara successor).

També gaudeix de la companyia i l'afecte del seu fill Mariano de quatre anys. Després de sofrir un primer avortament, la parella va recórrer a la fertilització in vitro en la clínica barcelonina Dexeus, on va néixer el nen el 19 de juliol de 1999. En una entrevista concedida per Rajoy el passat nadal a la revista “Hola”, va anar l'aspirant a la Moncloa qui explicava que el seu fill “va néixer a Barcelona per problemes mèdics, concretament en la clínica Santiago Dexeus, a la qual estem molt agraïts”.

El periodista Angel Collado, especialitzat en el PP, també va confirmar que Elvira Fernández Balboa havia avortat i ho va fer amb aquestes paraules: “Encara que es declara simpatitzant del Partit Popular, no està afiliada. És catòlica. Els Rajoy Fernández han tingut dos fills: Mariano (nascut en 1999) i Juan (nascut en 2005). Entre tots dos va sofrir un avortament i va haver de ser intervinguda sense que el llavors ministre pogués estar present a l'hospital. L'experiència els va portar a requerir els serveis de la clínica Dexeus”.

L'endemà passat, un teletip de l'agència oficial Efe, que normalment no signa les seves notícies, recollia la mateixa informació entre línies, confirmant de nou la interrupció de l'embaràs de l'esposa de Rajoy: “Elvira va escollir un vestit extremadament senzill, d'escot tancat i màniga llarga, i faldilla amb volum, que va completar amb un petit ram de flors i un recollit discret. Un look que, si comparem amb la fotografia de la balconada de Gènova, li sumava anys: la senyora de Rajoy sembla més jove avui que fa 15 anys, quan va donar el «sí vull». En 1999 el matrimoni va rebre al seu primer fill, Mariano, i en 2005 naixia el segon, Juan. Entre tots dos, Elvira va sofrir un avortament. La senyora de Rajoy ha fet de la discreció el seu senyal d'identitat i solament va aparèixer davant el gran públic, al març de 2008, per consolar al seu marit després de la seva derrota en les urnes. Quatre anys després, tornava a la mateixa balconada i besava al seu marit”.

Un altre periodista del diari 20 minutos, que dirigeix Arsenio Escolar, pare de Nacho Escolar, va haver de signar amb les inicials “F. P.” el següent comentari referit al citat avortament i als seus dos fills, assumptes sobre els quals llançava alguna llum més: “Tots dos van néixer en la Clínica Dexeus de Barcelona i estudien al Col·legi Britànic. Un dels pitjors moments de la seva vida va ser la pèrdua de la filla que esperaven als sis mesos de quedar-se embarassada”.

El 'pacte matrimonial' consistia en que solament es veien una vegada per setmana


Mariano Rajoy i Elvira Fernández es van casar el 28 de desembre de 1996, després de quatre anys de festeig. La parella es va conèixer en una cafeteria de Pontevedra avui tancada per la crisi: “L'Univers”.

La majoria dels periodistes que van conèixer a Rajoy de solter -era un anònim diputat de províncies que va aconseguir certa simpatia per la seva vida crápula en les nits de Madrid, per la seva solteria d'or (41 anys) i per les seves idees més avançades que les dels seus caps directes, Manuel Fraga i José María Aznar– saben al detall com va canviar de vida i fins i tot de “look” quan va aconseguir el poder: va deixar enrere les seves amistats més estretes, entre elles les d'un professor d'universitat -avui catedràtic- i les d'un periodista científic -gallec com ell-, va deixar la seva barba descurada, els seus secrets viatges de plaure a l'Havana (Cuba) i les seves ulleres de pasta amb cristall lleugerament fumat i es va casar.

Fraga el va obligar a casar-se per poder prosperar en política, segons Enric Sopena


El periodista Enric Sopena va ser l'únic que es va atrevir a publicar el que era un secret a veus en la Vila i Cort: “Fraga li va obligar a casar-se”. I Carlos Alberto Biendicho, el dirigent del PP que va fundar la Plataforma Popular Gai (PPG), asqueado de tanta hipocresia, va decidir treure-ho de l'armari en un llibre que solament és accessible des d'internet.

Un vídeo en Youtube va captar en una altra ocasió el manifest desdeny amb el qual Mariano Rajoy tractava a la seva esposa Elvira. També són nombrosos els testimoniatges que acrediten com la reforma de la llei d'interrupció de l'embaràs li incomoda fins a tal punt que no vol pronunciar la paraula “avortament”.

Però fidel a la seva coneguda indolència, a aquesta filosofia de la vida que consisteix a “deixar fer, deixar passar” encara que la seva pròpia casa estigui cremant en flames, Mariano Rajoy amb prou feines posseeix un vague record d'aquell infaust dia de 1998 en què la seva esposa Elvira Fernández Balboa va interrompre el seu embaràs i ell ni tan sols li va acompanyar a l'hospital on es va produir l'avortament.

EUPV: “L’aeroport de Castelló ha resultat una mina d’or per als amics del PP”, 20 milions d'€ coneguts fins ara

La diputada d'EUPV a Les Corts Valencianes Marina Albiol afirma que els contractes milionaris amb empreses d’assistència tècnica i de serveis deixen ben a les clares qui ha sigut beneficiat per la construcció d’un aeroport a les comarques de Castelló: “Aquesta infraestructura encara no ha reportat cap benefici a la ciutadania, només ha significat un enorme guany per a determinades empreses amigues. L’aeroport de Castelló ha resultat una mina d’or per als amics del PP”. La suma de contractes i despeses conegudes fins ara pugen fins a 20 milions llargs d'€. Veure el desglossament a continuació. Foto: El 'PokemonoenFabra! a la vergonya d'aeroport de Carlos Fabra i la banda del PP.

Albiol afirma que, segons l’informe de l’empresa Pasiphae, els contractes per assistència tècnica signats entre Aerocas i diverses empreses privades mostren “xifres elevadíssimes. I.V Ingenieros Consultores ja han rebut de les arques públiques 9.835.924 euros fins ara, i 1.307.625 en un futur, Deloitte 1.904.836 euros fins ara i 300.000 euros en un futur, AENA, 402.725 euros i encara està per negociar una xifra molt superior, SEARCO, 1.067.796 euros a l’any a més de 905.829 euros per un contracte de preparació, INDRA té contractes per un valor de 533.000 euros, 666.170 euros i 515.635 euros”.

La diputada també apunta a despeses addicionals referides a l’informe com “altres contractes”, com són la prestació dels serveis d’avifauna, de 82.000 euros anuals, de meteorologia, de 400.000 euros anuals, d’extinció d’incendis, de 900.000 euros anuals i de seguretat de vigilància privada, de 700.000 euros anuals.

Albiol critica que aquestes despeses monumentals de diners públics es refereixen a un aeroport que porta inactiu i amb greus mancances que s’han d’esmenar, tres anys després de ser inaugurat per la Generalitat Valenciana. “Tot un exemple de mala gestió econòmica, política i tècnica que hi ha calgut un nou informe a càrrec dels nostres impostos per a reconduir el futur d’aquesta infraestructura”.

Nuet insta a obrir “de forma definitiva el debat sobre monarquia i república”

"És hora de debatre 'de forma definitiva' si l’Estat ha de continuar sent una monarquia o cal avançar cap a una república", ha defensat el coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, aquest matí, després de saber-se que el jutge de Palma José Castro, que investiga el cas Nóos, ha tornat a imputar Cristina de Borbón per delictes de blanqueig de capitals i contra la Hisenda pública.

“Demanem l’obertura del debat sobre la monarquia i la república”, ha reclamat el també diputat del grup de l’Esquerra Plural al Congrés, que ha reclamat que els membres de la casa reial no tinguin privilegis davant de la justícia i que cal apartar la filla de Joan Carles de Borbó, que haurà de declarar davant del jutge el proper 8 de març, de “qualsevol tipus d’activitat pública relacionada amb el seu càrrec públic” mentre dura el procés judicial en contra seva per uns delictes pels quals el Codi Penal preveu penes de fins a cinc anys de presó. Nuet ja va defensar propostes per garantir la transparència dels comptes de la casa reial en el marc de la tramitació de la llei anomenada ‘de transparència’, tot i que el PP es va negar a acceptar-les.

La imputació de Cristina de Borbó en el cas Nóos, “és la confirmació d’una trama que venim denunciant des de fa 3 anys”, ha considerat Nuet: “demostra la implicació en negocis tèrbols de la casa reial, i la utilització de l’status privilegiat de la família reial per a l’enriquiment il·lícit i el delicte”, ha argumentat el coordinador general d’EUiA i diputat.

Davant d’aquesta trama, Nuet ha demanat “que tots els familiars del rei i persones vinculades a la casa reial siguin iguals, no tinguin privilegis” davant de la justícia, i “que s’executin les penes i les responsabilitats que es puguin derivar” de les seves eventuals accions delictives. Per començar, Nuet ha reclamat “apartar a la infanta cristina de qualsevol tipus d’activitat pública relacionada amb el seu càrrec públic momentàniament”, mentre dura el procés judicial que des d’aquest dimarts la torna a implicar directament.

Però més enllà d’aquest cas concret, Nuet ha recordat que “EUiA es declara a favor de la Tercera República”. Volem “que aquests fets serveixin per obrir ja de forma definitiva el debat sobre monarquia i república com una forma d’Estat més democràtica i més participativa”, ha defensat el coordinador general de la formació.

Propostes de Nuet sobre la transparència de la casa reial


En aquest sentit, Nuet ha aprofitat darrerament alguns debats parlamentaris per mirar d’impulsar aquest debat sobre la institució del rei. El diputat, que va ser el portaveu de l’Esquerra Plural en el debat sobre la llei que el PP va anomenar ‘de transparència’, va oposar-se a aquesta norma perquè, entre d’altres, blindava la casa reial. El coordinador general d’EUiA ja va lamentar en aquella ocasió que la corona no estigués sotmesa als mateixos estàndards de transparència que la resta d’organismes de l’Estat. Malgrat això, el PP va aprovar aquesta llei amb el suport de CiU.

El jutge torna a encausar la infanta Cristina per blanqueig de capital i delicte fiscal


El jutge José Castro ha decidit tornar a encausar per suposada corrupció la infanta Cristina de Borbón. L'ha cridada a declarar el 8 de març a les deu del matí a Palma perquè respongui d'acusacions de blanqueig de capitals i delicte fiscal en la seva condició de copropietària, amb el seu marit Iñaki Urdangarin, de l'empresa Aizoon, a la qual es van desviar més d'un milió d'euros públics des del grup Nóos.

El PP nega la visita del Parlament i d'Amaiur al CIE de Barcelona

El Centre d'Internament d'Estrangers de Barcelona segueix estant en el centre de la polèmica. Després de les denúncies d'agressions i maltractaments que diversos interns van realitzar la setmana passada, avui s'ha conegut que la Delegació del Govern espanyol del PP -la franquista María de Luna Tobarra- ha denegat la visita de la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament i de Amaiur. Foto: Entrada del CIE de Zona Franca la setmana passada, amb el furgó antidisturbis en la porta. (@TanquemElsCIEs)

Sense concretar ni posar data alguna, la Delegació es limita a assenyalar que s'està organitzant una visita institucional de diputats i senadors al CIE de Barcelona.

La Delegació del Govern espanyol a Barcelona ha denegat la visita al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona a la Comissió de Justícia i Drets Humans del Parlament de Catalunya, així com al diputat de Amaiur Jon Iñarritu. Les sol·licituds es van realitzar el passat 19 de desembre, instades per la campanya a favor del tancament del centre ‘Tanquem els CIEs’, poc després que un ciutadà armeni se suïcidés en la cel·la d'aïllament sense motius aparents.

L'escarida resposta de la Delegació, datada el 3 de gener, és similar tant pel Parlament com para Amaiur i es limita a assenyalar que «s'està organitzant una propera visita institucional per part dels diputats i senadors integrants de les Comissions d'Interior tant del Congrés dels Diputats com del Senat, la data del qual es determinarà al més aviat possible». Això sí, deixa clar al diputat que la visita «no podrà ser en el dia que vostè proposa», que era el 10 de gener.

En les sol·licituds també constaven l'entrada en el centre de representants de SOS Racisme, Migra Studium i Tanquem els CIEs, així com de mitjans de comunicació. En les properes hores, els sol·licitants decidiran quin serà la resposta a la denegació.

Agressions i maltractaments


El CIE de la Zona Franca ha estat notícia en els últims dies, en situar-se de nou en el centre de la polèmica després de les denúncies de diversos interns d'haver sofert agressions i maltractaments des del 31 de desembre, data en la qual una quarentena d'interns van iniciar una vaga de gana per denunciar les precàries condicions en les quals viuen, l'acceleració de les deportacions en les últimes setmanes i les constants vexacions a les quals els sotmeten els agents de la Policia espanyola a càrrec de la custòdia del centre.

Uns agents que la setmana passada també van denegar l'entrada a una comissió mèdica que volia atendre als interns ferits –un dels quals va haver de ser traslladat d'urgència a un centre hospitalari amb el nas fracturat–. Els interns, no obstant això, van ratificar les denúncies davant dues advocades que sí que van poder accedir al CIE.

Les xifres i mètodes del feixisme en l'estafa financera espanyola

En el gràfic publicat pel Banc d'Espanya sobre l'evolució del crèdit a Espanya (gràfic a continuació de la notícia) s'observen les taxes de variació interanual del crèdit atorgat a famílies i empreses (línies rosades) i l'evolució de la taxa de variació interanual dels crèdits atorgats a les administracions públiques per poder entendre millor l'interès que han tingut els polítics franquistes/neoliberals del PP-PSOE-CiU-UPN-PNB a rescatar amb els diners de tots al sistema financer espanyol i a la corrupta oligarquia que ha enfonsat al país. La xifra que ha sortit de les arques de l'Estat Español per apuntalar a la banca feixista ascendeix a uns 219.397 milions d'euros.

Entre 2009 i 2013, és a dir durant el període més dur de la crisi econòmica que ha assolat al nostre país, el crèdit de la banca a les administracions públiques ha crescut a taxes d'entre el 14% i 36%. Per contra el crèdit a llars i empreses està des de principi de 2010 en clara contracció.

La qual cosa ens deixa la següent preguntes: Es pot parlar de recuperació econòmica quan la taxa de crèdit a famílies i empreses segueix accelerant encara la seva caiguda? Es pot recuperar una econòmica on tot el crèdit que es concedeix és absorbit per un forat negre denominat sector públic? Fins que punt és sostenible que el sistema financer i l'administració pública hagin creat una espècie de cercle “virtuós” on el primer dóna crèdit al segon perquè el segon rescat al primer?

Per cert, aquest era l'import de fons públics que s'han destinat a rescatar el sistema financer espanyol a juny de 2013.

Aquesta xifra la podem dividir en tres conceptes

Uns 87.397 milions d'euros (1)+(2) són injeccions directes de capital als bancs en problemes o esquemes de protecció d'actius atorgats a les entitats que s'han quedat amb els bancs en problemes. Això segon em direu que no és una aportació directa, però no deixa de ser una garantia aportada perquè sinó ningú es quedava amb aquestes entitats i em jugo doble contra senzill que al final l'Estat haurà d'acabar cobrint aquestes potencials pèrdues.

La segona partida, d'uns 67.888 milions d'euros serien actius que estaven en els balanços de la Banca que l'Estat s'ha empassat. Bàsicament via Sareb i FAAF (3)+(4), s'espera, que en un futur, alguna cosa es recuperarà amb la venda d'aquests actius.

Finalment tenim una última categoria, que podem denominar avals, i que ascendeixen a 64.1112 milions d'euros. És deute emès per entitats financeres avalada per l'Estat i que sense aquest aval no es podrien haver col·locat. Molts em direu que això no és una ajuda.

És cert que de moment els avals no expliquen com a deute públic i que només s'executarien en cas d'impagament del deute, però tenint en compte que el gruix d'aquests avals recolzen emissions de deute de Bankia, Catalunya Caixa, NovaCaixaGalicia i altres entitats en problemes, no deixen de ser un risc, entre altres coses entenem ara perquè hagués resultat tan car liquidar aquestes entitats amb problemes, en el fons en avalar part del deute que han emès en cas de liquidació tindria hagués acabat responent en les possibles quitacions l'Estat.

Ja li hagués agradat a qualsevol pime espanyola, amb una posició d'insolvència com la de les entitats bancàries amb problemes poder emetre deute avalat per l'Estat.

Aquestes són les xifres del rescat a la banca al mes d'Abril de 2013, surten uns 12.830 euros per família espanyola. I això que no tenim en compte els prop de 257.125 milions d'euros que la banca espanyola tenia prestats del BCE gairebé gratis. Cert que això va per compte i risc del balanç de tots els Bancs Centrals Europeus. Però ja m'hagués agradat a mi que el BCE m'hagués prestat 10 milions d'euros al 0,5%… hagués viscut de renda tranquil·lament un any.

El jutge torna a encausar la infanta Cristina per blanqueig de capital i delicte fiscal

El jutge José Castro ha decidit tornar a encausar per suposada corrupció la infanta Cristina de Borbón. L'ha cridada a declarar el 8 de març a les deu del matí a Palma perquè respongui d'acusacions de blanqueig de capitals i delicte fiscal en la seva condició de copropietària, amb el seu marit Iñaki Urdangarin, de l'empresa Aizoon, a la qual es van desviar més d'un milió d'euros públics des del grup Nóos.

Es tracta de la segona vegada que el jutge encausa la filla del rei Juan Carlos. A l'abril ja ho va fer, en una decisió que va revocar l'Audiència de Palma al cap de pocs dies una vegada estimat el recurs de la fiscalia que al·legava manca d'indicis.

En la primera ocasió, l'Audiència de Palma va suspendre provisionalment l'encausament de la filla del rei, tot i que va deixar la porta oberta a reprendre el procediment als aclariments que Castro demanés a l'Agència Tributària pels 'dubtes i incerteses' que contenia un dels seus informes.

El 14 de novembre, la Fiscalia Anticorrupció va emetre un escrit en què descartava de demanar l'encausament de la infanta pel cas Nóos perquè considerava que no hi havia prou indicis. En aquest escrit, el fiscal va concloure que 'les meres conjectures o sospites no constitueixen elements vàlids d'imputació'.

La resolució del jutge, de 227 pàgines, atribueix dos delictes a la filla del rei castigats severament pel codi penal espanyol. El blanqueig de capitals comporta una pena de presó de fins a sis anys i una multa que pot triplicar la quantitat de diners afectats. El delicte fiscal, per la seva banda, pot implicar un màxim de cinc anys de presó i una sanció econòmica.

'Hi havia ganes d'acomiadar-me per haver destapat el cas Joaquim Homs'

Una de les educadores que va revelar els presumptes abusos sexuals de l'expresident de la Creu Roja a Banyoles afirma que emprendrà "les mesures legals necessàries" després que no hagi estat subrogada al seu lloc de treball. Sílvia Simoes havia treballat pel projecte El boli blau del barri de la Farga de Banyoles durant els darrers nou anys. El passat desembre, a principis de mes, es va assabentar que el Consell Comarcal del Pla de l'Estany havia convocat un concurs tancat per adjudicar la gestió d'aquest servei socioeducatiu. Fins llavors, Simoes estava contractada a través de l'empresa banyolina Sotrac, que s'ocupava del projecte. El Consell Comarcal va invitar Sotrac i tres altres societats -Acisi, Orió i Suara- perquè optessin a la gestió del servei El boli blau. Al final, aquest concurs es va resoldre favorablement a l'empresa Acisi de Barcelona.

Simoes, en una conversa mantinguda amb Diari de Girona, assenyala que el Consell Comarcal va adjudicar el projecte a Acisi per un simple criteri econòmic, "perquè va presentar una oferta inferior", respecte a Sotrac. Segons el president de la institució, Jordi Xargay, es va signar un contracte amb Acisi de 15.680 euros per a la gestió del servei durant tot aquest any 2014. De fet, Simoes va saber el passat 19 de desembre que Acisi havia guanyat el concurs després de trucar als serveis socials del Consell Comarcal.

Els mateixos treballadors li van recomanar que enviés el seu currículum a Acisi per tal que l'empresa comptés amb ella per al projecte banyolí. Malgrat tot, no ha obtingut cap tipus de resposta d'Acisi, que tampoc l'ha subrogat. Simoes assenyala que tots aquests fets són ?fruit d'una represàlia "per haver denunciat, juntament amb altres educadors", els presumptes abusos sexuals que impliquen l'expresident de la Creu Roja a Banyoles, Joaquim Homs.

Segons Simoes, "hi havia ganes d'acomiadar-me després d'haver destapat, amb quatre treballadors més, aquest cas". L'educadora indica que "els últims nou anys mai s'havia portat a terme un concurs" per adjudicar el servei El boli blau i assegura que "no hi ha cap justificació tècnica" per canviar de treballadora. També subratlla que no entén per què Acisi no l'ha subrogat. "La mateixa empresa ha assumit fa poc el projecte Punt Òmnia de Banyoles i, a diferència del que ha succeït amb mi, ha subrogat la persona que fins ara s'encarregava d'aquest servei".

Per tot plegat, Simoes valora que la seva situació és un nou desencadenant per part de l'Ajuntament de la ciutat i del Consell Comarcal, "per haver denunciat uns delictes que des de les institucions es coneixien".

Des de l'assemblea de treballadors d'acció social de les comarques gironines (ASSACS) també es considera que la situació de Simoes forma part de les represàlies pel cas Homs. De fet, ASSACS alerta que els ens públics ja van prendre altres accions immediates, com "el trasllat dels tècnics de serveis socials; un canvi que es va al·legar per motius d'espai".

Segons confirmen fonts de l'assemblea, "aquest fet va suposar que l'equip humà del Consell Comarcal que estava al barri de la Farga s'instal·lés al carrer Pere Alsius de Banyoles", un parell de setmanes després que es destapés el cas Joaquim Homs. Una altra acció que ASSACS inclou entre les represàlies és que "la persona que s'ocupava del Pla de Desenvolupament Comunitari de Banyoles i que havia elaborat uns informes que alertaven d'una sèrie d'irregularitats econòmiques en les subvencions de la Creu Roja, va deixar de treballar per a l'Ajuntament de la ciutat el passat 31 de desembre".

Mentrestant, Simoes indica que per part dels tècnics de serveis socials del Consell Comarcal només ha rebut una resposta: "Nosaltres no hem donat cap ordre perquè no et contractessin". De moment, Simoes denuncia que ningú aclareix quina és la seva situació laboral actual. "Des del Consell Comarcal diuen que és cosa de Sotrac, mentre que Sotrac assenyala que Acisi ha de subrogar-me", afirma Simoes. Per això, confirma que emprendrà "totes les mesures legals necessàries" per aclarir els fets.

A més, Simoes informa que encara no disposa de cap notificació per escrit "que m'anunciï que estic sense feina" i adverteix que, segons el conveni, "l'entitat que assumeix la gestió d'aquest servei ha de subrogar el personal, o sinó indemnitzar els treballadors". Pel que fa al projecte El boli blau, Simoes explica que "no hi ha hagut cap contacte amb Acisi per poder fer un traspàs, tal com pertoca". De fet, a l'aparador del local on s'instal·la aquest projecte -al barri de la Farga de Banyoles- hi ha un cartell que informa que el servei romandrà inoperatiu "alguns dies de gener".

Finalment, ASSACS també critica que la Creu Roja, en contra del que es va comprometre quan es va destapar el cas Homs, encara no ha concretat cap mesura de protecció per als joves afectats en aquests presumptes abusos sexuals.

CiU acomiada a l'educadora que va denunciar abusos sexuals a la Creu Roja

L'Assemblea de Treballadors i Treballadores d'Acció Social (Assacs) denuncia que l'acomiadament de l'educadora social, Sílvia Simoes, és una "represàlia" per haver destapat el cas de suposats abusos sexuals a joves per part de la expresident de la Creu Roja del Pla de l'Estany, Joaquim Homs. Exigeixen la seva immediata reincorporació i les explicacions de l'alcalde de Banyoles, Miguel Noguer (CiU, a la foto) i el president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay. Dos informes de l'Ajuntament de Banyoles alerten d'irregularitats econòmiques a la Creu Roja durant la presidència d'Homs.

Mitja hora diària de meditació alleuja els símptomes de depressió i ansietat

Una mitja hora diària de ioga alleuja els símptomes de l'ansietat i la depressió, segons un estudi que publica avui la revista Journal of Internal Medicine, una de les publicacions de la Societat Mèdica d'Estats Units. "Hi ha molta gent que usa la meditació, però no és una pràctica que es consideri com una teràpia mèdica convencional", va indicar Madhav Goyal, professor assistent en la Divisió de Medicina Interna a l'Escola de Medicina de la Universitat John Hopkins, de Maryland. "Però, en el nostre estudi, la meditació aparentment va proporcionar tant d'alleujament d'alguns dels símptomes de l'ansietat i la depressió com d'altres estudis han trobat en els medicaments antidepressius", va afegir.

Els pacients que van participar en l'estudi no tenien ansietat o depressió greus

Els investigadors van avaluar el grau en el qual aquests símptomes canviaven en les persones que tenien una varietat de condicions tals com l'insomni o la fibromialgia, encara que només una minoria d'elles tenien un diagnòstic de malaltia mental.

Goyal i els seus col·legues van trobar que l'anomenada "meditació centrada" -una forma budista que centra l'atenció en el moment present sense judici sobre el que ocorre- també va mostrar la possibilitat de l'alleujament d'alguns símptomes dolorosos.

Les conclusions es van validar encara després que els investigadors controlessin la possibilitat d'un efecte placebo, pel qual els subjectes en un estudi se senten millor àdhuc si no reben tractament algun perquè perceben que se'ls dóna alguna ajuda per als seus patiments.

Per al seu estudi els investigadors van analitzar quaranta-set proves clíniques realitzades al juny de 2013 entre 3.515 participants i que van involucrar meditació i diversos aspectes de la salut mental i física, incloses depressió, ansietat, estrès, insomni, abús de substàncies, diabetis, malaltia cardíaca, càncer i dolors crònics.

Els científics van trobar proves de millorança moderada en els símptomes d'ansietat, depressió i dolor després que els participants cursessin un programa típic d'instrucció en meditació centrada. Així mateix van trobar proves menors de millorança en l'estrès i la qualitat de vida. En els estudis que van seguir als participants per sis mesos les millorances van persistir.

Goyal va dir que "molta gent té aquesta idea que la meditació és asseure's i no fer gens". "Però aquesta no és la realitat". "La meditació és un entrenament actiu de la ment per augmentar la percepció de la realitat, i hi ha diferents programes de meditació que busquen això per vies diferents".

La meditació centrada es practica, habitualment, de 30 a 40 minuts per dia, i emfatitza l'acceptació de les percepcions, sentiments i pensaments sense jutjar-los, i una relaxació del cos i la ment.

Uruguai rep sol·licituds internacionals de compra de marihuana

Les autoritats d'Uruguai, que van legalitzar la producció i venda de marihuana, han rebut nombroses sol·licituds de compra per part d'empreses i organitzacions estrangeres, comunica la premsa local. La normativa converteix a Uruguai al primer país del món en legalitzar la producció i venda de marihuana.

El president José Mujica va promulgar el 24 de desembre una llei que permet als uruguaians conrear marihuana en quantitats limitades o comprar fins a 40 grams de la droga al mes presentant una targeta especial.

Segons va informar el diari L'Observador, les sol·licituds de compra de la droga –exclusivament per a finalitats medicinals i científics– provenen de països com Canadà, Israel i Xile.

A més, diverses empreses estrangeres estan disposades a obrir delegacions a Uruguai per realitzar estudis sobre el cànnabis directament en el lloc del seu cultiu.

Colorado permet des d'avui la venda de marihuana per a ús recreatiu

Vint-i-cinc ciutats i comtats de l'estat de Colorado (EUA), permeten, a partir d'avui, la venda legal i limitada de marihuana a prop de 160 establiments, el primer lloc del món a fer-ho lliurement per tots els majors de 21 anys, encara que és Uruguai el primer Estat en què està legalitzada la cánnabis des de la seva producció al consum i a Txèquia i Eslovàquia està legalitzat el consum de tot tipus de drogues. Mapa de la situació legal del cànnabis al món, en blau els llocs legals o amb tolerància i vermell els il.legals. Negre, sense dades.

L'Espanya dels narcogovernants vol criminalitzar la cànnabis contra tota lògica científica i social

L'Espanya del PP i els narcotraficants gallecs -els més poderosos del món- que el financen i que reben els seus indults en el cas de ser detinguts, la primera consumidora del món de drogues i la primera en el volum de tràfic, tant de cocaïna com de cànnabis procedent de la corrupta i criminal monarquia marroquina, navega, com sempre, contra les evidències, tant científiques com socials, i persegueix tornar a criminalitzar l'ús de la marihuana, una herba sense efectes secundaris ni nocius -és més dolent el tabac i adictiu-, amb enorme quantitat d'efectes beneficiosos, però assequible i majoritàriament usada per gent jove de classes mitjanes i treballadores. És el feixisme irracional i corrupte, amb la butxaca i la repressió per únic objectiu, d'un govern de mafiosos i criminals.

Holaluz.com critica la crisi deslligada amb la Cesur

Holaluz.com, la petita comercializadora catalana que va guanyar la subhasta col·lectiva d'electricitat organitzada el 17 d'octubre per l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) sota el lema 'Vull pagar menys llum', ha aconseguit finalment 25.000 contractes sobre el total de 300.000 consumidors que van mostrar el seu interès per la iniciativa. Aquests s'estalviaran una mitjana del 8%.

El període de contractació s'ha perllongat entre el divendres 22 de novembre i el passat 31 de desembre, que va ser l'últim dia improrrogable. La companyia encara està processant unes mil peticions d'última hora, que podria fer augmentar el nombre definitiu fins als 26.000, però una vegada acabat el termini les condicions de la subhasta no permeten ampliacions.

Encara que a la comercialitzadora, que tenia abans de la subhasta una cartera de 7.500 clients, estan contents amb el creixement que els ha suposat la iniciativa, consideren també que el resultat, que suposa un 8% del total d'interessats, ha estat inferior al previst. A Holaluz.com esperaven haver signat almenys 30.000, o un 10% del total, doncs la campanya va començar molt forta amb 10.000 clients en la primera setmana.

La confiança en un major nombre d'adhesions es basava també en què dels 300.000 inscrits, gairebé la meitat (uns 125.000) tenien contractes amb comercialitzadores al mercat lliure amb condicions manifestament millorables. Segons Carlota Pi, directora d'Operacions i confundadora d'Holaluz.com, aquests usuaris es podien estalviar entre 150 i 200 euros a l'any. En la seva opinió, “la gent té objeccions i segueix desconfiant de les ofertes”, malgrat la poca “serietat i la falta de transparència fins i tot en uns serveis que estan regulats".

Gairebé la meitat dels interessats, uns 125.000, tenien marge per estalviar fins a 200 euros a l'any


Carlota Pi descarta que el menor reclutament de l'esperat es degui al fet que Holaluz.com sigui una comercializadora online, doncs totes les inscripcions de la iniciativa de l'OCU es van fer per internet (500.000 en total, encara que 200.000 sol·licitaven una oferta conjunta de llum i gas que la companyia no ofereix). A més, el procés d'alta “era molt senzill”, recorda.

Aquesta directiva creu que d'aquest resultat no és aliena la situació de crisi creada amb l'anul·lació de la subhasta de Cesur per part de la CNMC, i confirmada pel Ministeri d'Indústria, el passat 20 de desembre. La decisió del Govern d'intervenir els preus i fixar un de fictici, que s'ha traduït en una pujada de l'1,4% de l'energia en la TUR per al primer trimestre, a qui realment perjudica és a les comercialitzadores al mercat lliure. Així ho assegurava la pròpia CNMC en la proposta de preus que va fer a petició del PP.

Alguna cosa que comparteixen en Holaluz.com és que, en donar els seus serveis per internet, té costos més baixos i, per tant, és més eficient i compta amb una mica més de marge que la resta (té una plantilla de 30 persones). Aquestes comercialitzadores utilitzen com a referència la TUR (ara amb un preu fictici), però han de comprar l'energia per subministrar als seus clients al mercat. En canvi ese comercialitzadores d'últim recurs (CUR) estan exemptes de riscos en tractar-se d'una activitat regulada.

A més l'increment dels costos regulats “van contra el nostre marge”, assegura. Els peatges elèctrics encara no s'han revisat, doncs el Ministeri d'Indústria ha enviat amb retard a la CNMC l'ordre ministerial, en la qual figura un increment mitjà de l'1,9%. Tot apunta al fet que aquesta pujada es farà amb caràcter retroactiu des del dia 1 de gener, doncs així ho va fer el Govern del PP l'any passat.

Amb els 25.000 o 26.000 nous clients de Holaluz.com i els 7.500 que ja tenia (5.000 després de guanyar la subhasta, encara que al marge de la mateixa), sumarà una cartera de gairebé 33.000. La majoria són de grans ciutats com Madrid, Barcelona, València o Bilbao.

La companyia va ser fundada en 1990 per la ingniera industrial Carlota Pi, Oriol Vila i Ferrán Nogué.

Rússia demana l'inclusió d'Aràbia Saudita en la llista negra del terrorisme

Després dels recents atemptats terroristes esdevinguts a la ciutat de Volgograd (sud), Rússia recomana al Consell de Seguretat de les Nacions Unides (CSNU) revisar les accions terroristes d'Aràbia Saudita i incloure a aquest país en la llista de terroristes. El president rus, Vladimir Putin va assegurar el diumenge que en un futur proper Aràbia Saudita hauria de respondre per les accions terroristes d'Al-Qaeda a Volgograd.

A continuació, el mandatari rus va assegurar que no es necessitava investigar els atemptats terroristes d'Al-Qaeda a Volgograd perquè són similars als quals ocorren a Síria: “Li he promès al poble rus que no deixaré escapar als criminals, els que cometen actes terroristes a Rússia, han de ser castigats”, va assegurar.

En la seva visita a Rússia, realitzada el passat octubre, el cap del servei d'Intel·ligència saudita, Bandar bin Sultà a la ciutat de Moscou, va amenaçar a Putin que si Rússia retirava el seu suport a Síria, impediria als militants, controlats per Aràbia Saudita en el Caucas, actuar durant els Jocs Olímpics d'Hivern a Sochi, petició rebutjada pel mandatari rus.

La setmana passada, la ciutat russa de Volgograd va sofrir dos atemptats amb bomba que van deixar desenes de morts. Els dos atemptats suïcides, que es van executar en 24 hores, van encendre totes les alarmes a tan sol un mes de la inauguració dels Jocs Olímpics de Sotxi (el 7 de febrer), doncs es va posar en dubte la capacitat de Moscou per garantir la seguretat de l'esdeveniment esportiu.

A les autoritats russes no els cap el menor dubte que Aràbia Saudita està darrere de les explosions de Volgograd.

Aràbia Saudita compraria armes a Rússia si retira el seu suport a Baixar Assad


Aràbia Saudita podria comprar grans quantitats d'armes a Rússia i no desafiaria la seva posició de major proveïdor del gas al mercat europeu, si Moscou disminuís el seu suport al règim de Baixar Assad, ha informat avui Reuters citant fonts de Medi Orient i diplomàtics occidentals. La tirania teocràtica wahhabita va esmentar contractes militars per valor de 15.000 milions de dòlars.