dimarts, 19 d’octubre de 2010

EUiA crida a Ratzinger: "Jo no t'espero!"

El coordinador general d’EUiA i diputat per ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha fet una crida a participar a la manifestació contra la visita de Joseph Ratzinger convocada pel Moviment Laic i Progressista el 4 de novembre. La manifestació unitària es fa sota el lema: “Jo no t’espero”, i vol denunciar els privilegis de què encara gaudeix l’església catòlica i reivindicar un estat laic. El coordinador general d’EUiA declina la invitació de Martínez Sistach per assistir a la dedicació del temple de la Sagrada Família.

Miralles creu que la manifestació és una resposta a una institució que representa uns tics “d’involució en l’esfera internacional, en els drets de les dones, en la llibertat sexual i la diversitat”.

Jordi Miralles també ha explicat que ha declinat la invitació del cardenal arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, per assistir a la dedicació del temple de la Sagrada Família que farà el pontífex el 7 de novembre. Miralles, que ha estat convidat com a secretari primer de la Mesa de la Diputació Permanent del Parlament de Catalunya, justifica la decisió “per respecte cap als creients i pel convenciment que cal separar la representació institucional dels actes confessionals”.

Marina pregunta sobre la suspensió d’educació sexual

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, inquirirà demà al govern valencià sobre aquesta supressió i demanarà explicacions sobre els motius pels quals s’ha dut a terme. Esquerra Unida, qui denuncià fa unes setmanes la suspensió d’aquest programa als centres educatius del País Valencià, considera que el PP “pretén que en les aules dels escolars valencians, s’eduque en sexualitat a cop de rosari.

Esquerra Unida exigeix que el Consell, ja siga a través del conseller d’Educació o del de Sanitat, “ens explique quins han estat els criteris per a suspendre, teòricament de manera temporal, aquest Programa d’Intervenció en Educació Sexual (PIES), perquè temem que els motius estan en l’objectiu de modificar-lo per a seguir les directrius i pressions dels grups religiosos ultraconservadors.

Ens preocupa que el nou programa que isca del Consell nasca de la pressió realitzada per diversos grups religiosos ultraconservadors i oferisca un model d’educació sexual sense base científica, que vulnera els drets, les llibertats i la diversitat i que demonitza la sexualitat, oposant-se a qüestions com l’ús dels anticonceptius o proclamant barbaritats de l’estil de que l’homosexualitat és una disfunció”.

EUPV: “Inacceptable” l’informe sobre l'ILP

La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, ha exigit al Govern que done llum verda a aquesta Iniciativa Legislativa Popular que ha arreplegat 650.000 signatures: “Si la Mesa del Congrés de Diputats segueix l’informe negatiu del Ministeri de Presidència, el qual justifica el rebuig a l'ILP en una qüestió econòmica d’augment de crèdits pressupostaris, estaran atacant-se els drets d’informació i de llibertat d’expressió de milers de persones”.

Sanz argumenta que el Govern central “no pot obviar el fortíssim recolzament que ha rebut aquesta ILP i no pot deixar que acabe tombada abans de passar pel Congrés de Diputats”, reclama.

Esquerra Unida ha mostrat el seu recolzament a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), a qui ha transmès de nou la seua preocupació perquè aquesta ILP arribe a bon port i a qui ha comunicat que realitzarà qualsevol actuació per pressionar al Govern i que Televisió sense Fronteres siga una realitat”.

I.U. vetarà el "maquillatge electoral" de la dreta

El portaveu parlamentari d’Izquierda Unida en el Congrés, Gaspar Llamazares, ha anunciat que vetarà en la Junta de Portaveus de la Cambra Baixa la tramitació urgent de la reforma de la Llei Electoral que han pactat PSOE, PP, PNV i CiU. Llamazares ha explicat aquesta intenció una hora després que els portaveus d’aquests grups presentessin en el Congrés l’acord que han plasmat en una proposició de llei orgànica, la intenció inicial de la qual és que es debateixi la setmana pròxima.


Llamazares ha valorat en una roda de premsa convocada d’urgència en el Congrés que aquesta reforma pactada pels partits majoritaris i les formacions nacionalistes conservadores no és més que “un maquillatge que busca legitimar ‘l’atracament electoral’ que es ve produint a les formacions més petites d’àmbit estatal com IU. Estem davant la ‘pinça’ PSOE i PP per a què res canviï i no hi hagi una Llei Electoral que garanteixi la proporcionalitat i la màxima d’una persona un vot”.

PSOE, PP, PNV i CiU van registrar divendres passat la proposició de llei orgànica que han detallat públicament avui per a reformar la Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG). Després de prop de dos anys de retards injustificats en el sí de la subcomissió parlamentària creada per a tal fi dins de la Comissió Constitucional, ara aquests quatre partits volen tramitar-la per la via d’urgència –retallant els terminis a la meitat- per assegurar-se que sigui en vigor a temps per a les eleccions autonòmiques i municipals de 2011.

Amb anterioritat a Llamazares el porteu socialista per aquesta reforma, José María Benegas, havia expressat la seva esperança que es pogués tramitar urgentment, cosa que requereix el vot unànime de la Junta de Portaveus. El diputat d’IU ha deixat clar “que no comptaran amb el nostre suport per aquest ‘tràmit exprés’. No entenem ni compartim les seves presses després d’haver estat dos anys ‘marejant la perdiu’ en la subcomissió”.

“La reforma –ha explicat Llamazares- tindrà que esperar al seu moment. Izquierda Unida votarà en contra i l’esmenarem a la totalitat. A més, ens reservem tot tipus d’accions per a defensar els nostres vots, incloent accions judicials i de mobilització i pressió social per a què aquest atracament no surti endavant”.

El portaveu parlamentari d’IU ha criticat durament la “reforma per entregues” de la Llei Electoral. Ha recordat que, d’una banda, s’ha presentat una proposició de llei per a modificar la Llei de Partits i dificultar que partits vinculats amb l’esquerra radical ‘abertzale’ puguin presentar-se a les eleccions, d’altra banda, una altra iniciativa amb la resta de propostes de canvi de la LOREG, a més dels canvis ja aprovats la setmana passada sobre la papereta de vot del Senat que incloïa també un apèndix sobre la reforma del mandat dels membres del Constitucional.

“Això és una reforma Frankestein, monstruosa –ha ironitzat-, perquè es busca canviar la llei a pedaços, composant la llei a retalls i tramitant-la per entregues”. Ha criticat que, a més, “a aquesta reforma li falta el fonamental. No s’accepta cap de les nostres propostes en què proposavem els canvis necessaris del sistema de repartiment d’escons per a garantir la pluralitat i la proporcionalitat en la representació. A PSOE i PP els hi ‘costa’ 60.000 vots assolir un escó mentre IU necessita quasi 10 vegades més. Això és un frau a la democràcia”.

També ha advertit que prop del 90% de les propostes de reforma presentades per IU en el Congrés coincideixen amb les plantejades pel Consell d’Estat en l’informe de quasi 400 pàgines que va fer a petició del Govern. En el mateix, aquest màxim òrgan consultiu mostrava la seva preocupació per la manca de representativitat i la vulneració del principi de proporcionalitat. “Aquesta reforma suposa una burla no només als ciutadans sinó també al Consell d’Estat”, ha resumit Llamazares.

En la mateixa línia, ha respòs a les barroeres acusacions llançades en la seva roda de premsa de forma coordinada i reiterativa per José María Benegas (PSOE), José Bermúdez de Castro (PP) i Jordi Xuclà (CiU) sobre el fet que IU, juntament amb ICV, arribés a tenir fa 14 anys 21 diputats amb aquest mateix sistema de repartiment d’escons ha respòs que aquesta “obvietat oculta una mentida i és un argument de mal pagador. Mentre Izquierda Unida no va arribar a perdre un 20% de vots en les últimes eleccions, sí va perdre un 80% d’escons, un exemple d’aquesta ‘pinça’ del sistema electoral que afecta a les formacions estatals petites”.

A més, ha contestat també a l’atac conjunt de PSOE i PP que han insistit en què les propostes d’IU pretenen ‘una reforma a la carta’, se surten del marc constitucional establert i que ampliar el Congrés de 350 a 400 escons resultaria inoportú en el context de crisi econòmica. Gaspar Llamazares ha indicat que l’ampliació del número d’escons no era, ni de lluny, la proposta principal d’Izquierda Unida “hem fet una bateria de propostes que van més enllà d’aquesta i que no suposen cap reforma constitucional, com reduir el número d’escons fixos per província, amb la qual cosa s’alliberarien 50 escons per a repartir-los per població o a través d’un ‘fons estatal de restes’. Qui digui una altra cosa, simplement menteix”.

El diputat d’IU també ha denunciat la “hipocresia” de PSOE i PP en recordar que en les últimes legislatures el número d’escons en parlaments com l’Assemblea de la Comunitat de Madrid s’ha incrementat en prop de 30 diputats autonòmics “i a cap dels dos grans partits li ha semblat això un dispendi”.

Gaspar Llamazares ha criticat també que PSOE, PP, CiU i PNV ‘venguessin’ com un gran èxit que entre els acords assolits entre els quatre hi hagi la possibilitat a partir d’ara del vot en urna en consulats i ambaixades per als emigrants espanyols residents a l’estranger, però que passaran de puntetes sobre el fet que aquests residents queden exclosos de poder participar en les eleccions locals. “Aquesta és també una de les principals qüestions per les que esmenarem la totalitat d’aquesta proposta i la intentarem retardar el màxim possible”, ha anunciat el diputat.

França en la seva 9ª vaga general d'enguany

Els sindicats i estudiants continuen augmentant la pressió al govern de Nicolas Sarkozy en la novena jornada de vaga general. Ja hi ha un 20% de benzineres tancades i la xifra de liceus aturats suposa un rècord: 379, segons el govern; 1.200, segons els sindicats.

Els quiscos francesos han obert sense diaris, les escombraries s'amunteguen, s'acaba l'estoc de combustible a les benzineres, vols i trajectes ferroviaris han quedat cancel·lats i les marxes lentes de camioners bloquen les carreteres principals.

El president francès, però, va reiterar ahir que no faria marxa enrere perquè considera 'essencial' reformar el sistema de pensions i va justificar la intervenció del govern per garantir l'abastiment de carburant.

Avui hi ha convocades 266 manifestacions a tot l'estat amb la intenció de pressionar els senadors en la votació del projecte de llei de la reforma de les pensions, que comença demà. Tot i així, el mig miler d'esmenes dels partits de l'oposició poden endarrerir la votació fins dijous a la tarda o divendres.

La vaga indefinida en dotze refineries i el blocatge d'unes altres per part dels transportistes va obligar ahir el govern francès a crear un gabinet de crisi per analitzar els problemes d'abastiment de combustible i cercar maneres de garantir-ne. I és que ja hi ha unes 2.500 benzineres, de les 13.000 en total a tot l'estat, sense estoc de combustible.

Pel que fa al transport aeri, i d'acord amb la petició que va fer ahir l'autoritat francesa d'aviació (DGAC), avui s'ha suspès el 50% de vols de l'aeroport d'Orly de París, i el 30% a la resta d'aeroports.

A les carreteres, igual que ahir, es produeixen retencions a causa de les marxes lentes organitzades pels transportistes que s'han sumat a la vaga. També continua afectat el servei ferroviari, i només circulen el 25% de trens a tot l'estat; els trens amb destinació o sortida de París funcionen al 60%; i circulen la meitat de TGV.

Les protestes que es fan sentir amb més força són les dels estudiants. A més, avui hi ha hagut rècord de liceus blocats.

La policia va detenir ahir prop de dos-cents manifestants a París i Lió.

Marga Sanz destapa les mentides del PP sobre gratuïtat de llibres


La coordinadora general i portaveu d'EUPV a Les Corts, Marga Sanz, denuncia la política falsària del PP en la Generalitat sobre gratuïtat de llibres de text. La diputada aprofita la presentació d'una Proposició no de llei que reclama el 'bono libro' per a destapar les promeses incomplides del Consell.

Les empreses pantalla d’UDC

Un proveïdor d’Unió acusa Josep Sánchez Llibre de connectar-lo amb una xarxa il·legal d'empreses ‘paganes’. Directius de la Fundació Catalunya i Territori, vinculada a aquest partit, han deixat una reguera de deutes i embargaments. Joan Albert López, extresorer de l’entitat demòcratacristiana, era el cervell del grup Dossier Econòmic, que va fer fallida el passat novembre.


La sospita torna a trucar a la porta d’Unió Democràtica de Catalunya en forma d’investigació sobre els seus comptes. La Fundació Catalunya i Territori, vinculada al partit democratacristià, és investigada per la Fiscalia i la Policia i, fins i tot, el Departament de Justícia vol que es dissolgui perquè entén que no va complir, en els últims anys, amb les obligacions de destinar els diners que rebia a les seves finalitats fundacionals.

Catalunya i Territori
, presidida pel democratacristià Josep Boqué, va rebre, almenys, 2,5 milions d’euros en donatius entre els anys 2005 i 2007. A les seves arques cotitzaven des del BBVA fins a ‘la Caixa’, passant pel Banc de Santander, Abertis, ACS, Agbar, Almirall Prodesfarma, Comapa, FCC i Limasa, que també va sortir esquitxada en el cas Pretòria.

Les irregularitats que va detectar Hisenda apuntaven al fet que algunes empreses que feien serveis per a Unió Democràtica de Catalunya (UDC) cobraven més endavant de la Fundació o d’algunes empreses a les quals havien estat desviats els diners des de la formació política. D’altra banda, hi ha grans quantitats de diners que també van sortir de les arques de Catalunya i Territori cap a un conglomerat d’empreses vinculades a alts directius.

Pagaments a proveïdors

Segons les primeres investigacions, les empreses Fet i Fet, Final Versión i Serveis de Gestió i Intermediació CPF van pagar més de 100.000 euros a proveïdors d’Unió. Rere aquestes empreses es troben empresaris que controlen un munt de societats, gairebé totes relacionades amb el sector immobiliari.

Fet i Fet, dedicada a l’assessoria fiscal i a la consultoria, està administrada per Santiago Conesa i fins al 2006 va tenir com a administrador mancomunat Eduardo Ruiz González. Aquest és, precisament, l’administrador de Serveis de Gestió i Intermediació CPF, una societat dedicada a la captació d’inversors per a patrocinis i que, alhora, també funciona com a agència de col·locació. Final Versión té objectes socials similars i està administrada per Andrés Durán Piñeiro.

Una gran part dels diners que sortien de la Fundació, però, se’n va anar cap al Grup IMS Assessors Econòmics i Jurídics, una companyia dedicada a l’assessorament i que va tenir, fins fa dos anys, com a administradors Miguel Ángel Cortés i Joan Albert López Sans, directius de Catalunya i Territori. Curiosament, el domicili d’IMS coincideix amb el que va tenir la companyia Fet i Fet fins al 2003, data en què aquesta última empresa es va traslladar.

Però encara hi ha més punts foscos en aquest tema: López Sans controla dues dotzenes de societats com a administrador, a més d’haver figurat amb càrrecs de responsabilitat en una desena més fins fa poc temps. Entre les empreses que controlava hi ha Dossier Econòmic, editora del setmanari que porta el mateix nom –on va coincidir amb un altre convergent de pro, Jordi Castillo–, que va presentar concurs de creditors fa poc. Tan sols amb la Seguretat Social, aquesta companyia té vint-i-cinc incidències per més de 82.000 euros.

Rússia i els diamants superen la crisi

La companyia russa Alrosa preveu realitzar el 2010 el 50% més diamants que el 2009, per uns 3.400 milions de dòlars i planeja extreure diamants el 2010 per uns 2.300 milions de dòlars, el 9,5% més que l'any passat. La companyia tancarà el primer trimestre del 2010 amb un benefici net de 67 milions de dòlars (2.000 milions de rubles) i 8,6 milions d'quirats de diamants extrets, ha avançat avui l'empresa en un comunicat. Foto: Mina a Yakutia, Siberia.


Així mateix, Alrosa es recupera de la crisi que en els primers tres mesos del 2009 la va fer perdre 438 milions de dòlars. Durant el mateix període de l'any passat, la companyia va extreure 9,2 milions de quirats de diamants.

La nota cita el president de la companyia russa, Fiodor Andreev, que calcula en 925 milions de dòlars la suma de la venda de diamants durant el primer trimestre del 2010, 10 vegades més que durant el primer trimestre del 2009. Es preveu que durant el proper trimestre vengui diamants per valor de 900 milions de dòlars.

Alrosa figura entre les deu empreses més eficients de Rússia. Controla el 97% de la producció de diamants en el mercat domèstic i el 25% de la indústria diamantífera mundial.

Índia i Israel negocien a llarg termini


Alrosa subministrarà el 2010 diamants no elaborats a empreses israelianes per més de 100 milions de dòlars. Uns enviaments ja es van realitzar al gener i febrer i se sostenen negociacions sobre la signatura de nous contractes amb Israel.

També l'Índia i Rússia negocien acords a llarg termini sobre el subministrament de diamants i l'obertura d'una oficina hindú del grup diamantífera rus Alrosa, ha informat el Ministeri de Comerç de l'Índia.

El ministre de Comerç hindú Anand Sharma es va reunir amb el seu col lega rus Víctor Jristenko, de visita a l'Índia, per discutir els problemes actuals de comerç entre ambdós països.

Sharma "va quedar satisfet amb la discussió bilateral sobre el lliurament de diamants en brut a l'Índia a través dels acords a llarg termini i de la inauguració d'una oficina de Alrosa a l'Índia", va informar l'oficina de premsa del ministeri hindú de Comerç.

Així mateix el ministre hindú va destacar que la cooperació en aquest sector serà beneficiosa per a ambdues parts i permetrà augmentar l'intercanvi comercial bilateral.

Segons informació estadística hindú, sense incloure subministraments de tècnica militar, l'any financer 2009-2010, que va acabar el 31 de març, el comerç amb Rússia va ser 4.540 milions de dòlars, però Rússia i l'Índia es van plantejar l'objectiu d'augmentar la xifra fins a 20.000 milions de dòlars per 2015.

Un any abans l'Índia va acordar la compra directa de diamants amb Namíbia, i espera que aquests acords, incentivarà la competitivitat de la indústria de joieria hindú, el centre es troba a la ciutat de Surat, en oest del país.

Suïssa i RFA prop d'acord contra evasió fiscal

Alemanya busca major control sobre els capitals emparats en el secret bancari suís. El conflicte entre els dos països al voltant dels ciutadans alemanys que amaguen els seus diners en bancs suïssos per evadir el pagament d'impostos podria tenir una solució, segons el Ministeri de Finances alemany. Els alemanys que recorren a la banca suïssa per amagar les seves fortunes de l'estat alemany aviat podrien trobar-se amb forts cobraments fiscals de les autoritats suïsses, però sí evitarien ser acusats a Alemanya.

Així ho va explicar Michael Offer, portaveu del Ministeri de Finances alemany, que sense oferir detalls va dir que "les converses inicials han marxat bé".

Alemanya i Suïssa s'han embrancat en una complexa discussió legal des de la passada primavera, quan les autoritats alemanyes van aconseguir una sèrie de discos compactes que contenien informació sobre una massiva evasió fiscal aparentment comesa per alemanys que utilitzen comptes en bancs suïssos.

Offer va indicar que els dos governs ara planegen signar a final de mes un acord de doble imposició fiscal, el qual establiria un protocol per afrontar el problema dels diners amagat. No obstant això, el funcionari va negar informes periodístics que asseguraven que s'havia aconseguit un acord espectacular, segons el qual Suïssa pagaria a Alemanya € 30.000 milions per tal de protegir el seu secret bancari.

"Les especulacions sobre fluxos multimilionaris d'euros cap a l'estat alemany no tenen cap fonament, tampoc hi ha documents secrets", ha afirmat.

Nous impostos

El govern alemany va obtenir informació sobre la massiva defraudació fiscal de capitals germans col locats en bancs suïssos. En comptes d'això, Suïssa s'imposarà un nou impost als clients alemanys i els guanys seran traslladades al govern alemany, però sense revelar la identitat d'aquests clients.

Ambdues parts consideren taxar aquest impost en un 35%, un 10% més del que es paga com a impost sobre la renda a Alemanya.

També es maneja una proposta sobre els estalvis alemanys que porten anys guanyant interessos en els comptes suïsses. D'acord amb la revista Focus, els bancs de calcular el creixement d'aquests capitals en els últims deu anys i transferiran el 35% d'això directament a l'estat alemany.

Converses "constructives, però confidencials"


Offer va indicar que el grup bilateral de treball que va ser establert al març busca trobar una solució permanent a l'assumpte de les inversions de capital evadit establertes per alemanys a Suïssa. "Les converses inicials van ser constructives, però totes dues parts hem acordat mantenir els detalls com confidencials", va assenyalar.

Aquesta tardor s'ha de decidir si aquestes converses portaran a negociacions formals, però Offer va destacar que el nou protocol, que està gairebé a punt per ser signat, compleix amb els paràmetres de transparència i efectiu intercanvi d'informació de l'OECD.

El Nobel com a arma de lluita contra la Pau

Vladimir Fedorenko: El 9 d'octubre es van complir 35 anys des de la concessió del Nobel de Física l'acadèmic Andrei Sàkharov i el 15 d'octubre, 20 anys des que el primer i últim president de la Unió Soviètica, Mikhaïl Gorbatxov rebés el Nobel de la Pau. Aquesta història sembla repetir-se, ja que, en el seu moment, tampoc Sajarov va poder viatjar a Oslo a recollir el seu guardó.

Igual que en el cas de Sàkharov, aquest any el premi ha tornat a anar a les mans d'un "dissident", el xinès Liu Xiaobo. No obstant això, li serà impossible rebre el guardó, perquè acaba d'ingressar a la presó per complir una condemna d'onze anys per "intent de subvertir el poder de l'Estat".

D'aquesta manera, el comitè noruec del Premi Nobel ha sofert una curiosa evolució que el va portar, 15 anys després de la concessió del Premi a Sàkharov, atorgar al secretari general del Partit Comunista de la URSS. I posteriorment, després de recórrer països i continents, tornar a donar suport a "els que advoquen per la defensa dels drets humans fonamentals" (motiu oficial per a la concessió del Premi a Xiaobo) en els països que són membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU , encara que disten de compartir els valors de la democràcia occidental.

En el fons, semblants "canvis de rumb" no són més que el fidel seguiment d'una determinada línia política. La diferència de condició entre Sàkharov i Gorbatxov, lluny de representar un canvi en la percepció de la realitat per part dels membres del Comitè noruec del Nobel, evidencia un canvi radical operat en la política internacional.

La Unió Soviètica havia deixat de ser el gran rival en la Guerra Freda, en la confrontació de les civilitzacions, per esdevenir un soci comprensiu i col.laborador per Occident, un amic que va deixar, gairebé sense dir ni piu, d'interferir en els assumptes d'Europa de l' Est. El líder ideològic d'aquest procés de transmutació va ser precisament Mikhaïl Gorbatxov. A més, queia el mur de Berlín: va ser així com el Premi va trobar el seu amo sense més problemes.

Membres d'un selecte areòpag, despresos de tot pensament mundà, i preocupats només pels valors imperibles, els cinc savis del Comitè del Nobel, format pel parlament noruec, no tenen aparentment res a veure en aquesta història ... Ja escrivia Alfred Nobel el el seu testament que el Premi deu ser atorgat a "la persona que hagi treballat més o millor a favor de la fraternitat de les nacions, l'abolició o reducció dels exèrcits existents i la celebració i promoció de processos de pau".

No obstant això, aquests conceptes metafísics i teòrics entren en contradicció amb la crua realitat. El Premi Nobel sempre ha estat extremadament polititzat. La destinació de cada un dels premis ha vingut sent determinat per les forces més importants de l'escena política de les últimes dècades: EUA, l'OTAN i Europa Occidental.
Les proves són abundants: tot queda molt clar amb només fer una ullada a les tres figures guardonades abans que Liu Xiabo.

Entre elles trobem l'ex vicepresident dels Estats Units, Al Gore, a qui el Nobel li va ser concedit per "els seus esforços en la investigació i difusió de les conseqüències del canvi climàtic provocat per l'home i per establir les bases per contrarestar aquest canvi" . Aquest estudi del clima és un assumpte, sense cap mena de dubte, molt important, però té més a veure amb la ciència que amb la lluita per la pau. Pel que fa a les mesures "per contrarestar aquest canvi", la recent erupció del volcà Eyjafjallajökull a Islàndia i la inusitada onada de calor a Rússia l'estiu passat semblen indicar que l'home no mereix cap premi per "la seva exploració de la natura".

Aquí està també Martti Ahtisaari, impulsor del cruent acord en el territori de l'antiga Iugoslàvia segons el model de l'OTAN i la Unió Europea; partidari dels bombardejos de Sèrbia i un dels pares de la independència de Kosovo. La seva actuació, lluny d'apaivagar els conflictes, només va servir per atiar la tensió en els Balcans, l'autèntic polvorí d'Europa.

I, finalment, Barack Obama, President dels Estats Units, Premi Nobel de la Pau de 2009. Amb aquest guardonat la situació és bastant delicada. En general, el testament de Nobel ha estat desobeït en nombroses ocasions, però aquestes infraccions solien ser poc significatives. La lleialtat a la causa de la pau de certs premis Nobel com Henry A. Kissinger, Le Duc Tho, Yasser Arafat i Isaac Rabin era més que dubtosa. No obstant això, aquestes personalitats van rebre el seu Premi per unes accions i decisions concretes, per uns acords de pau ja signats o uns plans d'arranjament pacífic. Posteriorment, aquests acords es podien trencar o mai arribaven a realitzar-se, però a la concessió del Premi sempre el precedia un esforç polític per arribar a una fórmula de compromís.

Barack Obama, en canvi, en el moment del lliurament del Premi no havia tingut temps de fer res com a President. De fet, va rebre el guardó per avançat, per haver donat mostres de bona voluntat i difós moltes promeses electorals. D'aquesta manera, el Comitè noruec del Nobel va fer un pas sense precedents d'acostament cap a una de les superpotències mundials, el que de seguida va donar pas a les crítiques sobre l'escassa independència del Comitè i sobre la renúncia completa als principis fixats pel seu fundador, Alfred Nobel.

La concessió del Premi Nobel de la Pau de 2010 a Liu Xiaobo qui es dedicava a lluitar contra el règim comunista, quadra perfectament en aquest esquema "euro-atlàntic", com quan, en plena Guerra Freda, el Comitè del Nobel acostumava a premiar els més vehements enemics dels soviets. El 1970, el va rebre Alexander Solzhenitsyn, formalment per "seguir les tradicions de la literatura russa", una fórmula que l'únic que provoca és un somriure irònic. Més tard, el 1975, va ser premiat Andrei Sàkharov i aquesta decisió també tenia un caràcter marcadament polític.

Seria complicat avaluar, seguint el model de Solzhenitsyn i Sàkharov, si la concessió del Premi de la Pau a un dissident xinès equival a l'inici d'una Guerra Freda entre Occident i la República Popular de la Xina. Del que no hi ha cap dubte és que Pequín interpretarà aquesta decisió com un gest d'enemistat i una decisió purament política. Com a resultat, segons es solia fer broma a l'URSS, es podria desencadenar una lluita per la pau tan fervent que no quedaria darrere pedra sobre pedra.

Díaz-Ferran podria ser embargat per Marsans

El setge al president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán, per la gestió del seu frustrat entramat empresarial podria acabar forçant-li a respondre amb els seus béns a la fallida del seu vaixell insígnia, Viatges Marsans. En un escrit remès al Jutjat del Mercantil número 12 de Madrid els administradors concursals de Marsans creuen que la companyia va vulnerar de manera "probable" el termini legal per presentar el concurs voluntari de creditors, el que podria obligar els seus antics amos -Gerardo Díaz Ferran i Gonzalo Pascual- a compensar amb els seus béns el forat patrimonial de l'empresa.


Segons el text, els administradors nomenats judicialment per gestionar el procés d'insolvència de l'empresa turística afirmen que "les circumstàncies avalen que la sol.licitud de concurs voluntari de Marsans és morosa, probable infractora del termini de l'article 5 de la Llei Concursal i presumptament provocadora de culpabilitat del concurs ". La qualificació d'un concurs com a culpable implica que els gestors de l'empresa són condemnats a indemnitzar els creditors pels danys i perjudicis causats-les deutes no pagades per falta de patrimoni-i patir altres penes, com la inhabilitació per a administrar béns aliens.

Els administradors concursals sostenen que estan analitzant "altres dades de presumpció de concurs culpable", encara que rebutgen demanar de moment mesures cautelars, com l'embargament de béns dels responsables o exresponsables de Marsans, que va ser venuda al juny per Ferrán i Pascual a la societat Posibilitum, experta en adquirir empreses en fallida.

Torró reclama enllaç ferroviari AVE-Gandia

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró defensarà demà una proposició no de llei en la Comissió d’Obres Públiques de Les Corts Valencianes, en la què sol·licitarà l’adopció de mesures per a garantir i ampliar el servei de llançadora ferroviària que unisca Gandia amb l’AVE: “Açò suposaria el desdoblament de l'actual via”, subratlla.

La proposta d’EUPV reclama que s'amplie aquesta via amb l’objectiu d’oferir un servei continu al llarg de l'any per a fer ús de la llançadora a primeres hores del matí i a últimes hores de la vesprada, “amb la finalitat de donar un servei ràpid i de qualitat a tots els treballadors, estudiants i veïns de Gandia que fan servir tots els dies el tren per a anar a València”, explica Torró.

Esquerra Unida proposa que s’aprofite la infraestructura de l’AVE i s’oferisca així un mínim de quatre serveis directes de ferrocarril independents dels necessaris per a enllaçar amb el tren d’alta velocitat, “així com que s’aconseguisca aprofitar aquesta estructura de llançadora per a connectar amb les principals línies que circulen per l'Arc Mediterrani”, afegeix el diputat d’esquerres.

Albiol acusa al Consell de “no dir tota la veritat”

La diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol, ha assenyalat que les preguntes que presentà el passat mes de juliol el grup d’esquerres sobre el deute de la Conselleria de Justícia amb els jutjats de pau del País Valencià, “han estat eludides completament pel conseller Blasco, que és qui ens ha contestat amb evasives i sense precisar totes les xifres que li reclamàvem”. Esquerra Unida denuncià el passat mes de juny que la Conselleria no pagava als secretaris dels jutjats de pau des de març de 2009. Blasco contesta per escrit a Albiol que el deute de la conselleria ascendeix a un total de 400.000 euros.

Esquerra Unida presentà una bateria de preguntes a Les Corts Valencianes en conèixer aquestos impagaments que afecten a poblacions de tot l’àmbit autonòmic “i que estan provocant que els municipis hagen de fer-se càrrec de la situació, a més dels greus problemes de finançament que ja tenen”, recorda Albiol.

Esquerra Unida acusa sobre els impagaments als jutjats de pau. La diputada d’EUPV reclamà respostes a la Conselleria de Justícia sobre quins municipis estan afectats per aquestos impagaments i quantes persones, així com a quant ascendeix el deute de cadascun dels municipis. “Tanmateix les respostes del conseller Rafael Blasco al respecte, juguen a la confusió i no contesten al que li reclamem. Es limita a dir-nos que el deute total ascendeix a 400.000 euros, però ni ens diu quants ni quins municipis, ni tampoc les persones afectades.

És més, juga a les generalitats, com fa sempre, a parlar d’indemnitzacions i a subratllar que els municipis afectats són els de menys de 7.000 habitants i que hi ha 382 persones que reben indemnitzacions. Nosaltres ens preguntem què indemnitzacions, de què ens parla Blasco?”, qüestiona Albiol.

Per a Esquerra Unida aquestos impagaments “són intolerables i suposen un atac directe al drets laborals dels treballadors i treballadores. Exigim al Consell que solucione aquest deute d’immediat i avancem que tornarem a presentar les preguntes que calguen en Les Corts Valencianes per esbrinar veritablement quina és la situació d’aquest deute”.

Xavier Garcia al jutjat per racista

El president del PP de Badalona, Xavier Garcia Albiol, s’haurà de presentar demà a Fiscalia, a partir de la denúncia d’ICV-EUiA. El Grup Municipal d’ICV-EUiA va presentar una denúncia el 27 d'abril d’aquest any, a la seu de la Fiscalia de Badalona, per demanar la “inhabilitació de Garcia Albiol com a càrrec públic”. La denúncia es va presentar arran dels díptics que el PP va repartir en què es volia associar immigració amb delinqüència.


La denúncia qualificava l’actuació d'aquest representant del PP de “delicte comès amb ocasió de l’exercici dels drets fonamentals i de les llibertats públiques garantits per la Constitució”. Aquest delicte podria comportar presó d’un a tres anys i multa de sis a dotze mesos, a més a més de la inhabilitació corresponent.

Per al Grup Municipal d’ICV-EUiA, la notícia que Garcia Albiol hagi de declarar és indicatiu que “no tot val en política” i que les accions racistes i xenòfobes fetes pelr aquet membre del PP “han de tenir una resposta” i això passa per “exigir-li unes responsabilitats polítiques, però també, i molt important, responsabilitats judicials penals”.