dimarts, 20 de setembre de 2011

Camats: "Si tan greu és la situació del dèficit, com es planteja CiU la supressió de l'impost de successions?"

El PSC ha relativitzat les xifres de l'auditoria a la Generalitat a l'entendre que s'ha canviat el mètode de càlcul, mentre que els seus dos socis en l'anterior govern tripartit, ICV-EUiA i ERC, han justificat aquestes dades per la caiguda d'ingressos i el manteniment de les polítiques socials.

L'auditoria realitzada per la firma Deloitte a la Generalitat confirma un dèficit el 2010 del 4,2% del PIB, que suma 8.352.000 d'euros, segons ha informat avui el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en roda de premsa. La portaveu adjunta del PSC al Parlament, Laia Bonet, ha respost en una roda de premsa a la cambra catalana que aquest informe "no aporta res de nou", és "perfectament explicable" i que no pot atribuir-se ni al govern anterior ni a l'actual.

Segons Bonet, el dèficit del 4,2% "respon a un canvi en com es computa aquest dèficit, que ha decidit la Intervenció General de l'Administració de l'Estat" i que, ha recordat, han de complir totes les administracions.

La portaveu d'ICV-EUiA al Parlament, Dolors Camats, ha justificat a més aquestes xifres per la caiguda d'ingressos de la Generalitat a causa de la crisi econòmica i a l'aposta de l'anterior govern tripartit en polítiques socials per pal.liar les "necessitats dels que estaven patint més" aquesta situació.

Camats ha lamentat, a més, que l'executiu català utilitzi aquest informe per "justificar retallades socials i ajustos draconians" sense contemplar, en canvi, una política fiscal progressiva que garanteixi més ingressos a la Generalitat. "Si tan greu és la situació del dèficit, com es planteja CiU i el Govern la supressió de l'impost de successions sense cap tipus de vergonya?", s'ha preguntat la diputada ecosocialista.

En la mateixa línia que ICV-EUiA s'ha pronunciat la portaveu d'ERC a la cambra catalana, Anna Simó, en afirmar que "no es poden desvincular els comptes de la Generalitat de la situació de crisi econòmica, de la caiguda d'ingressos i de la deslleialtat del govern de l'Estat a l'hora de repartir les càrregues "entre administracions i mantenir, al mateix temps, les polítiques socials.

Simó ha asseverat, d'altra banda, que durant el primer govern tripartit, el 2004, es van trobar amb un dèficit de 1.264 milions d'euros corresponents a la liquidació del 2003 i un endeutament total de 17.363.000 d'euros que, ha precisat, va obligar a posar en marxa un pla d'estabilització del deute.

Les Empreses d'armes biscaïnes fan negoci amb la guerra de Líbia

La companyia d'enginyeria SENER, radicada a Getxo, dissenya programes per als míssils Meteor, IRIS-T i NSM. A més, desenvolupa els míssils Sidewinder de curt abast i míssils AMRAAM de mig abast empleats per l'exèrcit espanyol en l'actual guerra de Líbia. Foto: Concentració aquest matí davant la subdelegació del Govern Espanyol a Bilbo. Aquesta mobilització és una crida a participar en la que es realitzarà a les 19:30 hores a la Plaça Circular de Bilbo.

El grup ITP s'encarrega del manteniment dels F-18 de l'Exèrcit Espanyol que ataquen la població civil de Líbia. Però aquesta circumstància no li va impedir signar l'any passat un acord amb l'exèrcit de Gaddafi per a la reparació i manteniment dels motors dels avions militars Hèrcules.

Participació de l'Exèrcit Espanyol a la guerra contra el poble libi

• L'Estat Espanyol contribueix en aquesta guerra amb quatre caces F-18 i dos avions de proveïment. A més, té desplegats un avió de vigilància marítima, una fragata i un submarí.

• La intervenció imperialista a Líbia li ha costat a l'Estat Espanyol 123 milions d'euros.

• Bombes de dispersió fabricades a Espanya el 2007 i usades per Gaddafi per bombardejar la ciutat de Misrata van ser finançades per Cajalón, Caixa Espanya, Caja Mediterráneo, Bankinter, Ibercaja, Banco Popular, Banc Sabadell i La Caixa. 14 bancs espanyols, entre ells el BBVA, Santander i Banki, estan implicats financera i econòmicament en 19 de les principals empreses fabricants d'armes. Entre les armes destaquen les prohibides armes químiques, biològiques, les bombes de dispersió i les mines antipersones.

• Empreses armamentístiques de l'estat Espanyol van vendre a l'exèrcit libi material militar per valor de 20 milions d'euros entre 2009 i el primer semestre de 2010. Líbia ha estat el segon comprador d'armes per a la indústria militar espanyola. Al llarg de l'any 2010 la venda d'armes va ascendir a 11.200.000 milions d'euros. El Govern espanyol va vendre armes per valor de 8 milions d'euros a l'exèrcit libi durant els primers mesos d'aquest any. En concret, aquesta venda d'armament es va produir fins al 9 de març, tres setmanes després de deslligar les primeres protestes contra el règim de Gaddafi.

Davant d'aquesta situació, s'ha de respondre fermament dient NO A LA INTERVENCIÓ IMPERIALISTA amb la mateixa fermesa que li va dir no a la integració a l'OTAN, exigint responsabilitats als culpables, és a dir als que donen suport aquesta intervenció militar: PNB, PSOE , PP I UPN. En les guerres uns pateixen les conseqüències i altres pasten grans beneficis. Les empreses d'armament basques són, potser, l'exponent més obscè d'aquest segon grup.

Askapena, Komitas INTERNAZIONALISTAK, KEM-MOC, KAKITZAT

Cent nens robats a Madrid van ser donats en adopció a València entre els anys 60 i 90

Un centenar de nens robats en clíniques de Madrid, entre els anys 60 i els 90, van ser traslladats a València per a ser lliurats en adopció, segons els testimonis de persones pertanyents a l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (ANADIR). Hi havia unes rutes estables en el tràfic il.legal de nens: "Una que unia Madrid amb València" i una altra que operava "des del Nord, País Basc i Navarra, a les Cases Bressol de València i de Sagunt". Les clíniques Sant Ramon, la Maternitat d'O'Donell i Francisco Franco-avui Gregorio Marañón-són alguns dels centres madrilenys d'on provenien els nounats robats.

ANADIR va celebrar ahir, a la seu de CCOO-PV de la capital valenciana, una reunió informativa. En aquesta trobada es va prendre l'ADN a mig centenar de socis que voluntàriament van accedir a això, per incloure les dades en un banc, que permetrà creuar-los amb els de tot Espanya, per utilitzar-los com prova en futurs processos judicials o bé per buscar els seus familiars.

Tal com va confirmar a Diari de Girona, la coordinadora d'Anadir per a la Comunitat Valenciana i Múrcia, Susy Cabrerizo, aquesta entitat té els contactes d'almenys 140 afectats en territori autonòmic. No obstant això, el nombre total és major ja que segons un dels advocats de Anadir, Miguel García, a Espanya, s'han registrat 300.000 casos de nadons robats, des de mitjans dels 60 a mitjans dels 90. Així mateix, l'associació, presidida per Antonio Barroso, agrupa a 1.800 afectats.

Per exemple, Rodolfo Iglesias, veí de Dénia, explica que el seu fill va néixer a Madrid el 1980, al Maternoinfantil d'O'Donell. "A la meva dona -recorda- només néixer, li van treure al nen, el van tapar amb un llençol i ni tan sols l'hi van deixar veure". S'el van portar per intervenir-lo d'una hèrnia de hiat i el van ingressar apartat de la mare. El mateix dia que la seva dona li van donar l'alta, "ens van trucar per dir-nos que anéssim ràpidament a l'hospital perquè el nostre fill havia empitjorat".

En arribar a la clínica, afegeix, "ens van comunicar que havia mort". "A mi -diu- mai em va quadrar com van succeir els fets. Per exemple, a la meva dona li van ensenyar un nadó entubat i quan jo el vaig veure per primera vegada, no tenia res". Amb el pas dels anys, han demanat documentació, "i de la meva dona sí que hi havia informe, però del nen no hi havia cap constància".

Rodolfo Iglesias afirma que coneix diversos casos de nens captats a Madrid i venuts a València, fills adoptats que busquen els seus progenitors biològics. "Calculo que hi ha més de cent nadons, en particular a Albal, un cas molt paradigmàtic".

Efectivament l'Horta Sud era el destí d'un bon nombre dels petits robats a la Clínica Sant Ramon. Se sap que fins a una desena de matrimonis d'Albal que no podien tenir fills van anar a Madrid en els anys 70 i 80 per adoptar a un petit. Els nens van acabar a Albal i també a Picassent, Silla i Catarroja.

Trames organitzades

Els serveis jurídics de Anadir tracten de reunir proves suficients per poder dur davant els tribunals causes que no siguin sobresegudes a les primeres de canvi. El lletrat Miguel García declara que hi ha indicis suficients per afirmar que van operar una sèrie de "trames organitzades a les diferents províncies d'Espanya".

La seva forma d'actuar va ser similar sempre. "Raptar als nadons -conclou- amb enganys o mentides als seus pares, i posteriorment traficaven amb els nens, que eren venuts a tercers".

Critiquen "l'arxiu massiu" de denúncies

El president de Anadir, Antonio Barroso, va alertar ahir a València de la indefensió en què es troben aquestes persones i va exigir a l'administració que els ajudi a fer justícia. Per això, va anunciar que el pròxim 27 de gener realitzaran una manifestació de protesta davant la Fiscalia General de l'Estat a Madrid, "pel rebuig massiu de desenes de denúncies interposades per nens robats a les fiscalies provincials", que han estat descartades o sobresegudes.

Els fiscals -i els pocs jutges que han vist aquests casos- argumenten que aquests delictes, per haver passat ja tants anys, han prescrit, o simplement no es podran resoldre a causa de la dificultat de trobar testimonis, documents o fins i tot als culpables, després de diverses dècades. AFEGIR orienta les famílies perquè sàpiguen quins passos s'han de seguir si volen començar la cerca, i també les formen per documentar els seus casos degudament abans de portar-los davant la Justícia.

TESTIMONIS

Rafael Alcayde i la seva dona Dolors Herrera, de Sant Marcelino, no tenen dubtes sobre els fets amb el seu fill: "Van dir que el portaven a l'incubadora, però en realitat, en l'estona que ens vam dormir, van venir a canviar-lo per un altre de mort". Segons expliquen, "va ser el 1976, a l'Hospital Verge del Consol, i la mort no consta ni en aquest centre hospitalari ni tampoc en el cementiri general". Per això, "estic segura que m'el van robar", afegeix Dolors.

Consuelo Martínez-Dumas Marc, de 85 anys i veïna de València, va accedir ahir a fer-se la prova d'ADN per saber si la seva filla, Maria Micaela, que tindria 46 anys avui, encara viu. "La nena va néixer molt bé a l'Hospital de La Salut però van insistir en portar-la a l'Hospital General Sanjurjo". L'endemà, emfatitza, "quan va ser el meu marit a veure-la, van dir que havia mort i ens la van tornar embolicada en cotó fins als ulls. Penso que me la van treure", diu.

Fernando G., de 31 anys, revela que els seus pares adoptius li van explicar fa temps que a l'abril de 1980 "quan vivien a Port de Sagunt, em van anar a recollir a un convent que havia a Pamplona". Una monja, subratlla, "em va amagar nounat, entre el seu hàbit i una gavardina, i em va lliurar als meus pares adoptius dins del seu propi cotxe". Abans, "van haver de pagar uns diners per a l'adopció", explica. Ara, "vull trobar a la meva mare biològica".

El PP rebutja explicar els abusos sexuals de Vicente Sanz a Canal 9

El PP a les Corts ha rebutjat dues peticions de compareixença -per part de PSPV i Compromís- de la portaveu del Consell, Lola Johnson -que era la directora de l'ens en el moment dels fets-, per informar de la posició del Govern valencià en els assumptes relacionats amb el cas dels abusos sexuals comesos per l'ex secretari general de RTVV, Vicente Sanz (foto), contra tres treballadores del medi perquè, segons han explicat, el Consell ha dit que "no té criteri" en aquest assumpte.

El PSPV estudia a més la interposició d'un recurs al Tribunal Constitucional contra aquesta decisió.

El portaveu del PSPV a les Corts, Jorge Alarte, ha declarat després de la Junta de Portaveus que, davant la petició del PSPV de compareixença de Johnson perquè doni explicacions sobre el cas de Vicente Sanz, el Govern valencià "ha decidit no comparèixer davant les Corts per donar explicacions sobre el que allí va succeir ". Alarte ha relatat que durant la Junta de Portaveus, "la directora general de Relacions amb les Corts, Teresa Lleó, en nom del Govern, ha dit que el Govern no té criteri" en aquest assumpte.

Així, el portaveu socialista ha instat el president de la Generalitat, Alberto Fabra, a "aclarir" si comparteix la frase que el Govern "no té criteri" i, en cas contrari, hauria de cessar la directora general de Relacions amb les Corts, ha afegit.

Segons la seva opinió, Fabra "ha d'aclarir si aquesta és l'única qüestió que ha de dir sobre el cas tremend de presumptes abusos sexuals contra empleades de RTVV, sobre l'ocultació de dades sobre aquesta situació", ha declarat Alarte.

Per la seva banda, la portaveu adjunta de Compromís, Mónica Oltra, ha lamentat que "tot i les primeres declaracions d'intencions de Fabra de que les coses canviarien" a favor del "diàleg i la transparència", sembla que la pràctica li està contradient". Espero que no sigui una qüestió de debilitat de Fabra dins del PP", ha apuntat. "Fabra ha de decidir si vol ser president, si la seva paraula val alguna cosa o si és capaç de fer que la tropa compleixi amb les seves intencions", ha remarcat.

Oltra ha destacat la importància que el Consell "valori els alts càrrecs que han nomenat" i "com a mínim, faci autocrítica o lamenti els fets". Però, des del PP han rebutjat la compareixença perquè "són majoria i fan el que els dóna la gana", ha lamentat la síndica adjunta.

"VETO" DEL PP A EUPV

D'altra banda, la portaveu d'EUPV, Marga Sanz, ha denunciat que el PP ha rebutjat la compareixença de la consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, per donar compte dels nomenaments dels nous directors de Parcs Naturals, perquè en l'escrit de la formació d'esquerres utilitzava l'expressió 'País Valencià'. No obstant això, estudien interposar un recurs al "veto" del PP, ha apuntat.

El diputat d'EUPV Ignacio Blanco ha puntualitzat que aquesta expressió es referia al territori i no a cap institució. Així, ha considerat que és "summament greu que aquest terme no pugui ser utilitzat en documents oficials perquè va en contra del preàmbul de l'estatut". A més, és un "atac a la llibertat d'expressió", ha afegit.

"Dona'm una chupaeta"

La interlocutòria que processa l'exsecretari general de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) Vicent Sanz per un presumpte delicte d'abús sexual contra tres treballadores de l'ens conclou que entre 2007 i 2010 va demanar favors de naturalesa sexual a les empleades i els va crear una situació intimidatòria i humiliant.

La interlocutòria assenyala que Sanz va aconseguir que M. R.: «Li enviés fotos íntimes», i que el denunciat, segons sembla, «va arribar a tocar els seus genitals a aquesta dona amb intencions libidinoses i presumptament també es va masturbar en presència d'ella». Tot sense el consentiment de la treballadora o obtingut de manera «viciada».

Masturbacions. La interlocutòria assenyala que va utilitzar la mateixa estratègia de «promeses laborals i amenaces» per masturbar-se davant les altres dues empleades i les va tocar els seus genitals «amb intencions lúbriques».

«Una chupaeta». L'acte reflecteix que fins i tot a una de les noies li va mostrar el seu sexe erecte, «la va arribar a agafar del cap, atraient-la cap a ell, alhora que li deia: dóna'm una chupaeta».

La "Justícia europea" neonazi rebutja per "amoral" el registre de l'escut de la Unió Soviètica com a marca comercial

L'agència europea per al registre de marques, dibuixos i models, OAMI, per la sigla d'Oficina d'Harmonització del Mercat Interior, es nega a registrar com a marca comercial l'escut soviètic al.legant que "una part substancial del públic" en països com Hongria, República Txeca i Letònia, governats per partits neonazis, ho considera "contrari a l'ordre i a la moral".

L'empresa sol licitant, Couture Tech Ltd, va intentar recórrer la negativa al Tribunal Europeu de Justícia però el recurs va ser desestimat. La resolució judicial assenyala que la falç, el martell i l'estrella vermella de cinc puntes són "símbols de despotisme", segons la legislació hongaresa, pel que la seva utilització és contrària al'ordre públic.

L'escut de l'antiga URSS mostra la falç i el martell sobre un globus terraqüi abraçat per dos feixos de blat i cintes vermelles, en les quals es reprodueix en 15 idiomes (segons el nombre de les repúbliques que formaven part del país) el lema "Proletaris de tots els països, uniu-vos!". A sobre del globus apareix una estrella vermella de cinc puntes.

Badia sense llum a les escoles ni l'auditori

A primera hora del matí d'ahir, tècnics de Fecsa-Endesa es personaren a les escoles de Badia del Vallès (foto) per tallar la llum. El motiu, el deute de 170.000 euros que acumula l'Ajuntament amb la companyia elèctrica. El govern local, del PSC, va cridar alarmat a la Generalitat demanant ajuda, ja que el retard en els pagaments de la Generalitat, que ja deu quatre milions d'euros al municipi, no els permet fer front al deute.

"Estem aguantant amb els ingressos que nosaltres generem, però depenem de les aportacions de la Generalitat. La situació es degrada mes a mes i no podem aguantar més", alerta l'alcaldessa, Eva Menor (PSC), que reclama a la Generalitat que pagui seu deute.

Badia del Vallès, un municipi de 13.700 habitants nascut el 1994 quan es va 'independitzar' de Barberà del Vallès, té una de les taxes d'atur més altes de Catalunya (el 21,8% a l'agost) i el nivell de vida o renda per càpita més baix de Catalunya. És una població amb molt poca extensió, sense indústries i sense sòl per construir. A més, Badia presenta la peculiaritat que el 99,9% dels habitatges són de protecció oficial.

A causa d'aquestes 'particularitats', Badia té un conveni especial amb la Generalitat, gràcies al qual rep 3.600.000 anuals de l'Administració autonòmica (el pressupost de l'Ajuntament aquest any és de 10 milions). Els pagaments s'efectuen de forma trimestral, però l'alcaldessa denuncia que aquest any encara no han rebut cap. La Generalitat es justifica en que els pressupostos es van aprovar a finals de juliol i assegura que pagaran "aviat", sense concretar més.

La manca de líquid ha portat l'Ajuntament de Badia a demorar en els pagaments, entre ells el rebut de la llum, fins a acumular un deute de 170.000 euros, segons el Departament de Governació, que ha estat el que finalment ha intercedit davant la companyia. Governació va ordenar ahir, després de l'alerta llançada per Badia, el pagament urgent de 90.000 euros per evitar el tall del subministrament, que segons Fecsa-Endesa afectava, a més de a les escoles, l'auditori i a la deixalleria municipal. De fet, la companyia assegura que aquests dos equipaments van estar sense llum ahir al matí, fins que van rebre el compromís de pagament.

La morositat és generalitzada, ja que l'Ajuntament reconeix que està pagant les factures fins a 120 dies, termini que és superior quan es tracta de grans empreses. El 2010, segons dades del ministeri, Badia acumulava un deute de tres milions amb els bancs. L'Ajuntament no ha facilitat el dèficit actual.

Menys recelosa es va mostrar Manresa (Bages), que ahir va fer pública l'auditoria que el consistori havia encarregat, que ha revelat un deute de 110 milions d'euros, provinent bàsicament dels crèdits bancaris (75 milions) i de les factures pendents (18 milions ). El nivell d'endeutament del municipi és del 115% (el màxim és del 75%) i les factures s'estan pagant a 14 mesos, va admetre el Consistori.

El regidor d'Hisenda de Manresa, Josep Maria Sala (CiU), va reconèixer que la situació "no és fàcil" i va demanar "esforços per part de tots" per superar-la. Això implica, segons l'edil, "reconduir les despeses i pujar els impostos".

Tu recicla, que jo em ric de tu, ecologili!: Els fabricants estafen el 50% dels diners que paguem 'per reciclar'

Un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) denuncia que el reciclatge de les escombraries electròniques és "molt deficient" tot i que des de fa sis anys aquest servei es cobra als consumidors. Els espanyols paguen 300 milions a l'any per reciclar electrodomèstics. L'estudi exposa que cada espanyol paga uns 20 euros quan compra un frigorífic i uns 5 quan adquireix un microones, una quantitat destinada a finançar el correcte reciclatge d'aquests aparells quan acabi la seva vida útil, però que no apareix especificada en la factura.

Aquest import va destinat als fabricants, els quals poden ocupar-se per ells mateixos del reciclatge. Però normalment deleguen en un Sistema Integrat de Gestió (SIG), al qual només paguen pels aparells realment reciclats, tot i que només són una petita part dels comercialitzats. Això significa, segons l'OCU, que els fabricants s'estan quedant amb més de la meitat dels diners que els consumidors han pagat prèviament.

L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha despullat el frau en el reciclatge de residus electrònics. L'organització va col.locar emissors GPS en 15 electrodomèstics i els va portar al punt net. La idea era seguir la seva posició en cada moment i comprovar si, com denuncia la fiscalia, hi ha un frau massiu en el tractament de residus. El resultat, presentat avui a Madrid, no ha pogut ser més rotund: dels 15 aparells, només sis han estat tractats correctament.

La resta van acabar en abocadors il.legals, ferrovelleries, i fins i tot hi ha tres en "zona d'ombra", als quals se'ls ha perdut la pista però l'OCU sospita que poden estar en un contenidor a l'espera de ser exportats.

L'OCU denuncia que els consumidors paguen "uns 300 milions d'euros a l'any perquè es gestionin correctament els residus". Encara que no apareix a la factura, els productors d'aparells i electrodomèstics, cobren una part al comprador per finançar el reciclatge. I, no obstant això, "només es tracta de manera correcta el 10% dels residus que es generen a Espanya".

L'OCU critica que no hi ha controls ni dades públiques, i que el Ministeri de Medi Ambient s'ha desentès del tema i no fa ni una sola inspecció ni controla el flux dels diners.

Dels quatre frigorífics rastrejats per l'OCU, només dos van acabar en una planta autoritzada per eliminar el gas que conté i que té un potencial d'efecte hivernacle milers de vegades major que el del CO2. En l'estudi ha aparegut el robatori fins i tot al mateix punt net en què van ser dipositats.

"En un altre cas, el televisor anava rumb a una planta autoritzada de Saragossa, però de camí va parar 27 minuts i allí va ser desmembrada abans d'arribar", explica Belén Ramos, la tècnic en medi ambient de l'OCU responsable de l'estudi, que va començar fa mig any. Part del material va arribar a la planta de tractament i part a un abocador a Lleida. L'OCU sospita que la part metàl.lica, amb el valuós con de coure, va anar a Lleida i la resta a la planta de Saragossa. Ho creu així perquè aquest televisor feia dos seguidors, un metàl.lic que emet senyals de mòbil i un altre de plàstic via satèl lit. El de plàstic va acabar en una nau a Saragossa.

Per tot, l'OCU ha portat a la fiscalia l'informe. La fiscalia de Medi Ambient ja ha presentat les primeres querelles per aquest frau massiu, ja que en no tractar correctament els residus s'aboquen l'entorn metalls pesants i gran quantitat de contaminants.

ICV vol Núria Buenaventura com a número dos de Coscubiela

Si totes les travesses a ERC senyalen que Joan Tardà serà el número dos per Barcelona de la llista a les eleccions generals que encapçalarà Alfred Bosch, a ICV-EUiA tot sembla indicar que serà l’actual diputada al Congrés, Núria Buenaventura, qui ocupi aquest lloc, just al darrera de Joan Coscubiela. L'exalcaldesa de Rubí ja va anar de segona a la llista de les anteriors eleccions generals.

Buenaventura, exalcaldesa de Rubí i exdirectora general de Medi Natural, ja va ser la segona a la llista d’Iniciativa per Barcelona a les eleccions generals de fa quatre anys, que va encapçalar Joan Herrera. Quan a l’octubre de 2010 Herrera va deixar l’escó per presentar-se com a candidat a la Generalitat, el va substituir Buenaventura.

En l’actual conjuntura de probable desfeta socialista, els ecosocialistes consultats estan convençuts que tornar als temps en què tenien dos representants al Congrés dels Diputats és perfectament possible, per la qual cosa entenen que és de justícia que Buenaventura continuï amb la tasca que només ha tingut un any per desenvolupar.

Holanda: El segon millor amic d'Israel, després d'EUA

El delegat d'Holanda davant l'ONU no donarà suport a la demanda de reconeixement d'un Estat palestí. El passat cap de setmana el ministre holandès de Relacions Exteriors, Uri Rosenthal, va intentar un cop més convèncer el president palestí Mahmoud Abbas de desistir de la demanda. Sense resultat. Des de fa molt temps, la monarquia de la cap del Club Bilderberg, Beatriu d'Holanda, és coneguda com l'aliat més estret del sionisme a Europa. Sota el Govern neocon i antiislàmic del primer ministre, Marc Rutte, aquesta relació és fins i tot més forta.

Segons el ministre Rosenthal, casat amb una israelita, "el Govern holandès no és partidari de la crítica desmesurada contra Israel, i ningú hauria de acceptar-ho. Jo crec que podem expressar la nostra preocupació i crítica amb més eficàcia estrenyent les relacions amb Israel que guardant distància".

Invertir més

Durant una conferència internacional a Israel l'any passat, Rosenthal no es va caminar amb embuts: Vol relacions més estretes amb Israel. Aquest objectiu s'expressa fins i tot clarament en l'acord de Govern que estableix la línia política de l'actual Gabinet: "Holanda invertirà més en la relació amb Israel".

El Govern holandès diu que és partidari d'una solució pacífica per al conflicte israelià-palestí i proporcionar ajuda a l'Autoritat Palestina des de la seva creació el 1993 en els Acords d'Oslo, en una quantia infinitament inferior a la seva aportació al sionisme israelià.

Ronny Naftaniel, director del Centre per Informació i Documentació sobre Israel, CIDI, que fa lobby per a Israel a Holanda, es mostra content amb la postura d'Holanda, i "no creu que sigui parcial".

Advertència a ONG

Altres sí opinen que Holanda està predisposada cap a Israel. Arjan el-Fassed, parlamentari del partit dels Verds, diu que des de fa anys el Govern holandès és proper a Israel. L'actual Govern només ho diu de manera més explícita. El Fassed recorda que Rosenthal, en assumir el seu càrrec l'any passat, va dir que la seva prioritat era posar fi a la crítica desmesurada contra Israel.

"És una cosa diferent que dir que anem a fomentar el procés de pau, el respecte als drets humans. No, la seva prioritat és evitar la crítica contra Israel".

En els seus intents d'evitar les crítiques contra Israel, Rosenthal ha emès una seriosa amenaça contra l'ONG holandesa ICCO, que va finançar un lloc web anomenat "La intifada electrònica". Un dels usuaris va cridar a un boicot d'Israel. El Govern holandès -com el francès de Sartkozy- s'oposa a una mesura d'aquest tipus.

ICCO diu no haver fet res irregular. L'opinió emesa no va ser la del lloc web i els diners per al finançament no prové del Govern sinó d'altres fonts, però el ministre Rosenthal rebutja l'argumentació i adverteix ICCO i altres organitzacions que reben diners de l'Estat que no han de minar la política exterior del Govern holandès si volen seguir rebent subvenció.

Prioritats equivocades

El tema encara no està resolt, però per El-Fassed és un dels exemples que el ministre Rosenthal estableix prioritats equivocades. Abans d'entrar al Parlament, el-Fasso va ajudar en la creació del lloc web "Intifada Electrònica", en part com una forma per donar a conèixer suposades violacions de drets humans. En aquests moments ha interromput totes les seves relacions amb el portal.

De fet, tant Rosenthal com El-Fassed tenen relacions personals amb la regió. La dona de Rosenthal és una ciutadana israeliana i els seus pares són supervivents del genocidi nazi.

El pare de El-Fassed és palestí, i va emigrar a Holanda el 1963.

Alacant, Cas Brugal: El PGOU es va tramitar en el bufet del germà de l'alcaldessa

Un informe policial revela que els dos lletrats del despatx registrat en el marc del cas Brugal -un d'ells germà de l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo (PP), imputada per corrupció-, "a més de contestar al.legacions a través d'una societat, redactaven per a determinades empreses i particulars la pròpia al.legació a presentar a l'Ajuntament. La creació i activitat del despatx d'advocats, registrat el passat mes d'abril, "estaria estretament relacionada amb la tramitació" del Pla general d'Ordenació Urbana (PGOU), segons reflecteix l'esmentat informe.

El document policial ja ha estat remès al jutge que instrueix la peça separada del cas Brugal referida a l'esmentat pla urbanístic.

El document policial assenyala que pràcticament el 90% dels ingressos percebuts per l'esmentat despatx -Salvetti Advocats- durant el 2008 (any de la seva creació) i 2009 "es deuen a diferents treballs efectuats i cobrats sobre això", en referència al PGOU, i s'indica que els ingressos "en el seu import total" ascendeixen a més d'un milió d'euros.

L'informe subratlla en la seva introducció "la ingent quantitat d'informació rellevant continguda en la documentació intervinguda" i "la necessitat de cautela i precisió pel que fa a les conclusions que es deriven de la mateixa".

"Tant l'empresa que realitza les al.legacions com l'encarregada d'estimar o desestimar aquestes al.legacions pertanyen a la mateixa persona".

"S'han identificat una sèrie d'irregularitats que necessiten ser posades en coneixement de l'autoritat judicial", afegeix l'informe policial, elaborat a partir de les dades obtingudes per la policia judicial en el registre que va efectuar l'abril d'aquest any.

"Les actuacions irregulars", segons assenyala, estan relacionades amb la tramitació i posterior estimació de al.legacions al PGOU "portades a terme" per José Luis Castedo, germà de l'alcaldessa, i Francisco Javier Gutiérrez Miguélez -exregidor socialista- "a través de les societats Gutiérrez&Miguélez, Gestió del Sòl, SL i el despatx Salvetti Advocats i Consultors SL.

Després de reflectir i recordar que el projecte de "Finalització de l'execució dels treballs de revisió del PGOU" va ser adjudicat a l'empresa LABORATORI I PROJECTES SL, en Junta de Govern Local de l'Ajuntament d'Alacant al febrer de 2008, l'informe revela "la relació inequívoca" entre aquesta última mercantil i G&M Gestió del Sòl, a través d'un contracte de consultoria i assessorament.

"Prenent com a base aquesta informació -afegeix l'informe policial-, tant l'empresa que realitza les al.legacions (Salvetti) com l'encarregada d'estimar o desestimar aquestes al.legacions (G&M Gestió del sòl SL) pertanyen a la mateixa persona, Javier Gutiérrez.

Al.legacions sospitoses

A més, pel que fa a "la implicació de Jose Luis Castedo" -germà de l'alcadessa imputada-, l'informe afirma que aquest participa, de fet, igualment en ambdues mercantils, ja que és administrador solidari del despatx Salvetti i per altra banda ha realitzat treballs d'assessorament per a la societat G&M Gestió del sòl.

"Queda clar que les al.legacions presentades pel despatx Salvetti han estat totes estimades, o estimades parcialment en els punts que més afavorien a les pretensions sol.licitades per la societat G&M Gestió del Sòl, ja que les persones al capdavant de la societat que realitza les al.legacions i les persones que realitzen les estimacions són les mateixes", reflecteix el citat informe policial.

Així mateix, i com a conclusió, aquest document sosté "que es té constància i indicis racionals suficients per poder dir que Francisco Javier Gutiérrez i José Luis Castedo, a més de contestar les al.legacions a través de la societat G&M, redactaven per a determinades empreses i particulars la pròpia al.legació a presentar a l'Ajuntament, sent remunerats per aquest servei".

La Fiscalia Anticorrupció sosté que l'alcaldessa, Sonia Castedo, i el seu antecessor, Luis Díaz Alperi, tots dos del PP, van cometre els delictes de suborn, informació privilegiada i tràfic d'influències per beneficiar el constructor Enrique Ortiz en l'elaboració del PGOU de la ciutat.

Així mateix, el fiscal veu un delicte d'assessorament il.legal, informació privilegiada i tràfic d'influències en el cap redactor del PGOU, Jesús Quesada, per participar en l'afavoriment d'Ortiz, i també en els dos advocats esmentats per ser intermediaris a través del seu bufet.

Marga Sanz: “Sonia Castedo està assenyalada directament per nepotisme i per això li exigim que deixe l’escó i l’alcaldia d’immediat”

La portaveu del grup parlamentari d’EUPV i coordinadora de la formació afirma que Alberto Fabra “hauria de prendre mesures urgents i obligar a Castedo a deixar el seu càrrec de diputada i d’alcaldessa. Castedo és una de les diverses taques negres que segueix tenint el PP, junt a Camps, Costa o Hernández Mateo. Aquestos diputats, immersos en processos judicials per corrupció, invaliden el discurs que Fabra preten vendre’ns sobre la honradesa i la transparència”.

Esquerra Unida està personada com a acusació popular en la peça referent al Pla General d’Ordenació Urbana d’Alacant, inclòs dins del cas Brugal. “Tot el que anem sabent sobre aquest PGOU és tèrbol i el nou informe policial, que s’ha donat a conèixer en la premsa hui, incideix altra vegada en que sobre ell és movia un magma de corrupció, d’interessos familiars, d’amiguismes i clientelisme, etc.”, critica Sanz.

La síndica d’esquerres exigeix “la màxima depuració de responsabilitats. És intolerable que a aquestes altures Castedo continue desenvolupant els càrrecs de diputada i alcaldessa com si res, quan és indubtable que ella és una peça fonamental d’aquest cas. Exigim a Fabra que l’aparte definitivament i no deixe que seguisca embrutant les institucions”.

Canceller palestí diu que amenaça de veto per part dels EUA no els farà canviar de plans

El canceller palestí Riyad Al-Maliki afirma que l'amenaça de veto per part dels EUA no els frenarà en el propòsit de demanar aquesta setmana reconeixement internacional de Palestina a l'ONU: "Primer anirem al Consell de Seguretat per demanar l'admissió de Palestina com a membre de ple dret a l'ONU. L'Administració dels EUA ens va advertir que farà servir el seu dret de veto quan es voti aquesta resolució però les amenaces no van a frenar-lo", ha declarat Al-Maliki en una entrevista telefònica amb MN.

Tampoc l'espanta la possibilitat que el Congrés dels EUA tall la seva ajuda de més de 500 milions de dòlars anuals a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP. "Un no pot renunciar als seus principis pel sol fet de ser fet xantatge (...) Caldrà estrènyer els cinturons ", va dir el ministre que va arribar la vigília a Nova York per participar en l'Assemblea General de l'ONU.

Descartar que Palestina s'acontenti a l'ONU amb l'estatus de "Estat observador", com el Vaticà. "Volem ser membre de plens drets", va reafirmar. Si la sol.licitud és rebutjada en el Consell de Seguretat, es buscaran altres opcions, en particular, a l'Assemblea General on cap Estat té dret de veto. La decisió de recórrer a l'ONU, segons ell, és "resultat de les fallides gestions del Quartet" del Pròxim Orient (EUA, Rússia, ONU i UE).

Preguntat per la postura del moviment Hamàs, que considera inconvenient demanar ara el reconeixement internacional de Palestina i se suma així a altres oponents com els EUA o Israel, Al-Maliki va assenyalar que "encara viuen en el passat i de vegades avaluen la situació a partir d'aquí" . La majoria dels països independents, inclosa Rússia, avalen la crida palestina a l'ONU, ha afegit.

Al-Maliki va assegurar que l'ANP farà el possible per mantenir la seguretat a Cisjordània i no respondre a eventuals "provocacions per part de militars o colons israelians" No deixarem que sorgeixi una tercera Intifada ", ha subratllat.

El president palestí Mahmud Abbas va anunciar el març passat la intenció de demanar a l'ONU el reconeixement de l'Estat palestí en les fronteres de 1967, que inclouen Cisjordània, Franja de Gaza i Jerusalem Oriental. La seva decisió va ser durament criticada per Israel, EUA i altres nacions d'Occident que van titllar de unilateralista aquesta postura i van demanar rellançar les negociacions de pau entre l'ANP i Israel. El procés negociador segueix suspès des de setembre de 2010 per la negativa israeliana de frenar la construcció d'habitatges de colons als territoris ocupats. Israel rebutja la volta a les fronteres de 1967 i es nega a compartir Jerusalem, la seva "capital eterna i indivisible", amb els palestins.

Albiol (EUPV) insta a la consellera Bonig a "renovar" les consignes del seu departament


La diputada autonòmica Marina Albiol (Grup Parlamentari Esquerra Unida) acusa a la nova consellera d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, Isabel Bonig, de "repetir una per una" totes les velles consignes heretades de l'anterior responsable del seu departament, responsable de dur el País Valencià "al fracàs més absolut" quant a protecció d'espais naturals, creació d'infraestructures socialment rendibles i desenvolupament de l'habitatge "com a un dret de la ciutadania, no especulatiu".

Aquesta fou la intervenció del Grup Parlamentari Esquerra Unida a la compareixença de la consellera Bonig en el Ple del 14 de setembre de 2011, on els titulars de les diferents conselleries exposaven les 'línies mestres' del no govern de la Generalitat.