dilluns, 22 de febrer de 2010

Mor el soldat que el maig de 1945 va posar la bandera de l'URSS al Reichstag de Berlín

Abduljakim Izmáilo, un dels soldats que van hissar la bandera roja amb la falç i el martell sobre l'edifici del Reichstag a Berlín, el maig de 1945, va morir als 93 anys a la república nord-caucàsica russa de Daguestan, segons va informar un portaveu de l'administració local: "El poble de Jasaviurt plora la mort d'aquest fill honorífic de Daguestan", digueren els representants locals. (Més fotos i vídeo històric a Llegir Més).

Abduljakim Izmailov, va néixer l'1 de juliol de 1916 a l'aldea de Chagorotar, al districte daguestaní de Jasaviurt, i va combatre després de l'inici de la Gran Guerra Pàtria, com denominen els russos el període de la II Guerra Mundial, entre el 1941 i 1945, al front d'Ucraïna a les files de la 82 divisió de fusellers.


Ismailov va servir posteriorment a la 83 companyia de reconeixement, on va resultar ferit tres vegades durant la guerra, l'any 1943 i el 1944 al pit, i el 1945, a la cama. Va ser condecorat amb les ordres de la Guerra Pàtria de primer grau, de la Glòria de tercer grau i de la Bandera Roja, amb les medalles "Al valor", "per l'alliberament de Varsòvia" i "per la presa de Berlín" i l'any 1.996 li fou conferit el títol de "Heroi de Rússia".


A la foto Ismailov, jove, a la esq. i amb el típic barret caucàsic, ja ancià al seu poble de Daguestán ("País de Muntanyes"), al Caucas nord. Ismailov apareix juntament amb altres soldats a les instantànies captades a la teulada del Reichstag, preses pel reporter gràfic Ievgueni Jaldéi.
Aquesta foto va passar a la història com la imatge símbol de la victòria sobre l'Alemanya nazi.



Fallece el soldado que en mayo de 1945 izó la bandera de la URSS en Berlín

Abduljakim Izmáilo, uno de los soldados que izaron la bandera roja con la hoz y el martillo sobre el edificio del Reichstag en Berlín en mayo de 1945, murió a los 93 años en la república norcaucásica rusa de Daguestán, según informó un portavoz de la administración local.

“El pueblo de Jasaviurt llora la muerte de este hijo honorífico de Daguestán”.

Abduljakim Izmáilov, nació el 1 de julio de 1916 en la aldea de Chagorotar, en el distrito daguestaní de Jasaviurt, y combatió tras el inicio de la Gran Guerra Patria, como denominan los rusos el periodo de la II Guerra Mundial entre 1941 y 1945, en el frente de Ucrania en las filas de la 82 división de fusileros.

Ismáilov sirvió posteriormente en la 83 compañía de reconocimiento, resultó herido tres veces durante la guerra: en 1943 y 1944 en el pecho, en 1945, en la pierna, agregó.

Fue condecorado con las órdenes de la Guerra Patria de primer grado, de la Gloria de tercer grado y de la Bandera Roja, con las medallas “Al valor”, “Por la liberación de Varsovia” y “Por la toma de Berlín” y en 1996 le fue conferido el título de “Héroe de Rusia”.

Ismáilov aparece junto con otros soldados en una instantánea captada en el tejado del Reichstag, tomada por el reportero gráfico Yevgueni Jaldéi.

Esta foto pasó a la historia como la imagen símbolo de la victoria sobre la Alemania nazi.

LA HISTORIA DE LA FOTO

Ismailov era el tercer protagonista y el último vivo, de la célebre instantánea con la que el fotógrafo Jaldei inmortalizó la toma de Berlín por el ejército soviético, el 1 de mayo de 1945.

El primero fue el propio Jaldei, el autor de la foto en la que los soldados soviéticos aparecen enarbolando la bandera de la URSS sobre el Reichstag de Berlín. Jaldei, un judío de Donetsk, falleció en 1997. El segundo fue el soldado ucraniano Aleksei Kovoliov, fallecido aquel mismo año, que es quien sostiene la bandera. Ismailov es el que aparece con gorra de plato, aguantando a Kovoliov para que no pierda el equilibrio.

Cuando la foto se hizo, un día lluvioso y tras una ascensión complicada por un edificio arruinado y resbaladizo por los charcos de lluvia y sangre que había por doquier, ninguno de los tres podía sospechar la relevancia de aquello.

La foto dio la vuelta al mundo e ilustró el segundo tomo de la enciclopedia soviética de fotografía, pero ellos no se convirtieron en leyenda hasta mucho más tarde. Cinco años antes de su muerte, Jaldei me explicó en su destartalado piso de Moscú que en 1985 se había encontrado con Kovoliov, quien le confesó su drama de héroe anónimo. “Cuando explico que yo soy el que sostiene la bandera soviética sobre el Reichstag, noto un escepticismo socarrón alrededor”, le dijo el ucraniano. Nadie se lo creía. Al parecer tuvo que esperar a 1996 para ser reconocido y celebrado como uno de los tres.

En realidad ninguno de ellos fue más héroe que el anónimo “soldado Iván”, genuino vencedor de la guerra, que se decidió en el Este. Allí lo que tuvo lugar fue un pulso a vida o muerte. Las ciudades y los pueblos eran destruidos. Murieron uno de cada cuatro habitantes de Bielorrusia, uno de cada tres de Leningrado, Pskov y Smolensk. En total más de 27 millones de soviéticos.

El Tercer Reich perdió en el frente del Este 10 millones de soldados y oficiales muertos, heridos y desaparecidos, 48.000 blindados y vehículos de asalto, 167.000 sistemas de artillería. 607 divisiones fueron destruidas. Todo ello representa el 75% de las pérdidas totales alemanas en la Segunda Guerra Mundial.

Para hacerse una idea, en las playas de Normandía, recordadas en Occidente como cenit de la gloria aliada en el frente del Oeste, se registraron 10 000 muertos aliados, 4.300 de ellos británicos y canadienses y 6.000 norteamericanos. En las grandes batallas del Este, los muertos se contaban en centenares de miles. En la batalla de Moscú participaron unos tres millones de soldados y 2 000 tanques. La URSS utilizó allí la mitad de su ejército, Alemania una tercera parte. Ismaílov fue uno de esos Ivanes, aunque menos anónimo.



Internautes xinesos es burlen de l'informació del NYT sobre els atacs a Google

La informació del diari "The New York Times" que sosté que els ciberatacs contra Google i d'altres firmes es van originar en institucions educatives xineses és motiu de burla per part dels internautes xinesos: "La informació és completament absurda. És el Dia dels Innocents?", va preguntar l'internauta sdh13814021912 al fòrum www.tianya.cn.
El diari nord-americà NYT va informar que investigadors de seguretat, no identificats, van rastrejar els atacs fins a ordinadors de la Universitat Jiaotong de Xangai (SJTU) i de l'Escola Vocacional de Lanxiang, que d'acord amb el diari tenen vincles amb l'exèrcit xinès.

La informació va cridar l'atenció dels internautes xinesos. Molts es van riure de la suggerència que una simple escola vocacional, que ofereix principalment cursos de cuina, reparació d'autos, perruqueria i de computació bàsica, tingués la capacitat de llançar ciberatacs. "La notícia només pot ser considerada com una broma", va dir l'internauta Jinse Xueguang.

"Una escola vocacional usada com a camuflatge d'un camp d'entrenament de hackers patrocinats per l'exèrcit. Estic llegint una història de ciència ficció"? ", va dir un altre internauta identificat només com azydn.

Tant Lanxiang com la SJTU van dir que la informació del diari nord-americà és infundada i van negar estar al darrere dels ciberatacs contra Google i contra altres companyies nord-americanes.


Los internautas chinos se burlan de información de NYT.
Una información que sostiene que los ciberataques contra Google y otras firmas se originaron en instituciones educativas chinas es motivo de burla de los internautas chinos. "La información es completamente absurda. ¿Es el Día de los Inocentes?", preguntó el internauta sdh13814021912 en el foro www.tianya.cn.

El diario estadounidense The New York Times informó que investigadores de seguridad no identificados rastrearon los ataques hasta computadoras de la Universidad Jiaotong de Shanghai (SJTU) y de la Escuela Vocacional de Lanxiang, que de acuerdo con el diario tienen vínculos con el ejército chino.

La información llamó la atención de los internautas chinos. Muchos se rieron de la sugerecia de que una simple escuela vocacional, que ofrece principalmente cursos como cocina, reparación de autos, peluquería y de computación básica, tuviera la capacidad de lanzar ciberataques. "La noticia sólo puede ser considerada como una broma", dijo el internauta Jinse Xueguang.

"Una escuela vocacional usada como camuflaje de un campo de entrenamiento de hackers patrocinados por el ejército. ¿Estoy leyendo una historia de ciencia ficción"?", dijo otro internaura identificado sólo como azydn.

Tanto Lanxiang como SJTU dijeron que la información del diario estadounidense es infundada y negaron estar detrás de los ciberataques contra Google y contra otras compañías estadounidenses.



Evo Morales: Coca-colla con hoja de coca boliviana

El Govern de Bolívia planeja produir la seva pròpia beguda a base de fulla de coca, que podria anomenar Coca-Colla, de forma molt semblant a la marca internacionalment famosa. D'aquesta manera, curiosament, la nova beguda podria convertir-se en quelcom més semblant al beuratge original creat pel farmacèutic John Pemberton el 1885, que contenia fulla de coca com un dels seus principals ingredients, fins que aquest producte va ser il·legalitzat.
Així, els cocalers bolivians declaren la guerra comercial als productors de la beguda gasosa més popular del món. (Foto: "Drops de Cocaïna pel Mal de Queixals – Cura instantània": Les gotes de cocaïna pel mal de queixals l'any 1885 eren "populars" per als infants. No només acabaven amb el dolor, sinò que a més milloraven "l'humor" dels usuaris i usuàries... Veure més sobre aquest tema:
Punts de vista: Evolución de la industria farmacéutica

Aquest any, Bolívia començarà produir la nova beguda a base de les fulles de coca que es cultiven al centre de Bolívia, al departament de Cochabamba, informar Jeroni Meneses, el viceministre de Coca i Desenvolupament Integral bolivià.

Aquesta nova gasosa energitzant serà produïda amb el "full sagrada" andina cultivada a les regions cocalers bolivianes. Meneses va presentar ja el petit envàs de Coca-Colla amb etiqueta de fons vermell i va assegurar que "aviat estarà a la venda".

El viceministre ha afirmat que la nova beguda seria produïda en el tròpic de Cochabamba on hi ha la major part dels cultius il legals de coca. "Coca-Colla serà part de la industrialització de la fulla de coca", va dir Meneses.

Per la seva banda, el president bolivià, Evo Morales, va començar una nova roda de negociacions en la seva lluita en defensa de la coca, intentant legitimar aquest cultiu centenari que és popularment consumit a Bolívia, on és mastegada o usat com infusió.

L'any passat a Viena, davant ministres dels 53 països membres de la Comissió d'Estupefaents de l'ONU, Morales va demanar la retirada de la fulla de coca de la llista de substàncies prohibides. Per defensar la seva legalització, mastegar unes fulles de coca durant el seu discurs.

D'aquesta original manera, Morales va respondre a l'ONU que va demanar als governs de Bolívia i Perú que prohibeixin mastegar fulles de coca a la seva població i va exigir grans esforços per eradicar aquesta pràctica. L'ONU afirma que la lluita contra les drogues ha de "prendre degudament en compte els usos tradicionals lícits dels cultius, quan hi hagi dades històriques sobre aquest ús".

Durant els últims dies de l'any 2009, Morales va reconèixer que la fulla de coca boliviana es ven a països veïns, on es consumeix mastegant, i va anunciar el seu desig de gestionar la legalització d'aquest comerç amb Argentina, Xile i Paraguai.

A més, el ministre de Govern bolivià, Alfredo Rada, també va donar a conèixer la seva opinió sobre els usos tradicionals de la coca declarant que "la fulla de coca per a nosaltres significa vida i és part de la cultura de viure bé. Bolívia defensarà la fulla de coca en contra d'eventuals amenaces al consum tradicional", va afirmar Rada.

En els departaments de Cochabamba i La Pau es produeixen unes 54.000 tones de fulla de coca anuals, per la qual cosa es creu que la producció de Coca Colla serà una part important de la industrialització d'aquest país.


Evo Morales: LA 'COCA-COLA BOLIVIANA' SERÁ MÁS AUTÉNTICA QUE LA NORTEAMERICANA
El Gobierno de Bolivia planea producir su propia bebida a base de hoja de coca, que podría llamarse Coca-Colla, de forma muy parecida a la marca internacionalmente famosa.

De este modo, curiosamente, la nueva bebida podría convertirse en algo más parecido al brebaje original creado por el farmacéutico John Pemberton en 1885, que contenía hoja de coca como uno de sus principales ingredientes, hasta que este producto fue ilegalizado.

Así, los cocaleros bolivianos declaran la guerra comercial a los productores de la bebida gaseosa más popular del mundo.

Este año, Bolivia comenzará producir la nueva bebida en base a las hojas de coca que se cultivan en el centro de Bolivia, en el departamento de Cochabamba, informó Jerónimo Meneses, el viceministro de Coca y Desarrollo Integral boliviano.

Esta nueva gaseosa energizante será producida con la “hoja sagrada” andina cultivada en las regiones cocaleras bolivianas. Meneses presentó ya el pequeño envase de Coca-Colla con etiqueta de fondo rojo y aseguró que “pronto estará a la venta".

El viceministro aseveró que la nueva bebida sería producida en el trópico de Cochabamba donde están la mayor parte de los cultivos ilegales de coca. “Coca-Colla será parte de la industrialización de la hoja de coca”, dijo Meneses.

Por su parte, el presidente boliviano, Evo Morales, comenzó una nueva rueda de negociaciones en su lucha en defensa de la coca, intentando legitimar este cultivo centenario que es popularmente consumido en Bolivia, donde es masticada o usada como infusión.

El año pasado en Viena, ante ministros de los 53 países miembros de la Comisión de Estupefacientes de la ONU, Morales pidió la retirada de la hoja de coca de la lista de sustancias prohibidas. Para defender su legalización, masticó unas hojas de coca durante su discurso.

De este original modo, Morales respondió a la ONU que pidió a los gobiernos de Bolivia y Perú que prohíban masticar hojas de coca a su población y exigió mayores esfuerzos para erradicar esa práctica. La ONU afirma que la lucha contra las drogas debe “tomar debidamente en cuenta los usos tradicionales lícitos de los cultivos, cuando existan datos históricos sobre ese uso”.

Durante los últimos días del año 2009, Morales reconoció que la hoja de coca boliviana se vende en países vecinos, donde se consume masticándose, y anunció su deseo de gestionar la legalización de ese comercio con Argentina, Chile y Paraguay.

Además, el ministro de Gobierno boliviano, Alfredo Rada, también dio a conocer su opinión sobre los usos tradicionales de la coca declarando que “la hoja de coca para nosotros significa vida y es parte de la cultura de vivir bien. Bolivia defenderá la hoja de coca en contra de eventuales amenazas al consumo tradicional”, afirmó Rada.

En los departamentos de Cochabamba y La Paz se producen unas 54.000 toneladas de hoja de coca anuales, por lo que se cree que la producción de Coca Colla será una parte importante de la industrialización de ese país.



El que no pensa, mor

És el cor víctima del cervell? Després de fumar, la intel·ligència és el 2n factor més decisiu en les malalties coronàries, segons científics que proposen campanyes de salut pública dissenyades per a persones amb coeficients intel·lectuals més baixos. Un estudi del Consell d'Investigació Mèdic britànic (MRC) va trobar que els coeficients intel·lectuals més baixos estaven associats amb índexs superiors de malalties cardíaques i mort, i eren indicadors més importants que qualsevol altre factor de risc, excepte fumar.

Les malalties cardíaques són la principal causa de mort en homes i dones a Europa, Estats Units i la majoria dels països industrialitzats. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), les malalties cardiovasculars i la diabetis van ser la causa del 32% de totes les morts registrades en el món en 2005.

A menys cultura, més cigarrets


És ben sabut que les persones amb un menor nivell educatiu i menors ingressos sovint tenen un risc més gran de tenir una mala salut. Els estudis van suggerir moltes raons possibles d'aquesta associació, com l'accés limitat a l'atenció mèdica i altres recursos, les pitjors condicions de vida, l'estrès crònic i la major incidència de factors com el tabaquisme.

L'estudi de MRC, que va analitzar dades de 1.145 homes i dones d'uns 55 anys durant 20 anys, va indicar que els cinc principals factors de risc de la malaltia cardíaca són fumar, el coeficient intel • lectual, tenir baixos ingressos, pressió arterial alta i fer poca activitat física.

El que no entén, perd

L'equip, liderat per David Batty, l'MRC i la Unitat de Ciències de la Salut Pública de Glasgow, Escòcia, va dir que hi ha "un nombre de mecanismes plausibles" que podria explicar per què un coeficient intel.lectual inferior podria elevar el risc de malaltia cardíaca , en particular la postura d'una persona cap als "comportaments saludables".

Qui ometre o no comprenguin els consells respecte al risc de fumar o el benefici de tenir una dieta sana i fer exercici, tindrien un risc més elevat de patir malalties cardíaques, va escriure l'equip en un estudi a European Journal of Cardiovascular Prevention.

I què tan intel.ligents són els polítics de la salut pública?


Batty va dir que era important reconèixer les implicacions d'aquestes troballes per a la salut pública ja que les capacitats que reflecteixen el coeficient intel lectual d'una persona podrien ser importants per al control del risc de malaltia. "Des de la perspectiva de la salut pública, hi ha la possibilitat que el coeficient intel • lectual pugui incrementar-se, havent obtingut resultats diferents de proves d'aprenentatge d'hora i programes escolars", va dir.

Ioanna Tzoulaki, professora d'epidemiologia a l'Imperial College London, va estar d'acord que l'impacte per a la salut pública és important. "Les campanyes de salut pública haurien de centrar-se en factors de vida que han mostrat que influeixen en els nivells de coeficient intel.lectual i en abordar les desigualtats socials", va dir en un comentari sobre l'estudi. "Al mateix, els missatges de salut pública per riscos coneguts, com la dieta, podrien haver de ser simplificats", va afegir.

La Fundació Britànica del Cor (BHF) va dir que un millor etiquetatge dels aliments, amb un codi de colors distingible per als menjars amb alt, mitjà i baix risc oferirà als compradors "informació a primera vista" i els ajudaria a optar per productes més saludables.

A totes aquestes, caldria repensar la dita que es pensa amb el cor. Més apropiat apareix ara pensar amb el cervell per salvar el cor.


El que no piensa, muere

El corazón: ¿víctima del cerebro?
Después del fumar, la inteligencia es el 2° factor decisivo en las enfermedades coronarias, dicen científicos que proponen campañas de salud pública diseñadas para personas con coeficientes intelectuales más bajos.

Un estudio del Consejo de Investigación Médico británico (MRC) halló que los coeficientes intelectuales más bajos estaban asociados con índices superiores de dolencias cardíacas y muerte, y eran indicadores más importantes que cualquier otro factor de riesgo, salvo fumar.

Las dolencias cardíacas son la principal causa de muerte en hombres y mujeres en Europa, Estados Unidos y la mayoría de los países industrializados. Según la Organización Mundial de la Salud (OMS), las enfermedades cardiovasculares y la diabetes fueron la causa del 32% de todas las muertes registradas en el mundo en 2005.

A menos cultura, más cigarrillos

Es bien sabido que las personas con un menor nivel educativo y menores ingresos a menudo tienen un riesgo mayor de tener una mala salud. Los estudios sugirieron muchas razones posibles de esta asociación, como el acceso limitado a la atención médica y otros recursos, las peores condiciones de vida, el estrés crónico y la mayor incidencia de factores como el tabaquismo.

El estudio de MRC, que analizó datos de 1.145 hombres y mujeres de alrededor de 55 años durante 20 años, indicó que los cinco principales factores de riesgo de la enfermedad cardíaca son fumar, el coeficiente intelectual, tener bajos ingresos, presión arterial alta y hacer poca actividad física.

El que no entiende, pierde

El equipo, liderado por David Batty, del MRC y la Unidad de Ciencias de la Salud Pública de Glasgow, Escocia, dijo que hay "un número de mecanismos plausibles" que podría explicar por qué un coeficiente intelectual inferior podría elevar el riesgo de enfermedad cardíaca, en particular la postura de una persona hacia los "comportamientos saludables".

Quienes ignoran o no comprendan los consejos respecto al riesgo de fumar o el beneficio de tener una dieta sana y hacer ejercicio, tendrían un riesgo más elevado de sufrir enfermedades cardíacas, escribió el equipo en un estudio en European Journal of Cardiovascular Prevention.

¿Y qué tan inteligentes son los políticos de la salud pública?

Batty dijo que era importante reconocer las implicaciones de estos hallazgos para la salud pública ya que las capacidades que reflejan el coeficiente intelectual de una persona podrían ser importantes para el control del riesgo de enfermedad. "Desde la perspectiva de la salud pública, existe la posibilidad de que el coeficiente intelectual pueda incrementarse, habiendo obtenido resultados diferentes de pruebas de aprendizaje temprano y programas escolares", dijo.

Ioanna Tzoulaki, profesora de epidemiología en el Imperial College London, estuvo de acuerdo en que el impacto para la salud pública es importante. "Las campañas de salud pública deberían centrarse en factores de vida que han mostrado que influyen en los niveles de coeficiente intelectual y en abordar las desigualdades sociales", dijo en un comentario sobre el estudio. "Al mismo, los mensajes de salud pública por riesgos conocidos, como la dieta, podrían tener que ser simplificados", añadió.

La Fundación Británica del Corazón (BHF) dijo que un mejor etiquetado de los alimentos, con un código de colores distinguible para las comidas con alto, medio y bajo riesgo ofrecería a los compradores "información a primera vista" y les ayudaría a optar por productos más saludables.

A todas estas, habría que repensar el dicho de que se piensa con el corazón. Más apropiado aparece ahora pensar con el cerebro para salvar el corazón.



Dubai investiga 11 sospitosos per l'assassinat de Al Mabhuh

La policia de Dubai sospita de diversos ciutadans europeus, un d'ells seria el rabí israelià Michael Bodenheimer qui rebutja qualsevol participació en l'assassinat del dirigent de Hamàs, executat a Dubai i, en entrevista que avui publica el diari "Maariv", ha assegurat que mai va demanar un passaport alemany a Colònia. Aquest nom ha estat relacionat amb l'assassinat del líder de Hamàs a Dubai. La policia dels Emirats Àrabs Units investiga 11 sospitosos que van viatjar a Dubai amb passaports europeus falsificats, sis d'ells britànics, tres irlandesos, un alemany i un francès.

El setmanari alemany "Der Spiegel" va indicar que un home de nom Michael Bodenheimer va sol·licitar, a mitjans de 2009, un passaport a Colònia. Aquest document va ser emprat per un dels onze membres del comando que hauria assassinat Mahmud Al Mabhuh, un presumpte traficant d'armes.

L'única persona que apareix a la guia telefònica israeliana amb el nom de Michael Bodenheimer és un rabí del suburbi de Tel Aviv, Bnei Brak, on resideixen nombrosos religiosos ultraortodoxes.

"És cert que els meus pares van néixer a Alemanya, però jo vaig néixer als Estats Units i per això tinc el meu passaport", va dir Bodenheimer, que dirigeix una escola religiosa a l'assentament jueu de Kiriat Sefer, a Cisjordània: "Ni he demanat un passaport alemany, ni mai vaig tenir-ne cap", va afegir. "Tota aquesta història no té res a veure amb mi i no m'espanta. Hi ha algú que es va inventar tot això".

El diumenge, la pàgina web ultraortodoxa "Kikar Hashabat" publicava imatges de Bodenheimer, amb una llarga barba blanca, ulleres de gruixuts vidres i una kipa. A la imatge se'l veu amb els seus alumnes en Kiriat Sefer. A casa no estava localitzable per telèfon.

Un portaveu de l'ambaixada alemanya a Tel Aviv va dir avui al ser consultat sobre si coneixia el rabí com a ciutadà alemany: "No, no sabem res de Michael Bodenheimer".


Rechazan implicación alemana en asesinato de dirigente de Hamas en Dubai

La policía de Dubai sospecha de varios ciudadanos europeos.
El rabino israelí Michael Bodenheimer rechazó cualquier participación en el asesinato del dirigente de Hamas ejecutado en Dubai y aseguró que nunca solicitó un pasaporte alemán en Colonia.

El rabino israelí Michael Bodenheimer rechazó cualquier participación en el asesinato del dirigente de Hamas ejecutado en Dubai y, en entrevista que hoy publica el diario "Maariv" aseguró que nunca solicitó un pasaporte alemán.

Este nombre ha sido relacionado con el asesinato del líder de Hamas en Dubai. La policía de los Emiratos Árabes Unidos investiga a 11 sospechosos que viajaron a Dubai con pasaportes europeos falsificados, seis de ellos británicos, tres irlandeses, uno alemán y uno francés.

El semanario alemán "Der Spiegel" indicó que un hombre de nombre Michael Bodenheimer solicitó a mediados de 2009 un pasaporte en Colonia. Ese documento fue empleado por uno de los once miembros del comando que habría asesinado a Mahmud Al Mabhuh, un presunto traficante de armas.

La única persona que aparece en la guía telefónica israelí bajo el nombre de Michael Bodenheimer es un rabino del suburbio de Tel Aviv, Bnei Brak, donde residen numerosos religosos estrictos.

"Es cierto que mis padres nacieron en Alemania, pero yo nací en Estados Unidos y de ahí tengo mi pasaporte", dijo Bodenheimer, que dirige una escuela religiosa en el asentamiento judío de Kiriat Sefer, en Cisjordania. "Ni he solicitado un pasaporte alemán, ni nunca tuve alguno", añadió: "Toda esta historia no tiene nada que ver conmigo y no me asusta. Hay alguien que lo ha inventado".

El domingo, la página web ultraortodoxa "Kikar Hashabat" publicaba imágenes de Bodenheimer, con una larga barba blanca, gafas de gruesos cristales y una kipá. En la imagen se le ve con sus alumnos en Kiriat Sefer. En su casa no estaba hoy localizable por teléfono.

Un portavoz de la embajada alemana en Tel Aviv dijo hoy al ser consultado sobre si se conocía al rabino como ciudadano alemán: "No, no sabemos nada de Michael Bodenheimer".



Día de la LLengua Materna: Cada 15 dies es perd una

Aquest diumenge es celebra el Dia de la llengua Materna. Alemanya no està exempta de llengües amenaçades de desaparèixer: 13 llengües germàniques corren aquest perill, si no es pren una acció immediata. Cada dues setmanes desapareix una llengua, calcula la UNESCO.
En terres germanes es troben amenaçades llengües com el frisó del nord, el sòrab i el jiddisch. També és el cas del Saterfriesisch, dialecte parlat per entre 1.500 i 2.500 persones en la comunitat de Saterland.

A les illes Andaman va morir fa poc una llengua

A tot el món, la meitat de les 6.000 llengües que es parlen es troben en perill de desaparèixer, ha comunicat la seu de la UNESCO a Alemanya, amb motiu del Dia de la Llengua Materna.

L'organisme considera que: "Amb la desaparició d'una llengua es perd a més una herència cultural consagrada en llegendes, proverbis i l'ús del humorisme". Quant a les raons que porten a que desaparegui una llengua, la UNESCO considera que les principals són la guerra, els desplaçaments forçats, la migració, i el sincretisme lingüístic.

2.500 llengües amenaçades

En el seu més recent "Atles de les llengües amenaçades", la UNESCO llistar el nom, el grau de risc i la regió de cadascuna. El Dia Internacional de la Llengua Materna és celebrat des de l'any 2000, per tal de promoure la diversitat lingüística i cultural.

Sobretot, es posa atenció en aquelles llengües que són parlades per menys de 10.000 persones.

La setmana passada, la llengua Bo va morir amb la darrera dels seus practicants. El Bo era parlat per habitants de les illes Andaman, arxipèlag del Golf de Bengala. Boa Sr, la seva última representant, va morir als 85 anys.

Mil raons per parlar alemany

A Alemanya, diverses organitzacions prenen el Dia de la Llengua Materna com a motiu per promoure la llengua alemanya. A Erlangen, el magazín Deutsche Sprachwelt va començar una iniciativa titulada "Mil raons per parlar alemany". El seu redactor en cap, Thomas Paulwitz, assegura que és urgent donar suport de manera clara a la llengua alemanya.

El desplaçament de l'idioma alemany ha adoptat dimensions preocupants, assegura Paulwitz. Com a exemple, esmenta la cada vegada menor presència de l'alemany com a llengua de referència en el món científic, així com la proliferació de termes de parla anglesa: "Amb això vam transmetre al món la impressió que el nostre idioma no ens importa prou", diu.

Per donar suport a la iniciativa, els usuaris poden anar a la pàgina d'Internet corresponent i completar la frase "Ich mag die deutsche Sprache, weil ..." (M'agrada l'idioma alemany, perquè ...).

Fins al moment han estat recollides més de 250 respostes, una d'elles assenyala que "es tracta d'una llengua meravellosa per fer declaracions d'amor".

Erik Bettermann va cridar a preservar l'idioma alemany

El director general de Deutsche Welle, Erik Bettermann, també es va manifestar a favor de promoure la llengua alemanya en el món. "Si un país perd presència amb la seva cultura i el seu idioma, també perd atractiu", va afirmar.

La predominança de l'anglès com a lingua franca internacional és una cosa, però, "tenim l'obligació de protegir la llengua alemanya com a bé cultural, així com de presentar-la a tot el món", va dir Bettermann.

Cuidar l'idioma

Una altra iniciativa persegueix que, aquest diumenge, els germanoparlants parlin un alemany "ponderat". Això significa que els participants han d'expressar-se al llarg d'aquest dia d'una manera que atorgui espècie valor a l'ús de l'idioma.

En concret, això significa evitar anglicismes i modismes innecessaris, així com buscar les paraules que millor expressen les idees.


Este domingo se celebra el Día de la lengua Materna. Alemania no está exenta de lenguas amenazadas de desaparecer: 13 lenguas germánicas corren ese peligro, si no se toma una acción inmediata.

Este domingo se celebra el Día de la Lengua Materna. Pero cada vez hay menos de éstas. Cada dos semanas desaparece una lengua, calcula la UNESCO. Alemania también resulta afectada.

En tierras germanas se encuentran amenazadas lenguas como el frisio del norte, el sorbio y el yiddish. También es el caso del Saterfriesisch, dialecto hablado por entre 1.500 y 2.500 personas en la comunidad de Saterland.

En las islas Andamán murió hace poco una lengua

En todo el mundo, la mitad de las 6.000 lenguas que se hablan en el mundo se encuentran en peligro de desaparecer, comunicó la sede de la UNESCO en Alemania, con motivo del Día de la Lengua Materna.

El organismo consideró que “con la desaparición de una lengua se pierde además una herencia cultural consagrada en leyendas, proverbios y el uso del humorismo”. En cuanto a las razones que llevan a que desaparezca una lengua, la UNESCO considera que las principales son la guerra, los desplazamientos forzados, la migración, y el sincretismo lingüístico.

2.500 lenguas amenazadas


En su más reciente “Atlas de las lenguas amenazadas”, la UNESCO enlista el nombre, el grado de riesgo y la región de cada una. El Día Internacional de la Lengua Materna es celebrado desde el año 2000, a fin de promover la diversidad lingüística y cultural.

Sobre todo, se pone atención en aquellas lenguas que son habladas por menos de 10.000 personas.

La semana pasada, la lengua Bo murió con la última de sus practicantes. El Bo era hablado por habitantes de las islas Andamán, archipiélago del Golfo de Bengala. Boa Sr, su última representante, falleció a los 85 años.

Mil razones para hablar alemán


En Alemania, varias organizaciones toman el Día de la Lengua Materna como motivo para promover la lengua alemana. En Erlangen, el magacín Deutsche Sprachwelt comenzó una iniciativa titulada “Mil razones para hablar alemán”. Su redactor en jefe, Thomas Paulwitz, asegura que es urgente apoyar de manera clara a la lengua alemana.

El desplazamiento del idioma alemán ha adoptado dimensiones preocupantes, asegura Paulwitz. Como ejemplo, menciona la cada vez menor presencia del alemán como lengua de referencia en el mundo científico, así como la proliferación de términos de habla inglesa.

“Con ello transmitimos al mundo la impresión de que nuestro idioma no nos importa lo suficiente”, dice.

Para apoyar la iniciativa, los usuarios pueden acudir a la página de Internet correspondiente y completar la frase “Ich mag die deutsche Sprache, weil…” (Me gusta el idioma alemán, porque…).

Hasta el momento han sido recabadas más de 250 respuestas; una de ellas señala que “se trata de una lengua maravillosa para hacer declaraciones de amor”.

Erik Bettermann llamó a preservar el idioma alemán.

El director general de Deutsche Welle, Erik Bettermann, también se manifestó a favor de promover la lengua alemana en el mundo. “Si un país pierde presencia en su cultura y su idioma, también pierde atractivo”, afirmó.

La predominancia del inglés como lingua franca internacional es una cosa; sin embargo, “tenemos la obligación de proteger la lengua alemana como bien cultural, así como de presentarla a todo el mundo”, dijo Bettermann.

Cuidar el idioma


Otra iniciativa persigue que, este domingo, los germanoparlantes hablen un alemán “ponderado”. Esto significa que los participantes deben expresarse a lo largo de este día de una manera que otorgue especia valor al uso del idioma.

En concreto, esto significa evitar anglicismos y modismos innecesarios, así como buscar las palabras que mejor expresen las ideas.



El Tribunal Internacional de La Haia i la independència de Kosovo

Per designis divins, maquinacions infernals o altres fenòmens paranormals, el 17 de febrer uneix, d'una forma increïblement coincident, dos bessons il·legítims i no reconeguts: Kosovo i Abkhàzia. En aquesta data es compleixen dos anys des de que les autoritats albaneses van proclamar, de forma unilateral, la independència de les províncies anomenades Kosovo i Mitrovija respecte a Sèrbia. I exactament fa 200 anys, el 17 de febrer de 1810, el Principat d'Abkhàzia es va integrar voluntàriament a l'Imperi Rus, encara que per aquest fet hi ha diverses interpretacions a la volàtil ciència històrica russa.

Entre les quals hi ha una que sosté que no va ser Abkhàzia la qual es va integrar, sinó la dinastia governant en aquell moment, el que va obligar a gairebé la meitat de la població а abandonar el país. Però l'altra meitat es va quedar, per això la versió sobre la integració voluntària té total dret a ser considerada.

En qualsevol cas, el president abkhaz, Serguei Bagapsh, que va estar a Moscou de visita oficial del 16 al 18 de febrer, i el seu homòleg rus, Dmitri Medvédev, van trobar motius per brindar amb motiu del bicentenari de la incorporació d'Abkhàzia a Rússia. La república caucàsica va expressar la seva disposició a gestionar la xarxa russa de ferrocarrils (RZD) en aquesta zona. Rússia no va tenir res en contra.

No obstant això, a Kosovo les festes estan sent deslluït pel procés judicial que està tenint lloc des de l'any passat a la Cort Internacional de Justícia (CIJ), principal òrgan judicial de les Nacions Unides amb seu a La Haia, i en el qual es és dilucidar el problema de la legalitat de la proclamació unilateral de la independència de Kosovo pel govern albanokosovar, després de la respectiva demanda de Sèrbia (recolzada per 77 països de l'ONU, 74 països es van abstenir i 6 països van votar en contra). La CIJ emetrà el seu veredicte a finals de primavera o l'estiu d'aquest any.

La sentència judicial no tindrà una força vinculant, sinó merament consultiva, però això ja és suficient per mantenir en brases a qui està implicat en aquest assumpte: els partidaris de la independència de Kosovo, els contraris a ella i un grup de repúbliques, no reconegudes per la majoria de la comunitat internacional, en el qual hi ha la mateixa Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud.

En l'improbable cas que la Cort Internacional de Justícia legitimi la secessió kosovar, desenes de moviments, agrupacions i territoris trobarien fonament jurídic i inspiració per lluitar pel reconeixement de la seva independència. Si la CIJ qualifica de il.legítim el pas donat per les autoritats albaneses - cosa tampoc probablement, el problema de Kosovo continuarà als llimbs, i els moviments independentistes del món, en perdre confiança en la protecció de l'ONU, trobaran un motiu més per lluitar pel reconeixement dels seus territoris.

Evidentment, hi ha problemes més globals i importants, relacionats amb el funcionament de les Nacions Unides, però els especialistes en Dret Internacional temen que un pas en fals en aquest assumpte, un possible reconeixement de la legitimitat de la independència kosovar per part de la Cort Internacional de l'Haia, posi en dubte la pròpia capacitat de l'ONU per dur a terme missions de pau.

Els països amb problemes de separatisme que necessiten de la mediació de l'ONU, podrien començar a rebutjar les seves missions de manteniment de la pau, després de l'exemple de Kosovo, on en un primer moment, els cascos blaus van arribar per intervenir en el conflicte i, posteriorment, l'objecte de la seva missió va ser declarar la seva independència.

Així les coses, els jutges a l'Haia estan immersos en un dilema d'una transcendència enorme, que exigeix massa sacrificis i suposa grans pèrdues i que, per tant, és molt possible que els obligui a prendre una decisió a mitges tintes. Podrien plantejar la possibilitat teòrica de proclamar la ndependencia, però acusant al govern kosovar de incorreccions en la forma de fer-ho, mentre que els podria donar la raó als serbis, però només en part. En definitiva, jugar a un joc d'ambigüitats.

En termes de jurisprudència, el conformisme s'anomena amplitud d'interpretacions.

Hi ha dues teories d'Estat en el Dret Internacional: la declarativa i la constitutiva. Ambdues teories poden igualment aplicar-se a Kosovo, Abkhàzia i Ossètia del Sud.

Els partidaris de la teoria declarativa creuen que l'existència de l'Estat es determina per un territori definit, una població permanent, una autoritat política i per mantenir relacions amb altres estats. Per contra, la teoria constitutiva defineix que un Estat existeix únicament quan és reconegut com a tal per altres estats (almenys per un). A propòsit, aquesta última teoria va ser a la qual va fer referència el president rus, Dmitri Medvédev, respecte a Abkhàzia i Ossètia del Sud. Per descomptat que això no significa que el president sigui un seguidor de la mateixa

- Déu no ho vulgui! -. Només va ser un exemple.

El Dret Internacional no és un accelerador de partícules, ni tampoc és cirurgia a cor obert. Per això no necessita una exactitud atòmica ni el tall dels escalpel. El Dret Internacional té moltes eines de les que es pot triar la més idònia, en virtut de la conjuntura geopolítica (històrica, diplomàtica, militar, econòmica, de contenciós territorial, etc.). Serveix, per tant, per esbrinar situacions ambigües.

L'únic problema és que Kosovo o Abkhàzia també poden interpretar lliurement les sentències de la Cort Internacional de la Haia.

A més, hi ha molts més llocs conflictius d'aquest tipus al món: No han estat reconeguts (o reconeguts només per alguns estats o per un de sol) Kosovo (reconegut per 65 països dels 192 membres de l'ONU), Abkhàzia i Ossètia del Sud (reconegudes per Rússia, Nicaragua, Veneçuela i la República de Nauru). Recordem també a Taiwan, Alt Karabagh (de majoria de població armènia, que va declarar la seva independència de l'Azerbaidjan), Puntlàndia (entitat autoproclamada al nord-oest de Somàlia); l'autoproclamada República Turca del Nord de Xipre, Armènia (no reconeguda pel Pakistan). L'Autoritat Nacional Palestina, Israel (no reconegut per 20 països islàmics), Corea del Sud (no reconeguda per Corea del Nord) i Corea del Nord (no reconeguda per Corea del Sud), la República Democràtica Àrab Saharaui (al Sàhara Occidental). La República Txeca i Eslovàquia encara no han estat reconegudes per Liechtenstein i viceversa, arran de la confiscació d'alguns béns de la família principesca de Liechtenstein per aquests països.

La quantitat de moviments separatistes i radicals que hi ha al món és enorme.
Europa ocupa el primer lloc amb 25 grups, abastant gairebé tot el continent des d'Albània fins a Alemanya, Bèlgica, Espanya i Portugal.
Àfrica, amb 24 moviments, ocupa el segon lloc; Àsia, amb 20, el tercer. Hi ha 21 agrupacions en total, a l'Amèrica Central, del Nord i del Sud. Fins a les illes del Carib pertanyents als EUA hi ha qui vol separar-se de la metròpoli. I tots ells estan esperant la decisió de l'Haia.
Andrei Fediashin.


El Tribunal Internacional de La Haya y el dilema de la independencia de Kosovo

Por designios divinos, maquinaciones infernales u otros fenómenos paranormales, el 17 de febrero une de una forma increíblemente coincidente a dos mellizos ilegítimos y no reconocidos: Kosovo y Abjasia.

Hoy se cumplen dos años desde la fecha en que las autoridades albanesas proclamaron de forma unilateral la independencia de la provincia llamada Kosovo y Metohija respecto a Serbia.

Y exactamente hace 200 años, el 17 de febrero de 1810, el Principado de Abjasia se integró voluntariamente en el Imperio Ruso, aunque para este hecho existen diversas interpretaciones en la volátil ciencia histórica rusa. Entre las cuales hay una que sostiene que no fue Abjasia la que se integró, sino la dinastía gobernante en aquel momento, lo que obligó a casi la mitad de la población а abandonar el país. Pero la otra mitad se quedó, por eso la versión sobre la integración voluntaria tiene total derecho a ser considerada.

En cualquier caso, el presidente abjasio, Serguei Bagapsh, que estuvo en Moscú de visita oficial del 16 al 18 de febrero, y su homólogo ruso, Dmitri Medvédev, encontraron motivos para brindar con motivo del bicentenario de la incorporación de Abjasia a Rusia. La república caucásica expresó su disposición a gestionar la red rusa de ferrocarriles (RZD) en esta zona. Rusia no tuvo nada en contra.

Sin embargo, en Kosovo los festejos están siendo deslucidos por el proceso judicial que está teniendo lugar desde el año pasado en la Corte Internacional de Justicia (CIJ), principal órgano judicial de las Naciones Unidas con sede en La Haya, y en el que se está dilucidando el problema de la legalidad de la proclamación unilateral de la independencia de Kosovo por el gobierno albanokosovar, tras la respectiva demanda de Serbia (apoyada por 77 países de la ONU, 74 países se abstuvieron y 6 países votaron en contra). La CIJ emitirá su veredicto a finales de primavera o en verano de este año.

La sentencia judicial no tendrá una fuerza vinculante, sino meramente consultiva, pero eso ya es suficiente para mantener en ascuas a quien está implicado en este asunto: los partidarios de la independencia de Kosovo, los contrarios a ella y un grupo de repúblicas, no reconocidas por la mayoría de la comunidad internacional, en el que están la misma Kosovo, Abjasia y Osetia del Sur.

En el improbable caso de que la Corte Internacional de Justicia legitime la secesión kosovar, decenas de movimientos, agrupaciones y territorios encontrarían fundamento jurídico e inspiración para luchar por el reconocimiento de su independencia. Si la CIJ califica de ilegítimo el paso dado por las autoridades albanesas - cosa tampoco probable-, el problema de Kosovo continuará en el limbo, y los movimientos independentistas del mundo, al perder confianza en la protección de la ONU, encontrarán un motivo más para luchar por el reconocimiento de sus territorios.

Evidentemente, hay problemas más globales e importantes, relacionados con el funcionamiento de las Naciones Unidas, pero los especialistas en Derecho Internacional temen que un paso en falso en este asunto, un posible reconocimiento de la legitimidad de la independencia kosovar por parte de la Corte Internacional de La Haya, ponga en tela de juicio la propia capacidad de la ONU para llevar a cabo misiones de paz.

Los países con problemas de separatismo que necesitan de la mediación de la ONU, podrían empezar a rechazar sus misiones de mantenimiento de la paz, tras el ejemplo de Kosovo, donde en un primer momento, los cascos azules llegaron para mediar en el conflicto y, posteriormente, el objeto de su misión fue declarar su independencia.

Así las cosas, los jueces en La Haya están inmersos en un dilema de una trascendencia enorme, que exige demasiados sacrificios y supone grandes pérdidas y que, por lo tanto, es muy posible que les obligue a tomar una decisión a medias tintas. Podrían plantear la posibilidad teórica de proclamar la ndependencia, pero acusando al gobierno kosovar de incorrecciones en la forma de hacerlo; mientras que se les podría dar la razón a los serbios, pero sólo en parte. En definitiva, jugar a un juego de ambigüedades.

En términos de jurisprudencia, el conformismo se denomina amplitud de interpretaciones.

Hay dos teorías de Estado en el Derecho Internacional: la declarativa y la constitutiva. Ambas teorías pueden igualmente aplicarse a Kosovo, Abjasia y Osetia del Sur.

Los partidarios de la teoría declarativa creen que la existencia del Estado se determina por un territorio definido, una población permanente, una autoridad política y por mantener relaciones con otros Estados. Por el contrario, la teoría constitutiva define que un Estado existe únicamente cuando es reconocido como tal por otros Estados (al menos por uno). A propósito, esta última teoría fue a la que hizo referencia el presidente ruso, Dmitri Medvédev, respecto a Abjasia y Osetia del Sur. Por supuesto que esto no significa que el presidente sea un seguidor de la misma

- ¡Dios no lo quiera!. Solo fue un ejemplo.

El Derecho Internacional no es un acelerador de partículas, ni tampoco es cirugía a corazón abierto. Por eso no necesita una exactitud atómica ni el filo de los escalpelos. El Derecho Internacional tiene muchas herramientas de las que se puede eligir la más idónea, en virtud de la coyuntura geopolítica (histórica, diplomática, militar, económica, de contencioso territorial, etc.). Sirve, por tanto, para desentrañar situaciones ambiguas.

El único problema es que Kosovo o Abjasia también pueden interpretar libremente las sentencias de la Corte Internacional de la Haya.

Además, hay muchos más lugares conflictivos de este tipo en el mundo: no han sido reconocidos (o reconocidos sólo por algunos Estados o por uno solo) Kosovo (reconocido por 65 países de los 192 miembros de la ONU), Abjasia y Osetia del Sur (reconocidas por Rusia, Nicaragua, Venezuela y la República de Nauru). Recordemos también a Taiwán, Alto Karabaj (de mayoría poblacional armenia, que declaró su independencia de Azerbaiyán), Puntlandia (entidad autoproclamada en el noroeste de Somalia), la autoproclamada República Turca del Norte de Chipre, Armenia (no reconocida por Pakistán). Autoridad Nacional Palestina, Israel (no reconocido por 20 países islámicos), Corea del Sur (no reconocida por Corea del Norte) y Corea del Norte (no reconocida por Corea del Sur), la República Democrática Árabe Saharauí (el Sahara Occidental). La República Checa y Eslovaquia todavía no han sido reconocidas por Liechtenstein y viceversa, a raíz de la confiscación de algunos bienes de la familia principesca de Liechtenstein por estos países.

La cantidad de movimientos separatistas y radicales que hay en el mundo es enorme. Europa ocupa el primer lugar con 25 grupos, abarcando casi todo el continente desde Albania hasta Alemania, Bélgica, España y Portugal. Africa, con 24 movimientos, ocupa el segundo lugar; Asia, con 20, el tercero. Hay 21 agrupaciones en total, en la América Central, del Norte y del Sur. Hasta entre las islas del Caribe pertenecientes a EEUU hay quien quiere separarse de la metrópoli. Y todos ellos están esperando la decisión de La Haya.
Andrei Fediashin.



Entre 19 i 27 civils afganesos moren en altre error de l'OTAN

Almenys 19 civils han mort en un nou atac erroni de l'OTAN, posiblement del contingent holandés, a la província d'Uruzgan, al sud de l'Afganistan, han comunicat avui les autoritats locals: "L'atac aeri de l'OTAN va ocasionar almenys 19 morts entre la població civil d'Uruzgan diumenge passat", va informar el president del consell provincial, Amanullah Hothaki, citat per l'agència France Presse. Els civils es desplaçaven en tres furgonetes per una de les carreteres locals i van ser confosos amb insurgents.
El portaveu del Ministeri de l'Interior de l'Afganistan, Zmarai Bashari, va parlar de 27 víctimes civils.

El Comandament de les forces de l'OTAN a l'Afganistan va informar de l'atac aeri que va ser llançat, segons se suposava, contra tres vehicles en els que podien desplaçar-se els insurgents i va reconèixer que van perdre la vida diversos civils.
Les autoritats afganeses estan investigant el tràgic incident.


Al menos 19 civiles afganos mueren en un ataque erróneo de la OTAN
Al menos 19 civiles murieron en un nuevo ataque erróneo de la OTAN en la provincia de Uruzgán, en el sur de Afganistán, comunicaron hoy las autoridades locales.

"El ataque aéreo de la OTAN ocasionó al menos 19 muertos entre la población civil de Uruzgán el domingo pasado", informó el presidente del consejo provincial, Amanullah Hothaki, citado por la agencia France Presse.

Los civiles se desplazaban en tres furgonetas por una de las carreteras locales y fueron confundidos con insurgentes.

Entre tanto, el portavoz del Ministerio del Interior de Afganistán, Zmarai Bashari, habló de 27 víctimas civiles.

El Mando de las fuerzas de la OTAN en Afganistán informó del ataque aéreo que fue lanzado, según se suponía, contra tres vehículos en los que podían desplazarse los insurgentes y reconoció que perdieron la vida varios civiles.

Las autoridades afganas están investigando el trágico incidente en Uruzgán.



Demà manifestacions contra la jubilació als 67

Demà dimarts són convocades per CCOO de Catalunya i UGT les manifestacions contra la proposta de retardar l'edat de jubilació als 67 anys, una de les mesures aprovades pel Consell de Ministres del Govern espanyol el divendres 29 de gener. Les manifestacions tindran lloc, demà 23 de febrer, a les següents poblacions:
Barcelona (18'00h a la Plaça Urquinaona). Lleida (18'30h a l'avinguda Catalunya, 2-seu de CCOO-). Girona (18'00h, Plaça de la Independència). Tarragona (19'00h, a la Rambla Nova - a l'estàtua dels Despullats-). Tortosa (19'30h, al CAP del Temple).

El pastís de les pensions
Joan Josep Nuet. Senador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA).
Les pensions públiques del nostre país poden abordar-se des de dos punts de vista. En primer lloc, el del treballador o treballadora que desitja que els esforços fiscals de tota la seva vida li permetin gaudir d’una pensió digna per viure una tercera edat en plenitud. Aquesta persona confia en el sistema públic de pensions que, al costat de l’ensenyament i el sistema de salut públics, més les ajudes i els serveis públics a la dependència, conformen el pilars bàsics del sistema de benestar del nostre país.
L’altre punt de vista és el dels bancs, les caixes, les asseguradores i, en general, les polítiques neoliberals, que veuen el sistema públic de pensions com un impediment al seu negoci. Volen que les pensions públiques disminueixin (per això proposen rebaixar les aportacions empresarials a la Seguretat Social i de cap manera fer contribucions dels Pressupostos de l’Estat a les mateixes) per esdevenir assistencials i obligar (fins i tot per llei) a contractar pensions privades si es vol gaudir d’una pensió digna.

El debat no és treballar més (fins els 67 anys o més) perquè paguin els treballadors i les treballadores la sortida de la crisi, sinó treballar menys (escurçar l’edat de jubilació i reduir la jornada laboral) per a treballar tothom i reduir l’atur. Així la crisi la pagarien els que la van crear.

Cap a on volem que vagi el món, cap a la barbàrie o cap a l’esquerra?





Telefónica i Industria contra la "neutralitat a la xarxa"

Molt s'ha escrit i parlat darrerament sobre la possible ruptura de la "neutralitat de la xarxa", que ha estat la base de la nova economia del coneixement en la que actualment estem basant el nostre desenvolupament.
Encara que tot va començar amb una declaracions de César Alierta, president de Telefónica, a Bilbao, les seves tesis han estat recolzades pel ministre d'Indústria del Govern d'un país europeu -l'espanyol- que tracta de promoure des del butlletí oficial el canvi de model productiu cap a la sostenibilitat.

I dic això perquè, més enllà de la neutralitat de la xarxa, el que està en perill és el propi model d'Economia Sostenible, basada en el desenvolupament de les tecnologies de la informació i comunicació. S'acusa als cercadors, i posen en el punt de mira a Google, de fer negoci i generar riquesa sobre el treball d'altres, mentre que les pobretes operadores es queden sense part del pastís. Però això és només una part del pastís.

Són molts els models de negoci que tenen com a base les TIC, i aquestes no són monopoli de les operadores. Des de la banca electrònica, el comerç electrònic, l'e-salut, la formació, l'educació, la domòtica, tots i no només els grans cercadors tenen a la seva base l'adequada comunicació que ofereixen les operadores.

Si han de pagar els cercadors, que són una part, hauran de pagar tots. Pel que sembla que haurem creat una nova SGAE.

Però, quina és la raó per la qual ha sorgit aquest debat?. La resposta és clara: L'ACCIÓ. La direcció de Telefónica es va comprometre el passat mes d'octubre a repartir un dividend de 1,75 euros per acció en 2012, però els comptes semblen no quadrar-li i necessiten facturar com sigui.

A Espanya, els competidors de la multinacional espanyola li estan menjant poc a poc terreny. A més, per a finals d'any haurà d'abonar la quota corresponent per finançar la televisió pública de Zapatero, i a Llatinoamèrica, la inestabilitat regulatòria i econòmica de països com Veneçuela comencen a passar-li factura.

L'operadora seria, segons han informat els mitjans de comunicació econòmics, una de les empreses més perjudicades per la mesura adoptada per Chavez ja que té prop de 1.500 milions d'euros pendents de repatriar, i aquests es veurien reduïts a la meitat.

Així, que les ments pensants de Districte C han decidit que han de facturar a costa del que sigui i només els ha passat carregar la base de l'Economia Sostenible per poder mantenir les promeses sobre l'acció.


La Acción de Telefónica se come la Economía Sostenible
Mucho se ha escrito y hablado últimamente sobre la posible ruptura de la “neutralidad de la red”, que ha sido la base de la nueva economía del conocimiento en la que actualmente estamos basando nuestro desarrollo.

Aunque todo empezó con una declaraciones de Cesar Alierta, presidente de Telefónica, en Bilbao, sus tesis han sido respaldadas por el ministro de Industria del Gobierno de un país europeo –el español- que trata de promover desde el boletín oficial el cambio de modelo productivo hacia la sostenibilidad.

Y digo esto, porque más allá de la neutralidad de la red lo que esta en peligro es el propio modelo de Economía Sostenible, basada en el desarrollo de las tecnologías de la información y comunicación. Se acusa a los buscadores, y ponen en el punto de mira a Google, de hacer negocio y generar riqueza sobre el trabajo de otros mientras que las pobrecitas operadoras se quedan sin parte del pastel. Pero eso es solamente una parte del pastel.

Son muchos los modelos de negocio que tienen como base las TIC, y estas no son monopolio de las operadoras. Desde la banca electrónica, el comercio electrónico, la e-salud, la formación, la educación, la domótica, todos y no sólo los grandes buscadores tienen en su base la adecuada comunicación que ofrecen las operadoras.

Si tienen que pagar los buscadores, que son una parte, tendrán que pagar todos. Por lo que parece que habremos creado una nueva SGAE.

Pero, ¿cuál es la razón por la que ha surgido este debate?. La respuesta es clara: LA ACCIÓN. La dirección de Telefónica se comprometió el pasado mes de octubre a repartir un dividendo de 1,75 euros por acción en 2012, pero las cuentas parecen no cuadrarle y necesitan facturar como sea.

En España, los competidores de la multinacional española le están comiendo poco a poco terreno. Además, para finales de año tendrá que abonar la cuota correspondiente para financiar la televisión pública de Zapatero, y en Latinoamerica, la inestabilidad regulatoria y económica de países como Venezuela comienzan a pasarle factura.

La operadora sería, según han informado los medios de comunicación económicos, una de las empresas más perjudicadas por la medida adoptada por Chavez puesto que tiene cerca de 1.500 millones de euros pendientes de repatriar, y estos se verían reducidos a la mitad.

Así, que las mentes pensantes de Distrito C han decidido que tienen que facturar a costa de lo que sea y solamente se les ha ocurrido cargarse la base de la Economía Sostenible para poder mantener las promesas sobre la acción.



Israel vol ocupar més zones de Cisjordània amb l'excusa mitológica

El primer ministre israelià Benjamin Netanyahu vol incloure la tomba de Raquel, segons els sionistes situada entre Jerusalem i Betlem, i la Tomba dels Patriarques, a Hebron, ambdues ubicades en el territori ocupat de Cisjordània, dins d'una llista de 150 "llocs arqueològics" jueus i sionistes per rehabilitar. "Aquesta decisió és un intent del govern de Netanyahu per frustrar els esforços internacionals per reprendre les converses de pau", va dir en una declaració Al Fatah, partit del president palestí, Mahmoud Abbas.



Israël veut réhabiliter des lieux de Cisjordanie

Le Premier ministre israélien Benjamin Netanyahou souhaite inscrire le Tombeau de Rachel situé entre Jérusalem et Bethléem et le Tombeau des Patriarches à Hébron, tous les deux situés en Cisjordanie occupée, dans une listes de 150 sites archéologiques juifs et sionistes à réhabiliter. "Cette décision constitue une tentative du gouvernement Natanyahou de torpiller les efforts internationaux de reprise de discussion de paix", a déclaré dans un communiqué le Fatah du président palestinien Mahmoud Abbas.



Rufi Etxeberria, dirigent d'ETA, per posar fi a la lluita armada

Un alt dirigent de l'ala política del moviment separatista basc ETA planeja posar fi a la lluita armada contra l'Estat espanyol. "El procés (de pau) s'ha de fer sense violència, el que significa que no hi ha activitat militar per part d'ETA", va dir Rufi Etxeberria, en una entrevista amb el diari basc Berria amb data de diumenge. Alguns analistes veuen en les propostes de Rufi Etxeberria, alliberat de presó al setembre, un intent d'obtenir la legalització dels partits propers a ell, com Herri Batasuna en 2003.

"És essencial que les organitzacions socials i polítiques que donen suport (a aturar la lluita armada) ho demanin a tots de la mateixa manera. En cas contrari, l'Estat espanyol no canviarà d'actituds", opina el líder independentista.


Un haut dirigeant de l'aile politique du mouvement séparatiste basque ETA envisage la fin de la lutte armée contre l'État espagnol. "Le processus (de paix) doit se faire sans violence, ce qui signifie sans activité armée de la part de l'ETA", déclare Rufi Etxeberria dans une interview au journal basque Berria daté de dimanche. Certains analystes voient dans les propos de Rufi Etxeberria, sorti de prison en septembre, une tentative d'obtenir la légalisation des partis qui lui sont proches, comme Herri Batasuna interdit en 2003. "Il est essentiel que les organisations sociales et politiques qui soutiennent (l'arrêt de la lutte armée) empruntent ensemble le même chemin. Sans cela, l'Etat espagnol ne changera pas d'attitude", juge le leader indépendantiste.



Els pares de les menors d'Horta mantenen la denúncia contra el capellà

Els pares de les tres nenes que el dissabte 13 de febrer van interposar una denúncia contra el capellà d'Horta de Sant Joan, per haver retingut una de les nenes al seu vehicle, no han retirat aquesta denúncia, tot i la petició i les pressions del bisbe de Tortosa, Javier Salinas. El pares no van quedar satisfets amb la reunió mantinguda dimecres amb el bisbe i només s'haurien compromès a deixar el cas en mans de la Fiscalia de Menors, sense prendre part a l'acusació. El capellà, David Arasa, ha estat apartat d'ofici a Horta de Sant Joan tot i que des de divendres ha tornat a oficiar les misses de les poblacions veïnes d'Arnes i Bot.






Giulietto Chiesa: Una lliçó sobre el Mossad

Sempre és difícil explicar al públic inexpert com funcionen les coses. Ni tan sols ho comprenen molts periodistes, que des de fa anys corren darrere d'Al-Qaida, un nom que no té res darrera seu, llevat de la capacitat inventiva de la CIA, del Mossad i del MI-5. No és una cosa fàcil de comprendre ni tan sols ho comprèn, imaginin, aquest digne i admirable crític anomenat Noam Chomsky. Per això escric aquest comentari amb les instructives revelacions que emergeixen de l'escandalós assassinat, a Dubai, de Mahmoud al Mabhouh, un dels principals dirigents del braç militar de Hamas. (Foto: Giulietto Chiesa).

En l'escena, òbviament el Mossad, però mai es trobarà al responsable. Els imbècils que segueixen pensant que els complots no existeixen, per descomptat no poden comprendre un món en què el complot s'ha convertit en regla general, fins i tot en les finances i l'economia. Però n'hi ha prou amb fer una ullada al munt de coses que es veuen per a comprendre com funcionen aquestes operacions. Deixem de banda els passaports robats veritables i les falses fotografies. A més de que el truc que ens recorda de prop el que es va usar per descobrir la identitat dels presumptes 19 terroristes de l'11-S és l'abc de l'espionatge. Però vegem en canvi qui va participar en l'operació de Dubai.

Nota 1 - El Mossad és ple d'agents àrabs. Com en tots els escenaris de qualsevol altra nacionalitat imaginable. Però aquest és només el primer nivell. Hi ha molts més. Per exemple en les investigacions de Dubai han caigut dos ex funcionaris de la policia política palestina (Ahmad Hasnain i Aware Shekhaiber). Prestar atenció al "ex". Eren. Actualment són homes de negocis a Jordània. Sempre es fa així. És la forma del "outsourcing" (N. de T. terciarització d'una activitat) del servei secret. Sabem, però, que el Mossad té homes directament incrustats en els ganglis vitals de l'autoritat Nacional Palestina d'Abu Mazen. Totalment pagada per la CIA. Es denomina infiltració. I després vagin a demanar-li a Hamàs que faci la pau amb Al-Fatah, se'ls riuran a la cara i això només perquè són amables.

Nota 2 - Però no vagin a pensar tampoc que el Mossad té braços tan curts com per aturar-se en els amics dels amics, també hi ha infiltrats dins de Hamas. Va acabar a la presó a Síria un dels assessors més propers a Khaled Mashaal, el cap de Hamas. Se l'acusa d'haver estat un talp en l'assassinat de Mahmoud al Mabhouh

Nota 3 - (Històrica): A més del estranyíssim "anarquista" Gianfranco Bertoli, que va llançar la bomba contra la multitud reunida davant la Prefectura de Policia de Milà després que passés el premier Mariano Rumor (el "anarquista" procedia d'un kibbutz israelià, ex agent-per admissió explícita de Nicolo Pollari-primer al SIFAR i després al SID) ens recorda la revelació que Giovanni Galoni, estret col.laborador d'Aldo Moro, va fer després de l'assassinat de l'estadista democristià. Són les mateixes paraules que va pronunciar Aldo Moro en persona abans de ser segrestat i assassinat. "Aquesta és la meva preocupació: sé que és cert que els serveis secrets, tant nord-americans com israelians, tenen infiltrats en les Brigades Roges, però no ho advertim perquè si no haguéssim trobat els seus caus".

Ho recordo perquè tots (en particular els més joves) es cuidin de les tonteries que circulen i no em preguntin més si penso que la CIA i el Mossad van tenir infiltrats en els grups terroristes que van participar en l'11-S. I tant que els tenien! I encara els tenen. De manera que recordin-lo sempre i cada vegada que un atemptat produeix mort i terror. Com a mínim ho sabien i com a màxim van participar. El percentatge accionarial varia en cada cas.
Giulietto Chiesa


Quante volte, discutendo dell'11 settembre, mi sono sentito rivolgere domande sul funzionamento dei servizi segreti e sulla loro possibile connessione con attentati terroristici.
Ogni volta è difficile spiegare a pubblici inesperti come funzionano le cose.
Non ne capiscono un acca nemmeno molti giornalisti.

I quali, infatti, da anni corrono dietro ad Al Qaeda, che è la sigla, il logo, che non ha dietro un bel niente se non le capacità inventive della CIA, del Mossad e dell'MI-5.

Non ne capisce molto nemmeno quel degno e ammirevole intellettuale critico che si chiama Noam Chomsky, figuriamoci.

Per questo scrivo questa postilla alle istruttive rivelazioni che emergono dallo scandalo dell'assassinio, in Dubai, di Mahmoud Al-Mabhouh, uno dei principali dirigenti dell'ala militare di Hamas.

In scena, ovviamente, il Mossad, ma la firma non la si troverà mai. Gl'imbecilli che continuano a pensare che i complotti non esistono, non possono ovviamente capire un mondo dove il complotto è diventato la regola generale, inclusa la finanza e l'economia. Ma basta dare un'occhiata nel mucchio delle cose che si vedono, per capire come funzionano queste operazioni. Lasciamo stare i passaporti veri, rubati, con le foto false. A parte il fatto che il trucco ricorda da vicino quello che venne usato per rivelare le identità dei 19 terroristi presunti dell'11 settembre: questo è l'abc delle spie. Ma guarda invece chi ha partecipato all'operazione in Dubai.

Nota 1 – Il Mossad è imbottito di agenti arabi. Così come di ogni altra nazionalità immaginabile, in ogni scenario. Ma questo è solo il primo strato. Ce ne sono molti altri. Per esempio nelle indagini in Dubai sono incappati due ex funzionari della polizia politica palestinese (Ahmad Hasnain e Awar Shekhaiber). Nota l'”ex”. Lo erano. Adesso sono businessmen in Giordania. Si fa sempre così. E' la forma di outsourcing dei servizi segreti. Comunque sappiamo che il Mossad ha suoi uomini direttamente nei gangli vitali dell'Autorità Nazionale Palestinese di Abu Mazen. La quale è interamente al soldo della CIA. Si chiama infiltrazione. E poi andate a chiede ad Hamas di fare pace con Al Fatah: se vi ridono in faccia è perchè sono gentili.

Nota 2 - Ma non penserete mica che il Mossad abbia le sue mani così corte da fermarsi agli amici degli amici! Infatti ha infiltrati anche dentro Hamas. E' finito in carcere, in Siria, uno dei più vicini consiglieri di Khaled Mashaal, il capo di Hamas. L'accusa è di essere stato la talpa per liquidare Mahmoud Al Mabhouh.

Nota 3 (storica) – A parte lo stranissimo “anarchico” Gianfranco Bertoli, che tirò la bomba contro la folla che stazionava attorno alla Questura di Milano dopo il passaggio dell'allora premier mariano Rumor (“anarchico” proveniente da un kibbuz israeliano, ex agente - per ammissione esplicita di Niccolò Pollari – prima del SIFAR e poi del SID), torna alla mente la rivelazione che Giovanni Galloni, stretto collaboratore di Aldo Moro, fece dopo l'assassinio dello statista democristiano. Sono le parole pronunciate da Aldo Moro in persona prima di essere rapito e ucciso: “La mia preoccupazione è questa: che io so per certa la notizia che i servizi segreti, sia americani che israeliani, hanno infiltrati nelle Brigate Rosse, ma noi non siamo stati avvertiti di questo, sennò i covi li avremmo trovati”.

Lo ricordo perchè tutti (in particolare i più giovani) si guardino dalle sciocchezze che circolano e non mi chiedano più se io penso che CIA e Mossad avessero infiltrati nei gruppi terroristici che parteciparono all'11 settembre. Certo che li avevano! E che li hanno! Dunque ogni volta che un attentato produce morte e paura ricordatevelo sempre: loro come minimo sapevano, come massimo hanno partecipato. La percentuale azionaria varia da caso a caso.



Acció Solidària diu que no s´ha pagat rescat

El president de l'ONG Barcelona Acció Solidària, Francesc Osan, ha enviat aquest diumenge un missatge a través de la xarxa social Facebook als Amics de la Caravana Solidària a l'Àfrica Occidental, desmentint que el govern espanyol hagi pagat un rescat de cinc milions de dòlars per l'alliberament dels tres cooperants catalans segrestats a Mauritània.

Osan demana que no es faci cas de la notícia i insta als membres a tenir "molta paciència encara". Segons informà El Mundo, l'executiu espanyol, amb l'ajuda i la intermediació de les autoritats de Mali, haurien arribat a aquest acord l'última setmana de gener, amb els terroristes d'Al-Qaeda al Magrib Islàmic.

Segons Osan ha explicat la negociació per l'alliberament dels cooperants catalans 'està en marxa' però que no segueix la línia de la que parla 'El Mundo'. Per Osan, les converses van 'a bon ritme' i que es treballa 'amb discreció però intensament".





Quatre peticions per obrir la fossa comuna de Girona

La llei de fosses aprovada pel Parlament català el 2009 contempla la possibilitat que els familiars dels enterrats en aquests espais reclamin l'exhumació dels seus parents o la dignificació de la zona. La Generalitat ha rebut 32 peticions de tot Catalunya que es volen acollir a la normativa.
"El 8 de març de 1939 el meu pare es va convertir en el primer afusellat a la ciutat de Girona. Tenia 39 anys". És el testimoni d'Aida Lorenzo, que en el moment dels fets només tenia 15 mesos. Quasi 71 anys després, segueix la seva particular lluita per què s'obri la fossa comuna del cementiri de Girona -on es calcula que hi ha 520 persones inhumades- per poder enterrar el seu pare "amb dignitat".

Per aconseguir-ho, l'Associació de Familiars de Represaliats pel Franquisme -que ella mateixa presideix- ha presentat una petició a la Genera?litat per recuperar les restes de les persones que van ser enterrades en aquest espai. No és la única. En total la Generalitat ha rebut 32 sol·licituds per dignificar fosses o recuperar restes de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el Franquisme. Quatre d'elles demanen una actuació a la fossa de Girona.
Darrere d'aquestes demandes, hi ha associacions, ajuntaments i també particulars. És el cas d'en Francesc Ramon Basela, que tamb�� ha sol·licitat una actuació a la fossa de la ciutat de Girona per recuperar les restes del seu avi i poder enterrar-lo a Sant Hilari.
"Vaig presentar la petició el juny de 2009 per desig del meu pare i les meves tietes", explica. "Es deia Ramon Miralpeix. Quan el van matar només tenia 39 anys. Era el cinc de juliol de 1940", explica Basela.
Els familiars dels afusellats al cementiri de Girona no obliden i només desitgen "tancar ferides d'una vegada per totes". "No volem venjança, volem justícia", expliquen. No obstant, Basela tem que la llei de fosses no serveixi per recuperar les restes del seu parent. "Espero equivocar-me, però veig el procés molt parat. A més, hem de recordar que ni tan sols s'han anul·lat els consells de guerra franquistes", lamenta.
La Direcció General de la Memòria Democràtica adverteix que no tots els familiars podran recuperar les restes dels seus parents davant la dificultat d'exhumació que presenten moltes fosses, sobretot les més grans. Per això assenyala que en molts casos la millor opció és "dignificar l'espai", tal com s'ha fet a Tarragona.

Prop de 800 persones estan enterrades en la fossa comuna d'aquest municipi. Davant les dificultats per exhumar les restes, el Bisbat, la Generalitat, l'Ajuntament de Tarragona i l'Associació de Víctimes de la repressió franquista del municipi van arribar a un acord per dignificar l'espai. S'ha arreglat la zona i s'ha construït un mur amb el nom inscrit de totes les persones que van ser inhumades en aquest espai d'uns mil metres quadrats. Està previst que en els propers mesos s'hi col·loqui una escultura. El cas de Tarragona podria servir de model per la fossa del cementiri de la ciutat de Girona. Una opció que no agrada gens ni mica als familiars. "Nosaltres volem recuperar les seves restes i portar-les a Sant Hilari. No volem que estigui on el van enterrar els seus assassins", diu en Francesc Ramon Basela.

Mapa de fosses

El Parlament de Catalunya va aprovar el 2009 la llei de fosses comunes de la Guerra Civil. Una normativa que obra la porta a la dignificació o exhumació d'una fossa a petició dels familiars de les persones desapargudes o d'una institució dedicada a la recuperació de la memòria històrica. Només a la província de Girona hi ha comptabilitzades 15 fosses comunes. D'aquestes, 6 estan documentades, mentre que les altres es consideren només probables. Està previst que durant aquest any, la Generalitat editi una versió actualitzada i ampliada del mapa.

Un dia més, Aida Lorenzo entra al cementiri de Girona per visitar el lloc on està enterrat el seu pare, un guàrdia republicà afusellat el 1939. Lorenzo no es cansa de repetir que l'únic que demana es poder recuperar les seves restes per poder enterrar-lo amb dignitat.
Acompanyada per la seva filla, arriba a la fossa on estan enterrades més de 500 persones que van morir afusellades al cementiri de Girona. Unes plaques recorden la identitat d'aquelles vides perdudes. Les flors, repartides per tot l'espai, són el testimoni d'uns familiars que no obliden i lluiten per recuperar la memòria dels seus.