dijous, 17 d’abril de 2014

Processó a Palma de La 'Confraria dels Màrtirs per les Retallades'

Un grup de persones, membres de la plataforma Padrines i Padrins Flautes de Mallorca s'han donat cita en el matí de dijous per protestar, com cada setmana, a la Plaça d'Espanya de Palma. No obstant això, en aquesta ocasió ho han fet adaptant la temàtica de la concentració a la Setmana Santa. Per aquest motiu, han comparegut coberts amb mantells blancs i capirotes, com la 'Confraria dels Màrtirs per les Retallades', i han sortit en processó pels voltants de la plaça.

Durant la trobada, el nombre 115, han cantat una sageta que acabava dient: «Senyor ja estem farts de tot això, tu que tant poder tens, lliura'ns d'aquest sistema de lladres, corruptes i assassins». A més, han retut homenatge «al ciutadà altruista afectat per les retallades que es va suïcidar després de donar la seva sang i els seus òrgans per salvar els seus semblants com un crist del segle XXI a l'hospital La Fe de València», explicava la plataforma en una xarxa social.

La passió, mort i renaixement de Attis el frigi amant de Demèter, a qui no paga drets pel plagi Roma


"Plutó, el del cor valerós, que vius sota la terra, al Tàrtar tenebrós i sempre privat de llum; Dimoni (déu estranger) de mil noms, que en un altre temps raptares, per casar-la, a la filla de Demèter (Coré -'la nena'-, Perséfone o Proserpina), portan-la des d'una prada, a través del mar, en el teu carro tirat per quatre cavalls (negres), i la vas conduir a l'antre d'Atis, al demos d'Eleusis, on hi ha les portes de l'Hades!", Himnes órfics XVII. El ritual pagà i agrícola més antic i europeu de la fi de l'any i l'hivern i de renaixement de la natura primaveral que l'esglèsia catòlica, com la Roma imperial, van fer catòlic -'universal'- al seu gust.

"El petroli no s'esgotarà mai"

Nous descobriments suggereixen que les teories sobre l'esgotament de les reserves de petroli són massa exagerades, opina el periodista i geòleg Konstantín Ranks. En un article, l'investigador ressalta que el preu de cru depèn no només de les seves reserves i de la política, sinó també de quina de les teories sobre el seu origen adquireix més popularitat. "Noves troballes permeten suggerir que sempre hi haurà petroli", afirma l'autor. Gegantí camp petrolier descobert a Rússia. Cru veneçolà, suficient per als pròxims 290 anys.

Aquesta conclusió es basa en la suposició de científics canadencs i russos que l'aparició del cru es deu al oceà subterrani. Aquest no consisteix en reserves d'aigües minerals, sinó que es tracta de la capa planetària on circula aigua sobreescalfada i vapor. L'existència d'aquesta mateixa capa explica el moviment de les plaques tectòniques i les erupcions volcàniques.

Un equip d'investigadors de la Universitat d'Alberta, al Canadà, va trobar en un diamant extret al Brasil el 2008 petjades de ringwoodita, un mineral molt rar trobat en meteorits. Per a la producció d'aquest silicat del grup del olivina fa falta aigua a temperatures i pressions molt altes. "Les petites bombolles dels diamants són contenidors del passat, vestigis de les explosions volcàniques de les èpoques primerenques de l'existència del nostre planeta", va explicar Ranks.

El descobriment de ringwoodita en el diamant confirma la hipòtesi que hi ha aigua a gran profunditat sota l'escorça terrestre en quantitats superiors a les de tots els oceans superficials junts. És més, els diamants no només poden contenir ringwoodita, sinó que els científics de l'Institut Siberià de Geologia i Mineralogia han trobat en ells restes de petroli.

Aquesta troballa és un altre argument a favor de la hipòtesi de l'origen inorgànic del petroli, que sosté que el cru es forma a partir de processos químics que tenen lloc en les profunditats del planeta, a diferència de la visió dominant que considera el petroli un combustible fòssil.

Una conclusió pràctica de la hipòtesi inorgànica és que qualsevol roca esquerdada, incloses les cristal·lines, pot ser prometedora pel que fa a la recerca de petroli. Ranks assegura que el petroli mai desapareixerà perquè constantment es genera en les profunditats de la Terra, encara que en quantitats menors de les que ho consumim, i es mou posteriorment cap a les regions superiors del mantell terrestre.

Gegantí camp petrolier descobert a Rússia

A Rússia s'ha descobert un enorme jaciment d'hidrocarburs a la província de Astrakhan, al sud del país. Les seves reserves s'estimen en 300 milions de tones de petroli i 90.000 milions de metres cúbics de gas. El jaciment, anomenat 'Velíkaya' ('gran'), és el primer camp petrolífer de grans dimensions descobert a Rússia en els últims anys, segons el ministre de Recursos Naturals rus , Serguei Donskói, citat pel portal Business FM.

D'acord amb el ministre, la troballa confirma les perspectives de la regió d'Astrakhan pel que fa a nous descobriments de jaciments d'hidrocarburs. L'anterior descobriment significatiu també es va fer en aquesta regió. El 2006 els geòlegs de la petroliera russa Lukoil van trobar el gran camp Filánovskoye, a la plataforma continental del mar Caspi, estimat en més de 150 milions de tones de petroli extraïbles.

És molt probable que l'exploració del camp ho faci la petroliera russa AFB , els geòlegs han descobert aquest jaciment. Fa dos anys la companyia va descobrir un camp de 140 milions de tones de petroli a la veïna província de Tambov. L'últim camp petrolífer important a Rússia és Vankor, trobat el 1988 a la siberiana província de Krasnoyarsk i valorat en 500 milions de tones de petroli. La seva exploració la duu a terme la petroliera russa Rosneft, de capital estatal.

Cru veneçolà, suficient per als pròxims 290 anys

Amb les noves reserves petrolieres provades el 2013 a Veneçuela, el cru bolivarià va augmentar en 618 milions de barrils, xifra que al ritme actual de producció garanteix el subministrament de petroli per als propers 290 anys. En total, el país llatinoamericà compta amb uns 298.350 milions de barrils de petroli, quantitat un 0.2% més respecte al 31 de desembre de 2012.

El petroli aporta uns 90.000 milions de dòlars a l'economia veneçolana en concepte d'exportacions, la qual cosa representa la majoria de les divises que ingressen al país. Veneçuela és el país amb més reserves petrolieres del món, encara que actualment produeix menys de 3 milions de barrils diaris.

El 2012, la companyia britànica 'British Petroleum' (BP) va donar a conèixer la notícia que Veneçuela s'havia convertit en el país amb la major reserva de cru del món, desplaçant Aràbia Saudita al segon lloc. Segons l'informe anual de BP en aquest any, el 18% del cru mundial es troba a Veneçuela i el 16%, a l'Aràbia Saudita, mentre que el Canadà té el 11% de les reserves globals de cru.

"El petróleo nunca se agotará"

Nuevos descubrimientos sugieren que los rumores sobre el agotamiento de las reservas de petróleo son demasiado exagerados, opina el periodista y geólogo Konstantín Ranks. En un artículo para el portal Slon, el investigador resalta que el precio de crudo depende no solo de sus reservas y de la política, sino también de cuál de las teorías sobre su origen adquiere más popularidad. "Nuevos hallazgos permiten sugerir que siempre habrá petróleo", afirma el autor. Gigantesco campo petrolero descubierto en Rusia. Crudo venezolano, suficiente para próximos 290 años.

L'Audiència de Barcelona ordena l'empresonament de Pallerols i Gavaldà (UDC)

L'Audiència de Barcelona ha ordenat l'ingrés a presó de l'empresari andorrà Fidel Pallerols i l'ex-secretari d'organització d'UDC Vicens Gavaldà, condemnats a set mesos per falsedat i frau en ajudes destinades a cursos de formació ocupacional. El consell de ministres espanyol va decidir el 21 de març de no atorgar-los l'indult que havien demanat. Tot i que la condemna era menor als dos anys de presó i, habitualment, el tribunal suspèn l'entrada a presó a les persones sense antecedents, en aquest cas va ordenar-ne l'ingrés per donar exemple. Si Pallerols i Gavaldà no ingressen a presó 'de manera immediata i voluntària, se'ls posarà en crida i cerca', segons que han confirmat fonts judicials.

Davant la negació de l'indult, el tribunal que va dictar la sentència ha acordat que es portin a terme els tràmits necessaris per al compliment de les penes imposades. La providència ja ha estat notificada als processats, la fiscalia i altres parts personades en el procés.

Si Pallerols i Gavaldà no ingressen a la presó de manera voluntària els pròxims dies, se'ls posarà en crida i cerca. Amb tot, no s'ha comunicat si se'ls ha donat un termini concret perquè ho facin.

Abans que s'acordés la suspensió de l'execució de la condemna arran de la petició d'indult que finalment ha estat denegada, l'Audiència de Barcelona va acordar l'ingrés de Pallarols i Gavaldà al·legant que els fets que se'ls imputaven eren d'una 'inqüestionable gravetat' i que l'ingrés seria per donar exemple. El cas va suscitar molta polèmica perquè no es va fer el judici, ja que el fiscal i els acusats van pactar una condemna de conformitat després que aquests reconeguessin el frau.

Tot i que la condemna era menor a dos anys de presó i, habitualment, el tribunal suspèn l'entrada a la presó en aquests casos als qui no tenen antecedents, va ordenar-ne l'ingrés 'per donar exemple'. Els magistrats de l'Audiència van destacar en la seva decisió del 2013 que davant els 'dramàtics índexs de desocupació' resultaria 'obscè' que la justícia prengués decisions que animessin o no suposessin un fre a conductes que comportessin un ús indegut de fons públics.

Vicenç Navarro: El frau de les pensions privades

Aquest article assenyala la situació real en què es troben les pensions privades, que és molt pitjor que la de les pensions públiques, la qual cosa rarament apareix en els mitjans. L'OCDE ha indicat que la rendibilitat mitjana dels fons de pensions privats a Espanya (en el període 2008-2012) va ser negativa en termes reals (un cop descomptada la inflació). Després d'Estònia i Polònia, Espanya va ser el que va tenir pitjor rendibilitat.

Una allau constant per part de la banca i de les companyies d'assegurances privades és fer creure a la població que les pensions públiques són insostenibles, és a dir, que com a resultat de la transició demogràfica (cada vegada hi ha més gent gran i menys joves ) no podran pagar. Es repeteix constantment que no hi haurà suficients joves per pagar les pensions de la gent gran. I a causa de l'enorme influència que aquestes institucions tenen sobre el món polític, mediàtic i acadèmic del país, aquesta tesi de la insostenibilitat de les pensions ha assolit una categoria de dogma. Tots els governadors del Banc d'Espanya -inclòs l'actual, el Sr Luis María Linde- i els presidents del Banc Central Europeu (com l'actual, el Sr Draghi) han emfatitzat la necessitat que la població espanyola es faci un assegurament privat un pla privat de pensions que els garanteixi el nivell de vida a què estan acostumats, subratllant que les pensions públiques no ho garantiran.

Aquesta postura és també promoguda per la major part d'economistes de pensament liberal (que són la majoria avui en els centres acadèmics), aconseguint la seva màxima expressió en les declaracions d'economistes ultraliberals com el "economista de la casa" de TV3, que proposa la privatització de la seguretat social, tal com va fer el govern presidit pel General Pinochet a Xile. En aquell país, la taxa neta de reemplaçament de les pensions públiques és baixíssim, menys del 6% del salari mitjà de les persones, sent complementades per provisions de l'assegurament privat, insuficients per assolir el nivell necessari de manteniment de l'estàndard de vida del jubilat (s'assoleix només el 52%, a Espanya, en les pensions públiques és del 80%).

En aquesta promoció de les pensions privades, l'Estat juga un paper clau. A Espanya, l'Estat desgrava (la qual cosa vol dir que subvenciona) l'assegurament privat. És a dir, proveeix uns 2.000 milions d'euros, amb dades de 2012, perquè les persones que es compren pòlisses d'assegurament privat paguin 2.000 milions d'euros menys. Un enorme regal.

Perquè el lector s'adoni del que això significa, només cal recordar que el President Zapatero va congelar les pensions per aconseguir precisament 1.500 milions d'euros per tal de reduir el dèficit públic, subratllant que no hi havia una altra alternativa per aconseguir diners (per tal de reduir el dèficit) que congelar les pensions. Aquesta afirmació que no hi havia alternativa no era certa . Podria haver eliminat la desgravació (és a dir, el subsidi públic) a les pensions privades, aconseguint més que aquesta quantitat.

No cal dir que, com a resultat de l'enorme influència del capital financer (banca i companyies d'assegurances) sobre els mitjans (tots ells endeutats amb la banca), cap dels principals mitjans de comunicació va editorialitzar proposant aquesta mesura com a alternativa a la congelació de les pensions. I, naturalment, FEDEA, el portaveu d'aquest capital, i la seva revista "Res és gratuït", freqüentment citada en els mitjans, no van dir ni piu, aplaudint en canvi la congelació, mostrant aquesta política pública com un indicador de maduresa i realisme.

Al seu torn, els economistes dels governs Zapatero i Rajoy (que cínicament es va oposar a la congelació per recolzar-la quan va estar en el govern) van aplaudir aquesta mesura. I, com no, la Troica (El Fons Monetari Internacional, la Comissió Europea i el BCE) i tothom que mana a la Unió Europea també van aplaudir. És important assenyalar que, en general, les mateixes veus que demanen que es redueixin les pensions públiques perquè no hi haurà joves que les paguin, recolzen les polítiques de baixades de salaris i de destrucció d'ocupació (eliminant ocupació privada i pública), que forcen els joves (la taxa d'atur és de més del 50%) a marxar del país.

La privatització de les pensions

La privatització de les pensions és la mesura més promoguda pels establishments financers, econòmics, mediàtics i polítics (en aquest ordre) d'Espanya (inclosa Catalunya) i de la UE. En tots ells s'assumeix que les pensions privades són millors que les públiques. El que és sorprenent és que totes (repeteixo, totes) les dades (creïbles i rigoroses) mostren precisament el contrari (veure el llibre de Vicenç Navarro i Juan Torres, El que cal saber perquè no et robin la pensió). Fins i tot institucions de tendències liberals, com l'OCDE, en l'informe Pensions at a Glance 2013, reconeixen que el sistema de pensions privades a Espanya és un desastre. La narrativa que utilitzen no usa aquesta expressió, però les seves conclusions justifiquen aquest diagnòstic.

Menys concloent, però també molt poc afalagador, és l'informe presentat per un grup d'investigadors de l'IESE que ha estat seguint l'evolució de les pensions privades (treball ben resumit per Pere Rusiñol en el seu article "Pensions privades, un mal negoci a Espanya", publicat per Alternatives Econòmiques). Segons aquest informe, dels 257 fons de pensions privats amb almenys 15 anys d'història, només el 1,16% (sí, només l'1,16%) van aconseguir una rendibilitat mitjana superior als bons de l'Estat a 15 anys. Un altre 10% van tenir pèrdues, de manera que l'assegurat va perdre diners. La rendibilitat de la majoria era baixa. El que tenia millor rendibilitat arribava només el 1,58% (els bons de l'Estat van tenir uns interessos mitjans superiors, del 4,4%, per al mateix període de temps). En realitat, l'OCDE ha indicat que la rendibilitat mitjana dels fons de pensions privats a Espanya (en el període 2008-2012) va ser negativa en termes reals (un cop descomptada la inflació). Després d'Estònia i Polònia, Espanya va ser el que va tenir pitjor rendibilitat.

Però el que és fins i tot més interessant és que el fet que tinguin una rendibilitat molt baixa, no vol dir que els vagi malament als gestors dels fons privats de pensions. Aquesta és una dada d'enorme interès. De la mateixa manera que els banquers espanyols són els que estan més ben pagats a la Unió Europea, tot i que la banca espanyola amb prou feines ofereix crèdit, no realitzant la seva funció social, els gestors de les companyies d'assegurances tenen elevats ingressos, precisament a costa de la baixa taxa real de substitució salarial dels futurs jubilats i les elevades comissions que reben. Aquests gerents de les companyies d'assegurances reben les comissions (el que els gerents i magnats de les companyies d'assegurances es queden com a paga personal per cada pòlissa d' assegurances) més altes de la UE. Només un altre país les té més altes. Aquesta situació és escandalosa (veure el meu article "El maridatge entre la banca, l'Estat espanyol i les autoritats europees" publicat Sistema, 04.04.14).

Els pensionistes privats estan clarament desprotegits enfront del capital financer i els seus gestors. I per complicar més les coses, aquest capital financer té una enorme influència a l'Estat. En realitat, la majoria d'autoritats públiques responsables de supervisar les pensions privades són individus procedents o que acaben treballant per a tals companyies. Pere Rusiñol mostra la porta giratòria que hi ha entre els directors generals d'Assegurances i Fons de Pensions del govern, d'una banda, i les companyies d'assegurances i fons privats de pensions, de l'altra, amb una porta giratòria que arriba a la seva màxima expressió en els governs Aznar i Rajoy, màxims afavoridors de la privatització de les pensions. Però de tot això, pràcticament res s'ha dit al ciutadà, inclòs al que té una pensió privada.

Vicenç Navarro: El fraude de las pensiones privadas


Este artículo señala la situación real en la que se encuentran las pensiones privadas, que es mucho peor que la de las pensiones públicas, lo cual raramente aparece en los medios. La OCDE ha indicado que la rentabilidad media de los fondos de pensiones privados en España (en el periodo 2008-2012) fue negativa en términos reales (una vez descontada la inflación). Después de Estonia y Polonia, España fue el que tuvo peor rentabilidad.