divendres, 6 de juliol de 2012

Alemanya investiga si el Deutsche Bank també va manipular el líbor

El regulador dels mercats d'Alemanya ha iniciat una investigació sobre el Deutsche Bank per la sospita de manipulacions en les taxes de préstecs interbancaris, el líbor, segons han assegurat a Reuters fonts conovedores de l'assumpte. Fins ara, el banc britànic Barclays ha estat l'únic que ha admès irregularitats relacionades amb el líbor. Però -com va avançar Sírius- hi ha investigacions en marxa als Estats Units, Europa i Japó, per examinar més d'una dotzena de grans bancs: Royal Bank of Scotland (RBS), UBS (Unió Banca Suïssa), Citigroup, HSBC, Deutsche Bank i JPMorgan Chase es troben amb el Banc d'Anglaterra i el negre cor de la City, al centre de totes les evidències amagades des de fa anys per l'oligarquia financera i uns sistemes polític-econòmics endèmicament corruptes.

Dues fonts han assegurat avui que el regulador alemany BaFin està sondejant al Deutsche Bank, a través d'una "investigació especial" i no rutinària. Els resultats de les indagacions s'espera que surtin a la llum a mitjans de juliol, segons les mateixes fonts. BaFin no va voler oferir més informació sobre la investigació especial sobre el Deutsche Bank.

Deutsche Bank ja va reconèixer a principis d'aquest any que estava cooperant amb les autoritats poren investigacions relacionades amb el líbor. Avui s'ha negat a comentar si és cert que s'estan duent a terme més indagacions addicionals, però ha apuntat que en el seu informe trimestral ja va dir que havia rebut citacions i sol·licituds d'informació per part de les autoritats nord-americanes i europees en relació amb la fixació de els tipus interbancaris.

L'entitat està cooperant amb el Departament de Justícia dels EUA, la Comissió de Valors i Borsa del mateix país, així com la Comissió Europea, entre d'altres. Les indagacions tenen relació amb operacions compreses entre 2005 i 2011.

El frau del líbor en el cas de Regne Unit, segons han denunciat les autoritats, era que les 16 entitats financeres de la City londinenca que fixen el tipus d'interès al qual teòricament es presten diners, el manipulaven segons els convenia a les més importants. Per fixar el líbor (com l'euríbor, sobre el qual també hi va haver sospites fa anys), no cal que creuin operacions reals, n'hi ha prou que diguin a quins preus estarien disposats a fer-les.

Fa any i mig que les autoritats britàniques sospitaven que la banca no jugava net, però volien reunir proves fefaents. Finalment, els organismes reguladors del Regne Unit i els EUA van multar al banc britànic Barclays amb 290 milions de lliures (363 milions d'euros) per manipular el líbor i el seu equivalent europeu, l'euríbor, entre 2005 i 2009.

Cop letal a la "credibilitat" del sistema capitalista


Les sales de Tresoreria de les grans entitats financeres europees estan molt nervioses per l'abast de la conspiració dels banquers de la City per manipular l'índex Libor. Ahir va ser la dimissió del primer executiu de Barclays, Bob Diamond, la que va alertar els operadors després de la del president dilluns. Avui Royal Bank of Scotland (RBS), UBS (Unió Banca Suïssa), Citigroup, HSBC, Deutsche Bank i JPMorgan Chase es troben també, amb el Banc d'Anglaterra i el negre cor de la City, al centre de totes les evidències amagades des de fa anys per l'oligarquia financera, els seus polítics i uns sistemes polític-econòmics corruptes des de totes les fonts.

La interpretació més comú és que si el poder polític no s'ha conformat amb la sortida del president Marcus Agius i ha obligat a marxar a Diamond és que vol "una neteja profunda de les males pràctiques". La manipulació del líbor (el tipus d'interès dels préstecs entre bancs a Londres) és gravíssima perquè serveix de referència a contractes d'entre 290 i 315 bilions d'euros. Bilions d'euros.

"Aquest assumpte suposa un cop a la credibilitat del sistema financer perquè el líbor fixa milions d'operacions de crèdit i de tipus d'interès en dòlars, lliures, francs suïssos i iens", afirma un tresorer d'una gran entitat internacional. "Suposa admetre que el sistema internacional de fixació de preus més important del món està subjecte per escuradents. Va ser un error confiar en uns bancs", continua aquest executiu.

L'assumpte té pinta de ser una bola de neu que acaba de començar a rodar. Els experts coincideixen que la recerca no tindria credibilitat si només paga l'ànec Barclays.

"Tots els que ens dediquem a això sabíem des de fa anys que es manejava el líbor. El problema era demostrar-ho. Ara sembla que la Financial Services Authority (FSA), la comissió de valors britànica, ho té molt clar. Però la llista de investigats és llarga i inclou el Royal Bank of Scotland (RBS), UBS, Citigroup, HSBC i JPMorgan Chase. També es parla del gegant alemany Deutsche Bank. "Ningú no pot dinamitar tot el sistema... El poder polític sabrà el que fa", adverteix un tresorer que demana l'anonimat.

http://noticies.sirius.cat/2012/07/cop-letal-la-credibilitat-del-sistema.html

La Fiscalia demana que CDC indemnitzi pel Palau i aporti una fiança de 2,5 milions

La Fiscalia Anticorrupció ha remès un escrit al jutge que investiga el cas del Palau de la Música en què demana que Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) torni els fons que li van ser remesos des del Palau de la Música i aporti una fiança d'uns 2,5 milions d'euros. Així ho han confirmat aquest divendres fonts de la Fiscalia Anticorrupció, i ara haurà de ser el jutge de Barcelona que investiga el cas del Palau de la Música, Josep Maria Pijoan, qui digui si accepta o no aquesta petició de la Fiscalia.

El fiscal Emilio Sánchez Ulled vol que CDC sigui declarada partícip a títol lucratiu, una figura que preveu l'article 122 del Codi Penal, inclòs en el capítol de les responsabilitats civils.

En l'escrit del fiscal també es demana que CDC dipositi una fiança civil per garantir que, en cas d'una condemna, es pugui fer efectiu el pagament.

Aquesta decisió de la Fiscalia es produeix després que un informe de la Unitat Central de Delinqüència Econòmica i Fiscal de la Policia Nacional destaqués que les empreses de promoció i bustiada New Letter, Letter Graphic i la matriu Mail Rent van idear un sistema de "enginyeria financera "perquè fons captats pel Palau" acabessin en poder "de l'entorn de CDC.

Autopistes intergalàctiques: detecten el fil de matèria fosca que uneix les galàxies

Un equip internacional de científics ha aconseguit identificar directament el primer filament de matèria fosca entre dues agrupacions de galàxies, la Abell 222 i la Abell 223. Molts astrònoms havien traçat la teranyina còsmica de galàxies que es desprèn de la teoria de la matèria fosca freda, però mai abans s'havia detectat directament. "Els cúmuls de galàxies atreuen constantment a noves galàxies i grups de galàxies al llarg dels filaments de matèria fosca, com si fossin 'carreteres galàctiques'.

Per tant, els filaments són fonamentals en el creixement de l'estructura de l'univers, des de les estructures més joves fins a l'actualitat", explica l'autor principal del treball, Jörg Dietrich, científic de l'Observatori de la Universitat de Munic (Alemanya). "La detecció va ser possible gràcies als mesuraments estadístics de l'efecte de lent gravitacional feble, que assumeix que els raigs de llum es doblen per la gravetat quan passen per objectes massius", explica Dietrich.

A més de localitzar el filament de matèria fosca, els investigadors han calculat la seva massa i els seus resultats concorden amb les prediccions teòriques. Les dades mostren que el filament és tan pesat com un cúmul petit de galàxies. Els investigadors ja van intentar traçar el filament de matèria fosca al 2005 sense obtenir evidències consistents. Fa dos anys van aconseguir els primers indicis de la feina que ara publica la revista Nature.

Els enfrontaments a Lena deixen una nena i una dona ferides


Els miners es fan forts en les instal·lacions després dels enfrontaments viscuts ahir a Pola de Lena. Han col·locat barricades aquest matí a la AS-252 a La Bargana, a la AS-112 a Caborana d'Aller i a la A-64 (Autovia Oviedo-Villaviciosa) a l'altura de Berrón. Aquest matí els incidents violents s'han reproduït pel tall d'una carretera al pou Santiago i el seu entorn, impedint la lliure circulació de les persones i fins i tot bloquejant alguns serveis sanitaris, "el que pot comportar greus conseqüències per a alguns ciutadans", adverteix la Delegació del Govern de la dictadura.

Per això, el delegat del Govern a Astúries, Gabino de Lorenzo, fa una crida a sindicats, miners i en general als vaguistes perquè evitin les situacions de violència conduint la seva protesta per vies pacífiques que evitin el mal que s'està produint a persones completament alienes a aquest conflicte. El PP avisa que les forces de l'ordre públic actuaran amb tota fermesa en cada cas per restablir la lliure circulació de les persones i posar a disposició judicial als responsables dels actes de violència.

Una nena i una dona ferides a Pola de Lena en enfrontar-se miners i policia


Una nena i una dona van resultar ahir a la nit ferides a la cara per una pilota de la policia i un coet volador quan es trobaven en els seus respectius domicilis de Pola de Lena, nucli urbà on es van prolongar fins a la matinada els enfrontaments entre antiavalots i els miners, que van tallar cinc hores l'autopista A-66.

Fonts de la Guàrdia Civil han informat que el tall de la principal via de comunicació entre Astúries i la Meseta es va iniciar cap a les 22:00 hores d'ahir, dijous, al costat del nucli urbà de Pola de Lena.

El tall es va produir a l'altura del quilòmetre 57 després que un grup de miners es fes amb les claus d'un autobús de la companyia Alsa i el travessés a l'autopista amb 31 viatgers al seu interior.

Segons les mateixes fonts, davant el tall i les barricades que van començar a cremar els piquets es van presentar diverses dotacions de forces antiavalots amb les que els miners es van enfrontar durant diverses hores, amb intercanvi de pilotes, voladors i cargols.

Cap a les 22:30 hores, una de les pilotes va colpejar a una nena que es trobava abocada a la finestra de casa seva i li va provocar ferides a la part dreta de la cara de les que va haver de ser atesa en un hospital.

La Guàrdia Civil ha informat que una altra dona que es trobava a casa també va patir talls a la cara després que impactés un volador a la finestra del seu domicili.

Els enfrontaments entre miners i forces antiavalots es van prolongar fins a les tres de la matinada, hora en què va quedar aclarida la autopista A-66, que a l'altura de Pola de Lena passa enganxada al nucli urbà.

Els miners continuen avui a Astúries amb les barricades i mantenen tallades des de poc després de les 06.00 hores la carretera AS-112, a l'altura de Caborana (Aller), i des de les 8 a 12 hores l'AS-252, a l'altura de la Colladona.

Monti aprova un nou paquet de retallades neoliberals

El govern italià de Goldman Sachs i els estafadors i mafiosos del PP europeu va aprovar en una maratoniana reunió nocturna noves retallades en el sector públic per valor de 26.000 milions d'euros fins al 2014, amb l'excusa d'evitar de moment una pujada de l'IVA del 21 al 23% fins a mitjans de 2013. El decret ha de ser aprovat ara al Parlament.

L'objectiu justificat pel funcionari de l'oligarquia europea Monti és endarrerir fins a mitjans de 2013 la pujada de l'impost al valor agregat (IVA) del 21 al 23%, que ja havia anunciat per a l'octubre, a causa de la recessió en què es troba actualment Itàlia després de 60 anys d'espoliació per les màfies democratacristianas i "socialistes".

"Això tindrà un efecte positiu sobre l'economia", ha indicat Vittorio Grilli, viceministre d'Economia en el govern 'tecnòcrata' nomenat pel president Giorgio Napolitano i imposat pel PP neoliberal europeu amb Merkel al capdavant.

Monti i els seus ministres han vist caure en picat la seva popularitat en les enquestes des de la introducció aquest any d'augments d'impostos i un dur paquet de retallades que el govern al · lega que són necessaris per complir amb la retallada del dèficit exigit per la Unió Europea (UE ).

El govern assegura que les noves mesures, resultat d'una anàlisi per reduir la despesa, permetran estalviar 4.500 milions d'euros en el que queda de 2012, 10.500 el 2013 i 11.000 milions el 2014, amb l'eliminació d'ineficiències en el sector públic. Les mesures inclouen una disminució d'un 10% dels empleats públics i una retallada d'un 20% dels salaris en el nivell de direcció.

"Les retallades es concentren en la despesa en béns i serveis (...) però també es redueixen els costos salarials i es dóna millor ús als edificis governamentals", afirmen els neoliberals. També es disminuirà el nombre de províncies i regions per ser substituïdes per "grans àrees amb menys despeses i més eficients".

Així mateix, el govern revisarà els fons que es lliuren als partits polítics i sindicats.

El deute públic italiana és de més de dos bilions d'euros, la major d'Europa, i representa un 120% del seu producte intern brut (PIB).

La plutocràcia feixista pren els governs de la UE


Alguns filòsofs europeus tan prestigiosos com Jürgen Habermas ja han advertit que el que està en perill davant el remolí financer a la UE no és només l'euro. Va molt més enllà: es tracta de la democràcia mateixa. Habermas ho va expressar en una entrevista a Le Monde mentre dos primers ministres elegits en les urnes Yorgos Papandreu, a Grècia, i Silvio Berlusconi, a Itàlia eren substituïts pels supòsits tecnòcrates Lucas Papademos i Mario Monti, respectivament: "La democràcia en un sol país no pot tan sols defensar-se contra els ultimàtums d'un capitalisme furiós que traspassen les fronteres nacionals", advertia l'últim gran filòsof de l'Escola de Frankfurt.

Inconstitucionals les retallades salarials a Portugal

El Tribunal Constitucional lusità considera discriminatories les retallades salarials aplicades per la dreta a Portugal als funcionaris públics i pensionistes i no al sector privat, però no impedirà que la mesura s'apliqui aquest any. El dictamen, divulgat avui, obligarà el Govern portuguès a adoptar noves mesures d'austeritat o estendre les retallades a l'empresa privada per a complir la reducció del dèficit fiscal compromesa en el rescat financer que va demanar l'any passat. El Govern neoliberal va suspendre des d'aquest any, i en principi fins a 2015, les pagues extra d'estiu i nadal als funcionaris públics i els pensionistes. El líder del sindicat CGTP, Carvalho da Silva, va assenyalar que aquestes mesures "formen part del terrorisme social en curs".

La mesura, una de les adoptades per l'Executiu conservador lusità per reduir la despesa pública, va ser molt contestada des de l'oposició d'esquerres i els sindicats, que avui van demanar immediatament que les retallades s'anul·lin i no s'estenguin al sector privat.

Per la seva banda, el primer ministre, Pedro Passos Coelho, va admetre ahir a la nit que la suspensió dels subsidis per vacances i Nadal es podrien estendre a "d'altres portuguesos, que no siguin només funcionaris públics o pensionistes". Davant preguntes dels periodistes, el primer ministre va afirmar que el govern portuguès va a presentar el pròxim pressupost d'Estat, per al 2013, d'acord amb la decisió del TC.

Els empleats portuguesos es veuran forçats a partir de l'any a treballar 23 dies addicionals sense que per això vegin millorada la seva remuneració arran de les noves propostes d'ajust del Govern lusità, que contemplen l'eliminació d'algunes festivitats, l'ampliació en mitja hora diària de la jornada laboral i la retallada dels dies de vacances.

En concret, el pla d'ajustos per al 2012 elaborat per l'Executiu de Pedro Passos Coelho preveu l'eliminació de quatre festius del calendari laboral i l'increment de la jornada laboral en mitja hora diària.

Així mateix, aquesta nova bateria de retallades suposarà la supressió dels tres dies extres de vacances dels que podien gaudir els treballadors portuguesos en funció de la seva assistència a la feina al llarg de l'any i que estaven en vigor des de 2003.

Aquestes mesures d'ajust per part dels treballadors es sumen als plans de l'Executiu conservador de reduir a una forquilla d'entre 8 a 12 dies de sou l'import de la indemnització per acomiadament, enfront dels 30 actuals, mentre que el període en què els aturats podran beneficiar del subsidi per desocupació es retallarà a 18 mesos en lloc dels tres anys en vigor fins ara.

No obstant això, aquestes modificacions en l'Estatut dels Treballadors portuguesos no afectarien els drets adquirits pels empleats en actiu en la data d'entrada en vigor d'aquestes, segons indica el rotatiu lusità 'Diari Econòmic'.

Els sindicats portuguesos han expressat el seu rotund rebuig a les "monstruoses" propostes del Govern, que no han dubtat a qualificar com "terrorisme social" més pròpies de l'actuació d'un país "ocupat".

"Tenim un Govern que es comporta com el d'un país sotmès a una ocupació que, al·ludint als interessos de l'Estat traeix cada dia als treballadors i al poble portuguès", declarava al diari 'Jornal de Negocis' el líder del sindicat CGTP, Carvalho da Silva, que va assenyalar que aquestes mesures "formen part del terrorisme social en curs".

En el marc d'aquestes mesures d'ajust, el Govern lusità ja va anunciar la seva intenció d'incrementar el 2012 el 'copagament' de serveis sanitaris, de manera que els ciutadans que acudeixin a una consulta de medicina general en un centre de salut hauran d'abonar 5 euros , el doble de la taxa actual, mentre que en el cas d'urgències i en funció dels serveis, l'import pujarà de 8,6 euros a 15 o 20.

Finmeccanica: Armes, màfia, Opus Dei i Vaticà (2)

Des de fa pràcticament dos anys gairebé no es coneix un cas de corrupció d'alt nivell a Itàlia en el qual no acabi sortint el nom de Finmeccanica. El conglomerat armamentístic italià, amb 17.000 milions d'euros en ingressos i comandes que el 2011 fregaven els 50.000, és una espècie de gallina dels ous d'or amb la qual empresaris, polítics, membres de l'Opus Dei i els governs italians i vaticà o intermediaris de pacotilla han estat fent-se d'or a base de comissions il·legals i diner negre que el propi Vaticà blanqueja a l'IOR.

Operacions molt més reprovables quan el 30,2% de les accions estan controlades pel Ministeri d'Economia i un altre 23,8% per "inversors institucionals italians", segons consta a la seva pàgina web. Les fiscalies de Nàpols i Roma tenen oberts diversos fronts contra Finmeccanica i les seves filials i la cúpula del grup, amb el president, Giuseppe Orsi, al capdavant, està en el punt de mira de la Justícia.

Precisament per la seva relació d'amistat amb Orsi i per ser ambdós membres destacats de l'Opus Dei, l'últim a veure embolicat en els escàndols de Finmeccanica ha estat l'expresident de l'Institut per a les Obres Religioses (IOR o Banc del Vaticà), Ettore Gotti Tedeschi. A principis de juny, per ordre de la Fiscalia napolitana, la Policia va registrar el seu habitatge i diversos despatxos-inclòs el de la seu del Santander Consumer Bank, del qual també és president a Itàlia-. Els investigadors, després d'analitzar diversos punxades telefòniques efectuades a Orsi, sostenien que Gotti Tedeschi podia ser testimoni d'un tripijoc en la venda a Índia de 12 helicòpters de la filial de Finmeccanica, Agusta Westland.

51 milions d'euros en comissions

L'import total de la venda dels helicòpters ascendia a 560 milions d'euros però, segons els fiscals, l'empresari suís Guido Ralph Haschke va fer d'intermediari amb el Govern de l'Índia i va obtenir una comissió de 51 milions d'euros (11 més del que va ingressar Selex per l'implantació del TETRA a Síria).

La Lliga Nord va aconseguir una comissió de 10 milions d'euros


Se sospita que 10 d'ells van anar a parar a un compte de la històrica formació neonazi, xenòfoba i secessionista, la Lliga Nord, el que estaria considerat una forma de finançament il·legal als partits polítics. Quan es van conèixer els registres, Orsi va sortir en defensa del banquer dient que "és una total estupidesa pensar que jo hagi confiat a Gotti Tedeschi algun document confidencial de Finmeccanica sobre contractes a l'Índia o Panamà".

La investigació sobre els helicòpters no neix del no-res. Qui posa els fiscals darrera la pista és Lorenzo Borgogni, exresponsable de les relacions externes de Finmeccanica i braç dret del predecessor de Orsi, Pier Francesco Guarguaglini, també imputat per corrupció.

Borgogni confessar als fiscals haver enviat 5,6 milions en diners negres a Suïssa i Londres gràcies a diverses operacions. Com ell mateix va explicar, els diners van tornar nets a Itàlia gràcies a l'últim escut fiscal (similar a l'amnistia fiscal que avui està en vigor a Espanya) aprovat per l'exministre d'Economia, Giulio Tremonti, durant el fallit govern de Silvio Berlusconi.

Orsi és amic des de fa 15 anys de Roberto Maroni, avui líder de la Lliga i per llavors ministre d'Interior, qui hauria estat determinant en la seva promoció com a president de Finmeccanica.

L'home de confiança de Tremonti

Berlusconi i Tremonti, tenen la seva part de protagonisme en l'entramat Finmeccanica per diversos motius encara que no consten en el registre de persones investigades.

Milanese portava 10 anys treballant en la lluita contra el fraudeTremonti acaba esquitxat l'any passat per un dels seus assessors de confiança: el diputat del Poble de la Llibertat (PdL) de Berlusconi, Marc Milanese. Als seus 52 anys, aquest excapità de la Guàrdia de Finances, portava-irònicament-10 treballant en el departament del Ministeri d'Economia que s'encarrega de la lluita contra l'evasió fiscal. L'estiu de 2011 es va conèixer qui era realment Milanese.

Del no-res van sorgir 4 escàndols que van deixar a Tremonti en una situació molt incòmoda. D'una banda se'l relaciona amb la lògia P-4, organització pseudomasònica i mafiosa secreta i lligada al Vaticà que amb el periodista Luigi Bisignani al capdavant hauria fet xantatge a parlamentaris i ministres per influir en l'aprovació de determinades lleis, nomenaments o decisions polítiques a canvi de no incloure informació comprometedores sobre ells.

A més, se l'acusa d'haver rebut 450.000 euros, rellotges, joies i cotxes d'alta gamma de l'empresari Paolo Viscione, per avisar de la investigació oberta per la Guàrdia de Finances contra diverses de les seves empreses. D'altra banda, Milanese llogava una casa a Tremonti al centre de Roma per la meitat del preu que constava en el contracte, gairebé 10.000 euros. Això va suscitar una gran polèmica perquè el ministre pagava la renda en efectiu amb la seva assignació mensual al capdavant del Ministeri, que d'altra banda també retirava en efectiu.

Però Milanese, a més dels diners de Tremonti, si rebia 10.000 euros mensuals. I és això, juntament amb la venda d'un iot per sobre del seu valor, el col·loca dins de l'escàndol Finmeccanica. Els diners l'hi proporcionava l'empresari Tommaso Di Lernia, que quan es va veure amb l'aigua al coll va decidir parlar.

L'home de la CIA

Digues Lernia explica que va rebre l'ordre expressa de Lorenzo Cola, considerat el braç dret de l'expresident Guarguaglini -imputat per corrupció- i l'home de la CIA a Finmeccanica. Havia de fer-se amb el iot a un preu inflat per satisfer Milanese, de qui el pes al Ministeri era cada dia més fort. L'empresari va assegurar als fiscals haver estat pagant comissions il·legals "des de 2007" per aconseguir adjudicacions d'ENAV -una altra filial de Finmeccanica- i Selex.

Sobre Selex, Di Lernia va acusar la seva presidenta, Marina Grossi-dona de Guarguaglini, tramesa a judici el passat dimecres-d'estar al corrent de totes les operacions il·legals. Ell també va parlar de finançament il·legal als partits assegurant haver pagat 200.000 euros en un sobre a la Unió de Centre de Pierferdinando Casini per les pressions dels mandataris de ENAV.

Lorenzo Cola, va ser detingut l'any passat a Roma quan es disposava a marxar als EUA i està acusat del blanqueig de set milions i mig d'euros provinents del grup empresarial Mokbel per comprar el 51% de les accions de la societat Digint i després vendre-a Finmeccanica a un preu per sobre del seu valor. Cola era la persona que coordinava totes les vendes d'armament als EUA des d'Itàlia.

El Vaticà és accionista principal de Beretta

L'Institut per les Obres de Religió, conegut com "Banc del Vaticà" té importants quantitats d'accions en una de les més grans indústries d'armaments del món, la fàbrica d'armes Pietro Beretta Ltd.

L'Institut per a les Obres de Religió o IOR, conegut popularment com el Banc Vaticà, és una institució de l'Església Catòlica situada a la Ciutat del Vaticà, amb un Director Executiu sota la cobertura directa d'un comitè de cardenals, i en última instància del Papa. És l'única institució financera papal no supervisada per la Prefectura pels Assumptes Econòmics del Vaticà.

Segons fonts d'internet, l'Institut per les Obres de Religió va estar implicat en un "escàndol" polític i financer important en els anys 80, referent al esfondrament el 1982 del Banc Ambrosiano (del com el Vaticà també era un accionista important) sota el pes d'un deute de 3.500 milions de dòlars. Processar a Itàlia al cap del Banc del Vaticà Paul Marcinkus com a autor de la fallida, però el Vaticà va reclamar immunitat diplomàtica per l'arquebisbe nord-americà, i el va protegir de les investigacions, eludint d'aquesta manera a la justícia italiana.

La fàbrica d'armes D'Armi Pietro Beretta SpA la controla l'Holding SpA Beretta; seu accionista majoritari és Gussalli Ugo Beretta, i després també tindria les seves accions el Institito per a les Obres de la Religió.

Diversos metges testificaran en el judici dels nens robats contra "sor Maria"

El jutge cita com a testimonis a diversos metges i personal de l'hospital pel suposat robatori d'una nena en el judici contra María Gómez Valbuena, coneguda com "sor Maria". S'acusa a la monja de arrebetar a la filla acabada de néixer de Maria Luisa Torres a la Clínica Santa Cristina de Madrid al març de 1982. "Sor Maria", de 87 anys, està imputada per detenció il·legal i falsedat documental.

Els testimonis van assistir el part

El magistrat, Adolfo Carrertero, ha admès diverses proves sol·licitades per les parts en aquesta causa. A més ha cridat a declarar com a testimonis els propers dies 18 i 20 de setembre al director de la clínica, José ZC, el cap de Neontología del centre, Ignasi VE i a Carmen M.C.

També hauran d'acudir a assistent social de l'Associació Espanyola per a l'Adopció (AEPA) María Isabel VP, Betlem LG i el jurista José María Castán Vázquez, membre de la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació.

La decisió de citar aquests testimonis s'ha pres després de comprovar l'estat físic i mental d'aquestes persones, ja que alguns d'ells són persones grans i poden donar testimonis "problemàtics". Malgrat això, el jutge ha sol·licitat més informació sobre més personal que va intervenir en el part de Maria Luisa Torres.

Totes les faccions palestines, Hezbolà i l'Iran recolzaran Síria en cas d'agressió

El secretari general del Front Popular per l'Alliberament de Palestina, Ahmed Jibril, va dir en una entrevista transmesa pel canal de televisió per satèl·lit àrab Mayadin, que les faccions palestines, Hezbolá i l'Iran lluitaran juntament amb Síria en cas d'una "agressió externa" contra Damasc.

Jibril va subratllar: "El govern a Síria és fort. No obstant això, hem abordat el tema d'una possible agressió externa amb els germans (de Síria), amb el secretari general de Hezbollah, Sayyed Hassan Nasral·là, al Líban, i amb els nostres germans a l'Iran, i tots hem acordat que serem part de aquesta batalla. "

"Si hi ha un intent d'una escalada militar per part de Turquia o de l'OTAN, ens llençarem al carrer i lluitarem amb tots els nostres mitjans al costat dels nostres honorables germans sirians", ha afegit.

El dirigent palestí va dir que "ell es va reunir amb Nasralà, amb el president iranià Mahmud Ahmadinejad i el president sirià Bashar al-Assad", i ha afegit que "Sayyed Hassan li va assegurar que seria part d'aquesta batalla en el cas d'agressió externa". Ell va dir a més que els líders iranians li van dir que no era possible deixar a Síria exposada a una agressió sense resposta, i ha afegit que "hem advertit als turcs més d'una vegada que no juguin amb foc i que qualsevol acció militar contra Síria és una línia vermella ".

Jibril va dir que "el moviment de resistència palestí, Hezbollah i els règims sirià i iranià es troben en el mateix eix", afegint que "hi ha un acord entre nosaltres que el que està succeint a Síria no és un moviment popular intern, sinó més bé un intent de destruir l'estructura d'aquesta regió per tal de crear un nou Orient Mitjà".

I va concloure: "La batalla per defensar el règim sirià determinarà el futur de la regió."

Membres d'Al-Qaida entren a Síria des de l'Iraq

Membres de la xarxa terrorista "Al-Qaida" es desplacen de l'Iraq a Síria per perpetrar atemptats terroristes, va declarar aquest dijous el ministre iraquià d'Afers Estrangers, Hoshiar Zibari: "Tenim informacions segures dels serveis d'Intel · ligència que indiquen que combatents d'Al-Qaida van creuar la frontera per cometre actes terroristes dins de Síria", va dir Zibari en una roda de premsa a Bagdad.

El canceller iraquià va assegurar que el seu país va advertir prèviament a Síria sobre el perill que combatents estrangers i homes armats intentin ingressar en territori sirià a través de la frontera entre ambdós països.

Així mateix, Zibari expressar la seva preocupació que la situació pogués empitjorar més encara a Síria i repercutir a l'Iraq.

També va destacar que la posició de l'Iraq fa al conflicte al país veí "està clara" i va apostar pel traspàs pacífic del poder i la condemna de tots els tipus de violència, ja sigui per part del règim o dels rebels.

"Hem seguit una política neutral respecte a la crisi política a Síria i no ens inclinarem cap a alguna de les parts involucrades en la crisi", va explicar el titular de la cartera d'Exteriors iraquià.

1% de desocupació a Bielorússia gràcies al control estatal de l'economia

En el context d'una crisi econòmica sense precedents a Europa, amb alts índexs d'atur, acomiadaments massius tant en el sector privat com en el públic i un deteriorament alarmant de les condicions de vida de la classe treballadora, sorprèn trobar un país amb una taxa d'atur de tan sols un 1%. Fotografia: el president de Bielorússia amb Hugo Chávez, ambdós països mantenen excel·lents relacions.

En el context d'una crisi econòmica sense precedents a Europa, amb alts índexs d'atur, acomiadaments massius tant en el sector privat com en el públic i un deteriorament alarmant de les condicions de vida de la classe treballadora, sorprèn trobar un país amb una taxa d'atur de tan sols un 1%. [1]

Es tracta de la República de Bielorússia, conformada per gairebé 10 milions d'habitants i presidida actualment per Alexander Lukaixenko. Aquest país va formar part de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) fins el 1991.

Després de la desintegració de la Unió Soviètica, Bielorússia es va declarar independent i va mantenir en la seva majoria el control estatal de l'economia. Per exemple, la banca estrangera està pràcticament exclosa del país, els béns i serveis bàsics estan subvencionats per l'Estat, els preus de venda al detall estan regulats i el govern segueix apostant per les empreses estatals. De fet, el 51,2 per cent dels bielorussos treballen en companyies estatals, el 47,4 per cent són empleats d'empreses privades nacionals i el 1,4 per cent treballen per empreses de capital estranger establertes al país.

El mateix setmanari britànic The Economist, fent referència a un informe sobre Llibertat Econòmica de l'Heritage Foundation diu en un dels seus articles que "Lukaixenko segueix una política d'intervenció de l'Estat omnipresent en l'economia" i que "el govern nega els drets de propietat sobre els béns comuns, conservant els recursos naturals, aigües, boscos i terres sota control públic ". [2] El Washington Post, per la seva banda, informa que "l'economia de Bielorússia continua sent controlada per l'Estat i els aliments de la nació es conreen en granges col·lectives." [3]

Pel que sembla, aquest conjunt de polítiques de redistribució d'ingressos serien les responsables dels reeixits nivells d'igualtat en la societat bielorussa.

Segons informacions del diari ucraïnès Rabòtxaia Gazeta, el percentatge de població de Bielorússia amb uns ingressos inferiors al barem que marca el llindar de la pobresa a la república, va baixar set veades en el període comprès entre el 2001 i el 2008, passant del 41,9 per cent al 6,1 per cent. Els ingressos reals de la població en aquest període es van multiplicar per 3. La correlació entre el 10 per cent dels ciutadans més acomodats i el 10 per cent dels més desfavorits, el 2009 va ser de 5,9 punts (a Rússia arriba al 34). També és un indicador significativament inferior que el que registren altres països de l'antiga URSS.

Antonius Broek, representant del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) va declarar durant la presentació de l'Informe sobre el desenvolupament humà de 2011 que "a Bielorússia tot just hi ha pobresa". Broek va aclarir que segons l'índex internacional de pobresa, Bielorússia posseeix l'índex gairebé zero.

Aquestes dades contrastarien amb els alts índexs de pobresa i desigualtat social que mantenen altres exrepúbliques de l'òrbita soviètica com Polònia, Ucraïna, Hongria, Romania o Letònia, que van realitzar una "transició" cap al capitalisme.

Un 'mal exemple' a seguir

Aquestes dades socioeconòmiques són censurades en els mitjans de comunicació de masses que es troben controlats pel Gran Capital i que evidentment responen a interessos capitalistes.

Els Estats Units i Europa veuen a la República de Bielorússia com un mal exemple a seguir pels seus països veïns. Es tracta de l'encara vigent batalla ideològica entre Capitalisme i Socialisme. No és casualitat que sovint la premsa capitalista catalogui com a "dictador" o "autoritari" al president Lukaschenko. De fet, el Departament d'Estat dels EUA ha anat més enllà i el 2011 va finançar a cinc partits polítics i 566 activistes de l'oposició bielorussa, i va recolzar la formació de més de 70 organitzacions de la societat civil, 71 periodistes antigovernamentals i 21 mitjans de comunicació opositors.

Però més enllà de la manipulació mediàtica i la pressió de Washington és important deixar clar que Bielorússia és una democràcia pluripartidista i amb sufragi universal.

Des de l'any 2007, 98 dels 110 membres de la Cambra de Representants de Bielorússia no estan afiliats a cap partit polític i dels altres dotze membres, vuit d'ells pertanyen al Partit Comunista de Bielorússia, tres al Partit Agrari de Bielorússia, i un al Liberal Partit Democràtic de Bielorússia. La majoria dels no-partidaris representen un ampli ventall d'organitzacions socials com treballadors, associacions públiques i organitzacions de la societat civil.

Un article d'Oriol Sabata publicat a Boltxe

Notes:
[1] CIA World Factbook, 1 de Gener de 2011.
[2] The Heritage Foundation, 2007 "Índex de Llibertat Econòmica".
[3] The Washington Post, 23 de setembre de 2005.

Síria, Rússia i la Xina consideren enemics de Síria a "els amics de Síria"

Rússia, Xina i la pròpia Damasc qualifiquen a aquest grup de "països amics" com "enemics del poble sirià", ja que no conviden a representants del Govern d'Al-Assad i només busquen imposar decisions des de l'exterior, violant la sobirania de la nació àrab.

El portaveu del ministeri xinès de Relacions Exteriors, Liu Weimin, ha afirmat aquest dijous que el seu país no assistirà a la conferència dels autodenominats països "Amics de Síria", prevista per aquest divendres a París, França.

"Pequín no contempla actualment participar en la conferència", va expressar Weimin, en referència al fòrum internacional on els seus participants asseguren "buscar una solució al conflicte a Síria".

D'aquesta manera, la Xina adopta la mateixa posició de Rússia, el Govern va notificar el dia anterior la seva absència de la cita a la qual assistiran països àrabs i occidentals, organismes internacionals i membres de l'oposició siriana.

Va instar a la "comunitat internacional a concentrar-se en l'aplicació del consens assolit en la reunió de cancellers del pla d'acció sobre Síria" realitzada a Ginebra, Suïssa, el 30 de juny.

En aquesta trobada van participar els cancellers dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides- Estats Units, Rússia, Xina, França i Anglaterra- més Turquia, Kuwait, Qatar, l'Iraq i representants de l'ONU, la Lliga Àrab i la Unió Europea.

A la cita es va acordar impulsar un procés de transició i la conformació d'un Govern d'unitat, que inclogui representants de l'actual administració i de l'oposició. No obstant això, la Xina i Rússia es van oposar al text perquè apuntava la possibilitat d'exigir la sortida obligada del president constitucional, Bashar al-Assad.

Tant Moscou com Pequín tampoc van assistir a les reunions prèvies dels països "Amics de Síria", realitzades a Tunísia, al febrer, i Turquia, a l'abril.