
Alcaldes i regidors a sou d'una empresa de contractes públiques, funcionaris conseguidores, partits polítics amb labors d'agència de col·locació, finançament il·legal en temps d'eleccions, factures falses, inflades, trucades, concursos amanyats i fins i tot dictats a l'Administració local, i regals, molts regals per qui es volgués deixar voler, a canvi de favors: Rolex d'or per valor de sis mil euros i altres premis, com vins de luxe a bastament per “muntar un bar”. Així es podria resumir la gruixuda trama que intenta desenbullar l'Operació Pokémon, ara que la jutge de Lugo Pilar de Lara ha aixecat el secret de part del sumari.
De moment es coneixen, en tot o en part, solament 26 toms, però en ells ja apareix descrit un panorama de corrupció que esquitxa igualment a PP i PSOE, a més de CiU i BNG, i en el qual apareixen en qualitat d'imputats tres alcaldes i cinc exalcaldes, sis d'ells gallecs, a més d'un asturià i un altre català. Una trama que ve del franquisme i que demostra la continuïtat de la dictadura feixista i la seva inherent corrupció endèmica i institucional.
L'entramat, tal com se sosté amb testimoniatges recollits per la magistrada i burxades de l'Agència Duanera, es vertebra entorn del grup Vendex, una col·lecció d'empreses a la presumpta caça i captura de concessions públiques. Vendex té la seva matriu a Madrid, però possiblement el seu major vedat el té a Galícia. Gestió d'ORA i grua, serveis de consergeria i neteja, guarderies, ajuda a domicili per a majors i dependents, instal·lacions esportives, museus, teatres, jardins públics, aquaris, edificis emblemàtics... Qualsevol matèria susceptible de convertir-se en una contracta amb càrrec als diners dels ciutadans.
L'operació summa ja un centenar d'imputats que van des del president del grup Vendex, Gervasio Rolando Rodríguez Acosta, fins als seus tentacles en la comunitat autònoma i polítics de la talla de l'alcalde de Lugo, Xosé Clemente López Orozco (PSOE); el que ho va ser d'Orense fins que va esclatar la Pokémon, Francisco Rodríguez (PSOE); l'anterior i l'actual regidor de Santiago, tots dos del PP, Gerardo Conde Rosegui i Ángel Currás; i el president de la Confederació Hidrogràfica Miño-Sil en temps del Govern socialista, Francisco Félix Fernández Liñares.
Aquest home precisament, exconcejal poderosíssim i mà esquerra d'Orozco a Lugo, va ser, en realitat, el punt de partida, la primera pista, podria dir-se que el primer dels personatges d'aquesta col·lecció Pokémon. El nom de l'operatiu el van triar els agents de Duanes, l'equip amb el qual ja sempre treballen les dues jutgesses (les d'Instrucció 1 i 3) que a Lugo, des de fa més d'un lustre, han fet tremolar fins als fonaments de la muralla romana, traient a la llum tota la foscor d'una ciutat disfressada d'afable.
El Queen's, el bordell que centralitzava la major màfia de prostitució que s'investiga a Galícia, era propietat d'un exfuncionari i treballador de l'ORA del que Pilar de Lara sempre va sospitar que era testaferro de Liñares. I d'aquí, de l'Operació Carioca contra la prostitució, es va arribar en poc temps a l'empresari de farmàcia Jorge Dorribo, que va acabar acusant a José Blanco i va donar lloc al Cas Campió, en que està imputat Oriol Pujol Ferrusola (CiU).
Mentrestant, al fil de Liñares, en origen objectiu principal de la jutge, va arribar la Pokémon, que a Santiago va derivar en l'Operació Manga i a Coruña (amb el consistori ara en plena recerca), en la Pikachu. Aquesta última a punt va estar de cridar-se Doraemon, perquè un dels responsables del cas proposava “canviar de saga”.
Tots aquests universos apareixen quallats de personatges coneguts pels seus àlies. La manera d'actuar del grup empresarial Vendex per captar contractes era, segons un informe del Servei de Vigilància Duanera inclòs en els toms que s'han conegut, semblant al de les “organitzacions criminals del narcotràfic o el blanqueig”.
Els agents van punxar els seus telèfons, van seguir a polítics i representants de l'empresa (fins i tot al restaurant Zalacaín, a Madrid), van gravar vídeos i van prendre instantànies de les trobades furtives. Això, fonamentalment, des de l'any 2011 fins a estiu de 2012. Quan es van sentir espiats, segons Duanes, els protagonistes van començar a parlar en clau, a donar voltes laberíntiques en les seves cites per despistar, a anunciar adreces errònies per a les seves trobades i a protegir-se, fins i tot, amb contravigilància.
Paquets de Seur amb milers d'euros
En el llenguatge de la trama, els paquets de diner negre que (puntualment de vegades o amb un retard que exasperava a algun polític) enviava suposadament Vendex des de Madrid a través de Seur, eren coneguts com a “formatges”, “pots de pintura” o “premsa esportiva”, perquè en general arribaven embolicats en paper de periòdic amb notícies de futbol. La jutge tracta de demostrar que aquests embalums d'una mica menys d'un quilo es destinaven a pagar la mediació que suposadament van fer polítics com Orozco (del que un testimoni diu que cobrava 2.000 euros), Liñares o l'exregidor del BNG a Orense Fernando Varela.
Les burxades telefòniques, que també impliquen de ple en la trama a responsables de l'empresa Aquagest, revelen que, fins i tot durant la nit electoral de les últimes municipals, els empresaris estaven inquiets perquè els Governs locals canviaven de mans. “Estan perdudes, i ara cal agarrar-se els mascles”, comentaven per telèfon, a la vista que els suposats pactes amb el PSOE serien paper mullat en arribar el Pàg.
Però no va anar així. Tant a Santiago com a la Corunya, segons les escoltes, integrants i assessors de les noves Corporacions van heretar dels socialistes els vincles amb les trames. I gairebé des del primer moment d'arribar al Govern, amb membres del PP com el regidor de la Corunya Julio Flores o, a Santiago, bona part de l'equip. Mentrestant, els investigadors creuen que Vendex seguia beneficiant-se dels serveis prestats per edils que havien estat deportats per les urnes a l'oposició, com Bernardino Rama (Santiago) i José Nogueira (la Corunya). A canvi, suposadament, en bastants dels casos a més de diners els polítics aconseguirien endollar a persones properes en les contractes afavorides.
Per parlar sobre aquests polítics, quan sospiten que estan sent vigilats, els representants de les empreses usen malnoms. Així, per les desenes de milers de folis de la Pokémon desfilen Garbancito, Ull de Linx, Catxes Negres, El Capellà, Pijolandia, Punyals o Rosella.
Pokémon: Una trama de corrupción que sacude toda España y toda la derecha franquista, desde PP-PSOE hasta CiU
Alcaldes y concejales a sueldo de una empresa de contratas públicas, funcionarios conseguidores, partidos políticos con labores de agencia de colocación, financiación ilegal en tiempos de elecciones, facturas falsas, infladas, trucadas, concursos amañados e incluso dictados a la Administración local, y regalos, muchos regalos para quien se quisiese dejar querer, a cambio de favores: Rolex de oro por valor de seis mil euros y otros agasajos, como vinos de lujo en cantidad suficiente para “montar un bar”. Así se podría resumir la gruesa trama que intenta desenmarañar la Operación Pokémon, ahora que la juez de Lugo Pilar de Lara ha levantado el secreto de parte del sumario.