dilluns, 13 de desembre de 2010

ICV trencaria el pacte amb EUiA per quedar-se amb els dos escons al Senat

Última hora. Fonts properes a la coalició ICV-EUiA han informat a Sírius que en la darrera reunió d'ambdues organitzacions polítiques Jordi Guillot d'ICV hauria expressat la determinació d'aquesta formació d'apropiar-se l'escó de senador que, segons els acords previs corresponia a Esquerra Unida i Alternativa.

Els motius esgrimits per ICV per a aquest trencament unilateral d'un dels punts bàsics del pacte de la coalició serien la necessitat d'ICV de "recol·locar" la seva gent com a conseqüència de la pèrdua de representativitat després de les darreres eleccions catalanes. Les mateixes fonts asseguren que EUiA hauria considerat inacceptable una modificació tan important dels acords previs que suposen, a tots els efectes, una ruptura de la coalició.

Des d'EUiA s'haurien manifestat molt crítics amb el nou posicionament d'ICV que, asseguren les fonts, no respon a consideracions polítiques sinó únicament a qüestions de repartiment de quotes de poder internes d'Iniciativa. El mateix Guillot és un dels dos senadors que la coalició ICV-EUiA té al senat en el marc de l'Entesa Catalana pel Progrés. L'escó de senador en disputa seria el que fins ara hauria ocupat Joan Josep Nuet d'EUiA, també secretari general del Partit dels Comunistes de Catalunya.

La compravenda d'habitatges en mínims històrics

La compravenda d'habitatges es va reduir un 17,7% a l'octubre respecte al mateix mes de l'any anterior, fins a un total de 27.198 operacions, la xifra més baixa de tota la sèrie històrica, iniciada el gener de 2007. Del total d'operacions, el 50,7% es van fer sobre habitatges usats i el 49,3% sobre immobles nous, segons informa l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Gràfic: El que costa comprar vivienda al món.


D'aquesta manera, les operacions de compravenda d'habitatges en taxa interanual van aprofundir a l'octubre la seva caiguda, ja que al setembre havien baixat un 4,1% després de vuit mesos de pujades.

La venda de pisos només ha baixat de les 30.000 operacions en dues ocasions: l'abril del 2009, quan es van registrar 29.178 transaccions, i l'octubre d'aquest any, amb 27.198 operacions.

En taxa intermensual (octubre sobre setembre), la compravenda d'habitatges es va reduir un 24,6%, mentre que en els deu primers mesos de l'any s'acumula un augment del 8,9% respecte al mateix període del 2009.

Puja l'habitatge protegit


De les 27.198 operacions registrades, el 88% van ser sobre habitatge lliure i el 12% sobre habitatge protegit. Les transaccions d'habitatges lliures van baixar un 20,2% respecte a octubre del 2009, fins a sumar 23.927 operacions, i les de protegides van augmentar un 6,9%, amb 3.271 transaccions.

La compravenda d'habitatges de segona mà va baixar a l'octubre un 16,7% en taxa interanual, fins 13.798 transaccions, mentre que la d'habitatges nous va caure un 18,7%, amb 13.400 operacions en el desè mes de l'any. El descens en l'habitatge usat registrat a l'octubre posa fi a onze mesos consecutius d'alces interanuals.

En termes intermensuals, les transaccions de segona mà van baixar el 22,8% respecte al setembre, mentre que les d'habitatges nous es van reduir un 26,3%. Diferenciant entre habitatges lliures i protegits, es va registrar un caiguda mensual del 24,7% en el primer cas i del 23,7% en el segon.

A l'octubre, el 57,8% de les compravendes d'habitatges es van registrar a Andalusia, Comunitat de Madrid, Catalunya i Comunitat Valenciana. Les comunitats amb el major nombre d'operacions per cada 100.000 habitants van ser La Rioja (93) i Comunitat Valenciana (també amb 93).

Veure també:
CCOO recolza denúncies per estafa a intermediaris financers

Un nou document sobre l'assassinat dels Ceausescu

Un decret de desembre de 1989 commutava la pena de mort dels Ceausescu per cadena perpètua: A canvi de què? El judici va ser sumaríssim i sense possibilitat de defensar-se amb un advocat de confiança, ja que per alguna raó havia pressa per treure del mig el president de Romania i la seva dona. De moment, l'execució continua impune.

S'han enterrat de nou les restes exhumades del matrimoni Ceausescu, assassinats el dia de Nadal de 1989, pels que van prendre el poder amb el cop d'estat de desembre d'aquest any.

Després que la família sospités que les restes que es trobaven a les tombes del cementiri militar no eren les dels seus pares, pel fet que van ser enterrats en secret, amb extrema rapidesa i sense avisar a ningú proper, les restes es van exhumar després d'anys de lluita dels fills contra la justícia. Els anàlisi van confirmar que les restes si que eren els de Nicolas i Elena Ceausescu, que sembla que van ser enterrats a corre-cuita per evitar massa preguntes pel que fa al motiu i forma de la seva execució.

L'únic fill que queda viu del matrimoni executat, Valentin, i el marit de la seva filla Elena, ja morta, van decidir enterrar les restes en una nova tomba i junts, perquè en la nit del 25 de desembre de 1989 van ser inhumats en fosses separades.

El mateix dia del seu nou enterrament, aquesta vegada familiar, s'ha publicat a la premsa una notícia important pel que fa als esdeveniments de desembre de 1989. L'Associació 21 desembre 1989 i la revista El Món de la Justícia han publicat que es troben en possessió d'un decret signat per Ion Iliescu el 25 de desembre de 1989, que presidi després de l'arrest de Nicolas Ceausescu el govern provisional, i després seria el proper president de la República.

En el decret, es oferia a Nicolas Ceausescu i la seva dona la commutació de la pena capital per la presó de per vida, encara que el decret no va arribar a tenir efecte.

Segons el document presentat, el motiu del decret de Iliescu, autotitulado en el document com "president interí de Romania", és la suposada ajuda oferta per Nicolas Ceausescu per aturar "el bany de sang" que s'estava produint. Una cosa curiosa, ja que la sentència de mort dels Ceausescu estipula que va ser el dictador el que va ordenar disparar contra els civils, a més de que en el judici va declarar una vegada i una altra que no tenia res a veure.

El decret presentat avui diu el següent:

"El president del Consell del Front de Salvació Nacional, assumint interinament la funció de President de Romania, examinant l'informe nr. 1/P/1989 i la sentència del Tribunal Militar d'excepció pronunciada avui 25 de desembre de 1989, prenent en consideració el fet que el condemnat Nicolae Ceausescu ha colaborat en la fi del bany de sang i la fi de la lluita per part de les tropes de la Securitate, per una ordre donada en aquest sentit, que decreta:

1. Es commuta la pena capital rebuda per Nicolae Ceausescu per la cadena perpètua

2. Es commuta la pena capital rebuda per Elena Ceausescu per la cadena perpètua

3. Les disposicions dels articles 1 i 2 no comporten cap altre canvi en la sentència número 1 del 25 de desembre de 1989 rebent pels condemnats "

El que és estrany és que entre el pronunciament de la sentència capital i l'execució dels Ceausescu no va transcórrer més de mitja hora. És a dir, la hipòtesi de la redacció del decret en aquest petit temps és gairebé totalment descartable, de manera que sembla que, o es va escriure després de la mort, per justificar intencions que no van existir, o estava preparada per endavant a canvi d'algun tipus de col.laboració dels assassinats.

Els que han vist el judici-pantomima preparat als Ceausescu pel nou govern-provisional han comprovat que l'actitud del president de Romania va ser de rebuig contundent al tribunal i als seus acusacions. En cap moment va acceptar les pressions dels qui l'jutjaven i sempre va reclamar que l'únic poder que podia legalment deslegitima com a President de Romania era la Gran Assemblea Nacional.

Igualment, es coneix el rebuig de Ceausescu als plans de Gorbatxov i Moscou que, com era previsible, i possiblement planificat, va portar més tard a l'enfonsament de la URSS i l'extensió de la pobresa i la misèria per totes les antigues repúbliques soviètiques. La seva negativa va ser la que va provocar que Romania fos l'únic país de l'entorn socialista on la instauració del capitalisme fora violenta.

Així que és probable que el decret estigués preparat per si Nicolas Ceausescu, (que tenia molts defectes però entre ells no hi era, com va demostrar, la covardia o, com si que van demostrar molts del seu entorn, l'oportunisme), "entrava en raó" i acceptava el nou ordre de les coses. Com repetia una i altra vegada Ceausescu en el judici, l'únic òrgan que podia enderrocar o mantenir en la presidència legítimament era la Gran Assemblea Nacional, i amb ell viu i sense la seva renúncia seria bastant difícil justificar la legitimitat del retorn de l'oligarquia al poder (i molt menys saquejar impunement les propietats i béns del poble romanès, com va passar).

Felip Puig soci de Francesc Ventura al cas Palau

Els pròxims dies estan citats a declarar al jutjat Fèlix Millet i Jordi Montull, els principals implicats en l’espoli del Palau de la Música. La transformació urbanística de Can Plandolit, a l’Ametlla, esquitxa el número 2 convergent, Felip Puig. El jutge Juli Solaz, que investiga l’afer, encara ha de decidir si obre una causa separada per esbrinar si CDC s’ha finançat irregularment a través del Palau i si imputa dos alts càrrecs del partit: el tresorer –i també home dels números de la Fundació Trias Fargas–, Daniel Osàcar, i el responsable d’Immigració, Àngel Colom.

De moment, el jutge ha citat a declarar els dos principals implicats en l’escàndol, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull, exdirector administratiu del Palau. Després de la seva compareixença, Solaz tindrà llum verd per prendre alguna decisió. «Una vegada ja han passat les eleccions, el magistrat no tindrà les pressions de la campanya electoral per prendre una decisió», assenyalen fonts jurídiques a EL TRIANGLE. Un dels temors de Solaz, hi afegeixen, era que qualsevol decisió presa abans del 28-N es podia manipular d’una manera o d’una altra, per la qual cosa preferia congelar-ho i resoldre amb tranquil·litat les peticions de les parts.

El tema, però, es pot embolicar encara més. Segons els documents confiscats a les dependències del Palau, l’arquitecte que va projectar la transformació urbanística de Can Plandolit, a l’Ametlla del Vallès, per a Fèlix Millet, va ser Francesc Ventura. Aquests documents van ser classificats pels Mossos d’Esquadra durant mesos i es van lliurar al jutjat ordenats al mes de maig d’aquest any. I s’hi descobreix que hi havia papers amb els honoraris del despatx Efeveema Gabinet d’Estudis d’Urbanisme, creat l’1 de gener de 2007 i del qual és soci únic Ventura.

Millet pretenia construir 129 habitatges en aquesta zona de l’Ametlla. Els terrenys de la urbanització van ser requalificats entre els anys 2002 i 2003. Algunes anotacions trobades al Palau vinculen aquest canvi al pagament de comissions polítiques i fins i tot al pagament d’un sou a Albert Palay, exalcalde de la localitat, cosa que aquest ha negat sempre. Palay, però, sí ha admès que el seu partit –un grup independent– va rebre diners per a la campanya electoral del 2003. L’exportaveu municipal de CiU Jaume Codina també ha admès haver demanat diners a Millet per a la campanya.

Es dóna la circumstància que l’arquitecte que havia de pilotar la requalificació, Francesc Ventura, havia estat un antic soci del número dos de CDC, Felip Puig, quan van coincidir als anys vuitanta en una empresa d’enginyeria. El destí va voler també que Felip Puig, quan era conseller de Política Territorial i Obres Públiques, al començament d’aquesta dècada, es reunís en diverses ocasions amb Millet.

En una d’aquestes, fins i tot va acceptar dinar al Palau de la Música, a la tardor de l’any 2002. A la trobada també hi va assistir l’arquitecte Carles Díaz, del despatx d’Òscar Tusquets, que ha declarat ara que Millet va demanar ajuda a Puig per fer el projecte de l’hotel al costat del mateix Palau –operació ja descartada– i per fer alguna operació urbanística a l’Ametlla del Vallès. El mateix Puig ha admès el dinar i que després va derivar la qüestió cap als tècnics del departament perquè avaluessin la idoneïtat dels projectes.

El laberint financer de WikiLeaks

El sistema d'assignació de WikiLeaks és una sofisticada xarxa financera global, creada per protegir el seu gran secret: La font del seu finançament, assegura The Wall Street Journal. A finals de l'any passat, WikiLeaks va tancar temporalment per manca de fons. Més tard, Julian Assange va dir que des de començaments de 2010 la seva companyia havia aconseguit trobar un milió de dòlars per continuar el treball. Foto: Assange a BCN, vora la torre Agbar.

Benefactors financers

WikiLeaks diu rebre gairebé la meitat dels seus recursos de donacions modestes processades pel lloc i la resta dels seus "contactes personals", que inclouen a "gent amb uns milions, que es posen en contacte amb nosaltres i diuen 'Vaig a donar-li 60.000 o 10.000", destacà Assange sense especificar la divisa.

Les raons darrere de la decisió d'ocultar completament les fonts de finançament són clares. No obstant això, aquesta falta de transparència contrasta amb l'aperturisme, l'imperatiu moral plantejat pel lloc cap als governs i les corporacions.

"Gestionar l'organització és molt difícil i és encara més difícil administrar el lloc, seguit i processat constantment. Les decisions del Tribunal poden impactar les nostres operacions financeres, per això no podem obrir plenament les nostres fonts d'assignació", va afirmar Assange en una entrevista a Londres.

Wau Holland Foundation

Segons diverses fonts, el suport de la xarxa financera de WikiLeaks és la fundació alemanya Wau Holland Foundation, una entitat sense ànim de lucre fundada el 2003 en memòria a Wau Holland, el cofundador de Chaos Computer Club, un club alemany de pirates informàtics i altres persones interessades en la informació lliure.

En el seu lloc oficial, la institució no vol contestar les preguntes sobre WikiLeaks. "Li demanem que comprenguin que no podem i no respondrem a les preguntes sobre WikiLeaks o persones relacionades amb WikiLeaks. Poseu-vos en contacte directament amb WikiLeaks, trobin la direcció de contacte en les pàgines de WikiLeaks (per exemple, http://www.wikileaks . nl) ", diuen.

"Com a entitat amb impostos deduïbles a Alemanya fem servir i transferim donacions a WikiLeaks d'acord amb la nostra ordenança municipal, la legislació alemanya", diu la pàgina web de Wau Holland Foundation.

La ubicació d'aquesta organització a Alemanya no és un fet aleatori: la llei alemanya prohibeix a aquest tipus d'associacions revelar els noms dels donants. La grandària mitjana de les donacions per WikiLeaks destinat a aquesta organització és de 20 euros. No obstant això, aquest grup és només una part de la xarxa de WikiLeaks.

"WikiLeaks està registrat com una biblioteca a Austràlia, com una fundació a França o un diari a Suècia", ha indicat el fundador del lloc, agregant que disposa de dues organitzacions de caritat a Estats Units, reconegudes com 501C3s i que funcionen "com un front" per rebre donacions lliures d'impostos.

A principis de desembre, el diari alemany 'Die Welt' va comunicar que Wau Holland Foundation va recollir gairebé un milió de dòlars per WikiLeaks, que s'utilitzen per pagar els sous dels deu empleats del lloc i cobrir les despeses accessories, fins i tot els viatges del creador, Julian Assange.

A més, les donacions es gestionen a través d'altres fundacions, per conservar l'anonimat del negoci.

La RFA vol modificar el Tractat de Lisboa pel seu interès

Amb l'esmena del Tractat de l'UE, Europa hauria d'establir bases legals per seguir enfrontant-se als atacs financers de la dreta financera que colpegen a Grècia, Irlanda, Portugal i Espanya -les economies socialistes del sud i la colònia britànica- durant aquests 16 i 17 de desembre a Brussel.les. Espanya deu a la RFA 216.600 milions de dòlars.

El debat al voltant de l'assistència que presta Brussel.les als països en crisi es va encendre encara més després que Alemanya i França van negar-se el divendres a la possibilitat d'emetre bons sobirans conjunts o eurobons com una ampliació del fons de rescat als països de la zona euro que travessen dificultats.

La cancellera alemanya, Angela Merkel, i el president gal, Nicolas Sarkozy, van expressar a la ciutat alemanya de Friburg aquest rebuig, però també "el seu compromís" amb l'euro, després del Consell de Ministres que les dues nacions celebren semestralment,

El que buscaran en concret els líders de l'UE aquesta setmana serà inserir dos incisos en el tractat de Lisboa per aplanar el camí a la creació del Mecanisme d'Estabilitat Europea (MEE), a partir del 2013, com diu l'esborrany d'aquest.

Pressionar consolidació d'arques fiscals


El MEE obrirà el camí perquè inversors del sector privat assumeixin una pèrdua en cas d'una reestructuració de deute sobirana, cosa que posaria -encara més- la pressió del mercat (llegiu els especuladors i les fortunes amb les que pressionen contra els estats) sobre els Governs, perquè desenvolupin polítiques fiscals sòlides -rebaixant impostos a les fortunes i retallant drets socials- i evitin una altra crisi de deute sobirà, però mantenint els privilegis i beneficis al capital, especialment al del Deutsche Bank.

El MEE lliuraria suport financer a països de la zona euro que patissin problemes de liquiditat, encara que no de solvència, mitjançant un fons que, probablement, sigui més gran que l'actual fons de rescat per 750.000 milions d'euros que la zona euro té a la seva disposició.

Però per crear el MEE, Alemanya i França van insistir que la màxima llei de la UE, el tractat, havia de ser esmenat per tal que les seves operacions no siguin impugnades com inconstitucionals per les corts alemanyes.

Ajuda financera amb estrictes condicions

Per això és que els líders del bloc de 27 nacions acordarien esmenar el tractat mitjançant l'addició de les dues línies següents a l'actual article 136: "Els Estats membres la moneda és l'euro poden establir un mecanisme d'estabilitat per salvaguardar l'estabilitat de l'àrea euro com un tot. La garantia d'ajuda financera sota el mecanisme està subjecta a condicions estrictes ". El MEE es basarà en l'acord assolit pels ministres de Finances de la zona euro el 28 de novembre.

A Alemanya la cancellera, Angela Merkel, "insisteix que el mecanisme d'ajuts només es pot posar en marxa en cas que afecti a tota l'eurozona". A més que una mesura d'aquest tipus hauria de ser aprovada per tot el ple.

I qui defensa la butxaca dels contribuents?

Enmig de la discussió, bancs i inversors alemanys han calculat els comptes pendents en els països en crisi arribant a una suma que sobrepassa el mig bilió de dòlars. El Banc per al Equilibri de Comptes (BIZ), amb seu a Basilea, Suïssa, reporta que a Irlanda, Portugal i Espanya hi ha persones, empreses i institucions que li deuen a inversors alemanys uns 388.000 milions d'euros

Per país i deute amb Alemanya en dòlars i al final de l'any 2010 el BIZ esmenta primer a Espanya amb 216.600 milions de dòlars; Irlanda amb 186.400, Grècia amb 65.400 i, per últim, però no menys important, Portugal amb 44.300 milions de dòlars.

Merkel convida a polonesos i txecs a l'eurozona


Però malgrat l'alta deute amb Alemanya i els actuals problemes amb l'estabilitat de l'euro, un diari txec ressalta que la cancellera alemanya, Angela Merkel, els va fer recentment una proposta audaç a la República Txeca ia Polònia.

Merkel li hauria dit al primer ministre txec, Petr Necas, i el primer ministre de Polònia, Donald Tusk, que acolliria amb gust als seus països a la zona euro, com va reportar avui el diari Lidové Noviny, de Praga. Com qualsevol país que va entrar al bloc també la República Txeca i Polònia estarien obligats a contribuir a mecanisme d'ajuda.

Els txecs són reticents a fixar una data d'entrada a l'euro i han dit que els costos de canviar a la moneda comuna són molt alts. En aquest moment, els txecs, com diversos membres que ja integren la zona euro, no compleixen els criteris d'entrada fiscal, que exigeixen un dèficit fiscal menor al 3% del Producte Intern Brut.

Així que també a l'Est europeu es mira amb gran expectativa cap al cim de Brussel.les del pròxim dijous 16 i divendres 17 de desembre.

Merkel vol una "superpolicia" anticonstitucional a Alemanya

La fusió de Policia i l'Oficina Federal d'Investigacions podria crear una "superpolicia", amb una concentració de poder anticonstitucional i innecessària, critiquen els opositors als plans del ministeri de l'Interior alemany de la coalició ultradretana de Merkel. A Alemanya es projecta unir a la Policia Federal amb l'Oficina Federal d'Investigacions Criminals (BKA) i una cooperació més estreta amb la de duanes. El ministre alemany de l'Interior, Thomas de Maizière, del Partit Demòcrata Cristià (CDU), dóna suport a les propostes de la comissió d'experts al seu càrrec.

Entre les tasques de la Policia Federal està també el compliment de les lleis d'asil i de migració, així com la seguretat aèria. L'Oficina Federal d'Investigacions Criminals, d'altra banda, s'ocupa principalment de la protecció dels ciutadans.

L'expresident de l'Autoritat de Protecció de la Constitució, Eckart Werthebach, i el seu equip van analitzar durant vuit mesos les estructures de les forces policials alemanyes i elaborar diverses propostes. El ministre alemany de l'Interior va lloar l'informe que va resultar de les anàlisis per ser una obra "extraordinària". Amb això, el ministre es va referir als aspectes tècnics i legals de les recomanacions, que comprenen unes 150 pàgines.

Coordinació entre Policia i Duanes

"Volem millorar les coses més aviat millor", va subratllar Thomas de Maizière. En l'informe hi ha suggeriments sobre com posar en pràctica les propostes: "La Policia Federal i l'Administració de Duanes alemanyes han de coordinar les seves tasques en les fronteres, cosa que, de moment, no es fa. Han de combinar missions comuns de control fronterer i fins erigir una seu central conjunta. Les unitats de control del treball en negre han de aguditzar la vista per detectar casos de tràfic de persones i residències il.legals", va dir Werthebach.

La Policia, també en seguretat aèria

Quant a la seguretat aèria, Werthebach i de Maizière tenen opinions divergents. Dimecres passat, 8 de desembre, el Govern alemany va presentar noves mesures per reforçar els controls a les càrregues aèries a causa de l'enviament de paquets bombes del qual es va fer responsable, entre altres, l'organització terrorista Al-Qaida.

Mentre el ministeri de l'Interior vol fer responsable a l'Oficina Federal d'Aviació de comprovar els permisos dels despatxants de càrrega aèria, la comissió integrada per Eckart Werthebach té una altra solució: "Som de l'opinió que la multiplicitat de competències en la seguretat aèria pot provocar problemes i condueix a dèficits en la informació. El que s'ha de fer és enfortir la tasca de prevenció de la Policia i cedir-li el comandament en qüestions de seguretat", va assenyalar l'expresident de l'Autoritat de Protecció de la Constitució.

Concentració de poders és anticonstitucional

Tant Werthebach com de Maizière estan d'acord que una concentració de poders de la Policia Federal no ha de transformar a aquesta institució en un organisme com el FBI nord-americà. Si aquest fos l'objectiu, caldria modificar la Constitució Alemanya, ja que, a Alemanya, la Policia i els Serveis Secrets són dues instàncies estrictament separades.

"En la lluita contra el terrorisme, l'FBI també compleix el paper de servei secret d'abast internacional. Aquesta no és pas la nostra intenció. Estem duent a terme una excel lent tasca conjunta contra el terrorisme, la qual cosa gaudeix del reconeixement nacional i internacional, i això ha de continuar així", va dir el ministre alemany de l'Interior.

Millores per enfrontar el perill terrorista


Les reformes han tingut diferents repercussions en el Partit Demòcrata Liberal (FDP), ultraliberal, que governa en coalició amb el dretà Partit Cristianodemòcrata (CDU) de Merkel. La portaveu del FDP, Gisela Piltz, dóna la benvinguda als plans per acoblar la tasca de la duana amb la de les autoritats policials. De l'altra banda, Gisela Piltz diu que "s'hauria de demostrar exactament" com es pot donar forma a la concentració de poders sense passar per alt les atribucions fixades per la Constitució per a cada un.

L'oposició al Parlament Alemany (Bundestag) rebutja gairebé la majoria de les propostes de la comissió Werthebach. Wolfgang Wieland, el cap de la fracció dels Verds (Die Grünnen) a la Comissió Interna, li retreu al ministeri de l'Interior voler crear una "superpolicia". L'Oficina d'Investigacions Criminals obtindria així atribucions que no hauria de tenir dins de l'estructura federal alemanya, va advertir Wieland. I, quant a si la unificació de la BKA amb la policia duanera seria un mètode eficaç en la lluita contra el terrorisme, el polític dels Verds pensa que "actualment, el terrorisme forma una xarxa, i això és el que el fa tan perillós. Ja no hi ha estructures de comandament. Es tracta, en part, de terroristes que també es radicalitzen dins d'Alemanya, i als quals no es pot enfrontar amb una organització centralitzada", va dir Wieland.

Nova Policia financera en lloc de concentració de poders


Seria innecessari crear un nou organisme, ja que des de 2004 funciona a Berlín el Centre per a la Defensa contra el Terrorisme (GTAZ), opina Wieland. Allà treballen conjuntament funcionaris de 40 institucions nacionals i dels Estats federats. Juntament amb la BKA i la Policia Federal, cooperen també allí l'Autoritat de Protecció de la Constitució, el Servei de Contraespionatge Militar (MAD) i l'Oficina Federal de Migracions i Refugiats.

També el Sindicat de la Policia (GdP) critica les propostes de la comissió de Werthebach i els plans del ministre de l'Interior. El president del GdP, Bernhard Witthaut, va dir a l'agència dapd que les recomanacions eren un "va intent d'engany". En lloc de concentrar a diversos organismes en un, exigeix Witthaut, s'hauria de crear una força policial per combatre la criminalitat financera.

L'amo de Parmalat condemnat a 18 anys de presó



La Justícia italiana ha condemnat a 18 anys de presó el fundador del grup alimentari Parmalat, Calisto Tanzi, per haver provocat la fallida de la companyia. L'ex executiu va provocar la fallida de la companyia el 2003, la més gran en la història d'Europa, en deixar un forat financer de 14.000 milions d'euros.

Com a conseqüència, més de cent mil italians van perdre els estalvis que havien invertit en aquest gegant dels lactis i sucs de fruita.

Tanzi haurà de pagar una multa de dos mil milions d'euros, juntament amb altres dirigents que van rebre càrrecs menors.

La fiscalia de Parma havia demanat una pena de 20 anys de presó per Tanzi, en considerar-lo el "cervell" del grup delictiu i fraudulent que va provocar la fallida de la major multinacional italiana de l'alimentació.

Altres 14 persones, entre elles l'exdirector financer de Parmalat, Fausto Tonna, van ser condemnades per frau, fallida i associació delictiva.

Suburbe 4ª edició, del 16-D al 16-G

Suburbe arriba a la seva 4a edició d'Underground al metro, amb una intervenció artística a 12 estacions subterrànies de ferrocarril de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, des del 16 de desembre fins el 16 de gener de 2011. Enguany els murals de diferents artistes i col·lectius creatius arriben més lluny que mai amb la incorporació d'estacions de Rubí, Sabadell i Terrassa al projecte, que s'uneixen a les estacions de l'Hospitalet, Badalona, Coloma de Gramenet, Adrià de Besòs, Cornellà i Barcelona ciutat. Participen en aquesta edició estacions de TMB, TRAM, FGC i Rodalies RENFE. Oli hiperrealista a l'Estació Guinardó-Hospital de Sant Pau a Barcelona. Autor: Josep Niubó. Títol: Surrealisme Actiu.

Les obres exhibides són reproduccions en gran format de creacions gràfiques seleccionades a través d'una convocatòria oberta, entre els que participen col·lectius artístics com Estenent el Desastre, Ruido Photo o alumnes de l'escola d'art Pau Gargallo, així com autors/es a títol individual.

El conjunt pretén portar a l'espai públic una reflexió creativa sobre la nostra societat contemporània i estendre una mirada crítica sobre la utopia en la societat tecnològica informacional. Distòpia 2010 és també un homentage al gènere literari del Ciberpunk que, en forma de pregunta oberta, vol convidar-nos a la reflexió sobre el món del que formem part.

Albiol: "Si Fabra vol una escultura que se la paguen els militants"

Marina Albiol, d’EUPV, ha assenyalat que les declaracions de la consellera Paula Sánchez de León minimitzant l'autohomenatge de Fabra amb dines públics: “Ens donen vergonya i deixen molt clar la concepció que té el PP de a quins objectius es destinen els recursos públics: A muntar una escultura que no és més que un exercici més del culte a la personalitat del senyor Fabra, pagat per tots els contribuents a través de l’Aerocas”.

Albiol considera que la comanda d’Aerocas a Ripollés per a l’aeroport de Castelló “és vergonyosa, i encara ho és més, quan escoltem les paraules de Sánchez de León confirmant els fets, restant-los importància i assumint, com si res, que l’obra serà sufragada amb recursos públics”.

La diputada d’EUPV insta a Sánchez de León a “repassar les diferències que ens ensenyàvem a tots en Barrio Sésamo, allò de públic i privat, amb la butxaca d’un i amb la de tots”, ha ironitzat.

Per a Esquerra Unida la composició de Ripollès amb una escultura de Fabra “és, sí o sí, totalment prescindible. Si el senyor Fabra té ganes que els avions li isquen del front, i el PP està encantat en l’escultura que la paguen els seus militants”.

Albiol qualifica de “summament greu” que Sánchez de León “li reste importància als fets. És indecent la seua justificació, la cara dura que ha mostrat aquest matí assumint que el cost anirà a càrrec d’Aerocas, que és el mateix que dir la Generalitat i la Diputació”.

CCOO qualifica d’il·legals els acomiadaments a Cargo Trans

En una visita al mercat de Bellvitge, en plena campanya electoral, la diputada del PP Dolors Montserrat declarava que «el tripartit representa l’atur», però pocs dies després Comissions Obreres (CCOO) ha convocat una concentració davant l’empresa de la seva família, dedicada al sector logístic, com a protesta per l’acomiadament de 18 treballadors, una mesura que el sindicat qualifica d’il·legal.

Cargo Trans Montserrat, amb seu a Sant Sadurní d’Anoia, pretén acomiadar 18 treballadors d’una plantilla total de 180. En declaracions a aquest setmanari, Miquel Escobar, dirigent de CCOO de les comarques de l’Alt Penedès i del Garraf, precisa que no es tracta de cap d’expedient de regulació d’ocupació (ERO), sinó d’acomiadaments individuals, ja que no superen el límit del 10% de la plantilla, tot i que fa un any ja en van fer fora 19 empleats més. Amb ironia, els treballadors van exhibir la setmana passada una pancarta en la qual es llegia «Montserrat fomentant ocupació» pels 19 acomiadaments de fa un any i la prentensió de retallar-ne ara 18 més.

Fer bandera de l’atur i l'hipocresia

El sindicat i els treballadors recorden que, en l’últim any, la diputada popular Dolors Montserrat s’ha referit repetidament a la plaga de l’atur. Al desembre de 2009, quan un periodista li va preguntar per una conferència de la díscola Montserrat Nebrera, Dolors Montserrat va sortir dient que el més important en aquells moments era que «Catalunya té més de 555.000 persones sense feina».

El 3 de març d’enguany, al Parlament de Catalunya, Montserrat recriminava al conseller Antoni Castells que, si hagués pres mesures anticrisi amb major celeritat, «potser no hauríem arribat a aquestes xifres d’atur».

El 6 d’abril, en un comunicat, Montserrat atribuïa l’increment de l’atur a Catalunya a la «nul·la política econòmica» del Govern de José Montilla.

El 16 d’octubre, en una jornada municipalista dels populars a Sant Vicenç de Castellet, Montserrat insistia que «a Catalunya tenim 676.000 aturats, 440.000 més que quan va començar el segon tripartit fa quatre anys», i hi afegia que el Govern «no ha fet res pels treballadors que es queden a l’atur, amb un servei d’ocupació absolutament ineficaç».

EUPV destaca la paralització de l'hospital a Peníscola

Marina Albiol, diputada d'EUPV, critica que el Consell no dispose de terminis, ni terrenys, ni finançament per a l’hospital de mitja i llarga estada de Peníscola: “El conseller de sanitat Manuel Cervera, reconeix que no existeixen terminis per a l’hospital de mitja i llarga duració de Peníscola”, argumenta la portaveu d’EUPV a les comarques de Castelló: “Un hospital, que va ser presentat pel Consell fa 3 anys, per a complementar l’hospital de Magdalena a Castelló molt necessari, es troba completament paralitzat”.

Albiol considera inaudit que després de 3 anys, el consell reconega que no té els terrenys per alçar l'edifici, pareix com si s'hagueren oblidat d'aquest equipament sanitari, i continua criticant, “el PP està donant sobrades mostres que manca de política en matèria de salut, conceptes com planificació i previsió són completament aliens per aquest consell”.

La representant d'esquerres adverteix que en aquests moments, “la mala gestió del Partit Popular està comprometent el futur de la sanitat i de la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de les comarques de Castelló. “Equipaments molt necessaris, com l'hospital de Peníscola, haurien d'estar operatius des de fa anys, per a dia de hui, no tenen ni data”, i assenyala, “portem massa anys d'endarreriment en matèria sanitària”.

Albiol acusa al PP d'estar emmascarant una realitat desastrosa que qualsevol ciutadà pot comprovar en el seua dia a dia, “els representants del Partit Popular encara tindran la poca vergonya de prometre l'hospital en les eleccions autonòmiques de l'any que ve, el seu programa de promeses incomplides, queda clar que no tenen cap presa en fer-les realitat”.

“L’unica veritat, que el PP no pot amagar, és que a les comarques de Castelló, solament disposem dels 141 llits de l’hospital de la Magdalena per a atendre aquesta tipologia de malalts”, argumenta Albiol, “un nombre clarament insuficient ja en 2007, però ara a l’estiu de 2010 clarament escandalós” i remarca que el procés “d’envelliment progressiu de la població en els darrers anys, fa més urgent aquest tipus d’instal•lacions sanitàries, però pareix que el Consell no està per la labor”.

El PCC crida a recolzar les mobilitzacions del 15 i 18-D

El PCC crida a recolzar les manifestacions convocades pels sindicats CCOO i UGT, els dies 15 i 18.de desembre. El Partit dels Comunistes de Catalunya recolza les mobilitzacions convocades per CCOO i UGT i crida a la seva militància a participar en les manifestacions del 15 i el 18 de desembre, al costat dels sindicats, contra els retalls socials que provoca la política econòmica del Govern de Zapatero.

La mobilització continua

- 15 de desembre: una jornada de mobilització en defensa dels diferents sectors d'activitat i de la negociació col•lectiva
- 18 de desembre: gran manifestació a Barcelona (17 h, a la plaça Universitat).

Per al dia 15 de desembre, les federacions d'Indústria, FITEQA, Construcció i Agroalimentària de CCOO de Catalunya han decidit organitzar una jornada de mobilització conjunta en defensa dels seus sectors. Per això han convocat els delegats i delegades de les quatre organitzacions a concentrar-se davant de la Subdelegació del Govern a Barcelona (c. de Mallorca, 278), a partir de les 10.30 h. Des d'allà sortiran en manifestació per Pau Claris i baixaran per la Via Laietana fins a Foment del Treball, on a les 12 h es trobaran en una gran concentració amb la resta d'organitzacions d'altres sectors d'activitat que també s'estaran mobilitzant.

CCOO del Barcelonès té programades, des d'ara fins a aquestes dates, activitats d'extensió, a l'Hospitalet, Montigalá, Grans Superficies, etc, per seguir informant als treballadors i treballadores en particular, i a la ciutadania en general dels motius de la mobilització, ara mès que mai amb les noves propostes de Zapatero.

Paral•lelament a aquesta mobilització al carrer, també està previst que es realitzin assemblees i concentracions a les empreses i als centres de treball, on es farà lectura del manifest conjunt que han preparat les quatre organitzacions.