dissabte, 21 de desembre de 2013

Sota l'imperi de Plutó, el tirà de l'hivern, insaciable avar i icona dels egoistes

El solstici d'hivern s'ha produït a les 18:11 d'aquesta tarda el del 21 de desembre, deixant enrere la tardor per començar l'hivern de Plutó, Aides o Adonais, germà fosc i subterrani de Zeus i Poseidó, que porta exercint anticipadament la seva tirania sobre l'hemisferi nord des de fa gairebé un mes. Els dies començaran a tenir més llum diürna, uns dos minuts més diaris fins al solstici estival.

Aquesta data és curiosa per dos factors en concret. Primer, que és el dia en el qual el Sol aconsegueix la seva menor altura aparent en el cel i també serà la nit més llarga en l'hemisferi nord i la més curta en l'hemisferi sud.

Per aquestes dates es dóna també el màxim acostament anual (periheli) entre la Terra i el Sol. En aquesta ocasió, el màxim acostament es donarà el proper dia 4 de gener de 2014. En aquest cas la distància que tindrà el Sol i la Terra serà d'una mica més de 147 milions de km, uns 5 milions de km menys que en el màxim allunyament anual del Sol (afeli) que es produirà el 4 de juliol del 2014.

Això prtoduce una metereología més extrema en l'hemisferi sud que en el nord, més càlid a l'estiu i fred a l'hivern que en la gran massa continental europea, asiàtica i americana del nord, afectant així els grans corrents oceànics i les alteracions climàtiques actuals, especialment la major potència, freqüència i desplaçament al nord de fronts ciclònics violents.

En aquestes dates, en el pol nord el sol no arriba a sortir cap dia, ja que es manté a 23º sota l'horitzó. Així, en el Cercle polar àrtic el Sol no aconsegueix alçar-se sobre l'horitzó, mentre que en el Cercle polar antàrtic en cap moment es fa de nit.

L'any 45 ane. amb la implantació del calendari julià i el seu 'any de la Confusió' per actualitzar la precessió equinoccial en el calendari, el solstici d'estiu tenia lloc el 25 de desembre al calendari oficial, en ple 'hivern' teòric, doncs la diferència entre l'any civil (de 365,25 dies) i el real (365,242) sense anys de traspàs (o bisiestos, en castellà), sumat a la precessió dels equinoccis, provocava un desviament progressiu entre el calendari real i l'oficial.

Va ser l'emperador Aurelià qui va instituir la ja mil·lenària festa védica i irania del naixement del nen sol -el Sol Invicte- Mitra, el 25 de desembre a Roma quan, en el 274 dne., va fer construir un grandiós temple al sol i es va proclamar el seu Sacerdot Suprem o Pater Patrorum.

“Hi ha set graus que simbolitzen la tornada a la llum, al coneixement, com els esglaons d'una escala, cadascun sota la protecció d'un dels set astres principals: Corb (Mercuri); Desposada mística (Púber, Ocult, Aixeta: Venus); Soldat (Mart); León (Júpiter); Perses (Lluna); Heliodromus (Auriga del Sol); i el setè i més alt, Pater (Saturn)”.

“L'epítet de Mitra: Sol Invictus, sol invencible, va passar a la titulatura imperial, i una inscripció oficial de l'època de Dioclecià mostra que llavors aquest déu es va convertir en el patró de l'Imperi. Així mateix va ser l'època en què es va afirmar amb més força, i amb el suport del poder, la tendència al sincretisme”.

També l'emperador tracio Maximino, s. III, va gravar en les seves monedes la salutació mitraico Sole Deo Invicto ("al sol, déu invencible").

Mitra y mithraismo en Roma


El enrolamiento, hacia el año 60 ane., de los piratas tracofrigios o cilicios por Pompeyo y su llegada a Ostia, puerto de Roma, supuso la introducción del culto astronómico y simbólico a la Diosa Madre caída del cielo, la antigua irania Anahita o inmaculada, la Deméter o Cibeles traco-frigia y su hijo, nacido de la chispa del pedernal, y reconocido en su nombre solar secreto de Meithras (Meithras: 40+5+10+9+100+1+200 = 365) (ver Ireneo de Lyon, Plutarco y Apiano).

Descobreixen l'origen genètic de les plantes amb flors

Els científics han descobert com van aparèixer les primeres plantes amb flors. Una recerca publicada a la revista Science dóna a conèixer el desenvolupament de l'Amborella trichopoda (foto): la primera branca de l'arbre genealògic de les angiospermes, plantes que tenen pètals i que van aplanar el camí per a l'aparició de totes les altres plantes amb flors.

Els científics van realitzar una seqüencia genòmica completa d'aquesta planta. Un dels informes publicats en la revista, l'anomenat Projecte Genòmic Amborella, aporta la primera seqüència del genoma nuclear d'aquesta planta, mitjançant el qual els científics van poder determinar els gens específics de la versió ancestral d'aquesta flor: diversos d'ells eren diferents dels de les plantes no florents, la qual cosa suggereix que aquests gens particulars podrien haver ajudat a les plantes florides a diversificar-se reeixidament.

Un altre reporti, centrat en l'ADN mitocondrial de l'Amborella, un genoma separat dins de la planta que tendeix a canviar menys que l'ADN nuclear, mostra que gran part d'aquesta part del genoma va ser adquirida a través de la transferència horitzontal de gens amb altres organismes, incloses molses -que poden viure a l'espai exterior segons estudis de la ISSS- i algues verdes, alguna cosa que probablement va ocórrer a la Terra fa uns mil milions d'anys o més.

“Una de les coses realment interessants sobre la Amborella és que, a pesar que s'ha carregat amb tot aquest ADN extra, la major part és escombraries (...) Els gens van degenerar i no van ser funcionals, per la qual cosa Amborella és una acaparadora: "El seu genoma és un museu d'ADN mort”, segons Andrew J. Alverson, un dels líders d'aquesta recerca.

La Amborella creix a la illa principal de Nova Caledònia, en el Pacífic Sud, i és l'única supervivent d'una de les races més antigues de les plantes amb flors. El seu genoma mitocondrial és enorme, compost per prop de 4 milions de nucleòtids, que és aproximadament 240 vegades més gran que un genoma mitocondrial humà.

El CPN d’EUPV tria Marina Albiol com a cap de la candidatura d’IU a les europees

El Consell Polític Nacional d’Esquerra Unida ha escollit aquest matí a l’actual diputada autonòmica de la formació d’esquerres, Marina Albiol, com a primera dels candidats i candidates que presentarà a IU per als pròxims comicis europeus que se celebraran el mes de maig. El resultat de la votació, en el sistema de llistes obertes i tancades, ha estat: Marina Albiol 74 punts i Adoración Guamán 52 punts. La llista electoral definitiva s’aprovarà el pròxim 8 de febrer al Consell Polític Federal d’Izquierda Unida.

Albiol ha manifestat la seua satisfacció per la seua elecció com primera proposta d’EUPV per a la llista europea d’IU per als comicis, i ha assenyalat la importància de les eleccions europees. “Les decisions que es prenen a Europa són vitals, i molt especialment en aquestos moments, on tenim una troika que marca l’execució de polítiques neoliberals i retallades socials al nostre país”, subratlla.

La candidata ha assenyalat que la llista que presentarà IU per aquestes eleccions de maig de 2014, “estarà formada per persones que creiem en la necessitat urgent de capgirar eixes polítiques que estan desmantellant tot el que tant ens ha costat aconseguir al nostre país i a la resta d’Europa”, ha destacat.

Una altra vegada Espanya com a marca de corrupció i feixisme 'qualitat suprema'

El dictamen de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), segons el qual procedeix “no validar” la subhasta elèctrica del dijous és un exemple perfecte de com el Govern feixista del PP ha substituït la seva incapacitat demostrada durant molts anys per canviar un sistema de preus trampós i a favor de les corporacions que van robar el patrimoni nacional, per un evident disbarat descontrolat i fraudulent, mostra de la descarada corrupció i incompetència dels governs monàrquics de PP-PSOE, comès a més amb traïdoria i nocturnitat. Ara el Ministeri d'Indústria del PP i la seva màfia haurà d'explicar públicament, amb tot detall i amb arguments jurídics fundats, quines són aquestes “circumstàncies atípiques” que comporten l'anul·lació. I haurà de fer-ho perquè en aquest cas no s'enfronta solament als consumidors espanyols, indignats i amb les butxaques exhaustes, sinó al mercat de Londres, on es creuen operacions borsàries amb l'electricitat espanyola.

Als mercats seriosos no se suspèn una subhasta sense raons poderoses; i quan se suspèn és perquè els participants han comès algun delicte. Com aquest no és el cas, almenys de moment, cal deduir que la Marca Espanya és a punt de caure, una vegada més, en el ridícul.

Potser el ministre no estigui assabentat, però el Govern solament pot anul·lar una subhasta quan en ella s'adverteixen clars indicis de conducta contrària a la competència. Així ho estableix l'Ordre Ministerial de 2009 que regula el procediment. En un termini inferior a 24 hores, un supervisor pot examinar i investigar molt pocs paràmetres de la subhasta; com a molt, l'índex de concentració de les ofertes i l'equilibri entre oferta i demanda en les successives rondes operatives que condueixen al preu final. Amb tots dos indicadors és impossible descobrir col·lusió o delicte.

Ho diu a més el sentit comú: si durant 25 subhastes no s'ha pogut demostrar aquesta conducta contrària a la competència era poc probable que en una tarda i una matinada pogués fer-ho una Comissió de nou encuny, atabalada a més per la pressió ambiental.

Perquè sabem que no es fan aquestes coses, que si no podria sospitar-se que el ministre ha cridat al president de la CNMC i li ha demanat que dictamini aquesta simpleza de les “circumstàncies atípiques” amb la confiança que ja s'apanyaran després les raons a gust del anulador. Això sí, de les demandes i querelles per abús legal no es va a lliurar el ministeri, i les seves conseqüències acabarà per pagar-les la tarifa elèctrica, és a dir, el consumidor.

Com l'anomenat equip energètic no sembla assabentar-se, caldrà repetir que el problema no és la subhasta en si —i per tant no cal eliminar-la sense disposar d'un mètode o procediment per fixar el preu al gener, preu que ara queda sotmès a la més negra incertesa—, sinó el mecanisme total de fixació de preus, perpetrat pel PP en temps d'Aznar. Una de tantes herències enverinades (com les autopistes radials) que no sol esmentar Rajoy al seu catàleg de denuestos contra els socialistes ni figuren en el catecisme del Pàg.

Per fixar el preu de l'electricitat se sumen dos factors: el resultat d'una subhasta, cridada Cesur, i els anomenats peatges (costos de transport, distribució, etcètera), que evolucionen en la pràctica a discreció (limitada) del Govern. L'embullo està i sempre ha estat en la subhasta. A ella concorren les empreses comercializadoras, que són filials de les elèctriques, i, com a venedors, intermediaris financers (bancs comercials, d'inversió o taules de trading de les companyies).

Aquesta composició explica que l'intercanvi d'ofertes i demandes que es produeix en la subhasta no és industrial, sinó financer. És a dir, el preu resultant de l'electricitat incorpora, afegeix, un guany financer.Amb independència que el mercat estigui condicionat o manipulat, l'absurd principal és que un encreuament d'operacions financeres no pot ni ha de determinar el preu de la tarifa domèstica. És un dislate —com el d'anul·lar la subhasta per les braves— que solament se li podia ocórrer als genis de gossa noia dels Governs aznaríes. Sembla més propi, natural o adequat fixar referències com el preu mitjà al que es creua l'oferta i demanda elèctrica real en el pool (abans de la distribució).

O, com es fa en altres països, establir un preu exdavant durant un període de temps i corregir-ho en funció de l'evolució del mercat. Els procediments són múltiples i esgotarien diversos toms d'atapeïda lectura que ni aquest Govern ni els seus supervisors de càmera estan en disposició de llegir. És prou un esquema general com a resum del que poden i han de fer: substituir la reforma elèctrica actual, fiambre des que Montoro va retirar l'aportació pressupostària (gran troballa aquest de traslladar el pagament del dèficit de tarifa dels consumidors als contribuents!) i substituir-la per una llei que reordeni el mercat elèctric. En els següents termes: la producció elèctrica per tecnologies similars (gas, combustibles) que operi al mercat; les tecnologies renovables, que operin en subhasta; i les tecnologies amortitzades (nuclear, hidràulica) que operin en contractes bilaterals amb la gran indústria (així aconseguirien, potser, baixar els preus).

Però afinar i concretar un pla d'aquesta envergadura requereix cert talent administratiu i independència política, qualitats absents en aquest Govern de feixistes. Els 'esforços' de la banda criminal de Rajoy, Montoro i Soria per sortir de l'embolic en el qual s'han ficat en l'última setmana poden descriure's amb aquella frase d'H. G. Wells sobre l'estil d'Henry James: “És com veure a un hipopòtam intentant agafar un pèsol”.

Europa contra el PP i l'escàndol de les elèctriques en mans del franquisme corrupte

Ofensiva en tota regla a Europa de les entitats cíviques i les empreses de les energies renovables contra el Govern del PP per bloquejar el desenvolupament de les fonts netes i impedir la competència en el sector elèctric en benefici dels seus corruptes col·locats amb sous immorals (foto) en les empreses privatitzades per la banda franquista i ara neoliberal de PP-PSOE i CiU. "Espanya té el cost d'electricitat més alt d'Europa, però les grans elèctriques segueixen plorant al Govern", afegeixen fonts jurídiques.

El PP puja el gas un 3,3% aquest dimarts


Després de l'augment salvatge del preu de l'electricitat per la màfia franquista PP-PSOE, ara el preu del gas liquat de petroli (GLP) per canalització puja a partir d'aquest dimarts un 3,3%, segons una resolució del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme publicada aquest dimarts al BOE. Aquesta alça es suma a la del 5% registrada al juliol.

En concret, el preu màxim del terme variable de la tarifa per a usuaris finals de GLP per canalització abans d'impostos se situa des d'ara en 104,3524 cèntims d'euro per quilogram, enfront dels 101,0231 cèntims del mes anterior. Així mateix, el terme fix d'aquest combustible es manté en 1,58 euros al mes, el mateix preu que al juliol.

Nivell rècord de radiació a Fukushima

El nivell de radiació beta en les aigües subterrànies de la planta nuclear Fukushima-1, al Japó, ha assolit el rècord d'1,9 milions de bequerelis per litre, segons les dades publicades per TEPCO, l'empresa operadora de la central. Es tracta dels nivells de radiació més alts detectats a la zona des que es va produir la catàstrofe al març de 2011. A continuació expliquem les unitats de mesura de la radioactivitat, com la diferència que hi ha entre un becquerel i un sievert. Al gràfic la situació al passat mes de març i una comparativa dels efectes.

La dosi màxima recomanada és d'1 milisievert a nivell internacional, que és aproximadament –en funció de les condicions d'alliberament– equivalent a 279 bequerels (GBq) anuals. Les mostres d'aigua de la central nuclear de Fukushima desprenen una forta radiació beta, la qual cosa significa que conté estronci 90 i l'isòtop radioactiu de l'hidrogen, el triti. La radioactivitat s'origina per la desintegració de nuclis radioactius, de forma espontània o provocada, i el becquerel és una mesura de la desintegració.

Becquerel (Bq): unitat d'activitat radioactiva, equivalent a l'unitat de desintegració per segon. Representa la quantitat de fenòmens emissors de radiació que s'han donat en un segon. Quants més siguin, més greu és en termes absoluts. Se sol expressar per quilogram o per litre.

No obstant això el Becquerel no dóna idea de la quantitat total d'energia absorbida per un cos (qualsevol tipus de material). Per això s'ha definit, en el Sistema Internacional, el Gray (Gy), que és la dosi absorbida de radiació ionitzant.

Però el Gray tampoc és suficient per mesurar els efectes té la radiació sobre els éssers vius, perquè no és el mateix una dosi de radiació rebuda en forma de fotons (rajos gamma o X) que la mateixa dosi rebuda en forma de partícules més pesades (neutrons, protons, radiació alfa), que tenen efectes més nocius. Per això s'ha hagut d'inventar una altra unitat, el Sievert.

Sievert (Sv): dosi equivalent de radiació ionitzant, resultat de multiplicar el nombre de grays per dos factors correctors: un per al tipus de radiació i un altre per al tipus de teixit afectat. Representa la quantitat de radiació absorbida pels teixits d'un cos humà o de qualsevol un altre mamífer. Aquesta mesura és la que ens interessa per saber quant ens està afectant la radiació.

Aquesta dosi se sol expressar per unitat de temps per mesurar l'exposició (quantitat de radiació que s'absorbeix a cada hora que passa): Sieverts/hora (Sv/h), Grays/hora (Gy/h). Exemple: si ens diuen que en un lloc determinat la dosi és de 200 milisieverts/hora (0,2 sieverts/hora), una persona que romangui aquí cinc hores haurà absorbit 1 sievert.

Ara, recordem que els valors que veiem i escoltem amb més freqüència són Microsieverts (μSv):
1 Microsievert (μSv) = 0,0001 Milisieverts (mSv) = 0,000001 Sieverts (Sv)

1 Sievert (Sv) = 1.000 Milisieverts (mSv) = 1.000.000 Microsieverts (μSv)

Les cpm que ens mostren els comptadors Geiger mostren els "impactes" de partícules radioactives en el detector de l'aparell i ens serveix per fer-nos una idea de la radioactividad general que pot haver-hi, sobretot per detectar augments bruscs.

Convertir Becquerels a Sieverts


Pel que sembla no es poden convertir Becquerels a Sieverts sense saber amb certesa el tipus de radiació de la qual es tracta (alfa, beta, gamma...), ja que per a la conversió es necessiten uns coeficients específics (factors correctors s'esmenten a dalt) per a cada tipus de radiació i de teixit afectat. De totes maneres, hi ha gent que va treure algunes fórmules i va armar aquest convertidor: Becquerel Conversion App per Android

Fins a aquí les unitats de mesura. Ara el complicat: conèixer els veritables efectes sobre la salut. Encara hi ha molt debat sobre els efectes directes de la radiació sobre la salut i els nivells mínims acceptables de radioactividad. Es coneix en un extrem, que els valors que produeixen nàusees o mort per radiació, però com més baixes són les dosis, les dades sobre els seus efectes són menys certs. Una dosi de 500 milisieverts (mSv) causa símptomes d'enverinament radioactiu, però per sota d'aquesta xifra no existeixen anàlisi de correlació que ajudin a treure conclusions definitives.

Una dada generalment acceptada és el nombre de càncers a l'excés, és a dir, quants càncers de més es donen en una població exposada a la radioactividad sobre la xifra que caldria esperar estadísticament en una població similar que no ha sofert exposició significativa. Però fins i tot aquesta xifra és una miqueta especulativa, perquè pot deure's a la radiació o a qualsevol altre motiu.

http://reportatges.sirius.cat/2013/10/la-contaminacio-de-fukushima-esta.html
La contaminació de Fukushima està afectant greument persones i fauna marina del Pacífic

Cada dia 300 tones d'aigua radioactiva de la central nuclear de Fukushima entren en l'Oceà Pacífic i la fauna marina sofreix els estralls de la radiació. Quins són els principals problemes que sofreix la costa del Pacífic d'EUA? Alguns experts estimen que Japó podria trigar fins a 40 anys a liquidar les conseqüències del desastre de Fukushima. Mentre, un sens fi de persones desenvolupa càncer i altres problemes de salut després d'haver quedat exposats a alts nivells de radiació nuclear.

El cap dels Mossos Manuel Prat va ordenar espiar a l'Agència Sírius, periodistes i activistes del 15-M

El seguiment realitzat pel CNI català a diversos activistes a través de la xarxa acaba de confirmar-se. La polèmica, destapada per Anonymous fa uns mesos, s'ha redescobert ara amb un correu electrònic que, presumptament, va enviar el cap dels Mossos d'Esquadra Manuel Prat al seu homòleg del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat). "Te'ls he marcat amb negreta", li va escriure Manuel Prat a Carles Flamerich.

Així ho ha assegurat el diari El País que afirma haver tingut accés a un document adjunt a aquest email en el qual el director general de la policia catalana li assenyala al director general de Telecomunicacions "perfils molt actius en relació amb el moviment 15-M". Entre ells es troben col·lectius com el dels Iaioflautes.

Segons recollien els documents de Anonymous, els coordinadors d'aquesta activitat haurien estat dos membres de la fundació Cesicat en col·laboració amb altres dos treballadors de l'empresa privada TB Security, sòcia estratègica de Cesicat des de la seva creació, en 2009.

En la informació recollida en aquests 38 textos (que han estat esborrats de l'enllaç publicat per Público), elaborats durant el mes de maig de 2012, hi ha fonamentalment un seguiment a comptes de Twitter i Fb de mitjans de comunicació, sindicats i altres organitzacions socials i polítiques com la nostra Agència Sirius, el periòdic català La Directa, el 15-M català Acampadabcn, CGT Catalunya, els troskistes Esquerra Anticapitalista i Revolta Global, l'organització de la esquerra independentista Endavant GOSEN, el periodista Albert Martínez o l'activista @Hibai_. També s'inclou el compte de David Fernández, periodista de la Directa i actualment diputat en el Parlament de Catalunya per la Candidatura d'Unitat Popular (CUP).

Altres mitjans de comunicació que estaven sent espiats eren el quinzenal L'Accent, el periòdic madrileny Diagonal i l'observatori crític de mitjans de comunicació Mèdia.cat, el fotoperiodista de Nació Digital Jordi Borràs, la redactora de Cadena Ser Anna Punsí o el documentalista Aritz Cirbian.