El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble (CDU), va pressionar al titular d'Economia, Luis de Guindos, perquè Espanya recorri al fons de rescat europeu, davant el temor que no aconsegueixi sortir del naufragi a que l'han portat els grans errors del PP
-tot el que ha fet fins ara segons el cap del BCE, Mario Draghi- per si mateixa, segons el setmanari Der Spiegel. Angela Merkel i el seu ministre -caps del PP europeu- van optar per aquesta via a principis de setmana.
Schäuble hauria plantejar aquesta possibilitat a de Guindos en el seu últim partit mantingut a Berlín de dimecres, el que el ministre espanyol va rebutjar, amb l'argument que Espanya serà capaç de tirar endavant pels seus propis mitjans.
Fonts governamentals alemanyes van indicar, sense afirmar ni desmentir les informacions del setmanari, que "la decisió sobre si anar o no al fons de rescat és competència exclusiva del govern espanyol".
Der Spiegel sosté, encara que sense especificar fonts, que Merkel i Schäuble pressionen Espanya perquè recorri al Fons Europea d'Estabilitat Financera (FEEF), davant el perill creixent d'un contagi a altres països del sud d'Europa, en cas d'un possible abandonament de Grècia de la zona euro.
Fins a 90.000 milions d'euros
D'acord amb aquesta publicació, el govern alemany estima que la banca espanyola necessitarà una injecció de capital d'entre 50.000 i 90.000 milions d'euros.
Berlín rebutja rotundament la possibilitat que una ajuda directa del fons de rescat a la banca
El propòsit de l'equip de Merkel és que Espanya sanegi per aquesta via la banca, vistes les dificultats amb què topa per finançar-se en els mercats, ia interessos cada vegada més alts, que en la setmana passada van arribar a nivells del 6,7%.
Berlín rebutja rotundament la possibilitat que una ajuda directa del fons de rescat a la banca, sense passar pels governs, en aquest cas l'espanyol, contràriament a les opinions expressades en aquesta direcció des del Fons Monetari Internacional (FMI) i la Comissió Europea (CE).
Tant Merkel com Schäuble van expressar reiteradament aquesta setmana la seva confiança en les mesures adoptades pel govern de Mariano Rajoy de cara a la galeria, però els fets contradiuen tals afirmacions.
En una intervenció després del Consell del Bàltic, dijous passat, la cancellera va demanar explícitament confiança en les reformes estructurals del govern espanyol i l'estabilització dels bancs europeus i va definir Espanya com un aliat -del neoliberalisme i la banca alemanya- en el camí cap a la "consolidació fiscal", un d'aquests termes de la demagògia nazionalcatólica que amaguen privilegis fiscals per a uns pocs i superfiscalitat per a la majoria.