dimecres, 31 d’octubre de 2012

El PP puja les taxes judicials amb el boicot de tota l'oposició

La Comissió de Justícia del PP al Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dimecres el projecte de llei que preveu una pujada generalitzada de les taxes judicials, d'entre 50 i 750 euros, per poder recórrer una resolució en els tribunals, en una votació boicotejada per tots els grups d'oposició que han abandonat la sessió en bloc.

Els portaveus parlamentaris de l'oposició que han assistit a la Comissió de Justícia que ha debatut les esmenes parcials al text, han abandonat en bloc la sessió minuts abans de la votació final en protesta per la tramitació accelerada del projecte i la manca de debat públic parlamentari per part del ministre de Justícia de l'Opus Dei, Alberto Gallardón.

Així, els representants del PSOE, CiU, L'Esquerra Plural, PNB, UPyD i Grup Mixt han criticat durament l'actitud de la majoria parlamentària del PP, per no entendre la necessitat d'abocar a ple el projecte de llei, amb la qual cosa tot queda restringit al tràmit en comissió, amb competència legislativa plena i el PP s'evita major publicitat a una mesura criticada també per tots els estaments judicials, inclosos els més conservadors.

Així, el projecte de llei de les taxes judicials ha sortit endavant amb els únics vots del Partit Popular, de manera que el text passa al Senat per a la seva votació. En cas que la cambra alta del seu vistiplau, les noves taxes judicials podrien ser implantades al novembre, ja que el text del Govern preveu l'entrada en vigor de la llei l'endemà de la publicació en el BOE.

El PP ha donat el vistiplau a la supressió de la paga extraordinària de Nadal per jutges, secretaris judicials i personal de Justícia, dels quals es va oblidar en el cop de decret de juliol passat. Una decisió criticada pel portaveu del PNB a la Comissió, Emilio Olabarría, que entén "la pressa" de la tramitació parlamentària de la llei per tal de fer efectiva a temps l'abolició de la paga.

El projecte que surt del Congrés recull pujades que afectaran les taxes per interposar una demanda o recurs en l'ordre civil i contenciós-administratiu i s'aplicarà també en el social, encara que en aquesta jurisdicció només en el cas de recursos en segona instància de súplica o cassació, però es queda exclòs l'ordre penal.

Es permetrà que el tràmit del pagament de la taxa es pugui fer per l'advocat o procurador, una demanda que havia estat reclamada per la majoria dels grups.

Els grups parlamentaris d'oposició han subratllat que la llei va a dificultar l'accés dels ciutadans a l'Administració de Justícia i han censurat el caràcter recaptatori i dissuasori d'un projecte de llei que afecta un dret fonamental dels ciutadans.

En les seves intervencions, els grups d'oposició han donat per defensades les esmenes parcials presentades al projecte de llei i han centrat l'atenció del debat a denunciar les formes i les condicions imposades per la majoria parlamentària del PP en el procediment de tramitació de la llei.

El serf de l'Opus Dei imposa la justícia a mida de rics i mafiosos

Si no hi ha canvis d'última hora, el Partit Popular d'imposar aquest dimecres al Congrés el Projecte de Llei que estén el pagament de taxes judicials a tots els ciutadans. Aquest nou impost, que suposa un repagament judicial, un particular que recorri una disposició o acord del Govern que consideri injusta, a través del corresponent plet contenciós-administratiu ordinari, haurà de pagar 2.350 euros o un treballador acomiadat de la seva empresa improcedentment, hauria de pagar 1.250 euros si han d'arribar al Suprem, a sumar al que li cobri l'advocat i el procurador.

Jutges i fiscals acusen Gallardón que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació" dels bancs

La portaveu de l'APM assenyala que els jutjats "s'han convertit en oficines de recaptació dels bancs". El col·lectiu rebutja el copagament judicial i no descarta una vaga en perdre 1.200 jutges substituts. Segons Joaquim Bosch, de Jutges per a la Democràcia, estan estudiant proposar a la carrera que es creï un torn especial per les execucions hipotecàries dels bancs, ja que estan col·lapsant els jutjats i dilatant la tramitació dels assumptes dels ciutadans particulars. Foto: Un agent de la "justícia" seguint les ordres de l'Opus Dei franquista que governa als despatxo

http://noticies.sirius.cat/2012/10/jutges-i-fiscals-acusen-gallardon-que.html
http://noticies.sirius.cat/2012/10/el-serf-de-lopus-dei-imposa-la-justicia.html

La Junta Electoral ordena CiU retirar la campanya del 25-N que fa referència a la Diada

La Junta Electoral Central ha ordenat aquest dimecres a la Generalitat la immediata retirada dels vídeos i falques radiofòniques que conformen la seva campanya institucional per fomentar el vot a les eleccions del 25N al Parlament, en què es recorda la multitudinària manifestació independentista de la darrera Diada que ha costat 271.000 euros públics al servei de CiU.

PSC, PPC, ICV-EUiA i Ciutadans havien recorregut la campanya davant la Junta Electoral Provincial, en entendre que el govern català vinculava, de manera partidista, la campanya de foment del vot amb una manifestació que va ser recolzada per CiU, de manera que podria fomentar el vot als nacionalstas.

Després que la Junta Electoral de Barcelona traspassés la qüestió a la Junta Electoral Central, aquesta institució ha resolt que els vídeos i les falques radiofòniques de la Generalitat constitueixen una campanya institucional d'incentivació del vot "no emparada per la legislació electoral" aplicable a les eleccions al Parlament de Catalunya, segons el text de la resolució de la JEC.

Aquesta resolució també acorda que, en conseqüència, la Generalitat de Catalunya "haurà de procedir a la seva immediata retirada, sense que sigui procedent la incoació d'expedient sancionador".

Només campanyes per informar els ciutadans

"Aquestes campanyes en cap cas poden suggerir, directament o indirectament, opcions de vot"

La JEC també assegura que en els períodes electorals únicament poden fer campanyes de caràcter institucional destinades a informar els ciutadans sobre la data en què tindran lloc les eleccions o el referèndum, el procediment per votar i els requisits i els tràmits del vot per correu , i "aquestes campanyes en cap cas poden suggerir, directament o indirectament, opcions de vot".

Els anuncis de la Generalitat, recorreguts per l'oposició catalana, incloïen imatges de la manifestació del passat 11 de setembre, davant les quals un jove deia: "Jo vaig estar a la darrera Diada". Després d'aquesta afirmació, un altre jove apareixia llegint la frase "Jo vaig votar".

La Generalitat ha xifrat en 271.000 euros el cost de la campanya institucional per fomentar la participació en les eleccions catalanes del 25 de novembre.

En la seva resolució, la Junta Electoral Central recorda també que la llei preveu que aquestes campanyes institucionals únicament poden difondre en espais gratuïts enmig públics i no en mitjans privats.

Duran als militants d'UDC: 'La independència dins la UE és gairebé impossible'

Josep Antoni Duran i Lleida ha fet tot un seguit de declaracions públiques que difereixen de la posició defensada fins ara per CiU segons la qual Catalunya podria ser independent dins de la Unió Europea. Segons El País, Duran va remetre una carta als militants d'Unió en l'últim consell nacional en què deia que és 'gairebé impossible' que Catalunya pugui ser independent dins de la UE. 'No puc enganyar la gent. Si deixes de formar part d'un estat perds els drets i els deures', diu Duran.

I tot i que diu que es podria demanar la reincorporació, 'qualsevol estat dels vint-i-set podria vetar l'ingrés'. La carta la va llegir el secretari general d'Unió, Josep M. Pelegrí, en l'últim consell nacional. I deia: 'No séré jo qui surti al carrer a explicar això i a llançar una galleda d'aigua freda sobre tantes i tantes persones que han recuperat la il·lusió. Sé que acabaria condemnat a la foguera pública i que des de la nostra pròpia casa ajudarien a encendre el foc'.

'És tot molt complicat, massa complicat com per ser simplificat per part d'un partit polític'. I encara va afegir: 'No som un grup de friquis. Som i volem continuar essent Unió Democràtica'.

Duran i Lleida ha insistit aquests últims dies que la seva opció preferida és l'estat confederal, i ha posat d'exemple l'estat de Baviera a Alemanya per a Catalunya.

Iraq descobreix dispositius d'espionatge israelians en avions comprats als EUA

Iraq ha descobert dispositius d'espionatge israelians en els avions de combat que havia comprat dels Estats Units. El diari bareiní Akhbar Al Khaleej, citant oficials militars iraquians, va escriure dimarts que l'Iraq ha trobat en els avions de combat, comprats als EUA, dispositius de gravació d'informació, fabricats pel règim d'Israel.

Segons la font, el comandància de les Forces Aèria iraquià, a través d'una carta a la companyia nord-americana Lockheed Martin, fabricant del caça F-16, ha demanat explicacions sobre aquests aparells.

En aquesta carta, l'Iraq ha denunciat que els avions nord-americans F-16, presents en les forces aèries d'Egipte, Turquia i Oman, també tenen els mateixos dispositius.

D'acord amb les fonts iraquianes, la companyia Lockheed Martin encara no ha comentat sobre això, ja que reemplaçar el dispositiu de fabricació israeliana amb el nord-americà li costarà molt car.

Xina expulsa vaixells japonesos de la zona de les illes en disputa

Quatre vaixells de patrulla xinesos van expulsar el dimarts a diversos vaixells japonesos, que navegaven per aigües properes a les illes Diaoyu que Pequín i Tòquio es disputen. Les forces xineses van avisar els vaixells nipons per ràdio i els van fer abandonar la zona després de prendre les fotos que demostren la infracció d'ingressar a aigües territorials de la Xina.

Un representant de la Guàrdia Costanera japonesa no va confirmar que les embarcacions d'aquest país hagin deixat les aigües disputades sota la pressió de la Xina, però ha indicat que els vaixells dels dos països demanaven a l'altra part que abandonés la zona, a través de signes lluminosos especials.

Actitud "completament justificada"


El Ministeri d'Afers Exteriors xinès, per la seva banda, ha assenyalat hui, que les accions de les seves naus patrulleres van estar "completament justificades". És la primera vegada des de la recrudescència del conflicte al setembre, que els vaixells de patrulla xinesos intenten exercir l'autoritat que, segons el Govern de Pequín, el país té sobre les illes.

El viceministre xinès d'Afers Exteriors, Zhang Zhijun, havia informat divendres passat al Japó que "l'única opció de Pequín" era prendre "mesures més fortes" si Tòquio mantenia la seva actual posició en el conflicte per la sobirania de l'arxipèlag. Japó i Xina es disputen les cinc illes Senkaku (Diaoyu) des de fa dècades, però el conflicte es va agreujar al setembre de 2012 quan el Govern japonès va comprar tres de les cinc illes en qüestió, que es trobaven en mans privades nipones.

Aquesta "nacionalització" va ser percebuda per Pequín com il·legal i invàlida. Milers de xinesos i japonesos van sortir als carrers a manifestar-se per la disputa territorial entre els seus països. Alguns analistes admeten que fins i tot hi ha risc que el conflicte es converteixi en violència i enfrontament obert.

La màfia de Rajoy canvia la llei perquè Eurovegas no pagui impostos

El nou projecte de llei de mesures tributàries, aprovat aquest dimarts per la banda mafiosa del PP al Congrés, inclou modificacions perquè el sionista Sheldon Adelson no pagui un 95% dels impostos pel funcionament del seu centre der narcotràfic, blanqueig de diners i prostitució Eurovegas a Madrid.

El text preveu tres tipus de possibles deduccions d'impostos relacionades amb el negoci de Adelson. En primer lloc, els ajuntaments podran aplicar descomptes de l'IBI de fins un 95% als immobles en què es duguin a terme activitats econòmiques.

En segon terme, i en el mateix percentatge, es podran aplicar bonificacions als subjectes passius que desenvolupin "activitats econòmiques que siguin declarades d'especial interès o utilitat municipal per concórrer circumstàncies socials, culturals, històric artístiques o de foment del treball que justifiquin tal declaració".

I, precisament, ha estat la suposada creació d'ocupació, enmig d'un panorama d'atur generalitzat, l'estendard que ha enarborat el Govern conservador per intentar convèncer la ciutadania de les bondats de Eurovegas.

Des de la Comunitat de Madrid van assegurar 164.000 llocs de treball directes i 97.000 indirectes, dades que han qüestionat en diverses ocasions Izquierda Unida i la plataforma Eurovegas No, ja que entre tots els casinos de Adelson hi ha 34.000 llocs de treball, tots ells de baixa qualitat i baix salari.

L'últim tipus de deducció tributària estaria destinat als clients. No es computaran, des del punt de vista impositiu, les pèrdues durant la participació en els jocs sofertes "en el període impositiu que excedeixin els guanys obtinguts en el mateix període".

Una 'llei' a la mida de la màfia

Davant aquestes modificacions, que adapten el marc legislatiu a plaer d'Adelson, una part de l'oposició va carregar al Congrés durament contra el que el diputat d'IU Alberto Garzón ha assenyalat, directament, com "llei Adelson". No seria la primera vegada que el magnat del joc, implicat en una trama de suborns i de tràfic de blanques a Macau per facilitar els seus negocis allà, paga perquè la "llei" s'adapti a les seves necessitats.

L'Associació Espanyola de casinos de joc (AECJ) espera que els canvis legislatius que es puguin produir per impulsar la instal·lació del complex Eurovegas a Espanya es traslladin a tots els casinos del país per així aconseguir un millora del sector i fer de l'Espanya nazionalcatólica el prostíbul d'Europa.

El secretari general de AECJ, Heliodoro Giner, es va queixar dimarts que en l'actualitat els casinos "no són rendibles" i ha mostrat la seva confiança que l'arribada a Espanya de Eurovegas, que promou el magnat nord-americà Sheldon Adelsons, pugui reactivar el sector. La AECJ espera que la regulació es flexibilitzi i es produeixi una reducció de la taxa de joc, que a Madrid pot arribar al 60% dels ingressos bruts de les taules de joc, mentre que a l'estat de Nevada (EUA), on es s'assenta el complex de joc de Las Vegas i governa la màfia com a Washington, és del 6,5%.

El serf de l'Opus Dei imposa la justícia a mida de rics i mafiosos

Si no hi ha canvis d'última hora, el Partit Popular d'imposar aquest dimecres al Congrés el Projecte de Llei que estén el pagament de taxes judicials a tots els ciutadans. Aquest nou impost, que suposa un repagament judicial, un particular que recorri una disposició o acord del Govern que consideri injusta, a través del corresponent plet contenciós-administratiu ordinari, haurà de pagar 2.350 euros o un treballador acomiadat de la seva empresa improcedentment, hauria de pagar 1.250 euros si han d'arribar al Suprem, a sumar al que li cobri l'advocat i el procurador.

Tots els grups parlamentaris, excepte els franquistes del PP, s'han oposat a les noves taxes i han demanat la retirada del projecte. No només critiquen l'extensió als particulars i l'elevada quantia d'aquest nou impost, sinó que s'exigeixin també per als recursos en segona instància en l'ordre laboral o social, a raó de 500 euros en suplicació i 750 en cassació davant el Suprem. Pel que un treballador acomiadat de la seva empresa que consideri que l'extinció del contracte ha estat improcedent, hauria de desemborsar 1.250 euros si ha d'arribar al Suprem, a sumar al que li cobri l'advocat i el procurador.

Fins ara, les taxes només es cobraven en els ordres civil i contenciós i únicament a empreses o persones jurídiques d'una certa entitat. El Govern, en un clar "afany recaudotorio", en paraules del ponent socialista de la Llei, Antonio Camacho, ha procedit a elevar les quanties - en alguns casos, en més d'un 150% -, ampliar la recaptació als ciutadans particulars i incloure a la segona instància l'ordre social en l'aplicació de l'impost. A part de la quantitat fixa que cal abonar, s'estableix una altra variable d'entre el 0,25% i el 0,5% de les quanties reclamades en el plet.

Només quedaran exempts del pagament les persones amb dret a justícia gratuïta, perquè la seva unitat familiar té ingressos anuals inferiors a 2,5 vegades l'indicador públic de renda d'efectes múltiples (IPREM), és a dir, 15.960 euros.

La Comissió de Justícia del Congrés examinarà aquesta tarda les esmenes a l'articulat de la Llei plantejades pels grups, després que la setmana passada la majoria absoluta del PP servís per impedir la devolució al Govern del projecte que va reclamar l'oposició en ple. Fonts parlamentàries consultades per Públic destaquen que no esperen que el grup popular recolzi canvis - les seves esmenes han estat tècniques - excepte, en tot cas, pel que fa a les taxes en l'ordre social, que la resta de formacions demanen suprimir.

El Projecte s'està tramitant per la via d'urgència, per acord de la Mesa de la Cambra, de manera que està previst que s'aprovi el mes de novembre tant pel Senat d'inútils endollats com, de manera definitiva, pel Congrés de la dictadura. Les noves taxes judicials han desencadenat les crítiques, a més de tots els partits, de totes les associacions de jutges i fiscals, així com del Consell General del Poder Judicial, el Consell General de l'Advocacia i els procuradors.

Segons ha destacat Maria Moretó, de la Unió Progressista de Fiscals, les noves taxes "només permetran accedir a la justícia als rics", i planteja seriosos dubtes de constitucionalitat si, com pot pensar, tenen un efecte "dissuasori" al ciutadà a l'hora de recórrer.

Antonio Camacho, ponent de la Llei pel Grup Socialista, assenyala que la Llei té un únic afany recaptatori, però afecta el dret fonamental del ciutadà a reclamar i recórrer a la justícia, en limitar l'accés a la mateixa. A més, en casos com el de les multes de trànsit o de reclamacions de consum, la quantia de la taxa serà en moltes ocasions superior a l'import de la multa contra la qual es reclama, el que portarà a l'afectat a no presentar la demanda.

Chacón la mercenària: contra el dret de decidir, la democràcia i l'independència

'Sóc rotundament i radicalment contrària a la independència de Catalunya', diu Carme Chacón a El Mundo. L'ex-ministra de Defensa ha triat aquest feixista diari espanyol per explicar la seva 'visió' de talp, tan reaccionària com demagògica, del procés d'autodeterminació de Catalunya. De fet, nega implícitament en l'entrevista el dret de decidir dels catalans: considera que 'els nacionalistes l'utilitzen de forma equívoca i tramposa per dir independència. Els ciutadans decidim cada vegada que votem'. Amb una llei electoral que és la vergonya dels demòcrates, la barra de la col.locadeta imperial no té mesura.

Chacón havia evitat fins ara de pronunciar-se sobre l'aposta pel dret de decidir, en forma de referèdum legal d'autodeterminació, que planteja el PSC en el programa electoral del 25-N. Però en aquesta entrevista a El Mundo ja s'hi ha referit. També ha parlat de la seva aposta política, que és 'posar al dia la nostra constitució'. I diu: 'Sí a una reforma federal de la constitució, no a la independència'.

Responent un qüestionari del diari El País, Chacón insisteix que el dret de deicidir és un subterfugi de l'independentisme. I afegeix: 'A Espanya la convivència es regeix per la connstitució que fou votada per tots els espanyols i que va tenir el màxim suport a Catalunya. Va tenir el suport de CiU i d'Artur Mas. Per a canviar aquesta regla el primer que cal és tornar a votar tots. Aquell contracte segueix en vigor i per revisar-lo, o fins i tot per trencar-lo, cal parlar, negociar i votar'.

Pere Navarro ha assegurat Que li sembla bé El que donats Chacón en sengles Entrevistes, en mostrar en Desacord amb la idea del programa del PSC, ha insistit Però Que en l'Essencial, el PSC i el PSOE estan d'acord, al 'no 'a la independència.

A més, Navarro sí que ha Tornat a mostrar dialogant i ha assegurat que malgrat les divergències no fenc Una Voluntat de trencar amb el PSOE i sí que ha Tornat a mostrar convençut en la possibilitat de Arribar A sense acord amb el partit espanyol pel que fa a la proposta del Dret a Decidir.

Polònia nega que es trobessin explosius en el jet estavellat

Fiscals militars de Polònia han negat l'informe d'un diari que deia que els investigadors havien trobat rastres d'explosius en l'accident aeri del 2010 a Rússia, en què van morir el president polonès Lech Kaczynski i 95 persones. El diari Rzeczpospolita va dir dimarts que els investigadors polonesos que van examinar les restes de l'avió a Rússia va trobar senyals de TNT i nitro-glicerina a les ales i a la cabina, fins i tot en 30 seients.

L'informe va reforçar les acusacions per part de grups ultradretans del partit del president mort de que els investigadors van ignorar evidències de participació externa i el cap de l'oposició, Jaroslaw Kaczynski, germà bessó de Lech, va demanar ràpidament la dimissió del Govern donant credibilitat a la notícia.

"Exigim la renúncia del govern de (el primer ministre) Donald Tusk", va dir Kaczynski als periodistes. "No pot ser que Polònia sigui governada per persones que tenen oculta durant 30 mesos la qüestió del que podem dir ara és un crim atroç".

Ireneusz Szelag, un portaveu de la fiscalia militar, va dir que els experts que van examinar les restes a les últimes setmanes a Rússia no van detectar explosius en les parts planes o al lloc de l'accident.

Va dir, però, que algunes substàncies químiques es troben en les parts de les restes de l'avió que es sotmetran a proves de laboratori i prendrà mesos nomenar aquestes substàncies: "No és cert que les proves han revelat rastres de trotyl i nitroglicerina entre i dins de les restes", va dir als reporters Szelag.

"L'evidència i les opinions recollides fins ara de cap manera han donat suport a la creença que l'accident va ser resultat de les accions de tercers, és a dir, un assassinat".

El diari Rzeczpospolita va dir més tard a la seva pàgina web que "va cometre un error" d'escriptura sobre aquests dos productes químics.

Una carta oberta a Wert assoleix milers de lectors a la xarxa

Les declaracions del ministre Wert referents a la voluntat d'espanyolitzar els alumnes catalans segueixen aixecant molta polseguera. Hom segueix parlant de les afirmacions del ministre, però són especialment les xarxes socials les que no li han donat treva. El ministre és el 'dolent' absolut a Twitter, però sobretot a Facebook.

Quasi sense voler-ho, un periodista de Premià de Mar, Rafa Navarro a través d'una carta oberta que va penjar al seu mur de Facebook blasmant la seva indignació, ha aconseguit ser llegida per més de 500.000 persones, més de 75.000 'm'agrada' i més de 5.000 comentaris.

En el text de la carta, Navarro explica que "és català i fill de pares andalusos i murcians" i que mai ningú a casa "ni a l'escola l'ha adoctrinat". A més explica que la seva esposa és francesa i per tant, les seves tres filles parlen tres idiomes, el que considera "una riquesa". El periodista acusa al ministre Wert de que "cada vegada que algú com vostè obre la boca, pugen les accions de la intolerància" i l'acusa que, "persones que mai han trepitjat Catalunya odiïn aquesta terra, basant-se en els seus arguments i no en les proves".

Què et va decidir a escriure la carta oberta?
Acabava de sortir la noticia amb declaracions del ministre Wert i el que tenia més a mà era Facebook. Havia generat un estat d'indignació entre els companys i a mi mateix. Va ser un rampell. Vaig intentar explicar a Facebook el que jo li diria a aquest senyor arran del que ell va manifestar

Et vas imaginar que tindria tanta repercussió?
Molta més de la que jo em podia pensar. La vaig publicar al meu mur però arran d'una persona que no conec que la va penjar al mur de '8 al dia' i així a través d'amics i amics, està tenint una repercussió que no puc arribar a quantificar.

Posa una xifra.
Només al mur de '8 al dia' tenia mes de 90.000 'm'agrada' però he vist la carta enganxada a fòrums que no tenen res a veure en política. A fòrums de cotxes i en webs de dretes i a mitjans de comunicació de Madrid per a que la poguessin destrossar; a ràdios, televisions. Fins i tot em van contactar per participar en el debat de Tele Cinco, amb Jordi González, però per qüestions laborals no hi vaig anar.

T'espanta que una queixa solitària arribi tant amunt?
Espantar no, però genera un cert respecte. Tots els que tenim una mínima connexió a les xarxes socials hem de ser conscients de la seva potencialitat. Hem de saber que qualsevol cosa que publiques, al final es pot acabar estenent. El que m'ha sorprès més es la capacitat que ha tingut aquesta carta per arribar a tanta gent, més de la que jo pensava i que es trobava en un situació similar a la meva.

Et vas sentir ofès pel ministre d'Educació?
Ofès no, em considero maltractat. La sensació que em genera aquestes paraules del ministre, que a més considero que les va fer amb premeditació, ja que no sembla una persona de les que diu el primer que li passa pel cap, és d'intrusisme mes aviat. Jo tinc una família, eduquem les nostres filles de la millor manera possible, de la millor que sabem, i que algú, des de tant lluny ens hagi de dir o insinuar el que hem de fer amb la nostra mainada em genera una certa indignació, una barreja d'indignació i de temor,

Ets un cas paradigmàtic, pares immigrants, família multicultural. Aquest sentiment s'intensifica?
Sí. Em considero una persona que té la grandíssima sort de tenir dues cultures com a mínim, la catalana i la castellana. S'està debatent arran la carta si el fet de saber dues llengües també implica conèixer les dues cultures, jo vull anar més enllà i vull creure que no és només que sàpiga parlar català i castellà. És que entenc i gaudeixo de la cultura castellana, el mateix amb la cultura francesa, perquè la meva dona ho és, i el mateix amb la catalana. Potser el fet de ser multicultural fa que em xoquin més aquestes paraules del ministre.

Les teves filles assumeixen tres cultures i no tenen cap problema.
En absolut. Crec que som un exemple bastant habitual. Les meves filles van a l'escola. És veritat que la majoria de les classes les donen en català. Tan ho veig normal jo com a xarnego -jo m'autodefineixo com a xarnego- com la meva dona que és francesa. Les nenes no tenen cap tipus de problema en expressar-se en castellà, en francès de mica en mica i en català,

A la carta oberta parles d'intolerància.
I n'estic convençut i ho he viscut amb la família quan hem sortit de Catalunya. Sempre han existit els prejudicis entre autonomies. Els catalans sempre hem estat els garrepes 'los agarraos'. He viatjat molt per Espanya i el què als anys 90 no passava de ser una anècdota, ara arriba a un cert estat de bel·ligerància. El que abans era una broma recurrent, ara sembla una diferencia insalvable. I hem arribat fins aquí per la mala praxi i la pitjor acció política. La gent del carrer, entre nosaltres, no tenim cap tipus de problema.

Es convertirà en una costum teva això de les cartes obertes?
No ho crec. Mai va ser la meva intenció iniciar un cicle de cartes. Hi ha gent que m'ha animat a continuar escrivint, però no entra dins les meves prioritats, tot i que em reservo el dret de seguir-ho fent.

Recomanaries utilitzar les xarxes socials per vehicular les protestes o com vàlvula escapament?
La xarxa social ens ha convertit a tots els ciutadans en mitjans de comunicació. Si publiques un contingut amb pes, és molt probable que la gent se'n faci ressò. Per tant, ara que tenim aquesta eina que ens converteix a tots en emissors, aprofitem-la.

L'Esquerra Plural fa que el PP aprovi la revalorització de les pensions

A les deu de la nit, el PP i els membres del Govern que es trobaven presents al Congrés han votat a favor d'un punt clau d'una moció de l'Esquerra Plural (IU-ICV-EUiA-CHA): el compromís de l'actualització de les pensions d'acord a l'IPC.

És la primera vegada que l'Executiu de Mariano Rajoy recolza a través d'una votació parlamentària al Congrés la revaloració de les pensions, un assumpte en el qual s'ha mostrat especialment esmunyedís en les últimes setmanes. De fet, en el debat de totalitat dels pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2013, els passats dimarts i dimecres, l'oposició va preguntar insistentment al ministre d'Hisenda, si el Govern havia de donar llum verda a la pujada. I no hi va haver manera. Cristóbal Montoro va desviar el tir en totes les ocasions.

La moció defensada en el ple pel portaveu d'ICV, Joan Coscubiela, és meridianament clara i precisa, res de circumloquis genèrics. En el seu primer punt, el que va votar per unanimitat la Cambra, s'insta l'Executiu a "revaloritzar les pensions del 2012 en la quantitat resultant del diferencial entre l'IPC de novembre de 2012 i l'increment inicial de l'1% aplicat en els pressupostos del 2013, en els termes que estableix l'article 48 de la Llei General de la Seguretat Social", norma que estipula l'actualització automàtica.

L'increment i la consolidació suposaria una despesa extra d'uns 5.000 milions d'euros


"A aquests efectes-segueix la iniciativa d'Esquerra Plural-, s'abonarà en un pagament únic el diferencial de l'IPC corresponent als 12 mesos de l'any 2012. I així mateix s'incorporarà aquest diferencial entre l'IPC previst en els PGE 2012 i l'IPC real a 30 de novembre de 2012, l'increment de les pensions del 2013, sumant l'increment inicial de l'1% previst en els PGE 2013".

Dit de manera més senzilla, que el Govern procedeixi a abonar la desviació de l'IPC en un pagament únic i assenteix aquesta pujada per al 2013.

En total, l'oposició calcula que l'increment de les pensions i la consegüent consolidació costaria uns 5.000 milions d'euros, ja que la inflació prevista per al tancament de novembre és d'un 3,5%. D'aquesta 3,5%, l'Executiu només ha fet constar en el seu projecte de pressupostos l'alça de l'1%. Institucions com el Banc d'Espanya han desaconsellat a Mariano Rajoy que emprengui la pujada, donada la difícil situació de les arques públiques i l'ofec pel compliment dels objectius de dèficit.

Coscubiela i la resta dels seus companys d'escó van sortir del ple amb evident satisfacció. El PP no els va confirmar fins ultimíssima hora, segons el portaveu ecosocialista, que confirmaria aquest punt de la moció. És més, durant la seva intervenció a l'hemicicle, la parlamentària conservadora Carolina España no havia explicitat què votaria seu grup. "Al final, hi va haver notícia", repetien diversos diputats de l'Esquerra Plural.

"Ha arribat el moment que contestin", va estrènyer de nou Coscubiela


Montoro, preguntat pels periodistes al final del ple, tot just va dir: "És la llei, i la llei s'ha de complir". Després, fonts del grup popular van explicar que la Llei de Seguretat Social és la norma vigent, i el PP "no podia votar contra la llei".

Però afegien que la Cambra havia votat per unanimitat (és a dir, amb l'acord del PP) el punt cinquè de la proposta de l'Esquerra Plural: el que necessita que tota la política relativa a la Seguretat Social s'ha de desenvolupar "en el marc de la concertació social amb les organitzacions sindicals i empresarials i diàleg polític en el marc del Pacte de Toledo". "És a dir, que si hi ha qualsevol modificació, s'haurà de parlar i consensuar en la Comissió del Pacte de Toledo", aclarien membres de la direcció del grup.

Aquí rau la possible coartada de l'Executiu: la llei obliga ara mateix a una actualització automàtica de les pensions, però si s'aproven canvis legals, aquesta obligació podria trencar-se.

"Els ha arribat l'hora, fins ara han practicat l'escapisme de totes les maneres possibles: silenci, eufemisme o mer engany. Ha arribat el moment de que contestin al que s'estan preguntant tots els pensionistes: va el Govern a complir la llei i el seu compromís de revaloritzar les pensions?", va pressionar Coscubiela durant el debat.

La resposta de l'Executiu, a primera vista ia la llum de la votació d'aquesta nit, seria que sí. Però fins i tot aquest sí tanca les seves trampes, ia Rajoy encara li queda un as a la màniga capital: la Comissió del Pacte de Toledo, que segons va anunciar España es reunirà probablement la setmana que ve.

El llit d'un dia d'hospitalització costa 146 euros

A Espanya hi ha molt pocs estudis que detallin partida a partida el que costa atendre una persona en un hospital. Per això resultats com els d'un treball fet amb 131 persones amb politraumatisme (molts per accident de trànsit) a l'Hospital 12 d'Octubre de Madrid, un centre de referència per a aquest tipus de prestació, criden tant l'atenció. El dia d'hospitalització (llit) costa 146 euros (més que un hotel de tres estrelles). Si s'està a l'UCI, l'import puja a 2.061.

No és l'únic que té preus d'hostaleria de la cara. Les tres àpats (esmorzar, dinar i sopar) suposen 34,3 euros diaris. Això es reparteix en 5,1 l'esmorzar, 22 del menjar i 7,2 del sopar.

En l'estudi, publicat en Cirurgia espanyola que ha dirigit Ismael Auñón Martín, del grup Traumasur i membre del departament de Traumatologia de la fundació Jiménez Díaz, es detalla l'atenció d'aquest tipus de pacients, i dóna resultats com els següents.

El treball, que és una simple recopilació de dades, no explica les diferències entre les dues col·lacions. Aquest diari ha intentat parlar amb els autors, però al tancament d'aquesta edició no ho havia aconseguit. Una possibilitat és que durant el temps d'UCI haurien necessitat suport nutricional enteral o parenteral, molt més car, i que imputés només al menjar del migdia.

Comparat amb això, moltes de les proves semblen barates (i amb costos que no han de diferir per a pacients amb altres patologies): una radiografia simple de pelvis costa 17,3 euros, la simple de tòrax, 15,3 euros, una ecografia abdominal, 45, un TAC de membre, 55,7, el abdominal (amb contrast), 309.

Entre les més cares, una ressonància magnètica cerebral costa 406 euros, la aretriografía, 484 i l'arteriografia amb embolització, 1.002,2. Les analítiques estàndards són molt més barates. El hemograma surt per 0,94, la mesura del sodi (clau per problemes cardíacs) 0,69 i una més específica, com la creatinina (que fa entre altres coses, la funció renal), 1,35.

L'estudi va assignar un cost fix a dia en urgències de 429 euros, la qual cosa indica que, malgrat tot, és més barat portar el pacient com més aviat en planta. El treball, ja centrat en pacients amb politraumatisme, calcula el cost de l'atenció total (32.790 euros els pacients que van sobreviure).

Part del detall per a aquest tipus de persones en concret, les dades serveixen per reflexionar sobre el que passaria si es posessin en marxa propostes com la de cobrar pel menjar o l'hostaleria que ofereixen els hospitals. Aquests pacients, que van estar de mitjana 9,6 dies a l'hospital, haurien hagut de pagar 293 euros pel menjar. Encara que el copagament és parcial (d'un 10%, per exemple), els sortiria per 29,3 euros.

Si es cobrés per dia d'hospitalització (per exemple, 10 euros), serien 96. Només per estar a l'hospital la factura els sortiria per 125,3 euros. I això sense comptar que haguessin de pagar part de les proves (gairebé 1000 euros d'anestèsia, més de 2.000 de quiròfan).