dilluns, 10 de maig de 2010

"Sóc un caminant de la carretera sense fi"

Processons, actes culturals i un tren educatiu marquen avui a l'Índia les celebracions pels 150 anys del naixement de Rabindranath Tagore, que segueix sent l'autor indi més universal, premi Nobel de Literatura el 1913, que compta encara amb milions de seguidors. Encara que Tagore va néixer el 9 de maig de 1861, les autoritats índies consideren que la data d'avui assenyala l'inici dels 150 anys del poeta bengalí, per això han preparat un ampli ventall d'actes culturals per celebrar com cal l'efemèride. "Tagore va desenvolupar un vocabulari visual espontani i imaginatiu, que va desplegar un sentit magnífic de la vitalitat i el ritme", ha declarat avui el primer ministre de l'Índia, Manmohan Singh.

Ha parlat Singh a la Galeria Nacional d'Art Modern de Nova Delhi, on inaugurà una exposició d'unes 70 pintures de Tagore, una disciplina que el poeta va prendre en els seus últims anys amb una passió que el va portar a concloure uns 3.000 dibuixos i quadres.

En la línia més oficial, el Govern de l'Índia ha unit les seves forces amb tres acadèmies nacionals per recordar el prolífic poeta, en tres dies d'actes en que s'han inclòs mostres de llibres, representacions i discussions acadèmiques. El programa, batejat com "Rabindra Pranati", conclou avui amb un guinyol, balls i cançons a càrrec d'un cor de Calcuta i una trobada de poetes -"Kavyanjali"- a l'edifici capital Ravindra Bhavan, va dir el Govern en un comunicat.

Com a guinda, la ministra de Ferrocarrils, Mamata Banerjee, té previst posar en marxa un tren especial, el "Sanskriti Express", que sortirà des de Bengala, al nord-est de l'Índia, i recorrerà des d'avui el país per mostrar la vida i la obra de Tagore.

El poeta apassiona encara per la diversitat i profunditat de la seva obra, i també per la dimensió nova que va assolir el seu pensament en una societat, la índia, que a inicis del segle XX debatia encara el seu camí en la seva pugna per desfer-se de la servitud colonial.

Va usar el bengalí, però poemaris com "Gitanjali" (1912) van trencar les fronteres poètiques -"aquestes traduccions en prosa m'han commogut la sang com res en anys", va dir del llibre el poeta WB Yeats- i li van valer el premi Nobel de Literatura el 1913.

Va ser el primer asiàtic a aconseguir-ho, però la seva empremta va molt més enllà del premi: Guiat per un esperit d'universalisme que de vegades el va enfrontar amb "Mahatma" Gandhi, Tagore va tocar amb èxit el teatre, l'assaig, la novel.la, els contes, la filosofia i la pedadgogia: "Crec que la missió d'un poeta és atreure la veu que encara no se sent en l'aire, inspirar la fe en el somni incomplert; portar la primera marea de la flor per néixer a un món escèptic", va dir el poeta a Xangai, l'any 1924.

I a més, Tagore va compondre 2.230 cançons, barreja de folklore i classicisme, que encara es canten en el seu Bengala natal i sintetitzen les tradicions musicals del subcontinent, i amb tal impacte que dues d'elles són avui els himnes nacionals de l'Índia i Bangla Desh.

Ahir mateix, els ciutadans de la capital de Bengala, Calcuta, es van avançar en un dia a les celebracions oficials, i van marxar en dues processons per recordar el poeta.

Els seus seguidors van declamar els seus poemes, van cantar les seves cançons i recitar fragments d'algunes de les peces teatrals més vives de l'autor, que va morir l'any 1941, pocs abans que l'Índia aconseguís la independència de mans de l'Imperi Britànic.

Els assistents van agitar als seus braços cartolines amb versos i retrats de Tagore, mentre diversos grups de nenes escolars, vestides amb elegants saris i bandes florals, ballaven al so de les cançons creades pel bengalí més universal: "He estat seguidor de Rabindranath des del dia que vaig guanyar sentit. Rabindranath és una forma de vida", va dir a l'agència índia IANS durant les marxes l'actor Sabyasachi Chakroborty.

També hi haurà activitats en Santiniketan, el lloc de Bengala on Tagore va realitzar la majoria dels seus composicions i on va crear un centre educatiu, Visva-Bharati, que encara proporciona ensenyament, avui convertit en universitat.

Segons va informar l'agència índia PTI, els estudiants i professors tenien allà previst recordar les cançons del poeta, mentre que la casa ancestral de la família Tagore a Bengala, la mansió de Jorasanko, ha estat decorada amb flors.

"Sóc un caminant de la carretera sense fi", va arribar a dir Tagore, les seves paraules encara van adquirint formes després de 150 anys en les boques dels indis.


"Soy un caminante de la carretera sin fin"

Procesiones, actos culturales y un tren educativo marcan hoy en India los festejos por los 150 años del nacimiento de Rabindranath Tagore, quien sigue siendo el autor indio más universal y cuenta todavía con millones de seguidores. Aunque Tagore nació el 9 de mayo de 1861, las autoridades indias consideran que la fecha de hoy señala el inicio de los 150 años del poeta bengalí, de ahí que hayan preparado un amplio abanico de actos culturales para festejar como es debido la efeméride.
Para leer más ir a enlace:

Els espies de Franco a Catalunya

Feixistes, catalans i espies. Aquests són els protagonistes del reportatge 'Els espies de Franco' (Batabat) dirigit per Xavier Montanyà i que es veurà avui a mitjanit a TVC. L'escriptor Josep Pla i el periodista Carlos Sentís són dos dels espies que van treballar, des de Marsella, per a la xarxa franquista. Entre la documentació que s'ha trobat a l'estat major franquista, i que l'historiador Jordi Guixé aporta, hi figuren noms d'informadors del SIFNE, noms de l'alta burgesia catalana, com Pedro Rivière, Manuel Vidal-Quadras, Pedro Salisachs o Felipe Bertran Güell. Molts d'ells donaven informació dels punts de la ciutat que calia bombardejar.

Un dels màxims impulsors de la xarxa va ser Bertran i Musitu, com va explicar en el seu llibre 'Experiencias de los servicios de información del nordeste de españa (SIFNE) durant la guerra' (Espasa-Calpe). Bertran i Musitu va ser format i entrenat pels nazis. Un altre dels noms que apareix és el de Francesc Cambó, fundador de la Lliga Regionalista, i mecenes de la xarxa, com el banquer Joan March.

El documental, de 56 minuts de durada, i elogiat pel diari Le Monde (a França ja s'ha vist) explica com funcionava el SIFNE, la xarxa d'espionatge franquista que operava des de França i que va servir per interceptar vaixells carregats d'armes per als republicans, però també per bomberdajar ciutats com Barcelona i Lleida, causant la mort de milers d'innocents.

Però no són els únics. 'El que volia demostrar amb el documental és que la teoria que ens ha arribat fins ara és falsa: no és cert que la xarxa fos petita i que es limités a tenir a Pla i Sentís als ports francesos informant de les entrades i sortida de vaixells republicans. El SIFNE, també tenia informadors a Barcelona, per exemple, que van donar la localització de 200 punts de la ciutat que s'haurien de bombardejar. La majoria de llocs eren estratègics i militars, però les bombes no sempre l'encertaven, i els punts escollits estaven envoltats de cases de gent innocent. I aquests van morir. I parlem de milers de persones', afirma el director Xavier Montanyà.

El documental es podrà veure avui a les 12 al programa Segle XX, de TVC, demà a les cinc de la tarda es repetirà i a la xarxa estarà disponible aquí els propers set dies.

Propietat intel·lectual o energies renovables

Entrevista a l'economista Ricardo Petrella, Secretari general del Comitè Internacional pel Contracte Mundial de l'Aigua, que va participar en el XI Simposi Internacional Una Sola Terra, i que es mostra molt crític amb el que anomena capitalisme verd: «A partir de 1996 van veure que el futur era vendre productes verds, dessalinitzadores, aerogeneradors, panells solars, cotxes elèctrics, etcètera». Per què va fracassar la Conferència sobre el Clima de Copenhaguen?
- No es podia fer un acord sobre la base de la mercantilització del planeta. Quan es concep el planeta com una mercaderia, amb el vent, l'aigua, la biodiversitat, la vida humana com a bé de mercat, l'acord no pot ser polític, cultural i humà. Només pot ser comercial, econòmic i financer.

Els conflictes d'interès econòmic entre els països participants i, sobretot, entre els països més potents –els Estats Units, la Unió Europea, la Xina, l'Índia, Rússia i el Brasil– van fer que l'acord econòmic tampoc fos possible. I la causa principal de la manca d'acord econòmic és una qüestió de la qual no s'ha parlat ni se'n parla: el dret de propietat intel·lectual.

- Com diu?
- M'explico. Avui, la transformació de l'economia basada en els combustibles fòssils a una economia d'energies renovables està condicionada per les patents industrials i les llicències. Per exemple, si la Xina ha de transformar tota la producció energètica en producció solar, ha de pagar la patent industrial a Alemanya, que és el primer país amb patents solars i eòliques. En el camp de la producció agrícola ecològica, la Xina ha de pagar la majoria de patents als Estats Units. En la reunió preparatòria de Bonn, la Xina i l'Índia van proposar el canvi dels drets de propietat intel·lectual, i els Estats Units i la Unió Europea van dir que no. Aquest és el problema. La Xina i l'Índia no estaven disposades a pagar amb els seus diners el canvi de model energètic i econòmic que pretenen els Estats Units i Europa. Hi ha una visió mercantilista del planeta i un conflicte d'interessos sobre qui ha de pagar la renovació del sistema energètic i econòmic del segle XXI.

- No té solució?
- És clar que en té. La revisió del règim de propietat intel·lectual és fonamental. Fa anys que moltes organitzacions demanen que s'acabi la mercantilització dels microorganismes, les plantes, el sol, el vent, l'aigua i la terra. Però els que tenen el poder no volen canviar. No es pot ser propietari de la pluja! No es pot ser propietari d'un microorganisme! Però avui és així, perquè el 1994 i el 1998 els Estats Units i la Unió Europea van legalitzar l'establiment de patents de tots els organismes vius. Si això no es canvia, no hi haurà una solució conjunta contra el canvi climàtic. Hi haurà les solucions dels països dominants, però no una solució compartida.

- La Xina no serà capaç de generar les seves pròpies tecnologies renovables?
- Amb el sistema jurídic internacional actual sobre la propietat intel·lectual dels organismes vivents i de l'energia, serà impossible. Els europeus tenim el 48% de les patents industrials de l'energia renovable. Sense pagar, la Xina no en pot fer, perquè seria il·legal. Cal un acord internacional per compartir els coneixements, el progrés i els beneficis del progrés. Si només els europeus, els americans del nord o els japonesos poden treure profit dels nous serveis i productes relacionats amb la biotecnologia o les energies solar, marina i eòlica, els africans, els asiàtics i els llatinoamericans s'hauran de limitar a pagar el nostre salt tecnològic.

- Però algun líder occidental està disposat a fer a aquest pas?
- Cap. Però el crit dels moviments socials a Copenhaguen va ser vociferant. Al voltant de cent mil persones es van mobilitzar a la capital danesa durant la cimera. Cap govern de les grans potències mundials els va escoltar. La justificació dels governs és la de sempre: "No podem canviar aquest règim de propietat intel·lectual perquè en depèn la supervivència de la nostra economia nacional en front de la competència dels altres països. I si ho canviem, canvia tot.
De Xavier Miró

La UE defensa l'euro amb 750.000 milions

L'UE ha aprovat finalment mesures en defensa de l'euro, creant un fons de fins a 750.000 milions d'euros per donar suport a països en dificultats, rebutjar als especuladors i protegir la moneda. Els ministres de Finances de la Unió Europea (UE) han acordat avui la conformació d'un sistema permanent de rescat per estats de l'eurozona amb dificultats financeres de l'ordre de 500.000 milions d'euros, al que se sumen 250.000 milions d'euros de l'FMI, van indicar fonts diplomàtiques. D'aquesta manera, el total suma 750.000 milions d'euros (956.000 milions de dòlars). De les taxes als moviments especulatius, però, no s'ha dit res. Encara.

La ministra espanyola de Finances, Elena Salgado,-que aquest semestre presideix el consell de ministres del ram-va confirmar que el Fons Monetari Internacional (FMI) participarà amb un màxim de 250.000 milions d'euros en el paquet de rescat per estats de la UE en crisi.

L'eurozona mai va comptar amb un sistema de rescat, perquè les seves regles van ser concebudes per fer impossible una debacle financera. Però la crisi grega i els temors que Espanya i Portugal es sumin a la caiguda portar al bloc a reavaluar la qüestió: "És un paquet de gran abast (...). La volatilitat (del mercat) que hem vist abans hauria de concloure ara ", va opinar el ministre suec de Finances, Anders Borg.

Després àrdues negociacions, l'acord és també el resultat d'una carrera contra el temps per reforçar la credibilitat de l'euro abans de l'obertura dels mercats financers a Àsia aquest dilluns.

De fet, la borsa de Tòquio va obrir avui en alça, amb l'euro a 118,59-62 iens després dels 117,14-18 iens de la nit de divendres.

"Som capaços de defensar qualsevol país de l'eurozona"

La major part de l'import, fins a 440.000 milions d'euros, seran garanties bilaterals dels estats euro-amb terminis de tres anys-per a un "vehicle de propòsit especial", un sistema fet a mida per a transferir préstecs de rescat a estats en problemes. Equival al quàdruple del préstec de rescat que la UE i el FMI delinear fa una setmana per salvar Grècia (de 110.000 milions de euros/146.000 milions de dòlars).

"Vam ser capaços de fer-ho amb Grècia, serem capaços de fer-ho amb qualsevol altre país de ser necessari", va dir el comissari d'Afers Monetaris, Olli Rehn.

La contribució dels països de l'euro s'organitzarà de manera similar al seu suport al FMI, "en què un es pre-compromet a garantir diners de ser necessari, però fins que es necessiti els diners, òbviament no es crea", va explicar Borg.

Altres 60.000 milions d'euros provindran de crèdits organitzats per la Comissió Europea-l'executiu de la UE-en mercats financers.

Els fons fluir a "Estats membres en dificultats causades per circumstàncies excepcionals més enllà del control d'estats membre" i serà amb condicions estrictes, aclarir els ministres en una declaració conjunta.

D'aquesta manera, el preu total màxim disponible serà de 750.000 milions d'euros.

"Reunir aquests tres elements fa a l'euro una moneda estable i segura, de la classe que necessitem per a Europa", va indicar el ministre de Finances de Luxemburg, Luc Frieden.

En referència a aquest mecanisme d'estabilització, Rehn va indicar que "això mostra que defensarem l'euro costi el que costi".

"La idea és que aquest podria ser el 'pacte del llop', que ara estem creant un pacte que és prou forta per calmar els mercats i crear condicions perquè tornem a la normalitat quan es tracta del mercat de bons", va dir Borg.

"Comportament dels mercats és com el dels llops"


En arribar a les converses 12 hores abans, Borg havia equiparat el comportament dels mercats al dels llops.

"Veiem un comportament de ramat en el mercat que realment és un comportament en manada, un comportament de ramat de llops, i si no frenem aquestes bandades, elles esquinçar als països més dèbils, encara que és una debilitat autoinfligida", havia assenyalat.

Per la seva banda, el FMI va saludar l'acord i va prometre l'assistència i contribucions d'aquest organisme en base a una anàlisi de cas de país per país.

"Aquestes són mesures fortes que ajudaran a assegurar estabilitat global econòmica i financera, i preservar la recuperació econòmica global. La implementació d'accions per posar a les finances públiques en un equilibri sostenible és clau per a restaurar la salut econòmica a Europa", va dir el director l'FMI Dominique Strauss-Kahn.

En paral.lel, el Banc Central Europeu va anunciar que realitzarà intervencions en l'àrea de deute públic i privada de l'euro (del programa de mercat de valors) per assegurar l'estabilitat de la situació.

A canvi, els ministres van insistir que particularment Espanya i Portugal es comprometen a preparar retallades pressupostàries addicionals per als propers dos anys en un intent per convèncer els mercats que són estats segurs als quals fer préstecs.

El ministre luxemburguès Frieden va insistir que "ningú va pressionar res aquí: va ser una decisió col.lectiva dels 27 estats de la UE, que especialment fa als 16 a l'eurozona".


La UE defiende el euro con 750.000 millones

La UE ha aprobado al fin medidas en defensa del euro, creando un fondo de hasta 750.000 millones de euros para apoyar a países en dificultades, rechazar a los especuladores y proteger la moneda. Los ministros de Finanzas de la Unión Europea (UE) han acordado hoy la conformación de un sistema permanente de rescate para estados de la eurozona con dificultades financieras del orden de 500.000 millones de euros, a lo que se suman 250.000 millones de euros del FMI, indicaron fuentes diplomáticas. De esta manera, el total suma 750.000 millones de euros (956.000 millones de dólares).
Para leer más ir a enlace:

IU i PCE: Acte de suport a Remedios García Albert

Izquierda Unida i el PCE, com a integrants de la plataforma 'Solidaritat amb Remedios', han organitzat per al proper 12 de maig un acte de suport a Remedios García Albert, processada pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco per considerar-la "representant de les FARC a Europa", en l'acte en què denunciava la "cooperació governamental del Govern de Veneçuela" i l'il.lícita col.laboració "entre ETA i les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia" (FARC).

García Albert va ser processada el març passat pel jutge Eloy Velasco per un delicte de col.laboració amb organització terrorista. El jutge l'acusa, amb sis presumptes etarres i sis suposats membres de les FARC, de compartir informació sobre el maneig d'explosius i intentar cometre diversos assassinats, entre ells el del president de Colòmbia, Álvaro Uribe, i el seu antecessor Andrés Pastrana.

El juliol de 2008 va ser detinguda a San Lorenzo de El Escorial i des de llavors es troba en llibertat sota fiança de 12.000 euros, per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, que la va investigar pel mateix delicte que Velasco.

En l'acte del 12 de maig, que tindrà lloc a partir de les 20 hores a la madrilenya sala Clamores, intervindran personalitats de la política, de la cultura i del periodisme, representants dels moviments socials i coneguts cantautors. Tots ells s'expressaran, segons la plataforma de suport, "en solidaritat amb Remedios García Albert, acusada de col.laborar amb la guerrilla colombiana per donar suport a una solució negociada al conflicte".

Aquesta plataforma de suport, en la qual IU i PCE són les úniques formacions polítiques, es completa amb ONG's, sindicats minoritaris i moviments de solidaritat. A tall de presentació de l'iniciativa, avui dilluns tindrà lloc, a partir de les 11 del matí, una roda de premsa en què intervindran representants d'IU, del PCE i de diversos col.lectius, segons han explicat fonts del PCE.

MANIFEST DE SUPORT

En aquest acte es llegirà un manifest en què es denuncia que, el setembre del 2003, a l'acabar el seu primer any presidencial, el president de Colòmbia, Álvaro Uribe va acusar als: "Defensors dels drets humans -durant un discurs a l'Escola Superior de Guerra- de ser: "Politiquers al servei del terrorisme que covardament agiten la bandera dels drets humans".

"Hi ha un procediment directament contra ella i a més està inclosa en l'acte de processament per la suposada vinculació de les FARC amb ETA, en una suposada aliança suposadament facilitada pel govern de Veneçuela", exposa el manifest, que puntualitza: "En el primer cas no hi ha més proves que les del suposat ordinador, invalidades per procedir (si és cert) d'un acte d'agressió internacional contra la sobirania territorial de l'Equador".

Sobre el segon cas, el manifest recalca que s'esgrimeixen: "Suposades revelacions de supòsits desertors de la guerrilla que romanen sense identificar i que van ser prèviament orientats pels serveis secrets de les Forces Armades de Colòmbia".

Afegeix que: "Hi ha a més una declaració demolidora contra el muntatge sobre la suposada triangulació entre les FARC, ETA i Chávez: El general Douglas Fraser, cap del Comando Sud, va contestar que no té proves d'aquestes suposades relacions quan el que va ser candidat republicà a la presidència dels Estats Units, John McCain, li va preguntar sota jurament al Senat sobre l'acte de processament elaborat pel jutge espanyol Eloy Velasco. No pot estar implicada Remedios en el que no s'ha produït", sentencia el text.


IU y PCE convocan un acto de apoyo a Remedios García Albert

Izquierda Unida y el PCE, como integrantes de la plataforma 'Solidaridad con Remedios', han organizado para el próximo 12 de mayo un acto de apoyo a Remedios García Albert, procesada por el juez de la Audiencia Nacional Eloy Velasco por considerarla "representante de las FARC en Europa", en el auto en el que denunciaba la "cooperación gubernamental" del Gobierno de Venezuela "en la ilícita colaboración" entre ETA y las Fuerzas Armadas Revolucionarias de Colombia (FARC).

Nou frau a les eleccions filipines

La Comissió Electoral de Filipines ha declarat nul.les les eleccions en certes zones de Mindanao i de Visayas després que es registressin diversos casos de violència. Les eleccions presidencials de Filipines celebrades aquest dilluns han estat marcades pels greus problemes amb el vot electrònic, que es posava en funcionament per primera vegada, i per la violència, especialment en el sud musulmà i animista. AI ha denunciat que la política de contrainsurgència de Macapagal no fa diferències entre els combatents de l'ala militar del Partit Comunista de Filipines i els activistes d'organitzacions legals.

La violència política ha estat la gran taca en el balanç de la presidenta, que després de gairebé una dècada en el poder no es pot tornar a presentar: Han estat milers les execucions extrajudicials dutes a terme per les milícies feixistes del Govern catòlic fonamentalista i l'oligarquia.

Fins i tot el senador i màxim favorit a la presidència, Benigne Aquino, ha hagut de fer cua durant dues hores en el seu districte de la ciutat de Tarlac (nord) quan les màquines instal.lades a les escoles van deixar de funcionar quan només hi havia votat un 10% els electors.

"Estem molt preocupats per aquests errors. Si els ciutadans no poden votar, serà una de grossa", ha dit el fill de l'ex presidenta Cory Aquino i de Ninoy Aquino, líder opositor contra la dictadura de Ferdinand Marcos assassinat el 1983.

A més, d'Aquino, a qui les enquestes atorguen el 42% dels vots, aspiren a succeir Gloria Macapagal l'actor i expresident Joseph Estrada (deposat el 2001 i condemnat per corrupció), amb un 20% dels suports, i el senador Manny Villar, amb un 19%. Tots ells són d'ideologia conservadora.

Polèmic nou sistema

Tot i que l'objectiu en canviar les urnes per ordinadors era acabar amb el tradicional frau, els observadors internacionals temen que aquest es repeteixi de forma massiva per aquests errors, que ja s'havien registrat en els assajos.

Farts d'esperar durant hores, molts votants van optar per omplir les seves paperetes i donar-als funcionaris de la Comissió Electoral perquè les introduïssin ells mateixos en els aparells, una mica prohibit a la nova llei.

La Comissió, que ha insistit en celebrar les eleccions en la data i amb el sistema previstos malgrat el rebuig de molts candidats, ha tret ferro a l'assumpte i confia en un altíssim índex de participació proper al 85%.

Els retards han obligat a prorrogar una hora el tancament dels col.legis (fins a les 19.00 hora local, 13.00 hores a l'Espanya peninsular), mentre molts ciutadans seguien esperant en llargues files i sota un intens calor, segons els mitjans locals.

Altres s'han queixat que els seus noms no es trobaven en el cens o es trobaven en una altra llista, un estratègia habitual per dificultar el sufragi a les Filipines. Les autoritats esperen donar a conèixer els resultats de les eleccions a mitjans d'aquesta setmana.

D'altra banda, la jornada també s'ha vist entelada per la mort d'almenys cinc persones en diferents incidents relacionats amb la votació abans de l'obertura dels col.legis electorals, segons Efe.

La xacra de la violència

Ja en plena votació, l'ampli desplegament de forces de seguretat amb uns 250.000 efectius no ha impedit nous xocs entre partidaris de diferents candidats i s'han registrat almenys dos morts, informa l'agència France Presse.

A més, l'Exèrcit ha reconegut que manté diversos tirotejos al sud del país en la mateixa província on el novembre van morir 57 civils en un dels més greus capítols de violència política en la història recent del país.

La campanya també ha estat tenyida de sang, amb uns cent morts directament relacionats amb els comicis, segons dades policials. Més de 200 persones van morir a les eleccions del 2004 i unes 130 persones a les del 2007, segons Efe.

Entre les víctimes, sovint s'han comptat periodistes, defensors dels drets humans i sindicalistes, segons ha denunciat el relator especial de Nacions Unides sobre execucions extrajudicials.


Caos en las elecciones presidenciales de Filipinas

Las elecciones presidenciales de Filipinas celebradas este lunes han estado marcadas por los graves problemas con el voto electrónico, que se ponía en funcionamiento por primera vez, y por la violencia, frecuente en estas citas en el arhipiélago, especialmente en el conflictivo sur.

Incluso el senador y máximo favorito a la presidencia, Benigno Aquino, ha tenido que hacer cola durante dos horas en su distrito de la ciudad de Tarlac (norte) cuando las máquinas instaladas en los colegios dejaron de funcionar cuando sólo había votado un 10% de los electores.
Para leer más ir a enlace:

La Borsa de Xangai tanca a l'alça

Les borses xineses han tancat a l'alça avui dilluns, després de caure al nivell més baix dels últims vuit mesos a la jornada anterior. L'índex de la Borsa de Valors de Xangai, el de referència, va pujar un 0,39%, 10,37 punts, per tancar en els 2.698,76 punts, mentre que el de Shenzhen va augmentar un 1,16%, 117,62 punts, per tancar en el nivell de les 10.264,05 unitats. El volum combinat de transaccions en les dues bosses es va reduir a 168.480 milions de iuans (24.680 milions de dòlars) respecte als 192.930 milions de iuans de la jornada anterior.

A Xangai, un total de 464 valors registrar guanys enfront dels 395 que van patir pèrdues, mentre que la proporció a Shenzhen va ser de 610 a 300.


Las bolsas chinas cerraron al alza hoy lunes después de caer al nivel más bajo de los últimos ocho meses en la jornada anterior.

El Indice de la Bolsa de Valores de Shanghai, el de referencia, subió un 0,39 por ciento, ó 10,37 enteros, para cerrar en los 2.698,76 puntos, mientras que el de Shenzhen aumentó un 1,16 por ciento, ó 117,62 puntos, para cerrar en el nivel de las 10.264,05 unidades.
Para leer más ir a enlace:

Xina: Cadena perpètua per corrupció

L'ex director de la Comissió d'Afers Pressupostaris del Comitè Permanent de l'Assemblea Popular Nacional (APN, màxim òrgan legislatiu de la Xina), Zhu Zhigang, ha estat sentenciat avui a cadena perpètua per acceptar suborns. Segons el Tribunal Popular Intermedi de Xinyang, a la província central xinesa de Henan, Zhu va cometre abús d'autoritat en oferir avantatges financers a altres persones a canvi de suborns, valorats en 7.440.000 de iuans (1,09 milions de dòlars) mentre ocupava els càrrecs de ministre assistent i viceministre d'Hisenda entre gener de 2000 i març de 2008. El tribunal també ha privat Zhu dels seus drets polítics de per vida i ha confiscat totes les seves propietats.

Zhu, de 60 anys d'edat, va ser expulsat del Partit Comunista de la Xina el juny de l'any passat per haver comès una "greu violació de la disciplina del Partit i de la llei".

L'ex funcionari va ser destituït del seu càrrec de membre del Comitè Permanent de la APN, director de la Comissió d'Afers Pressupostaris del mateix Comitè Permanent i vicepresident de la Comissió d'Afers Financers i Econòmics de la APN l'octubre de 2008, després que el Comitè Permanent d'aquest òrgan aprovés la seva dimissió, i dos mesos després, va ser expulsat de la APN.

Zhu havia estat elegit diputat de la APN per a la província nord-occidental de Shaanxi a principis de 2008.


El ex director de la Comisión de Asuntos Presupuestarios del Comité Permanente de la Asamblea Popular Nacional (APN, máximo órgano legislativo de China), Zhu Zhigang, fue sentenciado hoy lunes a cadena perpetua por aceptar sobornos.

Según el Tribunal Popular Intermedio de Xinyang, en la provincia central china de Henan, Zhu cometió abuso de autoridad al ofrecer ventajas financieras a otras personas a cambio de sobornos valorados en 7,44 millones de yuanes (1,09 millones de dólares) mientras ocupaba los cargos de ministro asistente y viceministro de Hacienda entre enero de 2000 y marzo de 2008. El tribunal también privó a Zhu de sus derechos políticos de por vida y confiscó todas sus propiedades.
Para leer más ir a enlace:

Renània: Cau la dreta. Die Linke: 5'6%

Segons els resultats oficials provisionals, la CDU de Merkel ha perdut 10 punts, amb el pitjor resultat de la seva història, un 34,6%, i no podrà seguir en el poder amb el FDP, amb el 6,7%. El partit de L'Esquerra (Die Linke), dels comunistes i socialdemòcrates desencantats, entra per primera vegada al Parlament de Düsseldorf, amb el 5,6%, i està ara representat en 13 Estats Federats d'Alemanya. Els grans guanyadors són Els Verds (Die Grünnen), que dupliquen amb un 12,1%, el millor resultat obtingut mai a Renània-Westfàlia.

(Foto: Sahra Wagenknecht-Niemeyer (Jena, 1969) membre del Parlament europeu, candidata de Die Linke al Bundestag per Rin del Nord-Westfàlia i fundadora de la Plataforma Comunista integrada en Die Linke).

Fa cinc anys, els democristians van posar fi a 39 anys d'hegemonia socialdemòcrata amb 44,8% dels vots i es van aliar al Partit Liberal.

El president del Partit Liberal i aliat de Merkel a Berlín, el ministre d'Exteriors Guido Westerwelle, va admetre la derrota. "No hem aconseguit els nostres objectius electorals". El líder liberal va considerar els resultats: "Un tret d'advertència" també per a la coalició de govern de Berlín.

"Picabaralles van contribuir a la derrota"

El secretari general de la CDU, Hermann Gröhe, va reconèixer que les diferències que van acompanyar l'inici de gestió del govern de Merkel van contribuir a la derrota: "Els entrebancs del començament de la coalició democristiana-liberal (de Berlín) també van aportar la seva, massa baralla en públic".

El Partit Socialdemòcrata (SPD) no va poder beneficiar-se de la debacle del seu rival democristià i va obtenir també al voltant del 34,5%, un resultat lleugerament menor que el 2005.

No obstant això, ni l'SPD ni la CDU poden aconseguir majoria de govern juntament amb els Verds, per la qual cosa s'obre un ventall d'opcions de govern, com el d'una gran coalició de democristians i socialdemòcrates o un govern de centre-esquerra integrat per l'SPD, Els Verds i L'Esquerra.

Més de 13 milions d'habitants, un 22% de l'electorat alemany, van ser cridats a les urnes per escollir un nou parlament regional. La participació, 59%, va baixar en quatre punts respecte a 2005.


Debacle electoral para Merkel en Estado clave

Las elecciones en el estado más populoso de Alemania son la primera y única prueba electoral del año para la alianza de democristianos y liberales de Merkel que asumió en octubre pasado el gobierno de Berlín y venía posponiendo decisiones impopulares para después de la cita electoral.

Según los resultados oficiales provisionales dados a conocer a primeras horas de hoy, la Unión Democristiana (CDU) de Merkel perdió cerca de diez puntos y obtuvo el peor resultado de su historia, un 34,6%, y no podrá seguir en el poder junto con el Partido Liberal (FDP), que se ubicó en el 6,7%.
Para leer más ir a enlace:

Jacob Adolf Hitler, fill de Salomon Mayer Rothschild

Un article publicat aquesta setmana ha cridat l'atenció. Ni més ni menys que la genealogia d'Adolf Hitler qui tindria avantpassats jueus entre els fundadors del sionisme! En el seu article, Bonafé Gilles presenta una fitxa d'informació general, que la revista Science et Avenir publicà al març de 2009, i on es pot llegir amb claredat el segon nom de Hitler, Jacob. Jacob Adolf Hitler era fill de Salomon Mayer Rothschild (foto). Aquesta informació va ser revelada per dos fonts de molt alt nivell: Hansjürgen Koehler oficial de Heydrich, que era l'ajudant directe de Heinrich Himmler, i Walter Langer, un psiquiatre que va realitzar el perfil psicològic de Hitler per a l'OSS, el Servei Secret dels Estats Units durant la Segona Guerra Mundial.

El Llibre Groc N º 7 (Col.lectiu d'autors, Ed Fèlix, Fritz Springmeier) ja havia discutit el seu origen i va escriure: "Walter Langer, psicoanalista, demostra en el seu llibre "La ment de Hitler", amb evidències de suport, que Hitler era el fill del baró Salomon Mayer Rothschild de Viena. La policia austríaca ha posat en marxa un expedient secret sobre els orígens de Hitler. El canceller Dollfuss havia ordenat la investigació. Es va descobrir que la seva àvia, Maria Anna Schicklgruber, va treballar al servei del baró Rothschild quan es va quedar embarassada. Quan Rothschild van conèixer la notícia, la van enviar a una clínica a la ciutat on es va originar".

"És allà on va néixer, el 1837, Alois Hitler, el pare d'Adolf Hitler". De fet, qui va realitzar l'investigació, Engelbert Dollfuss, canceller d'Àustria des del 20 maig 1932 al 25 de juliol de 1934, així com dictador des del 4 març de 1933, es va oposar a Hitler i havia tractat també de desestabilitzar al seu pitjor enemic. Hitler el va fer assassinar el 25 de juliol 1934 per nazis disfressats amb uniformes militars. Hansjürgen Koehler, un oficial d'alt rang de la Gestapo, que treballava per Reinhard Tristan Eugen Heydrich, el diputat directe de Heinrich Himmler, hauria conservat els documents relacionats amb aquesta recerca, documents que ha publicat en part en el seu llibre "A Dins de la Gestapo" i en la qual trobem els orígens d'Adolf Hitler a la pàgina 143. Però la segona font fonamental sobre els orígens de Hitler ve de Walter Langer. Carlos Walter Langer (1899-1981) va ser professor a la Universitat de Harvard però, el més important, va ser responsable d'un informe titulat: "Perfil psicològic d'Adolf Hitler, la seva vida i llegenda", sobre el perfil psicològic de Hitler per a la "Oficina de Serveis Estratègics" amb seu a Washington.

Encara més sorprenent, el seu germà gran Guillem era el cap del departament d'història a la Universitat de Harvard i, sobretot el cap de l'Investigació i la Secció d'Anàlisi de l'Oficina dels Estats Units de Serveis Estratègics (OSS). Aquesta és la raó per "La Ment d'Adolf Hitler, El Secret Informe del temps de guerra" (que en realitat és la publicació de l'informe secret encarregat per la OSS): "Un perfil psicològic d'Adolf Hitler, la seva Vida i Llegenda) escrita el 1972 per Charles Walter Langer, que va dir que Hitler era el fill il.legítim de Maria Anna Schicklgruber i Salomó Mayer Rothschild, no era un llibre com qualsevol altre i que les seves afirmacions sobre els orígens de Hitler han de ser tractades amb la major serietat.

"L’ascendance" juive d’Hitler : Une "explication" de la haine des Juifs par la haine de soi même

Une publication parue cette semaine a attiré mon attention. Il s’agit ni plus ni moins de la généalogie d’Adolf Hitler qui aurait des ascendants juifs! Dans son article, Gilles Bonafi présente une fiche des Renseignements généraux que le magazine Sciences et Avenir a publié en mars 2009, et où on peut clairement lire le deuxième prénom d’Hitler: Jacob. Adolf Jacob Hitler serait le petit-fils de Salomon Mayer Rothschild. Cette information a été divulguée par deux sources de très haut niveau : Hansjurgen Koehler officier d’Heydrich, qui était lui-même l’adjoint direct d’Heinrich Himmler et Walter Langer le psychiatre qui a réalisé le profil psychologique d’Hitler pour l’OSS, les services secrets US pendant la Seconde Guerre mondiale.

El bisbe Mixa destituit per lladre i abusos

Ratzinger accepta la dimissió del controvertit bisbe Walter Mixa qui deixarà de ser bisbe d'Augsburg i de l'Exèrcit alemany. En l'article 401 del dret canònic, que permet la destitució d'un bisbe si les raons són de pes, s'ha basat Ratzinger per acceptar la dimissió de Walter Mixa, acusat de robatori, mals tractes i abús de menors. Protegit pel corrupte protector d'abusadors Karol Wojtylla, va pujar malgrat les denuncies de maltractaments i s'el apuntava com posible papa. Ara la fosca carrera se li ha acabat.

A la frontera entre Alemanya i la República Txeca, en un monestir bavarès anomenat Fockenfeld, es va formar Mixa. Després va marxar a Suïssa a estudiar teologia i va tornar a Baviera per esdevenir sacerdot. Entre 1975 i fins que va rebre el títol de bisbe el 1996, Mixa va ser rector a la ciutat de Schrobenhausen. I en els anys posteriors va seguir pujant escalafons a la jerarquia catòlica: El 2000, Joan Pau II el va convertir en bisbe de l'Exèrcit alemany, en 2005, Benet XVI li va permetre canviar el bisbat de Eichstätt, d'uns 14.000 habitants, pel de Augsburg, de més de 260.000.

El nom de Mixa sonava fins i tot en els últims temps com a possible candidat a dirigir l'Arquebisbat de Munic, però a aquest lloc no va arribar mai, ni arribarà. Primer planava sobre ell l'acusació d'd'haver maltractat a nens, després la de malversar els fons d'una organització benèfica i, finalment, la Fiscalia de Ingolstadt ha obert una investigació en contra per un suposat cas d'abús de menors. Que el Papa acceptaria la seva dimissió es donava pràcticament per fet des de divendres.

Alguna bufetada o brutals pallisses


L'Orfenat de Sant Josep, a Schrobenhausen, segons les acusacions, va ser el lloc dels maltractaments: "No puc descartar que fa 20 anys no hagi donat alguna bufetada", declarava Mixa a mitjans del passat abril al diari sensacionalista Bild am Sonntag. En aquella època, la premsa alemanya l'acusava de brutals maltractaments contra els nens residents a l'orfenat de Schrobenhausen, i el bisbe es defensava com podia: El seu comportament, assegurava, no es va excedir del que en aquella època estava considerat com "una cosa completament normal".

Mixa sempre havia estat una figura controvertida dins de l'Església catòlica alemanya. Juntament amb Gerhard Ludwig Müller, bisbe de Ratisbona, i el cardenal de Colònia, Joachim Meisner, representava l'ala més conservadora. Les seves manifestacions en contra de l'ateisme, l'avortament o de la política familiar de l'anterior Govern germànic, de la qual va dir que convertia a les dones en "màquines de parir", provocaven una i altra vegada àvides reaccions d'indignació i onades de protesta.

No obstant això, Mixa era en alguns cercles un rector estimat, respectat i fins i tot, diu l'agència de notícies dpa, venerat. El primer escàndol de les bufetades li va fer escas efecte. Quan se li va acusar d'haver comprat joies i obres d'art amb els diners d'una fundació que els fons havien de destinar-se a ajudar a nens orfes, la seva popularitat va començar a caure en picat. A finals d'abril, el bisbe li va escriure una carta al Papa demanant-li que li alliberés de totes les seves funcions eclesiàstiques.

Supòsat abús sexual

Enviada la missiva, molt es va especular sobre la resposta que el Pontífex donaria a Mixa. La data del pronunciament papal havia quedat fixada per al passat dissabte. Divendres es va saber que la Fiscalia d'Ingolstadt, també a Baviera, acabava d'iniciar la investigació d'un possible cas d'abusos sexuals: Pel que sembla, hi ha indicis que, durant la seva època en Eichstätt, Mixa podria haver abusat d'un nen, i la denúncia procediria directament de l'interior de l'Església catòlica.

Segons escriu la revista alemanya Focus, van ser alts funcionaris eclesiàstics alemanys els que van informar directament a Benet XVI de les sospites que pesen sobre el Mixa, i els que li van recomanar el cessament del bisbe, pas que ja es donava pràcticament per fet i que aquest sábnado, en virtut de l'article 401, paràgraf segon, del dret canònic, ha estat confirmat.


El Papa acepta la dimisión del controvertido obispo Walter Mixa
Walter Mixa dejará de ser obispo de Augsburgo y del Ejército alemán.

En el artículo 401 del derecho canónico, que permite la destitución de un obispo si las razones son de peso, se ha basado el Papa para aceptar la dimisión de Walter Mixa, acusado de robo, malos tratos y abuso de menores.

Cuando Walter Mixa nació, el 25 de abril de 1941, Chorzów todavía se llamaba Königshütte y era una ciudad de la Alta Silesia germana. Finalizada la II Guerra Mundial, Mixa se encontró entre los alemanes obligados a abandonar esta región, cuyo territorio, de acuerdo con la restructuración del mapa europeo tras la derrota de la Wehrmacht, pasó a formar parte de Polonia.
Para leer más ir a enlace:

Nishimatsu i els esclaus de guerra xinesos

Una fundació xinesa administrarà la distribució de la compensació dels fons pagats per l'empresa Nishimatsu Construction Co del Japó (foto: Projecte a Hong Kong) als treballadors de temps de guerra de la Xina, obligats a treballar com esclaus a Niigata, Japó. L'organització Fundació Xina per al Desenvolupament dels Drets Humans establí en una reunió els principis que regulen l'ús dels fons. Els fons seran usats per a pagar la compensació als familiars dels treballadors i els serveis de memòria per als treballadors morts, i per confirmar les identitats dels treballadors encara no identificats, segons la fundació.

El 6% dels fons serà destinat per pagar als advocats japonesos per ajudar els treballadors a Niigata a presentar demandes contra altres companyies que van obligar els xinesos a treballar durant la guerra.


Fundación administrará distribución de fondos de compensación para trabajadores de tiempos de guerra en Japón

Una fundación china administrará la distribución de la compensación de los fondos pagados por la empresa Nishimatsu Construction Co. de Japón a los trabajadores de tiempos de guerra de China obligados a trabajar en Niigata, Japón.

La organización Fundación China para el Desarrollo de los Derechos Humanos estableció esta mañana en una reunión los principios que regulan el uso de los fondos.
Para leer más ir a enlace:

Bangkok: Dos policies morts agreujen la tensió

La mort de dos policies va reviure la tensió a Tailàndia, parcialment dissipada després d'una setmana marcada per una proposta de reconciliació nacional per acabar amb vuit setmanes de protestes antigovernamentals. El primer policia va morir quan la seva posta, a prop del feu opositor de Ratchaprasong, va ser atacada amb una granada, mentre l'altre va caure víctima de trets anònims al districte comercial de Silom. El moviment opositor Camises Rojas va negar estar involucrat en els atacs i va ratificar la seva disposició a sumar-se a l'anomenat Full de Ruta, rebutjat però pels Camises Grogues (foto).

"Pel que sembla hi ha qui vol que les protestes segueixin", va estimar el portaveu governamental Panita Wattanayagorn, encara que sense acusar ningú de les agressions que van deixar a més 13 ferits.

Tots dos bàndols descarten que aquest incident afecti la negociació, però saben que el fet desestabilitza encara més a Bangkok, on les protestes van deixar 29 morts, mil ferits i milionàries pèrdues econòmiques.

Tant Ratchaprasong com Silom es troben en estat de setge des que els Camises Roges els van ocupar fa diverses setmanes per reclamar la renúncia del primer ministre, Abhisiti Vejjajiva, la dissolució del Parlament i la convocatòria de noves eleccions.

A mitjans de setmana, l'assetjat Abhisit va proposar unes eleccions anticipades el proper 14 de novembre si acabaven les protestes i la monarquia era mantinguda al marge de tot qüestionament.

Els Camises Rojas van acceptar la proposta, però es van negar a sortir del seu bastió, com exigeix Abhisit, fins que el governant fixi una data exacta per a la dissolució del Parlament.

Segons la Constitució, la dissolució de l'òrgan legislatiu s'ha de fer de 45 a 60 dies previs als comicis, és a dir, al setembre, però els opositors volen la paraula de Abhisit.

El pacte semblava complaure a tots, però els Camises Grogues, la poderosa elit pro monàrquica i oficialista en teoria, titllen el primer ministre de tou, exigeixen la seva renúncia i que anul.li les eleccions anticipades.

Els Camises Rojas, majoritàriament pagesos del nord d'ètnies afavorides per Shinawatra mentre governà, són finançats des de Londres pel fugitiu Thaksin Shinawatra, primer ministre deposat el 2006 per corrupció en un cop d'Estat de l'oposició. Els seus seguidors no posen tan en qüestió la monarquia com l'hegemonia budista i sobre tot el retorn de Shinawatra impunement, malgrat les sentències dictades en contra seva.


Esfuman nuevas muertes esperanzas de reconciliación en Tailandia

La muerte de dos policías revivió la tensión en Tailandia, parcialmente disipada tras una semana marcada por una propuesta de reconciliación nacional para acabar con ocho semanas de protestas antigubernamentales, reporta Prensa Latina.

El primer policía murió cuando su posta, cerca del feudo opositor de Ratchaprasong, fue atacada con una granada, en tanto el otro cayó víctima de disparos anónimos en el distrito comercial de Silom.
Para leer más ir a enlace:

Tailàndia, al servei de qui més pagui

Tailàndia és l'únic país del sud-est asiàtic que mai ha estat colonitzat per una potència europea perque ha comptat amb una dinastia sacralitzada que ha sabut utilitzar els interessos imperialistes -britànics, francesos i ara d'EUA- a la regió pel seu benefici ("Ana i el Rei", amb la Jodie Foster, o la seva versió anterior amb Yul Brinner). El 95% de la població és budista theravada, i hi ha tres classes socials: Els clans en el poder, amos del capital i la terra; la resta del poble, jornalers, obrers i petits propietaris o artesans; i els monjos budistes, que adoctrinen en la resignació al karma i es nodreixen del manteniment de l'ordre "sagrat" establert i la defensa a ultrança de la monarquia i els clans dominants.

No hi ha Dreta front l'Esquerra, sinó un intent del sionisme i els EUA, que financen a Thaksin Shinawatra i als seus camises vermelles davant als camises grogues ("safrà", color de les túniques budistes Theravada), per dominar lliurement un país estratègic, per les seves riqueses, per la seva ubicació i per la submissió supersticiosa del seu poble al deu-monarca tirànic de Siam.

Com a resultat, el país adquireix l'estatus d'estat tap entre els països del sud-est asiàtic francès (Indoxina) i l'Índia i Birmània, en poder de la Gran Bretanya. Malgrat la seva independència, la influència occidental provoca durant aquest període que es realitzin moltes reformes, entre elles l'atorgament d'importants concessions a favor dels interessos comercials britànics. Una d'aquestes concessions és la cessió de les tres províncies meridionals de Tailàndia, que formen part en l'actualitat de Malàisia.

El 1932, una contrarevolució resultà en l'establiment d'una nova monarquia constitucional. Durant la Segona Guerra Mundial Tailàndia s'alia amb Japó. Després de la derrota dels japonesos i la fi de la guerra, Tailàndia es realinea, convertint-se en aliat dels Estats Units. Des de l'inici de la Guerra Freda i fins als anys 80, Tailàndia roman com un país políticament inestable. Durant aquest període es produeix una successió de canvis de govern a conseqüència de sengles cops d'estat. Després de superar aquest període, el país es configura, a partir de l'últim cop militar de 1991, com una democràcia participativa d'aparador, amb un rei i un clergat que continua controlant-ho tot.

Economia

Després de gaudir de la major taxa de creixement mundial des de 1985 fins 1995 -amb una mitjana del 9% anual- va incrementar-se la pressió especulativa sobre la moneda tailandesa, el bat, que el 1997 va portar a una crisi que va descobrir debilitats del sector financer i va forçar el govern a vendre moneda. Llargament estancat en els 25 enfront del dòlar nord-americà, el baht arribar a la seva cota més baixa de 56 enfront del dòlar nord-americà el gener de 1998 i l'economia es va contraure al voltant del 10.2% en aquest mateix any. La crisi es va estendre fins a convertir-se en una crisi financera asiàtica.

Tailàndia va entrar en una fase de recuperació el 1999, expandint-se al 4.2% i creixent un 4.4% el 2000, a causa això en major mesura a les fortes exportacions que van incrementar-se al voltant del 20% durant aquest mateix any, i al turisme sexual, inclòs l'infantil. El creixement es va suavitzar per la desacceleració en l'economia global durant l'any 2001, però es va recuperar en els anys subsegüents a causa del fort creixement de la Xina i gràcies a diversos programes d'estimulació interna dins de les polítiques "Dual-Track" promogudes pel Primer ministre Thaksin Shinawatra.

El creixement el 2003 va ser estimat en un 6.3% i es va projectar en un 8% i un 10% per als anys 2004 i 2005 respectivament. Tailàndia podria estar en camí de convertir-se en l'estat econòmicament més poderós del sud-est asiàtic i en un dels estats més poderosos d'Àsia, entrant a competir amb països avançats d'Occident.

Thaksin i la corrupció galopant

El 2001, Thaksin Shinawatra, del partit Tailandès Rak Tailandès ("Els tailandesos estimen els tailandesos") es converteix en primer ministre tailandès, després de guanyar les eleccions celebrades aquest mateix any. El 2005, Thaksin renova el seu mandat per quatre anys. No obstant això, durant aquest mateix període creixen les acusacions de, entre altres coses, coacció de la llibertat de premsa, compra de vots, utilització del poder per afavorir a les seves empreses, abusos policials en la guerra contra el narcotràfic, i incapacitat de frenar la insurgència islamista del sud del país.

L'abril de 2006 es tornen a celebrar eleccions i Thaksin revalida de nou el càrrec. No obstant això, després del boicot de l'oposició al nou govern, la Cort Suprema tailandesa sentència l'anul.lació dels resultats electorals i la convocatòria d'una nova cita amb les urnes. El 19 de setembre de 2006, estant Thaksin a Nova York, els militars de l'autodenominat "Consell per a la reforma democràtica", sota el comandament de Sondhi Boonyaratglin, prenen el poder, acabant amb quinze anys de plutocràcia al país.

Més tard torna la normalitat a Tailàndia i s'imposa el partit de Thaksin, que governa fins a octubre de 2008 quan els seguidors de APD, abillats dels seus camises grogues, bloquegen l'aeroport de Bangkok i forcen l'entrada al govern del PDN. A data d'avui els seguidors de Thaksin continuen manifestant-pel que ells consideren un govern impost injustament.

Al voltant del 95% dels tailandesos són budistes de la tradició Theravada, però també hi ha minories de musulmans, cristians i hindús. La llengua tai és la llengua nacional de Tailàndia, escrita amb el seu propi alfabet, tot i l'existència de dialectes ètnics i regionals; i malgrat també que l'anglès és àmpliament ensenyat a les escoles.

Veure també:
Carlyle Group, David Rubinstein, Shinawatra y sus fascistas camisas rojas:
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/04/carlyle-group-david-rubinstein.html


Tailandia es el único país del sureste asiático que nunca ha sido colonizado por una potencia europea. La razón principal es que Tailandia ha contado con una dinastía sacralizada que ha sabido utilizar los intereses imperialistas -británicos, franceses y ahora EEUU- en la región para su beneficio ("Ana y el Rey", con la Jodie Foster, o su versión anterior con Yul Brinner). El 95% de la población sigue el budismo theravada, y existen tres clases sociales: Los clanes en el poder, dueños del capital y la tierra; el resto del pueblo, jornaleros, obreros y pequeños propietarios o artesanos, y los monjes budistas, que adoctrinan en la resignación al karma y se nutren del mantenimiento del orden "sagrado" establecido y la defensa a ultranza de la monarquía y los clanes dominantes. No hay Derecha frente a Izquierda, sino un intento del sionismo y EEUU, que financian a Thaksin Shinawatra y a sus camisas rojas enfrente a los camisas amarillas ("azafrán", color de las túnicas budistas theravadas), por dominar libremente un país estratégico, por sus riquezas, por su ubicación y por la sumisión supersticiosa de su pueblo al monarca de Siam.
Para leer más ir a enlaces:

Tailàndia rep 1'5 milions de dòlars de Shinawatra

L'interventor general de Tailàndia, Pongpanu Svetarundra, va assenyalar als periodistes que l'Estat ha rebut uns 49.000 milions de bat (1.513.000 de dòlars o 1.142.000 d'euros), que el Tribunal Suprem va ordenar confiscar a l'ex primer ministre Thaksin Shinawatra, mentre que els seus seguidors a sou es manifesten un dia més a Bangkok. Els fons provenen de 32 comptes que la família Shinawatra tenia en sis societats comercials. Svetarundra va explicar que falten uns 163 milions de bats (5 milions de dòlars o 3,8 milions d'euros) per ser transferits al Ministeri de Finances, que es troben en tres fons d'inversió, i l'operació no es completarà fins d'aquí a dos mesos,

El 26 de febrer d'enguany, el Suprem va trobar a Shinawatra culpable d'abús de poder, ocultació de béns i causar a l'Estat pèrdues valorades en 80.000 milions de bats (2.471.000 de dòlars o 1.866.000 d'euros).

La magistratura va ordenar després confiscar 46.300 milions de bats dels 76.622.000 (2.365.000 de dòlars o 1.788 milions d'euros) de l'ex mandatari, immobilitzats per l'Estat des del motí que el va deposar el 2006.

Per la seva banda, els manifestants coneguts per 'camises vermelles' van continuar ahir ocupant el centre comercial de Bangkok, tot i l'advertència del primer ministre tailandès, Abhisit Vejjajiva, que serien desallotjats del seu feu a la capital.

L'ocupació d'aquesta zona de Bangkok, d'una extensió propera als tres quilòmetres quadrats, afecta prop de mitja desena d'hotels de cinc estrelles, alguns dels més moderns centres comercials, edificis d'oficines d'empreses locals i internacionals i comerços de tot tipus.

Els camises vermelles, agrupats en la plataforma Front Unit per la Democràcia i contra la Dictadura, exigeixen la dissolució immediata del Parlament i es manifesten cada dia des de fa mes i mig. Almenys 27 persones han mort i gairebé 1.000 han resultat ferides en els enfrontaments de manifestants amb cossos de seguretat i en els atemptats explosius que han tingut lloc des que van arrencar les protestes amb una concentració de 100.000 persones a Bangkok, el 14 de març.

El primer ministre tailandès, del Partit Demòcrata, va admetre el diumenge que entre la població de la capital augmentava el descontentament motivat per la falta d'acció del seu Govern, encara que va descartar declarar la llei marcial per tractar-se d'un "instrument innecessari".

Bangkok i àrees limítrofes es troben sota l'estat d'excepció des del 7 d'abril.


El interventor general de Tailandia, Pongpanu Svetarundra, señaló a los periodistas que el total transferido el 30 de abril asciende a unos 49.000 millones de bat (1.513 millones de dólares o 1.142 millones de euros) provenientes de 32 cuentas que la familia Shinawatra tenía en seis sociedades comerciales. Svetarundra explicó que faltan unos 163 millones de bat (5 millones de dólares o 3,8 millones de euros) por ser transferidos al Ministerio de Finanzas que se encuentran en tres fondos de inversión y la operación no se completará hasta dentro de dos meses.
Para leer más ir a enlace:

Thaksin Shinawatra, el "Berlusconi asiàtic"

El deposat primer ministre Thaksin Shinawatra, a qui a Tailàndia anomenen el "Berlusconi asiàtic", "magnat", "populista" i "autòcrata", és qui mou els fils dels 100.000 manifestants que exigeixen a Bangkok eleccions. El pròfug Shinawatra combat des de l'exili, ja no per recuperar el poder, sinó per salvar la seva fortuna i arxivar els nombrosos processos judicials oberts contra la seva família i ell per diferents delictes de corrupció. Amb el seu nomenament com a cap del Govern, el gener del 2001, va coronar aquella meteòrica carrera política a la que es va llançar després que el seu imperi de telecomunicacions el convertís en un dels homes més adinerats del país.

David Rubinstein, després d'haver treballat a la Casa Blanca, a l'Administració del president Carter (a qui casualment la Generalitat ha concedit la Creu de Sant Jordi, davant la sorpresa general), va ser un dels fundadors de Carlyle, la tercera gestora de Private Equity en el món, amb més de 84.500 milions de dòlars sota gestió. Thaksin Shinawatra (qui paga als Camises Rojes com Wojtyla-Reagan-Thatcher pagaven a Solidarnosc i al feixista Walesa), exprimer ministre de Tailàndia (dues vegades jutjat i condemnat per corrupció), era membre de la Junta Consultiva de Carlyle a Àsia fins 2001, quan va renunciar en ser elegit primer ministre.
El multimilionari fundador a sou del sionisme, creà el partit de nacionalista "Tailandès Rak Tailandès" (Tailandesos Estimen el Tailandès). Va néixer el 26 juliol de 1949 a la província nord de Chiang Mai, en el si d'una rica família de comerciants de seda. Es va graduar com a policia el 1973 i dos anys més tard es va llicenciar en Criminologia per la Universitat de Kentucky (EUA).

Després de la seva reincorporació a la Policia, Shinawatra va compatibilitzar la docència a l'Acadèmia General del cos amb diferents càrrecs, entre ells, el de cap d'escortes de ministres i sotsdirector del Departament d'Intel.ligència.

El 1987, amb 33 anys i rang de comandant, va abandonar la cursa per a dirigir, amb la seva dona Pojaman, un lucratiu negoci de distribució i lloguer d'ordinadors a departaments governamentals, entre aquests el de la Policia.

La seva empresa, Shinawatra Computer Company, va créixer ràpidament amb ajuda dels contractes signats amb el Govern i els monopolis de telefonia mòbil, televisió per cable i, més tard, satèl.lits de comunicacions.

Va iniciar la carrera política el 1994 en la cartera d'Afers Exteriors, càrrec que permutar l'any següent pel de viceprimer ministre del Govern de coalició encapçalat per Banharn Silapa-arxa.

Aquest mateix any va rebre el seu primer revés polític a l'incomplir la promesa feta als habitants de Bangkok de resoldre a "sis mesos" el caòtic trànsit de la capital, el que va suposar per al Palanga Dharma (Moral budista), el partit que llavors liderava, la pèrdua de gairebé tot el suport popular.

El 1997, Shinawatra va ser nomenat de nou viceprimer ministre del Govern de coalició capitanejat per Chavalit Yongchaiyud, a qui un ampli sector de la societat culpa de la severa crisi financera que va esclatar a mitjans d'aquell mateix any.

El desastre econòmic va forçar la caiguda del Govern i Shinawatra va deixar el càrrec.

Després d'uns anys a l'oposició, va tornar a assaborir el poder el gener de 2001, al guanyar les eleccions amb la seva nova formació, "Tailandès Rak Tailandès", tot i que uns mesos abans va ser acusat de corrupció pel Comitè Anticorrupció.

Va governar el seu primer mandat amb fort suport popular, malgrat algunes polítiques, la seva campanya contra el tràfic de drogues (2003), que va deixar 2.500 morts en només tres mesos, i les denúncies que manejava el país com si fos una de les seves empreses.

També va rebre dures crítiques pel ressorgiment del conflicte separatista musulmà al sud (2004), però, va renovar el seu mandat el 2005.

Des de llavors, Shinawatra tracta de recuperar el poder perdut, però s'ha trobat amb una oposició més ferma que quan ell governava i tenia aliats en totes les esferes de l'Administració.

Els seus aliats van guanyar les eleccions de 2007 i restablir la democràcia, però no van durar un any i els últims quatre mesos ni tan sols van poder entrar a la seu del Govern perquè el recinte exterior estava pres per una protesta antigovernamental.

L'octubre de 2008, Shinawatra va ser condemnat en rebel.lia a dos anys de presó per un delicte de frau a l'Estat en l'operació de compravenda d'una propietat de la seva dona.

Una altra divisió del Suprem el va declarar culpable al febrer d'usar el càrrec per enriquir-se, d'ocultar béns i de causar a l'Estat danys per valor de 60.000 milions de bat (1.815.000 de dòlars o 1.335.000 d'euros).

Es va ordenar confiscar 1.391.000 de dòlars (1.024 milions d'euros) dels 2.315.000 de dòlars (1.703.000 d'euros) de l'ex mandatari immobilitzats per l'Estat.

Veure també: Carlyle Group, David Rubinstein, Shinawatra y sus fascistas camisas rojas
http://lacasaeuropa.blogspot.com/2010/04/carlyle-group-david-rubinstein.html


El depuesto primer ministro Thaksin Shinawatra, a quien en Tailandia llaman el "Berlusconi asiático", "magnate", "populista" o "autócrata", es quien mueve los hilos de los 100.000 manifestantes que exigen en Bangkok elecciones.

El prófugo Shinawatra combate desde el exilio, ya no por recuperar el poder, sino por salvar su fortuna y archivar los numerosos procesos judiciales abiertos contra su familia y él por diferentes delitos de corrupción.
Para leer más ir a enlace: