dilluns, 27 d’agost de 2012

Nuet demana una manifestació unitària per la Diada de l'11 de Setembre

Nuet: “La Syriza catalana és incompatible amb les polítiques de retallades i d'insensibilitat social que practica CiU aquí i vota a Madrid i Brussel·les”. El coordinador general d’EUiA, que ha assistit avui a la cerimònia de comiat del filòsof marxista Paco Fernández Buey, ha demanat una manifestació unitària l’11-S on reivindicarà “el dret a decidir del poble de Catalunya i l'alternativa social i política a les retallades de CiU i el PP”.

El coordinador general d’EUiA, Joan Josep Nuet, ha encapçalat avui la delegació de la formació que ha assistit a la cerimònia de comiat del filòsof marxista i professor universitari Paco Fernández Buey, que ha mort aquest cap de setmana. Nuet ha lamentat la pèrdua del que va ser un dels fundadors d'EUiA i ha lloat “la trajectòria d’un dels nostres pensadors destacats” de l’esquerra alternativa. Així, el dirigent d’EUiA s’ha compromès a “aprofitar tot el que ens va ensenyar Fernández Buey per continuar oposant-nos a la injustícia i canviar el sistema que la genera”.

D’altra banda, Nuet ha demanat “explícitament” una manifestació unitària per la Diada de l'11 de Setembre, on EUiA “reivindicarem amb força el dret a decidir del poble de Catalunya i l'alternativa social i política a les retallades de CiU i el PP”.

Respecte a aquesta alternativa, Nuet ha recordat que la seva formació ha estat “una de les precursores de la Syriza Catalana” i ha senyalat que la mateixa “és incompatible amb les polítiques de retallades i d'insensibilitat social que practica CiU en la seva política catalana i en les polítiques votades i acordades a Madrid i Brussel·les” -amb el PP a Espanya i amb el Partit Popular Europeu i els Lliberals Europeus-. Per tant, el coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés considera que “no es pot demanar la llibertat de Catalunya el dilluns i el dimarts i dimecres votar contra els catalans i catalanes a Madrid, a Brussel·les o al Palau de la Generalitat”.

Quant als probables rescats de Catalunya i Espanya, Nuet ha sentenciat que “comportaran unes condicions contràries als seus ciutadans i ciutadanes”, i a més “no s'han presentat als programes electorals”. Per aquest motiu “representen un frau a la ciutadania per part de CiU i el PP”. És per això que EUiA “exigim una vegada més i al costat dels sindicats una consulta a Catalunya i a Espanya”. Per a Nuet “ni Merkel, ni Rajoy ni Mas tenen legitimitat democràtica per prendre aquestes decisions, les han de consultar en referèndum o convocar eleccions ja què hi ha alternativa als seus programes ocults”.

Herrera: "Entre esquerres i país, jo vull un país i d'esquerres"

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha descartat que el seu partit pugui formar part de cap coalició electoral que també inclogui CiU. Per Herrera, es tracta d'un escenari impossible. 'CiU és protagonista de les principals retallades que fan patir el país, i és impensable anar de bracet amb els qui no entenen que no hi ha projecte nacional sense projecte social', ha dit, en resposta a l'emplaçament del president d'ERC, Oriol Junqueras, d'una coalició entre CiU, ICV i Esquerra.

/2012/08/herrera-entre-esquerres-i-pais-jo-vull.html

Nestlé, acusada per l'assassinat d'un líder sindical colombià

Defensors dels drets humans acusen el consorci suís Nestlé de corresponsabilitat per omissió en l'assassinat d'un sindicalista exempleat d'una de les seves empreses a Colòmbia. Una patata calenta per a la Justícia helvètica. El Centre Europeu de Drets Humans i Constitucionals (ECCHR) i el sindicat colombià del sector alimentari SINALTRAINAL han presentat la denúncia contra Nestlé i cinc dels seus gerents davant la fiscalia de Zug, Suïssa.

L'acusació contra Nestlé es centra en una presumpta "omissió de mesures de protecció de la persona de Luciano Romero", assassinat el 2005. Una denúncia que es converteix en un dilema per la fiscalia helvètica, ja que una condemna de Nestlé crearia un precedent. Aquesta seria la primera vegada que una empresa suïssa és condemnada per un crim comès a l'exterior.

Major contribuent


Nestlé té 328.000 empleats en més de 150 països. El consorci suís mou més de 70.000 milions d'euros a l'any, dels quals el 2011 va obtenir guanys per 8.000 milions. La multinacional Nestlé no és només el major consorci alimentari del món, amb centenars de marques al mercat, sinó que és el major contribuent al fisc suís i un consorci íntimament lligat al sionisme.

A Colòmbia, Nestlé treballa des de 1944 i s'ha convertit en un dels majors compradors de llet. A Valledupar, al nord-oest del país, està assentada Cicolac, una filial del consorci Nestlé. Aquí treballava el sindicalista Luciano Romero, juntament amb altres 191 persones. Romero es va oposar però, als plans de Nestlé de formar un joint venture. Així, "tota la planta de treballadors va ser acomiadada i reemplaçada per una altra amb pitjors contractes", explica Michel Egger de l'ONG suïssa Alliance Sud

"Les protestes li van costar a Romero amenaces i després la vida, després d'haver tornat d'un temps a l'exili el 2005, i apel·lar jurídicament el seu acomiadament de l'empresa", diu l'advocada Claudia Müller-Hoff, encarregada del cas a l'ECCHR.

"Romero s'estava, a més, preparant per parlar públicament a Suïssa sobre les condicions laborals de l'empresa Cicolac a Colòmbia", afegeix l'activista Müller-Hoff. Però Luciano Romero no va aconseguir a viatjar. Poc abans va ser torturat i assassinat per paramilitars mercenaris.

I la Justícia suïssa?

Els autors materials del crim van ser capturats i processats per la Justícia colombiana. Però el jutge que va dictar la sentència va demanar que s'investigués als alts directius de Nestlé-Cicolac per tal d'establir si van tenir alguna participació en l'assassinat del sindicalista.

L'ECCHR està convençut que, en efecte, "al consorci Nestlé i als seus gerents els cap una corresponsabilitat en l'omissió de la protecció de Romero, ja que Nestlé-Cicolac sabia de les amenaces proferides contra el sindicalista", apunta Müller-Hoff. La denúncia és recolzada també per l'ONG alemanya Miserior, d'orientació confessional. Nestlé rebutja, fins ara, tota culpa en el cas.

Com moltes empreses suïsses, la direcció impositiva de Nestlé es troba a Zug, però la seva adreça oficial està a Vevey, al cantó de Vaud. Els responsables de dur endavant el cas van intentar passar-lo a Vaud, i l'empresa va elevar una queixa en contra d'aquesta iniciativa. No obstant això, el Centre Europeu de Drets Humans i Constitucionals espera que es prengui en breu una decisió pel que fa a quina de les dues seus es farà càrrec del cas, per tal que els investigadors puguin prosseguir la seva tasca.

El govern de Colòmbia i les FARC inicien diàlegs de pau

El director d'Informació de teleSUR, Jorge Enrique Botero, ha precisat que el Govern de Juan Manuel Santos i les FARC han subscrit un acord per iniciar diàlegs formals de Pau, a la ciutat de l'Havana (Cuba), i el seu contingut serà donat a conèixer pròximament pel president 'neogranadino', Juan Manuel Santos: "El contingut de l'acord serà donat a conèixer pròximament pel president colombià qui també informarà sobre l'agenda temàtica d'aquests diàlegs".

El fiscal general de Colòmbia, Eduardo Montealegre, ha declarat avui que cal buscar una solució definitiva a la guerra al país. "La sortida al conflicte a Colòmbia no està per la via de les armes, la superació d'aquest conflicte de tantes dècades és a través d'un procés de pau. Aquest és un dret constitucional", va afirmar. "No podem oblidar l'exigència que el President de la República mantingui l'ordre públic al país, a més té uns deures com és el d'aconseguir i conservar la pau", afirmà.

L'acord de pau semblava llunyà després que el Govern abat a Alfonso Cano, el líder de les FARC que s'havia mostrat més predisposat al diàleg. El cap de les FARC, successor del mític Tirofijo al capdavant de la guerrilla amb les reserves de l'ala més militarista que representava el Mono Jojoy, havia dirigit en els últims mesos nombrosos missatges en aquesta direcció al Govern ia la societat civil colombiana.
"Extrem sigil" en les negociacions

El diari 'El Espectador' assenyalava fa unes hores com a negociadors a Sergio Jaramillo Caro, alt assessor de Seguretat Nacional, i el guerriller Jaime Alberto Parra, àlies 'El Metge'. "Amb extrem sigil s'està gestant un camí exploratori cap a la pau entre el Govern Sants i les FARC (...). Només que aquesta vegada es vol arribar al tema amb una agenda específica i diversos fronts de treball per ambientar l'assumpte en els àmbits polític i internacional", apuntava el diari.

"Amb extrem sigil s'està gestant un camí exploratori cap a la pau", afirmava 'El Espectador'

La primera persona que va deixar entreveure aquests supòsits trobades entre delegats del Govern del president Juan Manuel Santos i de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) a Cuba va ser l'expresident Álvaro Uribe, el passat diumenge 19 d'agost, en un acte públic.

No obstant això, un dia després la cancellera colombiana, María Ángela Holguín, va assegurar desconèixer si el Govern ha entaulat un diàleg amb les FARC a Cuba i va reiterar que aquest és un assumpte que "maneja" exclusivament el president. "Jo no tinc cap coneixement i només voldria reiterar que aquest és un tema que maneja el president Santos, que ho ha dit reiterades vegades, que és un tema del seu ressort", va dir la cancellera.

Uribe "va posar a rodar" la possibilitat d'una trobada

Després de la Operació Escac, en què van ser alliberats Íngrid Betancourt, tres ciutadans nord-americans i onze militars i policies en el primer semestre del 2009, Uribe "va posar a rodar la possibilitat de buscar una trobada secreta i discret amb les FARC", afirma el rotatiu .

Les negociacions van fracassar el 2010 després d'un dur discurs d'Álvaro Uribe contra la guerrilla

Segons el diari, aquesta cita amb les FARC s'havia de donar "a l'estranger". Però les aproximacions "fracassar quan el primer d'abril de 2010, durant les exèquies del coronel Ernesto Guevara (mort mentre estava segrestat per les FARC), Uribe va pronunciar un fort discurs contra aquesta guerrilla".

Així mateix, el llavors president va intentar també arribar a un acord de pau amb l'ELN, ia la recerca d'aquest propòsit va autoritzar converses "confidencials" a Cuba, en dues fases: primer entre 2002 i 2004, i després des de 2005 fins 2007. En algunes ocasions, va assenyalar 'El Temps', Luis Carlos Restrepo, alt comissionat de pau del Govern Uribe, es va reunir amb el líder cubà Fidel Castro "per impulsar aquestes gestions".

Saviano: 'La màfia és la patrona de les finances'


El famós periodista expert en la màfia, Roberto Saviano, ha publicat una entevista al diari italià La Repubblica en el que traça la relació del crim organitzat amb l'evolució de la crisi econòmica mundial. Saviano comença: 'El capital mafiós treu profit de la crisi econòmica europea i, en general, de la crisi econòmica de l'Occident, per infiltrar-se de manera capil·lar en l'economia legal'.

'Els capitals mafiosos no tan sols són el resultat de la crisi global, sinó que en són també la causa, perquè presenten fluxes econòmics des del principi d'aquesta crisi. El desembre de 2009, el responsable de l'Oficina sobre la droga i el crim de l'ONU, Antonio Maria Costa, va assegurar que tenia proves que els diners de les organitzacions criminals eren l'únic capital líquid que havien pogut disposar alguns bancs durant la crisi del 2008 per evitar el col·lapse.'

A partir d'aquí, Saviano exposa un seguit d'informacions que mostren la magnitud de la influència financera de la màfia en el moviment de capitals que fan trontollar l'estabilitat econòmica i social mundial.

Segons estimacions del Fons Monetari Internacional, entre gener de 2007 i setembre de 2009, els bancs nord-americans i europeus van perdre més de $ 1.000 milions en actius tòxics i préstecs dolents i més de 200 prestadors hipotecaris es va declarar en fallida. Molts dels principals bancs van fracassar, van ser recollits o gestionats pel govern. A continuació, es pot localitzar el moment exacte en què les organitzacions criminals italianes, russes, dels Balcans, japonesos, africans o indis s'han convertit en crucials per a l'economia internacional. Això va ocórrer en la segona meitat del 2008, quan la liquiditat s'havia convertit en el principal problema del sistema bancari. El sistema era pràcticament paralitzat a causa de la manca de voluntat dels bancs per prestar i només les organitzacions criminals semblaven tenir enormes quantitats de diners en efectiu per invertir, reciclant-les.

Una enquesta recent de dos economistes, el colombià Alejandro Gaviria i Daniel Mejía de l'Universitat de Bogotà, va revelar que el 97,4% del producte del tràfic de drogues a Colòmbia és regularment reciclat als canals bancaris dels EUA i Europa a través de diverses transaccions financeres. Estem parlant de centenars de milers de milions de dòlars. El reciclatge es realitza a través d'un sistema d'accions, un mecanisme de caixes xineses per al qual es transforma els diners en efectiu electrònicament i passa d'un país a un altre, i quan arriben a un altre continent són gairebé nets i, sobretot, impossibles de trobar.

Així que els préstecs interbancaris van començar a ser sistemàticament finançats amb diners procedents del tràfic de drogues i altres activitats il·lícites. Alguns bancs es van salvar només gràcies a aquests diners. La major part dels 352.000 milions de dòlars del narcotràfic han estat absorbits pel sistema financer legal, totalment reciclats. Això no només demostra que en temps de crisi, el sistema immunològic és molt baix per als bancs, ans també que en temps dels fons econòmics de recuperació dels delinqüents determinar les polítiques financeres dels prejudicis bancs a causa dels criminals de capital. Aquesta dinàmica condueix a qüestionar el pes que les organitzacions criminals tenen en l'economia en temps de crisi i considerar la necessitat d'un major control del sector bancari.

I si els diners de la droga són tan útils per als bancs i els països que els reciclen, això ajuda a explicar per què la lluita contra les drogues en molts països occidentals es fa "amb el fre de mà", sobretot en temps de crisi en què la liquiditat monetària és vista com un oasi al desert.


Així, apuntem només a la fase de producció i a les activitats dels càrtels criminals, i descuidem la fase de rentat de diners. Al final es lluita contra la microeconomia de la droga, però no contra la macroeconomia. Només cal dir que si a Colòmbia hi ha mesures molt restrictives per impedir la introducció en els bancs de grans quantitats de diners, als EUA la llei sobre la privacitat i el secret bancari permet la creació d'un fons bancari sense conèixer el seu origen. El sospitós, llavors, és que les institucions americanes i europees saben molt més del que diuen i atacar els grans grups financers no és fàcil per als governs.

Els capitals criminals estan tornant als bancs. En aquest context, els moments més crítics van ser la crisi financera a Rússia -de la que les causes s'atribueixen també a la difusió de la màfia russa- i Global de 2003 i 2007-2008. El sector financer es va veure curt de diners en efectiu, de manera que els bancs es van obrir als cartells criminals que tenien diners per invertir: "Els bancs als Estats Units s'utilitzen per donar cabuda a grans quantitats de fons il·lícits amagats en els milers de milions de dòlars que es transfereixen entre banc i banc cada dia", va dir el cap de la Secció de Reciclatge del Departament de Justícia dels Estats Units, Jennifer Shasky Calvery, el febrer de 2012 durant una sessió de la conferència sobre el crim organitzat.

Nova York i Londres s'han convertit en les dues bugaderies més grans de diners bruts al món. No hi ha més paradisos fiscals com els de les Illes Caiman o l'illa de Man, sinó a Nova York i Wall Street. Durant la crisi, els bancs es fan més pràctics i sobretot segurs per al 'reciclatge'. Quan es reuneixi, el G-20 hauria d'establir, amb l'única prioritat, noves regles per bregar amb l'economia criminal, força molt més poderosa que el terrorisme en el buidatge de la democràcia i en erosionar els drets, posant en perill els mercats, garantint una riquesa aparent.

Grècia durant molts anys va viure una agressió criminal que els governs d'Europa i el grec han subestimat. Aquesta agressió és sens dubte un dels factors que van conduir a la catàstrofe econòmica i la fragilitat de les institucions. L'Índex de Corrupció 2011 elaborat per Transparència Internacional a Grècia veu el mateix nivell que a Colòmbia.

La corrupció a Grècia ha costat uns 860 milions el 2009 i uns 590 milions el 2010. Entre les institucions més corruptes del país hi han hospitals i oficines de l'Administració Tributària. Aquestes dades deixen clar que Grècia té dècades d'inversió mafiosa de la terra. No és casualitat que la major cimera de la màfia russa en els últims anys, se celebrà el desembre de 2010 només a Grècia, en un restaurant a Salònica. Allà van assistir representants d'una seixantena famílies de la màfia per posar fi a una sagnant guerra que va començar el 2008 i en que també participa Grècia representant l'Europa, i on va morir sobtadament el maig 2010 Chokladis Lavrenty, de 73 anys d'edat, padrí, va dir Aslan Usoyan "L'avi Hassan". Ara, a causa de la crisi, els grecs han hagut de posar la seva mà per salvar a uns 50.000 milions d'euros que han estat presos pels bancs grecs des de 2009 a 2011. A falta de canals d'oficials de crèdit, cada vegada més persones recorren als préstecs il·legals, recorrent a usurers.

Segons algunes dades, a Grècia, el mercat negre de préstecs il·legals tindria un volum de negocis de prop de 5.000 milions d'euros l'any, segons el govern, però, seria fins i tot dues vegades més, és a dir, 10.000 milions de dòlars. Activitat que sembla s'ha quadruplicat des que va començar la crisi el 2009. D'aquesta xifra, més de la meitat està a les butxaques dels creditors, aplicant les taxes d'interès del 60% anual. Al gener, a Salònica (segona ciutat més gran de Grècia) ha estat disolta una organització criminal que va prestar diners a un tipus d'interès entre el 5 i el 15% a la setmana.

I aquells que no van pagar van ser 'proporcionalment castigats'. El grup va estar actiu a Salònica durant més de 15 anys i estava compost per 53 extorsionadors, entre ells dos advocats, un metge i un empleat d'un equip de futbol. El nombre de víctimes confirmades és d'entre 1.500 i 2.000, per un guany total de prop d'1 bilió d'euros...

El jutge crida a declarar Gordillo per la seva participació en el 29-M

Juan Manuel Sánchez Gordillo (IU), avui a les mobilitzacions contra les retallades que lidera amb el Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) en que han estat detinguts deu manifestants, ha estat cridat a declarar pel Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, després d'haver-li obert diligències amb tres persones més per la seva actuació com piquet a Estepa durant la vaga general del 29 de març, segons el PP.

En l'acte la Sala Civil i Penal de l'alt tribunal andalús considera que els fets en qüestió poden ser constitutius de cinc delictes contra els drets dels treballadors que preveu l'article 315.3 del Codi Penal. El TSJA admet així la denúncia interposada contra el dirigent del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) i tractarà ara de aclarir si Sánchez Gordillo, que va actuar com piquet informatiu durant la jornada de vaga general, va obligar a tancar alguns establiments comercials sota amenaces i coaccions, com afirma el PP.

Per a la investigació dels fets denunciats, l'alt tribunal andalús designa un instructor (el magistrat Jerónimo Garvín) i a una ponent. El següent pas en el marc de les diligències obertes serà la presa de declaració de l'alcalde de Marinaleda, en data encara per fixar.

Sánchez Gordillo secunda avui a Port de Santa Maria (Cadis), al costat de membres del SAT, la tercera de les marxes que protagonitzen els integrants del sindicat des que van començar el seu calendari de mobilitzacions a Jaén. Després es van traslladar a Còrdova, on van ocupar una finca que s'està rehabilitant com a hotel. Després del seu pas per la província de Cadis, la marxa continuarà els propers dijous i divendres a municipis de l'àrea metropolitana de Granada per concloure a la capital.

Estats Units ha venut més armes que mai el 2011

Amb un total de 66.300 milions de dòlars (52.960 milions d'euros) en carregaments que es van dirigir sobretot als aliats plutocràtics del Golf Pèrsic que financien el terrorisme a l'Orient Mitjà, segons informa The New York Times. Les exportacions nord-americanes van suposar el 2011 gairebé un 78% del mercat mundial. El segon venedor és Rússia amb 4.800 milions de dòlars, segons un informe lliurat el divendres al Congrés d'EUA.

La xifra de vendes triplica la del 2010, quan es van exportar 21.400 milions de dòlars, i és "el major import total per a un sol any en la història de les exportacions d'armes dels Estats Units", segons l'informe, elaborat pel Servei de Investigació del Congrés, una entitat independent.

Clients, les dictadures teocràtiques del Golf Pèrsic

Els majors clients van ser Aràbia Saudita, Emirats Àrabs Units i Oman, que van comprar sobretot sistemes de míssils avançats i avions d'última generació.

Entre les vendes a Aràbia Saudita, que van sumar 33.400 milions de dòlars, hi ha el major acord militar mai signat per Estats Units, pel que va vendre el país 84 nous avions de combat F-15, va actualitzar altres 70 d'aquestes aeronaus i va oferir tres tipus d'helicòpters: 70 Apatxes, 72 "Black Hawks" i 36 "Little Birds".

Unió dels Emirats Àrabs Units va comprar 4.429.000 de dòlars en armes, entre ells 3.490 milions en un escut antimíssils avançat i 939 milions en 16 helicòpters "Chinook".

Oman, per la seva banda, va comprar 18 avions de combat F-16 per 1.400 milions de dòlars, entre altres armes que la regió acumula amb l'argument de defensar d'un possible atac de l'Iran, mentre arma i finança les bandes terroristes a Síria, Líban, Egipte, Iraq i Líbia.

A més, Estats Units va vendre 4.100 milions de dòlars en avions C-17 a l'Índia, i altres 2.000 milions en bateries antimíssils Patriot a Taiwan, en un acord molt criticat pel Govern xinès.

Catalunya perd 37.000 llocs de treball en serveis socials des que governa Mas

Artur Mas va prendre el càrrec de president de la Generalitat amb un discurs de mentides -com el PP- que era molt lluny de les polítiques neoliberals de retallades pressupostàries que han acabat destruint en un any i mig 37.219 llocs de treball en serveis públics, segons dades de l'UGT a Catalunya. Educació -en mans de la devota de l'Opus Dei Irene Rigau que subvenciona les escoles segregades malgrat la sentència en contra- destrueix el 9,5% de la plantilla, mentre que en Sanitat -l'amo de la sanitat privada Boí Ruiz- ha eliminat ja un 5% del personal. I ara ve el pitjor.

Les conseqüències s'han notat en el cos de l'Administració, però sobretot han arribat a les tres potes de l'Estat del Benestar: educació, sanitat i assistència a persones amb discapacitat, les partides pressupostàries que més han patit les polítiques d'austeritat.

El president de la Generalitat, amb el suport del PP, no va trigar ni mig any a aplicar el seu primer tisorada, i el maig passat va comunicar l'últim pel qual es reduirà en 1.500 milions d'euros la despesa pública, que se sumen als prop de 2.600 milions aprovats el 2011. Aquesta reducció de la despesa pública no han contribuït tampoc a reduir el vigor de l'estafa neoliebral, que en els últims cinc anys ha arrasat 588.000 llocs de treball a Catalunya.

Durant l'any passat el pressupost sanitari va ser un 8,5% inferior als del 2010, fet que va obligar a tancar quiròfans, reduir les hores d'obertura dels centres d'atenció primària (CAP) i d'urgències o la despesa farmacèutica. Així, durant l'últim any i mig s'han perdut 7.767 llocs de treball en hospitals i ambulatoris, una mica menys d'un 5% de la plantilla que havia el desembre del 2010.

El pressupost per a Educació de l'Executiu de Mas per aquest 2012 és més baix que fa cinc anys, tot i que hi ha 150.000 alumnes més. Una de les principals mesures de la Generalitat va ser deixar de subvencionar la sisena hora lectiva, de manera que es van deixar de contractar a més de 1.500 interins. La reducció de les transferències a les universitats públiques també ha comportat una menor contractació de professors. Amb tot, en l'últim any i mig, un total de 12.879 professionals de l'ensenyament han perdut el seu lloc de treball, el que suposa un 9,5% de professionals menys.

Un altre dels sectors que han patit també les retallades de l'administració han estat els que presten serveis socials sense allotjament, entre els quals es troben els centres per a la cura de persones grans, discapacitats i guarderies. En els últim 18 mesos els professionals que treballen en aquests centres s'ha reduït en un 10,1%, una mica més de 3.100 llocs perduts.

A la Generalitat la reducció d'empleats s'ha situat en les 13.400 persones, un 7,3% menys. Camil Ros, secretari de política sindical d'UGT, va advertir avui que aquestes xifres poden ser pitjors durant 2012. Ros preveu que amb la nova reforma laboral es disparin els acomiadaments, ja que la nova llei permet acomiadar a qui treballi en una empresa, ens o organisme que vegi reduït el seu pressupost en un 10%.

Les mentides mediàtiques imperialistes volen convertir la derrota terrorista a Daraya en "massacre del règim"


Després de diversos dies de combats les bandes terroristes armades per la CIA i pagades pels saudites s'han retirat de Daraya, als afores de Damasc, afegint una derrota més a les nombroses que els ve infligint l'Exèrcit àrab sirià (EAS). Les oficines d'intoxicació informativa dirigides pels serveis especials dels països de l'OTAN -i repetides sense vergonya pel mercenari de Tv3 Joan Roura- volen transformar aquesta derrota en una "massacre" comesa suposadament pel EAS. En aquest vídeo poden veure amb claredat a les víctimes dels terroristes, una dona gran supervivent però ferida que declara a un equip de TV i que és atesa pels militars, i als habitants atemorits però agermanats amb els seus soldats heroics.

I just el dia abans de la important cimera del Moviment dels No Alineats que significarà un pas en l'aïllament de la políica imperialista contra Síria. Un equip de la cadena Press TV ha acompanyat a les tropes sirianes en Daraya, ha filmat els combats, els terroristes eliminats en combat, els civils assassinats per aquestes bandes salafistes en la seva fugida i als civils encara atemorits pel sofert que agraeixen al EAS haver-los alliberat d'aquest malson. Vegeu el reportatge de Press TV:


Press TV sobre la derrota de les bandes assassines de l'OTAN-salafistes

Daraya és la ciutat natal del seu Beatitud el Patriarca Gregori III Lahan patriarca de l'Església grec catòlica melquita, ferma bastió del govern laic progressista.

"Cada dia augmenten els defensors d'una solució política per Síria"

Atès l'estancament de la solució militar a Síria, cada dia augmenta el nombre dels defensors d'una solució política per al conflicte al país àrab, ha indicat aquest diumenge el president de la Comissió de Seguretat Nacional i Política Exterior de l'Assemblea Consultiva Islàmica de l'Iran (Mayles), Alaedin Bruyerdi.

"Tenint en compte l'actual situació de la regió, la celebració de la XVI Cimera del Moviment No Alineat (MNA) a Teheran, capital iraniana, es considera com una gran oportunitat per trobar la millor solució política respecte a la crisi siriana", ha assenyalat Bruyerdi durant una roda de premsa a l'ambaixada de la República Islàmica de l'Iran a Damasc, capital siriana.

El funcionari iranià ha recalcat la seva confiança en veure ajustos per part del Govern d'Ankara en les seves polítiques en relació a Síria i ha fet referència a la recent visita a Turquia on s'ha dialogat de forma molt detallada amb les autoritats d'aquest país.

Bruyerdi ha reiterat que Turquia és un país important a la regió i causa del fracàs d'una solució militar a Síria s'espera que Ankara, canviant les seves polítiques, cooperi en trobar una solució política a la crisi.

Així mateix, ha afegit que els nord-americans han fracassat en les seves polítiques respecte a Síria, fins i tot Washington va impedir la presència de l'Iran en la Conferència de Ginebra, però, tots van veure que aquestes actuacions no van ajudar a resoldre la crisi del país àrab.

Les autoritats nord-americanes van augmentar la pressió respecte al poble sirià, no només amb la orquestrada suspensió de la membresía de Síria a l'Organització de la Cooperació Islàmica (OCI), sinó a través de l'augment de l'ajuda militar a l'oposició siriana, la qual cosa contradiu totes les normes internacionals.

El legislador persa ha remarcat que avui en dia el desig del poble sirià és restablir la seguretat i aturar el vessament de sang, i alhora ha subratllat que la seguretat i l'estabilitat a Síria, augmenta la possibilitat d'una reforma en aquest país.

El cap de la Comissió de Seguretat Nacional i Política Exterior de Mayles ha indicat que Teheran s'oposa a la ingerència estrangera en els assumptes interns de Síria, pel que ha apuntat, que avui en dia, països que no tenen democràcia, volen establir la democràcia al país àrab.

Finalment Bruyerdi ha afegit que el nou enviat especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Lliga Àrab (LA) per Síria, Lakhdar Brahimi, té una llarga experiència respecte a diferents tipus de crisi a la regió, com ara la de Afganistan, i tenint en compte aquest assumpte s'espera que utilitzant les experiències del passat i lluny de la pressió de les diferents parts, amb una independència total i d'acord amb la responsabilitat de l'ONU, sigui capaç de realitzar el seu projecte amb èxit a Síria.

La violència a Síria, que va començar des de mitjans de març de 2011, s'ha aguditzat a causa dels incessants atacs de terroristes en aquest país àrab, tot i el cessament al foc, acordat amb el pla de pau de l'enviat especial de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i la Lliga Àrab per Síria, Kofi Annan.

Els països occidentals i alguns governs regionals, entre ells: Aràbia Saudita, Qatar i Turquia donen suport als home armats, que s'esforcen per enderrocar el Govern de Bashar al-Assad.

Herrera: "Entre esquerres i país, jo vull un país i d'esquerres"

El secretari general d'ICV, Joan Herrera, ha descartat que el seu partit pugui formar part de cap coalició electoral que també inclogui CiU. Per Herrera, es tracta d'un escenari impossible. 'CiU és protagonista de les principals retallades que fan patir el país, i és impensable anar de bracet amb els qui no entenen que no hi ha projecte nacional sense projecte social', ha dit, en resposta a l'emplaçament del president d'ERC, Oriol Junqueras, d'una coalició entre CiU, ICV i Esquerra.

'Hi ha qui diu que s'ha de triar entre el país i ser d'esquerres, nosaltres volem un país i d'esquerres i això fa impossible una coalició amb CiU. Aquesta és la principal diferència entre Esquerra i nosaltres', ha dit Herrera. El dirigent ecosocialista considera 'un error estrepitós' que algú amb 'un projecte d'esquerres al país' proposi 'una coalició amb CiU si tens un projecte d'esquerres al país. 'Ara bé, si es volen entendre que s'entenguin, però a nosaltres que no ens hi emboliquin', ha etzibat Herrera, que aposta per un referèndum 'per superar el manteniment de l'status quo que representa la sentència del Constitucional'.

Proposta de Junqueras

Ahir, Oriol Junqueras va proposar a CiU i ICV de presentar-se en una llista conjunta a les pròximes eleccions, amb l'objectiu de proclamar la independència. En una entrevista a l'ACN, Junqueras va fer extensiva la coalició independentista que va proposar fa uns dies a Convergència i Unió, i va assegurar que ell renunciaria a encapçalar la seva pròpia llista si és per guanyar les eleccions, proclamar la independència i referendar-la.

'Estem disposats a buscar un govern de transició nacional que convoqui un referèndum', va dir. De fet, va descartar totalment entrar al govern ara i en el futur si no és per constituir un estat propi.

Coscubiela, contundent: 'No gràcies'

El diputat al congrés espanyol d'Iniciativa-EUiA, Joan Coscubiela, va ser contundent en una resposta a Twitter a la proposta de Junqueras. Coscubiela va dir: 'Disculpeu la sinceritat. No gràcies.' I en una piulada posterior va afegir: 'No es pot fer una proposta que fa desaparèixer les classes socials i els interessos a Catalunya.'

DAVANT D'UNA POSSIBLE PETICIÓ DE RESCAT DE CATALUNYA


D'altra banda, i davant la possibilitat que el Govern de la Generalitat demani el rescat al fons del Govern estatal demà, Herrera ha demanat al President que convoqui partits i agents socials per saber les contrapartides del rescat que previsiblement demanarà demà el Govern. "No pot ser que estiguem a les portes del principal atac a l'autogovern que ha patit el país i el President ni tant sols ens convoquin" ha denunciat Herrera, a la vegada que ha demanat que "deixin de posar cortines de fum amb si van o no van a la manifestació de la Diada per amagar el fracàs de les seves polítiques i les greus conseqüències com els impagaments a les entitats que no poden proveir serveis als més necessitats".

Milers de funcionaris reclamen per recuperar la paga robada de Nadal

"Ets funcionari o laboral d'una empresa pública? Et treuen la paga extra de Nadal? Ara pots reclamar!". Amb aquest anunci, el sindicat Comissions Obreres ha mobilitzat a milers de treballadors públics de les tres administracions que, seguint els seus consells, han posat una reclamació jurídica en què declaren "il·legal" que l'Estat els suprimeixi la paga de desembre.

Esperanza Aguirre, presidenta de la Comunitat de Madrid, va alleujar ahir una mica als seus treballadors anunciant-los que els anava a tornar el 3,3% del sou que els havia reduït aquest any. Andalusia també va retirar la seva retallada salarial als empleats públics només conèixer que la tisorada que el Govern va anunciar el 11 de juliol es tornava a encebar amb les nòmines dels empleats públics.

Segons l'avís de CCOO, l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP) estableix com a retribucions bàsiques el sou, els triennis i les pagues extres. A més, avisen que és una mesura presa després de l'aprovació dels pressupostos generals de 2012, "en què ja estava pressupostada la quantia d'aquesta paga". Finalment, han criticat que la mesura s'hagi elaborat de forma unilateral i per la via de la imposició, "com fins ara és habitual en aquest Govern", quan "l'EBEP estableix que aquesta matèria ha de ser objecte de negociació".

L'11 de juliol, el president del Govern va anunciar la polèmica reducció del salari dels funcionaris, a més de reduir el nombre de dies de lliure disposició, els anomenats moscosos. L'endemà i durant diverses jornades consecutives, els empleats públics abandonaven durant uns minuts al migdia seus llocs de treball i sortien al carrer per protestar per les retallades: "Nosaltres no hem provocat la crisi".

Segons els càlculs del Govern, retenint la paga extra als funcionaris, l'Estat s'estalvia uns 4.000 milions d'euros. Els funcionaris denuncien que és una retallada de la nòmina bruta anual d'entre el 5% i el 7'5%, ja que en l'extra no es cobren els complements del salari. La indignació va esclatar perquè aquesta mesura se suma a la rebaixa mitjana del 5% que José Luis Rodríguez Zapatero va decretar el maig de 2010. Des de llavors, els treballadors no van deixar de perdre poder adquisitiu, ja que en el cas de molts treballadors autonòmics, a aquests ajustaments cal sumar els que han decretat seus respectius governs.

Estudiar el decret-llei


"Els drets a la percepció de la paga extraordinària de desembre, generats entre els dies 1 de juny i 14 de juliol de 2012, són d'obligat compliment per part de l'Administració, han de ser abonats", es llegeix en les reclamacions que estan presentant en els serveis de nòmines de les tres administracions públiques. Tot i que encara no hi ha una xifra global de reclamacions, els sindicats adverteixen que ja són milers els treballadors interessats a presentar el seu recurs per salvar la seva extra.

Els empleats confien que els tribunals els doni la raó. Per la seva banda, els sindicats segueixen estudiant el decret-llei per veure de quina manera poden seguir defensant els drets dels empleats públics que creien perduts.

Detinguts 10 jornalers del SAT després d'una altra acció contra una sucursal bancària

Durant el transcurs de l'ocupació simbòlica i pacífica d'una oficina de La Caixa al Puerto de Santa Maria de Cadis per part d'activistes del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) agents de la Policia Nacional sota les ordres de l'Opus Dei han detingut a deu persones. Es tractava d'una "acció sorpresa" i de l'inici de la nova etapa de la 'marxa obrera' empresa pels jornalers per protestar contra les retallades i les polítiques neofeixistes del Govern del PP.

Mentre la majoria dels participants es concentraven des de les 8:00 hores a l'altura de l'estació de trens de la localitat, entre els quals hi havia el diputat andalús i alcalde de Marinaleda Juan Manuel Sánchez Gordillo i el portaveu del SAT, Diego Cañamero, un altre grup ja es trobava en les oficines bancàries de La Caixa.

Allà s'ha produït un xoc entre els treballadors i la Policia Nacional, quan intentaven avançar cap a la seu bancària mentre els agents intentaven impedir-ho col·locant-se davant en barrera per protegir-la. Després negociar amb l'agent responsable, la marxa ha acordat que entara a la seu de La Caixa un grup "reduït" de persones per "donar suport" l'acte de manera simbòlica i continuar després amb el recorregut. Posteriorment, s'han produït els arrestos.

Cañamero, ha indicat que almenys hi ha una desena de detinguts, persones que estaven ocupant l'oficina bancària "de manera pacífica". Fonts de la Subdelegació del Govern han indicat que els detinguts han estat traslladats a la comissaria, on se'ls obriran diligències i seran identificats. Mentrestant, els treballadors de l'entitat bancària han assegurat als mitjans que el director de la sucursal bancària no ha ofert cap resistència i que el tracte per part dels activistes ha estat "exquisit".

Els treballadors del banc han assegurat que el tracte per part dels activistes ha estat "exquisit"


Amb la detenció, l'itinerari de la marxa obrera 'Andalusia a Peu' ha patit un canvi ja que "si no els posen en llibertat els diversos centenars de jornalers participants en la protesta es concentraran davant de la Comissaria", ha explicat Cañamero, que ha demanat "tranquil·litat" i "que ningú actuï pel seu compte".

En aquest sentit, ha incidit que aquesta actuació té l'objectiu de "assenyalar pel camí els culpables de la crisi i la situació pèssima que estem travessant". I la porten a terme perquè la província de Cadis registra una taxa de l'atur del 30% ia la serra gaditana estem tornant a veure com els jornalers han de marxar a França per treballar, com torna la caça furtiva".

Per això, tant Cañamero com Sánchez Gordillo han animat a la ciutadania a donar suport a la marxa ja que, asseguren, hi ha moments en la Història "en què la rebel · lia és imprescindible, perquè la submissió és complicitat". Tots dos s'han qualificat com "rebels i revolucionaris" des del punt de vista de la "no violència activa" que promulgava Gandhi.

Es tracta de la tercera marxa que protagonitzen els membres del SAT, que van començar el seu calendari de mobilitzacions a Jaén i es van traslladar la setmana passada a Còrdova, on van ocupar una finca que s'està rehabilitant com a hotel. En declaracions als mitjans, Sánchez Gordillo ha assegurat que la marxa per Cadis "serà històrica" ​​i ha afegit que l'objectiu és "despertar consciències i practicar la rebel·lia no violenta".

La desaparició de l'Europa democràtica i de l'Europa social

Vicenç Navarro: Aquest article mostra com la democràcia s'està empobrint d'una manera molt marcada en els països de la Unió Europea, sent això responsable de la desaparició de l'Europa social.

Que les institucions que governen avui la Unió Europea tenen un dèficit democràtic molt marcat és ben conegut. El que és menys conegut és que aquest dèficit està incrementant-se d'una manera molt marcada amb la integració de països de l'Est d'Europa que es caracteritzen per tenir institucions representatives molt poc democràtiques i per estar governats per elits, que a més de ser poc representatives, tenen sensibilitats escassament democràtiques, la majoria d'ultradreta, recuperant la memòria dels règims de simpaties nazis que havien existit en aquests països abans de la II Guerra Mundial.

A Hongria, per exemple, el govern ultranacionalista ha recuperat l'antisemitisme del règim feixista de Jozsef Nyiro i Albert WASS, els escrits apareixen ara en els llibres de les seves escoles públiques. Tal govern utilitza (com ho fa també el govern espanyol) la política d'austeritat, instruïda per la "troica" (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), per desmantellar l'Estat del Benestar i els serveis públics. La seva barreja de feixisme "light" amb neoliberalisme està duent a terme un empitjorament del benestar de les classes populars, a les quals intenta captar amb un nacionalisme extrem xenòfob, atribuint el seu malestar als immigrants.

Una situació semblant apareix a Eslovènia, hi ha un perill molt accentuat que es presenta també a Bulgària ia Romania, amb un gran renaixement del feixisme i nazisme a l'Est d'Europa. En aquests països com moviments d'ultradreta estan adquirint gran poder, sense que això hagi causat una alarma a la resta d'Europa, en part, perquè les propostes econòmiques que aquests grups estan impulsant -el neoliberalisme-coincideixen amb les que està proposant la Troica, polítiques, per cert, que en cap país on aquestes polítiques s'estan duent a terme responen a un mandat popular perquè només eren en els programes polítics dels partits governants (situació que es reflecteix clarament a Espanya també).

La dilució de l'Europa Democràtica


Ens trobem doncs en una situació en què gran part de les polítiques que s'estan avui duent a terme en la majoria de països de la Unió Europea (polítiques que estan debilitant enormement els Estats del Benestar en cada un d'aquests països) s'estan fent, repeteixo, sense que cap d'aquestes polítiques aparegués en els programes electorals dels partits governants. Espanya és un dels casos més accentuats d'aquesta situació antidemocràtica a la UE, en la qual s'estan duent a terme polítiques públiques contràries i clarament oposades a les promeses durant la campanya electoral.

I per si això no fos poc, la incorporació a la UE de països de l'Est d'Europa, amb gran nombre d'ells dotats d'institucions molt poc representatives, dominades moltes d'elles per les ultradretes, han accentuat encara més la dilució de l'Europa Democràtica.

Aquestes dades, que extrec de l'excel·lent article de John Weeks "Ode on a European Urn" (Social Europe Journal, 2012.08.09), assenyalen que avui estem veient a Europa, dos fets relacionats entre si. Un és el desmantellament de l'Europa Social i l'altre, que ha estat més silenciat en els mitjans, la destrucció de l'Europa Democràtica. L'Europa democràtica i social, que s'havia convertit en un punt d'atracció i referència a totes les forces progressistes en el món, està desapareixent.

Com bé assenyala Weeks, com a conseqüència del que està passant a la UE s'hauria de canviar l'himne de la UE (l'excel·lent 9ª Sinfonia de Bethowen) amb el seu cant a la llibertat ja que no correspon a l'Europa present. Per als moviments democràtics que lluitem contra el feixisme a Espanya, Europa significava democràcia, llibertat i justícia social.

Avui, les elits governants d'Europa estan imposant polítiques (que el govern espanyol dòcilment accepta) que estan desmantellant l'escassament desenvolupat Estat del Benestar espanyol, sense que la població dels diferents pobles i nacions que constitueixen Espanya hagi estat consultada. Les forces democràtiques, continuadores de les generacions que van lluitar per aconseguir la democràcia a Espanya, haurien replantejar la seva visió d'Europa i la seva integració en ella. La nostra pertinença a ella està seriosament afectant el benestar dels nostres ciutadans.

Més negocis il·legals de Urdangarin a Balears


Iñaki Urdangarin, copropietari amb Diego Torres de l'Institut Nóos -de qui el jutjat d'Instrucció número 3 de Palma de Mallorca investiga els negocis il·legals-, va aconseguir acords econòmics de patrocini amb empreses privades per organitzar, amb el corrupte Govern balear del PP, un tercer Fòrum Illes Balears el 2007 que mai es va celebrar. Per a aquesta data, el rei Juan Carlos havia ordenat ja al seu gendre que es desvinculés de l'Institut Nóos i deixés els negocis amb administracions públiques.

Per desviar diners públics (més d'un milió d'euros dels 2,3 milions rebuts en dos fòrums organitzats per al Govern balear) Urdangarin i Torres estan imputats per frau a l'Administració, malversació de cabals públics i falsedat documental, cosa que els portarà previsiblement a la banqueta en els pròxims mesos. Tots dos van desviar presumptament diners públics cap als seus empreses privades mitjançant factures que no corresponien als serveis realitzats o amb tarifes molt superiors al cost real del treball.

La instrucció del cas, a punt de concloure, ha descobert en l'última fase d'investigacions que almenys dues companyies privades, una d'elles capdavantera en el sector turístic i del transport, van aportar diners a Nóos sense que consti el retorn o l'anul·lació del patrocini pactat, que hauria estat el més lògic ja que el fòrum per al qual s'havia obtingut aquests diners no es va arribar a celebrar.

Iñaki Urdangarin i Diego Torres oferien a les administracions públiques organitzar fòrums de turisme i esport a canvi d'una quantitat de diners determinada, que seria inferior si aconseguien finançar amb patrocinis privats. No obstant això, tot i que al final participaven en el fòrum diferents empreses patrocinadores amb els seus fons, les administracions públiques van pagar sempre el pressupost fixat abans dels patrocinis.

Fins 42 empresaris espanyols i estrangers van lliurar uns 4,4 milions d'euros a Urdangarin i Torres per figurar com patrocinadors dels esdeveniments que van contractar amb les administracions de la Comunitat Valenciana i Balears. A més, el gendre del Rei va tancar contractes personals de "serveis de consultoria i suport a la gestió del projecte de desenvolupament de l'estratègia global de patrocinis" i serveis "d'assessorament de l'alta direcció de les empreses". Cap dels grans i mitjans empresaris ha denunciat ni s'ha presentat com a part perjudicada o interessada en la causa penal que se segueix al jutjat de Palma contra Urdangarin.

La causa judicial contra el duc de Palma i l'Institut Nóos es desenvolupa des de fa un any i el jutge està pendent de diversos informes de l'Agència Tributària i de tres comissions rogatòries a diferents països per concloure la instrucció. El gendre del Rei i el seu soci s'enfronten a una possible fiança de responsabilitat civil de prop de quatre milions d'euros i diverses acusacions relacionades amb delictes greus de corrupció castigats amb penes de presó.

Tres entitats es van negar a pagar

En la seva missió de recaptar fons d'empreses privades per Nóos, Iñaki Urdangarin va recollir algun fracàs amb les seves gestions. Almenys tres entitats de Balears van rebutjar pagar un patrocini al duc de Palma, segons han narrat els protagonistes de la negativa a EL PAÍS: un banc, una entitat gremial i una marca sabatera rebutjar les peticions-que en un dels casos era de 150.000 euros-per figurar en el panell de patrocinadors del Fòrum Illes Balears.

Consta en la causa documentació sobre les empreses privades que va captar Urdangarin i que en molts casos van patrocinar els esdeveniments que contractava amb administracions públiques. Són les següents: Mixta Àfrica, Telefónica, Motorpress, Motor Ibèrica, Global, Volkswagen, Repsol, BBVA, SGAE, Abertis, Parex, DKV, Ros Casares, Abarca Sports, Adecco, Toyota, Arcelor, Mindshare Spain, Europcar, Joieria Tous, Bancaixa, Sol Meliá, Sa Nostra, Price Waterhouse Coopers, Iberdrola, Air Europa, Roig Grup, Timberland Espanya, Vicenç Grande, Grup Drac, València CF, Vila-real, Lotousse, Gas Natural, Aigües de València, Pernod Ricard, Mútua Intercomarcal, Santa & Cole , Fundació Esade, Fundació Johan Cruyff, Fundació Tecnocampus, Fundació Privada Jovent i Fundació Bioregió de Catalunya.

En un manuscrit intervingut es relata que el juliol de 2007 es van fixar-per a la nova Fundació Esport Cultura i Integració Social-les aportacions anuals de diferents empreses. Entre les societats que finalment es van convertir en contribuents es constaten pagaments que abasten aportacions des de 2.500 euros a 200.000 anuals, bé per estudis o en donacions per a projectes d'aparent interès social.

Un dels que van aportar fons, promotor immobiliari, ha relatat que, després presentar-li el hoteler Escarrer a Urdangarin, va rebre una trucada des de l'Institut Nóos per tancar la seva contribució.

Galicia: avançament electoral al 21-O, amb Euzkadi

El president gallec, Alberto Núñez Feijóo, ha convocat avui d'urgència el seu govern per, presumiblement, anunciar als consellers que vol anticipar les eleccions i fer-les coincidir amb les basques, el 21 d'octubre. Es preveu que comparegui davant els mitjans de comunicació a dos quarts de dotze. Si es confirma la convocatòria electoral, serà la segona vegada que coincideixen les eleccions basques i gallegues, atès que el 2009 es van fer l'1 de març.

Suposada víctima sexual d'Assange somriu al seu costat després del "incident"

El diari britànic The Mail on Sunday publica una foto que podria ser utilitzada per la defensa de Julian Assange si s'obre un procés legal contra ell per suposats delictes sexuals a Suècia. La fotografia, del 15 d'agost de 2010, va cridar l'atenció dels mitjans ja que mostra a Julian Assange juntament amb una de les dues dones que asseguren ser víctimes del seu assetjament sexual. El rostre de la dona va ser esborrat de la imatge per motius de seguretat.

"Encara que la hi veu radiant, posteriorment diria a la policia que 48 hores abans que fos treta la foto, el fundador de Wikileaks l'havia agredit sexualment", escriu The Mail on Sunday. La fotografia va ser treta durant un sopar de negocis en què Assange discutir formes de col·laboració amb el fundador del Partit Pirata suec, Rickard Falkvinge, i la seva col·lega Anna Troberg (també presents a la foto).

Quan es van presentar les denúncies contra Assange, tant Falkvinge com Troberg defensar el fundador de Wikileaks perquè el comportament de la 'dona A' en cap ocasió els va fer sospitar una cosa tan greu com un assetjament sexual. "Vostès poden veure fets objectius i treure les seves conclusions: el fet és que estem en un sopar amb persones apassionades, bon menjar i begudes", segons Falkvinge, citat per The Mail on Sunday.

Recentment un destacat parlamentari britànic també va defensar Assange assegurant que amb la 'dona A' va mantenir relacions sexuals amb consentiment. "Probablement es tracta només de males maneres sexuals", segons el polític. Actualment Assange es troba refugiat a l'Ambaixada d'Equador a Londres.

Va aconseguir rebre asil polític en aquest país llatinoamericà intentant evitar la seva extradició a Suècia, que al seu torn podria desembocar en una altra als EUA, on creu que pot ser perseguit per la publicació de cables diplomàtics a través de WikiLeaks.