dissabte, 20 de març de 2010

Die Linke: "Els EUA han d'alliberar els Cinc"

El diputat i la diputada alemanys del Die Linke (L'Esquerra), Sahra Wagenknecht i Wolfgang Gehrcke, van exigir al govern del president Barack Obama excarcerar als Cinc cubans presos des de fa més d'una dècada als Estats Units sota l'acusació de conspirar per cometre espionatge: "Ja va sent hora d'un canvi fonamental en l'errada política dels Estats Units respecte a Cuba, entre les víctimes hi ha també els Cinc", afirmà Wagenknecht (foto).

"La seva detenció i la fustigació per part de les autoritats dels Estats Units contradiuen els principis humanitaris i jurídics d'un Estat de Dret. La seva posada en llibertat s'ha demorat massa. Senyor Obama, és hora de canviar!", afegí en un fòrum d'Internet organitzat pel Ministeri de Relacions Exteriors de Cuba.

Gerardo Hernández, Antonio Guerrero, Ramón Labañino, Fernando González i René González van ser detinguts el 1998 a Miami i condemnats el 2001 a altes penes de presó. Cuba reconeix que eren els seus agents, però defensa que la seva missió no era la d'espiar als Estats Units, sinó infiltrar-se en grups de l'exili cubà per evitar atemptats contra l'illa.

Per això, el Govern del president Raúl Castro considera "herois" i "presos polítics".

Gehrcke, també de L'Esquerra, va dir que segueixen presos "sota la inobservança de les normes internacionals per a presoners polítics ia causa d'un procés polític immoral i injust".

El membre de la comissió de Relacions Exteriors del Bundestag (Parlament alemany) va criticar la negativa al juny passat de la Cort Suprema de Washington a revisar el cas i va dir que amb això "s'han tancat pràcticament els canals legals per trobar una solució".

"Obama els ha d'alliberar. Ell ho pot fer com a president. Ell té l'autoritat constitucional i l'obligació moral de fer-ho. El president Obama ha de fer-ho si voleu obrir un nou capítol en les relacions amb Cuba i Amèrica Llatina", va afirmar.

Segons mitjans cubans, en la discussió van participar més de 30 diputats d'Europa, Amèrica Llatina i Pròxim Orient, a més de parlamentaris cubans i familiars dels cinc presos.

En la seva intervenció, el president del Parlament cubà, Ricardo Alarcón, va afirmar que els cinc cubans "són castigats injustament per lluitar contra el terrorisme", i que això prova que "Washington segueix promovent el terrorisme contra Cuba com ho ha fet durant mig segle".


Los diputados alemanes Sahra Wagenknecht y Wolfgang Gehrcke exigieron hoy al Gobierno del presidente Barack Obama excarcelar a cinco cubanos presos desde hace más de una década en Estados Unidos bajo la acusación de conspirar para cometer espionaje.

"Ya va siendo hora de un cambio fundamental en la errada política de Estados Unidos con respecto a Cuba, entre cuyas víctimas se encuentran también los Cinco", afirmó Wagenknecht, del partido La Izquierda, en un foro de Internet organizado por el Ministerio de Relaciones Exteriores de Cuba.

"Su detención y el hostigamiento por parte de las autoridades de Estados Unidos contradicen los principios humanitarios y jurídicos de un Estado de Derecho. Su puesta en libertad se ha demorado demasiado. ¡Señor Obama, es hora de cambiar!", añadió.

Gerardo Hernández, Antonio Guerrero, Ramón Labañino, Fernando González y René González fueron detenidos en 1998 en Miami y condenados en 2001 a altas penas de cárcel. Cuba reconoce que eran sus agentes, pero defiende que su misión no era la de espiar a Estados Unidos, sino infiltrarse en grupos del exilio cubano para evitar atentados contra la isla.

Por ello, el Gobierno del presidente Raúl Castro los considera "héroes" y "presos políticos".

Gehrcke, también de La Izquierda, dijo que siguen presos "bajo la inobservancia de las normas internacionales para prisioneros políticos y a causa de un proceso político inmoral e injusto".

El miembro de la comisión de Relaciones Exteriores del Bundestag (Parlamento alemán) criticó la negativa en junio pasado de la Corte Suprema de Washington a revisar el caso y dijo que con ello "se han cerrado prácticamente los canales legales para encontrar una solución".

"Obama los debe liberar. Él lo puede hacer como presidente. Él tiene la autoridad constitucional y la obligación moral de hacerlo. El presidente Obama tiene que hacerlo si desea abrir un nuevo capítulo en las relaciones con Cuba y América Latina", afirmó.

Según medios cubanos, en la discusión participaron más de 30 diputados de Europa, América Latina y Cercano Oriente, además de parlamentarios cubanos y familiares de los cinco presos.

En su intervención, el presidente del Parlamento cubano, Ricardo Alarcón, afirmó que los cinco cubanos "son castigados injustamente por luchar contra el terrorismo", y que ello prueba que "Washington sigue promoviendo el terrorismo contra Cuba como lo ha hecho durante medio siglo".


Avís a Netanyahu: "Aturar, ja, l'ocupació"

El Quartet per Pròxim Orient ha cridat a Israel a "congelar" les activitats d'assentaments i ha criticat i qualificat d'ocupació il·legal el recent anunci de Netanyahu de construir 1.600 habitatges a Jerusalem Est. L'anunci, realitzat durant la visita del vicepresident nord-americà Joe Biden per rellançar les converses indirectes, ha causat un profund malestar internacional. L'annexió de Jerusalem Est no és reconeguda per la comunitat internacional, remarcà el secretari general de l'ONU, Ban Ki-Moon, després de la trobada del quartet -integrat per l'ONU, la Unió Europea, Rússia i els Estats Units-, a Moscou.

Ban va expressar també la seva preocupació per l'empitjorament de la situació humantiaria a la Franja de Gaza i va trucar a israelians i palestins a tornar a la taula de negociacions al més aviat possible.

"El diàleg és un pas important per a les negociacions sense condicions prèvies", va dir en una roda de premsa transmesa en directe per la televisió russa. Tots els Estats de la regió en conflicte han de donar suport el diàleg.

També la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, va mostrar el seu compromís amb el rellançament de les converses d'acostament entre Israel i els palestins, un pas previ a converses directes.

Clinton va destacar que el rellançament del procés negociador li interessa a Israel, mentre el ministre de l'Exterior rus, Sergei Lavrov, va advertir que qualsevol "acció unilateral" que posi en perill les converses ha de ser considerada inacceptable pel Quartet.

El ministre d'Exteriors rus, Serguei Lavrov, va lloar aquest matí que els representants del quartet vulguin trobar camins per reprendre el diàleg directe a la regió en conflicte. "Els agraeixo que hagin vingut, parlem ara de les propostes", va dir l'amfitrió a l'inici de les converses, citat per l'agència de notícies Interfax. Ahir dijous, Lavrov va anunciar una "declaració decidida i concreta" del Quartet.

En la trobada del grup fundat el 2002 participen més de Lavrov l'enviat especial del quartet per a la regió, l'ex primer ministre britànic Tony Blair, el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton, i la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton.

Ashton, que dijous va visitar la Franja de Gaza, vol parlar principalment del patiment de la població palestina en el territori sotmès a bloqueig israelià.

Després, Clinton es reunirà avui amb el president rus, Dmitri Medvédev, i amb el primer ministre Vladimir Putin amb motiu de converses de desarmament bilaterals a Moscou. Rússia i Estats Units negocien des de fa mesos una reducció considerable del seu arsenal atòmic.


El Cuarteto para Cercano Oriente llamó hoy a Israel a "congelar" las actividades de asentamientos y criticó el reciente anuncio del país de constuir 1.600 nuevas viviendas en Jerusalén Este, realizado durante una visita del vicepresidente estadounidense Joe Biden para relanzar las conversaciones indirectas.

La anexión de Jerusalén Este no está reconocida por la comunidad internacional, deijo el secretario general de la ONU, Ban Ki-moon, tras el encuentro del cuarteto -integrado por la ONU, la Unión Europea, Rusia y Estados Unidos- en Moscú.

Ban expresó también su preocupación por el empeoramiento de la situación humantiaria en la Franja de Gaza y llamó a israelíes y palestinos a volver a la mesa de negociaciones lo antes posible.

"El diálogo es un paso importante para las negociaciones sin precondiciones", dijo en una rueda de prensa transmitida en directo por la televisión rusa. Todos los Estados de la región en conflicto deben apoyar el diálogo.

También la secretaria de Estado estadounidense, Hillary Clinton, mostró su compromiso con el relanzamiento de las conversaciones de acercamiento entre Israel y los palestinos, un paso previo a conversaciones directas.

Clinton destacó que el relanzamiento del proceso negociador le interesa a Israel, mientras el ministro del Exterior ruso, Sergei Lavrov, advirtió que cualquier "acción unilateral" que ponga en peligro las conversaciones debe ser considerada inaceptable por el Cuarteto.

El ministro de Exteriores ruso, Sergei Lavrov, alabó esta mañana que los representantes del cuarteto quieran encontrar caminos para retomar el diálogo directo en la región en conflicto. "Les agradezco que hayan venido, hablemos ahora de las propuestas", dijo el anfitrión al inicio de las conversaciones, citado por la agencia de noticias Interfax. Ayer jueves, Lavrov anunció una "declaración decidida y concreta" del Cuarteto.

En el encuentro del grupo fundado en 2002 participan además de Lavrov el enviado especial del cuarteto para la región, el ex primer ministro británico Tony Blair, el secretario general de la ONU, Ban Ki-moon, la secretaria de Estado norteamericana, Hillary Clinton, y la jefa de la diplomacia europea, Catherine Ashton.

Ashton, que el jueves visitó la Franja de Gaza, quiere hablar principalmente del sufrimiento de la población palestina en el territorio sometido a bloqueo israelí.

Después, Clinton se reunirá hoy con el presidente ruso, Dmitri Medvedev, y con el primer ministro Vladimir Putin con motivo de conversaciones de desarme bilaterales en Moscú. Rusia y Estados unidos negocian desde hace meses una reducción considerable de su arsenal atómico.



Es publica altre cop: La filla de Bin Laden marxa d'Iran a Síria

RIA Novosti publicà i censurà després la notícia: Iran autoritza la sortida del país de la filla de Bin Laden amb destinació a Síria: "Les autoritats iranianes van autoritzar el viatge de la filla de Osama Bin Laden de Teheran a Damasc, ha informat avui el diari àrab "Ash-Shark al-Ausat". Ara torna a ser visible amb més dades.

Iran autoritza la sortida del país de la filla de Bin Laden amb destinació a Síria
Les autoritats iranianes van autoritzar el viatge de la filla de Osama Bin Laden de Teheran a Damasc, ha informat avui el diari àrab "Ash-Shark al-Ausat".

El quart fill del terrorista "número u", Omar Bin Laden, de 29 anys i resident a Qatar, va dir al rotatiu que la seva germana, Iman, es va reunir a Damasc amb la seva mare i la primera dona del cap d'al-Qaida, Najwa.

Iman Bin Laden, que juntament amb altres parents del terrorista més buscat es trobava sota arrest domiciliari a Teheran, el gener passat es va escapar per refugiar-se a l'ambaixada saudita a la República Islàmica en espera de l'arranjament de la seva situació legal.

El germà de la jove Bin Laden va aprofitar per agrair al ministre d'Afers Exteriors de l'Aràbia Saudita, el príncep Saud al-Faisal, per les gestions realitzades que van permetre a Iman sortir de l'Iran.

Segons "Ash-Shark al-Ausat", actualment a Teheran continuen romanent sota vigilància quatre fills d'Osama Bin Laden i una de les seves esposes. Al mateix temps, el diari assegura que les autoritats locals "els tracten bé" i "pròximament ordenar el seu alliberament".

El gener de 2010, Omar Bin Laden, en nom de tots els seus germans, es va desmarcar de les activitats delictives del seu pare.




RIA Novosti publicó y después censuró la noticia: Irán autoriza la salida del país de la hija de Bin Laden con destino a Siria:

"Las autoridades iraníes autorizaron el viaje de la hija de Osama Bin Laden de Teherán a Damasco, informó hoy el diario árabe "Ash-Shark al-Ausat".

Ahora vuelve a estar el portada, sin explicaciones:
Irán autoriza la salida del país de la hija de Bin Laden con destino a Siria
Las autoridades iraníes autorizaron el viaje de la hija de Osama Bin Laden de Teherán a Damasco, informó hoy el diario árabe "Ash-Shark al-Ausat".

El cuarto hijo del terrorista "número uno", Omar Bin Laden, de 29 años y residente en Qatar, dijo al rotativo que su hermana, Iman, se reunió en Damasco con su madre y la primera esposa del jefe de al Qaeda, Najwa.

Iman Bin Laden, quien junto con otros parientes del terrorista más buscado se encontraba bajo arresto domiciliario en Teherán, el pasado enero se escapó para refugiarse en la Embajada saudí en la República Islámica en espera del arreglo de su situación legal.

El hermano de la joven Bin Laden aprovechó para agradecer al ministro de Asuntos Exteriores de Arabia Saudí, el príncipe Saud al-Faisal, por las gestiones realizadas que permitieron a Iman salir de Irán.

Según "Ash-Shark al-Ausat", actualmente en Teherán continúan permaneciendo bajo vigilancia cuatro hijos de Osama Bin Laden y una de sus esposas. Al mismo tiempo, el diario asegura que las autoridades locales "les tratan bien" y "próximamente ordenará su liberación".

En enero de 2010, Omar Bin Laden, en nombre de todos sus hermanos, se desmarcó de las actividades delictivas de su padre.


Trichet: Controlar les assegurances CDS

El president del Banc Central Europeu, Jean-Claude Trichet, ha demanat "més control" sobre les assegurances CDS, contra l'impagament del deute, les anomenades Credit Default Swaps, en anglès (CDS), per evitar el seu "ús especulatiu": "Necessitem més transparència en el mercat dels CDS i també la necessiten els inversors", ha dit a Brussel·les, durant l'obertura d'una conferència titulada "Construir un marc per a la gestió de crisi en el mercat interior".

D'aquesta manera, Trichet s'ha unit a les crides de països com Alemanya, França, Grècia o Luxemburg per posar fre a les pràctiques especulatives amb aquest instrument financer, que han contribuït ha agreujar la crisi grega al encarir el finançament del seu deute sobirà: "Vull subratllar la importància de que certs instruments financers, que van ser introduïts pels seus efectes positius per a protegir de riscos, no siguin empleats de mala manera per especular", ha llançat Trichet.

Detectar conductes inapropiades

El directiu ha considerat que "la transparència en els mercats és un bé públic" i, per tant, "les autoritats haurien de ser capaços de recollir informació, fer front als possibles riscos de l'estabilitat financera i detectar possibles conductes inapropiades".

"Els reguladors han d'assegurar-se que els actors del mercat financer actuen d'acord amb les regles i que els seus comportaments inadequats no suposen fonts addicionals de risc. En aquest context, l'atenció s'ha centrat en el mercat dels CDS", ha assegurat Trichet.

El 10 de març passat, els dirigents de França, Nicolas Sarkozy, Alemanya, Angela Merkel; Luxemburg Jean-Claude Juncker i Grècia, Yorgos Papandreu, van demanar a la Comissió Europea que investigui l'especulació amb CDS en una carta conjunta que van enviar al president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i al president de la Comissió, José Manuel Durao Barroso.

L'Executiu comunitari ha promès que presentarà una proposta de directiva en els propers mesos, que podria incloure la prohibició de l'ús de CDS, una opció a la qual Estats Units s'oposa.


Trichet pide un mayor control sobre los seguros contra el impago de deuda

El presidente del Banco Central Europeo, Jean-Claude Trichet, ha pedido "más control" sobre los seguros contra el impago de deuda, los llamados CDS (Credit Default Swaps, en inglés), para evitar el "uso especulativo" de los mismos.

"Necesitamos más transparencia en el mercado de los CDS y también la necesitan los inversores", ha dicho el directivo de la autoridad monetaria europea en Bruselas, durante la apertura de una conferencia titulada "Construir un marco para la gestión de crisis en el mercado interior".

De este modo, Trichet se ha unido a los llamamientos de países como Alemania, Francia, Grecia o Luxemburgo para poner freno a las prácticas especulativas con este instrumento financiero, que han contribuido ha agravar la crisis griega al encarecer la financiación de su deuda soberana.

"Quiero subrayar la importancia de que ciertos instrumentos financieros, que fueron introducidos por sus efectos positivos para proteger de riesgos, no sean empleados de mala manera para especular", ha lanzado Trichet.
Detectar conductas inapropiadas

El directivo ha considerado que "la transparencia en los mercados es un bien público" y, por tanto, "las autoridades deberían ser capaces de reunir información, hacer frente a los posibles riesgos de la estabilidad financiera y detectar posibles conductas inapropiadas".

"Los reguladores tienen que asegurarse de que los actores del mercado financiero actúan de acuerdo con las reglas y de que sus comportamientos inadecuados no suponen fuentes adicionales de riesgo. En este contexto, la atención se ha centrado en el mercado de los CDS", ha asegurado Trichet.

El 10 de marzo pasado, los dirigentes de Francia, Nicolas Sarkozy; Alemania, Angela Merkel; Luxemburgo Jean-Claude Juncker y Grecia, Yorgos Papandreu, pidieron a la Comisión Europea que investigue la especulación con CDS en una carta conjunta que enviaron al presidente del Gobierno español, José Luis Rodríguez Zapatero, y al presidente de la Comisión, Jose Manuel Durao Barroso.

El Ejecutivo comunitario ha prometido que presentará una propuesta de directiva en los próximos meses, que podría incluir la prohibición del empleo de CDS, una opción a la que Estados Unidos se opone.



Gramenet per la III República

L'acte de presentaió de la Plataforma Gramenet del Besòs per la III República es va celebrar, al Centre Cívic Can Mariner de Coloma de Gramenet, tal com era previst, amb un important èxit de participació i assistència (tot l'aforament ple, n'hi va haver per "llogar-hi cadires"). Més de 80 persones, de varies organitzacions, associacions i moviments, hi eren presents a l'acte presentat pels companys Enric Lloret, del PCPC, i Àngel Pla Regidor d'EUIA de Gramenet del Besòs.

Després d'una introducció històrica, extrapolant-la als temps actuals i resaltant especialment els valors republicans que van defensar els interesos de la classe traballadora, el benestar de les persones i els drets humans, a banda de qüestionar la necessitat i l'idoneitat de les monarquies contemporànies.

Posteriorment es va obrir un espai de debat, a on les persones que van voler van expressar les seves opinions, propostes e idees per tal de fer avançar la iniciativa i potenciar el moviment per la III República.

Finalment es va fer una crida a la participació i la col.laboració de les persones i organitzacións, per tal de donar una continuïtat a la Plataforma, des de l'unitat d'actuació, per tal realitzar actuacions i esdeveniments, conjuntament amb organitzacions amb interessos comuns per lluitar amb més eficàcia contra l'atur, per les actuacions anticapitalistes, la defensa del federalisme, el benestar de les persones i la protecció universal dels drets humans.

Així mateix, ja s'han engegat contactes amb altres organitzacions per tal de crear una xarxa, a nivell local i supralocal, en pro de la III República, i animem a tots a participar de la mateixa forma que col.laborarem amb altres iniciatives i actuacions a les que se'ns invita.
¡SALUT I REPÚBLICA!
Plataforma per la III república de Coloma de Gramenet.

Blair: D'or gràcies a la guerra d'Iraq

L'exprimer ministre britànic Tony Blair va tractar durant dos anys de mantenir en secret un lucratiu acord amb la petroliera sud-coreana UI Energy Corporation, que té forts interessos a l'Iraq, segons denuncià divendres el Daily Mail. L'exlíder laborista també va procurar que no transcendís res d'un altre contracte per un milió de lliures (1,1 milions d'euros) per assessorar a la família reial kuwaitiana, afegeix el diari. Blair, que ha guanyat com a mínim 22 milions d'euros des que va deixar el número 10 de Downing Street el juny de 2007, va convèncer el comitè que examina els nous llocs de treball dels ex membres del Govern perquè s'ocultés aquestes dades a l'opinió pública durant 20 mesos amb l'argument que era informació "comercialment molt delicada".

Aquests acords finalment es van conèixer aquest dijous després que l'anomenat Comitè Assessor sobre Nomenaments en Empreses decidís fer cas omís de les objeccions de Blair a la seva revelació i decidís publicar.

Segons el diari, aquestes revelacions donen munició als que acusen Blair de lucrar-se amb la guerra de l'Iraq i d'utilitzar el seu paper d'enviat especial del Quartet per a Orient Mitjà (format pels EUA, la UE, Rússia i l'ONU) per beneficiar-se personalment.

Blair va acceptar assessorar a un consorci d'inversors encapçalats per l'empresa sud-coreana UI Energy l'agost de 2008.

UI Energy, que és un dels principals inversors en el Kurdistan iraquià, regió rica en petroli, té també com a assessors a l'ex primer ministre australià Bob Hawke, així com a destacats polítics nord-americans.
Una atapeïda xarxa de companyies

Els seus crítics assenyalen que bona part dels seus milionaris ingressos, impossibles de calcular ja que Blair ha construït una espessa xarxa de companyies, procedeixen de persones i firmes nord-americanes i de l'Orient Mitjà.

Després de revelar l'acord entre Blair i la petrolera sud-coreana, el diputat conservador Douglas Carwell ha dit que és "un assumpte que fa pudor".

"Sembla que l'ex primer ministre del Regne Unit ha estat a sou d'una gran petroliera i que ens l'havien amagat", ha afegit.

El seu col.lega liberal demòcrata Norman Baker ha assenyalat que les noves revelacions demostren que "el nostre primer ministre està en venda: l'únic que el mou és fer la major quantitat de diners possible".


Blair trató de mantener en secreto un millonario contrato con una petrolera con intereses en Irak
El ex primer ministro británico Tony Blair trató durante dos años de mantener en secreto un lucrativo acuerdo con la petrolera surcoreana UI Energy Corporation, que tiene fuertes intereses en Irak, según denuncia este viernes el diario Daily Mail.

El ex líder laborista también procuró que no trascendiese nada de otro contrato por un millón de libras (1,1 millones de euros) para asesorar a la familia real kuwaití, añade el periódico.

Blair, que ha ganado al menos 22 millones de euros desde que dejó el número 10 de Downing Street en junio de 2007, convenció al comité que examina los nuevos empleos de los ex miembros del Gobierno para que ocultase esos datos a la opinión pública durante 20 meses con el argumento de que era información "comercialmente muy delicada".

Esos acuerdos finalmente se conocieron este jueves después de que el llamado Comité Asesor sobre Nombramientos en Empresas decidiera hacer caso omiso de las objeciones de Blair a su revelación y decidiera publicarlos.

Según el periódico, esas revelaciones dan munición a quienes acusan a Blair de lucrarse con la guerra de Irak y de utilizar su papel de enviado especial del Cuarteto para Oriente Medio (formado por EEUU, la UE, Rusia y la ONU) para beneficiarse personalmente.

Blair aceptó asesorar a un consorcio de inversores encabezados por la empresa surcoreana UI Energy en agosto de 2008.

UI Energy, que es uno de los mayores inversores en el Kurdistán iraquí, región rica en petróleo, tiene también como asesores al ex primer ministro australiano Bob Hawke, así como a destacados políticos estadounidenses.
Una tupida red de compañías

Sus críticos señalan que buena parte de sus millonarios ingresos, imposibles de calcular ya que Blair ha construido una tupida red de compañías, proceden de personas y firmas estadounidenses y de Oriente Medio.

Tras revelarse el acuerdo entre Blair y la petrolera surcoreana, el diputado conservador Douglas Carwell ha dicho que es "un asunto que apesta".

"Parece que el ex primer ministro del Reino Unido ha estado a sueldo de una gran petrolera y que nos lo habían ocultado", ha agregado.

Su colega liberal demócrata Norman Baker ha señalado que las nuevas revelaciones demuestran que "nuestro primer ministro está en venta: lo único que le mueve es hacer la mayor cantidad de dinero posible".



RFA: El ministre de defensa a la picota

El ministre alemany de Defensa democrata-cristià, Karl Theodor zu Guttenberg, es troba en dificultats després de la declaració de dos antics subordinats, que van ser cessats per ell, amb motiu de la polèmica per un bombardeig ordenat per tropes alemanyes a l'Afganistan que va causar més de 140 víctimes al setembre de 2009. En la seva intervenció davant la comissió investigadora del cas en el Bundestag, l'antic cap de l'Estat Major del Bundeswehr (Exèrcit federal), Wolfgang Schneiderhan, i l'exsecretari d'Estat de Defensa, Peter Wichert, van negar rotundament haver ocultat informació al ministre, causa suposada del seu cessament.

A la sortida de l'interrogatori, representants dels partits de l'oposició parlamentària van acusar el titular de la cartera de Defensa d'haver mentit, en afirmar que li havia estat retinguda informació després de reclamar tots els informes elaborats sobre el polèmic bombardeig.

"En el cas que Guttenberg hagi mentit, en relació amb una decisió central del comandament, no se sosté com a ministre de Defensa", assenyala aquest divendres en declaracions que publica el rotatiu Berliner Zeitung el secretari d'organització parlamentària del Partit Socialdemòcrata (SPD), Thomas Oppermann.

Altres diputats de l'SPD, Els Verds i L'Esquerra (Die Linke) consideren que Schneiderhan i Wichert van ser cessats precipitadament dels seus càrrecs i que Guttenberg està tocat per la declaració dels seus antics subordinats, mentre consideren inexplicable que no parlés amb ells abans de forçar la seva dimissió.

Les declaracions dels ex càrrecs

En la seva declaració davant la comissió parlamentària, el que va ser el màxim militar alemany va rebutjar no haver informat suficientment al ministre sobre el bombardeig realitzat a principis de setembre de 2009 a les afores de la localitat afganesa de Kunduz de dos camions cisterna que havien estat robats per insurgents.

En aquella operació, un caça nord-americà dirigit per tropes alemanyes en terra, va llançar dos míssils contra els dos camions que havien embarrancat a la llera del riu Kunduz, causant la mort de més de 140 persones, la majoria civils.

En semblants termes es va expressar Wichert, que va assegurar haver posat a disposició del ministre tots els informes que s'havien elaborat sobre el bombardeig i va expressar davant els diputats de la comissió la seva indignació en veure que el seu honor va ser posat en dubte.

Mentrestant, el rotatiu Stuttgarter Zeitung informà aquest divendres que la Fiscalia Federal ha obert una investigació com a sospitosos de crims de guerra contra el coronel alemany Georg Klein, l'home que va ordenar el bombardeig i va dirigir l'operació, i l'oficial aeri que estava a les seves ordres en aquella ocasió.


El ministro alemán de Defensa, Karl Theodor zu Guttenberg, se encuentra en apuros tras la declaración anoche de dos antiguos subordinados que fueron cesados por él con motivo de la polémica por un bombardeo ordenado por tropas alemanas en Afganistán que causó mas de 140 víctimas en septiembre de 2009.

En su intervención anoche ante la comisión investigadora del caso en el Bundestag, el antiguo jefe del Estado Mayor del Bundeswehr (Ejército federal) Wolfgang Schneiderhan y el ex secretario de Estado de Defensa Peter Wichert negaron rotundamente haber ocultado información al ministro, causa supuesta de su cese.

A la salida del interrogatorio, representantes de los partidos de la oposición parlamentaria acusaron al titular de la cartera de Defensa de haber mentido al afirmar que le había sido retenida información tras reclamar todos los informes elaborados sobre el polémico bombardeo.

"En el caso de que Guttenberg haya mentido en relación con una decisión central del mando, no se sostiene como ministro de Defensa", señala este viernes en declaraciones que publica el rotativo Berliner Zeitung el secretario de organización parlamentaria del Partido Socialdemócrata (SPD), Thomas Oppermann.

Otros diputados del SPD, Los Verdes y La Izquierda consideran que Schneiderhan y Wichert fueron cesados precipitadamente de sus cargos y que Guttenberg se encuentra tocado por la declaración de sus antiguos subordinados, mientras consideran inexplicable que no hablara con ellos antes de forzar su dimisión.
Las declaraciones de los ex cargos

En su declaración ante la comisión parlamentaria, el que fuera el máximo militar alemán rechazó no haber informado suficientemente al ministro sobre el bombardeo realizado a principios de septiembre de 2009 a las afueras de la localidad afgana de Kunduz de dos camiones cisterna que habían sido robados por insurgentes.

En aquella operación, un caza estadounidense dirigido por tropas alemanas en tierra lanzó sendos misiles contra los dos camiones que habían embarrancado en el cauce del río Kunduz, causando la muerte de mas de 140 personas, en su mayoría civiles.

En parecidos términos se expresó Wichert, quien aseguró haber puesto a disposición del ministro todos los informes que se habían elaborado sobre el bombardeo y expresó ante los diputados de la comisión su indignación al ver que su honor fue puesto en entredicho.

Mientras tanto, el rotativo Stuttgarter Zeitung informa este viernes de que la Fiscalía Federal ha abierto una investigación como sospechosos de crímenes de guerra contra el coronel alemán Georg Klein, el hombre que ordenó el bombardeo y dirigió la operación, y el oficial aéreo que estaba a sus órdenes en aquella ocasión.


Munar diposita la fiança de 350.000 euros

L'ex-presidenta del parlament balear i del Consell de Mallorca, Maria Antònia Munar, ha dipositat avui al matí la fiança penal de 350.000 euros que li va imposar el jutge que instrueix el cas Maquillatge, de presumpta malversació de diners públics. D'aquesta manera, Munar s'estalviarà la presó provisional. Avui a les dues del migdia s'acaba el termini perquè pagui la segona fiança, per responsabilitat civil, de dos milions i mig d'euros. Si no ho fes, li embargarien béns.

L'advocat de Munar ha anunciat que recorreria l'informe judicial que establia aquesta fiança.

El jutge li va retirar el passaport i li va decretar presó, condicionada al pagament dels 350.000 euros que avui Munar ha dipositat.

Munar va negar les acusacions d'haver adquirit accions de la productora Vídeo U, a què el Consell de Mallorca va desviar, suposadament, quatre milions d'euros durant la legislatura anterior. Però el jutge li imputa sis delictes, entre els quals malversació de diners públics, prevaricació i suborn. Arran de les acusacions fetes per Miquel Nadal, Munar va dimitir i va anunciar que deixava la política.

Llenguadoc-Rosselló: Frêche al davant

Diumenge els nord-catalans elegiran, a la segona tanda de les eleccions regionals del Llenguadoc-Rosselló, el pròxim president del Consell. S'hi presentaran els tres candidats que van superar la barrera del 10% a la primera tanda, diumenge passat: el president Georges Frêche; el cap de llista de la UMP, Raymond Couderc, i France Jamet del Front Nacional, ultradretà. L'últim sondatge atorga un gran avantatge a Frêche, que pot arribar a obtenir el 58% dels sufragis.


El sondatge, dut a terme per l'empresa IFOP a començament de setmana, situa, força allunyat de Frêche, el candidat de la UMP, amb un 28% dels vots. I en tercera posició, Jamet, amb un 14% dels vots.

Si hi hagués, efectivament, aquests resultats, Frêche tornaria a ser el president del Consell Regional, i amb un percentatge encara més alt de vot que no en les eleccions anteriors, del 2004.

La candidatura d'Europa Ecologia, amb Pere Manzanares, director de Ràdio Arrels, en el segon lloc de la llista dels Pirineus Orientals, i amb la candidata d'ERC, Alícia Ey Nomdedéu, no participarà en la segona tanda: el 9,4% de vots obtinguts en la primera, no li ho permet. La candidatura ecologista no ha fet cap recomanació de vot per a aquesta segona tanda als seus votants i simpatitzants.

La Pederàstia fa tremolar l'Església

Poques vegades, al llarg de la seva existència i després d'haver superat grans cismes i reformes, l'església catòlica havia patit una crisi de principis i valors tan greu com la que avui pateix, soscavada severament sota les bases del sacerdoci, un dels seus pilars fonamentals, arran de l'escàndol generat per la pederàstia que amenaça amb afectar encara més la ja de per si deteriorada imatge de la institució.

I és que, quan en solemne cerimònia algun bisbe posa les mans al cap d'un jove per ser investit com a sacerdot dient: "Et preguem Déu omnipotent que imposeu el vostre servent amb la dignitat del sacerdoci", mai va imaginar que qui li va respondre fent vots de castedat, pobresa i obediència, trairia el jurament fet, per convertir-se amb el temps, en un monstre que arruïnaria les vides de indefensos nens innocents.

I això va ser el que va passar durant dècades. Espantós secret ben guardat en el si d'una institució declinant i en crisi com l'Església catòlica, apostòlica i romana, l'església cristiana més gran del planeta, amb uns 1.200 milions de fidels, fins que un dia va esclatar el gran escàndol en posar al descobert l'existència de milers de sacerdots pederastes que abusaven impunement de menors a Europa, Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania.

A poc a poc, a mesura que augmentaven les denúncies, va anar caient el vel de l'horrible realitat que van viure, i que encara viuen, milers de criatures abusades per bèsties més que humans que, aprofitant la majestat del sacerdoci i el seu deure de "viure imitant a Crist en la seva vida", s'han desviat del camí, renunciant a la missió que estaven cridats a complir per dedicar-se a perpetrar un dels crims més perversos que coneix l'humanitat.

EUA, Irlanda, Anglaterra, Holanda, Alemanya, Itàlia, Espanya, Argentina, Mèxic, Canadà, Xile, Brasil, Colòmbia, Veneçuela
entre altres nacions, van despertar en anys recents a una realitat que indigna, després de conèixer les pràctiques degradants de cures pedòfils, gràcies al treball investigador de periodistes i ONG's que en base a denúncies d'algunes de les víctimes d'aquests criminals, les van donar a conèixer a l'opinió pública mundial.

Des de Londres, Berlín, Boston, Roma, Rio de Janeiro, Madrid, Ciutat de Mèxic, Los Angeles, Miami, Bogotà, Caracas i altres grans urbs, els mitjans nacionals i internacionals publicaven les denúncies presentades per les víctimes o pels seus familiars que donaven compte d'aquest crim pervers i vergonyant comès pels sacerdots amb la complicitat dels seus superiors eclesiàstics que tractaven d'amagar el que fins llavors havia estat un secret ben guardat.

Els periodistes encarregats de la investigació, i les pròpies víctimes, van haver de fer front a tota mena de perills, des d'amenaces de mort fins l'excomunió, la renuencia o rebuig d'alguns jutges a ventilar judicis d'aquesta gravetat, i el temor de molts testimonis a declarar el que sabien però que es negaven a parlar per vergonya o por a represàlies o per "respecte" a la seva religió.

I, quan les proves van ser aclaparadores, com va passar als EUA fa pocs anys, les autoritats eclesiàstiques van negociar per evitar que els seus capellans anessin a la presó, pagant milionàries sumes de diners com a compensació per un dany moral, psicològic i físic que mai podrà refer-se ni amb tots els diners del món.


Només el 2007, l'Arxidiòcesi de Los Angeles, Califòrnia, va acceptar pagar 660 milions de dòlars per concepte de compensació a més de 500 víctimes d'abusos sexuals per part de sacerdots sota la seva jurisdicció, i el mateix succeí a altres ciutats com Boston, Massachusetts i altres ciutats on els pedòfils amb sotana van cometre aquest delicte contra centenars de menors.

A Mèxic, el crim dels capellans pederastes va arribar a nivells mai imaginats, quan aquest poble humil i religiós es va assabentar de les activitats delictives de nombrosos sacerdots com Nicolás Aguilar, revelades per la periodista Sanjuanada Martínez en el seu llibre, El Mantell Porpra, que documenta amb detalls espantosos 514 casos d'abusos perpetrats pels religiosos mexicans contra menors durant diversos anys.

Aguirre no només va deixar una estela de 90 crims sexuals a Mèxic, sinó que la va estendre a EUA, després del seu trasllat a la diòcesi de Los Angeles, on va perpetrar nous abusos contra altres 26 nens d'aquesta ciutat californiana, estimulat per la tolerància i complicitat de seus superiors que li van permetre escapar la justícia mentre les víctimes i els seus familiars patien l'escarni i la burla de sectors vinculats a l'Església.

El cas "Aguilar", és tot just la punta de l'iceberg, que amaga sota la seva freda realitat, altres crims semblants comesos pels capellans mexicans, com ho va denunciar també el periodista Carlos Fazio en el seu llibre, En el nom del Pare: Depredadors Sexuals a l'Església, les revelacions, tot i estar documentades en base a entrevistes amb les víctimes, no van arribar a ser preses en compte per les autoritats.

Un altre cas emblemàtic de pederàstia sacerdotal a Mèxic, el va constituir la investigació iniciada fa 8 mesos contra la poderosa congregació Els Legionaris de Crist, després de la mort, fa 2 anys, del seu fundador, el pare Marcial Maciel, acusat d'escàndols sexuals i de ser progenitor secret d'una nena. La congregació investigada, té uns 3.000 seminaristes, 800 sacerdots i més de 70 mil fidels a Amèrica Llatina i la resta del món.

D'Europa, EUA i Mèxic, l'escàndol dels sacerdots pedòfils s'ha estès en els últims dies a Brasil, el país llatinoamericà amb major nombre de catòlics, quan el Canal STB va divulgar imatges amb càmera oculta, del pare Luiz Marques Barbosa de 82 anys, sostenint relacions sexuals amb un jove identificat com Fabiano, que va descriure amb luxe de detalls algunes de les trobades sexuals sostinguts amb el clergue.

Altres documents similars van seguir al de STB, com un divulgat al programa conexão Reporter, en què tres ex escolans donen compte de trobades sexuals que van mantenir amb diversos rectors, reportatge al qual va seguir un altre més, però aquesta vegada protagonitzat a Xile, on aquest dimarts es va establir que un sacerdot espanyol de la congregació de Els Clergues de Sant Viator va ser detingut per haver abusat de no menys de 15 nens a Espanya.

Des d'Alemanya, el director d'un institut catòlic jesuïta, va demanar disculpes també aquesta setmana als ex-alumnes del planter, pels abusos que va qualificar com "sistemàtics", perpetrats entre les dècades dels 70 i els 80 per sacerdots contra els alumnes, mentre que a Àustria, 3 cures d'un monestir van ser suspesos de les seves activitats per practicar pederàstia contra menors en els anys 80.

A Holanda, aquest mes de març es van establir 350 demandes judicials per part de persones que van afirmar haver estat víctimes d'abusos sexuals entre els anys 50, 60 i 70, per part de clergues catòlics quan eren menors, mentre que als EUA, segueixen introduint demandes en el mateix sentit, igual que en altres països d'Europa.

Charles J. Scicluna, del ministeri públic del Tribunal de la Congregació per la Doctrina de la Fe -fiscalia de l'antic Sant Ofici-, va reconèixer la passada setmana que unes 3.000 acusacions de pedofília han estat analitzades per les autoritats eclesiàstiques sobre la base de denúncies que "implicaven a sacerdots diocesà o religiosos, per crims d'aquest tipus comesos en els últims 50 anys, "una gota d'aigua en l'oceà del total de les denúncies fetes contra els clergues pederastes a tot el món.

Procurant restar importància fet, Scicluna, va assenyalar que "en més o menys 60% dels casos es tracta més aviat d'actes" efebofilia "(atracció física per un adolescent del mateix sexe), en 30% -va afegir-, de relacions heterosexuals, i el restant 10%, de veritable pedofília, és a dir, una atracció sexual per nois impúbers, "una cosa que sembla molt "normal" pels l'eclesiàstics.

Per rematar la seva infeliç declaració, el portaveu del Vaticà, va indicar, com per minimitzar-ho tot, que "en nou anys, els casos de sacerdots acusats de pedofília són per tant uns 300, massas, -va afegir- però cal constatar que el fenomen no està tan estès com es vol fer creure, ja que hi ha 400.000 sacerdots diocesans i religiosos en el món. Quin caradura!

Per la seva banda, Federico Lombardi, un altre portaveu del Vaticà, va afirmar dimarts passat, sempre en el mateix to evasiu i irresponsable, que "acusar només a l'Església per la pederàstia, falseja la realitat, ja que els abusos a menors es donen en altres àmbits de la societat, cosa que és molt cert però, això de tractar d'evadir culpes pròpies, acusant a gent aliena de fer el mateix, és una cosa que denota falta de moral i de principis.

La seva opinió constitueix una manifestació de cinisme extrem, perquè l'acte de pedofília perpetrat per un sacerdot que ha jurat seguir l'exemple de Crist mai no podrà ser equiparat amb el mateix delicte comès per algú que mai no va fer un jurament tan sagrat, i perquè la missió del sacerdot és la mateixa que Jesucrist va assignar als 12 Apòstols durant l'Últim Sopar, la de continuar amb la seva obra salvadora sobre la terra, i això de violar nens, "el fill de Déu fet home", mai l'hauria ordenat.

Per això, a ningú sorprèn el mur de silenci aixecat des del Estat Vaticà, per Joan Pau II i per Benet XVI, ex soldats nazis convertits en caps de l'Estat més corrupte del planeta. L'últim va prometre fa 2 anys, durant la seva visita als EUA: "Farem tot el possible perquè això (els crims dels sacerdots pedòfils) no torni a passar", paraules que es va emportar el vent, ja que aquests crims van augmentar en els darrers anys en progressió geomètrica.

I una cosa tan horrible protagonitzà el mateix pontífex anys abans, segons ho revela l'audiovisual produït per la BBC de Londres, divulgat l'octubre de 2006, en el seu programa Panorama que va treure a la llum pública un reportatge de 28 minuts, titulat "Els Crims Sexuals del Vaticà" en el qual s'acusa a l'Església d'ordenar, a través d'un document elaborat per Ratzinger, llavors principal ministre de Joan Pau II, a totes les seves instàncies d'autoritat,"silenciar els abusos sexuals dels sacerdots.

El secret document, titulat Crim Sollicitationis, d'acord amb la informació del periodista juliol Algañaraz, corresponsal del diari espanyol El Mundo al Vaticà, va ser emanat per la Santa Seu el 1962 i enviat a tots els bisbes amb l'ordre de guardar-lo en les caixes forts episcopals, s'estableixen les normes per amagar la veritat i tractar d'evitar, o almenys contenir els escàndols generats pels sacerdots pederastes.

D'igual manera, en les instruccions donades a través de Crim Sollicitationis, a més d'ordenar el més absolut secret sobre els abusos sacerdotals, s'amenaçava fins i tot a les víctimes, testimonis i altres persones involucrades en aquests casos, a mantenir silenci, sota pena de patir l'excomunió si feien públic les barbaritats comeses pels capellans pederastes.

La reacció del Vaticà davant l'audiovisual de la BBC, va ser immediata. "El document de 1962 -va declarar Monsenyor Vincent Nichols, arquebisbe de Birmingham (Regne Unit)- no afecta directament l'abús de menors, sinó al mal ús del sagrament de la confessió. Els atacs del programa a la BBC, contra Benet XVI són falsos i totalment enganyosos", diuen els grans m,entiders sense credibilitat ni decència, rebutjant de pla les escenes evidents i irrefutables que mostren les càmeres ocultes en el reportatge.

La resta és història, notícies d'Ultima hora, impossibles de desmentir. Una successió de crims perpetrats pels que en ser ungits, van jurar fidelitat a Crist, en la seva missió de salvar ànimes guanyant-les per al Cel, i no condemnar al suplici de la pederàstia les vides d'indefensos i innocents éssers, la majoria nens, delictes que romanen impunes a l'espera d'una justícia que, encara que tarda, a vegades "arriba a assolir el delinqüent en la seva fugida".
Hernán Mena Cifuentes.

Pederastia, crimen que hace temblar los cimientos de la Iglesia

Hernán Mena Cifuentes. Pocas veces, a lo largo de su existencia, y tras haber superado grandes cismas y reformas, la iglesia católica había sufrido una crisis de principios y valores tan grave como la que hoy padece, socavada severamente bajo las bases del sacerdocio, uno de sus pilares fundamentales, a raíz del escándalo generado por la pederastia que amenaza con afectar aún mas la ya de por sí deteriorada imagen de la institución.

Y es que, cuando en solemne ceremonia algún obispo puso sus manos en la cabeza de un joven a ser investido como sacerdote diciendo: “te rogamos Dios omnipotente que impongas a tu siervo con la dignidad del sacerdocio', jamás imaginó que quien le respondió haciendo votos de castidad, pobreza y obediencia, traicionaría el juramente hecho, para convertirse con el tiempo, en un monstruo que arruinaría las vidas de indefensos niños inocentes.

Y eso fue lo que ocurrió durante décadas. Espantoso secreto bien guardado en el seno de una institución declinante y en crisis como la Iglesia católica, apostólica y romana, la iglesia cristiana más grande del planeta, con unos 1.200 millones de fieles, hasta que un día estalló el gran escándalo al ponerse al descubierto la existencia de miles de sacerdotes pederastas que abusaban impunemente de menores en Europa, África, Asia, América y Oceanía.

Poco a poco, a medida que aumentaban las denuncias, fue cayendo el velo de la horrible realidad que vivieron y que aún viven miles de criaturas abusadas por bestias más que humanos que, aprovechando la majestad del sacerdocio y su deber de “vivir imitando a Cristo en su vida”, se desviaron del camino renunciando a la misión que estaban llamados a cumplir, para dedicarse a perpetrar uno de los crímenes mas perversos que conozca la humanidad.

EEUU, Irlanda, Inglaterra, Holanda, Alemania, Italia, España, Argentina, México, Canadá, Chile, Brasil, Colombia, Venezuela entre otras naciones, despertaron en años recientes a una realidad que indigna, tras conocerse las prácticas degradantes de curas pedófilos, gracias al trabajo investigativo de periodistas y ONG´s que en base a denuncias de algunas de las víctimas de esos criminales, las dieron a conocer a la opinión publica mundial.

Desde Londres, Berlín, Boston, Roma, Río de Janeiro, Madrid, Ciudad de México, Los Ángeles, Miami, Bogotá, Caracas y otras grandes urbes, los medios nacionales e internacionales publicaban las denuncias presentadas por las víctimas o por sus familiares que daban cuenta de ese crimen perverso y vergonzante cometido por los sacerdotes con la complicidad de sus superiores eclesiásticos que trataban de esconder lo que hasta entonces había sido un secreto bien guardado.

Los periodistas encargados de la investigación y las propias víctimas, debieron afrontar toda clase de peligros, desde amenazas de muerte hasta la excomunión, la renuencia o rechazo de algunos jueces a ventilar juicios de esa gravedad y el temor de muchos testigos a declarar lo que sabían pero que se negaban a hablar por vergüenza o miedo a represalias o por “respeto” a su religión.

Y, cuando las pruebas fueron aplastantes, como sucedió en EEUU hace pocos años, las autoridades eclesiásticas negociaron para evitar que sus curas fueran a la cárcel, pagando millonarias sumas de dinero como compensación por un daño moral, sicológico y físico que jamás podrá resarcirse ni con todo el dinero del mundo.

Sólo en 2007, la Archidiócesis de Los Ángeles, California, aceptó pagar 660 millones de dólares por concepto de compensación a más de 500 víctimas de abusos sexuales por parte de sacerdotes bajo su jurisdicción, y lo mismo sucedió en otras ciudades como Boston, Massachusetts y otras ciudades donde los pedófilos con sotana cometieron ese delito contra centenares de menores.

En México, el crimen de los curas pederastas alcanzó niveles jamás imaginados, cuando ese pueblo humilde y religioso se enteró de las actividades delictivas de numerosos sacerdotes como Nicolás Aguilar, reveladas por la periodista Sanjuana Martínez en su libro, El Manto Púrpura, que documenta con detalles espantosos 514 casos de abusos perpetrados por los religiosos mexicanos contra menores durante varios años.

Aguilar no sólo dejó una estela de 90 crímenes sexuales en México, sino que la extendió a EEUU, luego su traslado a la diócesis de Los Angeles, donde perpetró nuevos abusos contra otros 26 niños de esa ciudad californiana, estimulado por la tolerancia y complicidad de sus superiores que le permitieron escapar la justicia mientras las víctimas y sus familiares sufrían el escarnio y la burla de sectores vinculados a la Iglesia.

El caso “Aguilar”, es apenas la punta del iceberg, que oculta bajo su fría realidad, otros crímenes similares cometidos por los curas mexicanos, como lo denunció también el periodista Carlos Fazio en su libro, En el nombre del Padre: Depredadores Sexuales en la Iglesia, cuyas revelaciones, a pesar de estar documentadas en base a entrevistas con las víctimas, no llegaron a ser tomadas en cuenta por las autoridades.

Otro caso emblemático de pederastia sacerdotal en México, lo constituyó la investigación iniciada hace 8 meses contra la poderosa congregación Los Legionarios de Cristo, tras la muerte, hace 2 años, de su fundador, el padre Marcial Maciel, acusado de escándalos sexuales y de ser progenitor secreto de una niña. La congregación investigada, tiene unos 3.000 seminaristas, 800 sacerdotes y más de 70 mil fieles en América Latina y el resto del mundo.

De Europa, EEUU y México, el escándalo de los sacerdotes pedófilos se ha extendido en los últimos días a Brasil, el país latinoamericano con mayor número de católicos, cuando el Canal STB divulgó imágenes en cámara oculta, del padre Luiz Marques Barbosa de 82 años, sosteniendo relaciones sexuales con un joven identificado como Fabiano, quien describió con lujo de detalles algunos de los encuentros sexuales sostenidos con el clérigo.

Otros documentos similares siguieron al de STB, como uno divulgado en el programa Conexao Reporter, en el que tres ex monaguillos dan cuenta de encuentros sexuales que mantuvieron con varios párrocos, reportaje al que siguió otro más, pero esta vez protagonizado en Chile, donde este martes se estableció que un sacerdote español de la congregación de Los Clérigos de Sant Viator fue detenido por haber abusado de no menos de 15 niños en España.

Desde Alemania, el director de un liceo católico, pidió disculpas también esta semana a los ex alumnos del plantel, por los abusos que calificó como “sistemáticos”, perpetrados entre las décadas de los 70 y los 80 por sacerdotes contra los alumnos, mientras que en Austria, 3 curas de un monasterio fueron suspendidos de sus actividades por practicar pederastia contra menores en los años 80.

En Holanda, este mes de marzo se establecieron 350 demandas judiciales por parte de personas que afirmaron haber sido víctimas de abusos sexuales entre los años 50, 60 y 70, por parte de clérigos católicos cuando eran menores, mientras que en EEUU, siguen introduciéndose demandas en igual sentido, al igual que en otros países de Europa.

Charles J. Scicluna, del ministerio público del Tribunal de la Congregación para la Doctrina de la Fe, -fiscalía del antiguo Santo Oficio-, reconoció la pasada semana que unas 3.000 acusaciones de pedofilia han sido analizadas por las autoridades eclesiásticas en base a denuncias que “implicaban a sacerdotes diocesano o religiosos, por crímenes de ese tipo cometidos en los últimos 50 años”, una gota de agua en el océano del total de las denuncias hechas contra los clérigos pederastas en todo el mundo.

Procurando restarle importancia hecho, Scicluna, señaló que “en más o menos 60% de los casos se trata más bien de actos “efebofilia” (atracción física por un adolescente del mismo sexo); en 30%, -agregó- de relaciones heterosexuales, y el restante 10%, de verdadera pedofilia, es decir, una atracción sexual por muchachos impúberes”, algo al parecer muy “normal” para el eclesiástico.

Para rematar su infeliz declaración, el vocero del Vaticano, indicó, como para minimizarlo todo, que “en nueve años, los casos de sacerdotes acusados de pedofilia son por lo tanto unos 300, demasiados, -añadió- pero hay que constatar que el fenómeno no está tan extendido como se quiere hacer creer, ya que hay 400.000 sacerdotes diocesanos y religiosos en el mundo. ¡Vaya caradura.!

Por su parte, Federico Lombardi, otro portavoz del Vaticano, afirmó el pasado martes, siempre el mismo tono evasivo e irresponsable, que “acusar sólo a la Iglesia por la pederastia, falsea la realidad, ya que los abusos a menores se dan en otros ámbitos de la sociedad, algo que es muy cierto, pero, eso de tratar de evadir culpas propias, acusando a gente ajena de hacer lo mismo, es algo que denota falta moral y de principios.

Su opinión constituye una manifestación de cinismo extremo, porque el acto de pedofilia perpetrado por un sacerdote que ha jurado seguir el ejemplo de Cristo jamás podrá ser equiparado con el mismo delito cometido por alguien que nunca hizo un juramento tan sagrado, y porque la misión del sacerdote es la misma que Jesucristo asignó a los 12 Apóstoles durante la Última Cena, la de continuar con su obra salvadora sobre la tierra, y eso de violar niños, “el hijo de Dios hecho hombre”, jamás se lo habría ordenado.

Por ello, a nadie sorprende el muro de silencio levantado desde la Santa sede, por Juan Pablo II, y por Benedicto XVI, el ex soldado nazi convertido en Papa, quien prometió hace 2 años, durante su visita a EEUU que “haremos todo lo posible para que esto ( los crímenes de los sacerdotes pedófilos) no vuelva a suceder”, palabras que se llevó el viento, ya que esos crímenes aumentaron en los últimos años en progresión geométrica.

Y algo tan horrendo habría protagonizado el propio pontífice años antes, según lo revela el audiovisual producido por la BBC de Londres, divulgado en octubre de 2006 en su programa Panorama que sacó a la luz pública un reportaje de 28 minutos, titulado “Los Crímenes Sexuales del Vaticano” en el que se acusa a la Iglesia de ordenar a través de un documento elaborado por el entonces principal ministro de Juan Pablo II, de ordenar a todas sus instancias de autoridad, silenciar los abusos sexuales de los sacerdotes.

El secreto documento, titulado Crimen Sollicitationis, de acuerdo con la información del periodista Julio Algañaraz, corresponsal del diario español El Mundo en El Vaticano, fue emanado por la Santa Sede en 1962 y enviado a todos los obispos con la orden de guardarlo en las cajas fuertes episcopales, se establecen las normas para esconder la verdad y tratar de evitar, o al menos contener los escándalos generados por los sacerdotes pederastas.

De igual manera, en las instrucciones dadas a través de Crimen Sollicitationis, además de ordenar el más absoluto secreto sobre los abusos sacerdotales, se amenazaba incluso a las víctimas, testigos y otras personas involucradas en dichos casos, a mantener silencio, so pena de sufrir la excomunión si hacían público las barbaridades cometidas por los curas pederastas.

La reacción del Vaticano frente al audiovisual de la BBC, fue inmediata. “El documento de 1962, -declaró Monseñor Vincent Nichols, arzobispo de Birmingham (Reino Unido) no afecta directamente el abuso de menores, sino al mal uso del sacramento de la confesión. Los ataques del programa en la BBC, contra S.S. BenedictoXVI son falsos y totalmente engañosos,” rechazando de plano, las escenas que muestran las cámaras ocultas en el reportaje.

Lo demás es historia, noticias de “Ultima hora”, imposibles de desmentir. Una sucesión de crímenes perpetrados por quienes al ser ungidos, juraron fidelidad a Cristo, en su misión de salvar almas ganándolas para el Cielo, y no condenar al suplicio de la pederastia las vidas de indefensos e inocentes seres, en su mayoría niños, delitos que permanecen impunes a la espera de una justicia que, aunque tarda, a veces “llega a alcanzar al delincuente en su huida".


Jaume Reixach: "Iniciativa i Unió"

El linxament mediàtic i polític contra els dirigents d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds té un objectiu precís: Impedir, de totes totes, la conformació del tercer Tripartit. En perfecta sincronia, el “sometent mediàtic” –encapçalat per “La Vanguardia” de la familia Godó- i la dreta autòctona –representada per CiU i PP- s’han abraonat amb fúria contra els màxims responsables de les conselleries d’Interior i Medi Ambient, en un intent d’enfonsar les expectatives electorals d’ICV.

La comissió parlamentària d’investigació sobre l’incendi d’Horta de Sant Joan ha conclós els seus treballs sense que CiU i PP hagin aconseguit la desautorització política del conseller Joan Saura, del secretari general d’Interior, Joan Boada, i de la directora general de Prevenció i Extinció d’Incendis, Olga Lanau. Ni molt menys, han assolit la seva pretensió de forçar el president Montilla a destituir Joan Saura i, per extensió, el conseller Francesc Baltasar.

Aquest ferotge embat polític i mediàtic contra Iniciativa contrasta amb el “silenci” que envolta l’acumulació de “marros” i processos judicials per corrupció contra Unió Democràtica de Catalunya (UDC). Repassem els últims episodis coneguts:

* El Tribunal Suprem ha revisat la sentència del “cas Treball”, que implica l’exconseller Ignasi Farreres

* La Fiscalia Anticorrupció manté oberta una investigació sobre la Fundació Catalunya i Territori i l’entramat d’empreses del Grup IMS, relacionades directament amb UDC, per finançament il·legal del partit. En aquest cas hi ha involucrat el número 2 de la formació democristiana, Josep Sánchez Llibre.

* La instrucció del “cas Pallerols” ha arribat a la recta final. En aquest “affaire” de desviament de diners del Fons Social Europeu hi ha imputats cinc alts càrrecs d’Unió, com l’exsecretari d’organització del partit, Vicenç Gavaldà

* El Tribunal de Comptes ha tornat a multar UDC, ara amb una sanció de 271.797 euros, per rebre “aportacions” anònimes sense justificar, molt per sobre del límit permés per la Llei de finançament de partits

*A una altra fundació del partit, l’Institut Humanístic Miquel Coll i Alentorn, també s’hi han detectat sospitoses operacions financeres


Unió Democràtica és un partit atípic. Mai no s’ha presentat en solitari a unes eleccions i tota la seva activitat política la desenvolupa com a apèndix de Convergència Democràtica. Té molts pocs militants i la seva estructura de poder intern romàn inamovible des de fa anys i panys, amb el tàndem format per Josep Antoni Duran Lleida i Josep Sánchez Llibre dirigint el “cotarro”.

Ens podem imaginar què hauria passat si tota aquesta acumulació de “marros” que afecten les finances d’UDC s’haguessin produït a Iniciativa per Catalunya, a Esquerra Republicana, al Bloc Nacionalista Gallec o a Eusko Alkartasuna? L’escàndol periodístic seria majúscul, els dirigents responsables haurien estat reprovats públicament i les bases militants els haurien destituït i haurien fet foc nou, com passa ara amb Unió Mallorquina.

Però Unió Democràtica de Catalunya “is different”. Tot i les múltiples evidències que els assenyalen, Josep Antoni Duran Lleida i Josep Sánchez Llibre es fan els “desentesos” i les “víctimes”, quan tothom sap que controlen el partit amb mà de ferro, de dalt a baix. Per entendre aquesta espaterrant situació cal tenir molt present l’estretíssima complicitat –corroborada en les intervencions telefòniques del sumari del “cas Treball”- que hi ha entre el director de “La Vanguardia”, José Antich, i el president del comitè de govern d’UDC, Josep Antoni Duran Lleida. Sense aquesta “liaison dangereuse”, Unió ja hauria fet, de fa temps, la imprescindible catarsi democràtica i regeneradora que necessita.

Correus: Més de mil a Sevilla

1.000 treballadors es manifesten a Sevilla contra l'apagada postal, després de les jornades de protesta a Càdis, Màlaga, Almeria i Granada dels dias anteriors. Sota el lema "Per la viabilitat de Correus i contra l'apagada postal" els treballadors s'han sumat a les mobilitzacions per a exigir al Govern regulació i finançament per a Correus, davant el pla de retallada que està duent a terme. Les aturades a la capital han estat secundades pel 100% dels treballadors, provocant el tancament de nombroses oficines i carteries; a les poblacions properes es situa cap el 90%.

La marea groga ha estat el color predominant de la capital on prop de 1.000 treballadors han fet una marxa des de l'oficina principal de Correus fins a la delegació d'Hisenda entre les 9 i les 11 del matí.

La marxa groga ha exigit la Moratòria de la Llei Postal, finançament per al servei postal universal i el desbloqueig del Conveni i Acord contra el APAGADA POSTAL que el Govern ha imposat sobre la major i més antiga empresa pública del país posant en perill l'ús de més de 62.000 treballadors.

Vist l'èxit de les primeres mobilitzacions, emplaçada AL GOVERN I ELS SEUS MINISTERIS IMPLICATS (FOMENT I HISENDA) A negoci seriós, i no
OCULTAR NI UN DIA MÉS, els plans sobre el model de futur per Correus, el seu paper en el proper mercat postal liberalitzat, el seu finançament públic, la seva gestió empresarial així com l'establiment de marges suficients per poder tancar un Conveni i Acord per a funcionaris, sense pèrdua de drets i amb millores d'ocupació i salari, que, ara per ara, continuen bloquejats.

Recorda que la setmana que ve tens una cita a Castilla Lleó, Navarra i la Rioja per la viabilitat de Correus i contra l'apagada postal. Afegeix-te perquè hi ha molt en joc.


Cerca de 1.000 trabajadores se manifiestan en Sevilla contra el apagón postal
Bajo el lema “Por la viabilidad de Correos y contra el apagón postal” en torno a un millar de trabajadores se han sumado a las movilizaciones para demandar al Gobierno regulación y financiación para Correos ante el plan de recorte que está llevando a cabo.

La marea amarilla ha sido el color predominante de la capital donde cerca de 1.000 trabajadores han realizado una marcha desde la oficina principal de Correos hasta la delegación de Hacienda entre las 9 y las 11 de la mañana. Los paros en la capital han estado secundados por el 100% de los trabajadores provocando el cierre de numerosas oficinas y carterías y en las poblaciones colindantes se sitúa en torno al 90%.

La marcha amarilla ha exigido la Moratoria de la Ley Postal, financiación para el Servicio Postal Universal y el desbloqueo del Convenio y Acuerdo contra el APAGÓN POSTAL que el Gobierno ha impuesto sobre la mayor y más antigua empresa pública del país poniendo en peligro el empleo de más de 62.000 trabajadores.

Visto el éxito de las primeras movilizaciones, EMPLAZAMOS AL GOBIERNO Y SUS MINISTERIOS IMPLICADOS (FOMENTO Y HACIENDA) A NEGOCIAR SERIAMENTE, Y NO OCULTAR NI UN DÍA MÁS, los planes sobre el modelo de futuro para Correos, su papel en el cercano mercado postal liberalizado, su financiación pública, su gestión empresarial así como el establecimiento de márgenes suficientes para poder cerrar un Convenio y Acuerdo para Funcionarios, sin pérdida de derechos y con mejoras de empleo y salario, que, hoy por hoy, continúan bloqueados.

Recuerda que la semana que viene tienes una cita en Castilla León, Navarra y la Rioja por la viabilidad de Correos y contra el apagón postal. Súmate porque hay mucho en juego.


Manifestació a Madrid: "Cuba no está sola"

Unes 400 persones es van concentrar a Madrid, davant l'ambaixada de Cuba a Espanya, per condemnar la recent resolució anticubana del Parlament Europeu (PE) i la ferotge campanya mediàtica desencadenada contra l'illa caribenya. Sota el lema de Cuba no està sola, centenars de simpatitzants d'una trentena d'organitzacions polítiques, juvenils i de solidaritat amb la Revolució es van reunir ahir a la nit davant la legació diplomàtica per expressar el seu suport a la major de les Antilles.

El poder de convocatòria d'aquesta manifestació va contrastar amb una altra celebrada hora i mitja abans davant del mateix immoble per un grup de contrarevolucionaris, els que no van aconseguir aglutinar més de 20 persones, va constatar Prensa Latina en el lloc.

Les agrupacions solidàries fustigar la nova escalada d'ingerències polítiques i la fèrria croada contra la nació antillana, concertada pels mitjans de comunicació al servei del capital, van denunciar en un manifest llegit al final de la concentració.

Entre crits de Cuba va, Cuba vencerà, La Revolució, palante, palante, ia qui no li agradi que es foti i que s'aguanti i Per un Madrid més sa, que es morin els cucs, els manifestants van ratificar el seu incondicional suport al govern i poble de l'illa.

Aquesta campanya, dirigida des dels Estats Units, davant la mort lamentable d'un reclús comú, i utilitzada fins a la sacietat pels qui volen destruir els èxits de la Revolució cubana, no té altre objectiu que retrotraure al capitalisme salvatge a aquest germà poble bloquejat i assetjat, diu la declaració.

Interrogat per periodistes durant la concentració davant de la seu diplomàtica de l'Havana a Madrid, el secretari general del Partit Comunista d'Espanya (PCE), José Luis Centella, va reivindicar la dignitat del poble cubà i el dret a decidir el seu destí.

Centella va carregar contra el que va qualificar de complot dels mitjans de comunicació i d'alguns partits polítics espanyols per a que els Estats Units pugui recuperar el seu altre temps pati del darrere.
Cuba té dret a seguir el seu camí i volem posar les coses al seu lloc, per això estem aquí, va emfatitzar el líder del PCE.

En un altre tram del comunicat, les organitzacions signants van acusar els governs europeus i nord-americana de no tenir autoritat moral per criticar a Cuba, quan són ells els instigadors de cops d'Estat com el d'Hondures.

No tenen entranyes quan estableixen presons il legals on es practica la tortura, no tenen ètica alguna quan tracten de destruir a qualsevol preu a qui pretenen fer un món diferent, millor, més equitatiu i més humà, van subratllar.

Després d'avaluar com vergonyosa la resolució anticubana aprovada per l'Eurocambra la setmana passada, el moviment solidari va exigir a la Unió Europea que deixi de tergiversar la realitat i d'esgrimir tantes mentides al voltant del petit país antillà.
Respectin la dignitat d'aquest valerós poble i de la seva Revolució, que amb tant esforç l'han sostingut tots aquests anys, malgrat les pressions externes, bloquejos i agressions, va remarcar el manifest.

L'Europa del capital i de la guerra no té cap mena de sentit de la vergonya quan vol donar lliçons de moral a Cuba, va assenyalar. Cuba ha demostrat amb escreix que té com a prioritat la vida i la dignitat de l'ésser humà, destaca la declaració.

Tot el contrari d'Estats i d'Europa, les "democràtiques" tropes, denuncia el document, ocupen nacions com l'Iraq i l'Afganistan i no els tremola el pols a l'hora de matar civils, entre ells nens i nenes, sense la més mínima pietat.

Aquest és el lloc per subscriure's a la campanya de suport a Cuba, contra la campanya mediàtica. Recollida de signatures En Defensa de Cuba.

http://www.porcuba.org/


Multitudinaria manifestación en Madrid en apoyo a Cuba
Por Eduardo Rodriguez-Baz

Unas 400 personas se concentraron frente a la embajada de Cuba en España para condenar una reciente resolución anticubana del Parlamento Europeo (PE) y la feroz campaña mediática desatada contra la isla caribeña.
Bajo el lema de Cuba no está sola, cientos de simpatizantes de una treintena de organizaciones políticas, juveniles y de solidaridad con la Revolución se reunieron anoche ante la legación diplomática para expresar su respaldo a la mayor de las Antillas.

El poder de convocatoria de esta manifestación contrastó con otra celebrada hora y media antes frente al mismo inmueble por un grupo de contrarrevolucionarios, quienes no lograron aglutinar a más de 20 personas, constató Prensa Latina en el lugar.

Las agrupaciones solidarias fustigaron la nueva escalada de injerencias políticas y la férrea cruzada contra la nación antillana, concertada por los medios de comunicación al servicio del capital, denunciaron en un manifiesto leído al término de la concentración.

Entre gritos de Cuba va, Cuba vencerá, La Revolución, palante, palante, y al que no le guste que se joda y que se aguante y Por un Madrid más sano, que se mueran los gusanos, los manifestantes ratificaron su incondicional apoyo al gobierno y pueblo de la isla.

Esta campaña, dirigida desde Estados Unidos ante la muerte lamentable de un recluso común, utilizado hasta la saciedad por quienes quieren destruir los logros de la Revolución cubana, no tiene otro objetivo que retrotraer al capitalismo salvaje a este hermano pueblo bloqueado y asediado, reza la declaración.

Interrogado por periodistas durante la concentración frente a la sede diplomática de La Habana en Madrid, el secretario general del Partido Comunista de España (PCE), José Luis Centella, reivindicó la dignidad del pueblo cubano y el derecho a decidir su destino.

Centella arremetió contra lo que calificó de complot de los medios de comunicación y de algunos partidos políticos españoles para que Estados Unidos pueda recuperar su otrora patio trasero.

Cuba tiene derecho a seguir su camino y queremos poner las cosas en su sitio, por eso estamos aquí, enfatizó el líder del PCE.

En otro tramo del comunicado, las organizaciones firmantes acusaron a los gobiernos europeos y estadounidense de carecer de autoridad moral para criticar a Cuba, cuando son ellos los instigadores de golpes de Estado como el de Honduras.

No tienen entrañas cuando establecen cárceles ilegales donde se practica la tortura, no tienen ética alguna cuando tratan de destruir a cualquier precio a quienes pretenden hacer un mundo diferente, mejor, más equitativo y más humano, subrayaron.

Tras evaluar como bochornosa la resolución anticubana aprobada por la Eurocámara la semana pasada, el movimiento solidario exigió a la Unión Europea que deje de tergiversar la realidad y de esgrimir tantas mentiras en torno al pequeño país antillano.

Respeten la dignidad de ese valeroso pueblo y de su Revolución, que con tanto esfuerzo la han sostenido todos estos años, a pesar de las presiones externas, bloqueos y agresiones, remarcó el manifiesto.

La Europa del capital y de la guerra no tiene el menor sentido de la vergüenza cuando quiere dar lecciones de moral a Cuba, señaló.
Cuba ha demostrado con creces que tiene como prioridad la vida y la dignidad del ser humano, destaca la declaración.

Todo lo contrario de Estados y de Europa, cuyas "democráticas" tropas, denuncia el documento, ocupan naciones como Iraq y Afganistán y no les tiembla el pulso a la hora de matar a civiles, entre ellos niños y niñas, sin la más mínima piedad.

Este es el sitio para suscribirse a la campaña de apoyo a Cuba, contra la campaña mediática.
Recogida de firmas En Defensa de Cuba.
http://www.porcuba.org/


Jordi MIralles, candidat d'EUiA al Parlament

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, repetirà com a candidat a les properes eleccions, aquesta vegada amb tàndem amb Joan Herrera, cap de llista de la coalició. Malgrat ICV-EUiA ha esdevingut centre de diverses polèmiques atiades per la dreta incompetent i demagògica i els seus mitjans asalariats, és l’únic grup parlamentari membre de l’executiu que es manté o creix a les enquestes i que reconeix el tripartit com una eina imprescindible i sense alternativa per un govern social i progresista a Catalunya.

Quina valoració fa del document que es va consensuar divendres passat a la cimera anticrisis?
És un document per continuar treballant i és un reflex del debat monogràfic sobre la crisi que vam fer al Parlament. A més, apunta les set o vuit qüestions de les quals és molt difícil despenjar-se. S’ha complert un compromís, s’ha buscat la unitat i tenim vuit punts per continuar treballant.

No es podia haver concretat una mica més?
Si baixem molt al detall, s’amplia més la distància. Ara bé, estic sorprès com l’oposició no acompanya el pagament de les administracions a les empreses a 60 dies, l’aplicació de mesures per incentivar el consum, la millora de la formació professional o la voluntat de transformar la construcció del totxo en programes de rehabilitació. Són coses d’arrel. M’interessa que diu CiU o el PP, però m’interessa més que diu CCOO i UGT. I ells han valorat aquesta base com l’inici del procés.

Fa dos anys que Catalunya pateix la crisi i l’acord estratègic es va signar el 2005, no arriba una mica tard aquesta cimera?
De vegades, si no hi ha una foto, sembla que les coses no es facin, però l’acord durant aquest temps s’ha desenvolupat. El Pacte Nacional per l’Habitatge, el Pacte Nacional per la Immigració o el Pacte Nacional per l’Educació surten d’aquest Pla Estratègic. Però nosaltres tenim instruments limitats i la crisi també és nacional i internacional. S’han fet coses, encara que certament potser la comissió de seguiment s’hauria d’haver convocat abans, igual que l’intent de trobar l’encaix de les formacions polítiques.

La manca d’unitat és exclusivament una qüestió política?
Alguns tenim la convicció que és moment de solucions, mentre l’oposició està desbocada en campanya electoral i tot allò que suposa compromisos amb el govern els genera urticària o costos electorals. Estan més en clau partidista que de compromís. En canvi l’actitud dels agents socials ha estat molt responsable.

És possible algun tipus d’unitat, en algun aspecte?
És evident que en algunes coses no ens posarem mai d’acord. Nosaltres no podem acceptar ni amb pintura, com el senyor Mas tenia en el seu programa electoral, baixar la indemnització per acomiadament de 45 a 33 dies. I si volen eliminar definitivament l’impost de successions, tampoc.

PP i CiU consideren com a condició mínima de pacte un front comú contra la pujada dels impostos. ERC també rebutja la pujada de l’IVA.
S’hauria de pujar l’IVA, no de forma generalista, sinó als productes de luxe: joies, hotels de cinc estrelles... El PP, en canvi, vol menys impostos, però després no sé com quadren la proposta de més polítiques públiques. Per nosaltres és senzill: que pagui qui més té per fer polítiques redistributives i igualtat d’oportunitats. I en aquest moment, de forma insòlita, qui contribueix més són les rentes del treball.

El govern ha estat suficientment d’Esquerres en la gestió d’aquesta crisi?
Hi ha objectius finals dels tres partits que no són els mateixos, però ens hem posat d’acord en un programa de quatre anys. Per exemple, del 2003 al 2010 hem augmentat un 100% la despesa social, el 97% dels ciutadans tenen un CAP a deu minuts de casa... Encara que el fum del debat de l’Estatut i el Finançament han posat boira i la realitat ens ha costat de transmetre, s’han fet coses. Ara bé, creiem que en algunes coses es podia anar més enllà, com en l’impost de successions. En el país hi ha gent que té dificultats per arribar a final de mes i no problemes per pagar impostos d’un milió d’euros d’una herència.

Catalunya, però, lidera els índex d’atur.
A Catalunya es crea més ocupació i també se’n destrueix més. El govern, però, no s’ha quedat aturat, ni amb Seat ni amb Nissan, però tenim una Catalunya de petita i mitjana empresa amb dificultats perquè el sector financer ha tancat l’aixeta. I això no és problema del govern.

Considera correcte la feina feta per Treball o Industria, que no estan dirigides per membres del seu grup?
Quan vam discutir el primer acord d’Entesa em vaig quedar en minoria defensant que les conselleries haurien de ser barreja. Les forces de govern haurien d’estar més presents a tots els departaments. La pluralitat comporta conviure i, per tant, no podem parlar de la conselleria del meu partit, sinó de la conselleria del govern.

Vostès han estat la veu discordant del segon tripartit?
Nosaltres no hem tingut excessives diferències amb el govern. A part de la Llei de Successions no hem compartit alguns articles de la llei d’Educació. Personalment em sembla exòtic que en el nostre de país donem recursos públics a les escoles de casa bona de l’Opus perquè segueixin segregant nens i nenes. Només han estat dos temes. Les altres coses, com per exemple la ILP de les curses de braus, no havien estat pactades en l’acord de govern.

Per tant, nega el desacord entre els socis.
Les forces polítiques anem a les eleccions i ens voten, però els tertulians, els opinadors i els grups d’opinió mai passen per les urnes. L’opinió publicada repetida moltes vegades, es converteix en una gran mentida.

Vostè va qualificar la nevada d’“un monstre de meteorologia excepcional”. L’excepcional justifica el caos?
La gestió va ser bona, encara que en emergència sempre hi ha coses millorables. Les previsions del servei meteorològic es van fer bé. Durant el cap de setmana es va informar. El gran problema és que una gran part de Catalunya avui encara té problemes de subministrament elèctric i això és responsabilitat d’unes empreses privades.

Però malgrat els avisos el caos hi va ser. És culpa de la ciutadania?
Ens han dit que algunes grans empreses, per exemple SEAT, no van autoritzar que els treballadors marxessin a casa fins a les sis de la tarda. S’ha de veure on hi ha els interessos i les responsabilitats. Això també és responsabilitat del conseller d’Interior? Tenim una societat que viu del risc i també s’ha de millorar la mobilitat en transport públic.

En el cas del subministrament elèctric, és un problema de falta d’inversió?
Ara estem analitzant els beneficis i les inversions de Fecsa-Endesa, la gran quantitat de subcontractes que han fet i la reducció del 40% de la plantilla. No s’han invertit els recursos suficients ni s’han mantingut línies. Després de l’apagava de Barcelona, es va aprovar una llei al Parlament que obligava uns mínims a les empreses, i ara estem mirant si això s’ha complert.

Més de cent alcaldes han signat un document demanant a la Generalitat que pressioni més. Les empreses menystenen el govern?
Vivim en la societat del “sacro santo mercado”. Les inversions, segons la llei, no han estat a l’alçada i crec que amb això el govern ha de ser més exigent. Opinadors d’aquest país han parlat de nacionalitzar, nosaltres no. Nosaltres demanem control democràtic dels serveis bàsics. Hem de recuperar allò que diu la constitució, els serveis han d’estar al servei de l’interès general.

Quan el president de la Generalitat posa el tema de la MAT sobre la taula, ho considereu un retret?
El president de la Generalitat defensa allò en què creu. En aquest cas encara que hagués existit la MAT els problemes continuarien perquè la qüestió estava en la baixa i mitjana tensió. No hi ha hagut manteniment. La nevada sí ens dóna la raó amb què s’ha de soterrar, perquè també han caigut torres d’alta tensió.

Mossos, nevades, incendis... i ICV-EUiA és la única formació del tripartit que manté el percentatge en intenció de vot segons les darreres enquestes.
En les darreres eleccions vam ser els únics que vam pujar. Interior ha estat una oportunitat i un risc. Hem viscut les dues coses. Amnistia Internacional avala les càmeres a les comissaries, s’han impulsat quantitat de mesures de violència contra les dones, s’ha impulsat la memòria democràtica, els 80km/hora... En temes de seguretat les esquerres podem fer coses diferents.

Per tant hi ha més coses positives que negatives.
En saber-se el resultats, EUiA va defensar tenir una tercera conselleria social perquè havíem crescut més que els altres dos. Però un cop es va arriba a aquest compromís, ara hem d’avaluar el resultat final d’aquesta experiència i cal reconèixer que hem fet coses que altres no haurien fet, però interior també genera contradiccions.

Per exemple?
Que en una empresa hi hagi un expedient de regulació, els treballadors estiguin a la porta defensant els seus drets i actuïn els mossos.

Us ha costat molt d’explicar?
Per la cultura d’on venim -encara que els Mossos no tenen res a veure amb altres cossos-, la nostra gent es posa nerviosa només en veure un uniforme. Però dit això, nosaltres tenim gent per assumir qualsevol responsabilitat de govern.

Per tant, animats de cara les properes eleccions
Pel que hem fet, pel que representem, pels canvis que hem fet a les candidatures – la incorporació d’en Joan Herrera com a cap de llista- i explicant l’obra de govern activarem una part de l’abstencionista crític amb les esquerres, gent d’Esquerra i del PSC.

Però només sou vosaltres els que diu que públicament que voleu un tripartit.
Nosaltres no contemplem cap altre possibilitat. El nostre lema en les anteriors campanyes era “Govern d’Esquerres” i seguirem en aquesta línia. ERC i PSC hauran d’explicar si volen governar amb CiU. La tria és entre una majoria d’esquerres plural o una majoria conservadora capitanejada per Artur Mas.

ERC ha proposat al PSC fer govern, amb vostès al marge.
Gesticulació, s’haurà de veure què diuen els ciutadans. La gent valora les tendències, les sinèrgies i les propostes. Nosaltres l’any 1999, quan ens vam presentar sols i vam quedar fora, vam aprendre que cal continuar sumant. Els altres han de mirar com tenen el seu espai. ERC ha de veure quines fugues d’aigua té.

Saura diu que no l’importaria repetir.
Primer cal sentir que explicarà Joan Saura a Joan Herrera. Encara no tenim la llista feta.
Per Maria Coll

Avui, a la 2: Joan Nuet a "Parlamento"

El senador Joan Josep Nuet al programa `Parlamento´ de la 2 i Canal 24h.
Hora: 11.00 a la La 2 (analògic), 16.00 Canal 24 h (satèl.lit).
El senador d´EUiA adscrit al grup de l´Entesa Catalana de Progrés, Joan Josep Nuet, participarà al programa `Parlamento´ de La 2, que aquest dissabte tractarà sobre `Reactivació econòmica´. Al col.loqui també hi haurà senadors del PSOE, PP i CiU.