divendres, 14 de setembre de 2012

Atacs de libis a drons dels EUA provoquen el tancament de l'espai aeri de Bengasi

Líbia ha tancat l'espai aeri de Bengasi per raons de seguretat, després que insurgents islamistes hagin disparat foc anti aeri contra avions no tripulats dels EUA que han sobrevolat la ciutat líbia, dos dies després de l'atac al consolat nord-americà, en què van morir quatre funcionaris nord-americans, entre ells l'ambaixador Chris Stevens (foto). EUA ha enviat dos vaixells de guerra.

El tancament de l'aeroport ha suscitat rumors que el desplegament de forces especials dels Estats Units es degui a la preparació d'un atac contra les milícies que van participar en l'assalt de la legació diplomàtica nord-americana dimecres passat, segons informa l'agència Reuters.

Un funcionari libi ha indicat que els avions espia sobrevolar zones consolat, van prendre fotos i inspeccionar la ubicació dels grups radicals islamistes que l'OTAN va finançar i armar contra Gaddafi.

"Dos avions no tripulats nord-americans van sobrevolar ahir a la nit Bengasi amb coneixement de les autoritats líbies", ha afirmat el viceministre de l'Interior, Wanis al-Sharif. "Ells eren visibles i van ser atacats per armes antiaèries utilitzades per les milícies armades".

"Per això, la seguretat de Bengasi decidir tancar l'espai aeri de l'aeroport. Qualsevol decisió per permetre una operació de qualsevol tipus en territori libi es farà en coordinació amb el congrés i el nou govern", ha afegit.

Vol de drones en el cel libis


Ali al-Shaikhi, portaveu del cap de l'Estat Major, ha assenyalat que avions de les forces aliades occidentals, que van ajudar als rebels libis a enderrocar Muammar al Gaddafi l'any passat, van continuar sobrevolant l'espai aeri de Líbia per ajudar a mantenir les seves cels assegurances. I ha indicat que havien augmentat aquests vols en els últims dies a causa del deteriorament de la seguretat al país "alliberat" pel feixisme internacional.

Segons ha confirmat una font de l'aeroport de Trípoli, l'últim avió amb destinació a Bengasi, la segona ciutat més gran del país, va enlairar aquest dijous de la capital a les 21.00 hores. Deu hores després, l'espai aeri es va tornar a reobrir.

La font ha explicat que tots els avions amb destinació a Bengasi han estat desviats a l'aeroport d'Al Abrag, situat a uns 200 quilòmetres al nord-est de Bengasi. A més, ha indicat que, fins ara, no té informació de quan es restablirà el trànsit aeri amb aquesta ciutat oriental.

Les autoritats líbies ja han detingut diversos sospitosos de l'assalt a la missió diplomàtica, que va començar la nit de dimarts a dimecres amb una protesta contra una pel·lícula nord-americana que es burla de Mahoma.

Estats Units ha enviat dos vaixells de guerra i una força de 50 marines per assegurar les seves instal·lacions diplomàtiques.

L'ONU titlla de "amoral" l'ingent despesa en material bèl·lic

El món va gastar l'any passat 1,7 bilions de dòlars en armes, ha declarat avui el secretari general de l'ONU, Ban Ki-moon, qualificant aquesta inversió de "amoral": "Cada dia, el món gasta en les armes gairebé el doble del que l'ONU inverteix anualment en les seves missions globals de pau, protecció de drets humans i desenvolupament", va assenyalar Ban Ki-moon en intervenir aquest divendres en un fòrum sobre la "cultura de la pau" organitzat en el marc de l'Assemblea General de Nacions Unides.

Ha afegit que "és un preu enorme per a la gent que es fica al llit en dejú, els nens que es moren per l'escassetat d'aigua potable neta i els camperols que no poden dedicar-se al cultiu de les terres sembrades de mines".

El cap de l'ONU ha subratllat que tanta despesa en material bèl·lic li sembla "amoral".

"El món intueix que els conflictes no tenen solució militar i que els pobres recursos mundials cal gastar-los en l'ajuda al benestar, no en les armes que multipliquen el patiment", ha recalcat.

Estats Units ha venut més armes que mai el 2011

Amb un total de 66.300 milions de dòlars (52.960 milions d'euros) en carregaments que es van dirigir sobretot als aliats plutocràtics del Golf Pèrsic que financien el terrorisme a l'Orient Mitjà, segons informa The New York Times. Les exportacions nord-americanes van suposar el 2011 gairebé un 78% del mercat mundial. El segon venedor és Rússia amb 4.800 milions de dòlars, segons un informe lliurat el divendres al Congrés d'EUA.

La xifra de vendes triplica la del 2010, quan es van exportar 21.400 milions de dòlars, i és "el major import total per a un sol any en la història de les exportacions d'armes dels Estats Units", segons l'informe, elaborat pel Servei de Investigació del Congrés, una entitat independent.

http://noticies.sirius.cat/2012/08/estats-units-ha-venut-mes-armes-que-mai.html

Cinc detinguts per factures falses en el projecte de Matas per la seva TV

La Policia Nacional ha detingut el exdelegat de FCC a Balears Mateu Estrany ja quatre persones per la presumpta simulació d'uns treballs de climatització a la finca de Son Puig (foto), que preveia albergar la nova seu de Televisió de Mallorca segons el projecte del PP de Jaume Matas, i propietat del Consell de Mallorca, és a dir, pública. Aquests treballs no es van dur a terme, com tampoc la rehabilitació de l'edifici. Després de prestar declaració, els cinc han quedat en llibertat amb càrrecs.

Fonts de la Policia han explicat que, en principi, no es tracta d'un nou cas de corrupció política, sinó mercantil, centrat en l'emissió de factures falses d'una empresa a una altra.

FCC es va fer el 2006 amb el contracte per a la construcció de la nova seu de TVM a través de la seva filial Tema Concessionària. Segons les indagacions, la constructora va encarregar a una empresa especialitzada en climatització la simulació de factures per uns treballs que finalment no es van realitzar. Aquesta empresa es troba al Polígon Son Castelló de Palma.

El contracte amb FCC va ser cancel·lat a l'inici del mandat de Francina Armengol (PSIB).

Un general britànic (del s.XIX) és assassinat a les protestes al Sudan

Rússia Today ha publicat -i acaba de censurar- com a destacada la notícia alarmant: "Un general britànic és assassinat a les protestes al Sudan. El general britànic Charles Gordon (Londres, 28 de gener de 1833 - Khartum, 26 de gener de 1885) va perdre la vida "a les manifestacions d'aquest divendres a Khartum", segons reporta Fox News... Encara que en la cadena nazi ianqui no apareix aquesta barbaritat -o no l'hem sabut trobar-.

Gordon, interpretat en la pel·lícula triomfal sobre el colonialisme criminal britànic que ja dura 150 anys al Sudan i la resta del món pel vell feixista i prpopagandista de les fàbriques d'armes dels EUA, Ben-Hur/Moisés Heston...:
http://es.wikipedia.org/wiki/Charles_George_Gordon

La notícia a Fox: ni menció de Gordon:
http://nation.foxnews.com/us-embassy-attack/2012/09/14/anti-american-violence-gunfire-reported-us-embassy-compound-sudan

Cayo Lara alerta que el PP vol baixar els salaris un 20%

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, ha afirmat aquest divendres que l'objectiu del Govern és abaixar els salaris un 20 per cent perquè és una exigència de la UE. Lara ha fet una crida a la "mobilització massiva" davant les retallades i ajustos del Govern central i ha instat a la ciutadania a participar aquest dissabte en la manifestació del 15-S, perquè "servirà per sotmetre les polítiques de l'Executiu de Mariano Rajoy a una "moció de censura social".

En una roda de premsa a Palma, el líder d'IU ha apuntat que "el que li queda a la ciutadania és la rebel·lia i la mobilització" per fer front al que ha considerat "el període més negre en la història d'Espanya" des la transició. "No es coneix un període tan dur protagonitzat per un govern al nostre país", ha remarcat.

Amb tot, ha assenyalat que la manifestació convocada per aquest dissabte és per exigir al Govern que "convoqui al poble" perquè els ciutadans "puguin opinar sobre les polítiques que està aplicant el PP i que no estaven en el seu programa electoral", ha precisat.

Durant la seva intervenció, el màxim responsable d'Izquierda Unida ha criticat durament el contingut del Pla bianual del PP enviat a Brussel·les 2012-2013 amb el qual es pretén un estalvi de 102.000 milions d'euros i amb el qual es "plantegen més retallades i una reducció l'ocupació".

Segons ha advertit Lara, el pla del PP estableix que de cada deu persones que es jubilin a l'Administració pública només es cobreixi una plaça, el que representarà, ha remarcat, un increment de la desocupació durant 2012, 2013 i 2014.

Així mateix, ha indicat que l'objectiu del Govern de Rajoy és rebaixar els salaris, "que és l'exigència de la Unió Europea", al voltant d'un 20% perquè "siguin competitius amb els països comunitaris".

"Rajoy és el rei de la mentida en el nostre país. Està fent mal a molta gent, està aplicant un programa que no és amb el qual es va comprometre davant la ciutadania", el que fa que sigui un Govern "deslegitimat", ha assenyalat.

Les protestes contra EUA i aliats al món islàmic es multipliquen

A Tunísia capital els manifestants islamistes han saltat el mur que envolta l'ambaixada dels EUA, han trencat les finestres de l'ambaixada, han calat foc als arbres i estan causant destrosses a l'immoble de la missió diplomàtica nord-americana. La Policia sudanesa va poder controlar la situació en les ambaixades d'Alemanya (foto), el Regne Unit i EUA a Khartum, que han estat assaltades per centenars de manifestants després de l'oració tradicional de divendres.

La Policia antiavalots tunisiana va emprar avui gasos lacrimògens per dispersar centenars de manifestants que protestaven davant de l'ambaixada nord-americana a Tunísia.

Igual que en altres països de majoria musulmana -Jordània, Iemen, Egipte, Líbia, Líban, Sudan...- els manifestants s'han dirigit a la seu de la delegació diplomàtica nord-americana, protegida per fèrries mesures de seguretat, després de l'oració comunitària del migdia. Els disturbis anti-nord a Tunísia van començar aquest 12 de setembre. Aquest dia centenars de persones es van manifestar davant de l'ambaixada dels EUA a Tunísia. La Policia local va dispersar als manifestants amb gasos lacrimògens i bales de goma.

Assalt de les ambaixades occidentals al Sudan


Els manifestants han assaltat l'ambaixada d'Alemanya al Sudan, però els agents de seguretat han aconseguit retirar-los usant gasos lacrimògens. De moment els exaltats cremen pneumàtics a les rodalies a les ambaixades i s'informa d'un mort. La Policia sudanesa va poder controlar la situació en les ambaixades d'Alemanya, el Regne Unit i EUA a Khartum, que han estat assaltades per centenars de manifestants després de l'oració tradicional de divendres.

Els manifestants mobilitzen actuacions i busos davant de l'ambaixada dels Estats Units a Khartum. Previemente els manifestants van penetrar a l'ambaixada d'Alemanya i van intentar assaltar la missió diplomàtica del Regne Unit a Khartum, la capital del país. Els agents de seguretat sudanesos van usar gasos lacrimògens per dispersar la multitud. L'edifici de l'ambaixada d'Alemanya a Sudan va ser incendiat.

La ira musulmana es va propagar per gairebé tots els països de majoria islàmica després de la sortida d'una pel · lícula que denigra el profeta Mahoma produïda als EUA Al Iemen la policia va desplegar canons d'aigua i realitzar trets d'advertència per dispersar la multitud de manifestants que es van congregar a l'ambaixada dels EUA a Sanà.

Els empleats de la missió diplomàtica van ser traslladats a un lloc segur. Ambaixadora dels EUA a Egipte, Anne W. Patterson, va deixar el Caire enmig de les furioses protestes arran de la difusió d'una pel·lícula antiislam produïda als Estats Units.

Indonèsia es suma a les protestes islàmiques


Més de 350 fonamentalistes islàmics s'han reunit prop de l'ambaixada dels EUA per protestar contra la pel·lícula 'La innocència dels musulmans', segons informa l'agència France Press.

Els manifestants llancen crits anti-nord i mostren pancartascon missatges com "Condemnem l'ofensa el missatger d'Al·là" i "No hi ha altre déu que Al·là". Exigien, així mateix, l'expulsió de tots els ciutadans nord-americans d'Indonèsia. En els seus discursos els representants de l'organització islàmica Hizb ut-Tahrir, convocant de la manifestació, van dir que la pel·lícula insultava el profeta i declarava la guerra.

Manifestants cremen banderes dels EUA i Israel a Londres


Uns dos-cents manifestants s'han congregat davant l'ambaixada dels Estats Units a Londres i estan cremant banderes dels EUA i Israel. En aquesta jornada, les legacions occidentals als països de majoria musulmana es troben en alerta a causa de les violentes protestes que es van iniciar el dijous. Al Regne Unit hi ha prop de dos milions de musulmans, el que suposa el 3% de la població britànica.

Front contra el Barcelona World

Diversos col·lectius proteccionistes enumeren els motius per oposar-se al projecte de sis parcs temàtics al costat de Port Aventura i denuncien que es vulgui treure les "castanyes del foc" a la Caixa, que es va "estavellar" als terrenys amb fallides promocions immobiliàries.

Una setmana després de la presentació a so de bombo i platerets del macrocomplex Barcelona World, que s’aixecaria en uns terrenys propietat de la Caixa al costat de Port Aventura –als municipis tarragonins de Vilaseca i Salou-, comencen a aparèixer les primeres crítiques raonades al projecte, impulsat per l’empresari i paradigma de l’especulació immobiliària Enrique Bañuelos. Diversos col·lectius ecologistes han donat a conèixer un document en què denuncien “l’opacitat” amb la qual s’ha “gestat” la proposta, totalment d’esquena a la societat civil, fet que “vulnera les directrius europees de participació ciutadana i d’avaluació ambiental”.

El comunicat, signat pel Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp – Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC), la Institutció de Ponent per a la Conservació i l’Estudi de l’Entorn Natural (IPCENA), el Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA-EdC) i la Federació d’Ecologistes de Catalunya, exposa diversos motius per rebutjar Barcelona World. “Un macrocomplex turístic d’aquestes dimensions no fa més que reafirmar el model de desenvolupament que ens ha portat a la situació socioeconòmica actual”, exposa el text, que afegeix que “Barcelona World no representarà el turisme familiar, sinó el consumisme portat al seu màxim exponent”.

El projecte, que preveu la construcció de sis parcs temàtics, 12.000 habitacions d’hotels, centres de convencions, teatres i casinos, entre d’altres, després d’una inversió d’uns 4.700 milions d’euros, beneficia especialment la Caixa, propietària d’uns terrenys on anys enrere s’havia projectat una promoció immobiliària que, finalment, no s’ha portat a terme. En aquest sentit, els ecologistes apunten que “treure les castanyes del foc a la Caixa, que es va estavellar amb les promocions immobiliàries i els golfs projectats a la zona, és del tot insolidari i frega la prevaricació”.

“Injectar 10 milions de turistes més a l’entorn de Salou i Vilaseca, suposarà el col·lapse de l’abastament d’aigua i energia, així com de les infraestructures viàries actuals”, exposa el document que també alerta de l’impacte del complex a l’Espai d’Interès Natural de la Sèquia Major i de “l’artificialització completa del Cap de Salou”, amb la conseqüent “impossibilitat de recuperar un dels últims espais litorals del Camp de Tarragona”. Els ecologistes denuncien, a més a més, que és fals que el territori on s’ha de construir Barcelona World estigui completament urbanitzat i avisa del “nul” grau de confiança que transmet Enrique Bañuelos.

Per tot plegat, els ecologistes reclamen que s’iniciï un “procés real de consens al territori amb totes les parts implicades, i que es promogui el Parc Ecohistòric dels Prats de la Pineda i Cal·lípolis com a alternativa sostenible, rendible ambiental, social i econòmicament”.

Holanda: El feixista Geert Wilders és finançat pels EUA

El polític feixista holandès de Geert Wilders ha estat rebent fons de grups fonamentalistes catòlics i antiislàmics (és a dir, antisemites de veritat) dels EUA -que també financen als 'gusanos' de Miami i els mercenaris anticubans-, segons va revelar dilluns una investigació de Reuters. Mentre que la informació en si mateixa no és res de nou pels experts, els detalls que es faciliten en l'informe de Reuters sí ho són i plantegen la qüestió de per què els mitjans de comunicació de la monarquia holandesa i cap del club d'oligarques Bilderberg han volgut ignorar el finançament irregular de Wilders.

El finançament de la campanya és un tema relativament nou... No ha estat un gran problema¨, diu Marc Chavannes, columnista polític del diari NRC Handelsblad: ¨Tots i cada un de nosaltres podria haver investigat l'assumpte però no ho vam fer¨.

Tot i que admet que és una idea difícil d'acceptar per aquells sumits en la tradició política dels Estats Units (país que també es troba en plena campanya electoral), i que de fet alguns reporters han fet una ullada al finançament de Wilders, en general, diu Chavannes, "els mitjans de comunicació holandesos no li han donat molta importància".

El 'Partit per la Llibertat' del neonazi Wilders-malgrat el suport de la premsa i mitjans oficials-ha perdut, en les recentment celebrades eleccions a Holanda, una gran part del seu suport.

La majoria dels periodistes holandesos i molts votants saben que Wilders ha rebut fons de simpatitzants de l'extrema dreta feixista als Estats Units que recolzen la seva lluita contra la influència islàmica a Occident. Però són els detalls de per què estan pagant i de com ho estan pagant el que l'informe de Reuters ha deixat al descobert.

Un altre simpatitzant americà, David Horowitz, que fundés el conservador Centre per a la Llibertat David Horowitz i és editor de la revista FrontPage, ha pagat a Wilders per donar conferències i fins i tot va abonar 1.500 $ en concepte de protecció policial i més encara per a l'allotjament dels guardaespatlles holandesos de Wilders. Horowitz ha dit també que els patrocinadors nord-americans van ajudar a Wilders a recaptar fons per a la seva batalla legal contra la prohibició britànica que visités el país l'any 2009. Va guanyar també aquest cas.

Mentre que el Fòrum de l'Orient Mitjà no revela quant li va pagar al seu advocat Moscowitz, i el propi Moscowitz diu que es tracta d'informació protegida sota la clàusula de confidencialitat entre client i advocat, Wilders diu que rep donacions dels defensors de la llibertat de expressió. ¨No responc a preguntes sobre qui són i quant han pagat¨, va declarar en un comunicat, ¨això podria posar en perill la seva seguretat¨.

A l'Holanda plutocràtica no és il·legal que els polítics rebin fons de l'estranger. Wilders no accepta rebre fons del govern com altres partits holandesos i per tant no està obligat a declarar les seves fonts. El Parlament està examinant en l'actualitat la legislació que obliga tots els partits a revelar els seus mitjans de finançament.

El Partit per la Llibertat, PVV. que va guanyar el 15% del vot a les eleccions el 2010, no ha revelat mai cap detall sobre les seves fonts de finançament. Malgrat la sospita popular que està sent finançat a l'estranger, fins ara, aquests rumors no han pogut ser mai confirmats ni per les declaracions fiscals ni per aquells que aporten els fons.

¨Els polítics tenen cert marge de maniobra per atreure capital estranger¨, diu Chavannes, ¨S'ha de convertir en un autèntic problema. Es tracta d'un tema ambigu en el qual els mitjans de comunicació no volen aprofundir¨.

Un dels problemes que crida l'atenció dels mitjans de comunicació holandesos en l'actualitat són els quatre milions d'euros que els antics membres del PVV reconeixen que els van ser assignats però dels que mai han rendit comptes. Els parlamentaris de tots els partits holandesos reben 165.000 euros a l'any en concepte de despeses.

Mentrestant, als Estats Units, on les campanyes de finançament són sempre el centre d'atenció, és il·legal que les organitzacions sense ànim de lucre com el Fòrum d'Orient Mitjà o el Centre per a la Llibertat David Horowitz financin directament a partits polítics i candidats.

Anonymous publica les dades d'un capellà acusat d'abús a menors

Més de 2.5 GB d'informació provinent del compte de correu electrònic de Giacomo Ruggeri (foto), un sacerdot italià acusat d'abús a menors, circulen a la xarxa després que Anonymous els fes públics. L'acció contra el correu electrònic de Ruggeri, que va ser apartat de les seves funcions al juliol d'aquest any després que la policia comencés una investigació per haver abusat d'una adolescent, és la manera com Anonymous protesta contra aquest tipus d'aberracions, tal com argumenten al seu bloc italià.

"La història de Don Ruggeri és una demostració més de com la institució ha soscavat els principis que han d'inspirar-la. Va fomentar l'odi i l'estigma cap a les persones que mostren una orientació sexual diferent a la que diuen "natural", en línia amb un model de societat patriarcal i discriminatòria. La manca de naturalitat és repugnant en el seu modus operandi. La seva cobdícia i la seva avarícia són indecoroses".

Al final del comunicat, els nois d'Anonymous Itàlia enllacen amb la plataforma d'emmagatzematge "Deposit files", on han allotjat els arxius del sacerdot en qüestió, com a forma de protesta davant els deplorables fets que cometen membres de l'Església catòlica.

Herrira denúncia a Estrasburg que l'actual política penitenciària no té cabuda a Europa

Herrira ha portat avui fins Estrasburg la denúncia de la «cruel» política penitenciària que apliquen els estats espanyol i francès no té cabuda a Europa i la demanda de la implicació de les instàncies internacionals. Una delegació s'ha reunit amb diversos parlamentaris i s'ha concentrat davant del Parlament.

La delegació s'ha reunit amb cinc europarlamentaris i amb el secretari general i el responsable de relacions exteriors de l'Aliança Lliure Europea (ALE), els que han traslladat que Euskal Herria viu una nova situació política i que és imprescindible fer passos en aquest camí.

Així, han incidit que cal desactivar la política penitenciària, acabar amb la dispersió, derogar l'anomenada 'doctrina Parot' i posar en llibertat els presos malalts.

«Els hem traslladat clarament que els estats no poden mantenir a Europa ni un minut més aquesta política penitenciària, ja que vulnera de forma flagrant els drets humans ia més allunya la pau i la solució», ha declarat el portaveu de Herrira Beñat Zarrabeitia a Infozazpi Irratia.

Herrira considera que per posar fi a aquesta situació la comunitat internacional i, en aquest cas la Unió Europea, ha d'implicar.

6 manifestacions el dissabte 15-S a Madrid

La 'tardor calenta' comença amb sis manifestacions el dissabte, 15 de setembre, no només la concentració convocada per UGT i Comissions Obreres a la plaça de Colón, que anirà unida a dues manifestacions d'aquests sindicats des de Gregorio Marañón i Atocha fins la plaça, sinó també de quatre manifestacions convocades per diferents col·lectius, totes elles localitzades al centre.

Concretament, de 12.00 a 15.00 hores està prevista una manifestació del sindicats anarquista CNT entre la plaça Beata María Ana de Jesús i Neptú, una altra marxa de la Falange entre els carrers de Ferraz i de Gènova a partir de les 18.00 hores, així com dues concentracions localitzades a la Costa de Moyano i a la Puerta del Sol


La delegada del Govern a Madrid, Cristina Cifuentes (PP), ha presidit aquest matí la reunió de coordinació encarregada d'establir el dispositiu de seguretat i mobilitat amb la finalitat de facilitar el normal desenvolupament de la manifestació que tindrà lloc a la capital dissabte 15 de setembre, en protesta per la situació econòmica i les mesures adoptades per Rajoy.

A la reunió, celebrada al Palau de Borghetto, seu de la Delegació del Govern a Madrid, han participat representants dels sindicats UGT i Comissions Obreres, convocants de la concentració que tindrà lloc a la plaça de Colón. També han assistit a aquesta reunió representants de la Prefectura Superior de Policia, Policia Municipal, SAMUR, Consorci de Transports, Renfe i Metro.

Cifuentes diu que "l'objectiu de l'operatiu per al 15 de setembre és facilitar l'exercici del dret constitucional de reunió, garantir que aquest dret es materialitza pacíficament dins de les vies establides per la legislació vigent, i contribuir a que la incidència sobre la vida ciutadana no vagi més enllà del que és raonable quan es produeixen diferents concentracions i manifestacions que coincideixen en un àmbit molt concret de la ciutat, com és el centre de Madrid". "Es tracta, en definitiva, de fer compatibles els drets de tots", ha afegit.

El dispositiu de seguretat i mobilitat coordinat per la Delegació del Govern a Madrid, que inclou efectius policials i sanitaris, així com responsables de la logística de transport, es mantindrà operatiu al llarg de tot el dia i s'estendrà a la totalitat de les concentracions i manifestacions que es duran a terme entre les 09.00 del matí, hora en què se celebrarà la primera, i les vuit del vespre, en què està previst finalitzi l'última, segons els convocants.

El 15-M dóna suport a les marxes

El moviment 15-M ha confirmat que assistirà a les marxes i concentració del 15 de setembre, convocades per CCOO i UGT Madrid així com per altres sindicats i organitzacions, sota la forma d'un 'Bloc Crític' i amb un "missatge clar i diferent" que advoca per "la vaga general".

Segons ha indicat el 15M a la seva web, el moviment defensa una vaga general per "seguir l'exemple de totes les vagues d'aquest estiu", com la vaga indefinida de la mineria, la vaga indefinida d'educació a Madrid el 17 de setembre, convocada per CGT Madrid, o les aturades parcials de metro que han organitzat UGT i CCOO del 17 d'aquest mes a l'1 d'octubre.

Méndez creu que serà un èxit

El secretari general d'UGT, Cándido Méndez, ha assegurat aquest dimarts, en nom de la Cimera Social que integren més de 150 organitzacions socials, que estan convençuts que la "Gran marxa sobre Madrid" del 15 de setembre tindrà una " transcendència històrica en matèria social i reivindicativa".

El líder d'UGT ha explicat que estan pendents de tancar alguns detalls de la protesta, que consistirà en una concentració a la madrilenya plaça de Colón al migdia.

Fins allà està previst que es desplacin des de diferents ministeris les diferents "marees" de persones que s'han anat creant per protestar contra la política d'ajustos del PP.

És el cas de la "marea verda" dels treballadors de l'educació, de la "marea blanca" dels de la sanitat, de la "marea taronja" dels del sector dels serveis socials o de la "marea negra" de els de les administracions públiques.

Méndez ha volgut deixar clar que en aquesta protesta han de participar no només els empleats públics, sinó tots els ciutadans.

CiU vol atorgar a dit el servei d'aigua a l'empresa Agbar-Suez

L'ombra de la Torre Agbar es va estenent sobre el territori. L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), en mans de CiU, va decidir el passat 8 d'agost integrar diferents serveis referents a la gestió de l'aigua –abastament en baixa, sanejament en alta, depuració i regeneració d’aigües residuals– i otorgar-los a una societat amb capital mixt entre AGBAR (80%) i l’empresa pública EMSSA (15%). Així doncs, la nova societat s'encarregarà de l'abastament de l'aigua que beuen més de tres milions de persones que viuen a la ciutat de Barcelona i a 35 municipis del seu entorn més proper. Foto: ICV 'assessora' d'Agbar.

La controvertida resolució de l'AMB, adoptada en ple periode vacacional, afegeix més polèmica al procés de privatització de la gestió de l'aigua que està portant a terme el govern de Mas, que fins ara s'ha basat en desmantellar l'Agència Catalana de l' Aigua i vendre –o malvendre – l'empresa pública Aigües Ter-Llobregat (ATLL) per tal d'eixugar part del dèficit general de la Generalitat. Si la concessió d'ATLL, que actualment abasteix en alta prop de cinc milions de persones de més de 100 municipis, també recau com es preveu en AGBAR, el monopoli de l'aigua catalana serà una realitat. AGBAR serà responsable del subministrament en alta –des de la font d'aigua fins als dipòsits municipals–, en baixa –des dels dipòsits de capçalera fins a les llars– i del sanejament i de la depuració de l'aigua que consumeix la major part del país .

Crònica d'una maniobra anunciada

Una denúncia per l'impagament d'una factura de l'aigua va acabar destapant l'any 2010 que no existeix cap contracte de concessió que reguli, avui dia, la relació entre les diferents institucions públiques i AGBAR. La sentència judicial del cas va concloure que “la gestió del servei d’abastament d’aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació d’Aigües de Barcelona en tant que concessionària del servei són actuacions il·legítimes” i en conseqüència, “el preu que cobra la companyia als ciutadans de Barcelona és il·legal”.

AGBAR però, no es va mostrar conforme amb la resolució i va recòrrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que encara no s'ha posicionat. Des de llavors es temia que la companyia aprofités alguna ocasió, com la lletra petita del contracte de compra d'ATLL, per legalitzar la concessió amb Barcelona. Finalment ha sigut l'AMB la que ha servit en safata a AGBAR una jugada a tres bandes on regularitza la concessió del servei, l'allarga 50 anys i l'amplia afegint el sanejament, que fins ara venia prestant l'empresa pública EMSSA.

Al·legacions de la plataforma Aigua és Vida

Les diferents organitzacions socials que defensen la gestió pública de l'aigua a través de la plataforma Aigua és Vida han mostrat el seu rebuig a la resolució de l'AMB. En una nota de premsa recent Aigua és Vida manifesta “total indignació per com s’ha efectuat el procediment, que té greus buits democràtics”. La plataforma afirma, entre d'altres coses, que l'AMB envaeix competències de la Generalitat i dels Ajuntaments i considera que "és totalment impropi l’adjudicació directe a AGBAR sense cap procés públic de licitació".

Així mateix, Aigua és Vida recorda que AGBAR es troba en “situació d'al·legalitat” i per això considera “d’una gravetat absoluta i d’una gran irresponsabilitat el reconeixement, totalment improcedent, de facto, de la concessió en baixa del servei públic a mans de la Societat General d’Aigües de Barcelona”. La plataforma ha demanat l’aturada immediata del procés a través de les al·legacions que el passat 7 de setembre van presentar Ecologistes en Acció de Catalunya i Enginyeria sense Fronteres a les seus de l'AMB i el Departament de Territori i Sostenibilitat.

Denuncien Agbar per "la situació il·legítima en què es troba"

Nombroses organitzacions de la societat civil catalana han denunciat el conveni signat entre la Fundació AGBAR i el CGPJ per promoure un fòrum de debat sobre Drets d'Aigua, ja que Aigües de Barcelona (AGBAR) té una sentència, recorreguda per la multinacional, que afirma la "inexistència de contracte de concessió a la ciutat de Barcelona" i és un actor amb interessos privats en la matèria que no garanteix un debat plural, sinó esbiaixat. A més, aquest conveni promourà la visió mercantil de l'aigua i anteposarà els interessos privats als de la ciutadania i els ecosistemes aquàtics.

L'home d'Agbar i director de l'ACA contra els serveis públics i per la privatització a preu de ganga de l'aigua

Leonard Carcolé fou "l'aposta d'Artur Mas" per "salvar el difícil moment financer de l’Agència Catalana de l’Aigua"... Aquest discurs mentider amaga un fet que la llei deuria titllar de delictiu: El responsable d'un servei públic treballa per la competència privada i al seu servei descarat. Però al govern dels millors immorals això no li preocupa, doncs ja té uns mitjans que expliquen contes de fades que sembla creure sense problemes la majoria de la població. Amb una llarga trajectòria en el grup Aigües de Barcelona (Agbar), Carcolé era director d'Agbar Medi Ambient i membre del comitè de direcció permanent del grup que presideix Ángel Simón. Als vídeos poden comparar les declaracions de Carcolé amb la veu de l'amo Fuentes a CRàdio Mas i CiU, de l'ex director de l'ACA, Jaume Solà, de membres d'Aigua és vida i d'Organitzacions internacionals denunciant les conseqüències de la privatització de l'aigua davant la Torre AGBAR.

ICV, assessora d'Agbar

Diferents càrrecs d'ICV treballen ara a Agbar, empresa a la qual Medi Ambient va adjudicar obres per un import de com a mínim 182 milions d'euros quan Francesc Baltasar era el conseller d'aquest departament.

Precisament Baltasar és un dels càrrecs vinculats a aquesta empresa. També l'extinent d'alcalde, Imma Mayol. Mayol està vinculada a Agbar des de les Illes Balears, on ha representat la companyia en alguns actes.

Per la seva banda, Baltasar assessora Agbar, però sense estar en nòmina. Sí que ho està l'exdirectora de Serveis de Medi Ambient, Elisenda Rius, que és la directora de recursos humans. Finalment, l'exsecretari general de Medi Ambient, Eduard Pallejà, treballa per a una consultora que té Agbar com un dels seus principals clients.

http://noticies.sirius.cat/2012/02/lhome-dagbar-i-director-de-laca-contra.html
http://noticies.sirius.cat/2012/02/exclusiva-denuncien-agbar-per-la.html

Puja el deute a tota Espanya amb Catalunya al cap

El deute del conjunt de les administracions públiques de l'Estat espanyol ha crescut el 3,8% en el segon trimestre de l'any respecte al primer i ha arribat als 804.388.000 d'euros, el que equival al 75,9% del PIB, el nivell més alt de la sèrie històrica, que arrenca des de 1995. La comunitat amb més volum de deute en el segon trimestre del 2012 va ser novament Catalunya, amb 43.954.000 d'euros, el 29,1% del total del deute acumulat en el conjunt de les comunitats.

Darrere de Catalunya, es va situar la Comunitat Valenciana (21.364.000 d'euros), l'única que redueix el seu deute en el segon trimestre a reduir en sis milions d'euros. Després el segueixen Castella-la-Manxa i la Comunitat de Madrid, el deute va ascendir a 17.108.000 d'euros. Entre les tres acumulen el 54,7% del total de l'endeutament regional.

El deute de les comunitats autònomes va experimentar un increment del 2,8% respecte al tancament de 2011, quan es va situar en 146.395.000 d'euros. A més, va augmentar un 10,9% interanual en el segon trimestre, fins els 150.578.000 d'euros (el 14,1% del PIB), la xifra més alta de tota la sèrie històrica, segons dades del Banc d'Espanya.

El deute del conjunt de les administracions públiques de l'Estat espanyol ha arribat als 804.388.000 d'euros en el segon trimestre de l'any, el que equival al 75,9% del PIB, el nivell més alt de la sèrie històrica, que arrenca el 1995, segons dades del Banc d'Espanya.

El deute públic s'ha incrementat un 3,8% respecte al trimetre anterior, quan se situava en els 774.700 milions d'euros, i un 14% en relació amb el mateix trimestre del 2011, quan va superar per primera vegada els 700.000 milions d'euros.

Per nivells d'Administració, l'estatal acumulava al març un endeutament de 617.504.000 d'euros, l'equivalent al 58,3% del PIB, mentre que a les comunitats autonòmiques era de 150.578.000 (14,2% del PIB), i a 36.306.000 d'euros en els ajuntaments (3,4% del PIB).

Les dades mostren que des de l'any 1995 l'endeutament de les regions no ha parat de créixer, batent en cada exercici rècords històrics, malgrat el compromís d'estabilitat pressupostària adquirit en els últims anys.

Hego Euskal Herria

En Nafarroa, el deute arriba als 2.903.000 d'euros, el que equival al 15,6% del PIB, mentre que a la CAB és de 7.153.000 d'euros, el 10,8% del PIB.

Darrere se situa la Comunitat Valenciana (21.364.000 d'euros), per davant de Madrid amb un deute de 17.108.000 d'euros.

El Banc Central Europeu (BCE) ha advertit que l'incompliment dels objectius marcats pel Pacte d'Estabilitat i Creixement dispararia la ràtio de deute públic espanyol fins al 104% del PIB el 2016 i posaria de manifest immediatament «riscos substancials» per a la sostenibilitat d'aquesta.

Set alumnes d'Agullana dinen amb carmanyola a la plaça del poble

La plaça Major d'Agullana és, des de dimecres i fins avui, el menjador per a set alumnes de l'escola d'aquesta població, a l'espera que es resolgui la petició dels seus pares de dur el seu propi menjar en carmanyoles. Quatre famílies han pres aquesta decisió transitòria, a l'espera que es reuneixi el Consell Escolar Municipal i es posicioni sobre la introducció de les carmanyoles a l'escola, ja que troben massa car el servei de menjador.

Es tracta de famílies que, pel fet de viure a Agullana, queden excloses de les beques de menjador, destinades a l'alumnat obligat a traslladar-se a un altre municipi per fer l'ensenyament obligatori. A l'escola Lluís Marià Vidal hi ha matriculats alumnes d'Agullana i d'altres poblacions com Cantallops, la Jonquera i la Vajol.

Els pares van plantejar el tema al juny, en l'últim consell escolar del curs passat, quan els van remetre a esperar si Ensenyament publicava alguna normativa per regular l'ús de carmanyoles als menjadors escolars. Ja a les portes d'aquest curs, la setmana passada, les famílies es van reunir amb el Consell comarcal i l'empresa que gestiona el servei de càtering i, després de conèixer els preus i el funcionament, van exposar els motius pels quals alguns pares "ja no podem amb aquesta càrrega econòmica". Així ho va afirmar una de les mares, Míriam Lladós, qui fa de portaveu d'unes famílies que creuen que les administracions hauria d'abaixar els preus dels menús escolars per ajudar la població en uns temps marcats per les retallades, la crisi i l'atur.

Ella mateixa va explicar que l'Ajuntament gestionava el servei el curs passat i costava 5,70 euros per àpat, mentre que amb el traspàs a l'empresa contractada pel Consell -després d'un concurs al qual se'n van presentanr 11- el preu s'ha apujat fins a 6,10 -10 cèntims per sota del màxim legal-. A l'espera que se celebri el Consell escolar, i amb el suport de l'AMPA i de l'Ajuntament, quatre famílies han utilitzat la plaça d'Agullana com a menjador per als seus set fills, mentre que de cares a dilluns han demanat permís per dur un microones i una nevera al Casal dels Avis i utilitzar-lo com a menjador provisional.

L'estat català tindrà els mateixos drets i deures a la UE que Espanya

L'èxit rotund de la manifestació independentista de l'Onze de Setembre i les declaracions posteriors del president Artur Mas a Madrid han obert de bat a bat la discussió sobre l'adhesió del futur estat català a la Unió Europea. Una nova aportació en aquest debat l'ha fet la Fundació Horitzó Europa, que ha elaborat quatre punts a tenir en compte sobre la qüestió a partir de l'Informe sobre la viabilitat del procés d’ampliació interna a la UE, elaborat pel professor de Dret Constitucional de la Universitat de Stanford, Antoni Abat.

"Horitzó Europa vol fer les següents consideracions:

1. Catalunya és un territori de la UE, del mercat comú, de la zona euro i de l’espai Schengen, que compleix tota la legislació de la UE. En aquest context, l’estatus d’una eventual Catalunya independent al sí de la UE seria una qüestió que s’hauria de negociar políticament. Totes les parts tindrien interès en trobar una solució satisfactòria per no posar en risc la continuïtat de l’euro.

2. Els Tractats europeus no estableixen quin procediment cal seguir en cas que un territori d’un estat membre s’escindeixi. Tampoc preveien cap procediment en el cas de l’annexió d’un territori exterior a la UE a un estat membre i es va trobar una solució política per la unificació d’Alemanya l’any 1991.

3. Una hipotètica independència de Catalunya significaria que l’actual Regne d’Espanya es dividiria en dos nous estats. No existeix cap referent que avali que el nou estat espanyol resultant d’aquest procés continuaria sent membre de la Unió Europea en les mateixes condicions que actualment, ni tampoc que el nou Estat català hagués de començar el procés d’adhesió a la UE partint de zero. Tot i mantenir el seu nom, la nova Espanya passaria a tenir 37 milions d’habitants i hauria de renegociar les seves condicions d’adhesió a la UE (nombre d’eurodiputats, vots al Consell, aportació als pressupostos comunitaris, etc.). Igualment, una Catalunya independentment seria hereva de l’antiga Espanya, i tindria els mateixos drets i deures davant la Unió Europea que la nova Espanya. Així doncs, caldria negociar els termes de l’adhesió de Catalunya però no es posaria en dubte la continuïtat de l’estat català dins la Unió Europea.

4. Tot i que els Tractats europeus no preveuen la secessió d’un estat membre, el dret internacional regula aquests casos a la Convenció de Viena sobre la successió d’Estats en matèria de Tractats. Aquest Tractat estableix que quan una part d’un territori d’un estat es separa per formar un nou estat tots els tractats ratificats per l’estat predecessor continuen en vigor en els nous estats successors.

Malgrat que Espanya no ha signat la Convenció de Viena, forma part del dret internacional i, en cas d’independència de Catalunya, tindria un valor interpretatiu per a la Unió Europea. A més, entre els 27 Estats membres de la UE, n’hi ha 6 (Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Polònia, Txèquia i Xipre) que han signat aquesta Convenció i que, per tant, estarien obligats a reconèixer tant la nova Espanya com Catalunya com a estats successors dels drets i obligacions internacionals contrets per l’antiga Espanya, cosa que inclou l’adhesió dels dos nous Estats a la Unió Europea."

La venjança pòstuma de Gaddafi

A partir de 1979 a la ciutat pakistanesa de Peshawar es va forjar una operació -al principi secreta- entre els serveis especials dels EUA, Pakistan i Aràbia Saudita per posar en peu el més diabòlic exèrcit terrorista conegut des de les invasions mongoles: Al-Qaida. La CIA posava les armes, l'ISI pakistanès la infraestructura i els saudites els diners i la teologia deformada wahhabita per crear una legió d'autòmates esquarteradors de progressistes i comunistes afganesos.

A partir de llavors Washington s'ha servit àmpliament d'aquesta banda internacional alimentada per teòlegs mercenaris embogits i finançada generosament amb les fortunes dels saudites i d'altres famílies feudals del Golf Pèrsic. Des de llavors desenes de milers de progressistes, antiimperialistes, comunistes i patriotes han estat brutalment massacrats, de caps d'Estat a caps polítics, d'intel·lectuals a personal de seguretat, de militars a funcionaris, de camperols a simples obrers.

Però manejar aquest monstre assassí de vegades s'ha tornat perillós per als seus creadors. L'atac a les torres bessones l'11 de setembre de 2011 i l'assassinat de l'ambaixador i agent de la CIA Christopher Stevens han estat alguns dels danys col·laterals que ha hagut de pagar Washington per envair i destruir Afganistan, Sèrbia, l'Iraq, Líbia, desmembrar la Unió Soviètica i Iugoslàvia, desestabilitzar profundament Algèria, Mali, Txetxènia, Daguestan i avui Síria.

Els règims antiimperialistes com el libi amb els seus defectes, eren un baluard contra la barbàrie orquestrada el 1979 i inspirada pel secretari d'Estat Brzezinsky. Gaddafi reprimia aquestes bandes de bàrbars salafistes que el van assassinar i avui han assassinat l'agent Stevens, del qual sabem pel seu còmplice, el sionista Bernard Henry Lévy, que va ser un dels inspiradors i ideòlegs dels bombardejos i destrucció de la Yamahiriya àrab líbia popular socialista.

La Líbia sotmesa i colonitzada ha deixat d'existir com a país i com a Estat


La brutal agressió aèria, naval i terrestre de les potències imperialistes de l'OTAN sobre la petita Líbia ha provocat el col·lapse complet de l'Estat, la fi de la unitat territorial i social de la seva població, la fragmentació del poder en multitud de bandes, grups i tribus moltes vegades enfrontats entre si.

El saqueig dels seus recursos financers i naturals, la destrucció del seu rol unificador a Àfrica, la fi d'un país independent a les ribes de la Mediterrània, el naixement d'un centre de desestabilització per tot el nord d'Àfrica enfilat en contra de tots els seus veïns, la captura pels grans monopolis petroliers d'un membre de l'OPEP permet influir en la política mundial d'hidrocarburs.

Líbia ja no existeix com a Estat ni com a país encara manté la ficció d'una bandera (per cert de clar aroma monàrquic i neocolonial), d'unes fronteres (sobre les quals ningú té control), de presència en organismes internacionals (que ja res serveixen) i d'una capital la realitat és inexistent ja que el poder es reparteix entre altres ciutats, pobles i oasi.

Al costat del final de la pau civil, ha acabat el respecte a les minories, la pràctica d'un Islam tolerant, la seguretat, la llibertat de circulació i l'Estat de dret. S'enfronten a trets bandes salafistes finançades pel emirat feudal de Qatar, dels Germans Musulmans i Al-Qaida recolzats pels EUA, les Germandats sufís que van recolzar la monarquia dels Senusis i que van formar l'extint CNT del renegat Abdeljalil controlats pels serveis britànics M15 i M16 i sota influència del partit turc AKP.

El suposat cap d'un exèrcit que no existeix és l'agent de la CIA Hifter de qui la residència està a les afores de la base de la CIA a Langley (Virgínia). El president del parlament és un altre agent de serveis imperialistes Al-Magaryef. El primer ministre és un empleat d'Exxon Mobil Adelrahim al-KiB.

La majoria de la població està al marge d'aquestes bandes armades fanàtiques i drogades i dóna suport a la reconquesta de la independència i als grups clandestins de la Resistència Verda que reivindiquen l'herència del Líder Gaddafi i del règim de democràcia directa de la Yamahiriya àrab líbia popular socialista.

Líbia és un forat negre còsmic que es comença a empassar els seus propis botxins, com l'ambaixador nord-americà i els marines que el escortaven i que preferien jugar a videojocs de vigilar el monstre extremista que ells mateix han posat al comandament d'aquest desordre infinit.