divendres, 24 de juny de 2011

La Unió Europea contra la lliure circulació de persones

La Unió Europea ha aprovat revisar els Acords de Schengen signats l'any 1985 per tal de restringir la lliure circulació de persones en territori comunitari, de forma temporal i davant circumstàncies excepcionals. Aquests acords tenien com a objectiu acabar amb els controls fronterers interns dintre de l'espai Schengen, i harmonitzar els controls fronterers externs. Aquesta mesura s'aprova arrel d'una cimera bilateral celebrada entre el primer ministre italià, Silvio Berlusconi, i el president francès, Nicolás Sarkozy, el passat mes d'abril, amb el suport de països com Holanda, Bèlgica i Dinamarca, arran de l'èxode procedent de les revoltes del nord d'Àfrica, provocades per l'OTAN.

La Segona Flota de la Llibertat porta 10 Tm. d'ajuda humanitària valorada en 600.000 euros

Rumb a Gaza ha fet una nova crida al Govern espanyol perquè inspeccioni l'ajuda humanitària que la campanya de l'Estat espanyol aporta a la Segona Flota de la Llibertat, que en breu partirà amb l'objectiu de trencar i posar fi al bloqueig de la Franja de Gaza. La crida ha estat realitzada a l'ambaixador d'Espanya a Atenes, Miguel Fuertes Suárez, ja que la càrrega (10 tones de material sanitari, educatiu i de construcció valorat en 600.000 euros) es troba emmagatzemada i custodiada al port del Pireu de la capital grega. La petició de Rumb a Gaza no ha rebut cap resposta oficial per part de Fuertes Suárez, si bé des de la campanya s'ha pogut saber extraoficialment que l'ambaixador no rebrà a membres de l'expedició espanyola ni supervisarà la càrrega per ordres del Ministeri d'Afers Exteriors. Foto: la nau Gernika, on aniran els diputats espanyols.

La postura de l'ambaixador espanyol contrasta amb la d'altres legacions diplomàtiques de la Unió Europea, com la sueca. El seu ambaixador, Hakan Malmqvist, es va reunir ahir amb l'expedició sueca i es va comprometre a demanar al ministre d'Afers Exteriors del país que formi una comissió per supervisar la càrrega.

Tant des de Rumb a Gaza com des de la Segona Flota de la Llibertat s'ha instat als respectius governs nacionals, a la Unió Europea i les Nacions Unides a que supervisin i certifiquin el caràcter humanitari i pacífic del carregament que transportaran la dotzena de vaixells que componen el comboi.

Aquesta petició també va ser traslladada al secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, per quatre dones guardonades amb el Premi Nobel de la Pau: Rigoberta Menchú (Bolívia), Mairead Maguire (Irlanda del Nord), Shirin Ebadi (Iran) i Jody Williams (Estats Units).


"Des de Rumb a Gaza reiterem una vegada més al Govern espanyol la nostra total disposició a una inspecció i certificació del carregament aportat per la campanya a la Segona Flota de la Llibertat. Aquest ajut s'ha reunit gràcies a centenars de petites aportacions de persones i organitzacions de tot l'Estat, així com de moltes administracions públiques, especialment pel que fa a material sanitari es refereix".

Amb aquesta nota de premsa s'adjunta el llistat de tots els materials de Rumb a Gaza que s'han de transportar en els diferents vaixells de càrrega de la Flota. El material educatiu i sanitari es va traslladar per carretera des d'Espanya fins Atenes fa uns quants dies, mentre que el material de construcció s'ha adquirit directament al port d'embarcament dels vaixells de càrrega de la Flota. El llistat adjunt s'ha enviat a la Agències de les Nacions Unides per a la Gent Palestines Refugiades (UNRWA), organisme al qual la Flota de la Llibertat lliurarà tot l'ajuda humanitària un cop s'hagi arribat a Gaza.

Interpel.lació a la baronesa Catherine Ashton


D'altra banda, el Grup Verds-Aliança Lliure Europea va registrar ahir davant el Parlament Europeu una pregunta escrita dirigida a l'Alta Representant per a Política Exterior, la baronesa Catherine Ashton, relativa a les mesures que hauria d'implementar la Unió Europea per garantir la seguretat de la Flotilla de la Llibertat.

La pregunta, presentada a iniciativa del Bloc Nacionalista Galego, està signada pels europarlamentaris Oriol Junqueras (Esquerra Republicana de Catalunya), Jill Evans (Plaid Cimru-Partit Nacionalista Galés) i Nicole Kill-Nielsen (Europa Ecològica, França).

El Grup Verds-Aliança Lliure pregunta a Ashton si la Comissió Europea va a establir mesures de protecció per a una missió "legal i pacífica i d'ajuda humanitària" i com va a garantir "la seguretat de les persones europees que participen en la Flota i evitarà un abordatge similar a l'ocorregut el passat any amb la primera Flotilla de la Llibertat, en el qual Israel va assassinar a nou internacionalistes i va ferir a altres 50 persones.

"Aquest missió d'ajuda humanitària", continua el text "formada per població civil és una missió legal, amb objectius purament humanitaris i per tant ha de ser recolzada pels estats membres i per la Comissió Europea".

Cal remarcar que a la II Flota cap a Gaza hi participen els parlamentaris i diputats espanyols Willy Meyer (IU), Marina Albiol (EUPV), i Joan Josep Nuet (EUiA-PCC).

La Cancelleria russa titlla d'impertinent l'ingerència dels EUA en disputa territorial entre Moscou i Tòquio

El Ministeri rus d'Afers Estrangers qualificà ahir de "impertinent" l'ingerència de Washington en la disputa territorial que Moscou i Tòquio mantenen al voltant del arxipèlag sud de les Kurils, al mar d'Ojotsk, arran de la Segona Guerra Mundial. Una declaració que els EUA i el Japó van aprovar al final de les recents consultes al nivell de ministres de Defensa i Exteriors inclou al punt que "les dues parts contribuiran a la plena normalització de les relacions rus-nipones mitjançant la solució del problema dels territoris del nord", sobreentesos per tal l'absència d'un tractat de pau entre Japó i Rússia.

El Ministeri d'Exteriors de Rússia va reparar en aquest paràgraf i va col.locar avui al seu lloc web un comentari que qualifica de "impertinent" una situació en què "es qüestiona d'una o altre manera la sobirania russa sobre les illes Kurils, un territori que Rússia posseeix de manera legítima d'acord amb els resultats de la Segona Guerra Mundial consagrats a la Carta de Nacions Unides".

Moscou espera de Washington "una actitud més respectuosa cap als acords que els països membres de la coalició contra Hitler van aconseguir pel que fa a les illes Kurils", assenyala el comunicat.

El document ressalta que "el tractat de pau és un problema de les relacions bilaterals entre Moscou i Tòquio" i que "els intents d'ingerència externa no contribueixen a crear un ambient tranquil per al diàleg sobre un assumpte tan complex i sensible".

Tòquio reivindica quatre "territoris del nord" (les illes Habomai, Shikotan, Iturup i Kunashir de l'arxipèlag sud de les Kurils) al.legant el Tractat bilateral de comerç i fronteres de 1855. Moscou, per la seva banda, recorda que aquestes illes van passar a formar part de la Unió Soviètica arran de la Segona Guerra Mundial i són una possessió legítima de Rússia que és successora legal de la URSS.

La disputa territorial al voltant de les Kurils es va revifar a finals de 2010, després que el president rus Dmitri Medvédev visités per primera vegada aquests territoris.

Una ONG vinculada al PP, darrera el finançament dels terroristes que volien assassinar Evo Morales

Des de que Evo Morales guanyà les eleccions el 2005 a Bolívia i especialment arran de l'impuls de projectes temuts per les forces més ultradrtenes del país, com la nacionalització parcial dels hidrocarburs o l'aprovació d'una nova Constitució intercultural, el president va haver d'enfrontar-se a moviments colpistes. Un dels plans per deposar al president passaven directament pel seu assassinat, intent que va liderar Eduardo Rózsa, un exsoldat de la Guerra de Iugoslàvia i membre de la secta catòlica ultradretà de l'Opus Dei, que va ser abatut en un tiroteig amb la policia boliviana, i el comando paramilitar va ser desarticulat l'abril de 2009 amb la detenció de fins a 39 implicats.

El fiscal Marcelo Soza Álvarez, responsable de la investigació d'aquest cas, ha confirmat als mitjans bolivians que la UIF trobar proves de finançament a la cèl.lula terrorista procedent de fundacions ideològiques que operen al país, una d'elles, la Fundació Iberoamèrica-Europa (FIE), vinculada al PP. De fet, segons la investigació policial i judicial, es tracta d'una organització dirigida per Pablo Izquierdo, un exdiputat popular de la confiança d'Aznar, ja que no obstant això va ser el seu cap de premsa. Fins i tot la també popular Ana Botella, la dona d'Aznar i primera tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Madrid, va ser vicepresidenta d'aquesta fundació.

L'intent de magnicidi formava part d'un pla més ampli per promoure una divisió interna del país que està sent jutjat en aquests moments a Bolívia, on es coneix com el "cas separatisme". Des del primer moment de les investigacions policials va aparèixer el suport financer de grups independentistes del departament de Santa Cruz, ric en hidrocarburs. Però els separatistes bolivians no actuaven sols, sinó que comptaven amb la col.laboració de fundacions vinculades a partits conservadors europeus que operaven al país, com revela un informe de la Unitat d'Investigacions Financeres (UIF) lliurat als tribunals.

La suposada ONG d'Izquierdo ja va ser investigada a Espanya per possibles irregularitats en la gestió d'ajuts en cooperació internacional, i va ser sotmesa a una investigació de l'Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OELF) el 2007 per suposat frau financer. Però tot això no li ha impedit rebre quantiosos fons procedents de governs regionals en mans del PP, com el de Madrid, que des de 1999 ja li ha injectat 4 milions d'euros.


Segons ha pogut saber ELPLURAL.COM de fonts pròximes a la investigació, les indagacions policials han constatat transferències de FIE a Cainco, una càmera de comerç del departament de Santa Creu, que feia reenviaments en les mateixes dates i per la mateixa quantia a la base d'operacions de la xarxa paramilitar.

No es tracta de la primera vegada que l'ombra del PP apareix amb intents de colpisme a Iberoamèrica, i és que ja el president Hugo Chávez va acusar públicament a Aznar d'haver donat suport a un intent de enderrocar a Veneçuela el 2002. De fet el Govern d'Aznar va ser l'únic de la Unió Europea que va reconèixer diplomàticament el Govern transitori de Pere Carmona que va suplir temporalment a Chávez.

I terroristes francessos van ser detinguts cap aquelles dates a Catalunya i alliberats en un extrany assumpte d'estat.

Altres de les organitzacions ideològiques que apareixen com sospitoses de realitzar transaccions cap al comando terrorista de Rodza amb la intermediació de Cainco, segons l'informe que obra en poder dels fiscals bolivians, són la Fundació Amèrica -vinculada als democristians alemanys de la Konrad Adenauer-, CRE, Cotes, Fundació Pro Santa Cruz, Comitè Pro Santa Creu i Fexpocruz.

ICV-EUiA estudia emprendre accions legals contra l'alcalde de Mollet

ICV-EUiA esta estudiant emprendre "accions legals" contra l'alcalde de Mollet, Josep Monràs, del PSC, (foto), per haver titllat els membres de la coalició de "mesquins" i per acusar-los d'haver filtrat a la premsa xifres incorrectes sobre el seu sou. La portaveu del grup municipal d'ICV-EUiA, Noemí Fernandez, nega haver filtrat cap document a la premsa i assegura que la intenció de l'alcalde era atribuir-se un sou de 78.000 euros anuals bruts, i no de 65.000 euros bruts com finalment es va aprovar en el ple d'aquest dimecres. Noemí Fernández ha dit que "pot entendre" els 300 indignats que van seguir, insultar i increpar l'alcalde durant uns dos quilòmetres pels carrers de Mollet.

Noemí Fernandez insisteix: El ple d'aquest dimecres havia d'aprovar un sou de 78.000 euros anuals bruts per l'alcalde. En aquest sentit, assegura que es va assabentar del canvi de xifres a quarts de dues de la tarda, a falta d'unes quatre hores per celebrar-se el ple extraordinari. ICV-EUiA creu que l'equip de govern va fer marxa enrere davant la pressió mediatica i social.

Davant de tot plegat, Fernandez recorda a Monràs que "no és culpa d'ICV-EUiA" que els indignats el seguissin per tot el municipi. En aquest sentit nega haver filtrat res a la premsa i assegura que "tothom sabia" que l'objectiu de Monràs era atribuir-se un sou de 78.000 euros, una xifra "immoral" davant l'actual context econòmic. Per tot plegat, els ecosocialistes estudien emprendre accions legals contra Monràs per qualificar-los de "mesquins" i per les acusacions d'haver filtrat informacions incorrectes a la premsa.

Metges de Catalunya abandona la negociació de les retallades

Metges de Catalunya va abandonar aquest dimecres la Mesa de Salut on s'havien de negociar com minimitzar els efectes laborals de les retallades en considerar que el document presentat pel Departament d'Empresa i Ocupació no garanteix els llocs de treball. En la sisena i última reunió, el document plantejava incrementar la jornada laboral dels metges i infermeres en quinze minuts i vincular la retribució variable per objectius als resultats econòmics de cada entitat. En contrapartida, les empreses es comprometien a no aplicar cap Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) fins el 2013. El secretari general de Metges de Catalunya, Antoni Gallego, assegura que això no garanteix que no hi hagi acomiadament.

"No és un blindatge contra els acomiadaments, perquè hi ha altres maneres d'extingir els contractes laborals sense expedients", ha declarat Gallego a través d'un comunicat. Ha afegit que signar aquesta document suposaria donar un "xec en blanc".

Gallego ha lamentat que en les sis reunions les patronals no hagin presentat les mesures d'estalvi que realment pensen aplicar i ha considerat que s'ha arribat a "un punt sense retorn". "Les empreses no expliquen quines retallades s'amaguen darrera la rebaixa dels pressupostos, però ens demanen la nostra signatura. Això no ho podem acceptar", ha dit.

Des d'UGT, Montse Romero ha explicat a l'ACN que tampoc signaran el document perquè "no es donen les condicions" per poder-ho fer. En la mateixa línia que Metges de Catalunya, ha considerat que "no es garanteix" que no s'apliquin acomiadaments i per tant no hi ha cap compromís sobre el manteniment de l'ocupació.

Si finalment no s'arriba a cap acord i cap dels sindicats (CCOO, UGT, Satse i Metges de Catalunya) signa el document, serà cada centre el que decidirà com aplica les retallades en l'àmbit de personal. Romero ha explicat que davant d'aquest escenari estaran atents a quines són les mesures que es van prenent per garantir que siguin "processos transparents" i, dependent de quines mesures es prenguin, s'aniran posicionant.

González Panero (PP) ocultà 600.000 euros a Suïssa

La informació subministrada per França sobre espanyols amb comptes oberts en el HSBC Private Bank de Suïssa ha destapat que l'exalcalde de Boadilla (Madrid) Arturo González Panero, elegit en les llistes del PP i imputat de primera hora en el cas Gürtel, va ocultar en aquesta entitat més de 600.000 euros. El desembre de 2006, el saldo del compte era de 866.216 $. Però els fons, destaca un informe d'Hisenda que consta en el sumari, havien arribat a sobrepassar els 910.929 $: 632.400 euros al canvi actual.

El nou dada agreuja la situació processal de Panero, conegut en la trama com "el Albondiguilla". Ara, el jutge Antonio Pedreira li atribueix un nou delicte de frau fiscal perpetrat de manera conjunta amb la seva exdona avui, Elena Villarroya, que amplia així una llista amb més de 70 imputats. Tots dos hauran de comparèixer davant del magistrat el proper dia 29.

Les indagacions desenvolupades per Hisenda han constatat que Panero i Villarroya no van incloure els fons d'aquest compte suïss en les seves respectives declaracions d'IRPF de 2005 i 2006. El primer d'aquests exercicis, la parella divorciada des de 2010 hauria defraudat 238.429 euros. I el 2006, altres 123.396 euros. En total, 361.825 euros.

L'exdona de l'Albondiguilla 'passa a engrossir la llista d'imputats

Subjecte a una fiança civil de 1,8 milions d'euros per garantir les responsabilitats econòmiques exigibles en cas de condemna, sobre Panero ja pesava un llarg rosari d'imputacions per corrupció: suborn (suborn), tràfic d'influències, associació il.lícita, frau fiscal, blanqueig de capitals i falsedat.

Una societat desconeguda

Segons Hisenda, el compte utilitzada per Panero i Villarrosa-ja per amagar fons en el HSBC Private Bank Suisse va ser oberta el 28 de juny de 2005 a nom de LongridgeInternacional SA, que ve a eixamplar el mapa de societats instrumentals utilitzades pel conglomerat corrupte.

La procedència dels diners "no té justificació", subratlla l'Agència Tributària en la denúncia cursada a la Fiscalia de Madrid i que ha acabat per incorporar-se al sumari Gürtel. Encara Villarroya va negar als inspectors d'Hisenda tenir compte a Suïssa i va al.legar que la gestió econòmica del matrimoni era cosa de Panero, Hisenda recalca que és ella qui figura com a apoderada de Longridge Internacional SA.

"Pot sostenir-se, conclou l'Agència Tributària que, en el cas concret, hi ha indicis per suposar que els fons del compte de contínua referència pertanyen a la senyora Villarroya, si bé de les manifestacions realitzades per aquesta es pot inferir, com diu la inspecció, que sigui el senyor González Panero el beneficiari últim dels fons".

Hisenda atribueix a la parella haver defraudat 407.000 euros en dos anys

Com ja havia evidenciat la investigació, Suïssa va ser un dels santuaris econòmics preferits per la trama. Allà, el jutge ha localitzat 17 milions d'euros en un compte el beneficiari últim era Francisco Correa, el Don Vito de la trama.

Per descomptat, les dades suggereixen que Panero i Villarroya van manejar bé la seva relació amb Correa i els seus subordinats. Al tancament de 2005, el compte suïss del HSBC contenia 627.529 $. Un any més tard, el saldo s'havia disparat en 238.687 $ fins a arribar als 866.216 dòlars.

La troballa facilitada per França pot modificar, a l'alça, els comptes del suborn que Anticorrupció atribueix a Panero. Fins ara, la Fiscalia i el jutge Pedreira tenien indicis que el Albondiguilla havia rebut 600.000 euros a canvi d'utilitzar el seu llapis d'alcalde a favor d'empreses propietat de Correa o d'empresaris afins a la xarxa corrupta. En la nòmina d'adjudicacions arreglades presumptament per ordre de Panero, figuren el contracte de neteja viària adjudicat a Sufi i FCC el 2002, altres tres contractes relatius a obres atorgats a principis de 2003 a Constructora Hispànica, l'adjudicació directa d'una parcel.la a UFC el 2005, i el contracte d'execució de l'anomenat Parc de l'Esport i la Salut de Boadilla del Monte, on el beneficiari va ser de nou Hispànica.

El llavors propietari de Hispànica roman imputat, igual que el de Sufi i el de UFC. Tots tres han retornat gairebé 27 milions a Hisenda per, valent-se de l'anomenada "excusa absolutòria", evitar ser imputats també per delicte fiscal.

IU reclama "potenciar les energies renovables i un calendari de tancament de centrals nuclears"

Izquierda Unida reivindica, amb motiu de la celebració del Dia del Sol i els actes que l'acompanyen en aquesta setmana, la "potenciació de les energies renovables". Per aquesta formació, "resulta irrenunciable que el futur model energètic necessari es recolzi en les energies renovables i renunciï a l'energia nuclear, planificant el calendari de tancament de totes les centrals existents a Espanya", tal com assenyala el responsable federal d'Energia i Medi Ambient d'IU, Adolfo Barrena.

"No és acceptable -assenyala el dirigent federal- que el nostre Govern no sigui capaç de donar més protagonisme a les energies renovables en el mix elèctric espanyol i estigui mantenint la forta dependència energètica dels combustibles fòssils, alhora que perd l'oportunitat de desenvolupar el sector energètic espanyol recolzat en les fonts pròpies no contaminants".

Barrena destaca que "es dóna la paradoxa que països amb menys hores de llum solar que el nostre tenen més desenvolupat el sector de l'energia solar. Amb això, a més de desenvolupar el seu propi sector energètic estan aprofitant les possibilitats de creació d'ocupació local que el sector de les renovables suposa".

"Izquierda Unida exigeix ​​un Pla estatal-amb participació de les administracions locals i autonòmiques-que promogui les petites instal.lacions fotovoltaiques i mini eòliques que, a més, tinguin assegurada una retribució adequada, amb tràmits administratius reduïts i primant l'autoconsum basat en instal.lacions d'energies renovables".

"També és necessari-reclama Barrena-un compromís de les administracions públiques per obligar a la instal.lació de panells per a l'aprofitament de l'energia solar en teulades, espais i llocs públics". Afegeix que aquesta política "a més de generar importants estalvis en la factura de l'electricitat que suporten les administracions, ajudaria al desenvolupament del sector, fomentaria el desenvolupament d'empreses locals, seria alternativa als lobbies energètics, permetria tarifes socials i seria determinant en la lluita contra l'escalfament global del planeta".

Adolfo Barrena conclou que "és el moment d'abordar seriosament el model energètic espanyol, planificar el nostre mix energètic i comprometre'ns amb el compromís de produir, en l'horitzó de l'any 2020, el 70% de l'electricitat amb renovables".

Els acampats de Mataró decidiran diumenge

El moviment dels Indignats de plaça de Santa Anna a Mataró ha posposat fins diumenge vinent, dia 26, la decisió sobre el futur de l’acampada. El col·lectiu tenia previst fer-ho en l’assemblea dimarts, però finalment ha optat per aplaçar la decisió al proper diumenge, en el marc d’una assemblea extraordinària dedicada exclusivament a aquesta qüestió. En aquesta assemblea, els Indignats hauran de decidir si desmunten les tendes de campanya, instal·lades a plaça de Santa Anna des de fa ja un mes, o bé mantenen l’acampada reivindicativa. De moment, seguirà en peu fins diumenge.

En l’assemblea de dimarts, els integrants del moviment del 15-M mataroní van fer balanç de la seva participació en la manifestació de diumenge a Barcelona. Una vuitantena de persones va prendre part en la Marxa de la Sal, una caminada que va sortir de Mataró dissabte al matí i va arribar a plaça Catalunya l’endemà, després de fer nit a Badalona.

Un dels integrants del moviment, Sergio Espín, ha assegurat que tant la Marxa com la massiva manifestació de diumenge han servit perquè molta gent “torni a identificar-se amb el moviment” i perquè l’opinió pública torni a estar al seu costat, després dels incidents viscuts al Parlament la setmana passada.
S.R., Corresponsal Sírius al Maresme.

La Cambra basca demana a la Fiscalia que investigui a fons les tortures denunciades per detinguts

El Parlament Basc ha reiterat aquest dijous el seu rebuig "més rotund" a la utilització de la tortura, dels maltractaments i de la vexació a persones detingudes i ha demanat a la Fiscalia que "extremi el zel" per investigar "fins al final" les denúncies que es presentin per aquests motius. Consens i satisfacció són les dues paraules que més han repetit els portaveus dels grups parlamentaris PNB, PSE-EE, Aralar i UPyD, que han transaccionat en el ple de la Cambra una esmena sobre el rebuig a les tortures de detinguts.Ezker Batua ha donat suport l'esmena a la votació, mentre que el PP i EA s'han abstingut

El ple de la Cambra basca havia de debatre aquest dijous conjuntament dues proposicions no de llei, una d'Aralar i una altra del PNB, sobre els protocols d'actuació de les Forces de Seguretat de l'Estat que s'apliquen en les detencions.

Finalment el debat s'ha centrat en l'esmena transada aprovada en la qual el Parlament, a més d'expressar el seu rebuig a la utilització de tortura, es compromet activament amb la tasca d'impulsar mesures de prevenció i reforç del sistema de garantia de drets, especialment en l'àmbit de la detenció incomunicada.

Així mateix el Parlament ha instat el Departament d'Interior basc a que segueixi incorporant als protocols d'actuació vigents mesures de prevenció i de millora suggerides per organismes internacionals, i ha reclamat al Ministeri d'Interior que impulsi "en tota la seva potencialitat" la mesura 97 recollida en el Pla de Drets Humans del Regne d'Espanya.

En aquest Pla es diu que la gravació audiovisual dels detinguts ha de ser sistemàtica i cobrir totes les dependències policials i llocs de detenció.

Finalment, el Parlament ha considerat "imprescindible" que tant la Fiscalia com la resta d'institucions competents "extremin el zel per investigar fins al final" les denúncies de presumptes tortures i maltractaments que "sobre indicis racionals es presentin davant seu judicial, a tot i que hi hagi qui les utilitzi de forma espúria ".
El Suprem va demanar extremar la prevenció del maltractament

A principis de juny, el Tribunal Suprem va demanar als jutges d'instrucció de l'Audiència Nacional que s'extremaren la prevenció dels maltractaments policials a les persones detingudes per presumptes delictes de terrorisme que són sotmeses a incomunicació.

L'Alt Tribunal va qualificar aquest règim de "polèmic" perquè "rebaixa sensiblement el règim general de garanties de l'imputat".

Els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem van fer aquesta advertència en una sentència en la qual van absoldre a quatre presumptes etarres davant les sospites de que les seves declaracions davant la Guàrdia Civil després de la seva detenció no van ser espontànies.

Comença el desmantellament d'un dels murs de separació a Palestina

És una petita victòria, però encara insuficient per recuperar les fronteres del seu país. Després de gairebé sis anys de protestes setmanals al poble palestina de Bilín i quatre d'una resolució del Suprem israelià, aquesta setmana ha començat el desmantellament d'una secció del mur de separació a Cisjordània. Excavadores i grues han iniciat en els últims dies les tasques per desmuntar diverses estructures que conformen la reixa de separació en aquest poble, quatre anys després que el Tribunal Suprem d'Israel dictaminés que el seu traçat havia de ser canviat, informen avui mitjans locals.

Els veïns de Bilín, convertida en símbol de la lluita no violenta contra el mur de separació israelià i que des de fa sis anys es manifesten tots els divendres en contra de la mesura, havien quedat separats de les seves terres de cultiu. A les protestes setmanals se sumaven activistes d'esquerra israelians i de tot el món en una acció que de vegades es tornava violenta, amb el llançament de pedres i els trets de gasos lacrimògens i foc real per part de les tropes israelianes. En els anys de protestes van morir dos palestins i nombroses persones van resultar ferides, entre les quals hi ha periodistes.

El mateix ministeri de Defensa israelià va començar a retirar aproximadament tres quilòmetres de barrera que discorre a l'oest de Bilín i s'espera que els treballs concloguin a finals de la setmana que ve. Amb tot, activistes contra el mur de separació israelià han convocat per al proper divendres a una multitudinària manifestació a Bilín per continuar protestant contra el nou traçat de la tanca, que asseguren continua bloquejant als agricultors l'accés a nombroses hectàrees de terra pertanyents a la poble.

Israel va començar el 2002 a aixecar la barrera d'uns 700 quilòmetres, que en un percentatge important s'endinsa en el territori ocupat de Cisjordània-i que en alguns trams consisteix en un mur de formigó de fins a vuit metres d'altura-, amb l'objecte de afegir territori palestí a Israel i dificultar el lliure desplaçament de la població palestina.

Erupcions solars i petita edat de gel: El sol al punt de mira

La ejecció de massa coronal que es va produir al Sol el dimarts, el dia del solstici d'estiu a l'hemisferi nord (solstici d'hivern a l'hemisferi sud), pot provocar a la Terra una forta tempesta magnètica el divendres, juny 24, quan l'ejecció arribi al planeta. El fenomen es va produir prop de les 04:00 GMT a la zona de la taca solar número 1236, al nord de l'equador de l'astre. La ejecció va estar acompanyada d'una emissió de raigs X de la classe C7.7, el que es considera un esdeveniment relativament feble. No obstant això, l'ejecció va ser dirigida directament cap al nostre planeta i pot provocar agitació en la magnetosfera de la Terra.

Diversos científics adverteixen que les explosions solars que es produiran en els propers anys poden perjudicar seriosament els sistemes de suport vital a tot el món, igual que va passar el 1989 a la província canadenca de Quebec, on uns 6 milions d'habitants es van quedar sense electricitat .

Segons adverteix The Sunday Times, els científics esperen que aquestes explosions siguin unes 5 vegades més grans que les succeïdes fa 22 anys, i podrien equivaler al denominat 'esdeveniment de Carrington', la forta ejecció de massa coronal solar de l'any 1859 que va provocar la tempesta magnètica més potent mai registrada en la història, a causa de la qual les estacions telegràfiques a tot Europa i Amèrica del Nord van deixar de funcionar i es van poder veure aurores boreals fins i tot en el Carib.

La tempesta magnètica que pot produir-se en aquest cas amenaçaria també a la vida de l'home per la fallada de sistemes de navegació, xarxes energètiques, equips electrònics, així com d'enginys espacials. Els britànics estan seriosament preocupats per aquests pronòstics. El secretari d'Estat per a l'Energia i Canvi Climàtic del Regne Unit, Chris Huhne, ja va encomanar als funcionaris el desenvolupament d'un pla en col.laboració amb els especialistes de Washington contra el possible accident.

No obstant això, els especialistes russos aconsellen no perdre els nervis. Segons explica el doctor en ciències Serguei Bogachiov l'Institut de Física Lebedev de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, prevenir tempestes magnètiques catastròfiques i explosions solars massives amb una anterioritat de diversos mesos està fora de les capacitats de la ciència moderna.

L'expert afirma que la ciència sobre la "meteorologia solar" encara està en la fase inicial de desenvolupament i els pronòstics segurs sobre l'activitat de l'estrella actualment es fan per a dos o tres dies, mentre que una predicció d'un mes pot ser errònia.

En comentar la situació present del Sol, el científic va explicar que el 2011 durant els primers sis mesos de l'any es van produir 44 explosions de classe M i X (les majors), el que és dues vegades més del que es va produir el 2010, i el 2009 no van ser registrades explosions tan potents. No obstant això, en el període de màxima activitat solar de 2000-2002 es van registrar 800 explosions d'aquest tipus. Això significa que l'activitat solar del moment és encara molt feble en comparació fins i tot amb mesures relativament recents, ha subratllat.

Cal esmentar que un grup d'astrònoms va advertir sobre la disminució de l'activitat solar, el que en les pròximes dècades pot causar un efecte de 'Petita Edat de Gel' a la Terra.

ICV-EUiA demana a Artur Mas que cessi Felip Puig del seu càrrec de conseller d'Interior

El diputat d'ICV-EUiA Jaume Bosch demanà ahir al President del Govern, Artur Mas, que cessi el conseller d'Interior, Felip Puig, després dels incidents del 27 de Maig a la Plaça Catalunya i el 15 de juny a les portes del Parlament. El diputat ecosocialista ha volgut deixar clar un cop més que des de la seva formació no toleraran "que es criminalitzi a tot un moviment, o als moviments socials en general, per culpa de grups minoritaris violents". "Ningú no culpa al Barça si en una celebració apareixen violents", ha dit en aquest sentit Bosch, qui ha retret a Puig que amb les seves afirmacions sobre els incidents al Parlament el que va fer és "insultar a milers de persones pacífiques".

Per al diputat ecosocialista, el que ha demostrat Puig és "la seva obsessió per l'autoritat" i li ha retret que es va equivocar "generant una situació de tensió innecessària a la Plaça Catalunya" i organitzant el 16 de juny un sistema d'entrada col·lectiva dels diputats al Parlament "quan ja no feia cap falta".

Per tot això, ha dit el diputat d'ICV-EUiA, "jo voldria que Mas cessés Puig però, si no ho fa, li demano que nomeni un Secretari de Seguretat qualificat i, sobre tot, demanem al president que iniciï una roda de contactes amb els grups polítics i socials per a definir uns mínims compartits per una política de seguretat en temps de ciris econòmica i tensions socials".

En la seva intervenció, Bosch ha repassat els fets ocorreguts fins al moment, posant especial èmfasi en l'anunci, ara desmentit, de que Felip Puig denunciaria Arcadi Oliveres: "Que el conseller d'Interior es plantegés denunciar el President de Justícia i Pau és la millor demostració de que el senyor Puig no ha entès res", ha dit Bosch, qui ha afegit que "en lloc de defesnar els drets de la ciutadania i la seva seguretat el propi conseller és un factor que accentúa la crispació".

Bosch ha recriminat al conseller la fotografia on apareix ell amb un helicòpter al darrere aixecant el dit polsa en senyal d'afirmació i que va fer un fotògraf de l'agència EFE i van publicar alguns mitjans de premsa escrita.

Carmen Carreras insta al consistori a exigir una llei contra la LGTBI fòbia i per la diversitat sexual.

Carreras demanarà al Ple de l'Ajuntament de Castelló una postura firma sobre un tema que avui en dia encara esta per resoldre, la llei contra la LGTBI fòbia, "es prioritari lluitar per la igualtat i la diversitat sexual, per tal de construir una societat més justa i equitativa". Amb motiu del 28 de juny, dia de l'Orgull i Libració de lesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, Carreras proposa que l'Ajuntament de Castelló sol·licite al govern de la Generalitat una llei autonòmica contra la LGTBI fòbia, llei integral per la diversitat sexual, contant amb el compromís dels municipis en la seua execució.

De la mateixa manera la portaveu d'Esquerra Unida a Castelló considera que es prioritari que l'Ajuntament de Castelló demane a la Conselleria d'Educació la retirada immediata dels programes d'educació sexual elaborats per l'Arquebisbat.

La portaveu apunta: "La desigualtat i la violència que sofreixen les persones LGTBI és un llast que ha de desaparèixer de qualsevol societat que pretenga que pretenga crear un marc en el que qualsevol persona puga desenvolupar la seua sexualitat i la seua identitat lliurement sense imposicions de cap tipus."

La regidora d'Esquerra Unida demanarà a tots els grups polítics la col·locació de la bandera de l'arc de san Martí a l'Ajuntament durant el dia 28 de juny.