dimecres, 27 d’octubre de 2010

Mentires de Sarko i sa premsa: Les refineries no treballen!

Va sorprendre escoltar, a France24Inter, que: "Tres refineries han suspès el moviment de protesta i es reprendrà l'activitat", doncs una visita als vaguistes deixava molt clara la determinació de la refineria de Donges de seguir, i també per part de tots els altres. De fet, hi ha tres refineries que van suspendre el moviment, però per causes ben positives pels treballadors i sense efecte en l'abastiment de petroli:

La refineria Reichstett (Bas-Rhin), de la companyia suïssa Petroplus, que havia anunciat la seva intenció de tancar permanentment el lloc per transformar-lo en una terminal petroliera simple, eliminant 253 llocs de treball de 255, ha estat suspès el moviment a causa de la seguretat donada pel Executiu de no tancar el lloc! La refineria es subministra amb petroli cru a través d'una canonada que ve del port petrolier de Fos sur Mer que està en vaga i no descarga res. La refineria, doncs, no es pot reiniciar!

Dues de les refineries de Exxon, una a Fos-sur-Mer (Bouches-du-Rhone) i l'altre a Port-Jérôme (Seine-Maritime) han aturat les protestes després de que l'administració ha posat sobre la taula, i s'ha donat, el pagament total de dies de vaga! Sabent que tampoc podria tornar a arrencar per què la de de Fos és impulsada pel mateix carburant de la terminal a Fos sur Mer, i la de Normandia és subministrades per l'empresa SIM, que també està en vaga i no descarga res tampoc!

Les restants 9 refineries (6 Total Group, 1 Petroplus, 2 Basell) mantenen el moviment contra l'aplicació de la reforma de jubilació!

L'escassetat de petroli no s'està allunyant. El vaixell de subministrament només és
insuficient per cobrir les necessitats diàries. No és el moment de ser enganyats per una premsa mal informada i la desmobilització ha de continuar i generalitzar la vaga, per endurir el to i el suport als vaguistes. El fons de solidaritat flueixen per arreu, i a Donges és d'uns 30.000 €.

CCOO i UGT convoquen manifestacions al 15 i 18-D

CCOO i UGT convocaran manifestacions "massives" a tot Espanya els dies 15 i 18 de desembre perquè consideren que el conflicte que va provocar la vaga general segueix obert i es mantenen les raons per les quals els sindicats la van promoure. Els secretaris generals de CCOO i UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, l'han confirmat en presentar el seu document Recuperar drets i defensar l'estat social amb les alternatives sindicals a la política econòmica i social del Govern.

El 15 de desembre els sindicats desenvoluparan un conjunt de mobilitzacions, que es "connectaran" amb la segona jornada d'acció sindical a Europa, prèvia a la cimera de caps d'Estat prevista per al dia 16, mentre que el dia 18 hi haurà manifestacions "massives "en totes les comunitats autònomes.
Escepticisme sindical

Els dos líders sindicals van considerar que el canvi de Govern és conseqüència de la "profunditat" de la crisi de l'Executiu en la seva configuració anterior.

Preguntats si consideren que el nomenament del nou ministre de Treball és un "gest de complicitat" als sindicats, Toxo ha respost que "veurem si a força de referències el Govern no es queda guenyo", mentre que Méndez afirma que si algú "pica un ull , la conseqüència és que no veu per aquest ull ", però si pica els dos" la conseqüència que no volen veure la realitat ".

Toxo assenyala que la recent remodelació del Govern és un intent de fer "reversible" la seva "desgast" i la orientació de les enquestes d'opinió "accentuades per un conflicte que va culminar en la vaga general". Afegeix, però, que el canvi no es correspon amb la modificació de les polítiques socials o econòmiques del Govern.
El problema és la política econòmica

En aquest sentit, Méndez subratlla que el problema de l'Executiu està en la "política econòmica" i no en "la comunicació de la política econòmica", i apunta que l'únic esdeveniment rellevant que hi ha hagut en els 21 dies anteriors a la crisi del Govern ha estat la vaga general.

Per això, per intentar revertir la reforma laboral i la decisió de l'Executiu en matèria de pensions, CCOO i UGT han posat en marxa una bateria de mesures alternatives i un procés de mobilitzacions, que tindran expressions diverses en els centres de treball: concentracions, aturades o vagues.

Actes que culminaran el dia 18 amb manifestacions "massives" en les capitals de les comunitats autònomes.

En coma Marcelino Camacho, líder històric de Comissions Obreres

CCOO desmenteix la mort de Marcelino Camacho. EUiA ha informat en un comunicat de la mort del fundador de CCOO. No obstant això, des del sindicat, després de contactar amb la família de Camacho, es va negar rotundament aquest extrem. Sembla que el trànsit s'espera sigui proper, per la situació de coma del vell lluitador, el que hauria precipitat el comunicat d'EUiA.


Jordi Miralles ha destacat la importància de Camacho en la història d'Espanya i ha demanat que se li reti homenatge defensant els drets dels treballadors i donant suport als sindicats. El líder històric de Comissions Obreres i fundador del sindicat, Marcelino Camacho, ha mort aquest dimarts amb 91 anys, segons ha confirmat un comunciat d'EUiA, que ha lamentat la seva mort. Natural de Sòria, va ser el primer secretari general del sindicat entre els anys 1976 i 1987.
Una vida de lluita obrera, sindical i comunista

El 2 de febrer de 1935 es va afiliar al Partit Comunista d'Espanya (PCE) i posteriorment a la Unió General de Treballadors, a la qual també va pertànyer el seu pare, guardaagulles a l'Estació de La Rasa (Sòria). Després de l'aixecament militar, al costat d'altres ferroviaris va tallar les vies del tren per impedir l'avanç feixista. Va creuar caminant la serra madrilenya per unir-se al bàndol republicà en el qual va lluitar durant la Guerra Civil Espanyola (1936-39). En els últims dies de la Guerra va ser empresonat per la Junta de Casado (Govern que va pactar el lliurament de Madrid a Franco). Es va escapar, va estar uns mesos a la clandestinitat i va ser denunciat per algú que el va reconèixer. Va ser jutjat per anar voluntari a defensar la República i condemnat a treballs forçats a en diferents camps per acabar finalment enTánger.

El 1944 es fuga del camp i viatja a l'exili a Orà (Algèria). En passar la frontera del llavors Marroc francès va ser detingut per la policia francesa i conduït a Orà, una ciutat que llavors tenia una gran colònia d'immigrants espanyols. Alguns es trobaven des d'abans dels anys trenta, desplaçats per motius econòmics i altres eren refugiats polítics republicans emigrats després de la guerra civil (els últims vaixells amb exiliats republicans sortits del port d'Alacant dies abans de la guerra es dirigirien precisament a aquesta ciutat). Entre els exiliats que van reclamar i aconseguir la seva llibertat estava Josefina Samper, amb la qual es casaria el 22 de desembre de 1948.

Lluita sindical i oposició antifranquista

El 1957, després de ser indultat, tornaria a Espanya per a exercir la seva professió d'obrer metalúrgic a Perkins Hispania. Va ser elegit representant dels treballadors de la seva empresa i va ser un dels impulsors de Comissions Obreres (CCOO), sindicat de classe i d'inspiració comunista infiltrat en els Sindicats Verticals del règim franquista. Per les seves activitats sindicals i polítiques va ser empresonat el 1967, passant nou anys a la presó de Carabanchel. A la sortida de la presó, el líder soriano, gairebé com una premonició, anunciaria: «ni ens van doblar, ni ens van doblegar, ni ens van a domesticar». Va sortir indultat després del famós Procés 1001, en què la dictadura va jutjar als principals dirigents de CCOO a finals de 1973.
[Edita] Dirigent de CCOO i del PCE

El 1976 les Comissions Obreres es constitueixen en confederació sindical i Marcelino Camacho és elegit secretari general. En aquest moment ja era membre del Comitè Central del PCE. Va ser triat diputat per Madrid en les eleccions constituents de 1977 i reelegit en les eleccions de 1979. Va dimitir com a diputat per desacord amb les normes laborals que va aprovar el Parlament amb el suport del PCE.

Va dirigir CCOO fins a 1987, sent reelegit per aclaparadora majoria en els quatre primers congrés del sindicat. En aquest període Comissions va esdevenir la primera central sindical espanyola i el va convocar la primera vaga general al govern de Felipe González el 1985. A més, va tenir una destacada presència en les mobilitzacions contra l'OTAN de 1986 i en les estudiantils del curs 86/87. El 1987 va passar a ocupar el càrrec honorífic de President, en ser substituït en el càrrec de secretari general per Antonio Gutiérrez. Des fins i tot abans del 5è Congrés (1991) va mantenir enfrontaments amb la direcció encapçalada per Gutiérrez (favorable al pacte social oa la dissolució del PCE a Esquerra Unida), el que va culminar amb la seva dimissió com a president el 1995 en estar en desacord per l'allunyament de la direcció de CCOO del PCE i el seu continu gir a la dreta. En el 6è Congrés (1996) el sector majoritari oficialista va votar en contra de la candidatura a President per al qual el sector crític havia proposat a Marcelino Camacho, per 366 vots a favor, 571 en contra, 43 abstencions, 12 en blanc i 3 nuls.

En l'actualitat segueix militant en el PCE i és membre del seu Comitè Federal. Així mateix és afiliat d'IU i conserva el carnet número 1 de membre de CCOO. El 1990 va publicar les seves memòries, "Confesso que he lluitat", prologades per Manuel Vázquez Montalbán.

Treballadora guanya 96 M de $ per denunciar GlaxoSmithKline

Una ex treballadora de la multinacional farmacèutica britànica GlaxoSmithKline rebrà una recompensa rècord de 96 milions de dòlars per haver denunciat irregularitats tecnològiques en la producció d'alguns medicaments. Cheryl Eckard, ex cap del Control Global de Qualitat, va informar a l'agència nord-americana d'aliments i fàrmacs, FDA, que GlaxoSmithKline consentia l'adulteració d'alguns productes, entre ells, el popular antidepressiu Paxil, elaborats en la seva planta de Cidra, a Puerto Rico, en el període 2001-2005.

Eckard, que treballava en una oficina de GlaxoSmithKline a Carolina del Nord, va dir que la companyia la va acomiadar el 2003, després que presentés reiterats informes als seus superiors i al departament corporatiu de reclamacions.

Aparentment, cap persona es va veure afectada pels fàrmacs adulterats a la planta portorriqueña de GlaxoSmithKline, no obstant això l'empresa haurà de pagar multes per un import total de 750 milions de dòlars, segons va anunciar ahir la fiscal federal dels EUA, Carmen Ortiz, en comentar els resultats d'una investigació realitzada després de la denúncia de Eckard.

L'ex empleada tindrà dret a una recompensa de 96 milions de dòlars com a informant, una suma sense precedents en la història de denúncies de crims o faltes corporatives als EUA.

"És una cosa que mai vaig voler fer però va ser necessària per a la seguretat dels pacients", va comentar Eckard a la premsa. GlaxoSmithKline, per la seva banda, va emetre un comunicat en què deplora les irregularitats comeses en la planta de Cidra, que va tancar l'any passat per manca de demanda.

Paxil (paroxetina) pot causar defectes de naixement greus, segons es mostrà quan investigadors suecs independents van tornar a analitzar les dades del fabricant. Ara la nova informació mostra que, juntament amb imipramime, no és millor que un placebo en ajudar a la depressió.

EUPV es personarà com acusació en el cas Brugal

La coordinadora d’EUPV Marga Sanz afirma: “No queden paraules per a descriure la situació insostenible en la que viu el PP, rodejat per casos de corrupció en les tres províncies, embrutant el nom de les institucions que representa, insultant l’ètica i honorabilitat de la política i la confiança de la ciutadania. El que està ocorrent hui amb el cas Brugal, amb converses telefòniques que mostren les relacions de l’empresari Enrique Ortiz (foto) amb els germaníssims dels consellers Cotino i De la Rosa per negociar contractes, és el súmmum de la indecència i el silenci del PP al respecte és d'una desvergonyia gegantina”.

Esquerra Unida es personarà judicialment en el cas Brugal “perquè considerem que els fets que envolten aquest cas són gravíssims. Estem necessitats d’una neteja integral de les institucions, tant alacantines, com també valencianes i castellonenques. Necessitem que la Justícia actue, investigue fins el final i que el PP depure les responsabilitats polítiques de manera immediata, ja, en les pròximes 24 hores”.

Marga Sanz: “Apel·lem a la poca ètica, dignitat i honradesa que li puga quedar al PP perquè acabe amb tota la corrupció que té entre les seues files d’immediat”

La formació d’esquerres ja ha reclamat també a la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge la suspensió cautelar de la tramitació autonòmica del Pla General d’Ordenació Urbana d’Alacant per la investigació oberta per la Fiscalia Anticorrupció: “Els presumptes delictes de tràfec d’influències, suborn i revelació d’informació privilegiada són gravíssims, situen a l’Ajuntament d’Alacant com a centre d’una presumpta trama de corrupció, i en cas de provats, comportarien l’anulació automàtica del pla general”, apunta.

Sanz afegeix: “El PP no pot arrossegar aquesta situació ni un minut més. Li reclamem seny, ètica, decència i el poc respecte que sembla que li queda cap els ciutadans, els quals no han de suportar més aquest circ de corrupteles”.

“Els regals seran Mini però el problema del PP amb la corrupció és maxi”


La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz, ha valorat aquest matí les últimes notícies aparegudes hui als mitjans de comunicació, les quals assenyalen que l’alcaldessa d’Alacant, Sonia Castedo, va rebre regals, com per exemple un Mini, per beneficiar al constructor Enrique Ortiz. “Sembla que no importa el cas de corrupció del què estem parlant. Tant si és Gürtel com si és Brugal, els regals de cotxes i altres articles a polítics del PP estan presents sempre. Les implicacions del PP en casos de corrupció abasteixen ja límits insostenibles”.

Sanz ha manifestat que l’olor “a corrupció que es desprèn en el PP és ja inaguantable. No importa on ens situem, si a Castelló, a València o a Alacant. La història és sempre la mateixa: regals, favors, negocis sospitosos, xarxes clientelars, relacions dubtoses entre càrrecs del PP i individus protagonistes d’una trama corrupta...”, descriu.

La dirigent d’esquerres ironitza: “els gustos en el PP pels regals són semblants. Que li ho pregunten a Ricardo Costa i a Sonia Castedo, els quals, segons allò fet públic ja als mitjans de comunicació, han rebut cotxes Mini de la trama Gürtel i Brugal, respectivament. Els problemes de la corrupció en el PP ja no són mini, sinó maxi”.

I.U. aconsegueix que es doti prou el SNS per la Llei d'avortament

El portaveu parlamentari d'Esquerra Unida, Gaspar Llamazares, va treure ahir endavant en la Comissió de Sanitat i Política Social del Congrés, una proposició no de llei d'IU que insta el Govern a que continuï amb el desenvolupament de la Llei de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs i que, a partir de la seva inclusió en la cartera de serveis del Sistema Nacional de Salut, es vetlli "per l'Alta Inspecció de l'Estat perquè en les comunitats autònomes els centres sanitaris públics estiguin dotats de recursos humans i mitjans adequats per a la seva realització, començant per la interrupció voluntària de l'embaràs per raons mèdiques i les previstes en l'article 15c i continuant per la resta".

La iniciativa parlamentària defensada per Llamazares va ser transada amb el Grup Socialista per a la seva aprovació i va comptar amb el vot en contra del PP i l'abstenció de CiU. En el seu text definitiu insta també a "garantir que la prestació sanitària de la interrupció voluntària de l'embaràs es realitzi en centres de la xarxa sanitària pública o vinculats a aquesta, en els termes de la Llei General de Sanitat i de la Llei 2 / 2010 , de salut sexual i reproductiva, a fi d'assegurar la igualtat en l'accés i la qualitat assistencial, amb independència del lloc de residència ".

El diputat d'Esquerra Unida va recordar davant la Comissió que en l'actualitat tot just un 2% de les interrupcions es realitzen en centres públics. A més, va comentar durant la seva intervenció que des de l'entrada en vigor de la llei en juliol s'ha donat "la bona notícia d'un descens en el nombre d'avortaments d'entre un tres i un sis per cent", fet unit al fet que el 97 cent de les menors "no ha necessitat el criteri de 'conflicte familiar' i ha comptat amb els seus familiars per a la interrupció de l'embaràs", buidant qualsevol dubte sobre l'alarmisme creat artificialment durant el debat de la llei.

En aquesta línia, la iniciativa aprovada insta "a aplicar, en cooperació amb les comunitats autònomes, l'Estratègia de salut sexual i reproductiva recentment aprovada, sota els criteris de qualitat i equitat i amb mecanismes d'avaluació que en particular permetin garantir l'accés universal a la Salus sexual i reproductiva i, amb això, la reducció en el nombre d'interrupcions de l'embaràs ".

De la mateixa manera, la proposició no de llei assenyala amb claredat les garanties per a l'exercici de l'objecció de consciència "que a l'empara de la Llei orgànica 2 / 2010 puguin fer els professionals directament implicats en la interrupció voluntària de l'embaràs, sense que menyscabi l'accés i la qualitat assistencial de l'esmentada prestació a la dona ". En aquesta línia, s'estableix que "les comunitats autònomes, en el marc del Consell Interterritorial de Salut, hauran d'adoptar les mesures pertinents".

Llamazares considera que d'aquesta manera es pot produir un avanç en la regulació legal de l'objecció de consciència perquè no hi hagi, com es pretenen des de sectors conservadors, "comunitats autònomes objectores ni professions objectores".

La Taula Catalana per Colòmbia víctima d'espionatge il·legal colombià

Les organitzacions socials de la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia denuncien haver estat víctima dels treballs d'espionatge il·legals del Departament Administratiu de Seguretat (DAS) de Colòmbia, l'agència d'intel·ligència depenent directament de la Presidència de la República de Colòmbia. Segons documents interns del DAS, alguns d'aquests objectius buscaven “neutralitzar les accions desestabilitzadores de les ONG’s a Colòmbia i al món”.

Al febrer de 2009 va sortir a la llum pública l'escàndol de les “chuzadas” (treballs d'espionatge sense ordre judicial) del DAS on es van donar a conèixer alguns objectius ocults d'aquest organisme, com buscar el descrèdit del treball dels defensors i defensores de drets humans, de l'oposició política i fins i tot de poders judicials com la Cort Suprema de Justícia.

Després de l'escàndol de les “chuzadas”, la Fiscalia General de la Nació va iniciar les pertinents investigacions on es van trobar proves segons les quals, des de 2004, agents i funcionaris del principal organisme de seguretat de l'Estat van estar duent a terme il·legalment seguiments, intercepcions telefòniques, fustigacions i amenaces contra defensors de drets humans, periodistes, opositors polítics del govern de l'expresident Álvaro Uribe i magistrats de les Altes Corts. També el Congrés de la república va ordenar obrir investigacions per possibles responsabilitats contra l'expresident colombià.

La magnitud dels delictes denunciats ha traspassat les fronteres de Colòmbia ja que existeix constància que accions il·legals de la mateixa índole s'han dut a terme també en territori europeu.

En tot aquest context, la Unitat de la Fiscalia Delegada davant la Cort Suprema de Justícia ha comunicat a la Taula que “es van trobar documents que permeten inferir la seva possible qualitat de víctima dins de les diligències que s'avancen contra alguns servidors i exservidors del DAS”.

Davant l'extrema gravetat d'aquests fets, les organitzacions socials de la Taula estem avaluant les accions legals pertinents perquè s'investiguin els possibles delictes comesos contra aquesta entitat en l'Estat espanyol o a Colòmbia.

EUPV: El Consell no respecte el projecte de llei de joventut

El grup parlamentari d’esquerres ha presentat una esmena a la totalitat a la nova normativa que es debatrà avui al plenari de Les Corts, en entendre que aquesta “fa volar pels aires el projecte de llei ja existent, pactat des de 2006 entre la conselleria i el moviment associatiu. Han estat quatre anys de treball i negociacions que no han servit per a res. El Consell ha tirat el projecte al fem i ha creat altre sense consens i que res té a veure amb l’anterior”.

Albiol destaca que la nova normativa que el PP portarà demà al plenari “no és transversal, no contempla aspectes fonamentals per a la joventut com és l’habitatge o el treball i simplement es limita a modificar el nom de l’Institut Valencià de la Joventut (IVAJ) i poc més”, lamenta.

L’esmena a la totalitat presentada per Esquerra Unida suggereix la substitució del nou text del projecte de llei pel consensuat a partir 2006, “demanem que la conselleria entre en raó i retire aquest nou projecte de llei per incloure aquell que es va pactar amb el moviment associatiu i que compta amb el consens i amb les sensibilitats de totes les parts”.

La diputada d’esquerres afegeix a més: “El conseller haurà d’explicar-nos els motius pels quals s’ha produït aquest canvi i les raons que l’han conduït a tirar al fem el treball de quatre anys”, exigeix.

Marga Sanz requereix Font sobre els retalls en Educació

La portaveu d’EUPV a Les Corts Valencianes, Marga Sanz, preguntarà avui al plenari al conseller d’Educació sobre la reducció dels programes d’atenció a la diversitat i de compensació educativa, així com sobre la modificació a la baixa de l’oferta de formació professional o de grups ordinaris: “A aquestes altures volem saber ja com justifica Font de Mora allò injustificable, els retalls continus en Educació, els quals estan posant en perill dia rere dia el sistema educatiu valencià en qualsevol dels seus apartats”.

Sanz inquirirà avui al conseller d'Educació sobre la “duríssima precarització del sistema públic educatiu que estem patint per part d’aquest Consell. Als retalls en professorat se li sumen altres en unitats, atenció a la diversitat, reducció de l’oferta en FP, massificació de les aules com a conseqüència de la reducció de grups i un llarg i trist etcètera més. Les conseqüències poden ser terribles: que l’alumnat estiga pitjor atès i que augmente el fracàs escolar”, adverteix.

La diputada d’EUPV lamenta que el conseller “sembla que vol que les escoles públiques queden com a una xarxa assistencial, simplement per a aquells que no poden acudir als centres privats. Font de Mora maltracta l’ensenyament públic amb una actitud, a més, tirànica i supèrbia”.

La taiwanesa Foxconn fa empresonar sindicalistes a l'Índia

La CSI ha protestat davant les autoritats índies per l'empresonament de 12 dirigents sindicals i treballadors d'una planta de Foxconn situada en una zona econòmica especial a Chennai, a l'Índia, a la presó central de Vellore, contra els que s'han presentat càrrecs penals després d'emprendre una acció de vaga per reivindicar el reconeixement sindical i millors salaris. Aproximadament 1.200 treballadors han estat en peu de lluita durant setmanes per aconseguir que el seu sindicat fos reconegut per la direcció de Foxconn i negociar augments salarials i altres reivindicacions. Els treballadors són membres de Foxconn Índia Thozhilalar Sangam (FITS), afiliat a la central sindical CITU (Center for Indian Trade Unions).

Segons la informació rebuda per la CSI, 319 treballadors que es trobaven en un piquet de vaga van ser detinguts el 9 d'octubre per la policia i traslladats a la presó central de Vellore. El 13 d'octubre, el tribunal va concedir a 307 la llibertat sota fiança. Els altres 12, entre els quals hi ha A. Soundhirarajan, Secretari General estatal de CITU i E. Muthu Kumar, Secretari de Districte de CITU, Kanchipuram i President de FITS, romanen detinguts.

"Les autoritats han d'alliberar immediatament a aquests 12 sindicalistes l'empresonament és una violació flagrant dels drets fonamentals consagrats en els convenis de l'OIT. Aquest tipus d'accions injustificades l'únic que fan és perjudicar la posició internacional de l'Índia", va afirmar la secretària general de la CSI, Sharan Burrow

A més d'aquesta última ofensiva d'arrestos, l'empresa ha pres represàlies mitjançant la deducció de vuit dies de salari de la paga dels treballadors en vaga, la suspensió de 23 activistes i dirigents sindicals i es nega a negociar amb el sindicat donant com a motiu que ha arribat a un acord amb un sindicat alternatiu, el Foxconn Índia Thozhilalar Munnetra Sangam (FITMS).

El maltracte que Foxconn prodiga els seus treballadors i treballadores a la Xina ja ha estat objecte d'atenció, i entre gener i agost del 2010 es van suïcidar 13 dels seus treballadors. Les protestes han fet que Foxconn pujés considerablement el sou dels treballadors a la Xina Popular. Un recent informe de SACOM, una agrupació pro defensa dels drets del treball a Hong Kong, revela que, tot i la protesta internacional per aquestes morts, la direcció de Foxconn no ha donat una solució adequada als problemes laborals subjacents, sobre tot a les factories fora de Xina.

"Les principals marques mundials que són clients de Foxconn, com Apple, HP i Dell, han de deixar molt clar que un model d'empresa que es caracteritza pels suïcidis del seu personal i l'empresonament dels seus treballadors per reivindicar una representació sindical simplement és inacceptable", va afirmar Sharan Burrow.

En una carta al Primer ministre indi, Manmohan Singh, tramesa a les autoritats índies, la CSI l'insta a prendre totes les mesures necessàries per garantir que els treballadors siguin alliberats de la presó i es retirin els càrrecs penals en contra.

Laia Ortiz titlla "d'impresentable" CiU en el cas Millet

La portaveu d'ICV-EUiA, Laia Ortiz, ha qualificat "d'impresentable" l'actitud de CiU davant el cas Millet. Per a Ortiz, "és incomprensible i del tot criticable que Convergència i el seu líder, Artur Mas, continuïn mirant cap a un altra banda com si no estes passant res mentre les proves s'acumulen i totes apunten cap a CDC. És lamentable que un partit que vol governar sigui totalment incapaç de fer net amb el passat i assumir les seves culpes. Ara que sembla que la manta ja s'està estirant alguns encara volen amagar les seves vergonyes".

Ortiz ha tornat a demanar a Artur Mas "com a màxim responsable de CiU", que "col·labori i canviï d'actitud" perquè apareguin els responsables del finançament il·legal perquè sinó haurem de pensar que es tapen els uns als altres i que tots estan al darrera del finançament irregular". També ha aprofitat l'ocasió per demanar a la formació política que es comprometi de forma pública a tornar tots els diners de "l'expoli" que es va ordir per "saquejar el Palau".

La dirigent roigverda ha fet aquestes declaracions després que es conegués que els pèrits de l'Agència Tributària ratificaren ahir, davant el jutge Juli Solaz, el dictamen en què concloïen que l'antic equip directiu del Palau, Millet i Montull, van canalitzar la contraprestació d'obres públiques adjudicades pels últims governs de CiU a Ferrovial. D'aquesta manera, els pèrits certifiquen que es va establir una comissió que va ser assignada (en un 63%) a responsables de finances de CDC o que servien per pagar proveïdors d'aquest partit polític.

Finalment, ha lamentat la lentitud amb la que s'està portant el procés i ha mostrat el desig de totes i tots perquè "anés més ràpid" mentre ha recordat que el jutge que porta el cas ha estat al centre de les crítiques, ja que segons alguns companys de la judicatura estava portant el cas amb excessiva lentitud.

659 defraudadors del banc HSBC requerits per Hisenda

L'Agència Tributària ha obert inspecció a "tots els contribuents" espanyols implicats en l'ocultació de comptes en la filial suïssa del banc HSBC, un cas pel qual ja s'han ingressat 260 milions d'euros com a conseqüència de les declaracions complementàries presentades per alguns defraudadors després d'haver estat requerits per Hisenda al juny. Es tracta, "sens dubte, del procés de regularització fiscal més gran que ha vist el país en tota la seva història", ha afirmat el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, en la seva compareixença davant la comissió d'Hisenda del Congrés dels Diputats.
La major part dels casos de frau a Liechtenstein ja han prescrit.

Hisenda va enviar 659 requeriments

Al juny, Hisenda va enviar 659 requeriments als contribuents implicats en el cas dels comptes suïssos (dos d'ells persones jurídiques), segons ha explicat Ocaña. Del total de requeriments es van aconseguir efectuar 558 notificacions efectives. Una part d'aquestes van presentar declaracions complementàries, fet que ha permès un primer ingrés de 260 milions, però després l'Agència Tributària ha obert inspecció a "tots".

"Els casos en què se superi una quota de frau de 120.000 euros, i si es valora l'existència de possible delicte fiscal, es remetran a la fiscalia anticorrupció" ha afegit Ocaña.

El secretari d'estat d'Hisenda ha afirmat que el cas dels comptes ocults a Liechtenstein, destapat el febrer del 2008, només ha permès l'ingrés de 8 milions d'euros, ja que la majoria de les quantitats havien prescrit. Entre aquests defraudadors fiscals hi és el para d'Artur Mas, el candidat de CiU a la Generalitat.

Cas Brugal: Implicades la CAM i Bancaixa

La trama relacionada amb els supòsits tractes de favor al promotor Enrique Ortiz en el pla general d'Alacant afecta 21 persones, entre elles l'alcaldessa Sonia Castedo (PP), i el seu antecessor. La Fiscalia Anticorrupció implica també l'expresident de la Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM) Vicente Sala, a un altre alt directiu de l'entitat i dos directors generals adjunts de Bancaixa en la trama corrupta del cas Brugal, que en una part de la investigació judicial afecta a la tramitació del nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) d'Alacant.

En el sumari general del cas Brugal hi ha almenys un centenar d'imputats pels suposats delictes de suborn, tràfic d'influències i frau. Els més destacats són el líder provincial del PP d'Alacant, José Joaquín Ripoll (PP), i els empresaris Enrique Ortiz i Ángel Fenoll. Els dos pilars bàsics d'aquesta causa general són la contracta de les escombraries del municipi d'Oriola i l'adjudicació de la planta d'escombraries de la comarca de la Baix Segura (sud d'Alacant).

Aquesta trama, segons la investigació, estaria liderada pel promotor i màxim accionista de l'Hèrcules, Enrique Ortiz, i afecta a Sonia Castedo (PP), alcaldessa de la ciutat, del PP, i al seu antecessor en el càrrec i ara diputat autonòmic, Luis Díaz Alperi. El fiscal imputa a tots dos els delictes de suborn, tràfic d'influències i revelació d'informació privilegiada en relació amb l'elaboració del nou pla general, en el qual haurien beneficiat Ortiz a canvi de regals.

El ministeri públic, a partir dels informes policials, conclou que tant Castedo com Alperi van oferir un tracte de favor a Ortiz a canvi de donacions. Entre els regals hi ha el pagament de viatges d'esbarjo (a Balears, en el cas de Castedo, ia la illa de Creta, en el cas de Alperi). Castedo va negar ahir qualsevol tracte de favor al promotor: "Ortiz no va aconseguir res del que va demanar". La regidora només va admetre un dels regals, un viatge en iot a les Balears.

A més, el fiscal Anticorrupció a Alacant, Felipe Briones, acusa a l'ex president de la CAM, Vicente Sala, d'almenys el delicte d'aprofitament d'informació privilegiada. Segons l'escrit inicial del fiscal, aquest delicte estaria vinculat a operacions per obtenir la compra de sòl en paratges protegits, per a després traslladar els trucs urbanístics a altres zones de la ciutat. En aquest apartat cita una operació de compra de sòl en la zona humida d'Aigua Amarga per canviar a la zona urbanitzable de la Condomina.

El segon directiu de la CAM a què implica el fiscal és Daniel Gil, director d'inversions immobiliàries de la CAM. El fiscal li atribueix el mateix delicte que a Sala per operacions urbanístiques similars.

El ministeri públic també imputa a José Cortina i Juan Zurita, directors generals adjunts de Bancaixa, la caixa enfonsada pel frau de l'església catòlica andalusa. Al primer per la compra de terreny a l'aiguamoll d'Aigua Amarga amb una empresa propietat d'Ortiz, i participada per Bancaixa Habitat, el conseller delegat és Cortina, i al segon per una altra operació de compra de sòl a la Condomina. Tots dos estan acusats d'aprofitament d'informació privilegiada.

La llista d'implicats en el cas del PGOU d'Alacant inclou un total de 21 persones. A banda dels dos alcaldes, els directius de les caixes i el presumpte cap de la trama, Ortiz, destaquen la dona de l'amo d'Hèrcules, Maria Manuel Carratalá, és clar suborn, el germà de l'alcaldessa, José Luis Castedo, per tràfic de influències i informació privilegiada, i Javier Gutiérrez, exregidor del PSOE i soci del germà de Castedo, pels mateixos delictes.

Les suposades il.legalitats durant la tramitació del nou PGOU d'Alacant van sortir a la palestra en el curs de les escoltes telefòniques de l'anomenat cas Brugal, la recerca dirigeix des de maig de 2007 el Jutjat d'Instrucció número 3 d'Oriola. El passat mes de juliol, l'instructor es va inhibir d'aquesta peça del sumari general i la va traslladar al Jutjat d'Instrucció número 5 d'Alacant, el titular encara no ha adoptat cap resolució.

Italians "assalten" laboratori cubà per nou medicament contra el càncer

Un laboratori farmacèutic cubà s'ha vist desbordat per les visites de centenars de pacients estrangers, sobretot italians, que volen a l'Havana per aconseguir un medicament natural, el VIDATOX, contra el càncer, obtingut del verí de l'escorpí. El director general de l'empresa de productes injectables Labiofam, Pavel Pizart, ha explicat que l'allau va començar a principis d'aquest mes, després que un periodista italià gravés un reportatge amb càmera oculta a les instal.lacions i entrevistés a diversos pacients tractats amb el producte antitumoral, amb el nom comercial Vidatox.

"El dia 4 van despertar 350 italians, el dia 5 van ser més de 250, i la xifra s'ha mantingut per sobre dels 200 diaris de dilluns a divendres", va afirmar Pizart en conferència de premsa, assenyalant que l'empresa ha hagut de crear les condicions per atendre els visitants, en no disposar d'instal•lacions adequades.

"Es poden imaginar el que és alba en una empresa que no està creada per això, que no té infraestructura, amb 350 persones en les àrees exteriors. Era un problema, no teníem on posar-les. Atendre el nostre grup mèdic de 12 especialistes a 350 persones era complicat, però fins aquest minut no s'ha anat cap persona, des del lloc que hagi viatjat, sense el producte a la mà", va dir.

Segons l'enginyer, també l'ambaixada cubana a Itàlia s'ha vist desbordada per les sol licituds de visats, i fins i tot s'han arribat a noliejar vols xàrter per no haver capacitats suficients en els vols de línia.

La representació diplomàtica a Roma publicar a la seva pàgina web un comunicat en què afirma que "de moment, malauradament, no serà possible respondre de manera positiva als milers de peticions que estan arribant a Labiofam, ja que la seva producció és encara molt limitada".

La directora d'Investigació i Desenvolupament de la companyia, Isbel González, va explicar que Vidatox és un preparat homeopàtic que està creat en base a cinc pèptids o proteïnes de baix pes molecular extretes del verí de l'escorpí, i que ha demostrat la seva "efecte analgèsic, antiinflamatori i antitumoral en més de 15 línies cel.lulars tumorals diferents".

Segons González, fins ara ha estat provat en més de 10.000 pacients oncològics, uns 3.500 d'ells estrangers, en els que s'han registrat "resultats positius", tant de "millora de la qualitat de vida" com de "detenció del creixement tumoral".

El medicament és resultat de 15 anys d'investigacions, i Labiofam preveu que el registre de la seva versió homeopàtica s'obtingui en els pròxims dies i pugui començar immediatament la seva comercialització. No obstant això, González va afirmar que es continua investigant per oferir versions del medicament aconseguides per la via sintètica o biotecnològica.

En la seva elaboració s'han emprat més de 5.000 escorpins del tipus "rhopalurus junceus", endèmic de l'est de Cuba. Segons la companyia, el producte no té contraindicacions i és compatible amb qualsevol altre tractament oncològic.

Pavel Pizart va afirmar que de moment, en no haver estat registrat encara, Vidatox està lliurant de manera gratuïta a les persones d'arreu del món que visiten el laboratori a la recerca del producte, però que un cop quedi registrat començarà a cobrar. Segons ha dit, l'objectiu és produir més d'un milió d'unitats abans de finals d'any.

"Si trobem una empresa italiana que vulgui vendre el producte a Itàlia, l'hi anem a vendre. I si no és possible, d'aquí a uns dies aquí a Cuba li anem a vendre el producte a qui vingui", va dir Pizart, assenyalant que el Vidatox podrà ser exportat als països que ho demanin a través de contracte de compravenda.

El grup empresarial Labiofam té mig segle d'història i disposa de m��s de 3.500 treballadors a Cuba. La companyia va presentar els resultats investigatorios amb Vidatox en el seu primer congrés internacional celebrat a finals de setembre a l'Havana i en què van participar uns 500 delegats d'arreu del món.

Ratzinger: Paga-t'ho tu!

La plataforma "actuable" promou una campanya com la de sanitat, perquè Ratzinger s'assabenti del que ens costa el seu luxós viatge turístic als espanyols, especialment a la gran majoria no católica del país. A enviar als cardenals i bisbes o signar a la pàgina: Sr Joseph Ratzinger: Factura viatges a Espanya. El seu viatge a Santiago li costa al contribuent 3 milions d'euros. El seu viatge a Barcelona li costa al contribuent 1,8 milions d'euros. El seu viatge a Madrid li costa al contribuent 25 milions d'euros. TOTAL A PAGAR PER CONTRIBUENTS: 29,8 milions d'euros.

No inclou aportacions en espècie de l'Ajuntament i la Comunitat de Madrid, estimats en altres 20-25 milions d'euros. Aquesta factura s'emet amb caràcter informatiu, per tal que adopti vostè les mesures necessàries per fer-se càrrec de les despeses que originen les seves visites a Espanya, gravant la precària economia de la ciutadania, més encara, en aquests moments de crisi.

La "verge", especuladora immobiliaria d'un farsant

Un fals capellà del municipi valencià de Picassent s'enfronta a la petició de vuit anys de presó per defraudar a Hisenda, entre els anys 1992 i 2003, per no tributar la compra de béns immobles amb els diners dels feligresos d'una congregació que ell mateix havia creat. L'anomenat 'pare Ángel' es va asseure aquest dimarts a la banqueta dels acusats de l'Audiència Provincial de València acusat de frau fiscal i estafa. Va acudir recolzat per una vintena de descerebrats que el van ovacionar a l'entrada i va dir que no va declarar els béns que estaven al seu nom perquè creia que en ser religiós estava exempt de fer-ho.

El fals capellà -ell diu que va ser ordenat a França però l'Arquebisbat valencià no el reconeix sacerdot- va crear la Junta de l'Esclavitud del Sagrat Cor de Jesús perquè la Mare de Déu li parlava tots els mesos en una muntanya d'Alzira. L'acusat va al.legar que la Verge li va demanar una ermita i que els diners confiscats en el seu convent, uns quaranta milions de pessetes en sobres, era per la seva construcció.

També va dir davant el tribunal que el pis en Benaguasil "es va comprar a petició de la Mare de Déu" i que va posar diversos terrenys a Picassent, Gandia i València al seu nom, davant la possibilitat que els adeptes no es posen d'acord i posteriorment alguns volguesin vendre les adquisicions.

Marroc enterra d'amagat al noi assassinat

El pare de Elgarhi Nayem, nen sahrauí assassinat per l'exèrcit marroquí en la nit del 24 d'octubre passat, va ser conduït durant unes hores fora del seu domicili per ser informat per la policia que el seu fill havia estat enterrat. En arribar a casa en estat de xoc, va relatar terroritzat a la seva família que ja era impossible veure el cos del seu fill.

El cadàver de Elgarhi Nayem, de tan sols 14 anys d'edat, ha estat segrestat i enterrat a la nit, sense que la seva família hagi pogut estar present i sense que hagin donat el seu consentiment, impedint que la seva mare pugui veure, per última vegada, la cara del seu fill. La família ha estat informada de l'enterrament de forma verbal després que la policia procedira a això, sense que els seus pares i germans hagin pogut acompanyar el cadàver, ni vetllar el seu cos en la intimitat.

Marroc pretén així, evitar un enterrament multitudinari que pugui provocar altres manifestacions de sahrauís en protesta per l'assassinat a mans dels militars, amb un estratagema cruel que no ha permès ni a la seva mare acomiadar del seu fill mort, ni als seus veïns dedicar-li el últim adéu i els seus respectes.